Fins demà!
Sí, aquest escoltar la natura cada dijous.
La veritat és que ja al final de la setmana
i després de tantes hores d'informació,
arribar a aquesta mena d'oasi que ens creaves
ens ha anat molt bé.
Ha estat una teràpia molt interessant.
Bé, jo diria que serà fins ara, no?
Sí, que ara farem una mica d'estiu i continuarem.
A més, com saps què, quasi cada programa
m'has d'estirar el micro perquè ja no el deixo.
Al començament l'hi feia com a por, saps?
I ara li ha agradat això.
A veure, jo no sé vosaltres,
jo he après tantes coses que no sabia
sobre el món de la natura
i a més aquest món tan proper a nosaltres
i he descobert els paisatges
que només que els oients hagin descobert
la meitat que és servidora,
jo crec que ha tingut i té una utilitat fantàstica aquest espai.
Ens vam quedar parlant dels animals
que sortien a la nit,
llimacs, baboses, d'aquestes caravols.
I tu vas dir...
Parlem dels ratpenats.
No teníem temps i d'aquests animalons hem de parlar.
Sí, parlem d'un animal nocturn molt conegut.
Aquesta descripció quadraria amb algun altre individu, segurament.
Sí, sí, segurament.
I també amb alguna pel·lícula de terror
o de ciència-ficció també,
perquè sembla que surt la nit i t'apareixen.
Jo no sé per què tan en tant mala fama.
Tu ho has pensat alguna vegada?
Bé, jo penso que...
Perquè són llejos.
La mala fama ve donada per la ignorància sempre.
Pensa, tots els animals que estèticament ens poden produir
una certa mania des de les artròpodes,
les aranyes, escorpins, serps...
Per ser vivit.
I dintre d'aquest grup també entrarien els ratpenats.
Tot el que sigui diferent, no?
Malauradament, l'ésser humà és el que fa, no?
Quan hi ha coses que són diferents a la normalitat,
que jo no sé, encara no sé el que vol dir normalitat,
la marginem.
Jo que demano perdó, perquè he dit llejos
i des del segon o el tercer programa vam quedar
que el cànon estètic i de bellesa del món animal
no tenia res a veure amb els paràmetres
aquests superficials que tenim els humans.
Per tant, els ratpenats no són llejos, són singulars.
T'agrada més?
Són singulars?
Són singulars?
Sí, sí.
Respecte a altres mamífers.
El que passa és que sempre, per això et deia
el tema aquest de l'ignorància, si em permets,
que malauradament llotgem sense saber.
I quan molta gent em diu
ah, una serp és jafiscosa
i li preguntes quantes...
Respecte a què?
No, no, però quantes serps has tocat?
O quants ratpenats has vist de prop?
Cap.
Llavors?
Jo sí.
A més, un munt i volant per sobre del meu cap.
Tinc un trauma encara, Ferran.
Sí.
A més, a prop de Tamarit.
Mira què et dic.
Sí, allà als búnquers pot ser?
Als búnquers.
Als búnquers.
I mira, jo no sé ara, però fa molts anys, molts i molts, eh?
Sí.
Com deien els contes, és allò de sortir per un munt de ratpenats.
Eren clàssics.
Anaves a provocar una mica, a trobar-los.
Sí, sí, sí.
Els nens, en aquella època.
És un lloc que, malauradament, encara no sé com està el tema, però és possible que acabi soterrat.
Sí, perquè no s'ha tornat a parlar d'aquesta qüestió.
No, no, no sé.
No sé.
I, malauradament, doncs, aquests animals, per la seva funció ecològica, necessiten d'aquests espais tranquils.
Que no eren molt tranquils quan anàveu vosaltres, com veig.
Però necessiten.
No, però jo no ho he fet de gran, això, eh?
Bueno.
Jo he fet en l'edat de la innocència i de la ignorància.
No ho faria, primer, perquè em faria molta por.
Bueno, doncs, ells el que fan és que necessiten d'aquests espais per descansar.
Com sabem, són animals nocturns o crepusculars, moltes vegades, abans que es pongui el sol, ja estan volant.
I, realment...
Com altres pàjaros.
Com altres pàjaros, sí.
