Fins demà!
La Ràdio és gutant ja el tram final del programa en aquest dia, en aquest 31 de juliol, que per a molts simbolitzen moltes coses, entre d'altres el final de la temporada i acabar i començar un període de vacances.
Em sembla que aquest, però, no és el cas dels nostres propers dos convidats, habituals cada divendres a aquesta hora com són el David Serra. David, bon dia.
Bon dia.
I Juanjo Ferrer. Juanjo, bon dia.
Bon dia.
Què, començar vacances o no?
Doncs jo trigaré una miqueta.
Sí, encara.
Sí, jo tinc d'esperar arribar a la segona quincena d'agost per fer oficialment de vacances.
I el Juanjo?
Jo la setmana que viene al Pirineo.
Desapareces.
La setmana que viene, o sea, realmente el próximo domingo. Este no, sino el siguiente.
És a dir, que encara et queda una setmaneta.
Per a aquells que comencin vacances o per a aquells que continuïn treballant, com veieu aquesta setmana les estrenes cinematogràfiques?
Perquè habitualment diuen que en ple estiu i a l'agost, home, hi ha una mica de...
de...
allò regular-regular.
És així o no aquesta setmana?
Doncs mira, a veure...
O hi ha una mica de tot?
La meva opinió és que sempre a l'estiu és molt irregular en quant a les estrenes audiovisuals.
O sigui, nosaltres normalment, doncs és un temps en què el tipus de cinema que s'estrena és, francament, pel·lícules molt espectaculars,
però també s'aprofita per tota la murralla audiovisual de l'any, la que no s'ha pogut estrenar s'estrena
i el que arriba és, moltes vegades, són productes audiovisuals de molt baix calat.
De segona categoria o de tercera?
Absolutament.
Hi ha molts subproducts.
Suele haver alguna interessant o alguna molt comercial.
Sí, exacte.
O el resto...
Basurilla.
I per què deu ser això?
Perquè hi ha molt públic que és igual el que li posin, que l'important és anar a una sala de cinema,
tardar amb aire acondicionat, crispetes i...
M'és igual?
Sí, a veure, hi ha una sèrie de moviments, des del punt de vista de l'exhibidor
i del que són les productores...
Els productes audiovisuals es van repartint al llarg de l'any, moltes vegades al voltant dels festivals.
De les altres, una miqueta, doncs, tope, com podrien ser el Nadal,
que llavors aquí hi ha moltes estrenes molt desitjades.
A l'estiu tothom sap que no és gaire habitual anar a les sales de cinema,
a pesar de l'aire acondicionat.
I llavors el que s'estrena és el que ha dit el Juanjo.
El gran producte, l'assalto al tren, coses aquestes a l'Apps, per exemple,
productes que tenen una certa força, Harry Potters,
però després el que fan és trenar aquests productes familiars
o aquelles comèdies que sempre troben al seu públic
i que moltes vegades són pel·lícules molt més aviat friixetes.
Molt bé.
Que és el que crec que ha passat aquesta setmana.
De totes maneres, aquesta setmana tenim una cosa potent, no?
Juanjo?
App.
Sí, App.
Aparentment sembla potent.
Sí.
Sembla bona.
Sí, sí, perquè, bueno, llevan años Pixar sin decepcionar a nadie, me parece.
És veritat.
Unos genios de la animación y del guión.
Que eso, lo de un buen guión en animación no es tan habitual.
En todo caso, algo puede conseguir el cine japonés de animación.
Tiene buenos guiones, algunos, algunos son muy plastas.
Pero vamos, Pixar no suele decepcionar.
Yo creo que nos va a gustar a todo el mundo.
Doncs jo estic...
A veure, jo no l'he vist.
Tenia moltes ganes d'anar a veure-la.
O sigui, d'anar d'estrena no ha pogut ser.
Tenia raons impotents.
Però el cas és que App probablement és un producte molt poc habitual
dins del mercat de l'audiovisual de dibuixos animats.
Perquè en principi no són ninos, com podrien ser, per exemple, els toys
o els animals que parlen, sinó que estem amb un avi i un nen
i una cosa tan espectacular com que una casa que vola pel cel amb globus.
