És un quart de dotze del migdia, un minut i mig.
Cristina Barber, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda. Avui ens portes novetats?
Us porto un llibre de...
Bé, sí, novetats.
Vinga, va, deixa'm-ho així, ni per tu ni per mi.
Novetats.
Sí, novetats.
Novetats i coses que podem recordar.
És a dir, reedicions?
No.
Porto novetats i porto un recull de llegendes
i porto un recordatori per un autor català que s'acaba de morir,
que és l'Isidore Consol, editor de Proa, editor i director de l'editorial de llarga trajectòria com és Proa.
és una persona entusiasta de les que es fan país i va tenir forces càrrecs.
Va ser secretari del Centre Català del PEN i de l'Ateneu Barcelonès.
va fer un membre de l'Associació d'Escriptors en Llingua Catalana.
Va participar en mitjans de comunicació com l'avui, El Temps i Serredor.
I el darrer llibre que tenim publicat d'ell a la biblioteca,
en tenim forces, però el darrer llibre és tractat de geografia.
Una mena de recull, de visions, de paisatges que li han cridat l'atenció,
que l'han conmogut, que li han arribat, i el compara una mica amb el viatjar infinit del Magris.
Què seria, com una mena de dietari?
Una mena de... Sí, sí, sí.
Doncs bé, una mica per valorar la seva figura, que ha estat important i d'una manera molt consensuada.
Ha estat bàsica en les últimes dècades en el panorama cultural català, està claríssim.
Us recomanaria amb el tractat de geografia de l'Isidore Consol.
L'escriptora Carme Riera, com a curiositat, tenia una gran estima pel director de Proa
i li ha derricat el seu darrer llibre, amb ulls americans, està dedicat a l'Isidore Consol.
Que també el teniu per la biblioteca, que l'he vi rondant molts dies.
Una mena de divertimento.
Entra i surt, eh? Té molta demanda també, aquest de la Carme Riera.
Sí, sí, la Carme Riera últimament...
Ja és el segon llibre que fa amb clau així una mica de divertimento, jo diria.
Després tenim un llibre que m'agradaria comentar-vos, perquè crec que està molt ben fet.
Jo trobo que és un llibre excel·lent, d'aquells potser per tenir o per regalar,
que en l'estil de les novel·les d'ara, les del Larson, que tenen aquests títols tan llargs,
que primer ens va sobtar molt i ara estem tots acostumadíssims a que tinguin aquests títols tan llarguíssims.
Però jo, a banda, l'home que odiava... Jo no he aconseguit, sobretot, recordar-me de...
Sembla que entrava llengües, fins i tot, no?
Sí, sí, mira, és igual.
Doncs bé.
Dius, el del Larson, ja t'entenen, allà on vagis.
Doncs em portem un del Pep Coll, que és La nit que la muntanya va baixar al riu,
llegend des d'arreu de Catalunya.
I així ja et fan la novel·la amb el títol, directament.
Exacte. Dius, com és que véns amb aquest títol? Com és que véns amb un recull de llegendes?
Doncs vinc amb un recull de llegendes...
Sembla un títol d'un recull japonès, eh?
És que té aire, això de la muntanya que va baixar al riu.
Sí, té aire de recull japonès i té aire d'això de l'Arson, no?
Aquests títols que no s'acaben mai.
Doncs bé, el Pep Coll ha fet un recull...
Ha fet una cosa molt tradicional, però amb una visió molt original.
I ho portem amb motiu de l'any Amades.
L'any Amades, doncs, és un motiment per recordar la trajectòria del senyor Amades,
el recull de llegendes que va fer.
Doncs bé, el Pep Coll fa un llibre on aplega un seguit de llegendes,
però l'anècdota és que una sèrie d'escriptors i de ponents
que van anar a Ribera de Cardós a fer un congrés sobre cultura popular catalana,
resulta que per una esllavissada de la muntanya
es van haver d'aturar a Ribera de Cardós.
I no van poder passar.
És a dir, van haver de passar la nit allí.
I en el pròleg ens explica que el director de l'hotel,
que és el senyor que ara no recordo,
però és que fins i tot el conec,
perquè unes vegades m'he aturat allà,
doncs, aquella gent erudita que venien a passar la nit allí
i que parlaven de les seves coses,
i va dir, però si vostès saben tantes coses,
per què no ens ho expliquen?
Vostès saben històries de diferents indrets de Catalunya.
I els va proposar que cadascú expliqués
les seves llegendes del seu terreny.
Quina nit més especial.
Una nit especialíssima.
