Saludem ja Esteve Massalles en aquest espai
de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Dic que ens acompanya l'Esteve,
vol dir que fem una mirada a totes les novetats
que s'incorporen als prestatges en matèria de publicacions
de caràcter local i, vaja, meritori,
perquè els ha portat no virtualment,
no s'ha fet una fotocòpia de les portades,
sinó que ha portat els llibres,
els podem tocar, això que tant ens agrada.
Esteve, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I molt variat, eh?
Trobem absolutament de tot, poesia, fotografia, divulgació,
fins i tot mapes d'excursions i guies per anar a fer bolets.
Es posa d'aquí una varietat, eh?
Aquesta és la primera.
Doncs vinga, té.
Te'l costo.
El títol és 100 bolets del camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre.
és de Ramon Casalé i Aran,
està editat per Cossetània.
I, doncs bé, aquí posa els diversos tipus de bolets
que podem trobar per les comarques de Tarragona.
Ell, el pròleg, ja diu que les guies a l'ús
normalment surten els del Pirineu,
molts del Pirineu.
En canvi, aquí hi donen menys importància
a les que hi ha per aquí al voltant.
És un llibre que hi ha moltes fotografies.
Hi ha inclús una cosa que m'ha cridat l'atenció...
És el format de guia-guia, Esteve.
És molt pràctic.
És per portar-ho a la butxaca, realment,
quan vas d'excursió.
Hi ha una cosa que sorprèn,
és les estadístiques.
Dóna unes estadístiques
de quina època cada varietat d'aquestes surt més.
Dóna també uns consells per la conservació,
per fer conserves,
per posar-les a la nevera,
per congelar-los,
i inclús fa una classificació per la qualitat.
És una guia pràctica,
pràctica, però que molt pràctica.
Diu el nom, les característiques,
l'habitat, el calendari,
com deies, per exemple,
aquí diu el pebràs,
el podeu trobar des de setembre fins al novembre,
el prelitoral.
Podeu anar a buscar pebràs, per exemple.
D'aquests estants.
Vé si hi trobeu, eh?
I naturalment,
amb una indicació sobre la toxicitat.
Això és importantíssim.
El color verd és que es pot menjar sense cap problema,
el color vermell que no,
i el groc, doncs, que compta.
Una guia molt maca de Cossetània,
la teniu a la biblioteca ja,
si necessiteu consultar-la,
i has portat un altre que també és de Cossetània.
Sí, un altre que està relacionat també,
ara també és l'època també de,
torna-se a l'època de fer excursions,
doncs, per tant,
aquí ha sortit,
Cossetània ha tret la segona edició
de les muntanyes de Prades,
20 recorreguts per boscos,
cingles i barrancs.
Això està fet per un geògraf,
per Ignasi Planes de Martí,
i en el seu moment ja li van donar
el primer premi de vèrtex
de literatura,
de literatura, diguéssim,
de guies,
de guies itineraris muntanyens, no?
Ja van per la segona edició, pel que veig?
Sí, sí, aquesta és la...
Bé, la primera edició va ser del 2001.
Ah, bé, doncs ja tocava.
Ja tocava, vull dir,
aquesta és una edició actualitzada,
i doncs bé, aquesta és una altra,
és de la col·lecció aquesta de Simut.
I no hem parlat...
Jo diria que no hem parlat mai,
però a la biblioteca,
ara parlant d'excursions i tot plegat,
també podeu trobar mapes.
Els millors mapes,
i els de tota la vida,
jo crec que hem nascut aquests mapes,
quan hem anat a caminar,
són els de Piolet.
L'editorial Piolet, sí.
L'editorial Piolet són els mapes,
no és el mapa de Piolet,
són els mapes.
Els mapes, sí.
Llavors jo en porto només dos.
Però no sabia que en teníeu a la biblioteca.
Sí, sí, també es teníem,
vull dir, també és un material imprès,
és un material cartogràfic,
per tant, doncs amb una biblioteca...
Només us faltan les publicitats
de les botigues aquestes d'electrodomèstics,
si parlem de material imprès.
Però aquí no arriba,
que si no prou peina teniu amb la falta d'espai.
Bé, aquest és l'últim plànol que hem tret,
és la travessa de les Borges Blanques fins a Montblanc,
són 50 quilòmetres,
és una part del GR3,
de Vallbona de les Monges,
les Borges Blanques,
i, bé, doncs és...
Ha sortit ara, al mes de setembre, eh?
50 quilòmetres.
I l'altre va sortir a finals de l'any passat,
és la vall de Cortiella,
Serra del Pradell i Puigcerver,
Porrera i les Muntanyes Veïnes.
Aquest és, doncs, aquest d'escala 1-15.000,
i, doncs bé,
i sapigueu de què, doncs, que hi ha també...