I és una pel·lícula que quan es va estrenar al Festival de Cants
va despertar molta atenció perquè precisament el personatge principal,
aquest home que és més aviat trist, que ha perdut la seva dona,
o sigui, no estic desvoreant res, però realment és un home solitari,
doncs no semblava la història més adient per una pel·lícula familiar.
Evidentment, tota la crítica i tots els que havíem parlat negativament
d'aquesta aposta de Pixar, doncs n'han tingut que reconeix el seu error,
una gran errada.
Perquè no només és emocionant, sinó que aprofita el que diem,
aquest gran potenciol que té, el 3D.
És una pel·lícula que està rodada originalment explorant totes les possibilitats
del 3D des del punt de vista audiovisual.
És molt interessant perquè en les grans produccions de 3D
sirven como el mateix que fa la Fórmula 1,
algo de investigació, sirve para avanzar luego en el món del automovilisme,
pues en les grans produccions de 3D igual.
En cada gran pel·lícula se descubre algo nuevo,
com fer alguna cosa.
El 3D no és una cosa que se li de un botó i te salga el que tu deses,
sinó que tienes que crear algo que no existe i que jamás se ha fet.
Y ara, por ejemplo, han tenido que inventar una herramienta
o han creado ellos la forma de hacer lo de los globos.
Todos los globos que aparecen en la casa,
levantando la casa, funcionan con una física real.
O sea, el motor gráfico te está calculando cada globo,
cada tensión de la cuerda y cada roce entre ellos
y el peso que tienen.
Vamos, son espectacular.
Anem a escoltar un petit fragment d'App,
que seguramente la estrena más destacada de la semana.
Buenas tardes. ¿Precisa usted de alguna ayuda, señor?
No.
Si quiere, ¿le ayudo a cruzar la calle?
No.
Si quiere, ¿le ayudo a cruzar el jardín?
No.
Si quiere, ¿le ayudo...?
No.
Au.
Carl Fredricksen ha soñado con aventuras toda su vida.
y hoy su aventura por fin despegará.
Adiós, muchachos!
Això, David i Juanjo, això de les pel·lícules d'animació
té un públic molt específic, molt concret.
Cada cop és més ampli o és allò només per minoria selecta,
si em permeteu aquesta expressió?
Gràcies a Pixar, creo que se ha ampliado mucho el target,
o como le llamen.
Sí, sí, sí.
Avui en dia, una de les garanties des del punt de vista audiovisual
és el cinema d'animació.
O sigui, poques vegades te trobes pel·lícules deleznables,
com si te les trobes amb l'altre tipus de cinema,
amb cariosos, no?
I la veritat és que Pixar ha fet una cosa molt bona,
que és crear un estàndard de qualitat
des del punt de vista dels seus guions
i de les seves creacions molt alt.
I és un joc on la resta de productores audiovisuals
s'emmirallen i això també ha ajudat molt,
perquè, per exemple, l'edat de l'hielo, l'edat del gel,
doncs és una pel·lícula que jo crec que és molt deutora,
amb què tenen el seu propi estil,
han intentat no defraudar aquell públic
que ja comença a tindre una ambició
al respecte del que és buscar pel·lícules
que no menyspremen la intel·ligència de l'adult.
Sí, sobre todo gracias a Toy Story.
Sí, sí.
A partir de Toy Story empezaron a salir
las películas en 3D interesantes.
Y lo que es curioso es que el cine japonés
lleva muchos años haciendo buenas películas de animación,
el estudio Ghibli, y nunca han funcionado.
Hace unos meses dijimos que estrenaban una
en Las Gavarras, Ponyo en el acantilado,
que era imprescindible, que era una obra maestra
seguramente tanto como app, o incluso más en algunos aspectos.
¿Y no va triomfar?
Duró una semana, dos...
Va passar desaperseguda.
Va passar molt desaperseguda.
Eso que Pixar es que aparte de hacerlo bien,
lo vende muy bien.
Sí.
Que a vegades és tan important com fer-ho bé, clar.
Sí, gracias a Pixar ha llegado la animación,
que es un buen tipo de cine,
ha llegado a todo el mundo.
