Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Tu no saps l'alegria que em fa veure't cada setmana.
No, no, mira-me la cara, t'ho estic dient sincerament.
No, no, que no ho dic irònicament.
Val, val, val.
Heu ser de les poques persones d'aquest món.
Ja ho sé, i penso que, malgrat tot, tens dret que la gent t'estimi.
Ni que sigui una mica.
Això és perquè no et coneixen prou.
Me puc deixar una mica, me puc deixar.
Això és que no et coneixen, no et coneixen.
Pot ser, pot ser, pot ser.
A veure, jo ara ho comentava.
Aquest matí sentíem, la crisi, el creixement econòmic a Catalunya,
ha davallat una barbaritat.
Clar, l'Enric Garriga té una teoria una mica domèstica.
Davalla l'economia, la gent se'n va a l'atur, té molt de temps de lleure.
I en lloc de lamentar-se, dedica una part d'aquest temps de lleure a buscar feina
i un altre a fer de voluntari per la llengua, perquè ha augmentat un 80%.
Sí, això en els últims dos anys.
És molt, eh?
Doncs sí.
Que està molt bé.
Jo sí, no sé, tu miris per on tu miris una cosa, que en dos anys creix un 80%.
És molt.
És molt.
I, si mirem, estem parlant del voluntariat lingüístic.
I, tot i que fa cinc o sis anys que ho fem aquí d'Aragona, diguem que com a programa
que es va extendre, diguem, a tot Catalunya, a tots els centres de numeració lingüística,
amb la, diguem, coordinació superior des de les alçades de la sèrie de política lingüística,
i tot això, com ja ben muntat, un programa ja tot ben orquestrat i ben organitzat,
va ser a partir de l'any 2006, perdó.
Per tant, ve d'aquí que venguem com a punt de partida això.
A Tarragona és espectacular, eh?
Sí.
I, a més, clar, si mirem les dades de l'any passat, del 2008 al 2007, l'augment és del 41%.
I ara segurament diré una cosa que matemàticament deu ser incorrecta,
però pels que som profans amb això de la matemàtica i els percentatges,
sembla que, doncs, podríem dir, segur que deu ser matemàticament incorrecte, però jo ho diré.
Sembla que el nostre, putem un ritme mantingut de creixer un 40% cada any respecte a l'any anterior.
Això, doncs, està molt... Poques coses creixen un 40%.
Poques. Saps que estaria molt bé?
No sé jo qui seria el perfil adient per parlar d'això,
perquè, clar, d'una banda, som conscients que l'ús social del català està com està.
Està fatal, està fatal.
Això, veus, ja, l'està fatal és la frase que jo sento.
Diguem-ne, que jo intento ser...
No, però avui porto informació contrastada, això, d'això.
Però deixa'm dir-te una cosa.
Està fatal, estaríem d'acord, perquè a vegades fins i tot costa una mica sentir parlar català pel carrer.
I a Tarragona, ja no diem a Barcelona i a altres llocs.
No diguem a les Rodalies de Barcelona, que és el que direm d'estar.
Escolta, d'una banda, tenim un munt de persones que aposten pel voluntariat
i després un nombre elevadíssim i llistes d'espera de nou vinguts, sobretot,
que volen aprendre català.
Sí.
És difícil de remenar tot això.
A mi em porta a la bipolaritat.
Són dues realitats que a més són constatables.
Com s'enquestra tot això?
Són dues realitats que coexisteixen i és la bipolaritat que caracteritza la nostra llengua.
I a la nostra cultura.
I la nostra persona.
No, no, però és un fenomen curiós, eh?
I a més, el contingut d'avui va justament en aquest sentit.
És absolutament bipolar.
Començant per fer el balanç dels 20 anys del Consorci per la Normalització Lingüística
que es presentava ahir a Barcelona,
mentre jo anava enviant notes de premsa sobre el balanç del voluntariat,
només el voluntariat aquí a Tarragona.
De manera que ara explicaré una mica i després, paral·lelament,
el segon bloc que vindrà són totes les desgràcies
que ens estan basant en l'idioma a nivell europeu, a nivell valencià, etcètera.
Per això, la cosa està així de bipolaritzada.
