Heu del Carbonell, Jordi Agustí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'home de Georgia seria dels primers pioners que van poblar Europa?
Sí, efectivament, va ser una sorpresa a començaments dels anys 90
que en aquesta petita república que en general la gent no sabia on posar el mapa,
si al nord del Càucas, al sud, en aquest petit gran país que és Georgia,
van aparèixer les restes més antigues de presència humana fora d'Àfrica
al llaciment de Damanissi a Georgia, a uns 80 quilòmetres al sud de Tbilisi.
Anteriorment a Àfrica havien aparegut restes més antigues,
més enllà d'un milió o vuit cents mil anys.
Parlem d'Europa.
L'origen dels homínids i de la seva diversitat és Àfrica.
per el que deia Jordi abans, que la sorpresa va ser que a Euroàcia,
ja en el continent euroasiàtic, tinguéssim aquests fòssils.
I això ho recordo molt bé perquè el meu amic José María Mercadre de Castro
anava amb el meu professor Moniano Aguirre i el doctor António Rossas
van ser els que van estudiar la mandíbula,
la primera mandíbula que es va publicar de Damanissi
que els hi va encarregar el doctor Gabunia.
L'Edo Gabunia.
L'Edo Gabunia, no?
I aquest va ser el primer contacte que jo vaig tenir amb aquesta descoberta.
Que si no recordo malament, aquest congrés va ser,
si no m'equivoco, a Alemanya.
A Frankfurt.
A Frankfurt, sí.
I jo recordo que a partir d'aquí es va començar a moure tot aquest tema.
Jo no sé si s'havia descobert, feia molt o...
Bé, el tema és que aquest llaciment de Damanissi,
fins llavors aquestes coballes era un llaciment medieval
perquè és una ciutadella medieval
que va tenir una gran importància estratègica en la regió.
És una ciutadella que està al munt d'un bloc de roca, de basalt
i ha jugat un paper molt important al llarg de la història de Geòrgia.
Formava part de la Ruta de la Seda
i, d'alguna manera, hi havia ja des dels anys 80 i abans
excavacions de la ciutadella medieval.
Però la sorpresa d'aquests arqueòlegs georgeans medievalistes
va ser que quan van excavar unes sitxes
van començar a sortir restes d'un rinoceró.
Clar, un rinoceró a l'edat mitjana allà,
la cosa no lligava.
Necessitava molta imaginació, eh?
Van trucar llavors a B. Salombequa,
un paleontòleg que encara viu de l'Institut de Paleobiologia,
de l'Acadèmia de Ciències,
i va certificar que era un estefarrinocetluscus,
un rinoceró del plistocè inferior.
Arran d'això es van començar les excavacions
en el que són els nivells antics, plistocènics,
i la sorpresa va ser que va aparèixer una gran quantitat d'indústria del Modus 1.
Però la sorpresa va ser l'any 91,
en què va sortir aquesta mandíbula.
Leo Gabunia,
a B. Salombequa i David Lorquipanitze la van portar en aquest congrés.
Va passar sense pena ni glòria en aquest congrés.
És la mandíbula aquella que només ja tenia una dent?
O aquesta és posterior?
No, no, aquesta és posterior.
És la primera, que és bastant incomplerta,
li falten les rames,
però a sobre, de Manícia, al començament,
era un llaciment,
i fins i tot aquesta roballa molt qüestionat.
Qüestionat per l'edat,
perquè es deia,
és que té més d'un milió d'anys.
Bueno, sí o no, hi havia polèmica,
no estava ben datat.
Després, qüestionada la mandíbula.
Alguns deien,
no, però aquesta mandíbula és d'un mínim molt més.
modern, d'un homo heidelbergensis del pleistosemits.
I, efectivament,
José María Bermúdez Castro i Antonio Rosas
van ser dels primers que es van mullar
juntament amb els georgians,
dient, no, no, aquesta és una mandíbula,
és veritablement antic.
