Ens curem en salut al matí de Tarragona Ràdio,
com cada dimecres en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Ens acompanya aquesta setmana el seu director gerent,
doctor Joan Marietxerà. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. I saludem també el doctor Antonio Delegido.
Bon dia, doctor Delegido.
Hola, buenos dias.
Ell és metge junt de Medicina Interna a la xarxa
i ja fa molts anys que treballa en el camp de les malalties infeccioses,
en particular en la malaltia de la sida, però també d'altres.
són aquí perquè, a motiu del Dia Mundial de la Tuberculosi,
val la pena posar èmfasi en aquesta malaltia,
la incidència que té en aquests moments el planeta,
en parlarem tot seguit perquè disposem de dades,
però sobretot situar-la en el lloc que li pertoca
en quant a incidència a la població,
sobretot en la nostra societat més propera,
i una miqueta conèixer també les causes,
com actua i com són els seus tractaments.
Els sembla que comencem on estan els propòsits en guany de l'OMS
per proclamar el Dia Mundial de la Tuberculosi?
Sí, jo voldria, perquè s'expliqui, s'entengui una mica
la dificultat de la lluita contra la tuberculosi,
voldria fer dos flaixos, no?
La malaltia de tuberculosi, històricament, de sempre,
ha estat, i és veritat, associada a pobresa,
i fonamentalment a pobresa, i sobretot en èpoques de guerra.
Si recordo els pòsters que han sigut, a més a més,
són d'aquells pòsters tan bonics de la guerra d'Espanya,
on es veien dibuixos de la lluita antituberculosa,
en l'època de la guerra, i eren producte de la mala alimentació,
de la desnutrició, de la pobresa.
Per tant, hi ha una regla de tres,
que no s'ha trencat, malauradament, des de fa segles,
que és equivaldre...
En el fons parlem de la incidència de tuberculosi,
estem dient de la incidència de misèria.
És trist, però és així.
I per què és això?
Perquè aquest germe és un germe que és un bacil.
No, o sigui, què provoca la tuberculosi?
La tuberculosi, bàsicament, la provoca un germe, no?,
que és un bacil.
Dins el món de les malalties infeccioses hi ha moltes coses.
Hi ha els que més coneixem com a virus, no?,
com a la grip, o el virus de la sida,
que solen ser d'una replicació i d'una infectabilitat,
en molts casos, molt ràpida.
Et agafes la grip, en 8-10 dies, ja estàs curat,
o molt malament, i estàs curat.
Després hi ha les infeccions per fongs i altres germes,
però la majoria són bacterianes.
I les bactèries, doncs, són aquelles que fan les pulmonies,
i fan les meningitis, i fan moltes malalties,
les engines, les amigdalitis, tot això.
Aquestes, perquè a més se m'entengui,
quan jo la poso a sembrar amb una placa de petri,
amb una placa a l'estufa,
doncs, en unes hores ja es dupliquen milions de bacteris.
i en un dia tens aquella placa que està, sobresurt,
i és una manera de saber quin tipus de bacteri és, per exemple.
I pots vomir al microscopi.
Quan agafem un bacíl, o bacíl tuberculós,
es duplica un cada dia.
Per tant, la duplicació del bacíl tuberculós és tan lenta
que nosaltres, per posar un mitjà de cultiu,
quan amb una bacteri necessitem res, 24 hores,
es té que posar a l'estufa durant setmanes
per intentar veure i fer créixer si realment allí hi ha o no bacíl tuberculós.
Per tant, la lluita contra la tuberculosi és una lluita molt lenta,
de molts anys,
perquè que aflori i puguis veure
les persones que han estat infectades en un moment determinat,
han de passar temps.
i quan tots aquests processos són molt lents a l'economia humana,
és molt difícil de trobar-los,
igual que pot ser en el càncer o altres malalties,
perquè fan poc soroll.
Però el contagi és per la via aèria?
El contagi és per la via aèria, sí.
Això també pot crear una certa paspicàcia social, no?
I pot portar...
Lluitar contra la tuberculosi és una mica...
Lluitar contra la misèria, també.
Sí, sí, sí.
Jo volia fer aquests dos flaixos per dir
hi ha una tristesa que és a dir,
si no anem bé amb la tuberculosi, no anem bé.
O sigui, no anem bé.
Si hi ha tuberculosi al món, és que el món no està bé.
És que no anem bé.
