Bona ràdio.
Ja la tenim entre nosaltres, sempre és puntual.
Ima Pujol, molt bon dia.
Bon dia.
Bibliotecària de la sala infantil,
tot i que farà un parell d'apunts per començar
de l'activitat que hi ha general a la biblioteca aquesta setmana,
el que ens ve a proposar la Ima
és donar-nos un ventany molt ampli
de tota l'activitat que hi haurà el mes de març
i, a més, ens ha portat dos llibres deliciosos.
Esperin-se que els deixarem pel final.
Un el publica
arrel d'una feina d'amnistia internacional
dedicat als drets humats
és divertidíssim, amb moltíssims il·lustradors
i, després, un altre que té un títol
molt suggerent, Enciclopèdia de malos alumnos
i rebel·les que llegaron a ser genios.
Surten personatges com Einstein
i en Darwin, en parlarem.
Però comencem, en tot cas, fent referència
a aquestes activitats d'adults que passen
per aquesta dinàmica que porteu
enguany de 12 mesos, 12 cultures, no?
Aquest mes, com recordareu,
l'adrecem a l'Amèrica Llatina avui.
Les activitats que fem
a les diferents sales de la biblioteca,
tots, totes o algunes,
tenen a veure amb aquest centre d'interès,
diguéssim, Amèrica Llatina.
Llavors, pel que fa a la secció més d'adults,
actualment tenim una taula,
veus que no té res a veure amb l'Amèrica Llatina,
però bé, ja us dic que no tot ha de ser
de l'Amèrica Llatina, que no seria també molt.
Doncs tenim una taula,
des del divendres passat,
que és sobre manualitats artístiques.
Això té bastanta sortida,
com fer sabons, com fer ceràmica...
Això normalment ho tenim a la planta primera,
amb una mena de raconet,
i queda una mica apartat.
I aquestes taules, com ben saps,
serveixen per dinamitzar una mica el fons
i treure llibres que potser la gent...
Com que normalment és com anar pels carrers,
que sempre anem pel mateix carrer, més o menys.
És redescobrir els prestatges de la biblioteca.
Llavors, dius, mira, la gent també s'acostuma a dir,
però vaig potser a la maroteca,
després vaig a buscar un DVD,
i després vaig a la literatura,
però no passes per altres seccions.
La prova que l'encerteu és que aquests llibres,
potser van criant pols
perquè cap dels usuaris els agafen,
i quan vosaltres els poseu a la taula,
desapareixen en un dia.
I això vol dir, doncs, mira, que la gent també l'interessa, no?
Doncs bé, tenim ara aquesta taula,
i el proper divendres 27 ja tenim a punt una altra taula,
que és com organitzar festes infantils a casa,
que també té bastanta sortida.
Home, ja m'ho imagino, perquè...
Bé, depèn de quina casa tinguis, també.
Depèn de quina casa, depèn de l'edat dels convidats, sí,
perquè no és el mateix els 3 que els 12.
Ja està bé, ja està bé que es facin llibres.
Sí, mira, tenir quatre recursos,
doncs com fer un pastís aquell amb cares,
que sigui atractiu pels nanos,
poder-t'ho fer tu a casa, no?
Que cada vegada, doncs, es va més a això.
I després, bé, recordar, doncs,
que aquest dimecres i el dijous,
doncs, hi ha reunió dels clubs d'adults
que comenten l'obra d'Eduardo Galeano.
Espejos, una història quasi universal,
els dos clubs d'adults.
Que és el darrer llibre que s'ha llegit
després de tot aquest periple que han fet de l'os cavernari.
Sí, de la prehistòria.
Molt bé.
A veure, si entrem a la sala d'activitats infantils,
és la darrera setmana del mes de febrer,
per tant, podem parlar del febrer
i també una mica de març, no?, si s'escalp.
Sí, sí.
Aquest dimarts tenim hora del conte.
Aquesta és una mica especial, bé, la faig jo.
Bé, ara, des que...
Últimament, tampoc en faig tantes d'hores del conte.
Donem l'oportunitat que vinguin altres contes.