I, com passa a la natura, doncs, aquesta evolució ha fet que aquests animals siguin o tinguin unes qualitats molt diferents a la resta, no?
Ja sabem, la gent o la sabidoria popular diuen que són animals secs.
No són secs.
No són secs.
No són secs.
Tenen ulls, el que passa és que no veuen o no tenen una visió com qualsevol mamífer.
Tenen visió nocturna.
No, el que tenen aquest ull, que és poc funcional, els serveix per detectar si hi ha llum o no, val?
Però no perfilen imatges, segurament.
No.
No, no, no, no.
Hi ha altres, hi ha alguns que depèn de l'espècie, i això és una cosa que tampoc podrem saber del cert fins a quin punt,
però hi ha espècies tropicals, per exemple, que volen molt cap al capvespre i que poden arribar a menjar...
Bé, que menjen fruites, bàsicament, i aquests sí que tenen una visió molt més acurada.
Però, bàsicament, tots els repenats que tenim al nostre país, que són unes 24 espècies,
es mouen pels ultrasons, per la ecolocalització.
Tu em veus la cara en aquests moments que estic mirant les imatges?
M'estic esforçant, però em fan molta angúnia, eh?
No sé.
Tots els veus boníssims, clar.
Sí, jo els veig amb una cara simpàtica.
Hi ha d'altres que potser tenen unes accions, un pèl més agressiva.
A mi te'ls aquí, tots junts.
Oh, per favor!
Això és molt curiós, eh?
Ara veus aquí...
Són molt comunitaris o què?
A veure, sí i no. Depèn de l'espècie.
El que sol passar és que quan les femelles tenen els cadells,
el que fan és que formen guardaries,
en les quals tots els cadellets estan junts perquè no perdin escalfor.
Fins i tot hi ha altres femelles que no són fèrtils,
que també guarden d'aquests petits repenats.
I estan junts especialment perquè no perdin escalfor,
perquè quan són tan petits tenen poc pèl,
viuen en llocs humits i frescos,
llavors és important que estiguin junts.
Una cosa molt curiosa i seguint una mica el que és el cicle vital
d'aquests animals és la parada nupcial,
o sigui que tenen l'aparellament abans de l'hivern,
el qual vol dir que la femella es queda embarassada abans de la hivernació
perquè són animals que entren en una hivernació,
vol dir que el seu metabolismo baixa fins al punt
que poden arribar a tindre 5 batecs per segon només,
5 batecs dels 300 i escaig que tenen per minut.
O sigui, tu imagina't quina baixada de metabolismo tan important.
Molt radical, no?
Clar, 5 per minut és gairebé ben bé com si estiguessin morts.
I a més a més, el que succeeix és que la femella es queda embarassada
abans de la hivernació, ella mateixa per voluntat interromp l'embaràs
fins a que arriba el calor.
Però interromp l'embaràs i el pot tornar a reemprendre?
Exacte.
És a dir, queda en latència el fetus, si parlem d'això?
Queda en latència, hiverna també el fetus.
I s'atura el procés.
S'atura el procés fins al mes de març.
Fins al mes de març, abril, depenent de quina temperatura hi hagi.
Fé un parèntesi en l'embaràs és una cosa que, de la nostra perspectiva, és molt estranya.
Sí, però jo no conec cap exemple d'altra espècie animal que pugui fer això.
Altres espècies, per exemple, el que s'hi fan les femelles és conservar l'esperma.
O sigui que en una sola còpula poden contenir l'esperma dintre del seu cos fins a 5 anys
i poden decidir si les condicions ambientals són favorables, doncs quedar-se embarassada.
És a dir, m'estàs dient que creen el seu propi banc d'esperma dins del seu organisme
i elles decideixen quan es queden embarassades o no.
Clar, si les condicions són òptimes...
Ho tenen allà al rebost i diuen ara sí o ara no.
Ara hi ha molt de menjar, hi ha bones condicions, llavors es queden embarassades.
És impressionant, no?
Clar, així agafem simpatia a tots aquests animals perquè són autèntics prodigis de perfecció.
Sí, sí, sí.
I una mica seguint aquest discurs sempre de deixar la bellesa de banda i buscar aquesta finalitat
i aquest, em sembla que el Pep...
