Obrim ja el temps de la Tartulia en aquest matí de divendres.
Una mica especial perquè tenim encara el regust de boca
de la jornada de Sant Jordi,
de la calor que es va viure ahir intensament a la ciutat,
com si estiguéssim en ple estiu.
I a més a més estem en divendres
i per tant a les portes d'un nou cap de setmana.
Així que avui serà segurament un divendres
que costarà d'agafar el ritme habitual de la vida quotidiana.
En fi, aquí estem en el temps de la Tartulia,
avui amb tres convidats, el matemàtic, professor de la universitat
i responsable de la xarxa informàtica de Santa Tecla, Manel Sant Romà.
Manel, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el periodista Tomàs Carot,
de l'empresa de comunicació PIC. Bon dia, Tomàs.
Bon dia.
I també ens acompanya l'exsecretari general de Caixa Tarragona,
Àngel Conesa. Àngel, també bon dia.
Hola, bon dia.
Avui, com dèiem, és un divendres una mica amb un regust especial,
després d'una jornada de Sant Jordi,
que no sé si els nostres convidats la viuen intensament,
com la majoria de ciutadans, o fins i tot són aquells que fugen
de les multituds.
Ahir en parlàvem amb els tartulians que teníem per veure
com viuríem intensament la jornada de Sant Jordi,
si la viuríem intensament o no,
i els hi pregunto allò ara que ha passat.
Àngel, t'agrada Sant Jordi?
Sí, a mi m'agrada i, a més, jo tinc unes connotacions especials.
És a dir, és un dia que es compleix l'aniversari del nostre casament,
i a més tenim un fill que es diu Jordi,
amb el qual té unes connotacions encara més especials.
Abans casar-se per Sant Jordi era un tema reivindicatiu,
molt reivindicatiu, suposo, en aquella època,
i, bueno, ens fa il·lusió, és un dia que ens fa il·lusió.
És una festa, a mi personalment m'agrada,
vull dir, m'agrada perquè és una festa de carrer,
és una festa de consum, però, jo diria, també d'un consum moderat.
I això seria l'altra història, vull dir que comprar un llibre
o comprar una rosa, vull dir, no crec que sigui un tema
molt, excessivament cart, i, en canvi, vull dir,
doncs entres una mica en aquesta dinàmica consumista
que pot tenir el dia, però moderat, diria, no?
Manel?
Bé, jo, home, jo és una festa que no crec que li desagradi a ningú,
és una festa, a més, la festa de la primavera,
ja és un temps molt bo, i el que passa és que jo,
la veritat és que dels pocs dies de l'any
que és poc probable que compri llibres,
perquè prefereixo anar tranquil·lament.
Jo soc un comprador bastant compulsiu de llibres
i aquell dia és el dia que no en compro, però...
És a dir, no fa ni el gest de comprar per regalar un llibre?
No, en general no, en general no.
Regalo la rosa a la meva dona i poca cosa més, diguem-ne.
Consum moderat, com deia l'Àngel, ha portat a l'extrem.
Sí, i de fet ja me'ls conec, els llibres,
que normalment no hi ha sorpreses,
perquè hi ha, per exemple, el best-seller d'ahir, el...
El Larsson.
Bueno, el Larsson també.
La veritat és que ho trobo que és...
Bueno, està bé, personalment, però trobo que és una mica de muntatge, no?
Però aquest del Cercas el vaig devorar,
només el vaig comprar i vaig tardar 24 hores en llegir-lo.
El vaig devorar.
I el recomana?
Francament sí.
A mi és un llibre que m'ha agradat moltíssim.
Trobo que ha fet un exercici molt interessant,
i original, fins i tot, no?
Perquè dius, què passa, què explica?
No explica res que no sabem tots,
però dissecciona molt bé, o almenys molt literàriament,
i molt ben estructuradament el que va ser,
i el que segurament va ser el 23F.
Em va agradar molt.
Però, doncs, ahir no...
Doncs ja me'l vaig comprar fa dies, no?
Ja me'l vaig comprar i devorar, diguem-ne.
I el Sant Jordi del Tomàs?
Bueno, Sant Jordi és festa,
i és el paradigma de la festa,
perquè és un dia feina,
però la gent viu un espirit de festa,
que és potser el més representatiu.
Bueno, Àngel, felicitats, eh?
I per molts anys, eh?
Però, a veure, festa, viscuda,
i perquè és una festa de carrer,
i ahir va ajudar l'esperit este primaveral i de calor,
potser...
