És un quart de dut del migdia, ens corem en salut com cada dimecres
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
com gairebé cada setmana ens acompanya el doctor Josep Mercader.
Bon dia, Josep.
Bon dia.
Benvingut, coordinador mèdic de la xarxa.
I avui també ens acompanya la doctora Ananieto.
Ella és metgessa de família i, a més a més,
també és metgessa d'urgències.
I aquesta doble funció, podríem dir, que li dóna molta expertesa
a l'hora de tractar la qüestió d'avui, que és la gastroenteritis.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Hem dit als oients que parlaríem de la píndola contra l'ejaculació precoç.
Què ho faríem la propera setmana, quan ho tinguem tots més assimilat?
Però el cas és que avui es posa a la venda a les farmàcies.
Jo no he vist cues, de moment.
No, no.
He sortit un moment i he vist les farmàcies normals, com sempre.
Jo crec que hi ha un gran component comercial.
Vull dir que és un medicament ja conegut,
o és una variant d'un medicament ja molt conegut
que es fa servir des de fa molts anys per la depressió.
I, de fet, el retras amb l'ejaculació
és un efecte secundari d'aquest medicament.
El que passa és que s'ha perfeccionat aquest medicament
i ara es comercialitza, que jo crec que això és el més important,
no que es comercialitza.
Ja en parlarem...
El que és molt important dir avui, si més no,
és que no estem parlant d'un tractament contra l'ejaculació precoç.
Estem parlant d'un efecte puntual en un moment determinat.
Una miqueta es podria trobar el paral·lelisme amb la Viagra,
que en un moment determinat es contemplava com un medicament
per problemes coronaris, no?
I es va comercialitzar després com una píndola,
com un medicament que podia ajudar a l'erecció.
Exacte, és el mateix.
Amb els condicionants que també té la Viagra,
que has de condicionar la teva relació sexual
al fet de prendre-t'una pastilla i de pagar uns diners.
I tot això té una sèrie de connotacions
que van més enllà de la medicina i del tractament,
que és el que dius tu.
No és un tractament i que et cura d'una cosa,
sinó que és una...
Doncs val la pena parlar-ne...
Ho parlarem la setmana que ve amb un uròleg,
que és la persona més adequada.
És el millor que podem fer.
Així, en principi, podríem dir,
per què parlem de gastroenteritis?
Perquè és una afecció habitual a l'estiu
o es dona durant tot l'any?
Bé, es dona tot l'any,
però a l'estiu es donen una sèrie de circumstàncies
que la fan més habitual.
Ara no et farem que ens facis una lliçó magistral,
però així, en principi,
clar, mal de panxa, infecció de panxa,
és el que diem popularment?
Això és una gastroenteritis?
No, sempre no.
Todos los años,
sobretot en épocas de verano,
tenemos bastantes casos,
casos que en muchas ocasiones
no tenemos por qué verlos en urgencias,
porque cualquier persona
en algún momento de su vida
ha hecho una gastroenteritis
que generalmente son banales.
Ante todo,
en esta época
lo que hay que tener muchísimo cuidado
y tener en cuenta
las medidas higiénico-sanitarias,
tener siempre la precaución
de hacer un lavado de manos
siempre antes de comer,
de hacer un lavado de manos
después de salir del baño,
vigilar los alimentos
que se van a comer crudos
como frutas,
verduras
y en principio
teniendo una educación sanitaria
se pueden evitar.
És per això
que moltes vegades
són els nens molt petits
els que agafen gastroenteritis
i no tan petits,
perquè estan jugant
o contemplen aquestes normes sanitàries
perquè el pare i la mare
no pot estar tot el dia
a rentar les mans,
no han rentat les mans.
Exactamente,
es mucho más frecuente
en niños pequeñitos
y también hay que adiestrar
de alguna manera
a los cuidadores,
a los cuidadores
de esos niños.
Sobretot a l'istiu.
Sí,
niños que van a guarderías,
por ejemplo,
o pacientes mayores
que son los de mayor riesgo
también cuando cogen
la gastroenteritis.
Pues intentar
decir
e informar
a los cuidadores
de las medidas
que se tienen que adoptar.
