És l'aventura de la vida.
El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida,
aquest espai de cada divendres que fem en col·laboració
amb les àrees d'ensenyament, d'educació, de salut pública
de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Un espai adreçat a prevenir determinats hàbits, entre altres coses,
i una miqueta a posar damunt la taula els hàbits,
la manera de relacionar-nos amb els altres.
Parlant de prevenció, també ens agrada recordar,
tenint en compte que aquest espai arriba també
amb l'àrea de salut pública de l'Ajuntament,
que hi ha un telèfon, un telèfon que està a disposició
de tots els ciutadans, que és un telèfon d'informació
sobre totes les qüestions que tenen a veure amb les drogues.
És un telèfon confidencial,
és un telèfon en el qual no cal tenir una greu problemàtica
per haver de trucar, sinó qualsevol dubte,
qualsevol pregunta, qualsevol qüestió relacionada
amb el tema de les drogodependències,
d'una manera absolutament confidencial,
podeu trucar al 977 24 44 14,
i aleshores rebreu tota la informació que necessiteu.
Avui ens acompanyen alumnes de sisè de primària
del Centre d'Ensenyament Primari Saavedra,
el Col·legi Saavedra de Tarragona,
i venen a parlar-nos sobre una qüestió realment transcendent,
els drets i els deures dels infants.
La seva tutora es diu Maite Cita,
avui ens acompanya i cedeix tot el protagonisme als seus alumnes,
que de fet han començat a treballar tota la qüestió
dels drets dels infants a partir d'una proposta
del propi Ajuntament de Tarragona
de formar part del Consell d'Infants.
Per això començarem, primer que tot fent referència
a aquestes sessions que la dinamitzadora de l'Ajuntament
va fer a l'aula, juntament amb la tutora del grup.
Ells han preparat moltes coses, han treballat molt a classe,
i un cop haguem fet una ronda de donar,
facilitar informació als oients sobre el tema,
jo els convidaria que participessin d'una manera oberta
i farem una tertúlia, perquè ells m'han dit
que a vegades veuen tertúlies a la tele
i senten tertúlies a la ràdio,
una mica avorrides, també és veritat que m'ho han dit,
i ells jo crec que faran una tertúlia
i un col·loqui que serà molt divertit.
Però primer que tot m'agradaria saludar
els nois i noies que avui ens acompanyen.
No som tots els de l'escola, perquè ja saben
que és impossible que tots s'acapin en aquest estudi.
Per tant, són una representació,
val a dir que els companys i companyes
que els escolten des de classe han treballat
exactament igual el tema
i els volem saludar, i ho farem d'aquí un moment.
Jo primer vull saludar
els nois i noies que avui ens acompanyen.
I la veritat és que amb la Marissa i el Francis
estàvem encantats, perquè a mesura que anàvem parlant
amb cadascun d'ells,
som de nacionalitats tan diferents
que jo crec que podrem aprendre moltíssimes coses.
El Samir Idir, bon dia.
Samir Idir, benvinguts.
Bon dia.
Vosaltres sou d'aquí, però sou originaris de Melilla,
no? Em dèieu.
El Franco m'ha dit que era?
D'Uruguai.
D'Uruguai, bon dia, Franco.
Marwa, bon dia.
Sou del Marroc.
Tu ets del Marroc.
La Marta és d'aquí, no, Marta?
Molt bé.
El Marius és de Romania.
Sí.
Molt bé.
Bon dia, Marius, benvingut.
La Sònia és d'aquí?
Sí.
Molt bé.
Xulombat és de Mongòlia.
Bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
La Lucía és d'Uruguai.
D'Uruguai, també, com el Franco.
Sí.
Us coneixíeu ja o us heu conegut aquí?
No, ens he conegut al Col·legi Saavedra.
I quan us vau conèixer vau dir
tu d'on ets?
Jo d'Uruguai.
Ah, jo també.
No.
Va trucar a la directora i em va dir
mira, ell també és d'Uruguai, va vindre de Barcelona.
Clar, és que dius Uruguai com si fos una ciutat petiteta com Tarragona.
És molt gran.
A lo millor sóc d'una punta cadascun del país, no?
Podria ser?
O són originaris d'un lloc més o menys proper?
Bueno, no.
Bueno.
Deixem-ho córrer.
L'Anastàcia és de Moldàvia.
Sí.
Bon dia.
Hi ha alguna altra company o companya de Moldàvia a l'escola?
Sí, la meva germana.
La teva germana.
Clar, no, no, és veritat.
A cinquè de primària també hi ha una altra.
No, no, mica en mica, déu-n'hi-do.
A veure, us sembla que comencem saludant els companys de CISER
que no han pogut venir però han treballat exactament igual que vosaltres.
Qui ho fa, l'Anastàcia?
La salutació?
Doncs vinga, Anastàcia, quan vulguis.
Abans de començar volem saludar tots els nens de la classe de CISER
que no han vingut.
Diana, Antoni, Elisee, Chauyun, Tomàs, Ivan, José Ramón, Badelin, Igor, Emmanuel, Chabeli, Laia, Diana i José.
Molt bé, doncs saludats, eh?
Els podríem dedicar després del programa una cançó, què us sembla?
Els dedicarem quan acabem una cançó?
I així que per ells exclusivament i especialment.
A veure, jo sé que heu treballat en el Consell dels Infants
i probablement moltes persones que ens escolten i jo mateixa
no sabem què és el Consell dels Infants.
Qui m'ho pot explicar?
Tu, Samir?
Doncs vinga, explica'ns què és el Consell dels Infants.
Tot va començar quan estaven treballant els drets dels infants
quan ens preparàvem per participar al Consell d'Infants.