Sí, no, no, el Ferran està molt atent amb la carretera.
Doncs, escolta, en tot cas, anem a conèixer si s'ha obert ja, si no s'ha obert.
Recordem per a alguns oients que es puguin incorporar ara a la cindonia de la ràdio de la ciutat
és que a banda d'escoltar la natura, en Ferran Aguilar, estem escoltant des de fa una estona
en Josep Sunyer, que està en directe a la 340, concretament en aquest punt on s'ha d'obrir,
si no ho ha fet ja, que creiem que no, el trànsit en direcció sud,
l'accés de la rotonda de la Mora al segon cinturó de Tarragona.
Josep, hola de nou.
Hola, Yolanda, què tal?
Això tu? Què tal? Com està l'assunto?
Aquí a l'espera, però mira, fa 30 segons, fa 30 segons ha vingut un responsable de l'obra,
a més un responsable del Ministeri, amb el que havíem escoltat alguna vegada
quan havíem fet algunes de les visites d'obra,
i ens ha dit que obriran exactament aquest tram a les 3 de la tarda.
Ens ha dit que a les 3 de la tarda obriran aquest ramal,
perquè el que estan fent ara és acabant d'habilitar les tanques de protecció laterals,
que com deia abans no hi eren, l'estan acabant d'habilitar de forma provisional,
i a les 3 en punt de la tarda s'obrirà aquest ramal segons fons oficials,
un del Ministeri de Foment, que acaben d'escoltar aquí un dels seus responsables,
ja ens ho ha explicat.
I també ens ha dit, atenció, que dilluns, és a dir, dilluns de matinada,
el que és la connexió d'aquesta rotonda cap a la 340 es tallarà,
la connexió de la rotonda de la Mora cap a la 340 es tallarà,
i per tant, per accedir a les platges des d'aquest punt,
s'haurà d'agafar la circunvalació, el segon cinturó,
anar fins a la rotonda del Callà i accedir per allà, per la rotonda del Callà.
Per tant, també un canvi molt important respecte al cap de setmana i dilluns
d'aquest accés a les platges de Tarragona.
Això vol dir, Pep, que dilluns tornes a la carretera.
És més que probable.
És més segur.
Dilluns tornarem a parlar.
Jo necessitaré... Fes-me un mapa, sisplau, perquè jo no sé si podré...
És que penso que em perdré per la meva pròpia ciutat amb tants canvis.
En fi, què hi farem?
Ens hi acostumarem, eh?
Llàstima, volíem assistir en directe, no podrà ser 3 de la tarda,
però sí que podem donar la certesa i l'informació pràctica,
però més a banda que a partir de les 3 de la tarda es fa operactiu aquest canvi,
no és i posar els aplaudiments de plàstic,
que havíem preparat amb molt de carinyo, no té gaire sentit.
Aquí, Jolanda, si fos una festa, això ja són tots els convidats,
perquè hi ha els Mossos d'Esquadra,
ja estan també els responsables del Ministeri de Fomenta,
és a dir que tothom...
Per tant, la festa podria començar ara mateix, si volguéssim.
Però falten les tanques de protecció, que són les convidats aquí d'excepció,
que encara no han arribat del tot, estan a punt d'arribar també.
A les 3 de la tarda, insistim.
Molt bé, Pep, doncs ànim.
T'escoltarem a l'informatiu Tarragona Actualitat
i moltes gràcies, de veritat.
Fins ara.
Fins després, adeu-siau.
En fi, Ferran, no has pogut assistir a aquest moment històric,
però tal com van les coses, n'hi hauran molts per assistir-hi,
perquè hi ha molts canvis a les nostres carreteres.
Deixem-les de banda,
tot i que ha estat un dels moments
o un dels espais dels quals hem parlat,
sobretot parlant dels corredors biològics,
i la quantitat d'animals que moran,
creuen totes aquestes autovies i totes aquestes carreteres.
En contra de fer-les, en absolut,
planificar-les de manera que puguin conviure aquestes espècies,
doncs sí, aquesta seria la idea.
Si et sembla quatre detalls més d'aquest prodigi de la naturalesa,
que dèiem que són els ratos penats,
i fem una miqueta d'inventari de tot el que ha passat.