Llavors, curiosament,
per donar algun flaix del que ens està passant en aquests darrers anys,
és que és cert que en els anys 90 i pico, 90-95,
va haver-hi un rebrot associat a la malaltia de l'AQV, de la sida,
després es va retornar al voltant de 20 i tants casos per 100.000 habitants,
i estem estancats.
Per tant, si seguim aquella regla de 3, que hem dit abans,
si no baixem la incidència, és que alguna cosa ens està passant,
vol dir que alguna cosa ens està passant.
Però no puja, tampoc, en principi.
No, no, no.
No està pujant.
No, però, clar, sempre l'ideal en aquest tipus d'enfermèdades
és seguir una tendència negativa,
perquè des de les instancies sanitàries
se està fent un esforç molt important
en el control d'aquest tipus d'enfermèdades.
i el que estem veient és que, com ha dit el Dr. Azzera,
des de hace 3-4 anys,
les tasas de incidència se estan mantenint
i, bé, hi ha alguna cosa que no tenim que estar fent bé,
o té que haver una serie de factores todavía no controlats,
que facen que no siguin aquesta tendència negativa.
A nivell general, debe haver uns datos, lógicament,
però a un nivell més cercano, més local,
¿cuál és la incidencia entre la població?
Pues aquí la incidencia en el Camp de Tarragona
és de 19 casos per cada 100.000 habitants
i estem en els últims anys en aquestes cifres.
És molt o poc respecteix per aquesta infermèdada
i respecteix a altres països.
Pues estem per debaix de la incidencia espanyola,
perdó, estem per encima,
tenim més casos que en el resta d'España
i tenim més casos que en la comparativa
amb la comunitat econòmica.
O sigui que això és un aspecte negatiu de nostre país
i concretament de nostre areia, Catalunya.
¿Y por què?
Bueno, pues un dels factores que se ha dicho últimament
és que, clar, la gran llegada de inmigrantes
a determinades areias,
i Catalunya és una zona que recibe
molta quantitat d'inmigrantes,
ha propiciat que hi ha hagut aquest increment.
De fet, casi un terci,
perdó, casi la mitad,
el any pasat va ser casi la mitad
i aquest any, crec que és casi un terci
de casos de tuberculosi
és en gent de fora d'España.
Això fa augmentar les cifres,
fa augmentar els contagis
i, clar, esto son...
Hay que extremar las medidas,
hay que extremar las medidas
aquí en el país
y también habría que articular algún tipo de medidas
para esos países que no se envuelven,
pues que tengan sus sistemas de control.
Claro, hay que trabajar en origen, ¿no?
Claro, exactamente.
Pensem que un terç de la inmigració a Espanya
ha estat a Catalunya
d'aquests darrers 10 anys.
Per tant, és cert que això ha tingut
una incidència molt important.
i en aquests països com la gran...
O sigui, l'OMS tenia
i d'aquí ve el Dia Mundial de...
Encara mantenim el Dia Mundial de la Tuberculosi
tenia un objectiu que intentava...
que es va promoure fins al 2015
com a objectiu 2015
que era intentar fer un esforç molt important
i arribar a baixar el 50% de la taxa
que hi havia als anys 90.
Ara en aquest moment no s'està aconseguint,
s'està lluny d'aquest objectiu
i hi havia un objectiu
que era l'any 2050
a tot el món
d'intentar baixar la taxa
a una prevalença mínima.
Pensem que estem parlant
de 25 casos per 100.000 habitants
i intentar arribar a un cas per milió.
Per tant, seria pràcticament
erradicar la tuberculosi del món.
Jo crec que amb hores d'ara
s'ha pot afirmar
que això no es pot complir,
que no es complirà
i que per tant hem de veure
quines estratègies...
Excepte que s'hi dediquin
molts més recursos
que els estan dedicant ara,
però com hem dit abans
que aquesta és una malaltia
que malauradament va molt vinculada
a la misèria.
I per què va vinculada a la misèria?
Perquè és una malaltia
que els vacils,
com en general,
un altre vacil
que per exemple
no té res a veure
des del punt de vista epidemiològic,
però perquè se m'entengui
i tothom ho coneix,
és la lepra.
La lepra és un altre vacil.
Com a tipus de germe
i com a tipus d'evolució,
que també és molt lent,
el cos de molts anys, etcètera.
Són uns germans
que tenen una gran capacitat
d'amagar-se, diguem-ne,
s'enquisten
i s'estan allà,
abandonadets,
tenen un període
de latència llarg.