També, per exemple, ha sortit també una mica anterior
en aquestes, digui, fa un any,
la segona edició d'aquella de la Ruta dels Refugis.
Ah, sí, sí, sí.
Doncs hi ha una producció de...
I on teníeu ubicats els planos i els mapes a la biblioteca?
Estan posats, doncs, sí, a la primera planta,
vull dir, amb un expositor que és de temes locals,
doncs, allí hi ha els planos, no?
Després n'hi ha una altra que és diferent,
tant de Cossetània, que és l'editora,
és l'editora de per si de guies excursionistes
i de piolet de plànols,
que és el sender de Petit Recorregut C159,
el Camí de l'Aigua, de Tarragona a Puig-Pelat.
És una guia feta per i matxa,
en la qual, doncs, se ressegueix la que és la mina de l'arcabisbe,
des de Puig-Pelat fins a Tarragona,
doncs, va estar indicat
i això li serveix també per explicar, doncs,
les tècniques i la història, doncs, de les mines.
Però, a més, és útil per seguir, té un mapa també per poder seguir i fer com a excursió, no?
Sí, sí, un mapa, naturalment,
totes les fotografies que calen
i, doncs, bé, doncs, aquí, doncs, veus,
hi ha la traça, hi ha la traça, doncs,
topogràfica de per quins llocs passa
i les indicacions.
Està editat per a matxa
i va sortir el juliol de l'any passat.
Ens has portat motius per caminar una mica, eh?
Sí, sí, sí.
Ja està bé, ja.
Home, són guies i els mapes, sobretot,
jo m'imagino que els usuaris els prenen,
ho consulten a casa, perquè, clar,
un mapa de préstec, doncs, sempre es pot fer una mica malbé.
Sí, per això intentem també de reposar-los, eh?
Vull dir que tenen, la veritat és que tenen molta sortida,
però bé, és clar, vull dir, també és un material flàgil i, doncs...
També en la línia de l'esport portem la segona edició de...
o l'edició 2009 de Nàstic de l'A a la Z,
de l'Enric Pujol i Cayuelas,
que, doncs, bé, és una actualització del llibre
que ja va fer amb editorial Mèdul fa, doncs, ja el 2005.
Un diccionari, eh?
És un diccionari, sí.
Un diccionari amb la seva fotografia de carnet corresponent
a totes les cares, tota la gent que ha anat passant pel club.
Sí, sí, hi ha 2.200 entrades,
la qual cosa és una feina més que notable.
I tant.
Aleshores, això, aquest llibre va tenir en el seu moment
també un premi, igual que la guia de les muntanyes de Prades
va tenir el premi de periodisme esportiu de l'any 2005.
El publicarola?
El publicarola, abans l'havia publicat al Mèdul, i, doncs, bé...
Ja és el que dius apèndics, quadres estadístiques, bé, en fi...
No, no, és un llibre imprescindible pels nastiqueros, eh?
Sí, sí, sí.
Després, les tartúlies, allò que llueixen tant,
amb aquest llibre a la mà...
Pot ser el rei de la tartúlia esportiva,
amb el llibre d'enric Pujol, no hi ha dubte.
Aquí, doncs, bé, anem cap a la narrativa,
i ha sortit un llibre...
Aquí porta un llibre que es presentarà
el divendres que ve a la Capona,
que és Ebro 1938,
La batalla de la Tierra Alta,
de Rubén García Cebollero.
Aquest llibre va quedar finalista del Premi Planeta,
amb un altre títol,
fa quatre o cinc anys,
i, doncs, ara, amb un altre editorial,
doncs, l'entreta, no?
Ja dic, el divendres que ve,
amb Sánchez...
I amb l'autor.
...Cervelló i l'autor, doncs, el presentaran...
I és novel·la, és narrativa.
És novel·la, és narrativa, sí.
I és una novel·la que comença, doncs,
el diguéssim, el dia 26 de juliol del 38,
i acaba el 16 de novembre del 38.
És a dir, es discorre durant els 115 dies
que va durar la batalla de l'Ebre.
És una anècdota, però saps que m'ha cridat l'atenció
que generalment, des d'aquí, eh,
des d'aquestes conuarques estem acostumats,
ja sigui treballs de recerca o narrativa,
tots els llibres i novel·les que estan basades
en aquest període de la Guerra Civil
i de la batalla de l'Ebre,
estiguin fetes per autors locals,
autors propers al territori.
I en aquest cas no, m'ha cridat l'atenció.
Segurament hi ha molts autors de fora d'aquí
que escriuen sobre la batalla de l'Ebre,
lògicament, però que aquí normalment
sempre en parlem d'autors més propers en el territori,
doncs està molt bé.
Sí, vull dir, és...
Fa molt bona cara, eh, Carina?