Això molt dur, defensar determinades hipòtesis
davant de tota una comunitat científica,
entre vosaltres, no?
Sí, és veritat,
i això passa contínuament,
i és molt important discutir-ho,
que d'ahir abans el Jordi va sortir,
o, en aquell temps, els llibres del Richard Klein,
que deien que no, que això era,
que hi havia les datacions,
hi ha paleomagnètiques,
s'estaven començant a fer,
i deien, no, no, paleomagnèticament,
això està mal interpretat,
no és el Dubai, aquest episodi,
aquest és el Maturiamo Brunes,
i hi havia sempre la discussió
que no hi podia haver coses més velles
d'un milió d'anys,
perquè sempre els paradigmes aquests,
paradigmes que havíem viscut nosaltres,
era que a Europa no hi podien haver coses
més velles de mitja d'un milió d'anys,
no pas per tothom,
però molta gent mantenia aquests paradigmes,
de si a Àfrica són dos milions,
a Europa són un milió d'anys,
condicionat, moltes vegades,
no per una qüestió científica,
sinó perquè és un paradigma parlat,
són tòpics, tòpics que circulen,
i llavors, clar, trencar aquests tòpics
realment és molt difícil,
i això era molt important
perquè nosaltres havíem treballat
i ho estàvem publicant
sobre l'autopàfrica,
l'autopàfrica va ser un temps,
va ser una, per dir-ho d'alguna forma,
una moda científica de treballar
quan els homínids havien sortit d'Àfrica,
com és que havíem sortit,
i jo vaig liderar una línia tecnològica
que vam publicar,
que era que els homínids,
l'expansió africana es produïa
com a conseqüència que sortien
els menys adaptats cap a l'exterior,
que els més adaptats acabaven
tinguent el control dels ecosistemes
més evolucionats.
I, esclar, amb la troballa de Manici,
això no podia ser exactament així,
perquè nosaltres parlàvem
que els més adaptats
ja havien desenvolupat el mòdul d'ús,
que eren els bifassos,
que són més eficients i tal,
i aquests havien aculturat moltes zones
i que les zones que no havien,
o els grups que no havien fet aquest canvi,
i no havien socialitzat d'anar-se cap a la periferia del sistema
fins que van sortir del sistema,
per difusió,
no perquè no siguin a colonitzar res,
sinó que van sortir del sistema.
Esclar, el de haver-hi restes ja,
de 1,7, de 1,8 a Geòrgia,
ja feia que la nostra hipòtesi realment,
almenys per explicar la sortida d'Àfrica,
no fos una hipòtesi correcta.
Però, abans hi havia una hipòtesi que encara era més incorrecta,
que deien que fins que no es va desenvolupar els bifassos i el mòdul 2,
no es va sortir,
cosa que nosaltres això ja vèiem que era impossible.
Per tant, demà ni si venia a portar informació molt important,
de tipus zoològic,
el fet que hi hagi una espècie d'homo,
pràcticament en el pliocè final,
en el pliocè inicial,
i 2,
que el mòdul estigués ben representat en aquest jaciment,
el pliocè ha fet de plantejar moltes de les qüestions
dels orígens del gènere homo.
Jo, de fet,
igual penso que la hipòtesi
o l'escenari que ha plantejat la UDAL
igual no és tan inversembrable,
perquè precisament,
de Manici, el que va demostrar,
va trasbalsar,
va anar tancant paradigmes,
un rere l'altre.
Per exemple, la indústria.
Es pensava que la indústria
que havia sortit fora d'Àfrica primer
era ja la xelial,
el mòdul 2,
i havia sortit perquè eren uns tius
collonuts.
Preparadíssims, eh?
Preparadíssims i tal.
Primera sorpresa de Manici,
la indústria que hi ha és de mòdul 1.
Per tant, els que van sortir fora.