El Consell dels Infants de Tarragona
és un projecte que s'ha adreçat per als nois i noies
de cinquè de primària i sisè de primària de les escoles de Tarragona.
La seva oficial la fa l'Ajuntament de Tarragona.
El representant del Consell d'Infants, el CIT,
ha estat elegit democràticament pels nois i noies de la seva classe.
Aquest projecte del CIT s'ha fet per donar-li la paraula
els més petits de la ciutat.
El que fem al Consell d'Infants
és parlar sobre les nostres preocupacions,
les preocupacions que tenen els nois i nois de Tarragona.
I quan ja tenim la preocupació més greu,
el representant de la classe va a l'Ajuntament
i l'explica molt bé a l'alcalde.
Que si l'alcalde creu que aquella preocupació és molt bona
i greu, la tria i la fa realitat.
Això està molt bé, no?
Perquè si no, a vegades no tenim manera de participar
i menys vosaltres que, en principi,
i avui ho sabrem,
teniu drets com tothom.
Triat democràticament,
què vol dir triar una persona democràticament?
Algú ho pot explicar, Lucía?
Democràticament és que tots votem
i el més votat surt escollit.
I qui pot?
Però algú es presenta perquè vol sortir escollit?
Sí.
I en el vostre cas, qui es va presentar?
El Samir.
Samir?
Ell.
La Marta.
I Màrius, tu també?
Sí.
I qui va sortir?
El Samir.
Samir, ets tu el representant,
doncs si hi ha algun problema,
tu aniràs a parlar amb l'alcalde.
Sí, i la Marta és.
I la Marta també?
El suplent.
Molt bé, la suplent,
per si aquell dia,
mira, el Samir no es troba bé
i l'alcalde té cita,
doncs va a la Marta
i està, representa
a tots els companys i companyes de la classe.
I per què és important
que vosaltres coneixeu els vostres drets?
Quina importància té això?
A veure, i dir.
És molt important
que un infant conegui els seus drets
perquè així pot exigir
als seus governants
o a les persones del seu voltant
que les respectin
i que ajudin a complir-les.
Tenir bona informació
és una bona eina
per protegir-se
en cas d'abusos, etcètera.
Com més infants
coneguin
els seus drets,
més fàcil serà
que
gaudeixin de la convenció.
És molt important
això que has dit,
és a dir,
tenir una bona informació
per poder-se defensar.
Davant d'una situació injusta,
si no sabem
a què tenim dret,
ens quedem
doncs
amb cara de tontos
i sense saber
què fer, segurament veritat.
la informació
jo crec que la teniu
perquè, per exemple,
vosaltres sabeu perfectament
que teniu drets
de protecció.
Sí.
Què és un dret de protecció?
Algú m'ho pot explicar?
Jo.
A veure,
algú que no hagi intervingut
o repetim,
tornem a fer la ronda?
Lucía?
Doncs vinga, va, Lucía,
explica-vos el dret de protecció.
Els drets de protecció
el vam estudiar
en una sèrie d'activitats
quan estàvem fent,
bueno, estudiant els drets,
la dona del Consell d'Infants,
l'Anna,
la Nabel,
ens va presentar
una sèrie d'activitats.
Una es titulava
El meu cervell.
Tratava de...
Es feien grups.
Cada nen d'aquell grup
escrivia una preocupació
en un paper.
Aquell paper s'enganxava
a un mural
on hi havia un cervell
a una part del cap.
Llavors, després,
al finalitzar
que tothom hi havia escrit
les seves preocupacions,
l'Anna,
l'Anna,
les va llegir totes.
I, bueno,
més o menys
vam explicar
per què ens preocupava,
què podríem fer
per a solucionar-ho
i coses així.
Després també
vam fer
una altra activitat
que era
amb unes targetes
que, bueno,
que representaven
l'abandó,
el treball infantil,
les guerres,
les drogues
i el maltractament.
I hi havia una imatge
amb el nom a baix
i cadascú havia de representar-la
amb mímica
i s'havia d'advinar.
Per últim,
un joc
que, bueno,
que ara
no el recordo massa bé.
Però et poden ajudar
els vostres companys
si se'n recorden.
Per exemple,
Sònia,
que no has intervingut
i després la Marta,
la suplenda
del representant
de la classe.
Sònia?
Era un joc
que es deia
A la fruta,
a la fruta,
que hi havia un noi
que es,
bueno,
fèiem una rotllana
i hi havia un noi
que es quedava fora.
I llavors,
nosaltres pensàvem
una fruita
i quan la mestra
deia aquella fruta
teníem que protegir
el que havia pensat
aquella fruta
perquè el que estava fora
no l'agafés.
Jo entenc que això
que hem de defensar
els nostres drets
però solidàriament,
probablement,
si els nostres drets
no estan vulnerats,
podem donar un cop de mà
i defensar els drets
dels nostres companys.
Ho entenc així,
aquest joc?
Sí.
Segurament, no?
Sí.
Digues, digues,
continuo.
El que serien
els drets de protecció
obliguen a que tots
i cada un dels infants
siguin protegits
davant de qualsevol abús,
abandon o vexplotació.
Això significa
que tenen
que estar protegits
sempre davant de les guerres,
el treball infantil,
les tortures,
els possibles abusos
dels sistemes judicials
i enfront
a les drogues
i a l'exploitació sexual.
hem de saber
que el nostre cos
és nostre
i ningú té dret
a fer-nos mal.
En resum,
serien els drets
que ens garanteixen
la supervivència.
Aquests drets
es compleixen
en general?
Sí.
En general?
No a tot.