A dir una cosa, Imma,
que nosaltres que cada dia reflectim l'activitat
que hi ha a la ciutat
i lògicament també la que hi ha a la biblioteca,
jo fa temps que no t'anomeno a l'hora del conte.
Bé, intentem fer dues o així al mes, eh?
Per això que no surts gaire, eh?
Sí, això de tenir família,
no tens tant temps, no?, de preparar les coses.
Escolta, els expliques més a casa, ara.
No, però mira, veus, per exemple, dimarts,
el títol de la sessió és
Els angelets de les dents i altres contes,
a partir de quatre anys.
I tu diràs, ai, per què els angelets de les dents?
Doncs mira, això de tenir un fill, no?,
t'estimula la creativitat i la imaginació.
I dius els angelets de les dents
perquè en realitat cada cultura
té un personatge que s'endú les dents,
que cauen a les dents de llet
i deixen el regalet.
Clar, tradicionalment a Catalunya eren els angelets
i una vegada vam adoptar un ratolinet
que es deia Pérez, però bé, que està molt bé.
No, és una mica aquesta...
Però que n'hi ha molts de personatges d'aquests.
Sí, aquest conte el que intenta fer això
és no dir, ah, només aquest i els altres no.
No, no, no, no.
Sinó una mica dir, doncs mira,
no només és el ratoncito Pérez, no?,
perquè ara sembla, doncs, amb les pel·lícules
i que s'anuncia una segona part del ratoncito Pérez.
Llavors, clar, dius,
sembla, doncs, que els nens només...
I els pares ja potser...
Ostres, jo també em feia els angelets de les dents.
Hi ha molta gent...
Els angelets també venien a casa.
I escolta, tot el que sigui portar regals,
quan més tinguen millor,
pensaran els nanos, no?
I una mica és això,
la idea aquesta de dir, doncs no,
no només és el ratoncito,
també hi ha, doncs, no sé,
a Anglaterra es fa la fada de les dents.
Al País Basc, llencen la...
Tradicionalment es diu, eh?
Llencen la dent a dalt de la teulada
i ve una dona, la recull
i et dona un regalet.
Vull dir que és una mica...
Fem un compte a partir d'aquesta idea.
És la seva tradició i està molt bé explicar-les.
A vegades la gent no ho sap
i dius, va, dónes l'oportunitat
a partir d'aquest conte,
dir, ah, que no només és això,
cadascú té la seva...
I una mica aquest és l'eix d'aquest conte
i després altres contes que puguin venir.
Molt bé.
Això serà dijous.
Això no, dimarts, dimarts, demà.
Dimarts, perdona'm, demà.
A partir de quatre anys, eh?
D'acord?
Després, bé, el dissabte,
el dissabte 28, aquest dissabte,
hi ha reunió del Club de Lectura Juvenil.
Aquest és que...
Quines edats abasta, recordem-ho?
Dels 13 als 15?
No, no, més grans ja.
Dels 16 als 18 quasi ja.
Van creixent, van creixent els nostres lectors.
Ja, ja.
Potser al principi tenien 12 anys
i ara ja en tenen 16.
És bo, voguem dir que no els hem deixat.
Alguns els hem deixat pel camí
perquè no han pogut, pobres, compaginar.
Però bé, alguns, doncs, segueixen, no?
I has d'anar trampejant, sobretot amb els joves, eh?
I què proposeu de lecturar?
Doncs, Jordi Serra i Fabra, L'enigma Maya,
que passa també a Amèrica Llatina, aquesta obra.
Ja vull dir que nosaltres, doncs,
algunes de les activitats les centrem a l'Amèrica Llatina,
d'altres no.
Vull dir que tampoc...
No, no, que tampoc ho limiteu estrictament.
No, no.
Així acabem el mes de febrer.
Sí, s'acaba el mes de febrer ja.
Car al mes de març...
I que ara al mes de març, doncs, s'ha dedicat al Japó.
El Japó d'una cultura mil·lenària al manga.
Que també ara sembla que parlis de Japó
i només parlis de manga, eh?
De manga i pel·lis de por.
I pel·lis de por.
I hi ha moltes més coses.
I ja està.
I hi ha moltes més coses.
