El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida.
És el darrer episodi d'aquesta temporada, podríem dir, d'aquest curs escolar,
perquè d'alguna manera també ens movem amb el calendari escolar.
Un espai que en aquesta nova temporada també ha arribat, com sempre,
des de les àrees de salut i ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
I avui ho diem més que mai.
La Marissa i el Francis són testimonis que sempre ens agrada dir-ho.
Fora impossible tirar endavant l'aventura de la vida,
no a la ràdio, sinó dia a dia a les aules,
si no fos per la iniciativa dels mestres i les mestres que aposten
per aportar alguna cosa més que allò que marca el currículum de la pròpia escola.
Per això vam pensar que era oportú conèixer com es treballen les anècdotes
i una mica les valoracions que fan alguns dels mestres i de les mestres
que estan a les aules, a les escoles, a les col·legis de Tarragona
que participen de l'aventura de la vida.
Hem fet una mica com fem amb els nois i noies,
perquè sempre diem allò, no poden ser-hi tots a l'estudi perquè són molts.
Amb els mestres hem fet igual, bé una representació,
però en tot cas tots aquells i aquelles que han participat
a l'aventura de la vida com a docents,
que sàpiguen que estan representats, per exemple,
per la Isabel, bon dia.
Benvinguda, veterana del CEIP Sant Pere i Sant Pau.
Ens acompanya Judit Macias, bon dia Judit.
Hola, bon dia.
Del Col·legi Joan XXIII de Bona Vista.
Més recent, la vostra participació a l'aventura de la vida?
Sí, sí, fa molt poquet que ho veurem.
Està molt bé, perquè així tenim punts de vista completament diferents.
Jesús Blanco, bon dia.
Hola, bon dia.
De l'Estonac, veteraníssim de l'aventura de la vida.
Bé, bé, la Marissa i el Francis són una altra cosa.
Però a banda de veterans, són mestres que Déu-n'hi-do si la viuen de prop.
La Imma Ferrer i el Pep Alcanyit són mestre tutora i psicòleg
respectivament del Centre d'Educació Especial Sant Rafael.
Bon dia, Imma, Pep.
Bon dia.
Benvinguts.
Quin programa més magnífic que vau fer aquest any a l'aventura de la vida?
Tothom ho fa bé, però la diferència respecte a les altres escoles
no és que Sant Rafael sigui una escola d'educació especial.
Aquesta no és la diferència.
La diferència és que van fer un treball de recerca
amb fotografies, amb proves,
i van portar un dossier, ho recordem per a aquells que no van ser-hi,
un dossier al regidor responsable de territoris,
i hi havia tarrers, amb totes les mancances que hi ha en l'itinerari
per anar a l'escola, a la carretera, a la 2.40.
Vau fer un treball excepcional.
Heu tingut resposta i han arrenjat alguna de les coses
que vau denunciar aquí en directe?
Doncs no.
No.
No n'ha arreglat absolutament.
Jo tenia ganes de preguntar-vos-ho, això.
No, no, no, res, res, res.
Clar, els alumnes, és el que estàvem comentant abans,
els alumnes s'han donat compte,
però forma part també de l'aprenentatge vital.
Us ho han preguntat?
Us ho han preguntat?
Per què aquí se'ls va dir que això es miraria i es faria i no s'ha fet?
Sí, i ho han vist, perquè hem continuat sortint,
per tant hem continuat passant pel mateix trajecte,
i no s'ha vist cap millora i s'han fixat, no?
Doncs perquè, clar, vol venir aquí al programa de la ràdio, no?
Aportar aquesta documentació gràfica
i també adquirir una mena de compromís
per part del conseller d'arreglar dues qüestions en concretes
que va considerar bastant greus.
aquestes qüestions continuen igual.
Això com els afecta als nois i noies?
En general, i als alumnes de Sant Rafel en particular?
Bueno, suposo que és això, com deia ella,
un aprenentatge de la vida, no?
La vida és dura i he fet d'aprendre, no?
Que no sempre les promeses es compleixen,
doncs també és un dels aprenentatges importants, no?
Això no treu, no n'ha de portar a les ànim,
n'ha de portar a estirar-se els cabells,
ni a pensar que no val la pena en absolut,
al contrari, voldria simplement que a l'hora de proposar-se un objectiu
o de treballar en objectiu,
doncs has de ser tossut,
has de tenir clar quins són els obstacles,
i els obstacles no venen tots només de la carretera, no?
L'administració, en alguns casos,
doncs treballa a favor o t'ajuda,
en alguns altres casos,
doncs potser no tant, o és un entrebanc.
És a dir, que també és un aprenentatge,
vull dir, de debò,
el fet que les dificultats formen part
de qualsevol cosa que un es proposi.
Important sobre allà que si hi ha problemes
no has de llançar mai la tovallola,
que realment el que hi ha és el que hi ha,
i que no està malament,
per petits que siguin,
que coneguin el seu entorn,
que no tot és meravellós com surt a les televisions,
segurament, no?
I experimentar en el cas dels vostres alumnes
el que va passar està molt bé.
Clar, l'aventura de la vida està adreçada,
quan parlem, algú pot...
No, sí, hàbits saludables, alimentació de drogues,
no, en definitiva, des de l'aula,
aquest material i aquest suport l'utilitzeu
per ensenyar-los a viure,
i aquesta temporada, curiosament,
ho hem fet des de l'entorn més immediat, no?
Hem trencat una miqueta,
vosaltres que sou els més veterats,
en la línia anterior.
Quina és la valoració que feu?
Partíem d'aquest cas particular de Sant Rafael,
que jo crec que és molt, diguem-ne,
molt representatiu del que és la vida d'un noi,
una noia a la ciutat,
que aposta per ser valent
i denunciar allò que no li agrada.
Vosaltres, des de la vostra perspectiva,
com heu vist l'aventura de la vida enguany?
Bueno, jo penso que tots hem valorat molt positivament, no?