En excés i tot, no? De tanta calor.
Però vaja, també, a veure,
el tema massificació i gent,
és bonic trobar-t'ho.
A vegades esgota i cansa, també,
i com diu el Manel,
la compra de llibres és freqüent durant l'any,
per tant, és un dia potser més simbòlic.
I en quant a referir això al consum,
doncs és, a veure, tant de bo...
És com un consum gairebé obligat,
almenys per aquella gent
que un cop a l'any
festeja més la cultura, els llibres,
a veure que sigui un 7 o un 8%
de les vendes anuals en un sol dia,
diu, és prou indicadiu, no?
I que per molts anys, doncs, aquest dia
es visqui així, no?
En un consum moderat o en creixent, no?
Sobretot de llibres.
El fill d'això que comentava el Tomàs i el Manel abans,
potser el dia Sant Jordi és precisament
el dia menys indicat pels lectors habituals,
i és el dia en què compren més llibres,
potser, doncs això, els lectors esporàdics,
que ja està bé?
Com a mínim, vull dir, una mica en la línia
del que deia el Manel, vull dir,
desperta l'interès d'algunes persones
que potser normalment no fan ni anar a mirar llibres, no?
I per altra banda, vull dir,
bueno, jo penso que a nivell de tradició
és la companya la que realment et fa el regal
i pot tenir aquesta certa...
Això és de sorpresa,
a veure quin llibre haurà triat per mi,
vull dir, és l'adequat o no.
I llavors també hi havia l'altre aspecte
que tocava el Tomàs,
que és una mica el del dia festiu o no festiu,
que és un tema que es discuteix,
jo estic convençut que si fos un dia festiu
no hi hauria l'ambient ni la participació.
Amb el temps que feia ahir,
la meitat de la gent n'hauria anat a la platja, no?
Sí, i a més també dona un to,
diguem-ne,
o sigui, suma el caràcter masoquista dels catalans,
diguem-ne, no?
Que sempre celebrem les derrotes,
treballem en les festes,
li riem les gràcies als que se n'enfoten de nosaltres,
vull dir que...
Ho dic sincerament, eh?
O sigui, sense cap rintintint, que diuen.
És així, els catalans som així,
som un poble masoquista.
A mi em van regalar el llibre aquell
d'Ambulls americans,
que tinc a mi molta curiositat
per llegir-ho molt de seguida,
que va una mica amb la línia aquesta que dius tu,
a veure què pensen de nosaltres, no?
Sí, sí.
Per exemple, ahir m'ho deia,
o sigui, els catalans som gent que fa casserolades
per l'Iraq,
el qual està molt bé,
però no fa casserolades
perquè ens prenen el pèl a Madrid.
O sigui, per allò que és...
Que està bé, eh?
Jo també el de l'Iraq ho vaig trobar indignant,
vaig sortir a les manifestacions i tal,
però és molt més fàcil
que surtin 200.000 persones al carrer
per protestar
per l'extermini de l'Ospanda a la Xina
que no perquè ens estan fotent
el pa del cistell a Madrid sistemàticament.
Vull dir que, bueno, que bé.
També planteja el Manel,
això de manera tangencial,
el tema de l'esperit reivindicatiu o no
de la Diada de Sant Jordi.
Segurament se n'ha perdut molt, no?
El Sant Jordi de fa uns anys
tenia, igual que la Diada de l'11 de setembre,
la Diada Nacional,
tenia un esperit més reivindicatiu
i això s'ha anat diluint
i ara ja Sant Jordi, doncs,
és la festa de la Rosa i el Llibre.
Moltíssimes entitats surten al carrer
i expliquen les seves propostes a la ciutadania,
però amb un tou molt menys,
molt més normal.
És el dia de la coca i xocolata.
Sí, i a les entitats aquestes
el que pretenen és fer quatre d'orets
per anar passant durant l'any,
més que reivindicar, o sigui...
Sobreviure a l'importador.
Perquè no els hi fem ni cas,
o sigui, que sí,
jo que sí,
efectivament no crec que sigui
una festa reivindicativa.
Abans hi havia manifestacions per la llengua.
En tot cas és evident
que té unses connotacions positives
i que els estrangers que ens visiten
doncs queden...
Al·lucinats.
Queden al·lucinats
que els catalans ens dediquem
a comprar roses i llibres en un dia,
el qual està molt bé.
És a dir que jo crec que sintetitza
moltes coses del que som.
De lo que som.
Digues, digues, Tomàs.