No deixarem enrere, no?
Tampoc no pensar, doncs,
en els inicis, no?
D'aquesta cultura.
Dimarts 3, doncs,
tenim una sessió de contes de Vallmanetes,
que són les sessions adreçades als més petits.
Fins a 4 anys, fins a 3 anys, eh?
En aquesta ocasió ens torna a visitar àuriga, eh?
En un món de colors es titula,
aquesta sessió de contes, eh?
Després, també recordar...
Bueno, hi ha molts més sessions de contes, eh?
Que, de fet, potser repetir-les...
En el Japón hi ha tants contes i tant d'aris.
Té una mitologia, doncs, molt rica.
Però molt i molt rica, eh?
Molt rica, molt rica.
Per tant, el manga està molt bé,
però no cal quedar-s'hi només amb això.
No, no.
I després, per exemple, dilluns també,
dilluns vinent,
els llibres infantils per tots
al voltant de la literatura infantil i juvenil japonesa,
que també hi ha molts autors i il·lustradors, doncs,
japonesos.
No quedar-nos només amb la idea del manga,
que no, que també hi ha molts bons il·lustradors i autors.
I aprofitarem per treure dels prestatges
aquests llibres, no?
I els tens allà amb un expositor
i sembla, doncs, que cridin més l'atenció.
Molt bé.
Doncs també recordar,
també recordar que fem una activitat especial
aquest mes de març
que es titula
Enganxats al còmic,
des dels orígens al manga.
És una mena de taller per joves de 12-16 anys
amb unes places limitades.
Es farà un dissabte, el dissabte 14,
de dos quarts d'11, dos quarts de dues
i en places limitades.
O sigui, que hi ha algú que estigui interessat
en apuntar-se, doncs, que vingui,
que truqui per telèfon,
que ho faci per internet,
però que sàpiga això,
que fem un taller adreçat al còmic.
No només manga,
sinó una mica dels orígens al manga.
Acabarem el manga.
Que, de fet, és el que sembla que tingui més, no?
Que té més atractiu, no?
Per la gent.
Però no oblidar-nos, doncs, de tot això.
I després, bé, un munt d'activitats,
però bé, que tampoc ara repetir-les...
No, perquè tampoc les retindríem en la memòria
i com que estan a la web penjades, també.
Sí, i vosaltres anireu repetint cada setmana,
doncs tampoc no cal.
I després, el proper dissabte, dia 7,
fem la reunió dels clubs de lectura infantils i juvenils,
que coordino jo.
De fet, aquest dissabte, aquesta setmana,
ho farà l'Anabel, que coordina els més joves, diguéssim,
i jo ja coordino els infantils i juvenils.
Què veig que fareu?
La Matilda?
Sí, sempre és un clàssic que anem fent.
S'ha de passar per la Matilda.
Sí, s'ha de passar per la Matilda.
Bé, llegim un llibre que es diu
Les costures del món, els més petits.
Després llegim allà els mitjans,
mitjans parlo de 9, 10, 11 anys,
la Matilda i els joves,
que tenen de 12 a 14 anys,
un llibre sobre el Japó,
que l'adrecem al Japó aquest mes,
que es diu Equivocada sobre Japó.
Té un títol força curiós, aquest,
de les costures del món, no?
Sí.
És un títol original, molt suggerent.
Sí, sí, sí.
I després, ja està, el dissabte 28,
a finals de mes,
es tornen a reunir els clubs dels més joves
i llegiran també un llibre al voltant del Japó,
que es titula Tòquio.
Bé, doncs mira, redescobriran
si els que no coneixien, els que ho coneixien
i els que no descobriran un nou territori literari,
en aquest cas.
Parlem un momentet de la BBT,
perquè va ser un projecte que va sorgir tímidament
i que, bé, ha assolit una demanda molt important
i per això val la pena parlar
de què és la BBT i una miqueta orientar, no?,
els usuaris de com l'han de fer servir.
Ja sabem que la biblioteca pública
no té límits en quant a iniciatives,
ganes de treballar i activitats,
però sí que té un límit d'espai
i és força notable
i, per tant, cal contemplar tot un seguit de normes,
tots plegats, perquè tot funcioni en condicions, no, Ima?