La pel·lícula, doncs, la recomanaríeu...
Sí, sí, amb els uns tancats.
Sense veure-la?
Segur.
I per un públic ampli, familiar, sí?
Tot el públic.
Segur?
Des dels més grans als més petits,
perquè amb això mai hem equivocat.
O sigui, Pixar és garantia absoluta de bon cinema.
Paraula de David Serra.
Juanjo Ferrer també?
Sí.
Estaria convençut?
Sí, sí, sin duda.
Què més?
Tenim Arrastra-me a l'Infierno.
Aquesta, jo crec que pel títol, és de por, no?
És de terror.
Sí, lo intenta, sí.
Ah, lo intenta.
Ui, per què?
Bueno, és de Sam Raimi, el director de Spiderman.
Spiderman 1, 2, 3, Evil Dead 1, 2, 3.
I la verdad es que es un director que ha intentado hacer terror,
nunca me ha convencido como director de terror.
Bueno.
Y en esta película tampoco.
Jo, a veure, jo soc una mica...
A ver, a mí el Sam Raimi...
La veritat és que lo parlàvem abans, a Micro Tancat.
O sigui, jo tendría que tornar a veure aquestes pel·lícules,
perquè jo sóc, tinc una edat,
vaig disfrutar de les pel·lícules de Sam Raimi en el seu moment
quan s'estrenaven dins del festival de Sitges.
I clar, Sam Raimi té un punt...
I et van agradar molt, en aquell moment vols dir.
Però, a veure, jo l'hi deia a Juanjo,
i molts oients potser me comparteixen aquesta opinió,
no necessàriament, però jo tinc l'opinió que, clar,
aquestes pel·lícules dins del seu context funcionaven.
I era un moment en el qual el cinema fantàstic de terror
era més aviat molt destroyer.
O sigui, era pura artesania
i moltes vegades érem tan important
el riure que provocava una seqüència més o menys sarcàstica
o més o menys ben trobada
que no el sentit global de les històries.
M'ha passat una cosa, també és veritat.
Quan te fas gran i veus aquestes pel·lícules,
descobreixes moltes vegades que eren pel·lícules més aviat fluixetes,
des del punt de vista del guió, sobretot,
i la realització moltes vegades que tu la recordaves d'una forma,
doncs es veus que eren pel·lícules bastant fluixetes
fins i tot en el tema de la realització.
Sant Rémi és un bon artesà, crec jo,
però està bastant sobrevalorat.
Sí, jo és que com a director no ho veig gaire bé.
Li he comentat abans que el millor que ha fet aquest home
és la sèrie d'Hércules.
Dirigia Hércules, o no sé si tots els capítols alguns,
i alguna cosa de escena.
O sigui, alguna cosa que és gent disfrazada
i així un poc ridícula,
haciéndolo un poc el tonto,
pues funcionava i te lo hacía divertido.
Jo vi algun capítol i funcionava.
Entonces, ahí sí que le reconozco un buen trabajo,
però el resto del cine que ha hecho,
la verdad es que, con el dineral que costó Spiderman,
podría haber hecho algo más.
Escoltem un fragment, a veure si ens fa una mica de por,
escoltant-ho això.
Señor Jax,
quería saber si ha tomado alguna decisión
sobre el puesto de subdirector.
Está entre tú y usted misma.
¿Es tu Rubins el nuevo?
Estú es alguien que no tiene miedo a tomar decisiones duras.
Y yo soy perfectamente capaz de tomar decisiones duras.
Se lo comunicaré en cuanto lo decida, ¿de acuerdo?
Puede ayudarme, por favor.
Está bien.
Tengo a una anciana que pide un aplazamiento
del pago de la hipoteca.
Tendríamos que echarla de su casa.
Ya le hemos concedido dos aplazamientos.
Es una decisión dura.
Decida usted.
Un tráiler, una escena d'aquesta...
Sí.
Arrastra'm a l'inferno.
A veure, yo he visto el tráiler
y la veritat es que torna a ser una miqueta
com una mena d'homenatge
a un determinat tipus de cinema
més aviat dels anys 80, ¿no?
