Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I dins dels atacs cerebrals de tipus isquèmic hi ha una patologia que parlarem avui, que són els atacs isquèmics transitoris.
Per tant, els hemorràgics els deixem per un altre dia i ens quedem en els isquèmics només.
Afecten un nombre de la població important?
Hi ha estadístiques de la incidència que té a la població o com a mínim partint de l'experiència de la xarxa?
Sí, a la xarxa l'any 2008 casos ingressats, o sigui hospitalitzats, amb el diagnòstic principal d'accident vascular cerebral van tindre 146 casos.
114 dels quals eren isquèmics, un 78%, més o menys el que ha dit el doctor Guillomet.
És una malaltia molt incapacitant i per tant és una malaltia important, que es dona més en gent gran, però que és bastant incapacitant i que provoca moltes seqüeles.
i per tant val la pena jo crec que parlar-ne i veure què es pot fer per intentar disminuir la incidència.
Jo crec que seria bo que també el doctor Guillomet ens aclarís el significat d'isquèmic, no?
Perquè em sembla que hem parlat dels accidents isquèmics i per la gent potser això és un terme poc a poc planer, no?
Abans que això sí, em parlava que sobretot afecta les persones ja d'una edat moderadament avançada,
discrimina sexes i també es pot donar en persones més joves?
Bé, normalment l'atac cerebral se sol afectar a persones ja grans, per damunt dels 60-65 anys,
però ara, havent canviat les condicions de vida, els hàbits de menjar i moltes coses,
l'atac cerebral es comença a perdre en gent molt jove.
D'acord que nosaltres diem que per sota dels 45 anys l'atac cerebral té unes característiques especials
i llavors s'ha de pensar en un altre tipus de malalties com vasculitis o trastorns de la coagulació.
Però l'atac cerebral de tipus isquèmic, el que es coneix com la feridura que es veu en persones grans,
doncs aquest és el més freqüent, és el més freqüent.
I al nostre hospital, l'any, doncs aquest any passat vam veure 150,
però amb els anys que jo estic allà a l'hospital, doncs la solen veure entre 180 a 200 malalts
i sempre es compleix la mateixa proporció, 70% isquèmics, 30% hemorràgics.
Llavors s'ha de cuidar sempre els factors que influeixen als malalts de tipus isquèmic,
com és la hipertensió, la diabetis, el tindre el colesterol alt, el fumar, sobretot el fumar.
Aquests són els factors de risc.
El fumar, després la poca activitat física i després hi ha factors interns,
com per exemple l'homocistinèmia, que és un factor que fa jo que l'arteriosclerosi
s'activa d'una manera més de pressa.
Però això són tots els factors que fa, això, més la edat, el sexe i la raça,
que aquests són factors que no podem controlar,
són tots els factors que influeixen amb els pacients amb infarts cerebrals.
Per tant, en aquesta vida no hi ha res evitable,
però, vaja, des d'aquest punt de vista, una dieta equilibrada, exercici,
una vida més o menys saludable, tampoc amargança l'existència,
però una vida més o menys saludable, de prevenció,
no és que ens asseguri i ens donin un certificat que no patirem,
però sí que tinc garanties, no?
Home, miri, una cosa és segura...
Tot és molt relatiu.
Sí, sí, el més important de la vida, jo crec que no són els anys que un viu,
sinó la qualitat de vida que un té.
I, clar, miri, ferir-se als 60 anys o als 55 anys i quedar-se hemip·lègic,
és a dir, que no pots moure un costat del cos,
és terrible, és terrible per dues coses.
Primer, pel propi pacient i, segon, pel sistema,
perquè això és molt car pel sistema, és terriblement car.
I per les persones que l'envolten, no?
I per les persones, o sigui, això és terriblement car.
Llavors, d'això que sigui tan important, la prevenció d'aquests fenòmens.
I aquí està el problema del que teníem que parlar avui,
que és l'atac isquèmic transitori, no?
L'atac isquèmic transitori és un fenomen neurològic temporal,
és a dir, com quedar-se sense poder parlar,
vere i doble,
perdre la visió d'un ull,
perdre força en una extremitat d'un cos,
que s'autolimita amb el temps,
que dura 24 hores o menys de 24 hores,
i que, el més important,
quan vostè fa una prova de neuroimàgen,
sobretot d'una ressonància magnètica,
no queda cap tipus de lesió al cervell.
Això és l'atac isquèmic transitori.
