El matí de Tarragona Ràdio.
Ja el tenim fa una estona, és molt puntual.
Juanjo Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
David Serra, també és puntual, últimament?
Bastant puntual, pel que és ell,
que sempre tenia paletes o tenia coses d'aquestes.
A veure, sempre aprovecha l'último...
Sí, sí, de l'Stime, ell.
Però, de totes maneres, avui David té un justificant claríssim
i és que està situat en un punt de la ciutat
on alguna gent que té a veure, no amb el cinema, pròpiament dit,
sinó amb una sèrie televisiva de molt d'èxit...
No, no, en cine, l'Orfanat.
En cine, pensava que em deies abans...
D'acord, estan aquí.
Sí.
Han llegado, estan aquí.
És que tengo ganas de que lo cuente David ya todo.
Deixem-ho així.
Sí.
Estan al complex educatiu, a la universitat laboral,
un equip dels que van fer la pel·lícula de l'Orfanato.
Sí.
Què han vingut a fer?
Ens ho explicarà David, no?
Ara no es dirà.
A veure, perquè de moment no té cobertura.
És David Serra, què voleu?
Si és ell, ja no seria ell si fos així.
De totes maneres, tenim coses per explicar-vos.
Pel·lícules que s'estrenen aquesta setmana.
En la línia habitual, Juanjo no ha vist les més glamoroses
i més estupendes, sinó les més cotrilles,
i d'aquesta sí que en vam parlar.
Perdona, és així.
Sí, sí, és un hecho.
És un hecho constatable i ara no ho negarem.
Comencem, en tot cas, per una de les pel·lícules
i d'aquells directors i de la seva obra
que o t'agrada molt o no t'agrada gens.
Jo he llegit tota mena de crítiques.
Estem parlant de la darrera pel·lícula de Francis Ford Coppola.
Hola.
Tetro, ¿estàs despierta?
Tu hermano está aquí.
El bebé no quiere saber nada de su familia.
Solo una semana.
Gracias, Angie.
Angie, muerto.
Me llamo Tetro.
Hola.
Hola.
El Tetro, ¿cómo estás?
¡No te!
¿Qué pasa?
¡No!
¡Es para!
¡No!
¡No!
¡No!
¡No!
Un drama-drama a ritme de tango.
Una pel·lícula llarga, com es habitual en las de Coppola.
Més de dues hores, tinc en temps.
Sí, dos horas y siete minutos.
¿Deus?
Exactamente.
Pues, bueno, parece ser...
Es una película, por lo visto, bastante extraña.
Es de, bueno, unos inmigrantes italianos en Argentina
que se van a Nueva York dejando al hermano en Argentina
y cuando vuelven, bueno, todo ha cambiado,
el hermano llevaba desaparecido tiempo.
No sé mucho más de la película y no se cuenta demasiado más.
Es de aquellas típicas que si te agrada Coppola
vas a veure-la incondicionalmente,
después la puedes explicar más o menos.
Lo que pasa es que para mí es algo que se distancia bastante
de lo que ha hecho Coppola.
Porque, por ejemplo, El Padrino o Apocalipsis Now,
pues me parece que son otro tipo de narración muy, muy diferente.
Esta, por lo que se puede ver en el tráiler y lo que dice la gente,
es un melodrama.
Es decir, es un drama muy teatralizado
y exagerando mucho el patetismo de la gente.
Ya lo veremos.
Sí.
Y más mejor dicho, ¿no?
Hay gente que le ha gustado muchísimo,
hay gente que dice que es lamentable.
Eso suele ser interesante para ir a verla.
Bueno, els que els agrada el drama s'ho passaran bé
perquè un drama sempre és un drama.
El que ja és més difícil, i tots ho sabem,
i això ja comprenc que és un tòpic,
és fer una bona comèdia.
I aquesta setmana també estrenen una comèdia
que es titula LOL.