És un noi de barceloní
i crec que hi té alguna relació familiar
amb algun combatent de la batalla de l'Ebre.
Doncs en Rubén García Cebollero,
que ja té llibre, que està a la biblioteca,
abans que es presenti aquí a Tarragona,
que serà el divendres a la llibreria La Capona.
I no ens movem de les Terres de l'Ebre.
No ens movem de...
I ni tampoc del temps de la guerra
i del franquisme i tot això.
I gairebé això es convertirà en un gènere.
Cinta Arassa, que fins ara havia fet reculls de contes,
ha fet la seva primera novel·la,
que és Arran de l'Ebre.
És una novel·la que agafa, doncs,
que agafa, doncs, el temps de la república,
la guerra civil, la batalla de l'Ebre
i, sobretot, l'exili.
Les relacions que tenien, doncs,
amb les persones que es van quedar aquí
i l'exili que ella situa a París.
Molt bé.
Això, doncs, bueno, ja dic,
vull dir, s'ajunta, com has dit abans,
a això, al secret del brigadista,
que van fer dels fets de la fatarella,
l'Andreu Claret, després La Cabana, de Gironès,
i, doncs, jo què sé.
Llibres magnífics, d'altra banda, jo no sé,
a veure, sempre hi ha tendències de lectura,
però la tendència generalitzada és a vegades,
i no ens enganyem, si hem de ser sincerers,
de dir, ah, autors locals,
i aquests llibres que acabes d'esmentar tots
són d'una qualitat extraordinària.
Els recomanem moltíssim des d'aquí, de veritat, eh?
Bé.
Després hi ha un altre llibre que ha sortit
d'una escriptora reusenca, Rosa Pagès,
La veïna i altres animals domèstics,
que és el 16 de Premi de Narrativa, Rivera d'Ebre.
Ja t'ho dic, jo, està molt bé.
Doncs sí, són narracions curtes
i tenen un puntet allò bé, bé, bé, molt recomanable.
El que dèiem dels autors locals,
ara que es porta tant el relat curt, així, modern,
una mica contemporani, tires cap autors, així, molt coneguts,
doncs poca broma aquest llibre de la Rosa Pagès.
Vaja, jo crec que pot despertar molt l'interès dels lectors.
Crida una mica l'atenció que entre novel·la,
perdó, entre narració, entre conte i conte,
hi posa un anunci.
Sí, sí, sí.
No sé si aquest anunci és senzillament propaganda,
com a la televisió que intenta fer una espècie d'omenatge.
No que li hagin pagat les firmes, això.
O aquest anunci té alguna cosa a veure amb la narració.
És una clocadeta d'ull.
És una clocadeta d'ull a cada relat.
Sí.
El recomanem, eh, el recomanem.
Doncs, vaja, que aquests anuncis són una espècie de micro-relats, no?
Sí, sí, sí, sí.
Una espècie de relat encriptat a dins.
Va donant sentit, eh, va donant sentit a cadascun dels contes.
D'aquells de relats que lleugeret, que no pesa, que el portes a la bossa...
Sí, sí, sí.
Calla, que em llegiré molt ràpid, em llegiré un relat de la Rosa Pagès.
Perquè no són tampoc gaire llargs.
Després porto un llibre que va sortir el mes de juliol,
que és miscel·lània en homenatge al doctor Lluís Navarro Miralles,
magíster d'electus.
Reconeixement al mestratge d'un acadèmic honest i compromès.
Aquest és un llibre que fan en homenatge del doctor Navarro als seus alumnes.
Hi ha un llistat d'alumnes que ha tingut des de...
Ell va ser dels primers, el primer professor que hi va haver aquí a Tarragona l'any 71
i s'ha jubilat l'any 2004.
Doncs ha sigut per ell, han passat una quantitat de professionals i d'estudiants
i que després han sigut professionals de la història, etc.
I doncs, vaja, ho han recollit en un text.
Hi ha estudis, doncs, bueno, de tot.
No només ell, el professor d'història moderna,
doncs hi ha de tot, de totes les èpoques.
I fixa't que és d'aquelles persones, d'aquells professors,
que quan se'n parla d'ell, tothom parla bé.
Tothom parla bé.
I ja estan aprovats i tenen les carreres acabades i tot.
Vull dir que no era allò per fer la pilota,
com es deia en termes acadèmics.
Tothom parla bé, tothom...
Termes acadèmics.
Tothom coincideix que sempre ha estat un mestre,
més que un professor,
des del punt de vista de coneixements,
però també des del punt de vista de tracte personal.
Vaja, és...
I era dels professors que era conegut més enllà d'això,
de la vida acadèmica que podia aquí.
No es va limitar pas a fer...
No, no, molt activa, una persona molt compromesa.