I perdona, avancem ja que alguns d'aquests arguments de menys tenir,
el català com a llengua pròpia,
no tenen res a veure amb la crisi i amb diners.
És una qüestió de voluntat política, eh?
Això no costa diners, però fonamentalment, a veure,
quatre rètols, què t'han de costar amb tanta despesa que té el món avui dia?
Jo diria que, a veure, si tu has de fer un rètol nou,
te valdrà el mateix el facis amb l'idioma que et facis,
a no ser que vagis a parar amb un rètolista que copria tant la lletra.
Llavors t'interessa fer-lo en català perquè les paraules en català
acostumen a ser més curtes que les equivalents en castellà.
Senyores i senyors, hem descobert un argument,
escriure en català és més barat.
Les paraules són més curtes.
Evidentment, si tu fas un telegrama que es paguen per paraules,
es sortirà més barat fent el mateix missatge en català.
Per favor, si ja no s'envien telegrames.
És igual.
Vinga, va.
Són exemples aritmètics.
Parlem d'aritmètica.
Valence dels 20 anys del Consorci per la Normalització Lingüística.
Ja hem anat dient que en guany estem d'això
i ahir es va fer la roda de premsa oficialíssima
des de les altes instàncies del Consorci
que presideix el secretari de Política Lingüística,
que és Bernat Joan, la vicepresidenta de Política Lingüística,
la Paquita de Sant Vicent.
Per això sempre els dius perquè són els teus jefes.
L'ultracap i l'ultracapa.
No està bé.
No, és igual.
Capa és el que te l'ha correcta.
És igual.
Això ho fan amb una altra emissora.
Aquí no ho fem.
La cap.
La cap.
La ultracap.
Capa no.
La cap.
Capa és el senyor de les fotos que hi ha al Palau de Congressos.
I allò.
Bé, total.
El Gruix ja disponible,
a qui li interessa,
a la web de la Generalitat de Llengüa,
i hi ha disponible l'inducir de premsa de 12 pàgines,
amb gràfiques, xifres i tal.
Per tant, jo no vull ara posar-me a donar massa xifres,
que a més és un mal de cap i no s'entén res,
i després ningú es queda amb la xifra.
Però les conclusions?
Conclusions.
Doncs que amb aquests 20 anys,
i comptant amb els cursos que s'estan preveient
i que es faran durant aquest 2009,
el consorci arribarà al milió d'aprenents de català.
Vol dir que en 20 anys,
un milió de persones han après català.
I aquí no comptem els que ja ho sabien.
No comptem els que ja ho sabien.
A veure, també és veritat que d'aquest milió,
si posem els que ja n'hi havia molts,
que ja en sabien parlar però no n'havien après mai a escriure,
i jo d'acord amb els primers anys de treballar en aquesta empresa,
que jo no fa 20 anys, però pocs me'n falten.
Sí, sí.
Els primers anys, els cursos inicials,
i això teníem...
Catalano parlant.
Teníem gent catalana parlant que d'una edat...
La que fos,
perquè no havien tingut mai opció d'estudiar català.
Per tant, teníem gent de vora de 30 anys
que no havien après a escriure en català al col·legi,
i que no sabien gaire llegir,
doncs bé, però això ja fa molts anys.
Tot això ja està molt superat,
i ara, en canvi, els últims anys,
la cosa, els cursos inicials,
que són els que més creixen,
són els de...
Per exemple, tinc dades per aquí,
del total de 64.569 alumnes estrangers
que hem tingut inscrits a l'últim any,
la meitat eren llatinoamericans,
és a dir, sud-americans.
A mi m'ha fet una...
O llatinoamericans,
bé, sud-americans,
sud-americans, no sé.
Que has dit que l'he pescat així,
quan dius això de fa no sé quants anys,
i la gent que no sabia escriure,
perquè no ho havia estudiat al batxillerat,
ara això està superat?
Relativament.
Ah, continua.
Que escriguin correctament en català,
i que parlin en català,
que està superat quanta gent de 18, 20 anys,
que teòricament han fet la immersió lingüística.
Jo parlo dels que passen dels 30 i dels 40,
que fa 20 anys van començar a estudiar,
a aprendre a escriure en català,
i aquests sí.
Una altra cosa són els estudiants d'avui dia,
de 18 anys,
però això és un altre tema.
