Tarragona Ràdio.
Obrim ja el temps de la tertulia
en aquesta tercera hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui una tertulia amb tres convidats,
tres perfils professionals diferents
per comentar algunes de les notícies més destacades
que ens deixa aquest últim dijous del mes de febrer.
Avui una tertulia amb el doctor Josep Maria Soleil Poblet,
Doctor, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el cap de relacions externes
de Repsol i Pep a Tarragona, Josep Bertran.
Bon dia, Pep.
Bon dia, Ricard.
I també tenim un arquitecte, l'arquitecte Javier Climent.
Bon dia, Javier.
Bon dia.
A més, el Javier Climent i el Josep Maria Soleil Poblet
són membres del Senat Tarragoní,
que avui, per cert, és notícia a la premsa local.
Ja ho hem explicat àmpliament
als informatius de Tarragona Ràdio
per dos motius.
Un, perquè el Senat Tarragoní es reunirà el proper dissabte,
serà la segona vegada de la reunió de tots els seus membres
després de la constitució d'aquest òrgan Assessor de l'Alcalde,
que es va produir el passat mes d'octubre.
I la segona vessant de la notícia
és que el Senat Tarragoní incorpora altres dos membres.
Recordem que el Senat tindrà un màxim de 40 membres.
En principi, el dia que es va constituir,
va ser amb 36 persones
i ara incorporarà dues persones més,
que són un altre metge, el pediatre Frederic Adán,
i també el que ha estat arxivet municipal
durant els darrers 30 anys a l'Ajuntament de Tarragona,
Francesc Barriac.
I com dèiem, ja que tenim dos senadors,
el Pep no ho és, jo tampoc,
però en fi, tenim el Xavier i el Josep Maria Soler i Poblet.
Val la pena potser parlar del Senat,
del paper, de la seva experiència,
després de la primera reunió,
de com han anat aquests mesos,
si hi ha hagut més contactes,
i del que esperen, per exemple,
de la reunió del proper dissabte,
que serà centrada, sobretot,
es farà, sobretot, relacionades amb temes de cultura,
patrimoni i promoció de la ciutat.
Doctor, el paper del Senat?
Jo crec que és una idea que és bona.
Jo crec que la participació dels ciutadans
de la manera que sigui
en els òrgans de govern de la ciutat,
jo crec que és un tema que és molt interessant,
i penso que escoltar, d'alguna forma,
la veu dels ciutadans també és molt necessari.
I, per tant, crec que és un vehicle que és bo.
hem de veure com funciona i com segueix funcionant,
acabem de començar,
perquè, és veritat, hem tingut una sola trobada,
fins aleshores.
És cert que ara tenim la convocatòria pel dissabte
i que se'ns ha enviat una documentació important
perquè analitzem.
Però ara estàvem parlant amb l'altra companyia.
Amb el Xavier.
Amb el Xavier.
Estàvem parlant que, home,
aquí es tracta que pensem nosaltres, no?
O jo ho pensava i coincideixo amb el Xavier.
que el Senat el que hauria de ser
hauria de ser a qui aportés propostes i idees.
No que se'ns expliqui el que hi ha,
o el que es fa, o el que es vol fer,
o el que s'ha fet,
sinó allò hauria de ser la...
Que també és bo que el Senat sàpiga
què és el que s'està fent i com estan les coses,
però que el Senat també tingui aquesta capacitat
de poder aportar i manifestar, d'alguna forma,
les necessitats dels ciutadans de Tarragona
i les necessitats de la pròpia ciutat.
i crec que aquest és un dels temes
que segurament sortiran a la taula el proper dissabte.
Crec que és...
A veure, l'experiència del primer de trobada
va ser una experiència molt bona, molt positiva,
hi va haver molt de diàleg
i acceptant crítiques i queixes,
i jo crec que això és positiu, és bo,
i per tant espero que seguim en aquesta línia,
però que avancem al mateix temps
en el tema que el Senat tingui
una competència més important encara.
Javier.
Sí, estic d'acord amb el Josep Maria.
A veure, de fet,
jo diria que el perfil de les persones
que van ser triades pel Senat
és precisament de gent o persones
molt interessades per aquesta ciutat,
si no, no les hagués imposat, evidentment.
I aquest interès ens fa tenir un cert neguit
d'aportar, no?,
aquesta necessitat de portar coses,
de portar idees.
Llavors, de moment, clar,
de moment hem tingut les coses,
s'han d'anar provant
i s'han d'anar posant en funcionament.