Yo soy Lola, pero todos me llaman LOL.
La verdad, mi vida no es ninguna fiesta.
Primero está el instituto.
Supongo que tendrán una buena razón para llegar tarde.
Se va a reír.
Ya veo mucho que me estoy riendo.
Y luego están los tíos.
Una de los nombres.
Tranquilo, es del estilo de Mael.
No quiero que eso fastidie nuestra amistad.
Y por último, está mi madre.
¿Pero por qué te has depilado ahí?
¡Mamá!
¿Mamá qué?
Es que no me gusta el pelo, eso es todo.
Pero no te los habrá visto nadie, ¿no?
¿Y Lola fuma?
Esto es loco, ¿no?
Papá vuelve a tirarse a mamá.
No puede ser.
Hace mucho que paso de sus movidas.
¿No estarás viendo a otras mujeres?
Quería pedirte un favor.
¿Hacemos el amor?
Hace ocho años que nos conocemos.
Pues hazlo con tu chico.
Le dije que no era virgen.
Y verá que le mentiré.
Pistes dona.
Val a dir que LOL significa amor de riure en largot d'internet.
I a veure si això ja és una invitació al riure.
Per aquest tràiler dóna la sensació que és una mica allò de sempre.
Però bé, és el tractament que li doni en aquest cas a la directora que és l'Isa Azuelos.
Sí, la verdad es que parece que no cuenta nada nuevo.
La gracia está en Sophie Marso.
y bueno, és una madre con una hija de 16 anys que su hija empieza a descubrir el món de los adultos.
Bé.
Bueno, LOL significa lo que has dicho.
Riure.
Loud in out loud.
Que es, mucha gente lo habrá visto en los foros cuando alguien que escribe en inglés se ríe, pone LOL.
Nosotros ponemos jajaja y si hace mucha gracia puedes poner hasta dos líneas de jajaja.
Ya em quedo amb el jajaja, diguem-ne que es como a más propera.
Ya tenemos a David Serra a punt.
David, bon día.
Sí, bon día, bon día.
Estoy aquí imbuit en una tasca audiovisual.
Es el que me ha dicho Juanjo.
Tota una sorpresa que estás fent a la laboral en aquests moments.
Pues bueno, en aquest moment estem fent una localització perquè, bueno,
la productora de Rodar, que és la productora d'aquesta pel·lícula tanta que hi ha tan extraordinària
que és l'Orfanato, doncs estàvem buscant unes localitzacions molt concretes
i llavors la laboral, que és la Universitat Laboral de Tarragona,
sembla que compleix aquestes expectatives per albergar un gran rodatge audiovisual
de primera ordre de la ciutat de Tarragona.
I què estan fent?
Llavors estem fent localitzacions.
Estem ara mateix, ens estic portant per tota la laboral,
ens estic ensenyant tots els racons.
Ara han anat a les cuines
i ens hem trobat amb una desagradable sorpresa
perquè hi ha hagut una intervenció molt propera en el temps
que, bueno,
han malbaratat una de les escenes de la pel·lícula
que tenien localitzades aquí, a les cuines de la residencial del laboral
i que sent que tots són una mica mojos, perquè no...
Això trenca una miqueta la idea que es tenia de buscar un espai que estigués no intervingut
i que donés la idea de lo que eren les cuines de l'època del desarrollisme.
Clar, per tant, m'estàs dient que han fet una reforma a la cuina,
lògicament per donar servei als alumnes que ara estan...
En realitat, a veure, té una explicació absolutament plausible.
O sigui, aquí...
Però, escolta, perdona, David, si al cinema es pot canviar tot.
Sí, bueno, és el que estàvem parlant ara.
Estan mirant a veure si poden resoldre el tema amb uns forillos
i una sèrie d'històries, però, vaja, és complicat, eh?