Al món?
No, no.
Al món no.
Al món es protegeixen?
No.
Però si són nens
també com vosaltres.
vosaltres teniu la sensació
que els vostres drets
sí que estan protegits
en aquest sentit.
Després anirem passant.
És a dir,
vosaltres us sentiu protegits
pels vostres drets, no?
Si en un moment determinat
veiéssiu que no,
que s'estan vulnerant,
aniríeu a algun lloc
a dir que
m'està passant això?
Sí.
Però a la resta del món,
no?
Digues-hi dir.
Que també s'ha creat
un comitè
dels drets dels infants
que està format
per 10 experts
en drets dels infants.
Que està per saber
si es compleix.
Clar.
Això.
Aquí en una ciutat
com Tarragona,
probablement,
tot i que hi ha
en molts casos,
es vulneren
els drets dels nens
i les nenes.
Vosaltres sabeu
que generalment,
i per això parleu de drets,
són el grup
més vulnerable
de la societat.
Una persona adulta,
si té algun maltractament
o li estan fent
alguna cosa,
té mitjans
per anar a la policia,
per denunciar-ho.
Generalment,
els nens
no tenen
aquests mitjans,
per tant,
és important
que hi hagi
aquest comitè.
No creieu
que és així?
Sí.
Però la resta
del món,
no.
Això és complicat,
no?,
de solucionar-ho.
Heu sentit
parlar dels nens soldats?
Sí.
Què són els nens soldats?
Algú ho pot explicar?
Xulombat.
Són nois
que,
per exemple,
estan en l'Àfrica
que,
menors d'edat,
clar,
que van a la guerra.
obligats,
no?
I són de la vostra edat,
més o menys.
Vosaltres us imagineu
en una guerra amb un fusell?
No.
És que a mi tampoc
no m'entraria al camp,
no?
Digue, Samir.
Acosta't al micro,
així sentirem
que tenim moltes ganes
de ser el que dius.
que són nens
que estan obligats
a treballar
i no poden anar a escola
perquè no es deixen
o qualsevol cosa
i estan obligats
a treballar.
A banda d'altres
consideracions,
si nosaltres tenim
aquests drets,
aprofitem-los,
no?
Sí.
I si en algun cas
es vulneren,
diem-ho.
Sí.
Sí?
Sí.
Perfecte.
Sabeu la lliçó?
Millor que qualsevol altra.
drets de desenvolupament,
què vol dir això?
Marwa.
El dret de desenvolupament,
aquest dret consisteix
que els nens
puguin créixer bé
desenvolupant-se.
Llavors,
quan va venir
l'anabel,
la mestra
del Consell d'Infants,
ens va donar una fitxa
que havíem de posar
allò que m'irrita més.
Per exemple,
allò que m'irrita més
d'anar és el metge.
Però si no hi hagués metge,
com ens curaríem?
Després d'això,
van fer llocs
amb paracaigudes.
de veritat?
Sí.
Paracaigudes de veritat?
Sí.
Us vau llançant
paracaigudes?
No.
Per favor.
Jo vull anar a aquest col·le.
No, explica-ho una miqueta, Marwa.
Queda paracaigudes
i fèiem jocs diferents.
La Marta em penso
que et vol ajudar, no?
O alguna altra companya o companya
pot ajudar la Marwa?
Sí.
Vinga, Sònia.
Un joc que vam fer
va ser el del cocodril,
que és el que més recordo,
que era
que nosaltres
ens ficàvem
el paracaigudes a damunt
i ens sentaven
a terra.
I llavors
la mestra
deia el nom d'algú
i aquell
es tenia que ficar
per dintre
i tocar els peus
dels altres.
I llavors
aquella persona
es tenia que ficar
amb l'altre dintre
i tocar els peus
fins que no quedés ningú.
I quin creieu
que era el sentit
d'aquest joc?
El dret del joc.
Dret de jugar.
Perquè, a veure,
després parlarem
d'obligacions
i teniu obligació
d'estudiar.
Però també teniu
el dret a jugar, no?
Home, només faltaria.
Tot estudiar,
tot estudiar,
també s'ha de jugar.
Sí, digues, digues, Marwa.
També tenim
el dret de l'educació
que ens va fer un joc
que es diu
l'Ilu
que l'inflàvem
el paracaigudes
i després,
quan hi haia
molt ràpidament
teníem que sentar-nos dins
perquè si no hi ha escoles
cap edifici
on podem estudiar.
Clar.
I després
hi ha el dret
a estar informats
que era el joc
de la muntanya
que consistia
a pujar pel paracaigudes
pel camí més fàcil.
Així que estem informats.
I finalment
el dret d'opinar
que era el joc
de l'intercanvi.
Per exemple,
ella deia
la música clàssica.
El que agradava
la música clàssica
es quedava
i el que no
anava ràpidament
a un altre lloc
i el que no li agradava
es quedava
intentava
que els altres
no passessin.
Dret a opinar
que a vegades
teniu la sensació
que el que opineu
els grans
no fem gaire cas.
Sí.
Moltes.
Moltes, oi?
I és que a vegades
em dóna aquesta sensació.
I per què creieu
que els grans
a vegades
no fem cas
de les vostres opinions?
Lucía,
anem fent tota la...
Comencem per aquí
i podeu parlar-ne tots.
Jo crec perquè
com som més
adults
i creu que
tenen més responsabilitat
creuen que
no tenim tanta raó
perquè som nens
que som,
no ho sé,
no ens entenen.
Home,
però és que la raó
a vegades
no la tenim nosaltres,
tampoc no?
que són perfectes
que són perfectes
els adults.
No.
