Ferran Aguilar, bona tarda.
Hola, què tal?
I jo bé, tu fatal pel que veig, no, fatal,
dins d'un ordre, perquè has estat
treballant els teus temes, has estat fora
i vens absolutament
ple de picades de tot.
Com allò que respectes tant la natura,
no et deus posar ni repel·lente ni res.
Doncs no, perquè els repel·lentes
serveixen per dues coses, per
repel·lir els que et piquen
i els que no et piquen també, llavors
has d'escollir. És a dir, que tu vas allò
a la pit descobert a la natura,
si en piquen, que en piquin. Més o menys.
A més, l'olor de sabó,
perfums o repel·lents,
doncs, bueno, per segons quins
animals, si vols fotografiar-los,
doncs no pots. De les seves aventures amb els llins
i tot aquest tipus d'animals i tot això
en parlarem un altre dia, perquè avui en aquest espai
que fem en col·laboració amb l'àrea de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona, deixa'm dir
el telèfon verd, sinó després ens tira el temps a sobre.
És el telèfon que l'àrea de Medi Ambient
posa a disposició dels ciutadans per a qualsevol
consulta, pregunta,
atenció personalitzada,
entre les 8 del matí, les 3 de la tarda,
és el 977-29-62-22.
977-29-62-22,
telèfon verd de l'Ajuntament de la ciutat.
I no només és el verd el que caracteritza
el programa d'avui, sinó que són
absolutament tots els colors possibles.
Avui parlem de papallones.
Sí, parlem de papallones,
un grup d'insectes molt nombrós
a tot el món.
Estem parlant que aproximadament
estan catalogades unes 150.000 espècies.
Realment és un dels grups
faunístics més nombrós.
Sí que són multiculturals, eh?
Les papallones, elles sí.
Sí, sí, les podrem trobar a tot el món,
menys els llocs on fa massa fred.
i realment a la cultura humana
és un dels animals que ha simbolitzat,
és un símbol de la vida i de l'amor, eh?
Sí, efectivament.
De la renaixença.
Després parlarem una miqueta sobre...
Però pel seu propi cicle vital, segurament, no?
Sí, perquè el cicle vital és realment fantàstic, no?
És una de les coses que sorprèn els naturalistes.
Jo penso que quasi la majoria,
i jo mateix des de molt petit,
des dels 6, 7, 8 anys,
vam començar a fixar-nos en els insectes, no?
És ben conegut fins i tot a les escoles,
els famosos cucs de seda,
en el qual tots els nens coneixen el cicle vital,
a buscar, a grimpar les moreres, a agafar fulles...
Però fixa't que és una cosa que he fet jo,
que són més grans que tu,
què has fet tu i què han fet els nostres fills?
Vull dir que és una tradició que no es perd,
això de tenir cuc de seda en una capsa de sabates foradada.
I a més, es té constància
que les cultures orientals
cultiven els cucs de seda des de fa 4.000 anys.
Ara jo mai vaig arribar a fer un mocador, eh?
No, això ja és més complicat, eh?
Perquè el procés s'ha de conèixer bé
i és molt artesanal.
Com deia, és un grup nombrós.
A Catalunya podem trobar aproximadament unes 4.000 espècies.
Hem de dir també que cada any es troben espècies noves,
especialment unes papallones petites,
que es diuen microlepidòpters,
que són molt difícils de poder classificar,
i que entre aquestes 4.000 papallones
trobaríem el que s'anomenen papallones diurnes
i papallones nocturnes.
El que passa és que això és una classificació
una mica, podríem dir, delicada,
perquè es parla més de papallones
que tenen hàbits diurs i hàbits nocturns.
També sabem que a la nit,
quan els han llumenats,
ara que estàveu parlant amb el senyor alcalde sobre la llum,
aquestes papallones, doncs,
són totalment eclipsades,
atretes per aquesta llum artificial.
Aquí es diuen papallones de llum.
Allò que diuen papallones de llum.
Sí, papallones de llum, arnes, polilles, també.
És un nom així...
O sigui que no són molt exòtiques,
però són papallones, també.
No et creguis, eh?
Això és la idea que tenim,
però realment no tenen res
que envejar a les papallones diurnes,
perquè hi ha moltíssimes,
i si mires algun dels llibres que hi he portat avui,
veuràs que els colors són realment fantàstics.
Jo tinc un llibre que me'l guardo pel final,
que el recomanaré,
perquè a mesura que va parlant el Ferran
estic mirant les fotografies
i realment és extraordinari
el variadíssim que pot arribar a ser
al món de les papallones.
Per cert, aquesta dèria
de caçar papallones
i clavar-les amb agulles
i treure'l les ales, tot això.
Bé, a veure, això...
Col·leccionistes de papallones,
museus de papallones...
Sí.
Això està bé, no està bé?