L'aventura de la vida en el fet de fer els projectes.
Projectes significa
buscar algun indret o algun senyal de l'entorn
que ens doni unes pistes d'una actuació
i, sobretot, que puguin canviar l'entorn
i que tots prenguem part protagonista.
Nosaltres, per exemple, vam fer sobre la gent gran, no?
La gent gran, ells tenen una visió de la gent gran
molt particular i molt bona.
Els avis que viuen una tercera edat
en molt bones condicions,
de viatges, de gimnàs, de passeig,
però, en canvi, altres veuen una realitat difícil, no?
De residències, de soledat, de depressions
i, marcats dintre del que va ser el tema d'en Càritas,
van descobrir que existeixen persones grans
que han apostat per la vida,
que han fet canvi a la vida,
que ens han deixat una herència
i que, en canvi, estan abandonats.
Vau portar una tècnica de Càritas magnífica
que, a més, els va explicar aquesta realitat.
Molts d'ells, jo recordo,
i va haver-hi un moment...
I eres tu, no, Marissa?
Sí, sí, era, sí.
Va haver-hi un moment que la veritat
t'emocionaves, però en plan positiu,
perquè van fer una descripció, cadascun d'ells,
dels seus avis i les seves àvies.
I eren uns relats que, de veritat,
t'entendrien, però, a més a més,
veies com contemplaven ells la realitat.
Perquè, mentre deien que el seu avi Pep,
o Antonio, o no sé què,
que era molt simpàtic, però a vegades s'enfadava,
que li consentia, que sempre estava de viatge,
o que sempre s'estava queixant perquè estava malalt,
o estava de mal humor,
també eren capaços de veure aquella altra realitat
d'avis i àvies que no estan integrats
dins d'una família.
Van descobrir coses, no, Jesús?
Sí, sí, i inclús alguns d'ells van dir
que volien ser voluntaris d'acompanyament de la gent gran.
Perquè sabien que la gent gran no demana diners,
demana estimació.
Els grans són el punt feble, igual que els infants,
són persones que necessiten molta estimació,
i des de les emocions pots arribar a qualsevol infant.
I els avis, jo multiplicaria per dos, les emocions.
Han passat, han viscut moltes vicissituds,
han tingut pèrdues familiars,
han vist un projecte de vida que se'ls està acabant,
i necessiten més estimació i recolzament,
i ells, veient aquest acompanyament que es feia,
diien, jo quan m'encantaria ser voluntari
i acompanyar qualsevol avis,
sigui de la creença que sigui, sigui a la persona, no?
Penso que sí que molts volien ja ser voluntaris,
clar, són petits, no?
Però, bueno, van fer un cartell d'enúncies
per poder posar aquesta estimació, aquesta valoració
de la gent gran allà on fossin, no?
A més, heu treballat molt en l'entorn,
posant cartells en espais que són, diguem-ne,
que van més enllà del que és el propi centre educatiu,
les parets del centre, no?
El centre educatiu, en algunes botigues
de l'entorn del cascàntic,
i especialment, bueno, aquesta exposició acabarà
a les parets d'on es reuneixen els voluntaris de Càritas,
que és una donació per ells,
per veure que amb la canalla també els importa
a la nostra societat.
L'única vegada és sensibilitzar,
però que en tota l'educació es sensibilitzar.
A partir d'aquí la persona ha de donar resposta,
però si nosaltres ens apropem a la persona
i la sensibilitzem,
igual que si fas una campanya per allò que vulguis,
que la gent estigui sensibilitzada,
la resposta ja vindrà donada.
Però moltes vegades volem campanyes,
volem coses sense sensibilitzar,
i el problema és que ens queixem de la gent.
La gent sí que li toquem la fibra,
i si ho fa en la pròpia pell,
tot allò que sent i viu,
la gent dona les respostes meravelloses.
Que tots volien ser voluntaris,
si els hi preguntéssim avui, lògicament,
al seu cap,
perquè són nens, estan en altres coses,
però allò ja ho tenen interioritzat.
Quan arribi el moment i ho necessitin,
segur que d'una manera natural ja els anirà sortint.
És el treball de formigueta, no, Isabel?
Que per cert m'han posat cartells com els nens.
Perquè a vegades ho comentem amb els oients,
que cadascú dels nens i nenes,
esclar, no els coneixem aquí a la ràdio
i els volem tractar amb respecte,
i això passa per personalitzar-los
i dir-los el seu nom.
I jo, tot i que els conec,
han posat un cartell.
M'ha fet molta il·lusió que s'hagin posat un cartell, Isabel.
Això és del dia a dia.
Això no és el programa de ràdio.
A mi m'agrada molt dir-ho als oients.
Això no és que venen un dia al programa de ràdio
i llueixen les millors gales, no.
Això és la conclusió d'una feina que feu cada dia.
En absolut.
I s'ha de creure, s'ha de creure en aquesta feina
i sobretot veure el resultat dels nens,
que com diu Jesús,
se sensibilitzen d'una manera
que tu mateixa aprens moltíssim d'ells.
I el bo de l'aventura de la vida, justament,
és que no és un tema com el que va escollir Jesús
o els professors Imma i Pep,
sinó que té tantes possibilitats,
tantes possibilitats d'escollir.
Per exemple, nosaltres que treballem sis cursos a l'escola
tot el cicle superior,
tres han estat representats aquí a la ràdio,
cadascú ha escollit un tema diferent
i, clar, tot ha esdevingut a causa
que els nens s'han manifestat,
han manifestat una motivació
i, depenent del que comencen a parlar,
tu tires per aquí o tires per allà.
En el meu cas, en la meva classe,
es va parlar de la seguretat.
Per què de la seguretat?
Perquè hi ha unes deficiències
a nivell d'alarmes d'emergència en tota Tarragona
que s'anunciaven pertot arreu i totes les cases
que tal dia hi hauria un pla d'emergència
a nivell comprovatiu de certes alarmes,
que allò no arribava,
que tots estaven pendents
i que els nens veien aquestes mancances.