Si em permeteu
obrir un parèntesi
perquè amb això
que explicava l'Anna
de contemplar
aquesta neta edat
unes mesures higièniques
raonables,
ara hi ha un corrent
i unes hipòtesis
que s'estan publicant
a revistes i a diaris
que som massanets,
que no deixem
que els nostres nens
creïn defenses,
que estem tot el dia
rentant-los,
banyant-los
i rentant-los les mans.
No, no,
poca broma.
Hi ha corrents mèdiques
que sostenen
que potser aquí a Occident
ens hem passat
i els crios
que no tenen aquestes defenses
que probablement abans tenien,
que aquesta higiene
lògicament
ha eliminat
tot un seguit
de malalties
que eren terribles
i les hem pogut eliminar
justament
amb mesures higièniques
d'hàbit,
però que hi ha d'altres
que sembla
que els hauríem
de deixar
una mica més bruts.
Ens despisteu molt
entre tots,
a la població en general.
Jo crec que
tots els excessos
són negatius,
però el que està clar
és que la higiene
té una sèrie
d'avantatges
i virtuts
que no es poden negar
i que,
com tu has dit,
han contribuït
que hagin desaparegut
de malalties importants.
caure també
amb l'excés
d'higiene
i de mesures
de prevenció
també no cal
i, de fet,
és veritat
que l'estar en contacte
amb agents infecciosos
és el que et provoca
i et genera
que creïs defenses.
Jo diria
que s'ha de buscar
l'equilibri
entre una cosa
raonable
i el que seria
una exageració
que seria estar
tot el dia.
A lo típico
de los nenes
cuando vienen
se van a poner a comer
lávate las manos
y yo creo que
eso es fundamental.
Això ho tenim integrat.
No és allò
que s'estan jugant
cada 10 minuts
rentar les mans.
Això és una exageració.
Això és malaltís.
Això no, por supuesto.
Després d'utilitzar
el cervell
i aquest tipus de coses,
les gastroenterites
les provoquen
virus,
bacteries?
Perquè suposo
que en funció
del que la provoca
s'ha d'aplicar
un tractament
a un altre, no?
Sí,
i depende
de la época
del año también.
O sea,
las gastroenteritis
de l'invierno
suelen ser víricas
y las del verano
son bacterianas
normalmente.
El tratamiento
en muchos casos
es el mismo.
Es iniciar
una dieta
progresiva,
sobre todo
hidratación,
mucha hidratación
con sueros salinos,
con unos sueros
que en muchas ocasiones
se pueden preparar en casa
si la tolerancia oral
es buena.
I com sabem
si es vírica
o bacteriana
amb alguna analítica,
m'imagino.
Sí,
hay analíticas
en concreto
para demostrar
el virus
o la bacteria
causante,
pero
normalmente
las víricas
que son las que
corresponden
más a la invierno
se asocian
a fiebre,
están peor
toleradas
y también
la duración
es un poquito
más corta.
Claro,
si em penso
que volies
afegir
alguna cosa.
No,
el que deia
la doctora,
ni a toca
a ver
amb la majoria
de gastroenteritis,
que en definitiva
és una inflamación
del budell
per una causa
infecciosa,
la majoria
de gastroenteritis
no fem
una demostración
de quin tipus
de bacteri
o virus
és,
perquè
l'evolució
de la majoria
és satisfactòria
amb les mesures
habituals.
Perquè en principi
és fàcil
de diagnosticar
una gastroenteritis.
Quins serien
els símptomes
més generals?
És clínica,
és por la clínica.
És una persona
que se empieza
a encontrar mal,
que probablemente
lo primero
que empiezan
son los vómitos,
malestar abdominal,
vómitos,
y luego
aparecen las diarreas.
Pero vamos,
en la mayoría
de casos,
como decimos,
son cuadros banales
que con una hidratación
adecuada
pues se solucionen.
Clar.
Pot anar
acompanyat
en febre,
també?
Sí.
Sí,
la majoria
de vegades sí.
i llavors,
doncs clar,
el que et fa posar
en alerta
que sigui una
de les que ja
necessiten
un tractament específic
i que s'hagin
d'ingressar
o el que sigui,
és quan hi ha,
per exemple,
les femtes
o la diarrea
és d'unes característiques
específiques,
o porten sang,
o porten moc,
o és d'un color
molt diferent,
o hi ha una situació
de risc,
com seria
les persones grans,
que molt fàcilment
en aquesta època
també es deshidraten
i perdre molt
de líquid
els hi ha
que és un problema
important.