Comprar, regalar,
que també és un fenomen cultural important
i que en certa mesura
les activitats que es fan
busquen potser aquesta autoafirmació
com un símptoma d'una certa normalitat,
de fugir l'esperit reivindicatiu,
perquè potser l'esperit reivindicatiu,
tornant a la diada de l'11 de setembre,
i en paral·lelisme en el que és una festa,
festa,
la ciutadania passa de la festa
i han colonitzat els actes als partits
i li han donat un to partidista
a partir de la diada.
Potser això ha fet perdre una mica
l'esperit d'aquest.
Potser l'únic que iguala,
des del punt de vista cívic,
la diada i Sant Jordi són els castells,
perquè un dia i l'altre hi ha castells.
També des del punt de vista polític,
ara que apuntava això el Tomàs,
segurament la festa de Sant Jordi,
és veritat que a Barcelona
hi ha la recepció oficial
que fa el president de la Generalitat,
però sembla que sigui una festa,
una diada, sense polítics.
La presència de polítics, com a mínim,
des d'una perspectiva més local,
més d'aquí,
en fi, sembla que per un dia
s'oblidin els temes,
les qüestions més del dia a dia,
les polèmiques,
les picabaralles del govern de l'oposició,
i és veritat que a Barcelona
sí que hi ha la recepció
del president de la Generalitat,
que a més a més cada cop
és més multitudinària
i se'n parla molt de política,
però sembla que sigui un dia
i una festa sense partits polítics,
en contrast amb l'11 de setembre, no?
Però hi va venir el Rajoy
a apuntar-se a la festa,
i si el va rebre
com a bons catalans
de manera cívica,
quan potser no se l'hauria d'haver
ni convidat
mentre no retire
el recurs.
El recurs, per exemple.
D'una institucionalitat.
I ell a la gallega
dient
el recurs.
Però bueno...
I malgrat això,
vull dir,
les paradetes d'ahir a la Rambla
també tenien,
en alguns casos,
el to aquest
dels partits
de repartir cosetes,
vull dir,
per fer la seva propaganda pròpia.
Jo volia afegir només
alguna cosa
entre el positiu
i el negatiu,
i entenc que com a positiu
aquest aspecte
que dient que la gent de fora
trobo que s'hi apunta molt
a la costum aquesta
de la rosa
i el llibre i tal.
I per l'altre costat,
potser un aspecte
una mica negatiu
i dintre d'aquesta societat
consumista en la que estem
és que de vegades
se fan com excessos.
Jo he vist
algun noi,
algun senyor,
algun tal,
amb 14 o 15 roses
que suposo que anava
repartint a l'oficina
a les noies de l'oficina
i tal.
I potser és un...
Et trenco una mica...
Un campeón d'aquests
que diuen...
O el pilota
que li portava la rosa
a la seva sogra,
etcètera.
Per exemple,
sí, sí.
I llavors vull dir
que això trenco una mica
potser l'aspecte més tradicional,
però bé,
la teva part simpàtica, no?
I el tema polític
i Sant Jordi
o polítics i Sant Jordi
i Sant Jordi polítics
i amb referències
com la que feia el Tomàs
a la presència
de polítics destacats
com Mariano Rajoy
ahir a Barcelona
a la recepció
que no deixa de ser
un fet realment...
En fi,
històric
en el sentit
que mai s'havia produït
la presència
d'un líder polític espanyol
tan destacat
en una recepció
com la de Sant Jordi.
Algun comentari a fer?
No,
deuen venir a veure
quina cara fem,
no?
Simplement allò...
Sí, sí,
com el Chaves l'altre dia,
eh?
Perquè ja n'estic una mica tip
d'aquesta història del PP
que són els dolents.
Són igual de dolents
uns que els altres.
Ja ho deia en pla,
no hi ha res que s'assembli
més en un espanyol de dretes
que un espanyol d'esquerres.
Ens estan prenent el pèl
ja fa temps
i...
i...
bueno,
i uns...
uns,
doncs,
espanyoleando
i els altres
no sé quan,
però igual,
o sigui que...
Jo, francament,
ja n'estic una mica cansat
d'aquesta gent
i l'altre dia
quan llegia...
Jo, per exemple,
trobo que un dels personatges
polítics més perillosos
d'Europa
és el Berlusconi,
que és el que més
sembla Mussolini
als últims anys,
però va tenir una idea
que per primera vegada
he trobat brillant,
que és enviar modelos
a...
d'això,
a Europa,
no ho vau llegir?
Vol fer una llista
de les europees
tot amb xiques guapes.