Ho poden fer, exactament.
I al darrerament
s'ha produït un fenomen nou
que no s'havia produït
en molts,
jo diria,
desenes, desenes d'anys
amb la malaltia tuberculosa,
que és la resistència bacteriana.
Llavors, aquests germans
abans,
o la tuberculosis abans,
primer que no es podia tractar,
recordeu el sanatori intrituberculós,
el Sabinós
era un sanatori intrituberculós,
la gent de Tarragona
que veu aquells edificis
que ara un dia d'aquests
ja els reglaran
i podrem disfrutar d'ells.
Potser quan acabem
amb la tuberculosi.
Potser quan acabem el programa
tindrem una bona notícia
que algú ja resoldrà aquest tema.
Però, en tot cas,
aquell monumental
equipament,
perquè es visualitzi,
era perquè,
com que no hi havia tractament
per la tuberculosi,
es buscaven sanatori,
sanatori intrituberculós,
llocs on el tractament
bàsicament era menjar,
sol,
perquè semblava que el sol
menys purificava l'ambient,
ventilació,
sol,
i menjar i alimentació.
El que se'ls donava
era menjar.
O sigui,
la gent,
per què?
Perquè les defenses,
el sistema immune propi
de l'organisme
aconseguís guanyar
aquesta malaltia.
Llavors,
es feien alguns
tractaments
que no es podien fer fora,
com eren,
per exemple,
fer neumotòrax
i provocar una sèrie de coses.
Aquest és el gran problema
d'aquesta malaltia,
que va molt a poc a poc,
l'has de fer un cribatge,
d'anar a buscar-la,
moltes vegades,
com he dit abans,
no es manifesta
i quan es manifesta,
sobretot la fórmula pulmonar,
és quan ja ha fet una cavitat
o ha fet
que tu veus
en la majoria dels casos
és un esput
amb sang
o una,
diguem-ne,
amb més intensitat
o menys intensitat.
Perquè hi hagi sang
vol dir que hi ha una ferida
i llavors això
és que aquell pulmó
ha arrossegat
una part del pulmó,
ha fet un forat
i llavors és quan surt la sang.
Sense tractament,
com evoluciona la tuberculosi
en el malalt,
en el pacient?
Conduc a la muerta
en la majoria dels casos.
Estem parlant d'una malaltia greu,
clar,
és que això
és que la importancia
del tractament,
el doctor Atzel havia comentat
qual era el pasat,
hollandia disponem
de medicaments
per a poder tractar
de forma adecuada
aquesta infecció.
d'una malaltia.
Però hem de ser molt conscientes
del cumpliment
d'una medicació.
d'una malaltia.
d'una malaltia.
D'una malaltia.
d'una malaltia.
D'una malaltia.
D'una malaltia.
d'una malaltia.
d'una malaltia.
d'una malaltia.
d'una malaltia.
d'una malaltia.
d'una malaltia.
d'una malaltia.
d'una malaltia.
que estan aparecendo
lentamente
formas resistentes.
Y esto lo que hace
es que tengamos que trabajar
con un mayor número
de medicamentos.
Antes empleaban
tres medicamentos
para tratar.
Desde hace unos años
la recomendación
es que se empleen
cuatro fármacos.
Y es un tratamiento
que inicialmente
los dos primeros meses
se han de tomar
esos cuatro medicamentos,
pero luego durante
cuatro meses más
se ha de seguir
tomando medicación.
Por lo tanto,
en total serían
unos seis meses.
Son seis meses.
De entrada,
como mínimo son 6 meses.
Entonces, claro,
los médicos que vemos
enfermos tuberculosos,
hemos de estar muy encima de ellos para que
sobre todo cumplan la medicación.
Porque el cumplimiento de la medicación nos va a asegurar
que se van a curar ellos,
que no van a infectar a nadie más
y que vamos a evitar
la aparición de esas formas resistentes
de tuberculosis
que van a ser más difíciles de tratar.
Porque tendríamos que emplear
más número de medicamentos
y además más tóxicos.
Hay veces que tenemos que tratar tuberculosis
durante dos años.
Cuando haciéndolo de la otra manera,
un periodo más corto se podría hacer.
Con un tratamiento de 6 meses lo podemos tener
perfectamente controlado y curado.
Pero ¿qué pasa, doctor? Que son poblaciones,
en parte, que padecen tuberculosis,
que tienen una cierta movilidad en el territorio
y les hace que son
un poco inestables en ese sentido,
no son disciplinados por sus características sociales.