Sí, la babateca, de fet, és un espai
que cada vegada creix més a totes les biblioteques, eh?
s'adreça als infants de 0 o 4 anys
que sempre han d'anar acompanyats d'un adult,
s'entén, no?, esclar, això és...
Sí, perquè algú que s'ha despistat
es pensava que era allò com una mena de
deixo el nen i marxo, eh?
No és una guarderia ni una parca nens.
I que té una mica la finalitat seva
és que el nen i el pare es familiaritzin amb els contes
i s'iniciïn també en l'ús de la biblioteca
i en compartir aquests espais i materials comuns a tothom.
Són els objectius, doncs, de la babateca.
Va començar tímidament, com dius tu,
però, a mica en mica, doncs,
cada vegada ha anat cridant a més i més gent
i ha anat augmentant el nombre d'usuaris d'aquesta secció.
I diràs, ai, com és això?
Però, veritablement, a les biblioteques,
cada vegada més, està baixant més l'edat dels nens.
Jo, a vegades, reflexionant, penso,
suposo que és perquè no hi ha tampoc gran oferta,
diguéssim, a la ciutat, no?
Segurament és això.
De coses públiques, d'espais públics,
on els pares puguin anar amb els seus nens petits, no?
Llavors, diu, no, i la biblioteca, doncs, cap allà,
i molt bé, i tots molt benvinguts, no?
Sense oblidar, això sempre diem,
per això vam elaborar una mena de...
De guia, no?
Una mena de guia on recordem
què cal fer per fer un bon ús de la babateca, no?
I també de la sala infantil,
perquè la babateca està dins de l'espai de la sala infantil.
Doncs que sempre els nens
han d'anar acompanyats d'un adult.
A sobreentent, no?
Sí, a sobreentent, però a vegades sempre hi ha algú que et diu
ai, ho deixo aquí.
Tots a sobreentenen aquesta vida, però fem coses malament.
Però cal que quedi ben clar, no?
Per tant, no podeu deixar els infants sols en cap moment.
Són la vostra responsabilitat, no la nostra,
dels bibliotecaris ni dels que treballem a la biblioteca.
No heu d'estar més temps
del que el nen sigui capaç de mantenir l'atenció.
És a dir, si el nen veus
que ja no té ganes de seguir allà, que està cansat,
no cal forçar-lo.
Pensar, ai no, que és que mira, a mi em va bé estar una horeta més, així.
No, si el nen no pot més aguantar,
l'atenció se li ha acabat ja, no.
Doncs retirar-se, no, de la biblioteca.
Després, la sala infantil no és un lloc de tertúlia.
És una mica fort, però bé.
Si no pots deixar el nen en un llibre
i tu posar-te a parlar amb els altres pares i mares, no?
Sí, recordeu que esteu compartint l'espai amb altres lectors.
Que estan llegint, a més a més.
Sí, que estan llegint.
No es pot menjar ni beure
i el nen ha de veure a l'adult
una actitud respectuosa envers l'espai,
els llibres i el manteniment del silenci entre tots.
D'això han d'aprendre la seva pròpia conducta en un futur,
perquè som futurs usuaris de la biblioteca, no?
Com tu deies, Imma, algú pot pensar
que això són obvietats.
També és òbvi que no podem conduir
a 200 quilòmetres per hora per la carretera
i a vegades hi ha qui ho fa, per tant...
Ens hem de recordar.
i ens hem de recordar les obvietats, eh?
Que hi ha un radar, no?
I bé, vam elaborar aquesta normativa, no?
Perquè, de fet, doncs, cada vegada venia més gent nova,
amb nens petits, i calia recordar-los
i potser que no eren usuaris ells
i arran dels nens, doncs, es fan usuaris.
Doncs sempre està bé tenir una petita guia.
Llavors, relacionat amb aquesta secció,
també hem de dir que tenim un centre d'interès
de pares i fills a la secció infantil,
on tenim llibres, doncs, des de l'embaràs,
la lactància, jocs amb els nens,
que també estan a l'abast dels pares,
i després les sessions de comptes
que fem pels més petits fins a 3 anys,
que titulem Ballmanetes,
i que fem venir, doncs, especialistes...