A fer només el que li tocava, fer les classes i prou, no?
Aleshores, bé, han tret aquest...
Molt bé.
Naturalment, aquests llibres que són miscel·làni en homenatge
són moltes pàgines,
està adreçat en els especialistes,
però estic segur que tots els alumnes
que han passat per la història, doncs...
Els hi vindrà de gust i giro.
Si el compressin, quedaria...
És d'Arola Editors, també,
la publicació d'un editorial local.
Molt bé.
Escolta, quina muntanya de llibres que tenim aquí a la taula.
Bé, l'última que porto és un llibre així de fotografia,
és La Tabacalera,
que ha fet, doncs, en Pau Gabaldà i Quim Vendrell,
d'Arola Editors,
i s'ha publicat amb l'ajut de la Fundació Fòrum
de l'Ajuntament i l'Ajuntament de Tarragona.
Bé, és...
Doncs, sobre la Tabacalera hi ha fets dos llibres,
un del Didac Bertran
i un altre que van treure,
que va fer el Tadis,
que és de la Maria Jesús Moïños.
Que és la vessant més econòmica,
la història econòmica de la factoria.
De la factoria.
I ara, doncs, diguéssim,
ha sortit aquí la vessant, doncs, més artística.
Aquell de la Maria Jesús, com deies,
era curiosíssim perquè contemplava
des de les nòmines que cobraven
els primers treballadors de Tabacalera
fins, diguem-ne,
tot el que va ser, doncs,
les implicacions empresarials, històriques,
que van determinar que Tabacalera
vingués aquí a la ciutat de Tarragona.
Sí, sí, no, hi va haver...
Sí, sí, no, hi va haver...
Va ser una aposta, doncs,
d'en Can Bó,
i en el moment en què la Lliga va estar...
va col·laborar amb els governs de Dato i tal,
per...
Vaja, que va entrar en la governança,
en la governació d'Espanya,
i, doncs, una de les coses que em van treure
va ser això, la Tabacalera a Tarragona.
Aquesta és la Tabacalera d'ara.
Sí, sí, és, doncs, Tabacalera.
No són fotografies antigues,
sinó que és la Tabacalera ara com està,
vist per dos fotògrafs, no?,
que donen un d'ells així, doncs, diguéssim,
més artístic.
De totes maneres, aquest llibre,
si algú, doncs, passa els fulls,
els hi serà familiar,
perquè ha estat una exposició
que han pogut veure a la Casa Canals,
vull dir, el que fa el llibre
és recollir totes les obres,
o bona part de les obres,
no sé si hi ha la totalitat o no,
però m'imagino que bona part, sí.
Jo crec que sí, que és la totalitat.
És una Tabacalera diferent, eh?,
la que podem contemplar
en aquestes obres de Pau Gavaldà i Quim Vendrell.
Volte, doncs, no res,
omplint prestatges
de la zona, de l'àrea local
de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Com esteu d'activitats?
Ja, com sempre, si comptes,
ara he vist també que la sala infantil i juvenil
comença tot allò de la castanyada,
allò com a més tradicional
que no perdeu de vista.
Sí, i el que tenim és,
el dimecres vindrà en Manel Sant Roma Lucía,
que és, vaja,
és una persona de Tarragona
sobradament coneguda,
que és senador,
un dels fundadors de Tinet,
un dels fundadors de la Colla Jove
dels xiquets de Tarragona,
ens vindrà a donar una conferència
sobre l'any de l'astronomia.
Ara que s'acaba,
doncs, agafarà,
en farà un balanç
i en farà, doncs,
les perspectives,
les perspectives que han quedat, no?
Aquest any, l'any 2009,
ha sigut l'any de l'astronomia,
que la va declarar l'UNESCO l'any 2006,
coincidint amb els 400 anys
de la primera observació
que va fer Galileu,
la primera vegada que va fer,
que va adreçar el telescopi,
doncs, bé,
en fa 400 anys
i ha sigut l'any de l'astronomia.
Una conferència de Manel Sant Roman
i que hem sentit d'altres
sempre són sorprenents,
passen volant
i més si parlar d'una passió,
una de les seves passions,
de la seva vida,
com és l'astronomia.
A quina hora la fareu?
A dos quarts de set de la tarda,
el dimecres.
I un acte ho verà a tothom,
com és habitual,
gratuït,
com és habitual, també.
Molt bé, Esteve,
doncs, escolta,
no sap greu que hagis de carregar
tots aquests llibres cap a la biblioteca,
però t'ho agraïm moltíssim,
perquè, clar,
quan els toques i els veus,
doncs, jo crec que podem donar
als oients
una perspectiva molt més àmplia
del contingut
de cadascuna d'aquestes obres.
Moltíssimes gràcies
i bona setmana.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.