Hem tingut una primera sessió constitutiva
que tothom ja tenia unes ganes boges
de parlar i no vam tenir gaire temps,
però, bueno,
i ara tenim una segona
que, bueno, ja ens agradava ja,
o de fet és la primera,
de fet el primer oficial, aquesta, no?,
teníem ganes boges ja
de començar a portar idees,
perquè, bueno,
després els nostres polítics
són els que han d'analitzar-les
i ponderar-les
i aplicar-les que creguin convenient
i les que no, no?, evidentment.
però aquesta inquietud
que penso que tenim,
no tots els senadors, eh?,
vull dir que hi ha molta gent
a Tarragona
que també li cridaria participar
i suposo que a través nostre
també podrien aportar idees.
No la idea aquella de la vorera
que està malament
l'ascensor que no funciona, no, no.
Les idees de ciutat,
jo penso que es podrien vehicular
una mica a través d'aquest Senat,
que la idea és molt bona,
vull dir que com a orga participatiu
de la ciutadania,
no vinculada en principi
a cap idea política ni res més,
sinó ciutadans puros i duros,
no?,
jo penso que...
Vamos, que ens agradaria
participar encara més.
Suposo que a partir d'aquestes reunions
s'establiran ja unes reunions
una mica més periòdiques,
potser sectorials,
com deia el Josep Maria abans,
no ho sé,
és qüestió d'acabar o de perfilar
i que l'Ajuntament
digui la seva, evidentment.
De fet, és qui té la paraula.
No, no, no, no.
Una de les coses que es van parlar
i que va sortir molt reiteradament
a la reunió primera
va ser el que necessitava
un model de ciutat.
I crec que es va pel camí
d'aconseguir aquest model de ciutat.
I jo crec que justament
el paper del Senat
en aquell moment hauria de ser
aportar moltes idees
sobre el model de ciutat.
Perquè, home,
jo sé que els polítics
estan en contacte amb la gent,
però nosaltres, probablement,
per raons de professió i de temps,
segurament estem en molt més contacte
encara amb la gent, no?
I podem copsar una mica
quines són aquestes,
aquesta ciutat
que realment els terraronins volen.
I aquesta és una aportació
que pot ser molt important.
Vises de fora, Pep,
què et sembla això del Senat?
A mi em sembla una iniciativa molt bona.
I a mi el que m'agradaria molt, també,
és que aquesta iniciativa
mantingués sempre
el que ja ve de l'època dels romans
i que segurament per això es diu Senat,
que els romans feien la distinció
entre l'autòritas i la potesta.
La potesta era el poder socialment reconegut
que es digui amb la porra
i l'autòritas era el saber,
el coneixement.
Llavors, jo crec que els senadors
no només ha de ser un òrgan
de participació ciutadana,
sinó que s'ha de cultivar
el perfil de la gent que està en el Senat
i aquí tenim dos bons exemples
de dues persones que són autoritats
en el sentit,
no de poder,
sinó el que dèiem ara de saber.
Llavors, jo crec que aquest tipus de persones
que poden integrar al Senat
o que estan integrant al Senat,
se'ls ha d'escoltar.
És a dir,
deies tu, Xavier,
no estan vinculats a cap partit polític.
Clar, precisament,
això és el bo.
I l'altre que té molt bo
és que se'ls escolti,
no com a arquitecte
que té idees brillants,
sinó com a persona
que té una trajectòria professional
i que té uns coneixements
d'arquitectura, per suposat,
i de moltes altres coses
que poden ser molt positius
per a la Senat.
Cadascú aporta el que sap,
no simplement.
Jo trobo molt adient,
doncs no només la gent que hi ha,
sinó, a més,
que se'n digui Senat,
però sobretot que es tracti
com es tractava el Senat romà.
I en el sentit
que en aquesta segona reunió
prevista per dissabte
es vagin a tocar
i hi ha temes concrets
d'àrees determinades
com són cultura, patrimoni
i promoció de la ciutat
que sembla,
pel que ha rebut l'Ajuntament
o pel que ha explicat l'Ajuntament
a partir de les opinions,
els comentaris dels propis senadors
que són una de les qüestions
que més preocupava
o que més es va plantejar
en la primera trobada.
Javier,
és bo que ja
les reunions siguin sectorials
per dir-ho d'alguna manera
o se centrin en temàtiques concretes
i per què creuen els senadors
i l'altre contretuli també
que la cultura,
el patrimoni
i la promoció de la ciutat
són temes capdavanters?