Dins d'algun codi, diguem-ne, naturalista?
A veure,
tothom, jo penso que qualsevol nen,
el que li ha enganxat
i el que tenia més a l'abast
eren els pobres insectes,
són els que han patit.
Ha patit formigues i coses, eh?
Sí, tot això ha sigut una mica
el punt de mira,
que és el que teníem més a l'abast, no?
Jo penso que com a tot
un ha d'evolucionar
i donar-se en compte
que certes activitats
al final perjudiquen moltíssim.
També és cert
que hi ha molts científics
i que moltes vegades
això no es pot evitar.
El fet de poder classificar
aquests animals
es classifiquen
en base
al seu òrgan sexual.
Moltes vegades
és impossible
poder classificar-lo,
llavors
s'ha de capturar
i amb microscopi
o amb lupa binocular
doncs s'ha de veure
si l'òrgan sexual
és igual
a una espècie
o a una altra
per poder-la classificar.
També hem de dir
que, clar,
fa molts anys
no era tan...
l'impacte
de l'activitat humana
no era tan gran
o dels hàbitats
i ara moltes
de les espècies
algunes molt vistoses
com aquesta
justament
que estàs mirant
que és l'Apollo.
Veig que posa
en el teu llibre
que és una altra
de les nostres papallones
que està protegida
per la legislació.
És preciosa.
Sí,
està protegida,
s'ha capturat moltíssim.
És una papallona
que ocupa
bàsicament
els prats alpins
i subalpins
o sigui
que els trobaríem
a llocs
bastant alçats
especialment
al Pirineu.
Bé,
què ha passat?
que el fet
de col·leccionar
jo penso
que
no es podria
considerar
una activitat
científica.
Podem col·leccionar
monedes,
podem col·leccionar
sers ells
però col·leccionar
éssers vius
entraríem
dintre
d'una activitat
un pèl delicada
i jo penso
que
èticament
bastant qüestionable.
Mirant les fotografies
del llibre,
Ferran,
hi ha
algunes que
si no estiguessin
en aquest context
jo no diria
que són papallones,
que són qualsevol cosa,
fins i tot
animalons
de ciència-ficció,
perquè clar,
les fotografies
les capten
tant de prop,
que dius
és que
aquí veig
que ara parlarem
dels noms,
que llitera
pudibunda
és,
perdona,
jo sé que t'estimes
molt la natura,
però jo em trobo
un bitxarraco així
i jo fujo,
eh?
la bellesa
és ambigua,
eh?
Sí,
clar,
d'acord,
és molt subjectiva
i tot el que vulguis,
però
no,
jo no parlo
que sigui lletja,
jo m'espanto
i me'n vaig,
no li faig res,
tranquil.
Bueno,
hem de pensar
que la por
respon al desconeixement,
eh?
Aquest home té
resposta per tot,
eh?
i que si coneixem
una miqueta
el que estem mirant,
realment ens fixarien
molt més.
Justament aquesta
que estàs mirant...
Sí,
la pudibunda,
aquesta.
Sí,
la pudibunda
és una paviona nocturna,
fixa't que té
unes antenes
pectinades,
que es diu
en forma de pinta...
Em digues que no sembla
un personatge
d'una pel·li
de ciència-ficció.
Sí,
a mi em recorda,
jo ara mateix
faig memòria,
però potser una
de les que em recordava
l'ornament
dels guerrers
samurais.
I no sé per què,
eh?
Si has vist
algun cop
aquests ornaments
que tenen
com unes espècies
de banyes,
eh?
Sí, sí.
Amb aquestes
escates
que tenen
per tot el cos,
així com una mena
de farciment,
realment doncs
sembla una
una disfressa,
no?
Clar,
després tu et mires
l'euplàgia
quadripuntuària
o et mires
l'arguinis...
Quadripuntata,
potser?
Sí,
jo no sé,
adipe,
la satúrnia pavònia
o la melitae.
Qui va posar
els noms
a les papallones?
Parlem dels noms
de les papallones.
Bé,
els noms
científics,
va ser l'Hinneo
el que va
començar
tota aquesta història.
Això té un nom
i un cognom,
eh?
El nom
és el gènere
i el cognom
és l'espècie.
Per tant,
més enllà de la curiositat,
és important
conèixer
la seva afiliació
com a mínim,
no?,
de les papallones,
clar.
Sí,
i moltes vegades
el nom
científic
fa referència
a alguna curiositat,
a algun tret
morfològic,
al color,
a moltes coses.
També
hi ha autors
que fiquen
el seu nom.
A mi,
especialment,
no m'agrada.
A mi no m'agradaria
trobar-me una papallona,
per exemple,
que tingués el meu nom.
La papallona
Ferran Aguilar,
no?