Es podrien confondre
els símptomes
amb una intoxicació
alimentària?
Sí.
Sí,
perquè,
a més,
la diarrea
del verano
pot ser
per toxificació
alimentària,
pot ser
una cosa
que has comit
i ahí,
precisament,
és on estava
la bàcteria
per manipulació.
Són quadres banals,
però,
en general,
si parlem
de gent gran
i de nens,
a vegades,
a les famílies
hi ha un cert
desespero
perquè ha de seguir
el seu procés
i,
clar,
si aquella persona,
independentment
de la seva edat,
no aguanta l'aliment,
vòmits,
diarrees,
pot aparèixer
el problema
de la deshidratació,
que si no s'aborda,
això sí que pot tenir
conseqüències greus,
no?
Sí,
en aquests casos
hay que acudir
a l'hospital
perquè se precisan
sueros endovenosos.
I què es fa?
Doncs tractament
d'hidratació
a través de via intravenosa
i ja està?
Exactament.
Depende
de los casos.
Si hay algún caso
más complicado,
en algún caso
se ha tenido
que poner antibiótico,
pero muy pocos,
muy poquitos casos.
Què pot durar
un gastroenterití
per do comuna?
Bueno,
jo diria que
ha entrat
quatre,
no?
Tres,
quatre dies
entre que comences
i que s'acaba,
no?
Però diguéssim
que alguna
d'aquestes banals
que diem
uns tres,
quatre dies.
N'hi ha que
podrien ser
com a més greus
també?
Sí.
Com serien aquestes?
I quines conseqüències
podrien tenir?
La més greu
és,
com hem dit,
el pacient
que té una patologia
de base.
Té una patologia
de base
o cualquiera
de ellas.
Hay unas más graves,
otras menos,
pacientes immunodeprimidos,
pacientes con diabetes
o niños,
niños hasta la edad
de cinco años.
también
es una gastroenteritis
puede resultar
más importante.
La febre,
la febre alta,
si persiste,
también es una medida
de alerta.
Clar,
ens posem en el cap,
per exemple,
dels nens,
dels pares que ens escolten.
Té febre,
clar,
li hem de donar
alguna cosa
per la febre,
però resulta
que li donem
i ho vomita,
diem,
no,
doncs,
un supositori
per la febre
i resulta
que té
la diarrea
i aquella febre
no baixa
perquè no tolera
el medicament.
Això és un desespero
als pares.
Clar,
vosaltres sou metges
i veieu
que no és una cosa greu,
però els pares
es desesperen moltíssim
davant d'aquests quadres,
no?
Per banals que siguin.
En principi la hidratació
tiene que ser
muy limitada,
a sorbitos
muy pequeños.
Normalment,
si no se hacen
ingestas
importantes
de agua,
pues aquello de
mira,
se va a tomar
un vaso de agua.
No,
si es a sorbitos
pequeños,
se suele ir tolerando
bien
y en muchos casos
no precisa
acudir al hospital.
Pero en los casos
en que no se tolera
la ingesta oral,
desde luego.
Perdón,
la febre no le pueden
baixar
en niños
medicament.
Bueno,
medicament no,
però sí que
pots fer servir
la transferència
tèrmica
cap a la banyera,
vaja.
Cap a la banyera,
exacte.
O sigui que
amb una persona
amb gastroenteritis
el més pràctic
abans de recorrir
a la ingesta
de medicaments
seria
recorrir
a la banyera
amb una temperatura
que no sigui
tampoc gelada,
però sempre que estigui
per sota
de la temperatura
en aquell moment
està la persona
o la criatura
doncs va bé
perquè hi ha una transferència
de temperatura.
Aquesta seria
la primera mesura.
Parlem del que no hem de fer
que és tan important
com el que hem de fer.
Aquí moltes vegades
fan acte de presència
els refrescos
de cola,
les begudes isotòniques,
tot aquest tipus
de coses.
Probablement no cal
decantar-se cap a aquests
productes,
tenim coses
més senzilles
a casa.