Sí, sí, sí, que han passat moltes coses, a més.
Comentari positiu,
doncs parlar de la quantitat d'insectes que es mengen.
Això ho hem estat parlant durant molts programes,
quan vam parlar sobre els falciots, sobre les oranetes,
recordes que vam dir?
Una oraneta amb un estiu es menja 5 quilos de mosquits.
No sé quan són 5 quilos, però seran molts mosquits.
No sé, però jo me'ls imagino en un plat i, vaja, és un bon àpat, eh?
Llavors tenim uns aliats perfectes
per tindre ciutats més sostenibles, més netes,
per no tindre que comprar insecticides,
i per tindre una qualitat de vida millor.
En molts casos, i fins i tot això mirant per internet ho podem veure,
a Anglaterra, a Irlanda, a Alemanya,
fan moltes campanyes per col·locar caixes niu,
per molts ocells, per ratpenats.
Per exemple, aquí estàs veient una...
Sí, una caixa niu, que és diferent a les altres caixes nius d'altres ocells.
Sí, perquè no tenen el foradet típic,
sinó que el tenen justament per sota.
És una escletxa estreta,
i especialment es fa per ratpenats que viuen als boscos,
perquè els falten arbres vells, els hem tallat,
llavors, clar, com no troben arbres que estiguin foradats
o que estiguin morts,
llavors va molt bé ficar-los aquestes caixes niu.
Es mengen els insectes, però vaja,
ja sé que és una pregunta tonta, Ferran,
però xuclen la sang?
No digui de les persones i el coll i que se t'enganxin així per l'esquena,
però...
Bé, al nostre país no hi ha cap tipus de...
Els mosquits també, xuclen la sang.
Els mosquits també, sí.
A veure, el vampir, com a tal,
és un rapenat que viu a la selva amazònica,
que s'alimenta bàsicament de la sang dels grans mamífers,
ataca, busca, ataca, entre cometes,
perquè no ataca, hem de pensar que són rapenats molt petits
i que succionen algunes gotes,
o sigui que són animals grans que ni se sabenten.
A més, tenen una saliva anticoagulant,
el que fa és que no es tanqui la faria per poder xuclar.
Però bé, tota aquesta mitologia,
totes aquestes històries,
doncs responen a contes, no?
Quin és el problema...
A veure, quin problema sanitari poden tenir aquests animals?
Hi ha un problema que des de fa uns anys
s'ha anat detectant puntualment, molt puntualment,
casos de ràbia,
especialment al sud de la península ibèrica.
Cada any hi ha dos, tres, quatre casos de ràbia,
però això també succeeix amb altres mamífers,
també succeeix amb, per exemple, sanguineus,
o saps que la ràbia es transmet per mossegada,
fins i tot es pot inocular a l'ésser humà,
però bé, la ràbia també la pot tindre un gos,
o sigui que, evidentment,
el risc és molt menor que altres riscos
que tenim a les ciutats o altres indrets, no?
Per aquests espais, que ho hem recordat tot el matí,
però no estàvem més fer-ho,
que hem fet amb el suport de l'àrea de medi ambient
de l'Ajuntament de Tarragona,
hem parlat de fauna, però també hem parlat de flora,
i hem estat molt atents a la protecció
dels espais naturals més immediats
de la nostra ciutat, no?
Sí, jo penso que una de les vèrtebres
o aquest eix vertebrador que ha fet,
jo penso que el programa tan divers
ha sigut buscar la importància que té el paisatge,
el paisatge com un patrimoni que hem de cuidar,
en el qual nosaltres també hi vivim,
per tant, si recordes,
sempre hem dit que ens surt molt car
el fet de no respectar la natura.
Ja fa temps que jo sé que em repeteixo molt,
però qualsevol economista ens donaria la raó, no?
És més econòmic fer-ho bé que malament.
És més econòmic,
sempre, sempre és més econòmic,
a curt plaç i a llarg plaç.
I fins i tot vaig fer una petita cunya,
penso que molt gran,
que s'està parlant sempre de la crisi, no?
Un país que és respectuós amb el seu paisatge
pot afrontar amb garanties qualsevol tipus de crisi.
Per què?