De fet,
la cultura i el patrimoni
suposo que estan
en la primera reunió
perquè de la Constitutiva
va sortir la necessitat
de fer un anàlisi profund
d'aquestes àrees.
Va haver-hi fins i tot
algunes queixes
més de l'àrea de cultura,
no sé si fonamentades o no,
perquè clar,
ja són temes molt específics
que els afectats
les coneixen millor
fins i tot que nosaltres,
però és bo debatre aquests temes.
Sectoralitzar,
des de llavors,
és millor perquè
el que no pots
és estar divagant constantment
de molts temes,
és millor anar concentrant
i concretant coses i temes.
A veure,
el tema de la cultura
d'aquesta ciutat
i pel patrimoni
és un tema,
no dic oblidat,
perquè s'han fet
moltíssimes coses,
però sí que té
una projecció immensa,
vull dir que,
i més amb l'horitzó
de Tarragona 2016,
és fonamental
que o ens ho creiem
d'una vegada
i comencem a treballar,
o deixem-ho córrer,
però és que jo segueixo
pensant que comencem a treballar,
perquè ni que tinguem
un 2% de possibilitats
d'arribar-hi,
el fet que col·lectivament
ens unim
amb un esforç
global de la ciutat,
això ja serà positiu,
després ens donaran
la candidatura,
o no ens donaran
la capital
de la cultura europea,
és igual,
no té més importància,
però sobretot
la Unió
és el que penso
que li falta
a aquesta ciutat.
i tot el que treballis
en aquest tema
i tot el que avancis
et doni una
a la candidatura,
és riquesa per la ciutat,
és un esforç
que es notarà
en alguna cosa.
Tu, Gros Pep,
també et visus
de forma de met
que la cultura
era un dels temes
prioritaris,
parlant en el Senat,
cultura, patrimoni?
Home, sí,
que se n'ha de parlar,
segur,
no sé si primer
s'ha de començar
per parlar
del model de ciutat
i cap on es vol anar
perquè l'altre
també va després
una mica enfocat,
però en tot cas
no està gens malament
parlar de cultura
i de l'orientació
cultural de la ciutat
i marcar uns eixos
amb els que treballar.
Hi ha coses
que aquí es poden
aprofitar millor
que en altres llocs,
hi ha potencials
que hi ha aquí
i no hi ha en altres llocs.
Jo crec que un debat
sobre la cultura
i marcar unes directrius
de la cultura,
sobretot,
no amb criteris
només polítics,
sinó sobretot
amb criteris de ciutadans,
jo crec que és positiu.
Josep Maria?
Jo crec que cultura
i patrimoni
són dos fets
o dos qüestions
essencials
per la ciutat.
És més,
jo crec que són
dos trets diferencials
de Tarragona,
i que tenim una capacitat
important de demostrar
al món
és la nostra capacitat
de ser una ciutat
amb un poder cultural
i amb una història
i amb el seu patrimoni
aconsegüent importantíssim.
Que hem sapigut,
a més,
durant molts anys
conjugar o conjuminar
amb la indústria,
jo crec que és un model
de ciutat
que és exportable,
a més a més,
i perquè jo crec
que són temes
que són absolutament
importantíssims
i que jo crec
que és bo
que es tractin
en aquest senat.
És més,
jo crec que aquest
hauria de ser
un debat permanent
de la ciutadania
de Tarragona.
Pensar en el seu poder
històric,
en el seu potencial
cultural,
en la riquesa
que tenim
de monuments.
No hem d'oblidar
que Tarragona
se'n parla
de Tarragona
fora d'aquí
com la segona Roma
o la petita Roma.
Per tant,
tenim un potencial...
I aquí segurament
no ens ho acabem de creure,
no?
No,
jo crec que aquest
ha estat un...
Això ho vaig dir
a la primera reunió,
vull dir,
un dels problemes
que té Tarragona
és que Tarragona
no acaba de creure's
el que és
i el que val.
I això vol dir
que som els ciutadans,
els que no s'ho acabem de creure,
no ho sabem val,
o no ho sabem explicar,
o no ho sabem dir,
o no ho sabem aprofitar.
o vendre,
o vendre,
aprofitar,
si no ens ho creiem
difícilment
ho podem vendre,
no?
Jo recordo
que vaig dir textualment
que perquè un sigui el millor,
el primer que s'ha de creure
és la persona que...