El ideal és
fer una limonada,
el suero salino
casero,
que és
molt fàcil
de preparar.
Jo ja sé
que no és un programa
de cuina,
però donem una mica
la recepta
i les proporcions,
et sembla,
Anna,
perquè això moltes vegades
ho diem
i no ho especifiquem,
val la pena
que ho expliquem.
és molt fàcil,
es prepara
amb un litre d'aigua,
que pot ser
l'aigua del grifo
normal i corrent.
Es posa
una cucharadita
de cafè,
la medida
és una cucharadita
de cafè
de bicarbonat,
una de sal,
es pot exprimir
el zumo
de un o dos limones
al gust
de qui
se lo tenga
que tomar
i tres o quatre
cucharaditas
soperas
de azúcar.
Sí,
perquè si no,
això entre el bicarbonat
i la sal
pot ser complicat.
I això,
doncs,
anar fent glupets,
glupets...
Poquito a poco,
poquito a poco.
Hi ha persones
que tenen predisposició,
no?
A vegades dius
no,
és que jo tinc predisposició
al mal de gola
o jo tinc predisposició
a una lumbàlgia.
Hi ha persones
que puguin tenir predisposició
a les gastroenteritis
perquè són episodis
que si fa o no fa
repeteixen sovint,
sobretot quan arriba l'estiu.
Sí,
sí.
Hay gente que
en algunos casos
no se sabe por qué.
Muchos niños,
por ejemplo,
pasa
y no sabes exactamente por qué
porque son niños sanos,
perfectos.
Y luego,
pues hay patologías
en la edad adulta
que predisponen
a gastroenteritis,
por ejemplo,
las personas
que están operadas
del estómago
o que están en tratamiento
con medicamentos
para el estómago.
Per tant,
també han de tenir
més precaucions.
Sí,
jo crec que també
hi ha uns condicionantes
probablement
que no són tan objectius
com aquests
que diu la doctora Nieto,
que és que hi ha persones
que probablement
tenen una tipologia
de tubo digestiu
que facilita
que el trànsit
no sigui tan normal
per dir-ho en s'acometes
i llavors
amb més facilitat
siguin més propensos
a agafar infeccions,
perquè el tipus
de trànsit intestinal.
Que jo dos o tres dies
només amb líquid
no passa res.
Dos o tres dies
que no mengem res,
tenim reserves
tots plegats,
vull dir que no és cap problema,
no ens hem d'entestar
immediatament
a intentar menjar.
No,
perquè el que diu
la doctora
ja porta sucre,
vull dir que la doctora
la recepta que ha donat...
Tiene que llevar sal,
tiene que llevar potasio,
que és el limón,
y tiene que llevar azúcar.
I amb això ja...
Amb els hidrats de carbó
podries viure,
no?
És la principal font
d'energia,
són els hidrats de carbó.
Són tres o quatre dies
que podem aguantar perfectament
i després anar introduint
una dieta tova.
Sí,
una dieta suave
y empezando siempre
primero por las proteínas
y luego lo último
que se introduce
son las grases.
Potser et pregunto
una vaginada,
però es contagia?
De persona a persona,
per via aèria
o de contacte físic?
La vírica sí.
La vírica
tiene bastante...
Se puede contagiar,
incluso la otra también,
la contaminación fecal oral,
o sea,
por eso hay que llevar
mucho cuidado también
las personas que se dedican
a cuidar,
personas,
pues las uñas cortaditas,
manos limpias,
lo que he comentado antes,
para evitar el contagio.
Però víricament també
és fàcil,
es pot donar,
per exemple,
en una mateixa família,
no?
Sí,
és un quadre
bastant habitual.
Sí,
és habitual
que es doni
amb grups
familiars
o d'escoles,
d'escoles bresol,
que és on els nens
es toquen
de seguida
uns als altres
i s'estan immunitzant
en aquest moment
de la seva vida.
Facilita molt
la transmissió.
En fi,
si tenim aquests quadres
una mica a principi,
quin seria
el síndrome
de deshidratació
en un nen
o en una persona gran?
Físicament,
com ho visualitzem?
Físicament,
se ve,
la lengua se seca,
la lengua está seca,
en una persona mayor
hay,
se puede apreciar
un pliegue
en el que agafes la pell
i es queda...