Esto sobre todo...
De todo debe haber, ¿no?
Sí, sobre todo esto lo hemos visto muchas veces
en población inmigrante.
Entonces se mueven,
van donde hay trabajo.
Entonces los empiezas a tratar aquí,
luego te da la impresión
de que has perdido a este paciente
y entonces resulta que está controlándose
en otro sitio.
Entonces, sobre todo,
la movilidad geográfica,
sobre todo sin inmigrantes,
que se mueven a la búsqueda de trabajo.
Y después hay la asociación con el alcohol.
Entonces, muchas de estos segmentos poblacionales,
que es un tercio...
Que es un factor de riesgo, el alcohol, ¿no?
Sí, sí.
Es un factor de riesgo mantenido a lo largo de los años
que no se ha conseguido disminuir su...
I més o menys és un tercio de la població, ¿no?
De los casos es...
Viene a ser el 15%.
El 15%.
Llavors, aquests són població,
pues, rodamons,
marginació social...
I hi ha dos o tres...
Per exemple,
dos o tres malalties d'aquestes
també passa amb la sida,
que la pròpia administració
força a que es dispensin els medicaments
des dels hospitals
per poder fer-se aquest seguiment molt més acurat.
en, diem-ne,
desdramatitzant la tuberculosi,
es no fa pas gaire,
sortia el cas d'un jugador,
perquè a més he podido
perquè va sortir pels tots els mitjans,
un jugador de balonmano,
d'un equip professional,
i que s'havia detectat
que havia agafat la malaltia tuberculosa
i que, doncs,
es va fer la prova a tothom,
tothom estava exactament igual,
però estem parlant, fixeu-vos,
d'un jugador de balonmano,
per tant, un senyor...
Sí, que hi ha un estatus,
una estabilitat...
O ja, també és atlètic,
professional, esportista,
ben nutrit,
aquesta persona també la pot agafar,
però al cap d'un mes
estava ja jugant una altra vegada.
És a dir, que s'havia fet el tractament
de la manera correcta i ja està.
Sí, perquè només...
Ell segur que està seguint
el mateix tractament,
perquè els temps no els estalvia ningú,
per el que acabo de dir abans,
perquè necessites també
molt de temps de tractament
per aquell bacil
que evoluciona tan lentament,
perquè l'has de matar
cada vegada que s'està duplicant.
però,
diem-ne per desdramatitzar,
sí que aquesta bateria
arsenal terapèutica
que tenim avui
aconsegueix,
ja en un molt breu
plaç de temps,
garantir
la no infectiositat
de tercers.
Però perdonin un moment,
com va passar amb la sida
fa uns quants anys,
la tuberculosi,
ara, tenint en compte
aquests factors socials,
no s'està estigmatitzant
també una mica
i fa, doncs,
que potser les persones
afectades
tinguin una certa recança.
La gente que tenemos ingresada
en el hospital
a les cuales se les hace
el diagnóstico,
cuando les dices
que es una tuberculosi
te miran con...
Yo no.
Yo no puedo tener eso.
Con ojos abiertos,
perplejos,
pero ¿qué me dice
una tuberculosi yo?
Sí, es una persona
normalizadísima
y tengo una vida muy normal.
Pero es que dentro
de los factores de riesgo
o dentro de las estadísticas
que se hacen,
el 38% de los pacientes
no tienen factores de riesgo,
es gente normal.
Sí,
nosotros podíamos tener
tuberculosi.
que se ha infectado
y que haciendo la medicación
de una forma arreglada
en dos semanas
está en su casa
y en un mes
se está trabajando.
Però això deia que...
Però sí que aquest estigma
jo espero que no
s'hi produeixi.
Esperen que no?
El que sí que el tenia.
O sigui,
perquè és veritat,
o sigui,
en certes comunitats.
També tenia un cert glamour
entre els escriptors romàntics
del 19, eh?
Tens el problema
de la dama de las camélias
i tot això.
Sí, sí.
Bueno,
perquè era una malaltia...
S'associava a la misèria
i amb el patiment.
Sí,
i una malaltia
que es anava deteriorant
la persona afectada
molt a poc a poc,
molt a poc a poc
i era tot aquest procés.
Tot això ha passat
a la història
si les coses es fan bé.
Ha passat a la història
quan realment
arribem al diagnòstic.