I després, doncs, el Pep Coll va tenir,
que era un dels ponents,
va tenir la idea que per comptes de fer unes actes,
que potser es van fer,
però unes actes avorridíssimes
del que va ser el Congrés de Cultura Popular,
doncs, publicar aquestes llegendes
seleccionades i per les comarques,
cadascú per la seva comarca, doncs, no?
Quina gran idea.
És a dir, només la presentació
és d'una gran originalitat
i les llegendes, t'asseguro que si et busques
els teus llocs més coneguts
i els indrets que tu t'han inspirat alguna cosa
o d'allà on ets,
doncs, t'asseguro que trobaràs la teva llegenda.
Ja veus.
Ah, doncs, molt bé.
És una novetat pel que dius, no?
És a dir, però ja el trobem.
El tema de les llegendes no és nou,
però doncs la presentació aquesta
ho fa tan especial
que no és gens pesat, eh?
I després tenim llibres nous, nous, nous,
com són, per exemple,
el llibre del Michael Bikergaard,
que és els llibres de Luca.
Aquest és un excitàs, de moment.
És un llibre que ens demostra
com els llibres ens poden seduir
amb històries fantàstiques,
com ara aquestes de les llegendes que hem dit,
però, amb un punt de misteri,
ens diu que un llibre amb unes mans equivocades
és com un poderós instrument
de manipulació de la ment, no?
I dius que és una novetat que ja té èxit,
que ja va rondant pel món
i que ja és conegut, aquest, no?
Sí, sí, és un llibre d'un autor danès.
Ha tingut molt d'èxit ja a Dinamarca,
a Itàlia.
Està sent una cosa molt, molt...
El fanar que està als aparadors,
és com els més...
com els que estan sortint més, no?
És la història d'un noi
que descobrirà
quan Areta Libri de Luca,
que és la llibreria de vell del seu pare,
mort d'una manera sobtada
mentre llegia un manuscrit antic
que algú va deixar convenientment al seu abast,
doncs el John,
el que John recorda
com un negoci familiar modest i avorrit,
oculta un gran secret
que aviat li serà revelat
a través dels llibres.
L'ombra del vent,
la lladra dels llibres...
Quina quantitat de narracions i novel·les
han sortit en els últims anys
que tenen tot el fil conducta,
tot pivota al voltant dels llibres
com a element material, eh?
Del misteri dels llibres.
Està molt bé,
està molt bé, molt bé.
Doncs sí,
potser és el tema que atrau,
però aquest està força bé
i força demanat, eh?
Doncs prenem nota.
I després tenim històries de mort,
ja diria.
Però no diguis amb aquesta cara,
les històries d'amor
s'han de dir,
històries d'amor.
Doncs històries d'amor.
Amb alegria, Cristina.
Doncs històries d'amor.
Que per penes ja tenim les de cada dia.
Històries d'amor
que ens venen de Hong Kong
amb la professora de piano,
de Janis Lee.
És una història d'amor
d'una noia que està a la colònia,
la Claire Pendleton,
i arriba a Hong Kong
on és contractada
com a professora de piano
pels Chen
per a què ensenya la seva filla
a tocar el piano,
la seva filla Claire.
I ella, doncs,
se sent seduïda
per la vida social de la colònia.
Aviat, però,
coneixerà un individu
amb qui té una relació,
però al cap de poc
va descobrint
que el comportament...
coses sobre el comportament enigmàtic
d'aquesta man, no?
I punts suspensius, no?
Bé, clar, no podem dir més.
És a dir, una cosa, doncs,
d'una euroasiàtica
i la seva relació amb un anglès
al Hong Kong de les colònies, no?
També és dels llibres
que en les llibreries més conegudes
els estan donant com molt exitosos.
Som a finals d'octubre,
seran d'aquells llibres de regal de Nadal,
segurament,
perquè ja portaran un quant de rodatge,
ja seran molt populars
i molt demanats.
El darrer llibre del Ormar Pamuk,
l'anterior Premi Nobel de Literatura...
Si aquest l'he vist ja als separadors
aquí a Tarragona.
Sí, sí, sí, doncs ja està sortint
i és en català i en castellà.
El Museu de la Innocència
també és una història d'amor
d'un hereu de les famílies
més riques d'Estanbul
i amb una parenta seva llunyana.
I també és una història d'amor
en una ciutat
on tot és molt contraposat,
la mateixa ciutat
on hi ha molta tradició oriental
i també occidental.
És a dir, que el Pamuk
també ens centra un retrat
de la societat d'Estanbul
avui en dia, contemporània,
però ho retrata
dins d'una història d'amor.
Jo no sé si has llegit molt Pamuk,
però alguna cosa que he pres contacte
sempre és una mirada retrospectiva,
perquè té molt de records d'infantesa.