Per tant,
la ciutat
és la primera
que ha de creure
i el dir ciutat
vull dir això.
Això també podria llegar
amb la candidatura,
no?
Potser la poca implicació
fins ara de la ciutadania
en la candidatura
de la capital cultural europea.
Jo cada vegada
que voto
o d'això
m'emporto un disgust
perquè,
ostres,
les votacions
que hi ha
que no són,
és un resultat
no vinculant
pel tema
de donar la candidatura
o no,
donar la seu,
fa pena,
sí,
fa pena
perquè hi ha ciutats
molt més petites
que la nostra
que té una votació bestial.
Sí,
però no s'ha,
no s'ha treballat,
no s'ha treballat prou,
jo ho vaig seguint
més o menys
perquè en Repsol
és un dels patrocinadors
de la candidatura
de Tarragona
i no veus caliu,
ara es comença a parlar...
Això ens passa molt
a Tarragona,
per exemple,
l'any jubilat,
realment s'ha aprofitat?
No,
no s'ha aprofitat més.
Tenir un potencial tremendo
no s'ha aprofitat.
Bueno,
això és una pilota perduda.
Però aleshores
això és un problema
de la responsabilitat
des de la societat civil
també,
o dels polítics
de les administracions,
de tothom una mica.
Al final tenim
una mala costum
des del meu punt de vista,
que és que carreguem
la responsabilitat
sempre a la política,
escolta,
els ciutadans,
la societat civil
té un poder
increïble.
En els països
amb una tradició
molt llarga democràtica
és la societat civil
qui decideix.
Però fixa't...
I aquí no hi estem acostumats.
Suposo que hi ha
una càrrega històrica
que encara,
suposo que del relleu
generacional amb el temps
això ho aliviaré
i canviarà el concepte.
Però amb l'any jubilar
hi ha un element...
Fixa't,
parlem de la capital cultural
del 2016,
dels Jocs del Mediterrani
del 2017.
A l'any jubilar
se'n va començar
a parlar
un any abans.
Menys, menys.
O mesos abans.
Jo crec que
aquest tipus
d'esdeveniments
necessiten
més temps.
Jo crec que
s'ha fet molt
pel poc temps
que s'ha preparat.
Potser els poders
municipals
o locals
han de promocionar
més aquests temes
i després
la ciutadania
els hem de seguir més
també.
Sí, sí.
És que són dos fets,
perquè a vegades,
moltes vegades
veus
la resenya
amb el diari
o a la ràdio
d'un acte
que ha passat
i, ostres,
m'hauria agradat
d'anar.
No m'hi ha assabentat,
però el que sigui,
la culpa és teva,
si no t'has assabentat,
busca
i tens mitjans
per poder
saber
les activitats
que hi ha
a la teva ciutat.
Però també,
quan més es publicitin,
més fàcils
es conèixer-les.
Està visant
en el dia.
En qualsevol cas,
ja tancant
aquesta qüestió
del Senat
i tenint en compte
que faran
això,
que parlaran
bàsicament
de Cultura i de Patrimoni,
suposo que els senadors
que ens acompanyen
a la Tertulla
com els altres
ja els han donat
el programa
d'activitats
el dissabte
que inclou
una visita
a les obres
del Teatre Tarragona,
un equipament
que està en marxa,
tot i que porta
un retard considerable
i també faran
una visita
a la Tabacalera
que ha de ser
el gran centre.
Aquí el Javier
que és arquitecte
des del seu punt
de vista professional
suposo que
pensa en Tabacalera
com el gran centre cultural
que ha de tenir
en el futur de la ciutat.
I el Teatre Tarragona
també.
Sí.
El Teatre ja me'l coneix
m'agrada més
la visita a la Tabacalera.
No obstant,
us acompanyarem
amb molt de gust
a veure les obres
del Teatre.
Ho diem pels oients,
Javier Clement
és l'autor
del projecte
del Teatre Tarragona.
Sí,
això em fa molta il·lució
poder-li explicar
als meus companys
d'Escenat
el que anirà.
La Tabacalera
és el projecte
engrescador
d'aquesta ciutat
pels propers anys
i està lligat
amb un tema
urbanístic
d'entorn
i de centralitat
i de comunicacions
i de moltes coses més.
No és tan sols la Tabacalera,
és la Tabacalera
pensada
en lloc on està
que obligarà
al que dèiem abans
a canviar el model
de ciutat
perquè
a l'estat distant
de l'altre centre cultural
que és el casc antic
el visitant
pràcticament en un dia
ja no podrà veure
les dues coses
necessitarà quedar-se a dormir
per noctacions,
hotels,
això sí que vam modificar
en aquest model
que teníem.