Si hi ha una lesió cerebral,
si hi ha a la neuroimàgen,
es veu que hi ha una lesió,
llavors vostè ja pot parlar d'un infart cerebral,
o sigui, d'una part del cervell que s'ha mort
a conseqüència de l'obstrucció d'un vas.
Per tant, hi ha una gran diferència entre totes dues
en quant a la posterior recuperació de l'individu, clar?
I tant, i tant.
Escolti'm, si jo ara tinc un atac isquèmic transitori,
a les 48 hores tinc la possibilitat de ferir-me.
Al mes, hi ha entre un 5 i un 12% de possibilitats
de ferir-me.
I a l'any, entre 3 i el 7%.
És a dir, que si no fiquem les mesures adequades,
no fiquem el tractament adequat
i no ho diagnostiquem bé,
escolti'm, el que és poder tindre una vida normal i acceptable
es converteix en una vida penosa.
El temps és fonamental, el temps d'actuació en un atac d'aquestes característiques.
Sí, i és un avís i s'ha d'estudiar a fons els mitjans.
Sí, i aquí nosaltres, aquí a Santa Tecla,
és a dir, portem ja potser més de 25 anys estudiant això
d'una manera molt sistematitzada i organitzada.
Ara sembla que hi ha un moviment aquí d'aquestes coses
que s'ha de fer de pressa i corrent,
però escolti'm, al nostre hospital fa ja 25 anys que ho fèiem això
i ho fem.
Primer ho fèiem d'una manera perquè la tecnologia era d'una manera
i ara ho fem d'una altra.
És a dir, abans les mesures eren més agressives,
ara acaben sent agressives també,
però el diagnòstic és molt menys agressiu.
Comprèn?
Ja.
I aleshores quan ve un malalt que té un atac d'esquem i transitori,
nosaltres a l'hospital o fora de l'hospital,
a la consulta que tenim,
doncs ja ho tenim tot molt especificat.
Se li ha de fer tot un protocol.
Perquè és una malaltia d'una gran complexitat
des del punt de vista assistencial.
Sí, però deixa que li digue una cosa.
Miri, si vostè té un atac d'esquem i transitori,
s'han de descartar tres o quatre coses que s'han de deixar de costat.
Això diagnostiques...
I ara ja li explicaré com funciona.
S'ha de descartar, per exemple,
que vostè no hagi tingut una crisi convulsiva
i tingut una paràlisi secundària de la crisi convulsiva,
que vostè no hagi tingut una crisi de migranya
o que no tingui algun procés al cervell
que es manifeste com un atac d'esquem i transitori.
Per exemple, un hematoma subdural o un tumor.
Però quan s'han descartat aquestes coses
que es poden descartar fent les tècniques adequades
i sense massa temps,
llavors quedi la patologia que a nosaltres ens interessa,
que és la patologia de les artèries caròtides,
que són les artèries que porten sang al coll.
Que hi ha dues artèries caròtides, la dreta i l'esquerra.
I aquestes, o bé espontàniament, o bé pels factors de risc,
aquestes artèries tenen tendència a tancar-se.
Amb alguns malalts, amb molts malalts.
A tancar-se, és a dir, la placa d'ateroma tanca l'artèria
i moltes vegades aquesta placa d'ateroma s'ulcera.
És a dir, que l'està ulcerada,
les plaquetes que hi ha a la sang es fiquen sobre la placa,
fan un coll i llavors aquest coll es desprèn i se'n va cap al cervell.
I això és el que tenim ara ja molt protocolitzat.
És a dir, que un malalt que ve a l'hospital,
avui mateix en teníem un,
que es va quedar sense haver-hi amb un ull,
doncs, escolta, ha vingut a l'hospital,
li han fet un escàner,
li han fet un ecodopler,
que és el que mirem per mirar les caròtides,
i li han fet un estudi de la sang.
Feta això, que ja sabem el que té,
segurament que li farem una arteriografia
i una vegada feta l'arteriografia decidirem el que fem.
Si li fem una operació sobre la caròtida
o li fiquem un estent.
I això, nosaltres a Santa Tecla
portem ja també quasi uns 20 anys
tenint un grup de treball amb Joan XXIII,
amb el servei de cirurgia vascular de Joan XXIII,
amb el doctor Martín Peredero i el seu grup,
en què totes les setmanes,
tots els malalts que tenen patologia vascular de les caròtides,
els discutim i decidim què és el que fem.
Si els operem o els hi fiquem un estent.