Els pares no són perfectes,
no?
No.
Opinar,
es pot opinar,
no?
Sí.
Qui vol parlar
d'això
de si fan cas
de l'opinió
o no fan cas?
Margo?
Jo crec
que perquè som petits
i no tenim cap responsabilitat
perquè creuen
que
com més
diem
tonteries,
no?
Creieu que a vegades
els grans
pensen que dieu tonteries?
Sí.
Teníeu aquesta sensació?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Samir?
Els grans
moltes vegades
no ens deixen opinar
perquè
creuen que nosaltres
som tontos
que no
que no sabem
el que fem
i diuen
doncs
opineu nosaltres
deixeu els petits
a un altre lloc
i només poden opinar.
Més que tontos
a lo millor
pensen que no teniu
prou experiència
i us podeu equivocar.
És això el que pensen
potser?
Els grans?
Sí.
Sí?
Lucía?
Que el que també pensen
és que a lo millor
no és important,
no?
Que si tu dius
a lo millor
és una solució
a algun tema
i de cop i volta
li surt a ells
i tu dius
però això és el que
t'anava a dir jo
i...
Més que no us deixen opinar
teniu la sensació
que no escoltem?
Que us diem
que sí amb el cap
però no us fem cas
del que dieu realment?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí,
però no hem fet la nostra.
Teniu aquesta sensació?
Sí, sí, sempre.
L'hi dir riu
segurament dius
és que sempre feu igual.
Un exemple,
per exemple,
el nostre col·legi
a les tardes
està obert per jugar
i normalment
tindrien de ser
els petits d'allà jugant
però venen grans
i ens treuen la pista
i no ens deixen jugar
i...
i clar, dius home
i no em puc defensar
davant d'això.
Sí, dius qualsevol cosa
i no et fan cas.
I això és un dret, no?
Clar, és que podem parlar
dels drets
aquells que dèiem
de l'explotació
o de la guerra
però després hi ha
altres drets
cada dia
com aquest que acaba
de dir-li dir
que forma part
de la vostra vida
que també s'han de reivindicar
segurament, no?
Compartir aquest espai
que no pel fet
de ser més gran
doncs t'alquedis tu.
Samir, digues.
I la persona
que està allà vigilant
quan li diem
s'ha tret la pista
i diuen
no, però són grans
deixeu-li
i baixeu a sota.
No els deixen
dir-li res
sempre
els grans, els grans, els grans.
Els grans, ai, els grans.
Com si els grans
fóssim tan gran cosa, eh?
Franco.
El Franco ja
em volia dir alguna cosa
però ara s'ho repensa.
Algú ve molt...
Algú vol
continuar parlant de...
Quan voleu opinar
en el context...
De què us agradaria opinar?
Sobre quins temes
us agradarien?
Per exemple,
les decisions
que es puguin prendre
a l'escola,
a casa,
amb la família...
No sé de dir,
per exemple,
aquest cap de setmana...
No, aquest cap de setmana
farem això.
O comprar això
o allò altre.
O quan vaig a buscar la roba
o un llibre.
Sobre quins temes
us agradaria
si no prendre les decisions
que segurament també
opinar sobre quins temes,
Marta?
Doncs a mi
hi ha vegades
que jo li dic
a la meva família
que enviem-nos al jardí
que ja està
ja al darrere,
ja hem fet la part
del davant
però hem de fer
la part del darrere
amb tot.
Decorar-lo una mica
i posar-li plantes
i la meva mare
ara hem començat
però ja feia molt de temps
que ho deia
i mai ho feia
i jo sempre li deia
fem-lo, fem-lo
i mai em feia cas
però al final sí que l'hem fet.
Aquestes coses a vegades
ho veixen una altra
però és això
que hem dit abans
que fem veure
que us escoltem
i després fem altra cosa
també és veritat.
Màrius, digues.
Una altra cosa
és que jo tinc dos periquitos
a casa
amb una gàbia
i al meu pare
li dic sempre
que renti la gàbia
que renti la gàbia
i no ho feia
diu
per la tarda ho faig
per la tarda
arriba a la tarda
i no ho fa
diu
per demà
arriba demà
i no ho fa
és que sempre li dic
i he de fer jo
al final
perquè no
no té la gana
de fer.
El que passa
que compta
de qui són els periquitos?
Ah?
De qui són els periquitos?
Del teu pare o teus?
Ah!
Mira!
Ai!
Màrius!
És que sempre
ho fem tots, eh?
Però sempre ho faig jo.
Perquè si són teus
els periquitos, no?
No, però...
Això ens farà
parlar d'obligacions
a banda de...
Ara ens hem parlat
de drets
i després parlarem
de deures.
Però la primera vegada
va ser dels meus pares.
Ai, els vas heredar.
Sí.
Però em penso
que amb l'herència
et van venir les càrregues
també.
Algú més vol parlar
sobre aquesta qüestió
de tenir en compte
les vostres opinions?
Lucía?
També sobre les vacances
perquè la meva mare
vol anar a Tenerife
i li dic
no, però podem anar
a un lloc nou
que sempre anem a Tenerife
a València
o a algun lloc nou
i diu
ah, però anar a un lloc nou
vull anar a Bilbao
i li dic
clar, hem de fer
el que tu vols
i jo no puc opinar.
Us revenjareu
quan sigueu grans, eh?
Sí.
Allò de dir
ara farem el que jo vulgui.
Drets de desenvolupament
hem parlat de salut
hem parlat
del dret a l'educació
en quant al desenvolupament?
Algun dret més?
Hi ha un dret...
Digue, Sònia.
El dret de participació.
Acosta-te el micròfon,
sisplau.