L'Estanbul de fa 20, 30, 40 anys,
probablement una altra part
de la seva obra sigui més actual.
El punt de vista d'ara
fa l'efecte que és una mica diferent
perquè ho centra tot
en l'Estanbul d'ara.
Ah, doncs és interessant, no?
Que faci flashbacks d'ara.
Després portem un llibre
d'un autor americà,
el Tobias Golf,
que, dita en català,
comença la nostra història,
contes antics i nous.
També és una selecció de contes
on recordem que feia més d'una dèquada
que el Tobias Golf
no publicava cap col·lecció de contes
i ara ho fa, diem-ne,
per la porta gran.
Concentra i publica una sèrie de relats,
una vintena de relats
que ja havíem vist la llum
i d'altres que són inèdits.
comença amb el conte clàssic
al jardí dels màrtirs nord-americans
i l'hem seleccionada
perquè ha rebut les millors crítiques
de, per exemple,
el diari de Washington Post.
Diuen que és un autor
que retrata molt bé
la psicologia nord-americana,
que demostra molta habilitat
en el terreny de la descripció
i de la condició humana.
I bé, doncs,
mira, ens ha semblat interessant de portar
perquè no estava traduït fins ara,
el català.
I el publica la Magrana.
Doncs comença la nostra història,
contes antics i nous de Tobias Golf.
Novetats que ja teniu a la biblioteca, doncs...
Sí, ja els tenim, aquests llibres, eh?
Ja estan...
Els tenim i els tenim prestats.
És normal.
Penseu que els podeu reservar.
És normal, sí.
Poden fer la reserva
i quan es tornen, doncs...
Després tenim un llibre
per a totes les edats,
que m'agrada portar aquests llibres
perquè a vegades
cada llibre té el seu lector,
però llibres així una mica
que serveixin per a totes les edats
no n'hi ha gaires.
Un altre èxit, èxit
d'aquesta tardor, eh?
Es tracta dels Estranys Talents de la Flàvia,
de l'autor Alan Bradley.
Són autors que no són massa...
que a vegades és primera novel·la,
però que resulta que és una novel·la exitosa.
És una novel·la que ve amb l'aval, doncs,
que agradarà a grans i petits,
que no hi falten ni les aventures
ni el suspens
i aquí he tingut prestigiosos premis
d'aquests que no coneixem gaire, no?
Però bé, un d'ells és el més prestigiós premi
britànic de novel·les de misteri.
I és això, és una novel·la de misteri.
Una nena que viu amb el seu pare
perquè la seva mare va morir
en una casa que gairebé els hi cau a trossos
i que una nit sent uns sorolls
i sent discutir el seu pare amb un senyor.
I l'endemà troben mort aquest senyor.
Llavors, la nena comença a investigar,
és la investigació d'aquest assassinat
o d'aquesta mort
que la nena fa paral·lelament a la...
A la policia.
A la policia, diguem-ne, sí.
I tu creus que treu el lector adult
aquests llibres quan diuen que són per a tots els públics?
Perquè la tenen que, home,
és que s'ho poden llegir els crius,
a vegades, no?
És tota una sèrie, la de la Flàvia de Luce.
Llavors, sí, hi ha gent que potser en defuig,
però l'editorial ha estat prou habilidosa
per no presentar-ho com ben bé un conte infantil.
Potser ara jo, avalada perquè té aquest premi,
doncs ho sembla, no?
Però l'editorial no presenta pas
com una novel·la per nens o per joves, eh?
Presenta més com una novel·la per adults.
En la línia de la trilogia
que va fer Isabel Allende
abans de la novel·la actual,
que es venia com a novel·la juvenil
però que l'actor adult s'hi pot agostar
i pot gaudir-la moltíssim, no?
Que hi hagi la mirada d'un nen perplegs
o que descobreix el món dels adults,
tot això no fa necessàriament
que sigui una novel·la per joves, eh?
Quantes novetats que has portat avui, eh?
He portat tot el que pugui.
I després us porto més llista,
però clar, de tots ja no en sabem,
de tots aquests, eh?
Però que sabeu que tenim
forces llibres a la vostra disposició
i després voldria parlar-vos d'un llibre
que no és tan nou, però és el llibre
que comentarem aquesta setmana
amb el Club de Lectors de la Biblioteca,
el Club de Lectors Adults.
Es tracta del mateix mar,
de l'escriptor israeli Aham Osof,
i d'aquí tenim l'honor...
Perdona, ja l'heu començat, el llibre?
Ja l'hem començat, sí.
I què tal, sí.
Home, és un llibre,
és una prosa poètica
on jo destacaria sobretot
l'originalitat de la presentació
dels personatges, no?