És complicat, però, de totes maneres,
el laboral està resultant un descobriment per aquest equip de rodatge
que és el director de fotografia de la pel·lícula de l'Orfanato,
el capdirector artístic
i, bueno, el que és l'equip tècnic bàsic de la pel·lícula de rodatge
i s'han tornat bojos,
els estem perdent calors per tres,
els hem d'anar buscant pels boscos
perquè, bueno, han trobat tota una sèrie d'elements
o visuals que són de primer ordre
i molts d'ells desconeguts.
Clar, una mica...
Perquè a Barcelona no es coneixen, vaja.
Ja, però, David, sabem una miqueta
quin és aquest projecte cinematogràfic
perquè cercau un espai que està tan limitat
en la cronologia d'aquesta història.
parlaves del Desarrollismo, anys 60.
Sabem alguna cosa d'aquest projecte?
Jo puc dir que és una història d'indo...
Bueno, té un punt...
Una relació amb el fantàstic,
amb el cinema fantàstic.
No necessàrem relacionat amb el tema dels fantasmes,
però hi ha, bueno, hi ha elements que...
Premonicions, hi ha elements que són molt afins
al gènere que tal ens agradava el Juanjo i a mi.
El que passa és que volen trencar tot el que era el modernisme,
totes aquestes imatges del modernisme
que fins i tot han impregnat,
no només produccions nacionals, sinó internacionals,
i estan buscant una mica explorar algun territori
que no hagi estat explorat pròviament pel cinema
o, a més, no hagi estat explorat
amb aquesta afecció que ha tingut el modernisme
des del punt de vista del gòtic,
des del punt de vista de l'extrema, el fantàstic.
Clar, tret justament d'aquest tema de les cuines,
en general, la impressió que tenen d'aquest espai
com a escenari del seu projecte
és satisfactori, és positiu?
És molt bona, és molt bona.
Tenen diversos, eh?
Tenen diverses localitzacions.
De totes maneres, el que m'hi comentaven
és molt positiu, perquè, clar,
Tarragona ofereix una sèrie d'avantatges
des del punt de vista de l'audiovisual
que en principi no comptaven.
O sigui, una és, evidentment,
que al joc s'ho mereix,
perquè, ja et dic, o sigui,
tu veus que la laboral té fins i tot
un embarcadero pròpio.
Sí, sí, sí.
O sigui, hi ha una zona que és,
ara mateix fa una estona que hem tornat,
que és una mena de llacuna
on hi ha barques, on hi ha baixells,
petits baixells,
i que està dins del bosta de la laboral.
I que ells, quan l'han trobat,
han dit, hòstia, però sí que això
podria formar part d'una altra escena
de la pel·lícula que no teníem
en aquest moment contemplada
rodar-la aquí mateix.
No, clar, jo estic visualitzant
tot el que era l'antiga laboral
i et pots imaginar
que passin moltes històries allà, eh?
Sí.
Esto va ayudar mucho
a que haya posibilidades
de que se rodea ahí,
porque el hecho de no tener
que trasladar a todo un equipo
a otro sitio
es muy, muy importante
para la producción.
Mucho, mucho.
A més, és el tema dels aparcaments.
El tema de que hi ha molts...
La idea és rodar
en un joc
que hagi una antiga residència
i la laboral,
hem de recordar,
que era cita residencial.
O sigui, aquí hi ha moltes residències
i hem descobert
que moltes d'elles
estan sensocupables
en perfecte estat.
Sí, sí, sí.
I hi ha aquest punt
una mica brut
del pas del temps,
que també els afavoreix molt
des del punt de vista artístic
de la pel·lícula,
però després ha estat
que els espais són perfectes
perquè un equip de rodar
pugui quedar-se aquí
3, 4, 5 dies o més
i pugui plantar càmera
i no abandonar
fins que el projecte
estigui finiquitat del tot.
O sigui, he estat molt content.
La veritat és que ara mateix
parlava la Marta,
que és la cap de producció,
i veia amiga meva
i li comentaven
que realment
ha sigut una sorpresa
i que el viatge
ja valgut la pena.