Solució?
Vam trobar parlant a la classe
de què volien informar-se del tema.
Què per què existia aquest tipus de pla d'emergència?
Si hi ha un pla d'emergència
és perquè tenim el risc zero,
no existeix
i tenim un cert risc
que hem de viure en aquest condes que visc a Matarragona.
A més a més,
nosaltres estem ubicats al barri Sant Pere i Sant Pau,
molt a prop de les refineries del Morell i de la Pobla
i que ho veiem, vull dir, des dels seus balcons
veuen cada dia totes les fumades
i tot el que hi ha,
també és bo que sensibilitzem
que anem cap a un món ecològic,
un món verd
i que són ells la base,
la base que arribi a aquest món
a ser una mica més net
o que els seus fills trobin
almenys el que hem trobat nosaltres,
que no es deteriori molt més.
Llavors,
el seu treball va ser,
jo sincerament vaig deixar moltes matèries de costat,
el fet de ser tutora dóna aquest avantatge,
que tu ho pots incloure en qualsevol matèria
i de vegades fins i tot totes les matèries.
Després ja corres una mica més
i enxampes el que has deixat enrere,
però en aquell moment va valdr la pena.
Llavors,
als nens els va fer molta gràcia
informar-se de què sabien els seus pares,
perquè tenen sempre la idea
que els professors,
per descomptat,
en sabem molt,
però que els pares són deus.
Vosaltres sabeu molt,
nosaltres ho sabem tot.
Exacte.
Vosaltres molt,
però l'excel·lència real
la tenim els pares
en quant a sabidoria pobres.
Que i nosaltres ets, no?
I nosaltres ho promovem,
a més a més,
vull dir,
els pares són els pares
i nosaltres estem aquí
per ajudar-vos simplement
i volem ser,
no mai pares,
però sí els vostres amics,
a part d'ensenyants i educadors.
Bé,
doncs la qüestió és que van averiguar
que molts de seus pares
no tenien massa idea
del que passava,
però que tots tenien a casa
aquell paper informatiu
de què havien de fer
en un cas d'emergència,
que aleshores no se sentia.
Per tant,
era absurd
fer una cosa
que ningú sabia
que havia de fer.
Es va treballar
amb enquestes
a nivell de família,
a nivell d'amics,
a nivell de veïns,
i a partir d'aquí,
doncs totes les deficiències
que els veien
que els altres no sabien,
doncs vam averiguar-les nosaltres,
ens vam informar.
I a partir d'allà
ens vam sentir obligats,
diguem-ne,
a informar ells
els que no sabien.
I van ser,
van fer una sèrie
de murals
que això
els ha fet sortir
de l'escola
i això és el bonic
d'aquest any,
que jo
l'avaluació d'aquest any
justament
volia dir
que m'ha agradat moltíssim
el fet que el nen
no només
estigui dintre
del recinte escolar,
sinó que a més a més
pugui sortir,
pugui contactar,
pugui preguntar.
I contactar amb professionals
i tècnics,
també hi ha hagut força.
Abans parlàvem
del cas de l'estona
de Càritas,
vosaltres vau tenir
un responsable polític
que havia de prendre
les decisions,
en el vostre cas
em penso que va venir
algú de l'àrea
de salut pública.
De sanitat,
una peremiòleg.
Efectivament.
I a més a més
a l'escola
vam tenir la sort
de poder tenir
una persona
de protecció civil,
una persona
que ens sabia del tema,
i ens va fer
tota una xerrada
després d'haver-nos
informat nosaltres,
és a dir,
ells tenien una base
però aquell senyor
els va acabar
de ratificar
una sèrie de coses
que ells s'havien informat.
Després també,
després del programa
nosaltres hem continuat,
ja us vaig dir aquí,
jo em sembla que vaig
aquest any
vam inaugurar la ràdio,
crec que el nostre programa.
Sí, va ser el primer programa.
Per tant,
la feina no estava acabada,
no era una cosa
de dir
hem acabat aquí,
sinó que vam voler continuar
i al poc temps
vam tenir també
una xerrada
que ens venia
del gas natural,
aprofitant-ho,
doncs que
tot això
m'incloïa
dintre del temari
de societats,
del llibre de socials.
Vull dir,
va ser tot
un melany,
que es diu,
una barreja
de coses
que realment
els nens,
diguem-ne,
que han fet
com un projecte
a part
de les seves assignatures,
que han sortit
molt enriquits,
jo també,
perquè els he vist
treballar en equip,
els he vist
que nens
d'altres llengües
doncs van estar
traduint,
o sigui,
el que nosaltres
ells van fer
en català,
hi havia,
hi ha una nena romanesa
que està estudiant romanès
justament a la classe
i ella va fer
tota la traducció
en romanès
i com que,
com també ha dit Jesús,
nosaltres en un barri
amb moltíssims emigrants,
doncs tenim molts nens magrebis
i un nen
que ara era
pràcticament recient vingut,
benvingut a l'escola,
doncs també va tenir
la cosa
de poder-ho fer
en ara
i això amb ell
li va,
diguem-ne,
que a partir d'aquell moment
li va integrar
moltíssim a la classe
perquè els altres,
encara ell no havia pogut
demostrar
tot el que s'havia fet.