És un llibre original
i on no crec que s'enganxi els dits,
però clar, és un llibre especial, eh?
No és un llibre que t'explica la història
d'un pare que és Bidu,
que el seu fill se'n va passar uns dies
o una temporada al Tíbet
per purgar les penes,
per fer el seu dol al Tíbet,
i què passa amb el seu pare
i què passa amb la parella del seu fill
que viu en aquesta soledat,
la soledat de la pèrdua de la mare
i la pèrdua del noi.
I, a més a més,
l'originalitat és que el narrador
també és un personatge
i tot dins d'un to poètic
i que també té unes connotacions
amb l'israel actual, no?
Si els lectors tenen algun dubte
sobre aquesta obra,
aquesta setmana estan de sort
perquè rebreu una visita molt interessant
a la biblioteca pública en aquesta línia.
Rebrem el Manuel Fercano,
que en aquests moments
té un càrrec polític
dins del Consell Nacional
de les Arts Escèniques.
No, dins del Consell Nacional
de les Arts Escèniques.
De les Arts Escèniques,
els fotogràfics, els pictòrics...
Però bé, l'hem convidat,
el Manuel Fercano és poeta,
té una sèrie d'obres
on l'Orient n'hi és molt present
i l'Orient és la cultura
que estem treballant aquest mes d'octubre,
l'Orient proper,
per això m'he escollit a l'Emos Oz
i el Manuel Fercano
és un dels traductors
de l'obra del mateix mar.
És un dels traductors,
tot i que no ha traduït d'altres.
Però hem escollit el mateix mar
perquè pel Club de Lectura
és una cosa que no fos massa extensa
perquè hem de comprar força llibres
i és una obra, ja et dic,
molt poètica
que jo crec que traduïda
per un poeta
doncs crec que ens farà veure,
ens farà relluïr molt
els registres aquests poètics.
Home, tenir el traductor
no és com tenir l'autor,
però gairebé,
gairebé,
i aquí reivindiquem una vegada més
la figura del traductor
que és fonamental.
Sí, sí,
el traductor
fa una visió de l'obra
molt particular
i a més a més tenim
la característica d'aquest traductor
és que tradueix de l'hebreu,
per tant és una obra
que és una llengua
que pràcticament cap de nosaltres parla,
per tant la seva visió i aportació
és molt important.
Vindrà també el Magí Sunyer
a presentar-lo
perquè amb això
tanquem el cicle Camaleons
que hem dedicat tot aquest any
a la figura del traductor
i que he de dir
que ha estat molt i molt enriquidora.
Semblava que fos un any
dedicat a segona divisió,
en comptes dels autors
als traductors.
És com una professió menor
dins del món de les lletres
i és tot el contrari.
No sé si hem escollit bé
els autors que han vingut,
els traductors,
però va venir l'Anna Casasses
que és una traductora
que n'ha fet d'això
la seva professió,
únicament,
viu de la traducció.
És una persona entusiasta
de la feina que fa
i que ens va encomanar
aquest entusiasme.
Va venir el Joaquim Mallafré
que és un traductor
que ha estat bàsicament professor
però que també s'ha dedicat
a la traducció
i ens va fer una visió
de l'Ulisses
molt documentada
i molt docte.
I ara, per fi,
vindrà el Manuel Forcano
que és un traductor
que alhora és escriptor
i que és poeta.
És a dir,
que són tres visions
diferents a l'obra.
L'acte de l'Anna Forcano
no està restringit
només als clubs de lectura
sinó que qualsevol persona
que vulgui venir a la biblioteca
ho pot fer.
Sí, perquè ell farà
una sessió...
Sí, és el dijous
a dos quartes set de la tarda
a dalt a la secció de Tarragona
i qualsevol persona interessada
amb l'obra del Manuel Forcano,
amb l'obra de l'Amos Oz
o amb la feina
del traductor
i és convidada.
Molt bé, Cristina,
doncs esteu amb molta feina.
Afegim alguna cosa més?
De totes maneres,
hi ha moltes activitats
a la biblioteca
que sempre poden adreçar-se
a la vostra plana web
i aleshores posar-se
al dia de tota l'oferta
que teniu.
D'acord.
Tenia un recordatori,
potser,
m'assembla que és un dia...
Si et sembla,
comentem l'hora del conte,
que és dimarts.
20 a les 6 de la tarda.
Hi haurà una sessió de comptes
pels més petits
a partir de nens de 3 anys
acompanyats pels pares
a càrrec de l'Agust Ferrer.
Molt bé.
Cristina Barber,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i ens retrobarem
un altre dilluns
aquí en aquest espai.
Fins una altra.
Adéu-sia, bona setmana.
a prop port�u-se.
Gràcies.