Però bueno,
això,
no sé,
per exemple,
podríem trobar
en el cas
d'algunes papallones
o una,
per exemple,
que va ser
Graels,
va donar el nom
a la papallona
Isabelina,
que és una papallona
preciosa,
la va ficar
amb honor
a la reina
Isabel II.
Bueno,
ell es deia,
ell es deia,
perdó,
Graels
i li va ficar
Graelsia
Isabelina.
És bonic,
això de posar-ne.
I què dius,
que el nom
respon
a l'espècie?
Com ho deies,
allò?
Bueno,
que respon
amb algunes
espècies,
respon
a la seva
morfologia,
al seu color,
a la planta
que menja
la seva oruga.
Aquí ja,
depenent de l'autor,
és una mica
un compèndic
que és
una mica
personal.
El nom
de papallona,
el nom
de papallona,
d'on bé,
abans et deia,
la primera
representació
pictòrica
a la història
de la humanitat
és a Tebas,
a prop de Grècia,
fa uns 3.500 anys.
El nom
de papallona,
podríem trobar
el nom
en anglès,
butterfly,
que és una mica
la traducció
de mosca
de la mantega,
diuen que
hi ha algunes
papallones
que s'estan
atretes
per l'olor
de la llet
i quan anaven
a portar
la llet
veien que
moltes papallones
anaven
a les botelles.
És molt curiós.
O el nom
en castellà,
mariposa.
Hi ha un estudi
etimològic
que parla
sobre una cançó
que venia
de
Posa-te Maria.
Saps?
Posa-te Maria,
Maria,
posa-te.
Llavors,
ve una mica
d'aquesta cançó
i que en molts llocs
li diuen
a les papallones
maries,
també.
Llavors,
d'aquí ve una mica
el nom.
Una de les coses
més interessants
que abans parlàvem
era del cicle vital.
Sí,
parlem del cicle vital
perquè l'aruga,
la papallona,
és un cicle vital
molt curiós,
no?
Molt curiós.
Dins del que és
tota la naturalesa.
Comencem per l'ou.
Hem de dir que l'ou
es poden
les papallones
després
de la còpola.
Normalment,
el que fan aquestes papallones
és ficar-la
a sobre
o a molt a prop
de la planta nutrícia.
La planta nutrícia
és la planta
que menjarà l'aruga.
la pot ficar
només
d'un en un
o la pot ficar
en grup
depenent
de si aquesta papallona
o aquesta oruga
forma una mena
de societat.
Això ja ho parlarem,
no?
Llavors,
hi ha un temps
d'incubació
que depèn també
de l'espècie.
Aquesta petita
orugueta surt
i el primer
que es menja
és el
corion,
que és
la closca
de l'ou.
O sigui,
a la natura
es recicla
absolutament tot
i el que fa
aquesta orugueta
quan surt,
el primer que menja
és la closca
de l'ou.
Després ja començarà
a menjar
el que seria
la planta
que té a la vora.
una cosa curiosa
és que és un dels animals
que creix
i augmenta
de pes
més ràpidament.
Hem de dir que...
És que viuen
molt de pressa.
Viuen molt de pressa,
estan tot el dia menjant
i en pocs dies
són dels animals
que poden augmentar
de pes mil vegades.
O sigui,
això no hi ha cap ésser viu
que pugui
créixer tan ràpidament.
Mil vegades
el seu propi pes
quan neixen?
Sí,
en un espai
de 4-5 dies
una setmana.
Això és una cosa
terrible
que és...
Penso que és insuperable
amb els sèrvius.
Aquesta ruga
que té una morfologia estranya,
que té unes ventoses,
que hi ha algunes
que són piloses,
algunes piloses,
altres que tenen
com a banyes,
altres que tenen ulls,
realment és al·lucinant.
Si mires el llibre
i busques el capítol
de les urugues,
veuràs que hi ha
urugues que tenen
pèls orticans,
urugues que tenen ulls
que simulen
ulls de serps.
altres...
Algunes que es camuflen
perfectament
dins de la propi naturalesa,
no?
Sí, sí,
perfectament.
D'altres
que fins i tot
es fan passar
per l'escrement
d'un ocell.
Imagina't.
O sigui que realment...
I és espectacular,
aquí està l'orgia
antigua.
Sí, sí,
de molts colors.
De molts colors,
de molts pèls.
Normalment,
les que són piloses,
que tenen molts pèls,
o són orticans,
o realment
el que fan és
els ocells insectívors,
que són els animals
que més les preden,
que més les mengen,
és dir-li,
sep,
que et pinxaràs,
que tinc mal gust...
Això de carregar-nos
la processionària?
Bé,
això ho vam parlar,
no?
La processionària...
per què hi ha tanta processionària?
Hi ha tanta processionària
perquè hi ha molt de pi.
Perquè hem cremat,
hem tallat els alzinars,
hem reforestat en pins,
i clar,
evidentment,
és una plaga
que hem provocat
nosaltres mateixos.