O sigui, no sé si Juanjo l'ha vist.
Jo, de fet,
em baso una miqueta
amb el que he pogut veure del tráiler,
que, bueno, és divertit.
Yo creo que, como mucho,
se homenejea a él mismo.
que eso no sé si es bueno o malo,
que juzgue la gente.
Hombre, arriba de aquel punt, no sé.
Aquí jo veig un trast d'opinions
de debat generacional, eh?
Sí, sí, sí.
Com que Juanjo és més jove,
és més crític en aquest sentit.
Sí.
I el David, en el seu temps,
ho mirava amb altres ulls més positius.
A veure, yo entiendo a David,
porque, claro,
la situación era diferente.
Vas con los amigotes
y empiezas a ver algo
que nunca habías visto.
¡Ay!
Me parece muy divertido.
Pero luego, una vez,
empezamos a juzgar ya
todo objetivamente
y lo comparamos con otras cosas
que ya se han hecho.
Hay películas que no se habían hecho nunca
y llegamos ahora
y siguen siendo...
Irrepetibles.
Irrepetibles.
Brain Dead,
¡Ay!
Brain Dead.
Evil Dead
y todas estas de Sam Raimi
se han superado.
Sí.
De totes maneres,
aquí queda Arrastra a M'l'Inferno,
que seguramente entra al seu públic
i pot ser una de les estrenes
més interessants de la setmana.
La película es un poco
como el tráiler, ¿no?
Testa una cantidad de tiempo tremenda
en la explicación
de por qué la maldice una señora.
Es una gitana de Rumanía.
Mitad de película,
¿por qué la maldice?
Y luego la otra mitad,
pues la maldición
dándole de tortas a la chica.
Cuando empieza algo interesante,
dura cinco minutos,
lo interesante y se acaba.
Dios mío.
Bueno,
esa es la crítica
de Juanjo Ferrer.
Y cuidado porque
es una marranada de película, ¿eh?
No sale sangre,
pero sale mucha baba
y mucha...
Ah, bueno, vale.
Anirem a veure,
pero no sé,
que es bastante peor.
Ho tenim en compte.
A veure,
el panorama de la setmana
ens deixa també l'estrena
amb un actor d'aquells coneguts,
com és el John Malkovich,
interpretant,
sent el protagonista principal
d'aquesta pel·lícula
que es titula
Desgràcia,
que és una adaptació
d'una novel·la del Quetze,
que és aquest autor
també conegut
relativament fa poc temps
pel gran públic,
gràcies al Premi Nobel.
Quines referències
tenim d'aquesta pel·lícula?
Doncs a veure,
tenim bones referències.
El que passa és que
si això és una pel·lícula
que clarament està...
Bueno,
és deudora
d'aquest texte,
John Malkovich
doncs cuida molt
les seves eleccions
darrerament,
o sigui,
té ull clínic
per escollir bons treballs,
i aquesta és una pel·lícula
clarament d'al·luciment,
o sigui,
de fet,
les declaracions
que ha fet John Malkovich
a la premsa...
És una pel·lícula de Malkovich,
vols dir?
Gairebé,
perquè ell té una predilecció
especial per aquest escriptor.
està basat
i penso que és una pel·lícula
interessant
perquè tothom ha parlat
de la sobrietat,
que és una pel·lícula
que, bueno,
és més fidel
a l'esperit
que a la lletra
i que la interpretació
de John Malkovich
plenament torturada
és d'aquestes
que faran a l'època.
Perquè Malkovich,
què?
És bo, no?
És un bon actor.
És un actor
que ha fet
algunes pel·lícules
una mica especials,
però darrerament
està escollint
molt bé
la seva escriptora.
Jo crec,
a tu t'agrada
el Malkovich o no?
Sí.
Que has posat cara de divuelo.
Sí, no,
es que me hace gracia
porque,
aparte de que és bueno,
es que debe tener
un carisma impresionante
porque es de los pocos actores
o el único
que se le ha dedicado
una pel·lícula a él.
Alguien ha hecho un guión
sobre él,
sobre su persona.
Cómo ser John Malkovich.
Exacte.