El dret de participació
és aquest que exigeix
la nostra opinió
que la nostra opinió
es tingui en compte
sempre que es prenguin decisions
que ens afectin.
Participar significa també
reunir-se,
formar associacions, etcètera.
En totes les escoles,
barris, ciutats, etcètera,
han d'existir mecanismes
que donin oportunitats
per participar
en els temes
que ens interessin
a nosaltres.
Creieu que això existeix?
Ara ho teniu a l'abast
o ho heu de construir
vosaltres?
Sí?
Quin tipus d'associació
o entitat
us agradaria
formar part
que existeixi
o que la creiesi?
M'agradaria fer
una associació,
no sé,
de netejar gàbies
de periquitos,
per posar un exemple,
no?
Quin tipus d'associació
podríem fer?
Què us agradaria?
Com seria
la vostra associació
ideal
perquè poguéssiu
participar
i expressar
allò que vulgueu?
Samir,
per exemple?
No?
Lucía?
Sí,
una que només
sigui de nens,
que diguis
aquí podem fer
el que nosaltres
volem,
tenim els nostres drets
i que els grans
aquí no poden venir
a intervenir,
som nosaltres.
I què és el que faríeu?
Volem fer
el que nosaltres volem?
Què voldríeu fer
en aquesta associació?
El que volem,
volem de tot,
en una mica de control.
que sou molt responsables
i es veu.
Marta?
Jo crec que en aquesta associació
que diu la Lucía
seria guai
posar-li com a nom
Tarragona,
una ciutat per a nens,
el títol que va dir
l'Eliseta
de la nostra classe.
Jo veig
perquè una cosa
diu
la vila dels drets
dels infants
que ara en parlarem,
potser està relacionat
amb això
que esteu dient ara.
Em deixeu que em posi
molt toveta
i molt tonta?
Sí.
Hi ha un dret
importantíssim,
el dret a ser estimats,
no?
Sí.
Aquest l'hem de reivindicar
cada dia,
no?
Ni que no ens deixin opinar,
ni que no...
Hem de reivindicar
el dret a ser estimats.
Pels pares,
lògicament,
que això ja va,
diguem-ne,
anant l'OT,
però també pel nostre entorn,
segurament,
no?
Sí.
Sí?
A veure,
el mural dels drets.
Heu fet un mural,
no?
Doncs,
vinga,
Mari,
us explica què heu posat
en aquest mural.
Sí,
hem fet un mural
dels infants
entre nosaltres,
que ve de sobre
d'uns 10 articles
que hem escollit
entre tots
i que en total
són 54 articles.
Doncs són molts, eh?
Sí, són moltíssims,
perquè a cada dret
va ser una explicació senzilla
i una explicació completa.
També hi va haver un dibuix,
hi van haver 10 fulles,
que també a cada fulla
hi va haver un dibuix
que es va representar
aquell dret.
I jo,
que em recordo,
era el meu,
era d'un dret,
d'un nom
i d'una nacionalitat,
que vaig dibuixar
tres nens
i cada un tenia un nom.
I quina nacionalitat
vas triar
o quins noms
te'n recordes?
D'Espanya.
D'Espanya.
Més coses d'aquest mural?
Jo.
Digues, Marta.
Jo vaig fer
el dret de protecció,
com el que ha dit la Sònia,
i vaig dibuixar
un helicòpter
que estava rescatant
a una nena
que estava enmig al mar.
Sònia?
La Lucía i jo
ens va tocar
fer el dibuix juntes
i vam fer
una escola
per nens deficients,
no?
i vaig dibuixar
una nena
amb...
Bueno,
la va dibuixar
la Lucía
i jo
ho vaig pintar.
Va dibuixar
una nena
amb cadira
de rodes
i al darrere
una escola
que posava
Escola
per deficients
Sant Pere
o alguna cosa així,
no?
Una cosa així.
Sí.
Bueno,
vau posar així
un nom
per identificar
que allò era
una escola
que feia una
atenció especial.
Samir?
A mi em va tocar
el dret
a no ser explotat.
El dret
a no ser explotat
i què vas dibuixar?
Dibuixar
que uns pares
i el seu fill
s'anaven
de la muntanya,
no?
i el fill
tenia que carregar
tot el muntatge
mentre els pares
anaven tranquils
caminant per la muntanya.
Quin morro,
aquests pares.
Déu-n'hi-do.
Anastàcia,
tu vas dibuixar
algun dret?
Quin et va tocar a tu?
El dret a la igualtat.
El dret a la igualtat
i com ho vas expressar?
Que hi havia nens
que són diferents
i alguns
que són germans
que són iguals.
I alguns
aquí
venen negres
però no se semblen
els blancs.
I vosaltres creieu
que això és un problema?
No.
al ser diferents?
No.
Fins i tot és bo,
no?
És millor.
Però si tots fóssim igual
seria tot tan avorrit
que no ho sé jo.
Sònia.
Jo crec que
és millor
conèixer
diferents
cultures,
nacionalitats,
opinions,
tot això
i
crec que és millor
que hi hagi nens
de fora
perquè
podem compartir
o sigui
festes d'aquí
o bé allí
o no sé.
Però vosaltres creieu
que això a vegades
pot ser un problema?
Sí.
Sí, no?
Franco.
Jo,
per el que estàvem
dient abans
dels drets,
jo tenia
el dret
de preguntar.
Dret de preguntar,
molt bé.
i...
I com ho vas expressar?
I vaig expressar
com fent un dibuix
amb els meus
pares
i una nena
que estava
preguntant
i els pares
que
estaven
dient
què passa.