El que dius és molt interessant
perquè, de fet, el tractament de l'HITUS,
jo tinc entès que en els darrers anys
ha experimentat des del punt de vista de l'atenció clínica
un canvi creant unitats.
Però vostès, pel que veig, ja fa 20 anys que...
Amb el doctor Guillomet és a l'hospital des de fa molts anys.
Però, aviam, en general,
el que és la xarxa hospitalària catalana
de manera, diguem-ne, sistemàtica, com diu vostè,
des del 2000.
Sí, des del departament s'ha impulsat
el que és el pla director de l'HITUS a Catalunya,
que d'alguna manera ha sistematitzat
i ha protocolitzat tot això que està explicant
el doctor Guillomet,
i que ell porta ja molts anys fent,
perquè es pot dir que aquí a Tarragona
ell és l'impulsor del tractament
i del diagnòstic de la patologia vascular cerebral.
És una patologia, com altres, silenciosa abans de manifestar-se?
És a dir, podem estar perfectament aquí parlant estupendos
i de cop i volta tenir algun d'aquests símptomes
que vostè es mantava?
Bé, sí, escolti'm, vostè pot estar aquí,
podem estar els tres i jo quedar bé sense parlar,
perquè a la millor una placa que tinc al coll
se m'ha trencat i ha fet la...
Sense cap prèvi avís, sense cap símptoma prèvi ni res, no?
Bé, el prèvi avís d'un...
O sigui, l'avís prèvi a un infart cerebral
o un atac cerebral és l'atac isquèmic transitori.
Clar.
O sigui, és atac isquèmic transitori, infart cerebral.
Si vostè no tracta l'atac isquèmic transitori,
hi ha aquest porcentatge que li he dit abans,
de les 48, d'un mes i un any,
en què vostè té les possibilitats de quedar-se ferit,
o sigui, que de fer un infart cerebral.
És a dir, que una part del cervell es quede sense sang
i llavors vostè tingui les conseqüències
amb aquesta pèrdua de l'irrigació cerebral, no?
Però aquest avís no sempre es produeix.
No, no, no, no.
Aquest avís, si es produeix, gràcies a Déu que es produeix.
Però sí que quan es produeix, sí que s'ha de fer un estudi a fora.
I que sigui molt espectacular perquè anem a l'hospital,
perquè si som d'aquelles persones que no li dones...
Ah, no cal calla, això és no res.
Bueno, sap el que passa que fa fins uns anys,
moltes vegades un mal...
Si vostè té un dolor coronari, vostè anirà a l'hospital,
i no, el dolor coronari, escolti'm,
el microcardiograma, el microcardiograma,
i l'ingressaran.
Miri, el que és el dolor coronari al cor,
l'atac isquèmic és el dolor coronari al cor,
o sigui, al cervell.
I escolti'm...
Parlem d'una cosa molt seriosa.
I fins fa un temps, per exemple, això és el que li volia dir,
es feia el tractament ASA,
que jo dic així un pla una miqueta cínic,
que el tractament ASA era...
que quan vostè anava a l'hospital o es feia anar a l'hospital
i li ficava en l'aspirina,
una sonda,
una sonda nasogàstrica
i l'assistenta social i cap a casa.
Òltim.
Això no és possible, home.
Això anava més enllà.
No es tractava, per tant,
es produeix l'amor cerebral aquesta que comentàvem, no?
Déu-n'hi-do.
Un cop es diagnostica,
tenim claríssim que és un atac
histèmic transitori.
Sí, és quèmic.
Sí, és quèmic.
Sí, és quèmic transitori.
A veure, que ho digui bé, eh?
Com es tracta?
Miri,
si quan nosaltres hem estudiat el malalt
i li hem fet un ecodopler al coll
i veiem que les artèries del coll
tenen una ateromatosi,
si no estan estenosades,
o sigui, tancades per damunt del 70%,
nosaltres,
nosaltres el que fem,
el que s'ha de fer,
és donar-li antigregants plaquetaris
i una estatina,
és a dir, un medicament per baixar el colesterol,
encara que el colesterol no estigui alt,
perquè el que fa aquest medicament
fa que la placa d'ateroma
no progressi.
O sigui, un antigregant,
com pot ser l'esperina
o el cop hidrogril
o el dipiridamol,
el que sigui.
Bé,
si quan nosaltres estudiem
l'artèria caròtida
que dona la simptomatologia,
sabem,
veiem que està estenosada,
o sigui, tancada per damunt del 70%,
o està ulcerada,
aleshores nosaltres podem fer dues coses,
o operar aquell malalt
o ficar-li un estent.