El problema
és que
jo diria
que no s'hi posen
els mitjans suficients
per tindre
un cribatge poblacionari
al seguiment
d'aquesta població.
Ara què diu això?
Jo he sentit dir
que a vegades
quan es detecta
un cas de tuberculosi
en una persona
d'una família
es recomana
fer una prova
a totes aquelles persones
que hi hagi guanambella.
Això és fa habitualment.
Això és que
a tots els contactos
que ha tingut
el paciente fuente,
el paciente enfermo,
entonces
se hace un screening,
se hace una búsqueda
en tota la gent
que ha tingut contacto
con ell
i hi ha que fer
una prova
que se llama
la tuberculina.
La prueba de la tuberculina.
Esto se hace
a través del médico
de cabecera
i en el cas de positividad
entonces hi ha que
fer unes radiografías.
El caso
de que la prueba
te salga positiva
no quiere decir
que estés
enfermo de tuberculosis
sino que únicamente
has tenido
en algún momento
de tu vida
contacto
con el vacilo,
con el germen.
Pero lo que ocurre
mayoritariamente
es que nuestras
propias defensas
en la mayoría
de ocasiones
son capaces
de controlar
la infección.
Unas veces
matan el bicho
y otras veces
el germen
queda latente,
queda ahí
como adormecido
y es en determinadas
circunstancias
o de enfermedades
cancerosas
o de...
Una pérdida de defensas.
Una pérdida de defensas
entonces eso
es cuando puede aflorar
y eso a lo mejor
correspondería
a esta población
sin factores
de riesgo,
¿no?
Pero
realmente
hay que desdramatizar
el padecer
esta enfermedad
porque tenemos
tratamiento
y haciéndolo bien
la gente
se cura.
Por lo tanto
sería que
esos circuitos
se pudieran
ajustar más
con medios
lógicamente
para que estas personas
siguieran sus tratamientos
y que hubiera una mayor coordinación
en el caso de...
Hablaba, por ejemplo,
de trabajadores
que no viene a ponerse
el tratamiento
pero se lo está haciendo
en otro sitio
pero yo no lo sé,
¿no?
Y tengo que saberlo
porque, claro,
tiene que estar arreglado.
Alcohol,
el SIDA,
me imagino que también
es otro de los factores
asociados.
La infección por el VIH
es también un factor
que ha contribuido
en el incremento
de las cifras
de tuberculosis
pero realmente
desde los años
97-98
que disponemos
de medicación
para la infección
en el VIH
eficaces
realmente
la tasa
de aparición
de enfermedades
oportunistas
y entre ellas
la tuberculosis
pues se ha reducido
de forma muy importante
con lo cual
hoy en día
es uno de los factores
pero no es de los más importantes.
El principal factor
hoy en día
es el tabaco
el tabaco
el segundo sería
la precariedad social
que hemos estado comentando
aquí
el alcoholismo
y luego a continuación
vendría
la infección
en el VIH.
¿Discrimina
hombres, mujeres
edades?
Mayoritariamente
en hombres
y la franja
de edad
más habitual
es entre los 25
y los 45 años.
Caldrá ver
d'aquí uns quants años
porque
això también
se asociaba
al tabaquisme
que
hi havia més incidència
amb els homes
cuando el tabaquisme
en els propers anys
arribi a aquests 50 anys
la població femenina
que ja fuma igual o més
que els homes
probablement
això s'associarà
o s'assimilarà
igual.
Bueno,
jo espero que
ho hagin guanyat
la guerra
perquè al final
és ben trist
perquè això
és guanyar la guerra
amb un vacil
que si li posem
a les persones malaltes
del tractament
s'hauria acabat.
el problema
és que tenim el remei
hem de detectar
les persones
tractar-les
i prou.
Hi ha malalties
que no tenim el remei
però per aquestes sí.
Deu crear més impotència
vostès com a metges
i además cura
Deu crear un sentiment
d'impotència
Lo que pasa es que es difícil
detectar
los casos fuente
hasta que no han manifestado
realmente
toda la enfermedad
es lo que
el doctor Atzerá
ha estado comentando
mientras que hay otras
enfermedades
que inmediatamente
empiezan a dar
manifestaciones
síntomas
en el caso de tuberculosis
puede tardar
mucho tiempo
y tarda mucho tiempo
y durante ese tiempo
no quiere decir
todo el tiempo
pero a lo mejor
si en las fases finales
el caso fuente
es el que realmente
está
extendiendo
diseminando
infectando
a otras personas
por eso
es empezar a hacer
el estudio de contactos
alrededor
a la gente
que convive
con él más tiempo.