Segona sorpresa,
els mateixos homínids,
després de la troballa d'aquestes mandíbules,
van sortir noves restes,
que inicialment els paleontòlegs i ursians
van interpretar tímidament com a homoergaster,
com una forma africana.
Que eren els que es van trobar a Àfrica.
Exacte.
Però a l'any 2001
va sortir el primer crani molt ben conservat
i aquest crani demostrava
que la gent, els humans que havien sortit d'Àfrica
eren molt arcaics,
amb una capacitat craniana
entre 600 i 700 grams,
que és molt menys que l'homorgaster o l'homorectus.
Per tant, un altre paradigma tancat,
els que van sortir d'Àfrica
no va ser l'homorgaster,
sinó una forma anterior menys evolucionada.
Anterior o contemporània?
Contemporània.
Àfrica.
És a dir, podien viure aquestes dues espècies,
aquesta que es va trobar a Giorgia,
que després va anar cap a Europa,
i mentrestant...
És a dir, que d'aquestes dues espècies domínids,
aquesta que anés cap a Europa fos una
i l'homorgaster es quedés allà
i fes la seva evolució natural.
Sí, de fet, ara es complica bastant.
Jo comparteixo una mica el model de deudal,
però de sortida d'Àfrica,
però una mica més ecològic, d'alguna manera.
A 1,8-2 hi ha una fase de nova expansió dels deserts,
de la sabana, de l'aridesa àfrica.
Llavors, efectivament,
hi ha dues espècies d'hominids allà.
Hi ha encara l'homo habilis
i hi ha l'homo ergaster.
Per mi, l'homo ergaster és la forma
que s'adapta a la sabana.
Però les formes que estaven associades a bosc,
probablement, com eren aquests homínids
i l'homo habilis,
es repleguen a les zones
on encara hi ha bosc.
I és sabut que el sud del Càucas
és un gran refugi,
fins i tot avui dia,
de vegetació subtropical.
Per tant, el sud del Càucas
tenia unes condicions molt bones
per aquests homínids
enfront del desert
que s'estava expandint per l'Àfrica.
Llavors, això explicaria
per què van ser aquestes formes
més arcaiques
les que van sortir d'Àfrica
i no les formes més evolucionades
com l'homo ergaster.
Hem de fer un exercici d'imaginació
perquè quan parlem d'Àfrica
no hem de pensar en aquest continent.
hem de pensar en Àfrica, Europa
per posar-hi un nom que ens entenem tots,
però estem parlant d'un territori
completament diferent, no?
Molt bé i divers.
Si ho explica el Jordi,
mira, tenim l'Àfrica actual,
si veiem la dimensitat que hi ha,
és tremenda.
Si tu veus ara viatges a Àfrica,
la gent que hi anem,
si vas al nord d'Àfrica,
vas al Magreb,
tota l'estructura de costera,
els deserts,
però si vas a Àfrica central,
centre oriental,
les sabanes,
encara els boscos tropicals,
si vas a sud d'Àfrica...
És a dir,
encara hi ha una gran variabilitat,
inclús,
fins i tot el que deia ara el Jordi,
que fins al sud del Cauca
tens un corredor
que pràcticament està enganxat
al que és l'Àfrica, no?
Que és uns ecosistemes
que podien ser molt semblants
o podien ser, diguem,
no molt fragmentats.
El que estàvem discutint aquí
és que totes les hipòtesis,
fins i tot ara,
d'expansió del ser humà
són de tipus ecotecnològic.
És a dir,
jo, amb els anys d'experiència
que portem tots ja,
veient gestiments,
estudiant materials del mòdul 1,
del mòdul 2,
me'n dono en compte
que quan parlem
de qualsevol hipòtesi,
sigui l'extinció dels neandertals,
neandertalians,
sigui l'extinció,
sigui l'arribada
d'altres grups en un territori,
sempre,
jo veig,
que acabem donant-los
una força consistència
ecotecnològica.