I algú pot pensar
què fa David Serra
en tot aquest en Renou?
Doncs home,
és evident,
és un home que des d'allà
fa molts anys
que ha apostat
per la ciutat de Tarragona
com a projecció,
com a escenari de pel·lícules,
individualment
i allò inassequible
al de Saler,
sempre que té l'oportunitat,
doncs li agrada mostrar
a la ciutat
amb tot aquest potencial
que té per ser
doncs justament
també protagonista
de la pròpia ciutat
en moltes de les pel·lícules
que es puguin fer
en aquest país.
És veritat,
és un fet.
És mèrit de David Serra
i com que ell no ho dirà
ho direm nosaltres.
Ai, gràcies, gràcies.
I sin ànimo de lucro.
Clar que sí.
I sin ànimo de lucro,
que això també ho hem de dir.
I sin ànimo de lucro.
Que és molt important.
Ui, David,
que bé que ens hagis atençat
aquesta notícia
perquè de fet
aquesta visita
d'aquesta productora
havia passat completament
desapercebuda
per tothom.
Sí, sí.
No, no,
de fet s'han agraït
una miqueta
perquè ha sigut
una mica el tema
de dir
escolta,
si venim a Tarragona
tu podràs...
Jo dic, escolta, mira,
val la pena.
El projecte se ho mereix, a més.
I jo penso que és una manera
també...
El que deia abans
és descobrir que Tarragona
té un potencial.
Saps que això
és una bella idea meva
des que fa molts, molts, molts anys.
Doncs sí.
Estim parlant
de gairebé
7, 8 anys
i crec que
ara mateix
doncs tenim l'oportunitat.
Tenim l'oportunitat
de posar Tarragona
dins de la xarxa
de ruratges
i ho estem intentant.
A més, ho estic intentant jo.
O sigui, això és veritat
que des de la meva banda
apostaré fort
per aquest tema
i que Tarragona sigui una ciutat
de cine i per al cine.
Doncs cal recolzar
iniciatives de gent de Tarragona
que es mou
sense cap interès
perquè justament
arribi també
aquesta indústria
audiovisual
a la ciutat de Tarragona.
Què bé, David?
Ara t'han deixat una estoneta
o has de continuar
fent la visita pastoral?
Doncs tindré que continuar.
Només...
Jo vaig comentar
que vaig veure
els transformers.
No sé si els ho he comentat ja.
Encara no.
Només havíem comentat
Tetro i Lol.
Els transformers
encara no havíem dit res.
Què tal?
Em diuen que una mica...
Bueno, a veure, mira,
jo amb el Macri Ray
tinc una mica
de relació
d'amor-òdio.
O sigui, és un director
que alguna vegada
havíem comentat
amb el Víctor.
És un director
molt...
una mica
des del punt de vista
de l'audiovisual
barrué
en el sentit
que no li importen
tant els personatges
la història
del guió
sinó el poder
visualitzar
grans destruccions.
Li agraden molt
les destruccions.
feia broma abans
abans que Juanjo
arribés a la ràdio
i s'havien trucat
per comentar la pel·lícula
i jo deia
que aquest noi
suposo que
a la seva infantesa
doncs
si havia fet
experiències
amb el Super 8
i tot això
devia ser
fent explosionar
els seus
hipermanes,
els seus ninos
fent i trencant
construccions
perquè li encanta
molt
trencar coses.
I la prova d'això
és que
si fas un recorregut
per la seva filmografia
el món
de Michael Bay
és el món
de les expulsions
dels edificis caiguts
de les destruccions
masives
i en aquest cas
de les transformes
el més important
o el més destacat
és que es carreguen
les piràmides
d'Egipte.
I podem assistir
a la destrucció
masiva
del patrimoni
arquitectòric
de la humanitat.
El que pot donar
de sí
al cinema, eh?