Llavors,
quan discutim el cas,
decidim el que fem,
si operar-lo o ficar-li un estent.
Però sempre s'ha de fer
una d'aquestes dues coses.
Normalment,
solen ficar un estent,
o sigui,
com el que es fa al cor.
Un estent és una peça,
no?,
que cobra l'artèria
i que la manté uberta.
Efectivament.
I fiquem l'estent
en circumstàncies determinades.
Per exemple,
quan el pacient és molt gran,
hi ha pacients aquí a Tarragona,
algun d'ells
de 90 anys
que li van ficar
que té un estent.
O gent que han tingut
que els que s'hi ha fet
radioterapia al coll.
O persones que tenen
una malaltia sistèmica
que no es poden anestesiar.
A vegades,
i tampoc,
els estents,
he de dir una cosa,
els estents,
a les dones,
per la reactivitat especial
que té l'artèria a l'estent,
està una miqueta contraindicada.
a les dones, no?
Llavors,
això ho fem,
ho fem a l'operació
o ho fiquem a l'estent.
A les dones,
què fan, doncs?
Té una hiperactivitat especial
i l'estent reacciona malament
i a vegades hi ha complicacions.
Hi ha alternativa
per a les dones?
A la cirurgia.
A la cirurgia.
A la cirurgia.
A la cirurgia.
A la cirurgia.
I no deixi que li digui una cosa,
però el que és la província,
però el que és Tarragona,
doncs miri,
les intervencions sobre la caròtida
aquí a Tarragona
potser és un dels puestos punters
del país,
sí, sí,
se n'openen moltes aquí.
És a dir,
perquè ja forma part
d'una disciplina de treball
de molts anys,
una disciplina de treball
que vam començar
dos o tres
col·legues meus
a reunir-nos sobre això
i ara som 17 o 18
o 19
quan ens reunim
per discutir
tots aquests programes.
Això és important.
O sigui,
el que ara s'intenta fer,
nosaltres aquí
a l'Hospital de Santa Tegra
portem ja 25 o 26 anys fent-ho.
No, no,
una experiència
que això facilita
que tot aquest protocol
se'l tinguin molt per la mà.
Aquestes persones
que se'ls intervé
d'aquesta manera
en el que és el tractament
poden repetir
un nou episodi?
No, miri,
les persones que se'ls intervé
raro repeteixen.
i el que passa
algunes vegades
després d'operar-los
és que l'artèria
es pot tornar a tancar
i això sol passar
amb un o dos percent
dels pacients
que se'ls opera.
I a l'estent pot ser
que...
I a l'estent ja és més difícil.
Normalment l'estent
sempre es manté
i bé,
llavors el que s'ha de fer
és que s'han de fer
uns controls rutinaris
cada sis mesos
o cada any
només per veure
com està l'artèria
una vegada operada.
I després hi ha
els altres casos,
que també hi ha
una proporció de casos
que són d'origen cardíac, no?
Sí, clar,
això no n'hem parlat.
Llavors els malalts,
per exemple,
els malalts
que fan ataques
químics transitoris
d'origen cardíac
que sol ser
la causa més freqüent
a les persones,
una de les causes
més freqüents
a les persones grans
és quan el cor
té una arrítmia,
és a dir,
té el que nosaltres
diem arrítmia completa
per fibrilació auricular.
O bé que el cor
va normalment
i de sobte
fa un episodi
d'taquicàrdia
i en aquell moment
el cor
pot embolitzar.
o que tingui
el ventricle del cor
que estigui dilatat
o la coagulació
és possible, no?
Doncs amb aquests
malalts
llavors el que se'ls ha de fer
se'ls ha d'anticoagular,
se'ls ha de donar
un medicament
que faci que la sang
no coaguli ràpidament
i d'aquesta forma
s'eviten
els infarts cerebrals
i els atacs isquèmics.