Això que acabes de pont
és molt interessant
perquè clar,
tenint en compte
que el perfil
de les escoles
que participen
a l'aventura de la vida
és completament diferent
geogràficament
des de la manera
d'actuar,
lògicament
les escoles concertades
per tal com està
el mapa escolar
tenen una incidència
d'immigració mínima,
les escoles públiques
en tenen més
i estan en determinats barris,
hem observat
coses realment
extraordinàries
d'un nen
a una nena
participar un any
a l'aventura de la vida
i ho comento
perquè a mi m'ha impressionat
molt la capacitat
de treball
que pot tenir
un nen
i no una nena
acabat d'arribar
com dius tu
venia a una aventura
de la vida
al novembre
haver vingut a viure
a Tarragona
del Marroc
sobretot
o del Magrif
en general
tenir unes dificultats
extraordinàries
per expressar-se
no porta ni un més
aquí
és impossible
el curs
vinent
tornar a l'aventura de la vida
i veure
que aquell nen
que aquell nen
o aquella nena
a banda
que parlaven impecablement
que es comunicaven
perfectament
deies
home
doncs
el canvi
i el treball
que s'ha fet
això també
aporta molt
a l'aventura de la vida
aquesta possibilitat
que s'integrin
en la seva realitat
més enllà dels llibres
de text
i tant
molt important
la Judit
és més
més nova
podríem dir-ho així
en el que és
l'aventura de la vida
era el primer any
que participàveu
sí
bueno
l'escola
ja havia participat
altres anys
jo sí que soc nova
d'aquest any
recent
recent vinguda
em van
presentar el projecte
em van dir que la persona
que estava en el meu lloc
se n'ocupava
sobretot
i bé
doncs
vaig agafar el testimoni
encantada
nosaltres
a la nostra escola
hem decidit
treballar
sobretot
des del siglo mitjà
aquests temes
i aquest any
doncs
vam triar
el tema del tabac
però el fet
que a siglo mitjà
doncs
tenen una edat
encara els nens
que viuen en un món
bastant
de nens
evidentment
en el que tot és
una mica irreal
una mica
les coses
van anar passant
a la vida
però ja comencen
a adonar-se'n
que tot el que facis
té unes conseqüències
que les coses
no passen
perquè sí
que tu tries
què fer
i què no fer
i en aquest sentit
d'aquest hàbit
tan poc saludable
però tan instaurat
a la nostra societat
com és el tabac
doncs fixar-se
una miqueta
els que han triat
fumar
perquè ho fan
perquè els que han triat
no fumar
perquè no ho fan
els que ho estan deixant
ja sigui per les noves lleis
ja sigui per salut
doncs que també ho expliquin
hem integrat molt
a les famílies
perquè els van fer
unes entrevistes
que segons alguns pares
al final
eren interrogatoris
sobretot
pels pares fumadors
jo reconec
que aquí hi ha hagut moments
perquè el tema del tabac
s'ha tractat
moltíssim enguany
i hi havia moments
que clar
els nens
allò que diuen
que els nens
no és veritat
que els nens
diguin la veritat
a veure
no sempre
a vegades sí
i a vegades no
però quan es tracta
d'aquests temes
diuen la veritat
i a vegades clar
havies de tallar
una mica el ritme
perquè eren molt durs
amb els seus pares
i les seves mares
i explicaven coses
que probablement
a veure
que molt bé
que les expliqués
però a veure
si després a casa
veuràs tu
diran alguna cosa
molt crítics
eh Judit
molt crítics
moltíssim
em permets un petit parèntesi
Judit
i disculpes
que el Francis
està a punt de marxar
i jo vull que el Francis
saludi
perquè el Francis
totes les aventures
de la vida
està aquí
dureta
quan els nois i noies
van a la sala de juntes
de la ràdio
seuen
els fan les fotografies
perquè tinguin
constància
del seu pas
per la ràdio
Francis
quantes fotografies
hauràs tirat
a l'aventura de la vida
és que ni ho saps
milers
milers
milers de fotografies
moltes moltes
i últimament ja
en plan posse
i els feies posar
per fer fotografies individuals
total
té una experiència
per tu també
fantàstica
tu que tu deies
cada vegada
es deixen de sentir
la canalla
i diuen coses
fantàstiques
interessantíssimes
tots
tots
els de
tercer
fesant sisè
els de
els IES
que estan venint
també
que han vingut
diversos
fantàstic
cadascú
dintre de la seva
ha sigut una experiència
com cada any
increïble
el Francis està molt ocupat
com sempre
abans de marxar
com a mínim
deixa'm dir
que al peu del canó
com la Marissa
aquí cada divendres
a l'aventura de la vida
moltíssimes gràcies
per la teva col·laboració
i saps que t'ho diem
de tot cor
bon estiu
i la Judit
oi que m'he disculpat
és que era necessari
és que era necessari
saludar el Francis
que ja marxa
el tema del tabac
una mica aplicant
el tercer grau
a les famílies
com bé deies
i algun pare
o alguna mare
em penso que va deixar
de fumar
i tot
sí
nosaltres vam plantejar
després de tot
un llarg treball
d'observació
fer les entrevistes
als pares
llavors
en principi
havíem pensat
dos tipus d'entrevista
l'entrevista
al pare o mare fumador
i l'entrevista
al pare o mare
no fumador
llavors
quan ho vam plantejar
als nens
els va sortir
la tercera persona
que seria
el pare o mare
que fins ara
era fumador
però ho acaba de deixar
perquè ens vam trobar
que n'hi havia moltíssims
que recentment
havien decidit
deixar de fumar
i algun
que havia començat
feia molt poquet
però bueno
aquest era per estirar-hi les orelles
el devien perseguir tots
eh
llavors
doncs va ser molt interessant
sobretot
els fumadors
es van trobar una mica acusats
perquè els nens van veure
van estar veient vídeos
sobre què passava
quan una persona fumava
vam estar observant
el nostre entorn
com s'embrota el terra
com s'embrota l'aire
si es pot respirar bé
o si no es pot respirar bé
en un lloc
on hi ha molta gent fumant
van estar observant
els paquets de tabac
que diuen coses
tan terribles
i tan dures
i com llegint allò
tu pots triar
seguir fent-ho
no?
i clar
llavors
eren molt molt crítics
jo crec que algun es va convèncer
i ho va començar
si no deixar-ho
a fumar una miqueta menys
no?