Complement de la visita
perquè la Tabacalera
sola sí que tindrà entitat
però caldrà complementar-la
no ho sé
per exemple
amb uns autobusos
que vagin a Sant Celles
una altra gran desconeguda
del nostre territori
bueno
coses d'aquestes
són les que faran
canviar.
Pep
com veus
el futur?
Com t'imagines
el futur de Tabacalera?
Home
jo crec que
la idea bàsica
és aquesta
que diuen Xavier
allò s'ha d'aprofitar
perquè sigui
no només
un ànima cultural
de la ciutat
sinó un referent
i un dinamitzador
de moltes altres coses
a més
està en un lloc
jo crec que
immillorable
es podrà aprofitar
el que es fa
en el riu
tot el que s'ha de fer
a l'altre cantó
quan desapareguin
els tanys
de la calça
i a prop del port
si després es lliga
amb alguna cosa
de la façana marítima
si algú l'arriba
a veure
aquesta façana marítima
i a més
que com d'espai
allò
té unes perspectives
immillorables
i jo no voldria oblidar
tampoc
el petit equipament
que es podria fer
o gran equipament
però en tot cas
molt més petit
que la tabacalera
que és el Banc d'Espanya
que també s'hauria
no sé si
amb això
també ja esteu treballant
des del Senat
o hi ha alguna idea
però és un equipament
que està allà
que no sé
sembla que la seva centralitat
és molt important
el que s'ha parlat
en el Senat
va ser que
el que volem
és el Banc d'Espanya
ja
i que comenci a fer
i que sigui nostre
ja
que no sé
si al finalment
ho és
o encara no
hi ha reunions
molt aviat
perquè acaba de tancar
sembla l'acord
definitivament
el que passa
que mentrestant
va passant el temps
i això es deteriora
perquè jo això
relacionat amb Banc d'Espanya
i Tabacalera
ja que parlem de tot
tenen la sensació
una mica
d'anar massa
a poc a poc
que potser això
també ho fa
l'administració
el ritme de l'administració
pública
perquè Tabacalera
aviat farà dos anys
que van marxar
els últims treballadors
aviat farà dos anys
i en fi
la tenim allà
però encara falta
un acord
entre l'Estat
i la Generalitat
partir endavant projectes
en què també
després s'ha d'implicar
el propi Ajuntament
però recordem
que si allà va
el Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
és un museu
titularitat estatal
gestionat per la Generalitat
ubicat a Tarragona
amb tot el que suposa
això de
en fi
de complicacions
entre administracions
tenen la sensació
que potser
s'hauria d'anar
una mica més ràpid
per exemple
en el tema
de definir coses
ja concretes
a Tabacalera
a mi m'agradaria
que a les administracions
això es pogués fer
sempre
amb el privat
és a dir
vostè té un problema
amb una entitat privada
i es resol
rapidíssimament
el mateix problema
traslladat a la funció pública
com que hi ha conflicte
d'interessos
o conflicte competencial
doncs ja hi som
i això pot demorar
una infinitat
i aquest és un dels problemes
que jo crec
que fan
que la ciutadania
no acabi de creure's
en la pròpia ciutat
perquè és que
com que
quasi bé
sempre i tot
van darrerir
retardat
i sempre hi ha conflictes
o un té la percepció
que hi ha conflictes
o fins i tot
certes
enveges
dintre de les administracions
doncs
això acaba perjudicant
a la ciutadania
i té la sensació
que les coses van aturades
home jo crec
que el del Banc d'Espanya
és un tema
que és fonamental
i el de la tabacalera
doncs home
amb el temps que porta
ja tocava
que tinguéssim
aclarit aquesta situació
i si pogués començar
a treballar
jo crec que és essencial
perquè és que és un canvi
absolutament
transcendental
per a la ciutat
un canvi espectacular
perquè
el
territori
l'espai
que té la tabacalera
és immens
i allí es pot fer
coses
vaja tu
segurament ho saps millor
el punt amb el que som
jo quasi prefereixo
esperar una miqueta més
no gaire
però perquè
segons tinc entès
estan acabant de preparar
tot el pla global
d'equipaments culturals
que segons ens van dir
estaria el març
o sigui
és el mes que ve
perquè
això és el que diu
l'administració
això suposo que els explicaran
dissabte
en la reunió del Senat
suposo que ens ho explicaran
sí perquè
el problema
d'aquests equipaments
heu citat dos
de les més importants