De totes maneres
el percentatge d'èxit
en res
en res a la vida
existeix
les persones
que no se'n surten
aleshores
després
les limitacions
o d'alguna manera
què afecta
la parla
la funció motora
Si vostè es queda
si vostè
ha de fer
un altre
No et quedes ferida
El que diu
m'he ferit
s'ha ferit
jo recordo
ja l'he fet
i dir s'ha ferit
Bueno, doncs pot passar
diverses coses
que es queda
sense parlar
que es queda
sense parlar
i tingui
deixo que digui una cosa
l'hemisferi dominant
del cervell
és l'esquerra
i a l'hemisferi esquerra
hi ha l'àrea del parlar
en el 99% dels pacients
Si jo tinc una lesió
al costat esquerra
la part esquerra
del cervell
controla la part dreta
del cos
i la part dreta
la part esquerra
És a dir
si jo em ferit
el costat esquerre
del cervell
pot passar
que em queda
sense parlar
i sense poder
moure el costat dret
Si em ferit
el costat dret
perdo la força
del costat esquerre
i si em ferit
això de la part
posterior del cervell
pot passar
que se paralysen
les quatre extremitats
o que se'n paralysen
una o l'altra
Per tant
és molt important
evitar això
per el que he dit abans
per una part
perquè el malalt
és terrible
per la seva família
és molt més terrible
i pel sistema sanitari
és un gasto extraordinari
per tant
és molt important
tenir en compte
això
que ara és quan
se li comença
de la importància
després de tants anys
ara
i això ho sap
això és el principal motiu
de despesa
de la llei
de la dependència
per el tema aquest
que a més
com que a les persones grans
diguem-ne que era normal
que els passés això
doncs escolta
ja ho teníem com a assumint
com a societat
que quan tens una edat
era normal que et donés
l'atac de feridura
i que tinguessis
aquestes limitacions
tot i així
si arribem a aquest cas
la rehabilitació
ens pot ajudar
en alguna cosa
a recuperar-nos una mica
i la rehabilitació
et pot ajudar
a agafar més força
a les extremitats
a ajudar-te
a ensenyar-te
una altra vegada
a caminar
i a la rehabilitació
del parlar
hi haurà l'ogopeda
que a vegades
et pot ajudar
i a vegades no et pot ajudar
per dues de memòria
afecta molt l'estat emocional
no, per dues de memòria
no té per què
a veure
quan t'afereixi
l'estat emocional
és normal
que hagi el de ser
l'estat emocional
perquè miri
de poder-se moure
es perd la independència
això és l'important
i per això
s'hauria de tindre en compte
i controlar
tots aquests factors de risc
que he dit abans
la hipertensió
sobretot la hipertensió
l'obesitat
la diabetis
el colesterol
perquè la gent
vostè els diu
vostè ha de fer això
allò
sí, molt bé
farem, farem
no acaben fent res
fan el que volen
saps què passa?
a vegades des d'aquest espai
jo tinc la sensació
veig el doctor Marcader
els convidats avui
vostè i jo mateixa
com si fóssim
el trio de Pepito Grillo
però és que és veritat
és a dir
és absolutament evitable
perquè
a veure
menjar en condicions
una mica d'exercici
i evitar determinats tòxics
just
és a dir
és molt simple
i és barat
la dieta mediterrània
no de comprar res
no, la dieta mediterrània
caminar
o sigui
caminar
caminar
agafar exercici
és a dir
vagi a caminar
no cal apuntar-se una marató
una passejadeta d'una horeta
una horeta cada dia
una hora cada dia
un ritme
ja està
però després hi ha factors
que nosaltres no podem controlar
la raça
no la podem controlar
l'edat tampoc la controlar
i el sexe
o sigui som factors
però els altres
factors com la hipertensió
la diabetes
l'obesitat
el colesterol
el fumar
la inactivitat física
això per una part
i després hi ha factors
interiors
que no podem
que no podem controlar
que ja són
intrínsecs a nosaltres mateixos
ja formem part de la
per exemple
una cosa que nosaltres
diuen la portina
ser reactiva
a veure
tradueixi
són factors
són factors
que activen
la teromatosi
llavors això
ho podem controlar
fins a cert punt
però els altres
els primers que li he dit
tots aquests
són controlables
i els controlen des de casa
i cadascú els seus
llavors clar
vostè té el pacient davant
que a vostè
li exigeix
que el cuide
que li faci les coses
miri, nosaltres els metges
no som la xatxa dels pacients
nosaltres som
som uns servidors
dels pacients
però no la xatxa
per tant
l'estar malalt
és un problema de dos
és el problema
del que fa de metge
i és el problema
del que fa el pacient
el metge ha de fer
el que ha de fer
però el pacient
ha de fer allò
que ha de fer
