Ferran Aguilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui farem una passejada pel Mèdol.
Em dirà, pel Mèdol hem anat tantes vegades,
doncs no s'ho pensin, eh, que per molt que hi anem
sempre hi ha coses per descobrir.
Avui parlem del Mèdol i potser que creem l'ambient idoni
per passejar-nos per aquesta antiga pedrera.
Això és el que podem sentir?
Si passegem pel Mèdol, a quina hora?
No et diré quin dia, perquè penso que els animalons
i els ocells, això del calendari, no...
Dia i nit sí que ho distingeixen molt,
però la resta ja no, no?
Bé, ara això que estem sentint es pot sentir...
Ara és una bona època, encara,
encara perquè estem a portes de l'estiu.
hi ha molts ocells que ja estan acabant.
Quufú, què és?
Pupupupupu, una puput
Exactament
I darrere a fons se sent una merla
i també hi ha una espècie
com de soroll
així com una mica
vibrant, que són alguns saltamartins
que estan més a prop
A veure, podem sentir-ho
La puput, la merla
és la que se sent així darrere, com dius?
Sí, que fa una espècie
de so melòdic
Sí, sí, uns refilons així
Oh, entra un relaxament
i un son, sí o no?
Sí, realment és un espai
fantàstic, jo sempre
recomano a amics
o turistes que venen a
visitar Tarragona
i volen una mica impregnar-se
del tema patrimonial
i del tema romà
que vagi al Mèdul
que conegui el Mèdul perquè és un espai màgic
realment, no?
Per què es diu el Mèdul, Ferran?
Bé, això és un pèl complicat
no està molt clar encara el nom
el nom de Mèdul
a veure, hi ha molts autors
que parlen
hi ha alguns llibres
jo he parlat directament
amb historiadors
amb arqueòlegs
parlen de Mèdul
una mica
amb un arrel
que té un significat
central
de base
que suporta
Mèdul vindria
de Mèdula
també hi ha
altres autors
que parlen
de
l'espinada
o
amb llatí
que seria
Mèdula
bé, això
o Mèta
també fins i tot
hi ha molts noms
fins i tot
hi ha gent
que s'atreveix a dir
que ve d'un nom
Íber
que s'ha llatinitzat
fins i tot
és molt curiós
perquè també hi ha autors
que parlen
que és possible
que durant
durant
bueno
quan l'Islam
ocupava quasi ben bé
tota la península
poguéssim batejar
també aquest espai
i més curiós encara
és que a les Illes Canàries
hi ha un espai
que es diu
Mèdul
igual
i que segons diuen
els estudiosos canaris
és una
és una pedrera
és una zona
amb molta roca
i hi ha una roca central
diuen que és una paraula
ver-e-ver
o sigui
imagina't tu
quina curiositat
encara no està ben bé clar
l'origen del nom
fixa't que ara
quan parlaves
d'això
de Mèdula
i tot plegat
em vanien al cap
els alineaments
de Maniers
de Carnac
a França
i dic
home
som més petits
tot i que són de dimensions
però si comparàs
amb l'agulla del Mèdul
no sé si també
hi podria haver-hi relació
quan parlaves allò
d'un nom d'un íver
no sé
en fi
sí
són aquests espais
que tenen
un magnetisme
una màgia espacial
ja
la pedrera
Bessona
a
a la Gàlia
hi ha una
hi ha una pedrera
molt similar
a la nostra
també romana
que es diu
Glànum
bé
va
tot una mica
relacionat
ho podem deixar
amb aquests
enigmes
històrics
que realment
no es coneix
o no està clar
el que no és un enigma
o en principi
probablement no ho sigui
són els orígens geològics
del Mèdul
això sí
que tenim certeses
ja
això sí
hem de pensar
que estem
tota la costa
bueno
la costa tarragonina
bàsicament
és una
és una costa
de pedra calcària
és aquesta pedra groga
que no és
és una pedra
una mica tosca
tova
que es pot
treballar força bé
ha sigut la base
per totes les cultures
que han passat
per aquestes terres
són pedres
que realment
tenen
unes propietats
tèrmiques
interessants
tothom
quan entra
en una casa
de pedra
sap que a l'estiu
s'està fresquet
i que
durant l'hivern
conserva la calor
zero graus
ni fred ni calor
sí
llavors
l'origen
d'aquesta pedra
és un origen
molt antic
és un origen
sedimentari
vol dir que
està format
per sediments
tant sediments
marins
fins i tot
amb algun
amb algunes zones
fins i tot
per sediments
aluvials
serien els que
venen a través
dels rius
estem parlant
d'una pedra
relativament
jove
el que seria
parlant
geològicament
però des del punt
de vista humà
vella
estem parlant
d'uns restes
que tenen entre
15 i 20 milions
d'anys
déu-n'hi-do
al llarg de la història
del planeta
és no res
una estoneta
sí
aquesta pedra
té un nom
simpàtic
hi ha alguns geòlegs
que li parlen
bueno
comenten
o parlen
sobre aquesta pedra
que depenent
de les seves
característiques
físico-químiques
depenent
de la quantitat
de carbonat
càlci
que tingui
doncs tenen
un nom
o un altre
però
bàsicament
fan
una referència
que és
al nom
de
l'umaquela
que és una pedra
que està formada
bàsicament
per sediments
de calcita
i restes
de closques
llavors aquí
ja entenem
una miqueta
quin és l'origen
no?