Trobo que és una...
Per primera vegada
trobo que és una grandíssima idea.
Almenys es traurien
d'aquests caretos
impresentables
de tios que van pel morro
dient...
viuen del cuento,
suposadament
de la ideologia.
Almenys veuríem
cares agradables,
xiques que no diuen res.
Les feministes
estarien en compte...
Sí, bueno,
escolta,
ja ho sé
que no tothom
ha d'estar d'acord,
però m'he trobat
una idea brillant.
La llei de la paritat
obligaria a posar
models i modeles.
Sí, clar.
Jo a les europees
que ja estic
pràcticament gairebé...
Mister Simis, no?
Gairebé he decidit
a no anar a votar,
doncs si hagués
una llista
de xiques guapes
igual votaria.
Vull dir que...
Francament,
trobo que ja...
El Mister i la miss punyetera.
La miss punyetera.
S'ha arribat
a un punt
de desprestigi
tan gran
de la política
que...
suposo,
jo no sé
si ho veurem
nosaltres
els que estem aquí...
Bé,
jo soc...
tu ets molt jove,
encara,
però...
Però...
M'ho diu a mi, eh?
Algun dia
haurà de canviar.
Ho haurà de canviar això
perquè la partitocràcia
aquesta fa putó,
ja, francament.
Algun comentari més
de polítics,
Sant Jordi,
de la recepció del...
En aquest sentit
que parlava el Manel,
vull dir,
i em sembla que
hi havia a l'Arabla
també una campanya
que es demanava,
vull dir,
un canvi de la llei electoral,
es demanaven signatures
per fer un canvi
de la llei electoral
aquí a Catalunya.
Home,
les llistes obertes
són una necessitat
ja,
però hi ha,
però ha d'oxigenar
una miqueta
perquè almenys
la gent puguem decidir
quins són els menys dolents
entre els que ens proposen,
vull dir,
perquè si no
sempre són els mateixos,
és una cosa
preocupant.
Tomàs,
algun comentari més
de polítics
i Sant Jordi?
Bé,
potser és
tornant a l'essència aquesta
de festa feinera,
és a dir,
és el dia de la gent
i no dels polítics
i tot i que posen
paradetes
o reivindicacions,
potser passa,
més desapercebut
i la gent viu
en un segon pla,
segurament.
La gent viu més
això,
i l'esperit del llibre,
la rosa,
el regal
i jihihihaha
i tot.
Però això és una festa
tan bonica
perquè si no la...
És un dia positiu
i si el temps acompanya
ja està,
encara més.
Ahir,
entre les moltíssimes coses
que hi havia
per Sant Jordi,
en fi,
hi havia multitud
de parades
de roses i de llibres,
també,
per exemple,
si van passejar
per la Rambla
i es van apropar
fins a la zona
del Balcó,
van veure segur
que una pantalla gegant
on es descobria
l'enigma
d'una paraula
que omplera
aquests dies
els bancs
a seure,
els fanals,
en fi,
fins i tot
els passos avianants,
aquesta paraula
tarraca
jorrani,
de tot això
s'han fet
d'una campanya
publicitària
i es va descobrir
que això
tenia a veure
amb la candidatura
de Tarragona
als Jocs del Mediterrani,
que els hi ha semblat
aquesta campanya
enigmàtica
de publicitat?
A mi em sap greu
que em tractin
d'idiota
perquè realment
s'havia de descobrir,
era tan evident,
no?
Perquè quan dius
la parauleta aquesta
la llegeixes
dius
què posa aquí
Tarragona?
Diu
allò
se'ls ha acudit
amb aquests
dels Jocs del Mediterrani,
francament,
vull dir que no,
jo la vaig adivinar
de seguida.
Doncs hi ha gent que no,
eh?
Bueno, escolta,
no cal ser cap
desarrolló,
jo trobo que ha sigut
una campanya,
no sé quins sigut
els publicistes,
jo més a dir
vaig pensar
que era una campanya
no feta
per publicistes,
sinó que se l'havien inventat
els propis de la candidatura,
els que porten la candidatura,
no?
Que són aficionats,
diguem-ne,
a la publicitat
en tot cas.
Però, vamos,
m'ha semblat
com a campanya
ha sigut
deus haver sigut
barateta.
Àngel,
ja tu què?
Bé,
jo no sóc gens curiós,
vull dir,
llavors vaig dir,
bueno,
ja ens ho diran,
no?
No,
no tenia massa clar.