però n'hi ha moltíssims més
i sobretot
n'hi hauran més
la mateixa presó
el dia que es desocupi
serà un altre equipament
vull dir
estem
la ciutat ha generat
un munt d'espais
que per la circumstància
que sigui
no s'han desenvolupat
tenim raons
estan molt lents
però ara els tenim tots
i ara
tenim l'oportunitat
de planificar-los
i ordenar-los
adequadament
pel servei
de la ciutat
del barri
del carrer
del que sigui
el que passa
que com a ciutadà
del carrer
i fora de
sí que el tema
administratiu
és complicat
i no tindria per què ser-ho
però al final
el tema administratiu
és el tema
de les claus
per dir-ho d'alguna manera
quin dia l'Ajuntament
tindrà les claus
del Banc d'Espanya
però ja fa molt temps
que es podia haver
decidit una mica
què si feia el Banc d'Espanya
el tema de la presó
la presó
sabem que marxarà
potser ja podíem decidir
que hi fem un cal
el Banc d'Espanya
de totes maneres
ara ja l'alcalde
i el govern municipal
li han donat a entendre
que com a mínim
la planta baixa
de l'edifici de la Rambla
sigui una gran oficina
d'atenció turística
i ciutadana
un gran espai
de rebuda
per dir-ho d'alguna manera
de benvinguda
als turistes
però no acabes de tenir
la percepció
que això sigui definitiu
l'Escola Oficial d'Idiomes
o la Chartres
de vegades
que s'ha parlat
i no s'ha parlat
això sí que és definitiu
però vull dir
que més enllà
de la titularitat
a vegades sí que
sembla
i insisteixo
a poc a poc
Nosaltres tenim
un altre problema
Nosaltres
quan parles
vols dir com a ciutat
Sí, sí
als tarragonins
Els tarragonins
no nosaltres
Que també
Que també
Vaja
Aquesta és una percepció
que se'm pot dir
a mi
o acusar-me
de
no sé
de Pueblerino
però és la realitat
Nosaltres tenim
un problema
i el problema
és que estem
a 100 quilòmetres
d'una altra ciutat
molt important
i això
a mi
amb el tema
de la Tala Galera
em preocupa
perquè em preocupa
que el Museu Arqueològic
de Catalunya
està a 100 quilòmetres
i aquí tenim
un museu arqueològic
que segurament
té el potencial
de ser infinitament superior
a aquell
i això sí que em preocupa
i em preocupa
perquè me fa por
que això no sigui
una dificultat
un entrebanc
pel desenvolupament
del tema
de la Tala Galera
Jo encara t'afegiria
un altre tema
o sigui
a part de la de 100 quilòmetres
tenim una altra
A13
una altra ciutat
molt important
a 13 quilòmetres
que se diu Reus
no cal
anar amb embuts
però
que fins que no trobem
la manera
la forma
que aquestes dos ciutats
vagin
de la mà
amb tots
o quasi tots
els temes
l'esclat
del camp
de Tarragona
no serà possible
i és un altre
dels potencials
que tenim
no locals
per això
per això ho veus viable
Javier
ja que ho planteges
que vagin de la mà
a dues ciutats
que rivalitzen
gairebé
per tot
és que si no
ho fem així
no ho farem mai
jo afegiria
o anem de la mà
o no anem
perquè si no
sempre seran
dividir esforços
tapota
jo afegiria
valls
sí
també
jo crec que és
el camp de Tarragona
exacte
el camp
el baix camp
el Tarragona
la baix zebra
tot això és el camp
de Tarragona
és que passa
que clar
han passat
durant tota la història
dividint a trossets
d'aquest camp
i cada un s'ha fet propi
i hem convertit
en coses diferents
no és veritat
però és veritat
digues digues
no no
hi havia això
i mentre no siguem capaços
això és com amb turisme
vull dir
no pot ser que la diputació
vagi amb un consorci
o amb un patronat
i Tarragona
ciutat vagi amb un patronat
no no
vull dir
aquí
o s'ajuntem tots
per tot
o no tenim cap possibilitat
de tirar
el que passa és que hi ha altres
hi ha més contartulis
que defensen en aquests estudis
en aquests espais
que justament moltes vegades
en fi
anar
volent anar
de la mà
de ciutats com Reus
el que fan és
perdre la capitalitat
perds punts com a capital
del camp de Tarragona
i això es demostrarà
en el nom de la universitat
en la situació
de l'estació del camp de Tarragona
l'estació ferroviària
que no està ni en un lloc
ni en un altre
tampoc la futura
que estigui al sud de l'aeroport
estarà a mig camí
d'una i altra
vull dir que hi ha moments
aquells que