És a dir,
lligat a l'ecologia,
al canvi climàtic
i a la tecnologia,
que és la forma específica
que tenim els humans
d'adaptar-nos en un territori.
És a dir,
tenim un input més,
és que nosaltres,
a part d'estar
sempre subjectes
de la selecció natural,
que sempre expliquem,
ens adaptem
a la selecció natural
i a la selecció cultural.
I això sempre
és un fet
que, fixa't,
quan parlem,
sempre surt.
I aquí,
en aquest tema
que estàvem explicant,
encara hi ha una cosa
per a mi més important.
És important,
com hipòtesi.
Jo me'n recordo
quan va sortir
l'homoflore ciències,
que ens van demanar
que féssim un aixeclar
i vaig veure
aquella foto
d'aquell crani,
li vaig dir,
vaig trucar
al Juan Luis d'Arsuaga
i vaig dir,
escolta'm,
jo no soc antropòleg,
però sí soc morfòleg,
o sigui,
en morfologies,
perquè hem vist
tantes,
hem vist tantes coses,
i a mi l'aspecte
que m'està
donant aquest crani
que es publicarà
era Science,
no?
És dubte que va,
oi?
Crec que sí.
Science.
Science.
Era Science, no?
Dic això,
si a mi em preguntes
quin origen té això,
jo et diré
que això és un home,
un abilí,
un home abilí.
O sigui,
la impressió morfològica
quan veus
aquests materials
és dir,
escolti'm,
això un erectus
a mi no em lliga.
Jo els he vist,
els erectus.
Vull dir,
he vist els erectus africans,
he vist els erectus
asiàtics,
encara fa molt poc
vaig tornar a veure
els erectus
de Xucutien
i els he vist
en altres llocs
i em xocava
perquè allò no em lligava.
No em lligaven
aquestes qüestions
que un homínid passi
de redueixi
la dimensió
tan específicament
i un crani
d'un erectus
es redueixi
era molt més lògic
o que estava parlant
allà dels cranis
que clar,
és un crani
de 500 centímetres cúbics
que redueixi
a 450
es pot entendre.
El que no es pot entendre
és que un crani
de 1.000 centímetres cúbics
per més
es redueixi
a 400.
Per tant,
el de Manessi
per mi
és un desllorigador
importantíssim
i que ha fet canviar
i trencar molts paradigmes.
Tot i que
poder ser
que hauríem de tornar
un dia
a discutir
les qüestions
de la hipòtesi
ecotecnològica.
Poder una síntesi
del que diu el Jordi
el que dic jo
podria ser
un element de discussió
sobre
per l'explicació
de què passa
amb la sortida africana.
Exacte.
Això pot explicar
el per què
van sortir d'Àfrica?
Perquè aquest
és un dels grans interrogants.
de fet
cada cop
que es troba
un jaciment
com aquest
que ens ocupa
avui
no és que
s'aportin
més dades
és que es plantegen
més interrogants
oi?
Sí,
això sempre
sempre
que hi ha una toalla
malauradament
la realitat
sempre
s'encarrega
demostrar-nos
que és molt més rica
del que nosaltres
pensem
i molt més
insospitada.
Veritablement
hi ha una cosa
molt curiosa
en aquesta sortida
d'Àfrica
també
hi hauria
una possibilitat
i és pensar
que veritablement
el Càucas
no van sortir
d'Àfrica
sinó que era
una extensió
d'Àfrica.
Àfrica té
actualment
un disseny
geopolític
però en el passat
de fet
no existia
ni Catalunya
ni Europa
ni Àfrica
i tal
són
aquestes
barreres
les hem posat
nosaltres
culturalment.
Per tant
el concepte
d'Àfrica
probablement
era més ampli.