després de veure que els seus fills
s'interessaven tant
per la salut dels pares
home i aquests nois i noies
els alumnes del col·legi
Joan Militres de Bonavista
però altres escoles
que han tractat
el tema del tabac
van fer
que fumareu de grans
no!
aquí 3 o 4 anys
ja en parlarem
quan vam treure allò
escolteu
si fumeu
a l'hora de fer petons
no sé
ui
aleshores
aquest va ser un argument
de pes
per pensar que realment
no fumaran
però en fi
les famílies
heu rebut una miqueta
valoració
les famílies
eren conscients
que estaven treballant
això us ho pregunto
una mica en general
doncs aquestes qüestions
més enllà del que és
el llibre de text
sí
nosaltres sí
i de fet
van estar molt contents
de veure que
a més a més
de tot el que són
les matèries curriculars
doncs
es treballen altres coses
que els afecten directament
i que els fan una miqueta
obrir més els ulls
perquè vas
doncs sí
fem matemàtiques
per aprendre
per fer-nos grans
per saber coses
però
ostres
que hi ha moltes coses
a la vida diària
que també està bé
obrir els ulls
i no simplement
assumir-les
com una cosa normal
no és el que deia
tant la Ima
com el Pep
que la vida és dura
i s'ha de combatre
aquesta duresa
el vostre tema
aquest
d'aquesta mena
de gincama
que heu de fer
per anar a l'escola
va ser un tema
que van triar ells
ho vau suggerir vosaltres
van sortir altres temes
per tractar
l'aventura de la vida?
No
des d'un principi
ho van tenir bastant clar
perquè
com que fem habitualment
aquest camí
no
aquests comentaris
que van presentar
aquí a la ràdio
no
doncs
es feien de manera espontània
moltes vegades
no
i quan
ens vau donar
aquesta possibilitat
de fer aquest projecte
aquest any
vam veure
que es podia aplicar
perfectament
i que era una possibilitat
de donar-ho a conèixer
a tothom
i evidentment
si hi havia alguna millora
doncs perfecta
hi ha una qüestió
més interna
que a vegades penso
dic
que teniu
a l'hora de triar
els nois i noies
que han de venir
a l'aventura de la vida
perquè tots no poden venir
això és un greu problema
per a vosaltres
com a mestres
no, no ho dic en serió
ha de ser un greu problema
quins criteris apliques?
allò tan antic
que fèiem abans
i que també segurament
s'ha de fer
el que tingui millor comportament
ho sortegem
fem
no sé
jo ho trobo complicadíssim
perquè feu el que feu
mai estareu satisfets
vosaltres com a mestres
que no puguin venir tots
sí, el que passa
és que hi ha una situació
que és important de dir
és que és un espai
l'aventura de la vida
molt gratificant
per als adults
però també per als
el nen que té dificultats
d'aprenentatge
és que parla
com el que no té cap dificultat
els iguala molt
aquí no hi ha notes acadèmiques
és veritat
i a partir d'una experiència determinada
tots tenen experiència
és un moment enriquidor
perquè tu moltes vegades
com a educador
eduques, expliques
però és que en aquell moment
són els que eduquen
i expliquen
i tots participen
i s'engresca el món
jo penso que és el gran misteri
i la gran essència
tothom tenim part
d'actuació positiva
i de forma part
clar, després han d'anar alguns
com tots hem tingut
una part tan important
doncs possiblement
no el sap tan greu
com pensem nosaltres els adults
nosaltres què fem?
per exemple
els de tercer canada
a tercer
doncs a quart no aniran
entre ells
fem una mita així
escolleixen els representants
que volen
i jo hi ha una part
que ens reservo
que no és per fer d'educació
i ara algú d'aquells
perquè sempre ens donem
també l'opció lliure
de venir a la ràdio
no hi posem a ningú
clar, clar, clar
que vulgueu anar
la majoria, lògicament
llavors després agafa
dient-me
doncs dels que quedeu
doncs ara farem un sorteig
qualsevol teniu la mà
llavors fem un sorteig
i algú d'aquells
que no han tingut la sort
de que els altres
els han agafat
com a representants
doncs pot venir
és a dir que aquí
sempre ve algú de sort
perquè no va sortir l'any passat
o perquè els companys
han volgut que sí
els heu representat aquí
però
acabo de fer una regressió
Jesús
perquè jo me'n recordo
que quan feia primària
a veure, se sortejava
un àlbum de cromos
i no et tocava
hi havia per anar
no sé on
tantes places
i tu no hi anaves
i la gent que no ens tocava
no tenien cap trauma
ni ens sentien frustrats
clar, però amb aquesta cosa
tan protectora
que tenim els pares
les mares
i els mestres d'avui en dia
que els portem
a un cotafluix
a vegades pensem
pobrets, pobrets
que tindran cap trauma
jo t'agraeixo molt
aquest aclariment
que acabes de fer
que no hi ha per tant
com viuen
l'experiència
d'anar a una emissora
de ràdio?