Perquè, de fet, no tots els narradors
que expliquen comptes serveixen després
per fer-ho per infants petits, eh?
Home, per nens de 0 a 3 i nenes,
fins a 3 anys ha de ser un altre tipus de llenguatge.
Sí, sí, comptes ben bé, bueno,
barreges, doncs, cançó, conte, titella, el que sigui.
Molt interessant, molt interactiu, tot...
Sí, tenen una durada d'uns 30 minuts aproximadament.
Sí, perquè més per un nen petit no...
I bé, que ho sapigueu, no?,
sobretot els que teniu, doncs, fills petits,
que tenim aquest servei adreçat a vosaltres i els nens.
I que tot, com totes les activitats a la biblioteca,
són d'entrada gratuïta.
I tant.
Són absolutament gratuïtes.
Que aquest tipus de secció
també té un tipus de llibre diferent dels altres.
Clar, és un llibre o de tapa dura,
o un llibre de roba, o musical,
no n'hi ha molts,
perquè si no, clar,
semblaria la sala infantil.
Alguns llibres, doncs, de plàstic, eh?
Especials pels més petits.
Molt bé.
Que es poden endur en préstec.
Aquests que has portat avui
no són per als més petits.
No.
Però jo m'atreviria a dir
que fins i tot fa gràcia als adults.
Aquest primer,
Tots naixem lliures,
és la Declaració Universal dels Drets Humans
Il·lustrada.
És un llibre d'un format de tapa dura
que en el que hi han participat importantíssims
il·lustradors de tot el món.
Sí.
I està prologat per Joan Barril
i bé,
hi ha com una sèrie de declaracions,
lògicament,
i tot plegat,
però després entres i vas passant
i hi ha il·lustracions divertidíssimes,
algunes així molt clàssiques,
molt naif,
però, per exemple,
hi ha una aquí
que diu
ningú no té dret a esclavitzar-nos,
que és molt divertida,
el còmic,
hi ha un rei a sobre d'un senyor,
és un còmic molt divertit,
molt modern, sobretot,
si vols tu també imat.
El tipus d'il·lustració molt diferent,
vull dir que...
Cada dret universal
que planteja és d'un il·lustrador diferent,
per tant,
tot és diferent.
Aquí hi ha una nina de drap
que està bruta de sang,
i ningú té dret a tratar-nos
amb crueltat
ni a torturar-nos.
El tipus sembla amb textures,
més que il·lustració,
no?
Sí, sí, és cert.
Després, clar,
els drets estan,
diguéssim,
els diferents articles
estan abreujats,
adreçats,
clar,
a l'infant,
i per fer-los en tenedors.
Llavors, el dibuix
ajuda molt a fer tenedor
el dret, no?
I què vols dir, no?
Per exemple, aquest, no?
És molt divertit.
Hi ha una il·lustració
d'un gat
vestit de cuiner
amb un llibre de cuina
al davantal,
un ratolí
amb una fotografia
que està davant d'un jutge
que sembla un pelícan
que li està reclamant justícia
perquè el gat se'l vol menjar.
És molt divertit, també,
són dibuixos.
Hi ha diferents,
per exemple, aquest.
Ningú no té dret,
sense una bona raó,
a detenir-nos,
a mantenir-nos tancats
a la presó
i a expulsar-nos
del país on vivim, no?
I es veu un gat, no?,
amb un caçapapallones
intentant caçar ocells
i posar-los dins una gàbia,
no?, que és molt...
S'adapta molt
al que és l'univers de l'infant.
Sí, sí, per exemple,
aquest altre...
Aquest està molt bé, per exemple.
Diu,
ningú no pot ser acusat
d'un acte
fins que no se'n demostri
la culpabilitat
i surt una nena
molt petiteta
amb un gerro
que ha caigut a terra
i els peus del pare
i la mare
que em diuen,
i a mi no em doneu la culpa.
Però ella porta
una flor a la mà.
Ella porta una flor a la mà.
Per tant,
em penso que seria culpable
en aquest cas.