Exacto,
y se queda como pegada,
no?
Pero sobre todo,
pues una persona
que está chafada,
que no,
que bueno,
lo típico,
que no puede con su alma,
que no se puede levantar.
I en els nens igual.
En los nens igual.
Per tant,
davant d'això,
el nene que está postrado,
no?
A urgències.
Sí.
Davant d'això,
urgències.
Amb el dispositiu
que suposo
que la xarxa
ja té en dansa,
tenint en compte
que bona part
dels centres
d'assistència primària
que gestioneu
estan a la línia
de la costa,
jo m'imagino
que hi esteu.
Bueno,
ho tenim reforçat
com cada any,
hem fet un reforç
a la Calafell,
a Torre d'en Barra,
a Vilaseca,
a la Pineda
i, bueno,
i aquí,
els dos serveis
d'urgències hospitalaris,
el vendrell
i la tecla.
Els primers dies
d'histió
han estat tranquils,
més o menys,
a urgències?
Mira,
jo te puedo decir...
Clar,
això és interessant també.
No,
no,
tenim...
Ah,
molt bé,
interessantíssim,
això,
clar que sí.
Entonces,
te puedo decir
que en lo que llevamos
de semana,
en urgencias
hemos visto 26 casos
de gastroenteritis.
De gastroenteritis?
En una semana.
Clar,
avui som a dia 8,
doncs això és molt,
no?
Anem a camí
d'alguna manera
de fer del pic
en veiem més
perquè veiem més gent
i en veiem més també
perquè és una època
més propensa
que hi hagi gastroenteritis,
no?
Vam tindre un pic
al mes de gener.
Exacto,
el pic en enero
por gastroenteritis
de tipo vírico
que se puso el 128,
hicimos 128...
En un mes,
en un mes.
I fixa't aquí,
26 al juny,
hi ha alguna relació?
El juliol,
26,
amb la primera setmana.
Amb una setmana.
Si fem una proporció,
doncs ens anirem
al 100 i pico també.
Sí,
sortirà com al gener.
I hi ha alguna relació?
Perquè clar,
després baixem la resta de l'any,
es mou en una mitjana
d'entre 60 i 70
i que hi hagi el gener,
que és el més de desfret.
El gener,
doncs,
bueno,
per el que ha dit la doctora,
no?
Que les gastroenteritis víriques,
els virus,
amb el fred,
es transmeten
amb més facilitat
i hi ha més infeccions víriques.
És el que popularment
diem grip d'estómac?
Sí,
pot ser.
Exacte.
Sí,
has intentat traslladar
una mica el nostre llenguatge,
no?
Sí,
la grip d'estómac.
La grip d'estómac.
I moltes vegades
ho he dit al pacient,
perquè lo entienda mejor,
no?
Sí,
perquè gastroenteritis
és una cosa molt greu,
eh?
Oh,
tinc una gastroenteritis.
No,
és cert que el concepte
de gastroenteritis
inclou
moltes tipologies.
No,
no,
poca broma,
és que a vegades
es confonen aquests termes,
eh?
Bé,
és que una dels tipus
de gastroenteritis
és una salmoneolòsis,
eh?
La salmoneolòsis
pot donar lloc
a una gastroenteritis.
Però no tenen res a veure
cap de les dues.
Sí,
bueno,
dintre de la gastroenteritis...
Però les conseqüències
són diferents,
en principi,
eh?
Un és més greu que l'altre,
sens dubte.
Sí,
i entonces la salmonella,
claro,
tu te das cuenta
muchas veces
la gastroenteritis
que no va bien,
que a veces
tiene incluso
que ingresar en el hospital,
cuando se hacen
los análisis pertinentes
y dices,
ostras,
es que es una salmonella.
Clar,
i com que parlem
de malalties
que el virus
ha d'anar desenvolupant,
s'ha de fer la seva acció,
no pots fer el diagnòstic
al moment,
has d'anar observant
al pacient,
¿no?,
cap a on evoluciona.
Sí,
de todos modos,
la salmonella,
el inicio,
cuando es una infección
por salmonella,
tarda,
no es rápida.
Tú puedes ir a comer
a un restaurante,
una paella de marisco,
y si a los tres,
a las tres,
cuatro,
diez horas,
tú empiezas
con síntomas,
probablemente sea
una toxinfección alimentaria.