Jo crec que
aquest home
va tenint
ocurrències
i dice
ara estaria bé
que se destruïn
les piràmides
i després no sabe
com enlazarlas
a una pel·lícula.
Jo crec que
aquest és un resumen
de tot el seu cine.
Incluso
les mejores
que ha fet
que tampoc
són molt bones
com La Roca
i tal.
Són secüències
sueltes
un poc enlazadas
com pugui.
Jo el que no sé
David si tens
si vols fer algun comentari
ja et deixarem
que tens
feina sobre
aquesta pel·lícula
que diuen
que és la revelació
del cinema
fet a casa
tres dies amb la família.
Tres dies
amb la família
no la he pogut veure
però pinta bé, no?
Tothom diuen
que és una obra mestra
prima d'una noia
que ha sorgit
de l'escola de cinema
que es veu
que té un talent
extraordinari
una maduresa
fora del comú
la posa molt bé
aquesta pel·lícula
a tot arreu
hi ha força unanimitat?
Jo penso que a més
potser
ja saps
que vinc
del ruïo
de la fúria
de la pel·lícula
Transformers
i jo tinc ganes
una miqueta
de sossego
o sigui de pau
i aquesta pel·lícula
potser m'aportarà
aquest sosseg
que ara mateix
m'aniria molt bé
de cara a les grans
produccions
que tenim que vindre
que ja diem
que moltes vegades
el mes de juliol
és el mes
de les grans
superproduccions
que per cert
fan molt d'esflori
o sigui
són produccions
que moltes vegades
el que busquen
són els efectes especials
portar la família
al cinema
a apollar
el Dragon Can
audiovisual
que són aquestes
superproduccions
americanes
i una pel·lícula
petita
però que ha tingut
tan bones crítiques
i que sembla
feta amb aquesta sensibilitat
que tu abans parlaves
doncs pot ser
una
bueno
un punt de retrobada
amb un cinema
que importa
que és necessari
i que
ja me l'ha apuntat
a l'allenda
per poder disfrutar-la
històries de famílies
jo m'imagino
com un gran
sopar de Nadal
d'aquells
que no és el cas
és a partir
de la mort
del patriarca
de l'avi
doncs sorgeixen
totes aquelles contradiccions
en aquells espais
familiars
i d'emocions
en el que sembla
que mai no passa res
fins que arriba
algú detonant
i allò tothom
deixa anar
tot el que portava
dins durant molts anys
no està malament
ens podríem
emmirar allà
moltes vegades
és la visió
d'una xica
adolescente
o un poco mayor
és la visión
que tiene
de la familia burguesa
y lo que le gusta
o lo que no
lo que sea
durante el enterro
de su abuela
Molt bé David
i et deixem
que no sigui per nosaltres
que tinguis
una mala relació
amb aquesta gent
de la productora
moltíssimes
digues
ara que
abans de deixar-vos
jo anava a comentar
la importància
d'un cinema refrescant
i tal
amb un anècdota
acabo de passar
per sota
d'una màniga
de rec
d'aquestes automàtiques
acabo de quedar-me
refrescat totalment
que us sapigueu
mentre parlava
no sé si la sentiu
si la ràdio
té la sensibilitat
com si fos una escena
disculpa
com si fos una escena
de Bollywood
que sempre surt
l'aigua
allò que
ha remullat
i de cop i volta
m'ha remullat
però content
sota la llespa
d'aquesta zona
que és el
en fi David
per cert
que avui
per tancar el programa
he triat una altra
d'aquelles cançons
ensucradetes
una mica
80 enteres
que ens agraden tant
sí
sí
avui
avui t'he triat
una de les cançons
de la banda sonora
de Notting Hill
ja et vaig dir
que trobaria
el més ensucrat
dins del que és
el panorama
del cinema internacional
dels últims anys
avui
ja està bé
molt bé David
una abraçada molt forta
gràcies
molt fort a vosaltres
i tant
que sí
aquí t'esperem
adeu-siau
adeu-siau
per cert
que Juanjo
hi ha una altra pel·lícula
que ha vist
que és la que ens queda
per comentar
que són aquestes
supercanyeres
jo crec que sí
que podem escoltar
un momentet
d'aquesta pel·li
els col·legios
de la nostra nació
sufren la lacra
del exceso
de permisividad
i la falta
de mano dura
des de hace demasiado
són un exemple
de indisciplina
que necessita
un correctivo
per això
penso empezar
per els peors
col·legios
del país
te has pasado
solo tenías
que volar
les portes
papa
no pretenderàs
que me quede aquí
es como un Hogwarts
para chusma
¿Habéis resuelto
los problemas
del último lote?