No sé si la conoceréis,
es de unos que encuentran
una puerta
que si te metes,
te metes dentro
de John Malkovich
y de eso va la pel·lícula.
Es uno de los pocos actores
que tiene una película
dedicada a él.
És brutal.
I escolta,
aquesta desgràcia,
què et sembla?
Pues es que no sé nada.
Ni referencia.
No, no tengo...
Sé que la crítica
la ponen muy, muy bien.
Sí.
Y no solo la crítica oficial,
sino el público en general.
Home,
jo crec que Malkovich,
en fi,
aquesta també és una opinió
molt personal,
acostuma a ser una garantia
que la pel·lícula
tingui un cert nivell.
Escoltem un tràiler
de aquesta desgràcia.
No tengo noticia.
Sigue en la granja.
Cree que allí está a salvo.
¿Qué tal el trabajo?
Me miran como si fuera invisible
cuando hablo.
Olvidan cómo me llamo.
Perdona que te lo diga,
todo el mundo sabe
lo de tu última aventura.
¿De verdad?
Dicen que tomó somníferos.
Queremos brindarle la ocasión
de defender su postura.
Soy culpable.
Dicten sentencia
y continuemos con nuestros trabajos.
Qué forma tan infame
de poner fin
a una brillante carrera.
Disculpe, profesor.
¿Hasta dónde debemos llegar?
Siempre se me olvida
lo lejos que vives.
Petrus,
este es mi padre.
¿Qué peligros
debemos afrontar?
Me inquieta mi hija
aquí sola,
tan aislada.
Hay peligro
en todas partes
hoy en día.
Para huir
de nuestro deseo.
Debes encontrar
a Grahan
están muy tranquilos.
Al menos me he alejado
de las tentaciones.
El deseo
es una carga
sin la que estaríamos mejor.
deberíamos preocuparnos.
¿Qué crees?
Lucy!
La historia,
per cert,
no ho havíem dit,
està ambientada a Sud-àfrica
perquè, bueno,
recordem que
l'autor de la novela
en què es basa la pel·lícula
és un escriptor
sud-àfricà.
Va guanyar el Premi Nobel
el 2003.
Diuen que
l'adaptació cinematogràfica
és bastant fidel
al text
i està ambientada
com dèiem
en aquesta Sud-àfrica
després de la Pargei.
Què més?
Tenim
un trabajo embarazoso.
Aquesta l'has vista?
Sí.
La he visto
de Lindsay Lohan
que siempre he leído
que es polémica
no sé por qué
todavía.
Yo tampoco.
Pero bueno,
es una tontería de película,
es una mujer
que para que no la despidan
se hace pasar
por embarazada
porque por lo visto
allí no te pueden despedir
si estás embarazada.
y bueno,
se va metiendo en el papel
hasta que ella misma
se lo acaba creyendo.
Es un poco,
no sé,
esta película
ya la hemos visto
mil veces,
me llamó mucho la atención,
yo creía que era comedia,
es comedia,
pero la fotografía
por ejemplo
es muy,
con muy poco color,
no es de comedia.
De hecho,
me daba esperanzas
al empezar a verla
de que igual
van a un poco más allá
y tal,
pero no,
muy simplona.
A ver,
la gente que la vea
no estará tirando el dinero
porque pasarás un rato
más o menos divertido,
pero vamos,
ya está.
Típica tontería,
comedia,
que siempre sale un perrito
que a alguien le hace daño.
Sí, sí,
no sé por qué
hace gracia
que a los perros
les hagan daño.
Es muy cruel eso.
En Algo pasa con Mary
y en muchas más.
Entonces está igual.
Tópicos.
A ver,
yo sí que había sentido
parla de la película,
pero no era la película
que me interesaba res,
sabía que la estrenarían
al estiu.
¿Qué tan fa que la estrenen
el 15 de juliol
que el 15 de agosto?
Són aquestes pel·lícules
que dèiem
que es tenen
que estrenar a l'estiu
que passaran
segurament desapercebudes
però que no fan mal,
no molesten.
Quan algú,
per exemple,
no troba que veure...
I fan una certa taquilla,
no?
Exacto.
Allò per l'exhibidor ja...