Clar que l'home,
a veure què ens està dient.
A veure,
Marta,
després Samir,
digues Marta.
que un nen
de la nostra classe
tenia el dret
a la educació
i el joc
i va dibuixar
una escola
amb uns columpis
i el nen
es diu
que ara no està aquí
que s'ha quedat allà
perquè
és una mica
molt tímid
i acaba d'arribar molt nou.
Estarà escoltant
i li deu
home,
és que tu imagina't,
jo m'imagino
arribar a un lloc
on no conec
l'idioma,
no conec ningú,
uf,
jo no sabria
com ho faria
i soc una miqueta
més gran que vosaltres
i em costaria,
per tant,
s'ha d'entendre.
Samir.
Això de que
hi ha persones
que venen
d'un altre país,
hi ha a vegades
algun problema
que per exemple
viuen en un pis
i hi ha gent
que veu d'un altre país
que està acostumat
a dormir-se molt tard,
fer festa,
d'un moment
i els d'aquí
ens dormen
els nous,
deixen el cel.
Com les gallines
ens anem a dormir,
no?
És veritat
i dir.
Jo
el dels dibuixos
aquells,
jo tenia el dret
a l'educació.
Vaig dibuixar
una escola
de fons
i tres nens
de races diferents
agafats
de les mans
com si
fossin iguals.
Clar,
són iguals
però a vegades
hi ha aquests problemes
que fa que
no ho tractem
com si tothom
fos igual,
digues Lucía.
Jo el que volia comentar
és que teníem
cinquanta,
no sé,
cinquanta-quatre.
Si no,
tots els drets
no els direm,
si no,
no els acabarem.
Però vam resumir,
els vam agrupar
i vam fer només
uns deu.
Els voleu dir?
o ja els hem parlat
una miqueta en general.
Digues,
Marwa.
A mi,
d'aquests deu drets,
em va tocar
el dret
de l'alimentació
i vaig dibuixar
una nena
que estava
a una casa
menjant
perquè hi ha nens
que,
per exemple,
a Sud-Àfrica,
a Somàlia
i a Quènia
no tenen menjament
ni tampoc
tenen aigua potable.
Vaig sentir
per la televisió
que hi viuen
en menys
d'un euro al dia
i això per a mi
és molt trist.
I les persones
moren de gana,
no d'accident
ni de malaltia,
sinó de gana
de no tenir menjar
i això a nosaltres
ens sembla
gairebé impossible.
Quan parlàvem
allò de...
Jo estic encantada
perquè si això
és un reflex
de la vostra classe
a la vostra classe
diguem que hi ha
persones de tot arreu
i això que ha de ser
una cosa positiva
i que tots ho valorem
com una cosa positiva
crea problemes.
Ara comentava Samir,
clar,
venen persones
que són absolutament
honorables treballadores
com a qualsevol altra
però tenen
altra cultura
i altra manera
de viure
i la gent
del país
que els acull
doncs no
acaben de veure bé.
Com ho podríem
arreglar això?
Han de renunciar
els que venen de fora?
Han de renunciar
a anar-se a dormir
a les nou,
els d'aquí?
No,
hem de parlar
amb els...
Què hem de fer?
Amb els de fora
hem de parlar
i què?
Seiem en una taula
i pactem?
Parlem perquè
no dormim tan tard.
De dir,
escolta,
tu no te'n vagis
a dormir tan tard
i jo intentaré
ajustar una mica més.
Fes festa
al cap de setmana
que jo puc dormir
més tard.
Probablement
aquí estaria la solució,
Lucía.
El que també podria ser
és que la gent
que dius
que se'm va a dormir
a les tres
procureix
en aquelles hores
que se n'ha de dormir
a l'hora
que li doni la gana
però que procureix
no fer soroll
respectant els demés.
Vosaltres creieu
que només hi ha problemes
per això?
Perquè tenim una altra manera...
Quins altres problemes
es poden crear
pel fet de ser
tots diferents com són?
Perquè els que estem aquí
a la taula
tots són diferents,
afortunadament.
Sònia?
Hi ha homes i dones
que són racistes
que
pel fet
que la gent
és de fora
o d'un altre color
o d'alguna altra raça
busquen problemes
es fiquen amb ells...
Però només per això?
Només pel fet
que no siguin com ells?
Exactament igual?
Marius?
Jo quan vaig viure
als Estats Units
perquè vaig viure ahir
vivia en un pis
que havia de dos pisos
al dalt
i havia vingut.
En una nit
vaig passar molt malament
perquè van posar
aquells d'abans
els homes
la música més alta
i era a les tres
o a les dues
de la mananya
i no hi podia
del matí
no podia ni dormir
ni res
després va venir
la policia
però no es va
solucionar res
i va continuar així
fins, no sé,
una setmana
o així
després
el van treure
d'aquell pis
i em van anar
a un altre pis
i jo
després
em vaig
llogar
a aquell pis
de baix
perquè era
per nosaltres
i després
vam viure
nosaltres
jo i el meu germà
tranquil·lets
d'ahir
tranquil·lament
de totes maneres
gent escandalosa
que posa la música alta
que és mal educada
que no respecta
els altres
no cal
ser d'un altre lloc
aquí
en aquesta ciutat
o qualsevol altra
del món
hagin nascut
i ha gent
impresentable
sí o no?
sí
que no és una qüestió
digues Lucia
que hi ha molta gent
que no és que sigui racista
però que viu aquí
i és molt molt tancada
i parla català
però només català
llavors una persona
que té dificultat
amb l'idioma
arriba i diu
bueno
potser
sap parlar castellà
i el sap parlar poc
treballa en un lloc públic
i
ve algú
que és català
però tancat
i l'home
només li pot
contestar en castellà
i aquella gent
que és catalana
doncs s'enfada
però no té motiu
perquè
és una cosa
que s'ha de respectar
vosaltres
els que heu viscut
o heu nascut
fora d'aquí
estuvisquen aquí
a vegades
us heu sentit malament
pel fet de ser de fora?
no
ningú us ha fet sentir
mai malament?
no
podeu conèixer algun cas
però vosaltres
particularment
no heu tingut mai cap problema
no
doncs és que anem pel bon camí
no?
segurament
dic jo eh?
jo diria que sí
la vila dels infants
què és?