No, però bueno,
allò que dic
que tens el dret, no?,
a no sentir-te...
És un llibre molt maco
que a dada indeterminada...
Sí, perquè aquesta altra il·lustració
és més difícil
per un nen petit.
Estem veient
una il·lustració dura,
en blanc i negre,
és molt bonica,
a més a més molt ben feta.
Una tanca
que recorda una mica
els camps de concentració,
una mica.
Tots tenim dret
a anar allò on vulguem,
dins el nostre país
i ens podem anar
quan vulguem.
No posar una tanca, no?,
al voltant de casa nostra
i que no puguem moure'ns d'aquí, no?
Jo n'hi do,
si està tot ple de tanques avui dia, no?
Sí.
És curiós, eh?
Tots són tanques.
No, un llibre, doncs,
diferent,
que no n'hi ha gaires
d'aquest així de coneixements
i que a vegades porta
a la reflexió, no?,
que una mica
és el que convida, no?,
que l'agafi el nen
i pugui reflexionar
sobre les il·lustracions
i el que et van dient, no?,
i el que proposen.
Llibre molt bonic.
És novetat, això, Imma?
Sí, relativament, eh?
És relativament recent.
Anem aquí
als malos alumnos
i rebeldes
que llegaron a gènios.
Oh, sí, que atenció,
pares, mares,
si teniu fills
que digueu,
és que són mal alumnes
i rebels.
Però no és garantia
que siguin genis, eh?
Poden ser dropos
i ja està,
que no té més.
No és garantia,
però justament
els que recullen aquí, no?,
són, bueno,
gent, doncs,
com Balzac,
Da Vinci,
Alejandro Dumas,
el Charles Chaplin,
l'Amstrong, eh?
John Lennon,
doncs, veus,
t'expliquen aquí
que són una mica
de biografia, no?,
i fan, doncs,
èmfasi en això,
doncs, de petits.
Verdi, també,
Josep Verdi.
Sí, fan èmfasi
que de petits, doncs,
érem mal alumnes,
molts estudiants,
que traien males notes,
o potser pels que es feien estudiar
el que ells no volien,
eh?
Una mica més centrat, doncs,
en la figura del Darwin,
perquè també surt aquí
com a mal estudiant
i després, mira,
el que estem celebrant
ja el bicentenari, eh?,
del Darwin, aquest 2009.
Però insistim, eh?,
que no s'enganxin
els nens i nenes
que llegeixin
a John Lennon Estudio
perquè seré un geni
quan sergi gran.
No, aquest no és el tema, eh?
No, no, no, no.
Has d'estudiar una mica.
Tothom que treu males notes
no arriba a ser un geni a la vida.
No, no arriba a ser un geni.
Per exemple, aquest,
el Charles Darwin,
és un científic anglès, no?,
autor de la conegudíssima
L'origen de les espècies, no?
Doncs va ser un alumne mediocre,
mediocre, mediocre.
Només li agradava pescar
i caçar, res més.
El seu pare volia que fos metge,
allò que fan els pares,
no, que has de ser metge, metge, metge,
però no és el seu, eh?
Llavors el fa estudiar a l'universitat,
però allà es mereix,
quan obren els cossos,
res que ho deixa.
Llavors el pare li proposa
d'estudiar per ser pastor.
Per ser pastor al camp, eh?
Sí, sí, sí.
Que és el que havia d'anar
a la Universitat de Cambridge.
I ell va, diu, va,
com que m'agrada anar pel camp
i tot això i observar i tal,
es treu la llicenciatura aquesta
a la Universitat de Cambridge,
però tampoc gaire és el seu, eh?
Llavors decideix fer pràctiques de geologia,
que sembla que li agradaven més,
fins que al final li proposen
anar a una expedició a la Patagònia.
I aquí va ser quan va començar.
I aquí va ser quan va haver-hi.
Tot el negoci.
Sí, que a vegades
som mal alumnes o rebels
perquè no acaben de trobar el camí, no?
Que és allò que de debò a ells els interessa
i a vegades potser no mirem prou els fills
o no els escoltem o no els hi preguntem
o els hi deixem triar.