Funciona o funciona,
perquè són pel·lícules
que ja tenen
pressupostos baixos
i que d'entrada
s'estrenen en moltes sales
i van cobrint el seu expedient.
És una tonteria,
com deia el Juanjo,
però escoltem,
aquesta tonteria
30 segons
de tràiler.
Esa és la història
de una chica
que fingió ser
algo que no era
i que se descubrió
a sí misma
por el camíno.
Hay una cosita
llamada alquiler,
¿te suena de algo?
Si no pagaré el lunes,
le doy mi palabra.
Hacé a Clay Hill
la vida no le iba
como ella esperaba.
¿Ha fallado otra vez
el despertador?
Son las 9 y 4 minutos,
acordamos que serías puntual.
Verás, una cosa,
es que Jerry sea un capullo
que no disfruta de la vida,
pero ¿por qué tiene que
hacernos sufrir a los demás?
Le odio.
A mi despacho.
¡Ahora!
No creo que sea muy sano
que sigas trabajando conmigo.
Por favor,
¿lo puede hacerme esto?
Fíjate bien.
Necesito el empleo.
Allá voy.
Me mantengo a mi hermana pequeña.
Estás despedida.
Pero estoy...
¿Estás qué?
Estoy...
¿Estás embarazada?
Un trabajo embarazoso
que llega.
Yo quedé ya al Juanjo
de la feina, ¿no?
Y al fet de que
la protagonista
sigue embarazada.
Sí, la verdad es que
han dicho algo aquí
que se hace pasar
por embarazada
y se conoce a sí misma.
La verdad es que
en la película
los personajes
no evolucionan en absoluto.
O sea, que eso es mentira.
A veure...
Una cosa que me ha gustado
la vi en inglés
en su momento
y la voz de Linsa y Loja
es bastante bonita.
Y una voz rasgada
no se parece a nada
a la del doblaje.
Però aquí
no la podrem veure
en versió original.
La veurem
en versió
doblada.
Què més?
¿Tenim Sex Drive?
Sí, otra tontería...
Es una tontería
copiada
de otra tontería.
Ostras, Juanjo,
estàs avui especialment...
Sí.
M'està iluminant
el camí cap al cap de setmana.
A veure, és...
Sí, perquè ens quedarà
al final
l'única opció d'app.
Sí, sí.
I poca cosa més.
Sí, sí, sin duda.
I arrastra'm a l'infierno, potser.
Bueno.
Bueno, aquesta vegada
ja veurem
perquè, com que jo sóc
de l'època...
Exacte.
Vinga, Juanjo,
ataca.
Sex Drive.
Uno que conoce
a una chica
por internet
y se va
con los amigos
en coche
a acostarse con ella.
Bàsicament és això.
Ah.
I en el camino
pues va con el amigo...
He de fer la peróma,
per això les dues paraules
de la pel·lícula
Sex Drive, ¿no?
Sí, sí.
Es aquí.
Mucho no se ha esforzat
el título.
No.
Los típicos amigos,
la amiga que es amiga
que es muy guapa
pero son amigos
y no se enrollan,
el amigo que triunfa
un montón,
el hermano mayor
que fortote,
jugador de...
Es que eso ya
l'hemos visto.
Es que sona tot, eh?
Es American Pie.
Sí, sí,
em está sonant tot.
American Pie,
luego,
si alguien copió
American Pie
hizo Road Trip
y luego estos
han copiado
Road Trip.
L'original
d'aquestes pel·lícules
no va ser bon
en el seu moment?
És a dir,
la pel·lícula original
d'aquest model
de pel·lícula,
pregunto,
pregunto
als que heu vist
tant a cinema
perquè ell diu
la còpia
de la còpia
de la còpia
de la còpia,
però potser
l'original
en el seu moment
era...
Clar,
és que American Pie
ja en si era
una còpia
de los albóndigas,
de porquis...
Per això,
els referents
són tan immediats
i des del punt
de vista
de la memòria
audiovisual
cada vegada
s'hi va excursant més.