No ho sé,
vull dir,
jo vaig a sentir
una mica la ràdio,
inclús tenia una certa confusió,
em pensava que tenia a veure
amb la proposta cultural
i no pas amb la dels llocs
del Mediterrani,
perquè sembla ser que després
vaig sentir que hi havia
moltes adhesions
a nivell de
de l'Institut Ramon Llull,
o no sé si és que
jo confong les coses ara.
Es confós les coses,
sí,
perquè l'Institut Ramon Llull
fa uns dies
es va sumar
a la iniciativa
per portar fora de Catalunya
tota la candidatura
a Capital Cultural Europea.
Això em va semblar
molt interessant,
no?
Això va venir
l'exconseller
Bargalló
a signar un conveni
per portar
el tema.
L'Àngel
no demostrava curiositat,
tu, Tomàs,
que t'ha semblat la campanya?
Era evident
que es tractava
d'una iniciativa
institucional,
perquè si no
de què et deixen pintar terra?
Exacte.
Molt bé,
Sherlock Holmes,
fes l'anàlisi,
fes l'anàlisi.
Perdaves dos minuts.
De mal origen.
Ocupar els bancs
de l'Ana.
Ocupar els bancs, tal.
Evidentment,
llavors la deducció
també era lògica, no?
Sí, sí,
francament.
Capital Mediterrani,
en tenen alguna
de més interessant?
Perquè,
francament,
era molt fàcil,
aquesta.
Dius,
val,
com a iniciativa,
si realment
s'ocita entre la gent
això,
però
probablement
vol dir una cosa,
que si això és el 2017
i els de cultura
i els de cultura són el 2016,
va més avançat l'esport
que la cultura
en aquest país,
també és representatiu.
Sí,
la resposta sí.
I que,
segurament,
els esports
mouen molts més diners,
com és òbvi,
evident en aquesta campanya,
que la cultura,
que encara s'ha vist ben poca cosa.
I això que tenim,
gairebé simultàniament,
el del REC,
que va cobrant força,
i la passa,
les banderoles,
tenen la presència i tal,
vull dir,
la gent encara no ho viu,
no ho identifica,
vull dir,
perquè no es crea,
aquests esperits
inverteixen també
tants diners,
almenys.
En cultura.
En cultura.
El Tomàs posa damunt
de la taula
un debat interessant,
no?,
entre les dues candidatures
i les dues qüestions,
esports i cultura,
i sí que és evident,
i fins i tot jo crec
que ha reconegut
pels propis responsables
polítics de la ciutat,
que fins ara
ha caminat molt més
i ha avançat molt més
la candidatura
dels Jocs del Mediterrani
del 2017
que no pas la candidatura
del Capital Cultural
de l'Europa del 2016.
Sense conèixer-ho a fons,
he tingut contacte
amb la gent
de la cultura,
diguem-ne,
de la capital europea
de la cultura,
i em dono la sensació
que no hi ha colom
quan els recursos
que es posen
en una cosa i en l'altra.
Molts més recursos
a l'esport.
I tant,
sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Estic gairebé convençut, eh?
A veure,
no ho podria demostrar,
però pels indicis que tinc,
mentre que hi ha
uns caps visibles
de la candidatura,
que suposo que cobren
al final de mes,
de la candidatura
i, per tant,
s'hi dediquen full time,
el de la cultura europea
està en mans
de tècnics municipals
que fan els pobres
el que poden
amb els recursos mínims
que tenen,
amb les hores
que els deixen
altres ocupacions
que també tenen.
Per tant,
això jo crec
que sí que és evident.
Ara,
no entro més allà a veure...
Per tant,
hi ha una causa conseqüència
entre recursos
i personal que es destina
i el resultat, no?
Li pots posar intel·ligència
que els del terracajorranic
no li han posat gaire,
de moment,
perquè trobo que ja et dic
que és bastant tot
la campanya,
però vull dir que...
Però vull dir que no hi ha
també un tema de definició,
és a dir,
el tema dels Jocs del Mediterrani,
potser el tema final
està com a molt definit
amb el tema de la cultura
i jo trobo que la nostra ciutat
des de sempre
ha tingut mancances molt greus,
és a dir,
quin model cultural volem
o a què volem potenciar.
Què volem aspirar.
Aquí hi ha el tema del patrimoni
que el tenim per un costat,
però en canvi
el tema de producció cultural
i totes aquestes coses
no està clau
i jo crec que no s'ha avançat.
Sí, però bueno,
però a veure...
És l'oportunitat.
Exacte, exacte.