és un poble
és una associació
com deia la Lucía
què és Xolombat?
és com una ciutat
que
que hi ha uns quants nois
que
i
uns quants nois
que són
de diferents cultures
i
i tots són diferents
i
nosaltres
els de la classe
moltes vegades
entrem
i
ahir
podem trucar
perquè
hi ha diferents edificis
pots clicar
on vulguis
i per exemple
entraven
en el parc
i
i
ens feien preguntes
si nosaltres
contestàvem bé
ens donaven
cromos
que teníem
un àlbum
que és a través
d'una web
no?
segurament
internet
molt bé
Marius
com havia dit
el Xolombat
era una vila
sí
i
al final
si cliques a un edifici
al final
t'explicava
coses
dels drets
que tenien
i al final
també
donava una pregunta
i tot
que t'havia explicat
dels drets
d'un edifici
per exemple
de la fàbrica
que treballava
molts nens
ahir
t'havia
una pregunta
i havies
d'endevinar
Samir?
a la pàgina
hi ha
no me'n recordo
si 5 o 4 nens
de cada un
de cada cultura
i sempre
que
cada dia
toca un
i un
explica
la seva cultura
no sé
què
explica
tu per exemple
la teva cultura
què expliques?
què és el que t'agrada
de la teva cultura
de la teva
la teva cultura
també és la d'aquí
però la que portaves
diguem-ne
quan vas venir
o quan van venir
els teus pares
què t'agrada?
t'agrada el menjar
t'agrada la música
t'agrada el menjar
a mi també
i el d'aquí
també t'agrada?
bé doncs
és que si el menjar
és bo
és bo a tot arreu
per aquí
qui tenia
l'Idir
volia intervenir ara?
no?
la Lucía
que en cada edifici
jo què sé
biblioteques
escoles
apreníem
una lliçó
en un per exemple
apreníem a respectar
els demés
en un
reciclar
bueno coses així
què és el que més t'agrada
la teva cultura
Lucía?
a mi
doncs de tot
i que t'agrada conservar
el menjar segurament
el menjar molt
també m'agraden
els animals
el lloc
és tot verd
és superbonic
el teu país
no?
i tu Anastàcia
de la teva cultura
què t'agrada?
tot
tot també
d'aquí també
t'agrada
t'agrada alguna cosa
i tu Xolomba
te'n recordes
d'alguna cosa
en particular
de Mongòlia?
sí
que hi havia
molts animals
i
quina mena d'animals
hi ha
on vivies tu
a Mongòlia?
vaques
porcs
ovelles
aquí no hi ha
gaire
i aquí la carn
és molt barata
i a més
que està molt bona
és diferent
a la d'aquí
i les muntanyes
que tot verd
tot molt bonic
jo no hi he estat mai
però
és un país
fascinant
des del moment
que
els que ens agraden
els documentals
fan moltíssims documentals
de Mongòlia
realment
sembla un país
perdona?
que no hi ha molta gent
a Mongòlia
no?
és veritat
hi ha com
3 milions de persones
imagina't
esteu amples allà
allà
allà hi aposto
per tothom
hi ha molt de verd
també és veritat
és a dir
que heu compartit
i esteu coneixent
els països de cadascú
perquè segurament
Xumbalat ho ha explicat
això no?
a mi
Màrius
què t'agrada a tu?
jo de la meva cultura
moltes coses
que no hi ha aquí
però no vull ofendre
Tarragona
no home
si tu no ofens a ningú
home
per favor
perquè vinc aquí
però aquí
a la meva cultura
hi ha moltes festes
pels carrers
i així
i a la Navidad
les persones
van a casa
a dir-li coses
poemes
i li donen diners
o el que sigui
aquí
i també m'agrada molt
els menjars
que hi ha
que hi ha aquí
que hi ha
a Romania
també

a tot arreu
sí
està molt bo
de totes maneres
no ofens a ningú
quan parlem
d'allò que ens agrada
podem anar a qualsevol
país del món
i que sigui de vacances
i entusiasmar-nos
per tot el que tenen
i no per això
renuncies a allò
que t'agrada
de casa teva
jo crec que tot
és compatible
soc molt bona persona
perquè els deures
els he deixat
pel final
perquè quedi poc temps
soc molt bona persona
digues Marta
que dels deures
el que tenim
és que tindre
una frase clara
la Marta va per feina
digues que sí
que és
no podem parlar
de drets
sense pensar en un deure
perquè els drets
i els deures
no estan un part
damunt de l'altre
sinó
que s'han de complir
al mateix temps
per tal
de poder conviure
en societat
per exemple
jo tinc el dret
de jugar a futbol
però al mateix temps
tinc el deure
de respectar
unes normes
que seran
les regles del lloc
unes regles
que seran iguals
per a tothom
també tenim el dret
de dir el que penso
però el dret
tampoc ofendre els demés
molt bé
la nostra professora Maite
sempre ens diu
que no només són importants
són importants
els drets
que també hi ha els deures
que ens hem de complir
surten més deures
per aquí
a la taula
com en tema
Franco
que a vegades
nosaltres
es queixem
de
nosaltres
es queixem
de l'escola
però
tenim que
esforçar-nos
i fer
i fer
el possible
per intentar
que ens surtin bé
les coses
i
i que
i que
és més fàcil
exercir els drets
o complir els deures
exercir els drets
molt més fàcil
no?