té un origen marí
marí
bàsicament
i ho confirma
també
alguns fòssils
que ha portat
no sé si has de dir
alguna cosa més
però tinc unes ganes
de començar
a tocar-te
ara entrarem
en matèria
jo volia fer
un apunt
puc tocar la denda
tauró
si la pots tocar
vigila que talla molt
ja ho veig
és com un ganivet
és que em faria un penjoll
jo d'això
és una mica
una mica
gòtica
aniria una mica
de gòtica
per la vida
però és que és una monada
aquesta denda
tauró
que vols que digui
tu vés explicant
als oients
que jo
ai que em cau
jo volia fer un apunt
sobre un treball
que m'ha arribat
ara fa molt poc
del centre d'estudis
d'Altafulla
de dos geòlegs
del Narcís Carulla
i del David Alabat
un treball
que té per títol
itineraris geològics
i que
hi ha una ressenya
molt important
pel mèdol
perquè realment
quan comences
a conèixer
aquests espais
amb profunditat
i tens l'oportunitat
de trobar
treballs locals
com aquests
és una meravella
i realment
t'adones
de la potencialitat
i de la quantitat
de coses
que pot haver
en un espai
tan petit com aquest
si ho comparem
amb altres espais naturals
seguint una mica
i per matar
el gusanillo
que tens
amb les coses
que he portat avui
hem dit
que la pedra calcàrea
està formada
bàsicament
per restes
de closques
també hi ha
altres animals
com pots veure aquí
però bàsicament
el que es pot trobar
a el que seria
el mioser
o sigui
el que seria
aquest terciari
que seria
la zona del mèdol
i els seus voltants
bàsicament
trobem restes
de tres tipus
d'animals
un serien
els bivalves
serien
doncs
moltes peixines
molts tipus
les ostres
aquestes ostres grans
aquestes que semblen
que semblen orelles
sí
són molt boniques
tenen una forma
preciosa
i són grans
l'ostrea
croacíssima
perquè no hi havia
constància d'humínits
en aquella època
però aquestes ostres
se les haguessin
crospit
d'una manera
espectacular
realment
que
amb un parell
quedaríem farcits
què més
podríem trobar
podríem trobar
molts coralls
hem de pensar
que
ens trobàvem
en un mar tropical
això vol dir
que les condicions
climàtiques
eren totalment
diferents
eren mars
teníem un clima
molt benigne
i això feia
que era un caldo
de cultiu
per molts animals
i perquè
l'ecosistema marí
que hi havia
amb aquestes aigües
era realment
com una pel·lícula
de l'Spielberg
o sigui
tindríem
el Parc Juràssico
Marí
que el tindríem aquí
en el qual
tindríem una base
d'esculs
coralins
molt rics
amb molts vivalbs
amb moltes patxines
amb moltes ostres
molt de marisc
molt de marisc
molts erissons
també
i després
ja
el que seria
a nivell
els animals
que anirien
nedant per l'aigua
aquí ja és quan
bueno
trobaríem
animalets
com el que
tu parlaves a mans
com
amb aquesta dent
tan prominent
amb aquests carnívors
aquesta dent
si en el seu dia
es va trobar
el mèdol
no és d'un tauró
contemporani
no
el que passa
és que els taurons
la natura
els ha fet
amb un patró
podíem dir
amb nota molt alta
i quan a la natura
tens la nota molt alta
vol dir que la teva vida
a la terra
serà molt llarga
quan aquest patró
està molt ben fet
doncs fa que
clar
imagina't
si els restes
que estem parlant
tenen entre 15 i 20 milions d'anys
hi ha molts dels taurons
actuals
que quasi quasi ben bé
no han canviat en res
és que penseu que
aquesta dent
que jo tinc ara
entre les meves mans
no em caurà
Ferran
l'estic tractant
molt bé
aquesta dent
ja voldria
amb els homínids
actuals
tenir la dentadura
que tenien
perquè està absolutament impecable
ni una càries
està perfecta
lluenta
preciosa
el que passa