és molt fàcil
donar sempre la culpa
al metge
o sigui
la culpa moltes vegades
la té el pacient
perquè no fa allò
que ha de fer
el metge
ha de fer allò
que ha de fer
li ha d'explicar
les coses
a vegades
ho diem amb el doctor
a mercader
anem al metge
i a sobre
exigim
que ens curin
tinguem el que tinguem
i escolti
no necessàriament
la vida
és una cosa limitada
la vida
és una cosa limitada
però digui'm una cosa
amb la seva experiència
per què no creuen
molts pacients
és a dir
quan vostè diu
faci una mica d'exercici
menji en condicions
i no fumi
no està dient
que faci un puenting
aquí a la mossara
m'entén
per què no creiem
normalment
perquè els parets
pensen que és més fàcil
que els donguis una pastilla
i amb això
està tot solucionat
però les pastilles
no curen tot
però és la forma de ser
la forma de pensar
se pensen que
tot està
en la medicació
aquesta és una societat
que poc esforç personal
i molt esforç
els altres
cap amb ells
tot ha de ser fàcil
i pertenció
és asimptomàtica
no dona símptomes
també
i llavors això
és un problema
les persones que tenen
sobrepes
les persones que són obeses
les persones que tenen diabetes
saben perfectament
que depèn la seva vida
d'això
mira vostè va al cine
i els veu tots allà
menjant
menjant allà
escolta
això no té sentit
i les coca-coles
palomita i coca-cola
i vostè això té una energia terrible
la coca-cola
sucre
i no serveix de res
i després les palomites
i l'oli
i la mateixa
i la sal
és terrible
vostè ha acabat de dinar
i se'n va al cine
i veu que ja torna a menjar
és veritat
la sessió de les 4
i t'acabes de menjar una paella
i apa
les crispetes cap allà
de tant en tant sí que podem
no dic cada cap de setmana
però de tant en tant sí
allò de fer un pecadet
però aquest dia no s'ha de sopar
no no
realment és una qüestió
de sentit comú
i d'organitzar-se una mica
digui que et menges unes palomites
aquell dia n'has de sopar
no sopes i ja està
molt bé
està bé això
d'apel·lar les consciències
de tant en tant
escoltem
cada un és víctima
de les seues pròpies decisions
el problema és que després
se'ns queixem
el que passa és que no et pots donar
la culpa als altres
el més fàcil és donar
la culpa als altres
de lo que et passa
no no
primer t'has de mirar tu
i a veure si tu has fet
el que tenies que fer
i després
si un altre
quan t'ha tractat
s'ha equivocat
doncs es pot equivocar
com qualsevol altre
nosaltres no som infal·libles
nosaltres podem equivocar
com els altres
ja fem tot el que és possible
per no equivocar-los
ara
la major part de les vegades
el problema no el té
el professional
el té el pacient
que no fa allò
que li diuen que ha de fer
comprenent?
aquí està el problema
i en ús de la teva llibertat
pots menjar tantes crispetes
com vulguis
però has d'assumir
les conseqüències després
escolti
si algú li va a algun restaurant
jo que a vegades
jo menjo verdureta
a mi m'agrada
veure els comens
el que menja
i em quedo al·lucinat
em quedo al·lucinat
per la quantitat
la quantitat que mengen
i la quantitat de coses
els postres
després
el que ve després
dels postres
vostè necessita
1.000 o 1.500 calories
al dia
per sobreviure
aquell individu
amb un dinar
em pren
5.000 o 6.000
ja em dirà vostè
jo diria
el doctor
aquest moment
és molt dràstic
però està bé això
perquè entre
ell ens aixutxa
però després
queden a la meitat
hi ha molts pacients
que es porten bé
i que fan bondat
i que
jo crec que cada vegada
hi ha més gent
donem la imatge
d'aquells pacients
que en són una bona colla
que van al seu metge
de capçalera
que té aquella confiança
i li diu
això ho has de fer
i creus
i ho fas
i et costa un sacrifici
i ho fas
i tornes amb els deures fets
quan tornes al metge
home això també existeix
fiquem-ho al revés
que els pacients
tots són bons pacients
que fan el que se'ls diu
i escolti'm
que la cosa funciona
a la perfecció
si això funciona realment
perquè tots prenem consciència
que ens hem de cuidar
per nosaltres mateixos
si això serveix
a aquestes tertulietes
així com a informats
doncs ja està bé
també
què vol que li digui
això és un plaer
i que tornarà
ja sí que de tant en tant
torna
l'enganyarem
perquè vingui una altra vida
l'hem enganyat una vegada
l'hem enganyat una vegada
l'hem enganyat una altra
molt rebeix
moltíssimes gràcies
molt bon dia
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
Fins demà!