Però s'ha de definir...
El Joc del Mediterrani
no has de fer gaire,
això te'ls donen
i has de fer una simparació
i prou.
Suposo un estadi
o no sé què
i una petita ciutat
que tampoc és per tirar coets,
vull dir,
perquè els llocs on s'ha fet
tampoc ha canviat la ciutat
i és tot el que hi ha.
Precisament,
l'altre és un camí
molt més interessant
perquè no és Itaca
sinó que és el viatge
el viatge.
És una oportunitat.
però penso que no s'hi posen
els mateixos.
La van deixar fer
un i amb l'altre.
Tenim bona base
de gent de la cultura,
de les arts,
de l'escriptura,
de la narrativa,
de la creació dramàtica.
Tenim mancances importants.
Jo diria que fins i tot
és més...
Segurament no tenim equipaments,
no?
Això,
que és l'oportunitat.
Però jo estic convençut
per les converses que he tingut,
tampoc n'he tingut,
he tingut un parell
de converses llargues,
diguem-ne,
amb els responsables
municipals del tema.
Ja et dic que són gent
amb molt bona voluntat
i amb idees,
però amb pocs recursos.
Jo crec que el que es valora
més per atargar
la capitalitat cultural
no és el que tens,
sinó la proposta que fas.
Perquè és que si no,
esclar,
la capitalitat cultural
seria París sempre
o seria Londra sempre.
Vull dir que no és aquest el tema.
És el tema
de la unanimitat
que suscites,
de qui tens al darrere,
de quina proposta fas
i llavors tenen oportunitats
ciutats petites com Tarragona,
afronta,
o ciutats,
diguem-ne,
que tot i tenir
una forta component històrica,
doncs la component cultural
no la tenen,
afronta ciutats
que ens consagrades
gairebé
en el camp de la cultura.
Per tant,
jo crec que té més,
aquí sí que hi juga
més la inventiva,
els recursos que s'hi posin,
el projecte que es faci,
més que el que ja tens.
És a dir,
la gent que jutjarà això
no saben si tens
el Teatre Tarragona
o no tens el Teatre Tarragona
i si no sé què.
El que sí que estudiaran
és quina proposta
t'ho fas,
perquè és la ciutat
de cara a fora,
de cara a dintre.
En canvi,
això dels Jocs del Mediterrani
pot haver-hi de competència
més forta,
és a dir,
jo també entenc
que la capital cultural
ha de tenir un...
has de convèncer
a un nivell de gent
que en els Jocs del Mediterrani
jo crec que s'assembla més fàcil.
Llavors pot ser
que hi hagi un problema
de convenciment,
és a dir,
els de la candidatura
dels Jocs del Mediterrani
es poden dir
això ho podem aconseguir,
potser ho podem aconseguir,
i els altres
començarem amb una història
i dir...
És un examen més fàcil
que l'altre,
l'altre t'apresentes
en un examen
més difícil,
dius,
va,
agafaré la Maria.
L'examen més fàcil
és el dels Jocs del Mediterrani.
Estic segur que sí.
Primer agafes la Maria
i deixes-la d'això.
Però jo trobo
que els bons estudiants
primer agafen la forta
i deixen les optatives
pel final.
I de totes maneres
seria per això
que potser s'està fent
una aposta més clara
per als Jocs del Mediterrani
perquè teòricament
és més fàcil.
Hi ha una manca
de convenciments.
És a dir,
si tu et presentes
una cosa que creus
que pot tenir èxit
i a l'altra que dius,
bueno,
anem a això,
les oposicions,
a veure com funcionen.
Però jo els hi deia,
el dia que vaig parlar
amb aquests gent
de la candidatura cultural,
jo els hi deia,
jo probablement
no m'hi hagués presentat.
És a dir,
si a mi em diuen,
escolta,
hi ha un examen de rus
la setmana que ve.
No estic preparat,
no m'hi presento.
Però si ja m'hi han matriculat,
si ja m'hi han matriculat,
vaia totes.
Canyes, sí, sí.
Vaia totes.
Llavors vaig a copiar,
contracto amb un rus
o amb una russa,
en fi,
vaia totes.
Llavors,
ens hi presentem,
ens hi presentem,
doncs anem a totes.
És a dir,
que si juguem,
juguem a totes.
Anem a totes
i aconseguim que realment,
de fet,
a Catalunya
és un acte formal,
però tenim el recolzament
de totes les institucions catalanes.