però això són temes
que s'han de pactar
amb Reus
vull dir
que al final
el que no pot ser
és que tots tinguem
un auditori inmens
tots tinguem
un palau de congressos inmens
no
un ha de tenir el palau de congressos
l'altre ha de tenir l'auditori
un s'ha d'especialitzar
en un tema
l'altre amb l'altre
és com funcionen
les coses
jo recordo
a títol d'exemple
una cosa molt anecdòtica
però a Andorra
les seves parròquies
els seus comuns
cada un s'ha especialitzat
en un tema diferent
el qual no es fan la competència
l'un a l'altre
doncs perfecte
doncs amb el nostre territori
que tampoc és tan immens
doncs si cadascú
s'especialitza en una cosa
i estem d'acord
evidentment
en que un faci una cosa
i que tinguin les compensacions
econòmiques
promocionals
del que sigui
si un es carrega
un d'aquells equipaments
no brillants
diguéssim
doncs bueno
tot això
aquesta gestió
sempre s'ha de fer de la mà
sinó
sempre estarem lluitant
d'aquesta qüestió
li preguntarem per cert
d'aquí a una estona
o un reusen que il·lustre
com és el president
del Parlament de Catalunya
Ernest Sabanac
deixi'm acabar
l'última part ja
de la tertúlia
parlant d'una qüestió
més d'econòmica
de números
bàsicament per dues qüestions
que es van debatre
i al plenari municipal
es va parlar molt de la crisi
de les mesures anticrisi
l'Ajuntament
va decidir per unanimitat
prioritzar la contractació
d'empreses locals
empreses de la ciutat
perquè en fi
puguin intervenir
en obra pública
i paliar
d'alguna manera
els efectes
de la crisi econòmica
i d'una altra banda
parlant de números
es va debatre molt
el govern va defensar
l'augment que ha tingut
el nou projecte
de caserna
de la Guàrdia Urbana
que puja gairebé
10 milions d'euros
és prop del doble
del que s'havia pressupostat
en el mandat anterior
el projecte és completament nou
anirà a la zona
de Joan XXIII
el govern ho va defensar
l'oposició
va criticar
Pep
això que pugin
els pressupostos
d'equipaments
com aquest
de la caserna
de la Guàrdia Urbana
algun comentari
trobes lògic
jo ahir vaig estar
fora de Tarragona
i no vaig llegir
els diaris
que suposo que en devien parlar
no parlant avui
perquè
en tot cas no
home a veure
que aquestes alçades
de la pel·lícula
doncs replanteixi
un projecte d'aquests
i replanteixi
un pressupost
i tal
vol dir que alguna cosa
no ha encaixat
al començament
i una mica
el que parlàvem
abans
per temps
segurament
per cèntims
i aquestes alçades
de la pel·lícula
i en aquestes èpoques
doncs això s'ha de mirar
no?
és com
ara m'has fet recordar
un tema que sortia
que era una carta
d'algú que explicava
que tants anys
hi ha hagut a Barcelona
el monument aquest
al José Antonio
Primo de Rivera
i que l'han d'ensorrar
ara
que els calés
fan falta
per alguna altra cosa
jo segurament
sí que fa falta
l'equipament
de la Guàrdia Urbana
no ho dubto
però potser
replantejar-ho
d'una altra manera
aquestes alçades
és perdre el temps
ara diuen que
s'havia projectat
massa petit
Xavier
algun comentari?
no
respecte als projectes
és un problema
que em trobo
molt sovint
això dels pressupostos
que primer
fas unes primeres
estimacions
i després resultant
molt més elevats
de totes formes
per mi l'important
no és que el pressupost
sigui d'aquests
quasi 10 milions
sinó que el resultat
el cost final
sigui d'aquests
quasi 10 milions
això és important
sí perquè
a veure
almenys
saps de quin mal
has de morir
però això passa
a l'obra pública
i en qüestions
personals i domèstiques
per què sempre passa
que et fan un pressupost
per fer obres a casa
que després
sempre
no el de casa
no val la pena comentar-lo
però les obres
sempre hi ha uns
imponderables
o unes modificacions
o sobre la marxa
se t'acudeixen
juntament
l'arquitecte
promotor
i el constructor
se t'acudeixen
algunes millores
possibles
i al final
el resultat
sempre acaba sent
mai ha sigut més barat
una obra
jo no conec cap
que sigui més econòmica
que un casat pressupostat
però sí que
un augment
del 10-15-20%
fins aquí
és un límit
bastant tolerable
i acceptat
per tothom
però per què?