fantàstica
fantàstica
els agrada moltíssim
jo tinc
entre cometes
no sé si és la sort
que el sisè curt
sempre està
el típic
tímid
i més bé
t'he contestat
la pregunta
també que has fet abans
tímid o tímida
i llavors
jo dic
aviam
hi ha algú
que li costa molt venir
perquè allí
hem de parlar tots
vull dir
tal que hem fet el treball
junts a la classe
que hem treballat molt en equip
allí hem de participar tots
a més sempre els explico
que Iolanda
us estirarà de la llengua
això sempre els dic
llavors
el que faig
ara no he hagut de fer sorteig
perquè
doncs sempre hi ha el típic
que diu
no, no, jo no
perquè em fa cosa parlar
i llavors
el trauma no existeix
que podria ser un problema
per aquesta persona
exacte
el trauma no existeix
perquè s'ha quedat voluntàriament
amb tot i amb això
doncs sé que ho heu escoltat
des de l'escola
perquè nosaltres posem
la ràdio al pati
al pati
al pati
perquè ho senti tothom
o almenys
el cicle superior
jo sé que estan molt atents
i molt orgullosos
que estiguin representats
els seus companys aquí
no
el fet de venir
realment
és
és una experiència maquíssima
és molt molt bonic
perquè
ells no tenen una idea concreta
del que és una emissora
i el fet de venir
és
primer
amb una
una cosa
un nus a l'estómac
això sí
com a tutora
que m'he posat
sempre els dic
bueno vosaltres
escoltem
igual que estem a classe
heu de participar
i a més
que l'art que tens
d'estirar-los
ja fa que ells
comencen a parlar
per si sols
però quan sortim d'aquí
que és quan arribem
a la classe
i ara anem a valorar
què han fet
com s'heu sentit
com
us ha agradat
tots
no hi ha cap nen
que m'ho he passat
què diuen de la ràdio
en principi no s'esperaven
no s'imaginaven així
en principi no tenien
una idea
feta
per tant per ells
tot és una sorpresa
i jo penso
que un orgull
també de dir
he estat
amb una emissora de ràdio
i no només he estat
he sortit per la ràdio
que abans tenia un valor
per avui dia
no només he estat
sinó més
he participat
hem fet un programa
per ells
és una cosa més
que ho valoren
molt positivament
els enriqueix moltíssim
i se senten molt orgullosos
és un estímul
venir a la ràdio
per treballar-ho tot
també
creu que ho he dit
sí
és una part més
del programa
però per ells
també és un estímul
els il·lusiona
venir a la ràdio
a fer un programa
sobretot ja
quan es va decidir
qui venia
i qui no venia
una mica
entre els mestres
i els companys
doncs clar
els que eren
els escollits
estaven emocionadíssims
perquè transmetrien
el que s'havia
fet a la classe
també els hi vam
clar
insistir bastant
que no anaven ells
a parlar només d'ells
sinó que parlaven
en nom de 50 persones
que clar
no hi cabem tots aquí
i sí
sí
ho van fer
a més ho van fer
tan bé
que inclús
algun va fer referència
a algun company
que no hi era
i quan va sentir
aquest company
a la classe
el seu nom
diies que el meu amic
i ostres
i es va quedar
com dient
anda
si estan parlant
de mi
per la ràdio
ho està sentint
aquí
la meva mare
ho està sentint
la gent
i no
estaven
super contents
indiferents
mai hem tingut
cap nen o nena
que es mostri
indiferent
és a dir
pot demostrar
una certa timidesa
al començament
perquè a veure
els adults
que quan parlen
també davant d'un micròfon
hi ha moltes persones
que els pot crear
una certa recansa
això absolutament natural
doncs en un nen
també
però indiferència
mai
en el cas de Sant Rafael
hi ha alguns nois i noies
que han vingut
dues temporades
i que això de la ràdio
els apassiona
a alguns d'ells
eh que si
l'Aima diu
ui si els apassiona
que els encanta
això de la ràdio
és un estímul fort
i per altra banda
independentment del tema
que cada any varia
i el pròxim any
serà un altre
però un aspecte
molt important
per l'escola
és preparar
el treball
de participació
en concret
a la ràdio
a banda de
de la investigació
perquè hi ha gent
que participa
doncs fent les fotos
o les tutories
però
hi ha després la gent
que vindrà a la ràdio
no
aquí també hi ha
una selecció
natural
en el sentit
que
és la gent
que té més interès
la que escolta més
la que
però per altra banda
hi ha un treball
molt important
i que la ràdio
ho facilita enormement
que és el fet
que no podem parlar
tots alhora
aleshores
el fet
que la ràdio
això ho imposa
perquè el dispositiu
ja ja ja
doncs és una eina
educativa
de primer ordre
perquè és una dificultat
molt gran
i particularment
amb els nostres alumnes
de fer una activitat
col·lectiva
compartir
una conversa
això és una dificultat
enorme
en els alumnes
de la nostra escola
aleshores
el fet de preparar
els temes
de què parlarem
com parlarem
què penses tu
què pensa l'altre
això és una activitat
costosa
molt interessant
i molt profitosa
per aprendre
primer
a parlar
que és el que la gent
a vegades
té una mica
de neguit
si parlaré bé
o no parlaré bé
i sobretot
i molt més difícil
escoltar
per això
traspassa les aules
als adults
ens costa molt
quan estem en reunions
fins i tot privades
respectar el tor de paraula
no fer allò
que estàs desitjant
que l'altre acabi
per dir allò
que tu has pensat
és a dir
no estàs escoltant
si no estàs pensant
què diràs
aquesta mania
la tenim molt
els adults
i com a solució
Pep
jo modestament
us proposaria
que fessin uns micros
de plàstic
els poséssiu
a les taules
de la classe
perquè així
respectarien més
el tor de paraula
podria ser
una bona idea
perquè les idees
s'han de materialitzar
perquè siguin efectives
és una idea
i ara mateix
me l'apunto
molt bé
els farem aquí
Imma
que volies afegir
alguna cosa més
jo volia apuntar una cosa més
respecte als nostres alumnes
per les característiques
que presenten tot ells
o la majoria
una altra
de les dificultats
que tenen moltes vegades
és expressar les emocions
com es senten
i el fet
per exemple
durant el trajecte
que puguin verbalitzar
que estan nerviosos
de com estan
i després també
el sortir
a mi concretament
un alumne en concret
me va deixar
bastant sobtada
que te digui
Imma
que mira
estava nerviós
però ara ja estic tranquil
i a veure
i l'any que ve
quan tornem
saps?
o sigui
això també
és una formació
és la possibilitat
no?