¿Problemas?
¿Morió una mujer?
Juanjo
per què has vist
aquesta pel·lícula?
maravillosa
de veritat?
no
és que
jo entenc
aquesta vessant
que tens tu
una mica estranya
però
fins a aquest punt
no tenía otra cosa
mejor
es del 2007
a mi em sona això
com es deia
allò que feien
a la tele
Rebel The Way?
no
tu no l'has vist
clar
estàs en un nivell
ja ho hem vist
molt elevat
jo crec que Rebel The Way
era otro rotllo
Rebel The Way
però això
com a més americà
Rebel The Way
era un poco más
en plan
Rebel The Solemnist
si vols dir
creo yo
allò era un galliner
allò era un galliner
ja pero esto es una gamberrada
y una marranada
pues divertida
no
no tampoco
no tampoco demasiado
a ver
i vull ser generosa
amb tu
de hecho
de hecho el tráiler
no refleja
lo que es la película
i com puc tenir un col·laborador
que li agrada
anar a veure aquestes pel·lis
que són les pel·lis que veu
i després a sobre se les carrega
i dius
té sentit
no porque a veces
tienes ganas de ver una tontería
pero la recomanas o no la recomanas
no
no directament
no absoluto
que vagin a veure
a ver tiene cosas interesantes
por ejemplo los actores
¿vale?
Rupert Everett
que ve molt baix
després de fer grans pel·lícules
com La boda de mi mejor amigo
i aquest tipus de coses
sí
de grandes horas de alta
bueno
perdona
a mi m'agraden aquestes pel·lis
a tu t'agraden supercanyeres
a mi m'agraden les comedies romántiques
a mi esas comedies
pues es una como
la vería en la misma situación
que vería esta
de ganas de
de ver algo
que no me
que complique la vida
muy bien
Rupert Everett
bastante gracioso
porque hace de sí mismo
y hace de directora del colegio
directora
sí
hi ha un cert transformisme
sí
pero no es que
él haga
en la película
seis frases
sino que son dos personajes
diferentes
que son hermanos
hace bastante gracia
pero bueno
tampoco es suficiente
como para la película
Colin Firth
que es el
este es el novio
de esta chica
¿cómo se llama?
bueno ya lo digo
y es que no
si no me dan las mis pistas
que no
Bridget Jones
el novio de Bridget Jones
en Bridget Jones
que ahora está
haciendo la super ejecutiva
sí
pero él
¿te acuerdas
que en Bridget Jones
hay dos
hay dos pretendientes
sí
pues es uno de ellos
no es
el de Notting Hill
ahora tengo una memoria
¿es el de Love Actuali?