és que els taurons
tenen un avantatge
no menjan dolç
bueno
no menjan dolç
i a banda d'això
que
tenen moltes fileres de dents
estan tota la vida
canviant les dents
la deixo a la taula
que estàs patint
deien-la en les meves mans
estan tota la seva vida
canviant les dents
per tant
quan mosseguen
algun animal dur
els taurons
les van perdent
totalment
depèn de l'espècie
però poden arribar
fins a
tindre set fileres
preparades
per anar a sortir
aquests dents
confirma
allò que acabes de dir
que realment
tenen una biologia
privilegiada
sí
no han canviat
o sigui
hem de pensar
que aquest
model de peix
que amb el nom
tècnic
serien
tindríem
els peixos
que tenen os
que tenen
aquesta espina
calcificada
però tindríem
els condrictis
que són els peixos
cartilaginosos
el tendrum
que tenen
aquest cartíleg
que fa que siguin
que pesin menys
que siguin més flexibles
fa que
aquests peixos
no hagin canviat
quasi en 20 milions d'anys
realment
hi ha pocs
exemples
a la natura
d'animals
que hagin canviat tant
i ja com a punt
i per acabar
hi havia moltes espècies
hi havia balenes
hi havia foques
hi havia cocodrils
gegantins
cocodrils al mèdol
em sembla extraordinari
però quan estava cobert
d'aigua
i hi havia un tauró
però fa gràcia
sí, sí, sí
hi havia un tauró
que era
l'avi del tauró blanc
que era
el carcarodon
megalodon
un tauró
que podia arribar
entre els 15
i 20 metres
i que calculen
l'adent era
potser
7 o 8 vegades
més gran que aquesta
calculen
que
cada dent
feia una pressió
de dues tonelades
mètriques
per centímetre quadrat
o sigui
era
era
un dels
jo
els llibres
diuen que és el carnívor
més gran
que ha hagut
a la terra
sí, sí
menjava
bàsicament
balenes
i altres taurons
amb aquestes dents
i aquesta força
estem parlant
de moltes coses
del mèdol
però el que més coneixem tots
és la seva funció
com a pedrera
per cert
molt brument
perquè en vam parlar
ahir
àmpliament
recordeu
que s'ha inaugurat
al Museu Nacional Arqueològic
l'exposició
Pedra a Pedra
i que inclouen
com a activitat
tres visites
en diferents moments
de l'estiu
a les 21 pedreres
que hi ha
a prop de la ciutat
de Tarragona
entre elles
el mèdol
les pedres
aquesta funció
de pedrera
del mèdol
és la que més coneixem
sí
és la que més coneixem
per la seva estructura
perquè realment
és espectacular
poder veure
tots els esglaons
totes les marques
que han deixat
els picapedrers
suposo que
quan vau parlar
una mica
d'aquesta ruta
també es va
es deuria parlar
una mica
de la importància
de la quantitat
de punts
d'extracció
que hi ha
per tot el terme
des del pont
del diable
des de les coves
del llurito
a la nacional
les pròpies cases
romanes
de la ciutat
les pròpies cases romanes
els edificis civils
absolutament
exactament
llavors era
un punt
d'extracció
molt important
s'explicaven
que era una pedra
molt bàsica
molt tosca
que per poder
després fer-se
amb pedres
diguem-ne
com a més boniques
més honramentals
s'havien d'importar
d'Egipte
de Tortosa
curiosament
que hi havia
també marbre
però que tota aquesta pedra
és que era
el fonament
del que era
la ciutat romana
exacte
es feia servir
i encara
es continua
comprovant
s'ha trobat
a la via Augusta
hi ha indicis
que la catedral
perquè
hem de pensar
que són pedreres
que després
a l'edat mitjana
s'han continuat
explotant
i fins i tot
fins a l'edat moderna
també
s'han anat explotant
llavors
bé
després també ha hagut
una mica
de rapinya
a l'edat mitjana
o a les masies
o a les viles romanes
es recuperava
aquesta pedra
i es feia servir