De fet
fins i tot
ara
avui
arran d'una
gran mandíbula
que va sortir
a Demanissi
també
que és
l'exemplar
tipus
de l'homo
geòrgicus
hi ha gent
Denel
i el nostre
amic
José María
Bermúdez Castro
jo crec que
també ho defensa
que parlen
d'un doble
origen
del gènere
homo
o de dos
pols
i la possibilitat
que una part
de l'origen
del gènere
homo
concretament
l'homo ergaster
hagi estat
més aviat
en aquesta zona
d'Àsia
i des d'allà
hagi recolonitzat
Àfrica.
perquè és una cosa
molt curiosa
1,8
hi ha una diversitat
d'homínits
a Àfrica
extraordinària
entre 1,8
i 1,6
o dos milions
hi ha gairebé
quatre espècies
que conviuen
o que
hi ha els paràntlops
ells mateixos
amb una o dues espècies
però després tenim
l'homo rudolfensis
que és un homo
molt arcaic
però amb una dentició
molt robusta
però ja amb una capacitat
crâniana
de gairebé
800 cúbics
tenim l'homo habilis
molt més petit
i amb una capacitat
crâniana
més petita
de 600 cúbics
i després apareix
l'homo ergaster
aquesta forma evolucionada
clar
jo no sé
si l'evolució
dona part
per tant
en un espai
limitat
com l'Àfrica
o hem de pensar
que aquesta diversitat
el que ens està
dient
és que
hi ha
altres focus
on es va produir
l'evolució
del gènere homo
això que sorprenen
pels que no estem
cada dia
en aquest món
diguem-ne
que contradiu
la hipòtesi
de la sortida
d'Àfrica
es complementa
amb el que
abans vosaltres mateixos
o el corrent
que vosaltres defenseu
mira
de fet
i això és molt important
dir-ho
els temes
de la recerca
des del segle
finals del XIX
del segle passat
del segle XX
i ara
són sempre
recorrents
el que està
dient ara el Jordi
ha sigut sempre
recorrents
quins són
els temes
recorrents
els temes
recorrents
sempre són
els mateixos
conviuen
espècies
d'un mateix
gènere
com el gènere
homo
amb un territori
són les grans
preguntes
que es passava
dos
és dimorfisme
sexual
per exemple
el cas
de
dimenícia
que és un cas
paradigmàtic
quan es troben
uns especímens
amb unes
diferències
morfològiques
tremendes
ja d'entrada
surt el tema
de si és dimorfisme sexual
o no és dimorfisme sexual
hi ha dues espècies
hi ha dues espècies
i són els temes
recorrents
que això
el que ens ve dir
i ho estem comentant aquí
és la complexitat
que té
la xarxa biològica
nosaltres el que fem
a nivell
del coneixement
de les restes fòssils
tant culturals
com biològiques
sempre
és una aproximació
modelitzada
i això també és important
dir-ho
nosaltres quan parlem
parlem d'espècies
paleontològiques
no d'espècies
biològiques
nosaltres no
el que fem
és treballar
sobre restes fòssils
com quan parlem
de restes d'indústries
parlem de models
i per això
en diem modus
o sigui
no parlem
clar
en realitat
hauríem de poder parlar
poder restituir
ecosistemes
i posar
els protagonistes
a dins
amb la cultura
i la indústria
i allò seria
un procés
però nosaltres
no treballem
sobre processos
treballem sobre models
sobre aproximacions
sobre
mecanismes
que ens ajuden
acostant-se
a la realitat
però jo estic d'acord
amb el Jordi
que la realitat
és sempre
molt més complexa
de les nostres
aproximacions
intel·lectuals
i per exemple
el tema
del dimorfisme
torna a ser recurrent
jo recordo
quan estudiàvem
que el tema
del dimorfisme
dels australopitecs
si hi havia
eren
espècies diferents
o te'n recordes
o si el dimorfisme
per tant
sempre són recurrents
ara ja
jo de veritat
que em deixeu
a cada pas
que donem
m'està passant
com a vosaltres
que em plantejo
més interrogants
és a dir
cada cop
es fa més gros
això no?