La salmonella
es más tarde.
Té un periodo
de latència
en desenvoluparse?
Normalmente sí.
Ah,
ja veus.
A mi m'ha sorprès molt
aquesta dada
de 26 casos
en el que portem
de juliol,
que és una setmana,
si m'ha fa o no fa
de gastroenteriti.
Penso que se us ha girat feina.
Em sento,
però és així.
Aquest any,
amb el que portem...
Però és normal,
vull dir,
que esteu dins
de la normalitat
de cada any.
Tenim més feina
a urgències
i doncs,
bé,
jo crec que tenim més feina
per un motiu bàsic,
no?,
perquè jo crec que
en conjunt
ens dona molt bon servei,
hem modificat una miqueta
de l'estructura
de funcionament.
En general o la tecla
en particular?
Bé,
jo parlo de la tecla
en particular
i del servei d'urgències.
ja em refereixo.
Sí,
el servei d'urgències
de la tecla,
però doncs,
bé,
hem introduït
una sèrie de canvis
organitzatius,
exacte,
que fa doncs que
jo crec que hi hagi
molta més eficiència
i jo entenc que també
la gent això
se'n dona compte
perquè s'ha creat
un sistema més àgil
d'atenció
i també els mecanismes
per després
fer el seguiment
al mateix centre
i això facilita
i afavoreix
que la gent vingui,
s'hi trobi còmode
i doncs utilitzi
més el servei.
que en determinats casos
i en funció
de la gravetat
d'aquella dolència
amb la que va a urgències
s'haurà d'esperar
més o menys
perquè el criteri
que hi ha per sobre sempre
és l'índex de gravetat
d'aquell pacient.
Per tant,
a vegades,
és com he esperat...
Hem creat
tres nivells
en funció
de la complexitat
d'aquell quadre
que es presenta.
Però jo tinc entès
i si m'equivoco
em rectifiqueu,
és clar,
alguna vegada
hem parlat d'urgències
que hi ha com una mena
de lluita
contra el temps
per part vostra
de sempre establir
uns màxims d'espera.
No podem sobrepassar
d'aquests màxims.
Hi ha uns màxims raonables
en moments de pic,
sobretot,
d'atenció d'urgència,
però diu,
home,
15 hores,
com a vegades
allò se sentia històricament
als grans hospitals
de Barcelona,
no estarem mai
a urgències de la tecla.
No.
15,
eh,
t'ho he posat,
eh?
Eix,
estic generosa.
Sí,
segur que no.
No t'he dit 4 hores,
sí que t'he dit 15,
eh?
No,
en aquests moments 4 hores
també puc assegurar
que no hi ha ningú
que s'hagi esperat
4 hores
que portem
d'any 2009,
eh?
2008 ja ha passat la història
i tampoc no hi ha ningú
que s'hagi esperat 4 hores.
Molt bé,
doncs,
escolta,
que no treballeu gaire,
eh?
Que això voldrà dir
que estem tots molt bé,
molt saludables
i en tot cas,
doncs,
recordar aquests consells
que es donava la doctora Nieto,
natada,
hàbits higiènics,
sense obsessió,
rentada de mans habitualment,
que això,
doncs,
és una cosa molt normal
i ja està.
Exacte.
I símptomes que siguin
una mica més estranys
en població més vulnerable
com a nens i hàbits
cap a l'hospital,
no ens ho pensem,
eh?
No anem amb aquella cosa
d'esperar,
doncs,
ens esperarem,
si cal,
però portem
aquest perfil de pacient.
Anna Nieto,
metgessa de família,
metgessa d'urgències,
moltes gràcies
per venir avui.
Doctor Marcadé,
ens retrobarem
la propera setmana.
Si no hi ha novetat
que han tret un altre
medicament miraculós,
doncs,
parlarem de la píndola
contra l'ejaculació precoç.
D'epoxetina.
D'epoxetina.
Aquest és el nom comercial?
Aquest és el nom,
no,
aquest és el nom farmacològic.
Aquí no dieu noms comercials.
Ja guanyen prou quartos.
Moltíssimes gràcies,
bona setmana.
Adéu-siau.
Gràcies.