Home, no,
fotem,
posem-nos en sèrio,
vull dir,
però trobo que,
efectivament,
almenys la percepció queda fora
i les percepcions
sempre tenen alguna cosa de realitat.
Anem més a la fàcil
que a la difícil.
Sí, recordem que a més
la candidatura
als Jocs del Mediterrani
el proper dimecres,
dia 29,
i per això segurament
s'ha fet aquesta campanya publicitària,
passarà un primer examen,
que és la del Comitè Olímpic Espanyol,
és a dir,
ja a Terraona serà
oficialment
la candidata espanyola,
si no hi ha res d'última hora,
la candidata espanyola
per aquests Jocs del Mediterrani
del 2017
i tot el procés
de la capital cultural
sembla molt més complicat,
entre altres coses,
perquè hi ha moltíssimes ciutats
de l'estat espanyol
que aspiren a ser capital.
En qualsevol cas,
ja que hem parlat
de recursos i de personal,
creuen que des d'institucions
com l'Ajuntament
s'haurien de posar
com a mínim
els mateixos recursos
a un i a l'altre?
Evidentment,
si no,
és un creus i comparatiu
d'entrada
i, en segon lloc,
donar,
obrir la participació
a tothom
perquè potser
en la cultura
el millor patrimoni
i el bagatge
és la imaginació
i han de ser ciutat
el 2016
mirant horitzons
del segle XXI
i del XXII
i no del XIX i el XX,
i obrir-te
i ser més original
que ningú
perquè, precisament,
per aquí
és una base
on pots tenir
més possibilitats
de guanyar,
diferenciant-te
de tothom.
Àngel,
més recursos
per la capital cultural?
Sí,
evidentment que sí.
Els mateixos.
Jo segueixo pensant
que l'Ajuntament
no té una política cultural
definida
i jo em penso que
inclús han hagut aquests canvis
a nivell de regidories
i això demostra
des de fora,
que ho veus des de fora
una certa inseguretat,
no hi ha confiança,
no hi ha tal.
Jo em penso que això
seria el primer que s'hauria de fer,
és a dir,
una mica un cop de punt
damunt de la taula,
i dir,
escolta,
volem anar cap aquí,
la nostra tal,
i llavors els recursos
ja sabem,
podem invertir el que es pugui,
però evidentment...
a més en una cosa
que jo crec que suscita,
o sigui,
que en tot cas
no hi ha unanimitat,
segurament,
vull dir que el govern
trobaria amb l'oposició
recolzant-los,
perquè si anem a presentar-nos
com a ciutat
no ens barallarem,
per això m'imagino,
poden haver-hi matisos,
però si realment...
O sí.
O sí,
bueno,
home,
del 2017 recordem
que hi ha picabaralla política
com que ara es manté.
Bueno,
però el tema del 2017
hi ha picabaralla política
perquè el recurs,
sembla que hi ha hagut
algunes coses,
no sé,
sembla,
la veritat és que no podria escriure
ni una línia d'això,
però,
vamos,
jo trobo que no,
que sí,
que efectivament no hi ha decisió,
i jo per descomptat
que hi posaria moltes més virolles
de la cultura
que amb l'altra,
perquè l'altra última hora
ja dic sortirà el Marc
que hi ha l'has
i poca cosa més.
¿Algú se'n recorda
dels jocs mediterranis?
D'on han sigut
els últims jocs mediterranis,
francament,
vull dir que...
I algú dirà,
tampoc se'n recorda
de la capitalitat cultural.
Sí, d'acord,
però és molt diferent,
perquè és una cosa
que dura tot un any
i durant tot aquell any
si tu ho han donat
i has fet un projecte
estàs fent coses.
Els jocs del Mediterrani
és bienvenido a Mr. Marshall.
Volem,
veurem,
doncs,
gent àraba,
gent de color
per aquí
durant 15 dies
i correran
altius sitius fortius
i hasta luego Lucas
i quedarà un estadi.
Punto,
pelota.
Per cert,
que recordaran
que fa uns dies
va sortir
en el tema del 2017
la proposta
de la candidatura
de crear la vila
residencial
a la ciutat
de repòs i vacances.
Com que aquest és un tema
que ha anat sortint
aquests dies
de manera esporàdica
en el temps de la tertúlia,
els demano
la seva opinió,
que els hi sembla,
si anés allà,
perquè hi ha hagut
algunes crítiques,
després l'alcalde
i els membres
de l'organització
de la candidatura
han assegurat
que això,
en fi,
no es crea
un altre barri aïllat
que no suposa
cap problema
el projecte
de l'Anella Verda.