sí
exacto
yo creo que
quin repertori
más triste que tenemos
de cinema
avui
Colin Firth
el de Love Actuali
que se enamora
de la portuguesa
de la portuguesa
cuando se va a escribir
la obra de teatro
la más bonica
la más bonica
bueno
tiene un par de tonterías
la película esta
es malísima en general
pero tiene dos cosas
no
en realidad tiene una cosa
que me reí muchísimo
que no la voy a contar
porque es un poco
t'estic avergonyent
i has dit que no t'agradava
la peli
però en el fons
jo crec que t'ho vas passar bé
bueno
a ver
la cosa graciosa
va
explica-la
es que es un poco
complicada de explicar
a ver
es que en realidad
la película
es que no se sabe
no
la acabas de ver
y dices
de qué iba la película
pero mira
jo per exemple
tinc una sinopsi
que diu
el Centrinians
és un col·legi
per a jovenetes
on regna l'anarquia
i si ningú ho impedeix
aviat farà fallida
encara que per impedir-ho
hi ha l'alumnat
aquesta és la sinopsi
de la película
sí
a ver
te plantean
un internado
que es un caos
que llega una chica nueva
que crees que va ser
la protagonista
y resulta que luego
desaparece
perdona
però tenim noves opinions
al voltant d'aquesta pel·lícula
intuïcions
des del control
Lluís com es diu
que podria ser
com un cisterat
però sense
Bobby Bulber
i sense cançons
no
ho sento
Lluís
no has guanyat el premi
no perdem
ni un moment
més de la nostra vida
per això
Juanjo
perdona
no diguis res dolent
de cisterat
no no
però quiero decir
era constructiva
esta es destructiva
quan canta endavant
de su santidad
llàgrimes com a cigrons
d'emoció
per favor
Juanjo
és que avui
acabarem malament
este hay un momento
de la película
que tienen que conseguir dinero
para que no se cierre
la escuela
y no se le ocurran demasiado
más bien tiran por el lado oscuro
per acabar
alguna cosa del món del videojoc
que ens alegria el día
ya que la cartellera
la veritat
es que no es
per llançar campanes
pues la verdad es que
en los videojuegos
tampoco
hay que esperar un poco
yo recomendaría
pues para recordar
a Michael Jackson
buscar
quien pueda desempolvar
el juego de Mega Drive
que apareció hace
un montón de años
que era Moonwalker
supongo que en las
en las consolas
de última generación
pronto saldrá descargable
y no sé
que lo intenten jugar
tenía su gracia
era bastante difícil
y un poco extraño
pero bueno
muy bien
Juanjo Ferrer
muchísimas gracias
acabaré de castigar-te
d'aquí uns moments
amb el tema que hemos triat
porque no sé si sabeu
que fa un quant temps
vamos a decidir
que per tancar el cinema
aniríamos recuperando
bandes sonores
de películas
que tenguessin
aquest punt
com a més ensucradet
més
clar
porque si te'n vas
a las grandes pelis
son grandes bandes sonores
de John Williams
aquí estamos hablando
de bandes sonores
que me lleven canciones
d'altres intérprets
los coloquen a las pelis
i les fan encara
més tendretas
com ara que està
tu has vist
Nothing Hill
sí
i et va a agradar?
bueno
60%
molt bé
it's amazing
how you can speak
right to my heart
without saying a word
you can light up the dark
try as I may
I can never explain
what I hear
when you don't say a thing
the smile on your face
lets me know
that you need me
there's a truth in your eyes
saying you'll never leave me
the touch of your hand
says you'll catch me
wherever I fall
you say it best
when you say nothing at all
all day long
I can hear people talking out loud
but when you hold me near
you drown out the crowd
try as they may
they can never define
what's been said
what's been said
what's been said
between your heart
and mine
the smile on your face
lets me know
that you need me
there's a truth in your eyes
saying you'll never leave me
the touch of your hand
the touch of your hand
says you'll catch me
wherever I fall
you say it best
when you say nothing at all
there's a truth in your eyes
saying you'll never leave me
let's smile on your face
lets me know
that you need me
there's a truth in your eyes
saying you'll never leave me
the touch of your hand
says you'll catch me
wherever I fall
you say it best
when you say nothing at all
you say it best
when you say nothing at all
you say it best
when you say nothing at all
let's smile on your face
there's a truth in your eyes
that judges you