es camina sempre
per un terreny
molt relliscós
la paleoantropologia
sempre és polèmica
ja per norma
no?
bé
és que
cal pensar
que es treballa
en una mostra
molt reduïda
en relació
amb tota
la
població
humana
que hi havia
no?
d'altres espècies
normalment
hi ha restes
abundants
però d'humínits
normalment
no hi ha
moltes restes
hi ha
hi ha jaciments
excepcionals
com
cima de los huesos
gran dolina
o de manisi
que sí
que hi ha
una mostra
abundant
però fins i tot
en el registre
a ficar
malgrat que hi ha
molts fòssils
es troben
en nivells
en capes
en àrees disperses
no tens
una mostra
biològica
veritablement
hi ha un crani
aquí
un altre
allà
d'edats
més o menys
semblants
però no és
el mateix nivell
i per contra
hi ha molt més
paleoantropòlegs
que restes
a estudiar
i això fa
que
sempre
a l'hora
de repartir
mostres
i fòssils
no arriba
ni un fòssil
i mig
per cadascú
de vosaltres
no sé
la gent
que estudia
cavalls
es podran comptar
a nivell mundial
amb els dits
de la mà
de les dues mans
potser
però
de paleoantropòlegs
i paleoantòlegs
que es dediquen
a l'evolució humana
hi ha
molts més
perquè
evidentment
ens interessa més
demanir-se
com altres jaciments
que heu esmentat
ha de donar
molt de si
encara
demanés
i torno a repetir
i el Jordi
ho ha introduït
és molt bo
per suposar
per les listes fòssils
d'una qualitat
extraordinària
perquè estan associades
al món
més antic
és a dir
les tecnologies
més velles
euroàcia
però jo penso
que
té una importància
basal
i seminal
perquè torna
a plantejar
un altre debat
històric
que és el debat
de si l'origen
és a Àsia
o és Àfrica
és a dir
que ja es discuteix
el doble origen
doncs ja tornem a estar
amb una polèmica
i amb una discussió
característica
de finals del 19, principi del 20
és a dir
que això
la recurrència
que tenim
dels models nostres
de treball
curiosament
sorgeixen
cada vegada
que hi ha
una descoberta
que diguem
es recuperen velles polèmiques
i s'enqueren de noves
però veiem
jo m'agradaria més
que això fos
que ho dius tu
no com a estratègia polèmica
sinó com a concepció
evolutiva
és a dir
com a hipòtesis
és a dir
que és el tema
que científicament
hem de fer
és plantejar
és a dir
veiem
l'origen
pot ser
Euroàcia
pot ser Àfrica
pot ser que
Euroàcia i Àfrica
realitat
siguin una unitat
i per tant
no haguem de parlar
de forma continental
com ho fem
si no ho viu
geogràficament
d'una altra manera
etcètera
però el bo
és que sempre anem a parar
els mateixos problemes
això
i em penso que això
ho hem de dir
és a dir
com la recurrència
fa
que en fòssils diferents
amb gestiments diferents
o els debats
cap a ser els mateixos
si estàs d'acord
Estefan Lleigul
té un article
que es diu
Eternes metàfores
i en paleontologia
estàndard
també
és així
de tota manera
no voldria
que donguéssim
una imatge
massa
estabilista
sinó que
és com un bucle
com una espiral
que
és
és al rededor
de les
mateixes preguntes
però hi ha un progrés
en el coneixement
certament
de fet
Demanissi
sí
és un llaciment
que
pràcticament
s'ha excavat
un 10%
queda
qui sap
el que sortirà
allà dintre
segur que hi ha sorpreses
de fet
cada nova troballa
Demanissi
ha resultat
una sorpresa
és a dir
encara no s'ha arribat
a Demanissi
a fer una troballa
que sigui
semblant
a l'anterior
i que no plantegi
noves preguntes
que deixin diferent
vaja
sí
de fet
Demanissi
serà molt important
per una cosa