Ja per acabar
en el cas de la xarxa
quin és el circuit?
Es detecta
des de l'assistència primària
una simptomatologia
a partir d'aquí
quin és el circuit
que se segueix
o diguem-ne
que s'accedeix
a través del servei
d'urgències
no sé
Los pacientes enfermos
ya con la enfermedad
declarada
o van a urgencias
directamente
porque se encuentran mal
porque tienen un cuadro
de tos persistente
de varias semanas
unas decimitas
de fiebre
están cansados
han perdido
el apetito
entonces
van al servicio
de urgencias
o van a sus médicos
de cabecera
y entonces
bueno
pues en el estudio
que se hace
que incluye
en ocasiones
un análisis
y una radiografía
y ya en la radiografía
se detectan lesiones
que suelen ser
bastante típicas
en ese momento
entonces
los enfermos
son ingresados
son ingresados
los tenemos
en condiciones
de aislamiento aéreo
o sea
los familiares
los pueden visitar
pero hay que mantener
una mascarilla
porque el contagio
como hemos comentado
es por el aire
tienen que
pueden estar
con sus familiares
con mascarilla
los pueden tocar
los pueden
o sea
el único sistema
mecanismo de contagios
es a través del aire
y entonces
a través de la asistenta social
se contacta
con la asistenta social
de zona
y con su médico
de cabecera
y son ellos
los que se encargan
de dirigir
todo el estudio
de contactos
se encargan
de hacer la prueba
de tuberculina
hacer las radiografías
y a partir de ahí
detectan
a qué personas
hay que hacer
tratamientos
o no hay que hacer
tratamientos
es una malaltia
de clase obligatoria
pero el tratamiento
es domiciliario
o tiene que desplazarse
para que haya un control
el tratamiento
de la tuberculosis
de la enfermedad
de lo que es la enfermedad
el tratamiento farmacológico
podría hacerse en casa
si se dan los
los sistemas
los mecanismos
de aislamiento
oportunos
que se necesita
que los contactos
dentro de la casa
sean con mascarilla
y que
periódicamente
se vayan
aireando
las habitaciones
y si pueden estar
con sol
tanto mejor
porque el sol
inactiva
al vacilo
hemos hablado
de lo que es
la enfermedad
pero a los contactos
también se les da
una medicación
en previsión
de que a la larga
puedan hacer
la enfermedad
y estos contactos
también se les hace
un tratamiento
durante 6 meses
pero con
un único medicamento
no con 4
como habíamos dicho
que tratábamos
la enfermedad
sino que
a estos contactos
que han tenido
que les ha salido
la prueba
de la tuberculina
positiva
les damos
un medicamento
durante 6 meses
y el seguimiento
entonces
son los encargados
los médicos
de cabecera
o sea que
lo que es el diseño
está hecho
la base claro
que es muy difícil
detectar los casos
sí
per això
aquesta malaltia
és tan histórica
és tan
de literatura
el que sap greu
és que
el que dèiem abans
indefectiblement
rebrota
quan hi ha misèria
que
si
quan no tenien res
la gent
no tenien antibiótics
ni tenien res
les úniques maneres
biològiques
ecològiques
que diríem ara
de lluitar contra la malaltia
també l'escorava
i eren el sol
l'aire
la llum
perquè era un bacil
que quan està en l'ambient
i es deposita
sobre la superfície
ja està inactivat
ja està mort
només és
actiu en aquell moment
i que llavors
l'aconseguirem guanyar
això
fent
que realment
la prevenció
de la malaltia
a nivell dels cribatges
dels centres de família
amb les seves
maneres
de parlar amb la gent
i de fer els controls
detectin tots els casos
existents
i que realment
la precarietat social
atacar els llocs
de precarietat social
una malaltia contradictòria
com els temps que tenim
perquè coneixem la malaltia
tenim el tractament
i no acabem amb ella
en fi
malauradament
com deien aquells així
tant sabés
el signe dels temps
segurament
moltíssimes gràcies
doctor Atzerà
doctor de l'Ejido
recordem
dia mundial
de la tuberculosi
important conèixer
la malaltia
sobretot
per aquest aspecte
que també assenyalava
el doctor de l'Ejido
desdramatitzar-la
i no li creem un estigma
sinó que intentem atacar-la
entre tots
gràcies
molt bon dia
gràcies a vosaltres