per altres coses
una de les coses
curioses
per exemple
que sí que s'ha comprovat
és que el ciut romà
està farcit
de pedra del mèdul
o que fins i tot
la pedra del mèdul
per la seva
per la seva consistència
es feia servir
doncs
per fer columnes
per fer escultura
també
perquè era molt tova
bueno
això és un tema
que
els arqueòlegs
van treballant
i cada dia
descobreixen
l'origen una mica
per fer calçada romana
surten coses noves
hi ha un congrés
en aquests moments
que es tanca dissabte
sobre estudiosos
de tot el món
que estan explicant
justament
tot el que diuen
les pedres
que diuen
que les pedres
parlen
només faltaria
plantes i animals
bueno
plantes i animals
és el rellotge
no vull posar-te pressa
perquè t'estresses
Ferran
però ja saps
com va la cosa
a la ràdio
quina és la curiositat
el Martí Boada
que és el que va
coordinar aquest llibre
que t'he portat avui
ell parla
quan parla
explícitament
sobre el paisatge
i sobre el paisatge
que tenim
a les nostres terres
sempre diu
que la cultura
mediterrània
ha enriquit
el paisatge
biològic
perquè l'ha diversificat
perquè ha portat
moltes coses
aquest bosc
aquest cultiu
aquests marges
tot això
ha fet
que la diversitat
de plantes
i animals
sigui molt alta
i en el cas del mèdul
ha passat justament
el mateix
s'ha creat un espai
amb unes condicions
microclimàtiques
diferents a la resta
i realment
és com una illa
és una espècie
de refugi
per molts animals
per moltes plantes
hi ha un sotobosc
espès
qualsevol persona
que no conegui l'espai
jo el convidem
a que visita aquest espai
i es trobarà
que realment fora
fa molta calor
i només quan entra
notarà perfectament
que és un lloc fresc
molt ric amb ocells
molt ric amb amfibis
això ho vam comentar
em sembla
una mica
d'esquillevi
molts esquirols
per exemple
a nivell botànic
tant a l'interior
com a l'exterior
és molt ric
parlar també
sobre les orquídies
ja saps que soc molt aficionat
a parlar
sobre les orquídies
i també sobre les molses
els líquens
i les falgueres
que hi ha espècies
molt curioses aquí
caldrà tornar
i tant de bo
que arreglessin els accessos
per poder tornar
perquè aquesta és una assignatura
pendent
en parlarem
no són els correctes
en aquest moment
jo penso que és una assignatura
pendent
o no són els més assequibles
la veritat
no a més ara
també hem de pensar
que és una zona
en la qual
ha patit
l'ampliació
de l'autopista
hi ha obres
tot al voltant
d'obres a la carretera
deixa'm el tema
avui és un mal dia
ja ho sé
Ferran
molt ràpidament
perquè ja tenim aquí
el Ja Tardes
personificat
en Pep Sonyer
i Núria Cartanyà
dos llibres
que has portat
un d'ells
el tinc al meu costat
i la veritat
és que és una meravella
el Mèdul
és un llibre
que abasta
diguem-ne
tot el que pot donar
de si a aquest espai
des d'aquest punt de vista
més geològic
fins al punt de vista
més naturalista
sí
aquí trobaríem
tot el que
jo penso que està
tota la informació
on què s'ha trobat
i què s'ha fet
sobre el Mèdul
està aquí
sense deixar de banda
un més modest
del
pioner
del Jaume Carreras
i de l'Enric Garriga
que penso que és una mica
el que va marcar
aquest interès
i aquest estudi
per aquest espai
i el llibre que donava
i que dona
el nom a l'editorial
que el va publicar
que és l'edició
és el Mèdul
de la col·lecció
L'Agulla
a més a més
és que ho té tot aquest llibre
està absolutament tematitzat
Ferran Aguilar
moltíssimes gràcies
a vosaltres
Tornaràs el dijous
vinent
com sempre
un plaer
i el llibre
que és el llibre
que és el llibre
que és el llibre