d'una formació integral
i la possibilitat
i la possibilitat
de poder
de poder expressar
i autocontrol
al mateix temps
d'aquí
que siguin capaços
com tu has dit
que als adults
també ens pot passar
que en un moment donat
se'ns posa
aquest nus aquí
i després
estava relaxant
jo ho vaig trobar
molt important
que puguin expressar
el que sentin
d'una manera
també lligada
a el que ha dit el Pep
que puguis mantenir
un diàleg
sobre les emocions
Aneu parlant
i jo crec que
la Marissa
dic la Marissa
i servidora
perquè estem aquí
a cada programa
vosaltres lògicament
esteu a l'aula
fent classe
i veniu una vegada
però aneu parlant
i jo no sé
si et passa a tu Marissa
que em venen moments
em venen cares
em venen coses
algunes
que és que
em costava aguantar-me
el riure
però no per riure
d'allò que de rius
del que fan
sinó realment
coses molt divertides
molt gracioses
nens i nenes
molt vitals
també veies nens i nenes
que els costava molt
seguir la dinàmica
del grup
sobretot si parlem
de nois i noies immigrants
que sabies
que estaven fent
un esforç superior
a la resta de companys
perquè estaven sentint
parlar
una llengua que no coneixien
en un entorn
que no coneixien
és a dir
que aquestes fotografies
que fa el Francis
jo crec que resten
en la memòria
també de nosaltres
de l'aventura
de la vida
segurament
vosaltres
treballant els temes
segur que heu tingut moments
de dir
de girar-vos
perquè les anècdotes
o
com poden ser
indiscrets
els nens i nenes
explicant les coses particulars
de casa seva
a la classe
aquest és un clàssic
dels nens i nenes
doncs a casa meva
doncs al meu pare
doncs jo tinc un germà
i t'expliquen tot
una mica més
i et donen
el compte bancari
dels pares
funcionen així
a l'aula
sí o no?
sí, sí
funcionen així
és veritat
és veritat
deu haver-hi moments
brillants
amb els nens i nenes
en aquest sentit
i anècdotes
sí, moments determinats
que per exemple
en algun cromo
que surt
les qualitats
i cadascú
ha anomenat
qualitats
que pensa que té
bones
perquè sempre
l'educació ha de ser
des de la positivitat
jo penso també
enamorar-te
de les deficiències
per millorar-les
llavors si tu t'enamores
de les deficiències
de l'altra persona
la respectaràs més
seràs més tolerant
i possiblement
aquella persona
creixerà més
al teu costat
que a vegades
volem que tots siguin
com nosaltres
volem que som
i això és molt complicat
i ells a vegades
es trobaven
fer-vos una cosa
en faig
i nens de quart
de dir
com sóc jo
quines qualitats
tinc
i no trobar-se qualitats
i els companys
llençar un cable
i dir
tu ets així
i tu ets així
i posar-se
i canviar-li la cara
perquè els altres
els estaven dient qualitats
que falten espais
per les emocions
oi que parlem
d'intel·ligència emocional
per als adults
per als adults
molt
tenim molta mancança
les gestionen fatal
som uns petardos
en aquest sentit
és veritat
ens falta moments
de gestionar
les nostres emocions
de com ens sentim
cada moment
com vivim la nostra vida
moltes vegades
ens costa
de reflexionar
i en ells
moltes vegades
pensen
que perquè ens escolten
i ens segueixen
ja viuen les emocions
però tenen mancances
importants
i l'aventura de la vida
és una oportunitat
educativa
importantíssima
jo abans pensava
en aquests
que parlaven de Sant Rafael
també pensava jo
pensava en els adolescents
i quina llàstima
pensava
que la gent
que més problemes
té moltes vegades
per transmetre
les seves emocions
en els seus iguals
són els adolescents
aquí ho hem constatat això
i que
una aventura de la vida
de dir
escolta
manifesteu-vos com ho sentiu
perquè són incompressos
ells mateixos
a si mateixos
autoestimes baixes
de costat
no s'ubiquen
i que no tinguen
un espai
de dir
nosaltres podem parlar
que són persones
úniques
irrepetibles en el món
i volem manifestar
la nostra vida
aquí davant dels companys
sense que ningú
em marquen el dit
però que és una
de les coses
que possiblement
hauríem de caminar
de fer
almenys
alguna prova pilot
dels que són
adolescents
13, 14, 15, 16 anys
què?