és molt fàcil
exercir el dret
a jugar
i molt fumut
eh?
d'haver d'ajustar-se
el dret
d'estudiar
Samir?
que ja
la majoria de nens
pensa que
jo tinc dret
a no sé què
tinc dret
a no sé quantos
però també
mai pensen
amb els deures
Marwa
ahir vam anar
a l'hacienda
i ens va dir
que una plaça
per només un nen
a l'escola
val 3.300 euros
a la nostra escola
a què val?
que què?
una plaça
per cada alumne
a l'escola
que val 3.300 euros
això costa
3.300 euros
per nens
i aquesta dada
què us suggereix?
que hem de posar-nos
les piles
és que no
quan
a vegades
quan diem
anar al col·le
és gratis
no és gratis
perquè les vostres famílies
estan pagant l'escola
a través dels impostos
per això
no hi ha res gratis
en aquest món
tot costa un esforç
no?
Sònia?
que
de vegades
els grans
diuen
vosaltres teniu
els drets
molt clars
però els deures
com que els deixeu a banda
sí per això
també ens ho podeu dir
els grans
que actuem exactament igual
per tant
que no prediquem tant
que tenim mostres
cada dia
que els grans
també a vegades
deixem de complir
els deures
Lucía
sobre el que deia
la Marwa
de que costa
3.300 euros
una plaça d'escola
ens passa molt
que bueno
que a l'escola
també tenim uns quants
que venen d'estufa
venen a calentar la cadira
i no fan absolutament res
no havia sentit mai
aquesta expressió
és molt xula
i no se n'adonen
que hi ha gent
que s'està gastant
a lo millor
doncs
molts de diners
perquè és veritat
perquè ells
puguin estudiar gratis
que els creuen
eh total
és gratis
vinc
i vinc a no fer res
d'entrada no és gratis
és allò que dèiem
i de sortida
és que clar
això no és un deure
estudiar és un dret
ja ho heu dit ben clar
deure i dret
té les dues coses
aquest aspecte
Franco
és quasi igual
que el que ha dit la Lucía
però
nosaltres
no fem gaire res
per esforçar-nos
i el col·legi
fa
molt d'esforç
perquè un nen
aprengui
i tingui una carrera
quan sigui gran
que es pugui guanyar la vida
i viure bé
sí
molt bé
Marius
un altre exemple
que em va passar
l'any passat
havíem de fer
una festa
de curs
i vam repartir
coses
que hem de portar
però
a un
li va tocar
una cosa
i a la festa
no li va
no va portar
el menjar
o el que va ser
i ell va quedar
sense la festa
a veure
no va participar
perquè clar
sí
però això
ja sabem
no visquem
en un món perfecte
oi que no
això ja ho sabem
no
d'això que deia el Marius
que era un
bueno
el nen no va portar
però no diem noms de ningú
eh
no
el nen que va portar
vam dir
va dir
nosaltres tenim el deure
de portar les coses
el dret de fer la festa
però el deure
de portar una cosa
i cada un
apollar la festa
perquè
clar
potser porten tots
menys un
ahir
està lliure
i comença un dia de tot
i es beneficia
però no dona res a canvi
no treballa
com la resta
no fa el mateix de la resta
digues Lucía
si ens podríem imaginar
que per exemple
ningú porta
res
només dos persones
i com ho faríem així
a tothom
si una persona ho fa
tothom ho podria fer
sabeu que ha passat el temps volant?
sí
que estem acabant
és que ja clar
ara a les 12
arribaran les notícies
a mi és que m'ha passat volant
jo no sé a vosaltres
perquè
tan interessant
tot el que heu explicat
hem triat
heu triat
una cançó
no?
sí
i la dediqueu als companys
tots
quina cançó
vinga
presenteu-la
com si fossiu allò
la de Peter Pan
de Cantor del Loco
us agrada
el Cantor del Loco
bé
diguem que ho han triat
democràticament
com dèiem abans
perquè hi havia algú
que no estava d'acord
però la majoria ha decidit
que era el Cantor del Loco
que Lluís ja la començarà
a posar perquè
soni de fons
Samir
Idir
Franco
Marwa
Marta
Marius
Sònia
Xolombat
Lucía
Anastàcia
un autèntic plaer
i privilegi
compartir amb vosaltres
aquesta estona de ràdio
moltíssimes gràcies
de veritat
us mereixeu un aplaudiment
a vosaltres
i als companys de classe
un dia llega
a mi la calma
mi Peter Pan
no y amenaza
aquí hay poco
que hacer
me siento
como en otra
plaza
en la de estar
solito
en casa
será culpa
de tu piel
será que
me ha brechó mayor
que algo nuevo
ha tocado este botón
para que Peter
se largue
y tal vez viva
ahora mejor
más agusto
y más tranquilo
en mi interior
que Campania
te cuide
y te guarde
a veces gritas
desde el cielo
queriendo destrozar
mi calma
vas persiguiendo
como un trueno
para darme
ese relámpago azul
ahora me gritas
desde el cielo
pero te encuentras
con mi alma
conmigo ya
no entiendes nada
parece que el amor
me calma
me calma
si te llevas
mi
llévate
la parte
que me
sobre
mí
si te marchas
mi
vida
con la paz
que en
el