Tomàs,
a tu què et sembla?
Potser,
en origen
i l'essència
és que
el territori
que tenim
és el que tenim
i on posa les coses
si en vols fer tantes,
no?
I no sé,
si allò
realment
es pot millorar
i potenciar,
val,
mentre no sigui,
coses
sectàries
en el sentit
d'elitistes
o que trinxen
el territori
o que deixen
de ser,
tenen el caràcter públic
i es privatitzen
d'alguna manera
i evitar,
en definitiva,
especulacions.
Àngel?
Bé,
jo no tinc una opinió
massa definida
sobre aquest tema,
el que sí que sóc,
ja sabeu,
és un defensor
de l'entorn
de la platja llarga
i d'aquella zona
del Bosch de la Marquès
i tot aquella zona d'allí.
Tampoc tinc massa clar
si el que es proposa
és desfer el que hi ha
i fer-ho de nou
o ampliar el que hi ha,
vull dir,
conservar el que sigui
imprescindible,
crear mil habitatges
que són les necessitats.
Tampoc sé en quina situació
es troben en aquest moment
aquells habitatges
que són,
vull dir,
de l'època franquista,
recordo-me'l'ha,
no?
Sí,
jo fa 10 o 12 anys
jo vaig veure,
allò és un altre
dels temes pendents,
d'aquests que dic jo.
De què fem amb la ciutat
residencial?
La ciutat residencial,
exacte.
En sentit de repòsia,
a vegades és més fàcil
dir residencial que...
Ja més a Tarragona
es coneix així,
no?
És un lloc que,
com a lloc,
és un lloc molt maco.
Jo hi vaig,
l'última vegada
que hi havia estat
fa uns 10 anys
i els edificis
els havien reformat
i estaven relativament bé,
però la veritat
és que jo crec
que és un desconeixement
que passa allí,
no?
Perquè segurament
l'utilitza més
la gent de fora
que no pas la gent
de Tarragona,
clar.
Sí, esclar, esclar.
I a més el model
aquell d'allò
de la gran família,
de llevar-les d'això,
suposo que ja no existia.
Llavors no sabem bé
qui hi va,
com hi va,
no sé si van els dels sindicats,
no sé,
la veritat és que ho desquençat.
Sí, van treballadors.
En tot cas,
aquell espai,
fer-hi mil vivendes
perquè a última hora
és això.
Vull dir,
durant els 15 dies
que estan aquí,
els corredors d'això,
però al final
són vivendes.
Mil vivendes per vendre.
M'ho pensaria
dues vegades,
perquè és un espai
que et dona la sensació
que és un espai
encara que aireja
una mica
un pulmó de la ciutat,
no ho sé.
I inclús des del punt
de vista logístic,
jo una cosa
que no vaig entendre massa bé
és que tindríem
l'estadi,
el velòdrom
i no sé què
i el camp clar
amb el qual estaríem
dificultat.
Ai,
tornant al transport
a dificultar-lo.
La sostenibilitat.
No ho entenia massa,
però bueno.
Sí,
això havia sortit
en alguna de les tartulies
que potser seria més lògic
tenir els...
Podran anar
amb el tram-cam,
amb el metro del camp.
Sí, sí.
Sí?
El 2017.
Arribarà a la ciutat residencial?
No,
el tindrem ja,
el 2017.
Ah,
ja em pensava que sí.
Com tenim els temes pendents,
puntat un de nou
aquest de la ciutat residencial,
però home,
això tampoc seria un tema pendent,
de moment se li dóna gust.
No,
tema pendent no,
però allò que algú ens informi
de dir,
per cert,
allò d'allà,
hi puc anar jo 15 dies?
Segurament que sí,
potser no?
Si treballes,
figura que pels treballadors,
allò, no?
Sí, sí,
figura, figura.
No sé.
Has vist,
com que teníem això
de la ressaca de Sant Jordi,
avui gairebé no hem parlat
d'aquests temes pendents
que ens ocupen
molt habitualment
a les tartulies.
En fi,
deixem aquesta estona
de tertúlia
que hem compartit
avui amb l'Àngel Cunés,
amb el Manel Sant Roma
i amb el Tomàs Carot.
Hem parlat una miqueta de tot,
de candidatures
de futur de la ciutat,
de Sant Jordi
i en fi,
d'altres aspectes
de l'actualitat
d'aquest i pendents.
Que vagi molt bé,
moltes gràcies
i fins la propera.
Adéu-siau,
bon dia.
Bon dia.