O sigui,
no ens anem
als començaments
del cinema,
potser ens anem
massa,
però per què no,
sinó que estem
recuperant
les pel·lícules
que han funcionat
fa 10 anys
o 15,
com a molt.
I a partir d'aquí
ens trobem un problema
que són referents
tan propers
que evidentment
la gent que anem
al cinema sovint
doncs ens trobem
que aquesta ja
l'han tornat a veure
un altre cop
i això
arriba a molestar.
A més,
no té ningún tipo
de carisma
o ninguna gracia.
En American Pie,
dentro de lo malo
que és,
té escenas memorables,
incluso memorables
por haber sido
muy brutas
en su momento
i tal.
Esta,
la ves
y como mucho
en algún momento
que sea menos malo
igual se te...
te sale una mínima sonrisa
pero vamos,
una en toda la película.
No hace gracia,
los personajes
no tienen carisma
y si encima
alguien busca
que salga...
Sí,
nada.
No sé,
Gamberrales o lo que sea,
tampoco lo va a encontrar demasiado.
Así que en fin...
Pues tenim un problema.
Escoltem un moment.
Ian, cielo,
te he hecho unas...
galletas de chocolate.
Tienes 18 años
y nunca has tenido
ni una novia.
Hay una chica.
¿Dónde la conociste?
En internet.
fijo que es un tío.
Está solo nueve horas de aquí.
Solo hace falta una cosa.
¿Puedo coger el juez este fin?
No te dejaría coger el juez
ni aunque lo tuviera aparcado en la polla.
¡No te dejaría coger el juez!
¿Qué coño es eso?
¡Mía, me ha cambiado!
Home, el thriller aquest, això que estem escoltant ja ens situa bastant en...
Sí, està claríssim, no?
Ens indica clarament que...
És una pel·lícula que intenta parecer gamberra,
però és molt fàcil dir tacos, polla i no sé què.
Sí, és fàcil.
Hables normal i de repente lo dices, ja està.
No hi ha situacions realment gamberras ni...
No és subversiva, com podien ser precisament les pel·lícules de los albóndigas o porquis i coses d'aquestes.
En el seu moment sí que ho eren, però ara han perdut tota la seva força i la seva entitat.
En fi, que el panorama, el fill del que comentàvem al principi,
és bastant d'allò que podem destacar alguna coseta, però que després també hi ha molta murratlla, no?
Tenim clarament dos pel·lícules, jo diria, bones, claríssimament,
que són la del Markowitz i la de pel·lícula de l'App,
i a partir d'aquí, doncs, és una mena de loteria.
¿App la estrenan en el cine 3D o no?
Sí, sí, sí.
Sí, pues, bueno, interessantísimo. Yo creo que nadie se la debería perder, eh?
Aposta.
¿Tenim alguna cosa més?
No.
Juanjo, del Mundo Videojocs.
Sí, David y yo queríamos hablar del reestreno de Monkey Island,
del secreto de Monkey Island.
Sí.
Es una aventura gráfica.
Sí, sí.
La aventura gráfica es esos juegos que básicamente juegas sobre una foto,
sobre un dibujo, y tienes que encontrar las pistas y juntar objetos y, bueno,
es un poco rompecabezas con historia.
Lo mejor de este juego son los diálogos.
Se basa en eso.
Como decía David, no había tecnología suficiente en su momento
y tenían que encontrar la gracia por otros lados.
Hombre, yo la veritat es que soc poc jugador.
No tinc las PlayStation ni las Switch, tinc el iPhone.
Llavors el iPhone se ha convertit en una plataforma de jocs molt interessant
i de proves i s'ha convertit a, bueno, a veure, jo els pocs temps que tinc de pau
i tranquil·litat quan necessito fer una mica de laboratori,
doncs me baixo jocs a l'iPhone una miqueta per poder xerrar després amb el Víctor
o amb el Juanjo i poder estar a un cert nivell.
I el Monkey Island realment generacionalment m'ha tocat i jo he jugat al Monkey Island.
I era un dels jocs en el seu moment que em va despertar molt l'atenció,
però ho ha dit el Juanjo perquè era un joc intel·ligent.
Era un joc que aportava, doncs en un moment en què els gràfics no eren tan importants,
aportava intel·ligència a la forma de jugar.