i és que
per la definició
del nostre gènere
és a dir
el gènere homo
sabem que
està associat
a indústries
i tal
però
anatòmicament
no tenim
molt bona idea
de
de com eren
anatòmicament
aquests primers
representants
del nostre gènere
perquè el registre africà
tot i que és bo
és molt fragmentari
i les restes
no sempre estan
en bones condicions
per exemple
el crani
1470
que és un
dels clars
exemplars
atribuïbles
a homo rudolfensis
està fet
a la cara
de centenars
de petits fragments
que
el líquid
els va anar
enganxant
però per exemple
pel que fa
al prognatisme
la reconstrucció
pot ser
molt variable
d'alguna manera
depèn de l'autor
i això no es dona
de manisi
surten
perfectament
ben conservats
i a més a més
surt una mostra
abundant
o sigui que
tindrem
una finestra
per saber
com eren
aquests primers
representants
del gènere
home
perquè
les espècies
posteriors
estan
millor representades
bueno
antecessor
s'hauria de menester
una mica més
però
d'aquestes
primeres etapes
del gènere
homo
malauradament
fins ara
el registre
era molt fragmentari
si algú
es pensava
que
amb tots aquests
descobriments
ja tindrien
completat
el catàleg
de com ha estat
la nostra evolució
és difícil
i alhora
doncs
és encoratjador
perquè
hem utilitzat
la paraula
polèmica
però probablement
no fos la paraula
més encertada
sinó
interrogants
coneixement
investigar
no conformar-se
amb la primera
veritat
ens agradaria
molt
a mi m'agradaria
molt
de la mateixa manera
que jo
sempre utilitzo
el concepte
pensar
jo penso
no jo crec
que és un concepte
jo penso
en aquest sentit
quan parlem de ciència
que no s'ha d'utilitzar
en ciència
no podem dir
tinc la convicció
tinc la convicció
ho pots dir
quan estàs fent
filosofia
però
quan parlem
amb el llenguatge
o método científic
hem de dir
jo penso
aquest tinc aquesta hipòtesi
i no
perquè la polèmica
moltes vegades
també porta
que això
convertir-ho
com si fos
un partit de futbol
i això no és cap
partit de futbol
i no és una qüestió
de fer
i tampoc
és una qüestió
exactament
aquí
i això sí que penso
que és important
perquè estem discutint
coses bàsiques
del que és
el coneixement científic
i la forma
de fer ciència
i de fer evolució
i d'entendre-la
precisament
és anar de forma
recurrent
amb les mateixes preguntes
sobre els fòssils
i sobre el que es descobreix
i donar-li
una dimensió
del coneixement
d'acord
amb el coneixement
que tenim ara
i és molt diferent
quan estudiàvem nosaltres
amb el Jordi
als anys 70
principis dels 70
pràcticament
del que estem discutint
aquí
no es coneixia res
per exemple
sabíem
l'única resta
que hi havia
a Europa
coneguda
i que es matia
i tal
era la famosa
mandíbula
de Heidelberg
la mandíbula
que tots sabíem
i que bé
i que la cronologia
que se li donava
era entre 300
i 400 mil anys
tampoc estava datada
tampoc es coneixia
no es coneixia
es va fer la descoberta
de l'aragú
etc
i ara
aquesta descoberta
dels anys 90
del segle passat
de Temanici
que això sí que és un canvi
que curiosament
també està lligat
a les noves datacions
que es fan
a Indonècia
dels erectus
d'Indonècia
que eren els famosos
pedacàntrops
a Java
etc
que curiosament
les datacions
que es fan
per mètodes isotòpics
donen
que tenen
també
un milió
600
un milió 800
etc
és a dir
es torna
a configurar
un model
d'ocupació
euroasiàtica
cap als dos milions
d'anys
això és molt important