És una plaga cíclica,
hem de pensar que
depèn de la climatologia,
hi ha anys que hi ha moltes,
hi ha anys que hi ha poques,
i també perquè
els seus enemics naturals
són molt específics
i no n'hi ha molts,
per això li va tan bé.
Té interromput,
continuem amb aquest cicle vital
de les papallones tan important?
Quan ha crescut aquesta oruga,
que creix molt ràpid,
que fa unes mudes,
que té un cos
que tenen ventoses,
hem de dir que
tenen les sis potes
que són les originàries
o les que classifiquen
els insectes,
i són unes màquines
de menjar aquests insectes.
Què els passa?
Fan una sèrie de mudes
i aquesta oruga
s'apropa
al punt de l'estat adult,
però és quan es produeix
la metamorfosis,
és quan canvia
aquest canvi
tan al·lucinant
d'un animal
que ens pot semblar
no molt agraït.
A tu no t'agrada
parlar de lleig,
o bonic,
però és lleig.
No molt agraït,
però que
arriba al seu
estadi adult
més romàntic
i més bonic.
Sempre s'ha utilitzat
moltíssim com a metàfora,
com es transforma.
Símbols de la vida
i de la mort,
el que explicava abans,
fins i tot,
amb moltes pel·lícules.
Recordem
el silenci
de los corderos,
amb la papallona
de la nit,
que és
la esfinge
de la calavera,
que viu
a les nostres contrades.
És molt curiós,
és una papallona
que s'alimenta
de mel
i que
s'introdueix
a les sarnes,
o sigui,
parasita
les sarnes
de les abelles
i va menjar mel.
I té tota
una història
que molts pobles
deien que si
es parava
a la finestra
d'algú
volia dir
que algú
de la casa
moriria.
Déu-n'hi-do.
Què passa
amb aquesta
aruga?
Fa les mudes
i entra
en un estat
de la tarja
en el qual
queda totalment immòbil.
Hi ha algunes
que fan capoll,
com les famoses
papallones
de seda
i hi ha d'altres
que no,
que el seu cos
té forma
de branca
o de fulla,
resten
immobilitzades.
Un mes,
tres mesos,
sis mesos,
un any,
fins i tot,
fins que surt
aquesta papallona
i llavors després
ja és quan es produeix
a l'època
de bonança
que normalment
coincideix
a l'època
de primavera,
als mesos
d'abril,
maig,
juny,
és quan surt
aquest animal adult.
I durant molt de temps
una papallona ja...
A veure,
tenen una vida,
l'adult té una vida
molt efímera,
hi ha fins i tot
algunes d'elles
que no s'alimenten
de res,
sinó que totes
les reserves energètiques
les utilitzen
per buscar
parelles
i realment
tenen una vida
entre tres,
quatre,
sis mesos,
hi ha molt poques
papallones
que puguin aguantar
fins la temporada següent,
molt poques.
Tenim poc temps,
val a dir que
les papallones
són dels millors indicadors
que hi ha
per conèixer
els canvis climàtics
que de fet
s'estan fent estudis
utilitzant-les,
no, Ferran?
Sí,
s'està fent
a tot el món,
s'està fent
a Europa,
Catalunya va ser
pionera
amb aquestes estacions,
són les estacions
CBMS,
que això té
un nom
en anglès
i es donen
dades
cada any.
Hi ha
naturalistes,
científics
que s'encarreguen
d'un transecte,
donen unes dades
a nivell mundial
i amb això
estudien
les fluctuacions
amb aquestes poblacions,
val?
I el que donen
són indicadors
sobre aquest canvi climàtic.
La natura té un ritme
que al Ferran Aguilar
li costa molt
adaptar a la ràdio,
sempre ens quedem
a la meitat,
haurem de fer
més programes
i més programes,
però no vull deixar
de recomanar-los,
un llibre,
ell no ho farà
perquè és molt modest,
és un llibre
que es titula
Papallones,
Albert Miquel,
Ferran Aguilar,
és un llibre
d'Arola Editors,
jo diria que es pot trobar
a les llibreries
i els asseguro
que és una autèntica joia,
molt ben editat,
tapadura,
unes fotografies
increïbles,
és un llibre
de divulgació
a l'abast de tothom,
no és un llibre
per experts,
sinó per qualsevol,
com vostès o com jo,
que no tenim ni idea
i que realment
ens podem quedar fascinats
per aquest fantàstic món
de les Papallones.
Arola Editors,
Papallones,
Albert Miquel,
Ferran Aguilar.
Moltíssimes gràcies
i per la teva paciència.
Jo sé que tu tens un tempo,
però a la ràdio ja veus
que hi ha una altra.
Sí,
el cicle vital
de la ràdio
és massa ràpid.
Més efímer encara
que el de les Papallones.
Gràcies, Ferran.