Vaig jugar amb un emulador, fa ja temps, del Monkey Island, que era bastant pobre,
i de fet quan va sortir l'edició per l'iPhone, doncs jo vaig pensar que...
Bueno, vaig pensar que serà més del mateix.
Però no, aquí hem de destacar que LucasArts, que és la companyia de Jors Lucas
i una de les companyies punteres en el món dels jocs,
doncs ha fet una cosa fantàstica i ha fet una adaptació
que aprofita molt bé l'entorn de l'iPhone,
però a més ha fet una adaptació que no desmereix en absolut el joc de l'ordinador.
Això seria la música del Monkey Island,
o sigui, tota la banda sonora, els gràfics,
que realment aprofiten tot el que és la tableta de joc, de colors...
Han sacat la versió per l'iPhone i la versió per l'Xbox.
El que han fet és redibujar-lo tot.
L'han deixat com està, però l'han redibujat
perquè en el seu moment es va fer pixel a pixel,
un tamaño muy pequeño de pantalla,
i ara pones ese juego en una pantalla de plasma
i no se ve nada.
Lo han redibujat.
Yo he traído algunos diálogos,
porque lo más divertido del juego son las batallas con espada,
bueno, batallas, luchas,
y en realidad no es de habilidad.
Tú ves, cuando te enfrentas a alguien,
salen unos diálogos, ¿no?
Por ejemplo, él empieza diciéndote...
Él te insulta, ¿no?
Tu enemigo te insulta y te dice,
¿has dejado de usar pañales?
Entonces tú, a ti te salen una serie de respuestas
y tú tienes que elegir la respuesta que más daño le haría.
En este caso es, ¿por qué?
¿Acaso querías pedir un no prestado?
¿Vale?
Es todo así.
Todas las batallas son así, ¿no?
Además nunca se mata a nadie.
No es violent,
es un joc gairebé familiar,
pero además en un entorn que es la piratería.
O sea, de fet, se'n va a fer una currada
a la hora de fer un guió
i establir un paradigma nou en el món dels videojocs.
Yo me'n recordo que amb el Víctor
moltes vegades l'havien comentat
que el Monkey Island era gairebé formar un quixot
dins de l'entorn dels videojocs
i afirma que és un joc extraordinari.
Molt bé.
Juanjo, no digas, digas.
No, que tenía aquí una serie,
si puedo decir alguno.
El enemigo le dice
he hablado con simios más educados que tú,
entonces tú buscas entre las respuestas
la más adecuada
y la respuesta correcta es
me alegra que asistirás a tu reunión familiar diaria.
Todo inteligencia.
Sí, sí, sí.
Diálex a lo princesa prometido.
La verdad es que es muy divertido.
Es muy divertido cuando está eso.
A veces hay momentos en los que tienes que encontrar cosas
y tal que se hace un poco largo.
Pero bueno, es recomendable.
es de...
Recomanable per qui diries tu?
Yo creo que...
Bueno, en realidad para todos no.
A veure, els que les agraden els jocs del mata-mata,
del sotenar...
No, a veure, a mi m'agusten.
Aquestos habitan bé.
Però que els que no veuen més sent ja d'aquests jocs,
perquè a mi m'agraden,
per descarregues d'adrenalina,
doncs és un joc reposat
i és un joc que les estones se passen molt bé
perquè es fa pensar, imaginar
i ser creatiu.
I t'hi pots estar molta estona.
Molta.
Per tant, és recomanable també per aquesta època de l'estiu,
que segurament està també una mica més de temps.
Joc d'estiu.
En què vas a un ritme més pausat, no?
Sí, sí.
En diez horas se acaba, eh, el juego.
Sí, però...
Home, per deu hores...
Deu hores dóna molt de lloc, eh.
Repartir-me a l'estiu i adoraré.
Exacte.
En fi, doncs ho deixem aquí.
Juanjo Ferrer, David Serra,
moltes gràcies per venir.
Ha gaudit d'ap dels videojocs,
del que vulguin.
Ha disfrutat del cinema.
Gràcies.
Que vagi molt bé la setmana
i fins la propera.