És un problema d'orientació moltes vegades, eh?
I deixar-los triar sense guiar-los,
però a vegades aquesta guia
es converteix en una influència
massa radical.
No és senzill.
No, què esperem dels fills
o què volem que siguin, no?
Que nosaltres no hem volgut ser
o intentar que ells siguin
el que de debò els hi agrada, no?
És un llibre ben curiós.
Per a nens, per a pares, per a joves,
com el veuries tu?
Bé, jo potser posaria a partir de 9, 9 anys.
8, 9 anys i són molt lectors, eh?
Pel tipus d'il·lustracions.
10, 12, si ja són més...
I per a adults perquè hi ha curiositats, no?
Hi ha enfocats des d'això,
des del tipus que són mals alumnes,
A la sala infantil teniu llibres magnífics
per a adults, des d'Històries de la mitologia,
adaptats per a nens,
que pels adults ens va magnífic, eh?
Per a agafar quatre...
A un nivell més divulgatiu,
que a vegades diu,
oi, és que se m'agafa un totxo d'aquells,
un manual de mitologia em fa molt feixuc,
això està explicat més divulgativament,
que passa més bé,
i molta gent recorreix aquest tipus de material.
De fet, a les altres sales també en tenim.
Mira, a Lluís XIV es veu que també era
Alejandro Dumas, Darwin,
clar, Flaubert...
Mira, descobreixes les biografies d'alguns autors...
David G, un munt de...
Picasso, clar,
aquest ja se sabia també que era mal estudiant,
no, no...
Walt Disney, per exemple.
Walt Disney també era mal estudiant,
ja veus.
Lluís Armstrong, pobra,
va poder estudiar,
perquè era d'aquells personatges
que venien d'una família.
John Lennon, bé.
No, i és un llibre documentat,
Agatha Christie també era mal estudiant.
Sí, sí, també la teniu.
Napoleo Bonaparte també mal estudiant.
Escolta, el fem Graham Bell.
Clar, tots han estat.
Salvador Dalí,
Jean Cocteau,
Winston Churchill també era mal estudiant.
Però ja diem això,
Salvador Dalí,
doncs que...
Però tots han estudiat, eh?
Alguna cosa o altra van estudiar
per tenir una mica d'apòsit, eh?
No pateixíssim,
que no és horari infantil,
no ens senten ara els nens i les nenes
que han de...
Mira, Thomas Edison,
això també sí,
Thomas Edison,
Abraham Lincoln,
Jack London...
Sí.
Bé, una pila, una pila.
Una pila de gent que...
Però ja va mal.
De fet, cada vegada...
Però és bon estudiar.
Jo, normal,
sí, tenia voluntat.
Voluntat.
Voluntat.
Sí.
Ja saps que diuen
que és millor tenir voluntat, eh?
Perquè és qui realment apren.
Jo el que veig a la sala infantil
és que aquests llibres de biografies
van sortint
i a la gent els atrau.
Com els adults, no?
De llegir una biografia,
allò xafaré.
A vegades una mica de xafaré.
Sí, sí, sí, sí.
Dius, vaig a llegir la biografia de tal.
Doncs les biografies també surten, eh?
I van sortint diferents llibres
sobre biografies
que a vegades dius,
oi, has de recórrer a l'enciclopèdia.
No, però tenir un llibre així
que te la puguis endur a casa
i xafardejar sobre la vida de l'altra gent.
Sí, és molt més planer aquest.
Molt més planers, eh?
Molt bé.
El recomano.
Sabigueu que el tenim a la sala infantil
i prestable.
I està en préstec,
se'l poden endur a casa.
Sí, sí, sí.
I, m'hi ha de donar, eh?
Moltes coses.
Sí.
I hem resumit.
Per tant, ja saben que tenen la plana web
que en qualsevol moment poden consultar
qualsevol activitat
i també trobaran a la mateixa biblioteca
els díptics o tríptics aquests
que també van alcançant.
I si es volen adreçar a nosaltres
ja ho saben telefònicament,
a la sala,
el que vulguin,
que nosaltres estem allà.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres, eh?
Bona setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.