clar però
ens movem per estereotips
i tens la tendència
a pensar
que els nens
són nens
diguem-ne
que estan
les persones
i els nens
quan realment
estem parlant
de persones
que comparteixen
les mateixes
experiències
que un adult
però diguem-ne
que les assimilen
d'una altra manera
i aquí veus
que els nens
tenen un coneixement
del món
extraordinari
perquè aquí
sortien temes
que podria
es tractar
en una conversa
d'adult
nens
que fins i tot
del primer
cicle de primària
del segon
per suposat
nens de quart
i cinquè de primària
que tenen
un coneixement
de l'entorn
des de les sèries
de televisió
més petardes
fins a
allò que passa
parlàveu del tabac
de les drogues
de l'alcohol
de la cirurgia estètica
és a dir
tot allò que conforma
el dia a dia
els nens
ho estan tot el dia
amb el Joan petit
quan balla
no ens enganyem
i a vegades
els pares
sí que tenim tendència
a pensar
que viuen
en un món feliç
i els nens i nenes
tenen moltes dificultats
per afrontar
el dia a dia
segurament
això ho sabeu
vosaltres millor
no sé si aquesta lectura
és correcta
des de la vostra
perspectiva docent
Isabel
Sí, sí, sí
moltíssim
tens tota la raó
i més
has parlat
de l'adolescència
m'imagino
que et refereixes
als nens
que han estat
últimament
de l'ESO
però penseu també
que el cicle superior
és una edat d'impàs
i que
hi ha una gran diferència
entre uns i els altres
realment
quan comencen a sortir
aquestes diferències
és a dir
hi ha nens
amb una mentalitat
molt madura
sobretot les nenes
i els nens
que encara tenen
aquella xispeta
d'infantilisme
però que ni que estan creixent
lògicament
llavors
el fet
de trobar-se
de poder expressar
aquí
com jo també
deia abans
hi ha
un punt de timidesa
els fa molt de cort
a parlar
potser perquè
no estan acostumats
és un hàbit
que han de prendre
a poc a poc
el poder expressar
el que senten
jo penso que a la classe
fins i tot
amb confiança
parlen més
entre companyes
entre grupets
i fins i tot
amb el tutor
tutora
si és que arriben
a tenir aquesta
aquesta comunicació
que ha d'existir
són més comunicatives
que fins i tot
a casa seva
i fora
llavors
viuen un món
molt especial
a nosaltres
ens ha passat
que últimament
vam tenir la sort
de poder tenir
dintre del programa
de salut
una xerrada
sobre els canvis
poberals
i era magnífic
veure com els nens
tenen un tipus
de pregunta
que has de riure
perquè has de riure
i sempre
quan li contestes
seriosament
aquell somriure
de complicitat
els uns amb els altres
però les noies
també miraven
les seves carones
i ho introduïen
d'una altra manera
es veien
amb aquest problema
perquè les nenes
estan molt més avançades
en aquesta edat
que els nens
arriben abans de la maduresa
exacte
i fins i tot
el seu cos
ja està
ja té uns canvis
que els nens
encara no
no els tenen
per tant
ara es veu
una gran diferència
entre nens i nenes
i sobretot
el que dius tu
la forma de
poder expressar
necessiten
algú
al seu costat
que tingui la confiança
de poder expressar
tot el que s'enten
però
han d'educar
aquesta manera
de poder expressar-lo
perquè tenen vergonya
pensem que són diferents
perdó
no no i ara
perdó
abans el Pep
dient que no sabem
i jo interrompem
disculpeu
és que com que s'acaba el temps
heu de fer micros
a les aules
però sense rellotge
si no ho fareu com jo
i l'experiment
no funcionarà
les darreres experiències
amb alumnes
de l'ESO
amb el programa
Ordago
quan arribaves al final
li preguntaves
a veure
davant d'un determinat problema
estem parlant
de consum de drogues
alguna dificultat
a qui li dius primer
i la veritat
és que les respostes
eren molt heterogènies
l'últim grup
apostava molt
per dir-ho
als pares
a les mares
sobretot a les mares
tot i que assumirien
que primer els cauria
una bronca del 15
i després
els pares els ajudaria
però hi havia
un ampli sector
de nois i noies
que eren
els amics
o els mestres
els pares
no hi figuraven
això ens ho hem de fer mirar
tots plegats segurament
és un bon termòmetre
també insisteixo
no té valor estadístic
ni de bon tros
però bé
també són motius
per la reflexió
ens queda poquet
Marissa
et deixava pel final
la guinda
jo respecte al treball
no he de dir més
que el que ells han explicat
és fantàstic
a veure
som unes convençudes
des de l'equip
de prevenció
uns convençuts
que aquest programa
té moltes possibilitats
ells han explicat
molt bé quines
i quants aprenentatges
permeten
des de l'emocional
també
és un programa
de promoció
de la salut física
i emocional
i des d'aquí
el que s'hi volia agrair
era l'entusiasme
dels professors
dels tutors
la complicitat
sense la qual
de veritat
aquest programa
seria impossible
de portar a terme
moltes gràcies a tots
i a la bona feina
també un reconeixement
et deixes una cosa
ah perdó
sempre m'ho retreus a mi
avui t'ho retrec jo
avui m'ho oblidava jo
bueno recordar
que des de l'equip
de prevenció
de drogodependències
tenim un servei
d'informació
i orientació
sobre drogues
per a familiars
mestres
tutors
professionals
de l'àmbit que sigui
per fer qualsevol
tipus de consulta
relacionada amb aquest tema
el telèfon és
el 977
244414
absolutament
confidencial
absolutament confidencial
l'únic que volia dir
que suposo
estic convençut
que tots estem d'acord
que tenim una empatia
enorme
amb la Marisa
amb la Patricia
amb el Francis
i això ho diem d'acord
perquè ho diem tots
que quan arribem amb ells
i quedem
és com si estiguessin
en família
és que eren
unes converses
cadascú opina
i manifesta
el que se sent
ens insisteixen
ens persegueixen
com deia
la Isabel
i gràcies a ells
que són l'ànima veritable
que ens animen
a que nosaltres
puguem fer la feina
i ens engresquem
però una part important
de culpa de l'èxit
la tenen ells
naturalment que sí
i han de saber
que l'aventura de la vida
no es treballa
quan comença el curs
es treballa
des de les àrees
de salut i ensenyament
i els propis mestres
ara fareu la reunió
per avaluar
com ha anat
estareu plantejant
com ho tirareu endavant
l'any vinent
per tant
allò que diuen
ara seran
dos mesos i mig
de vacances
els mestres
no fan
tantes vacances
com sembla
a veure
si era això
el que havia de dir
ara
per acabar
els hem fet
una mica
hem fet els cartells
jo no els he preguntat
si estaven nerviosos
com quan fem
amb els nois i noies
de l'aventura de la vida
però sí que els he demanat
que si es posaven d'acord
com els hi diem
sempre també
que acabaríem
amb una cançó
Jesús l'ha triat
i la resta
del grup
ha estat completament d'acord
Jesús em penso
que et faré fer de DJ
presenta la cançó
amb la que acabem
la que has triat
i que em sembla magnífica
viva la vida
viva la vida
i visca l'aventura
de la vida
per molts anys
moltíssimes gràcies
enhorabona
a vosaltres
gràcies
un minutet
i hailed
a key
next the walls
we closed on me
and I discovered
that my castle
stand
upon
pillars of sun
pillars of sound
I hear jeres
and the bells
are ringing
Roman
capítulos
a singing
be my mirror
my sword
and shield
my missionaries
in a foreign field
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!