Perquè té el territori endreçat,
perquè el té equilibrat,
perquè sap on ha ficat la indústria,
el turisme, les urbanitzacions.
Quan no tenim això, tenim problemes molt greus.
Sí, però després hem de fer pagats
per crear comunicacions
que puguin donar servei a les persones.
Després ens falta aigua
perquè tenim massa gent on no en toca,
tenim un desequilibri del poblament humà.
No som conscients dels recursos naturals que tenim.
Estem a una conca mediterrània.
Si recordes, també vam estar parlant
sobre l'ús de l'aigua,
sobre buscar aquesta sostenibilitat,
sobre el tema de la jardineria,
de l'aixero jardineria.
Buscar plantes que estiguin adaptades
a llocs secs,
que no necessitin aigua.
Vam estar parlant també moltíssim
sobre les plagues,
sobre el mosquit tigre.
Ja, a nivell més naturalístic,
fins i tot,
sobre els ocells d'estiu,
sobre la fauna nocturna
que hem parlat
amb aquests últims programes,
sobre els amfibis.
Fins i tot els hem donat
veu i so.
Sí, perquè els hem pogut escoltar.
Els hem pogut escoltar,
els que s'ha pogut perquè...
No, ara no els tenim perquè ja han emigrat
o no sé on deuen ser,
aquests ocells,
però de fet han passat per aquí,
per la pàdio, ja no hi són.
Sí, sí, sí, han passat per aquí
i els hem pogut escoltar,
jo penso força bé.
Fixa't-hi, Ferran,
que hem parlat de moltes coses
i encara podem parlar-ne més
i esperem després de l'estiu
que torni a escoltar la natura,
que continuï amb el suport
de l'àrea de medi ambient
de la ciutat de Tarragona
per ser aprofitant,
per recordar sempre,
però sobretot a l'estiu,
perquè sembla que hi ha incidències
molt determinants
en l'entorn natural,
perquè tots estem més al carrer,
el telèfon verd
de l'Ajuntament de Tarragona,
el 977 29 62 22,
i recordeu també
l'adreça de correu electrònic
per a qualsevol consulta,
pregunta, suggeriment,
mediambient,
arroba, tarragonaradio.cat.
Ferran,
és un estiu particularment perillós
que ara els incendis,
ens ho deia el cap dels bombers
de la demarcació de Tarragona,
l'altre dia en directe
al matí de Tarragona Ràdio,
per tant,
posem una miqueta de la nostra part,
tots plegats, no?
Sí, sí,
i jo també voldria afegir
que una dita molt sàvia
d'un amic meu
que es diu Toni Vara,
i ell sempre comenta
que els incendis
es paguen a l'hivern,
això vol dir que la feina
ens toca fer-la a l'hivern,
no?
També una mica,
doncs,
s'adobar
dient que
el bosc no està brut,
el bosc té un excés
de matèria orgànica,
hi ha molta vegetació,
falten pagesos,
falten herbívors,
llavors què passa?
Que ens trobem
amb unes pinedes secundàries,
ens trobem
amb una comunitat vegetal
que no pertoca
o que és temporal,
hauríem de pensar
que el que toca
és tindre els dinars
i no plantacions de pins.
I Ferran,
ens falten programes
per poder abordar
tots els temes.
Ens falten programes, sí.
Per cert,
és que dos minuts,
dos quarts a dues,
però se'ns acumula la feina
que el Ferran acabava
d'arribar de Batea,
que inauguren el proper dia
3 de juliol
una exposició itinerant,
fotografies de Mariano Cebolla
i ell mateix,
Ferran Aguilar,
jo de moment
en el díptic
de la Fundació Caixa Tarragona
veig els flamencs del Delta
volant amb unes fotografies
precioses.
Per tant,
si volem veure-les totes,
aquests dies a Batea,
no reu una passejadeta.
Sí,
a més la Terra Alta
està preciosa,
les vinyes
amb uns pàmpols increïbles
i jo recomano
visitar
quan es pugui
aquestes terres.
Ferran,
un pla de veritat
que hagi estat a nosaltres.
Se m'ha fet molt curt
i bé,
fins ara.
Però després de l'estiu
se'n tornem-hi.
Gràcies,
Bon estiu.
Igualment.