perquè
no és per desviacions
pressupostàries
que això ha costat més
normalment s'han fet
unes millores
i aquell edifici
o aquell equipament
acaba sent
una mica millor
Josep Maria
a mi el que
no sé
les cifres
no sé
quin és
exactament
el projecte
per tant
no tinc
una gran opinió
formada
sobre com
serà la caserna
quina diferència
hi ha del projecte anterior
però vaja
si realment
el projecte anterior
queda obsolet
o és petit
s'havia quedat petit
segons diuen ara
òbviament
una obra que és petita
si l'has de fer més gran
has de pagar més
això no té més volta
de follar
a mi el que em preocupa
d'aquestes coses
és que sovint
ens trobem
que fa un projecte
un
ve l'un altre
el projecte
de fer punyates
i tornem a començar
i amb això
el que acaba pagant
és la ciutat
però de dues maneres
una
l'obra costa més
òbviament
dos
el no tindre l'obra
també costa
i cansa la ciutat
i col·labora
en generar
aquesta falta
d'equació social
que hi ha
a la nostra ciutat
perquè
la història
ens ha portat
potser
en aquesta situació
d'aquestes coses
les anem veient
que no van fent
i la gent
la sensació
el sentiment
de tarragonisme
i d'espitjar
hi ha uns quants
que segur que el tenim
però dubto molt
que la immensa majoria
el tingui
perquè hi ha una
desafecció
per falta de
un dia es parla
d'un altre projecte
i dius
bueno
i cada vegada
penses en els diners
i clar
al final
tots diem
la Generalitat
pagarà
no escolti
la Generalitat
no pagarà
paguem nosaltres
és que el tema
els diners surten
de les nostres
de les botxacques
aquest tema
de la caserna
em recorda
el que
en fi
vam conèixer
el passat més
de gent
del mercat
aquesta proposta
en fi
d'un primer projecte
de mercassa
d'uns 20 milions d'euros
a un projecte
quan presenten
un projecte executiu
de 46-47 milions d'euros
és el mateix
i el pàrquing
un nou pàrquing
i no sé què
i ara l'hem de fer
a la Rambla
resulta que s'ha de fer
a la Rambla
però això considero
que és una bona solució
jo la considero
més pràctica
ens queda un minut
de tertuliar
jo no dic que no sigui
una bona solució
dic que això
el que crea
és que la gent
al final
sigui
estic d'acord
potser s'ha de reivindir
el primer dia
fa molt poc un article
dient que l'excepticisme
torna a estar de moda
perquè la gent
arrem en un moment
que no es creu res
del que li diuen
però
aquests canvis
sí que són sorprenents
i una mica
frenen una miqueta
tot el procés
però si és per a millorar
jo penso que són bons
i aquest canvi
del pàrquing
situat a la Rambla
li donarà més ús
a aquest pàrquing
de fet a mi em sembla
que
un senador
no no no
a mi el que sí
que m'agradaria
està estratègicament
més ben situat
i compleix la mateixa funció
el que demanava
el president
de la cambra de comerç
aquesta setmana
en aquest programa
és que el gestionés
directament l'Ajuntament
perquè les tarifes
no fossin tan cares
això també
això també estaríem d'acord
i també estaríem d'acord
i espero que això serveixi
perquè el mercadet
famós que tenim a la Rambla
desapareixi d'aquest espai
perquè realment
i el que em preocupa
és que això
eternitzarà aquesta situació
i què voleu que us ho digui
a mi veure la Rambla
d'aquella manera
em fa molta pena
ara el doctor
obre un debat
del que hem parlat
moltíssimes vegades
en aquesta tertúlia
però que lamentablement
no podem reproduir
no podem seguir avui
no és que l'obri
jo dic el que creix
no no
obre la tertúlia d'avui
el debat està obr des de fa temps
en fi
ho deixem aquí
Xavier Climent
Josep Maria Soler Poblet
Josep Bertran
gràcies per estar amb nosaltres
aquest matí de dijous
que vagi molt bé
adeu-siau
bon dia
adeu