Bé, continuem.
Aquests no entenen al consor, encara.
Per exemple,
en aquest balanç dels 20 anys
destaca molt tot l'apartat dels cursos de català,
perquè, a veure, n'hem fet...
Mira, l'any passat hi havia 11.300 inscrits.
D'aquests, 64.599 eren estranges,
i la meitat d'aquests,
és a dir, 32.000 no sé quants,
eren llatinoamericans.
Després, l'any passat es van fer,
des del consorci, 4.582 cursos.
No, perdó.
Sí, sí.
Sí, sí, l'any passat es van fer 4.582 cursos.
Clar que aquí hi ha cursos de 20 hores,
de 45 hores, de 90...
Hi ha de diferents nivells.
Hi ha de diferents nivells intensius.
Totes les modalitats, fins i tot els a distància,
doncs en van fer 4.582 cursos.
Una de les coses que s'ataca als cursos
és que des del principi del consorci fins ara
sempre hi ha hagut un creixement continuat
dels cursos inicials i bàsics, eh?
I això fa un salt espectacular
a partir de l'any 2007-2008,
en què també es nota l'entrada de la immigració, etcètera, etcètera.
I, per exemple, dèiem ara,
parlàvem del gran gruix
que representen els estudiants llatinoamericans,
però també hi ha uns quants grups,
diguem, d'altres procedències
que estan creixent bastant en els últims anys.
Per exemple, del Marroc,
de l'any 2005 teníem 4.000 estudiants
i el 2007, en dos anys, es passa a 9.500,
que és molt més del doble.
O de Romania, el 2005 n'hi havia 1.200,
el 2007 n'hi havia 1.800.
De xinesos, d'aquí a la bona ara ho estem fent...
Sí, no, heu començat ara.
L'any 2005 només vam tenir 243 xinesos en tot el consorci,
és a dir, tot Catalunya.
A Catalunya, 243 xinesos només.
Que estudiessin català.
En canvi, el 2007 hi eren 1.160.
I això que fem aquí a Tarragona del Pla d'Acolliment de Xinesos...
Hi havia un l'altre dia.
Sí.
Un només, eh?
De què?
No hi havia un xinès només inscrit?
De moment, però ja n'estan venint més.
No, no, no, és que ara n'estan venint.
Realment ja n'hi ha...
Era massa aviat, no?
Sí, doncs bé.
Hem passat a 1.160 i, per exemple,
això que estem fent a Tarragona també s'està fent en altres poblacions,
que fins ara no es feia i això es notarà.
Però mira, tot això que estàs dient...
Perdona, això constata allò que dèiem,
de les dues realitats que viuen
i que no acabes de lligar tot plegat.
Aquesta demanda de cursos,
aquestes xifres de gent que aprèn català
i després la realitat de l'ús social de la llengua,
doncs són coses que no acabes d'entendre.
Després ens explicarà el Puig Palat en una de les seves enquestes.
Per això estan els sociòlegs perquè ens ho expliquin.
Altres coses d'aquestes del balanç, per exemple,
amb això del voluntariat per la llengua,
el conjunt de Catalunya en aquests anys,
en els últims sis anys,
que és des que es va inventar això,
al marge que a partir del 2016 es generalitzi,
des dels fa sis anys,
ja s'han fet més de 30.000 parelles lingüístiques.
Que es diu aviat.
30.000 parelles lingüístiques,
és molta gent participant en això.
30.000 parelles vol dir com a mínim 60.000 persones.
Com una cosa que és gratis,
que és desinteressada, que ningú cobra per fer-la.
Que no cobres, que has d'esmarxar unes hores del teu temps lliure,
i amb altres coses del Consorci
que s'ha treballat en tots aquests 20 anys,
doncs bé, són justament aquelles coses
que són les que faig jo més o menys,
que és allò dels estudis sociolingüístics
amb les eines que tenim,
com l'índex Pla,
que aquí a Tarragona vam fer aquell conveni amb el Gips,
ja el farem al Sociosanitari Francolí,
també l'estem fent amb alguns departaments de l'Ajuntament.
Després hi ha l'offercat,
que és l'oferta...
És aquest que heu fet també amb aquesta casa.
Sí, aquest any,
una de les coses que farem ara, el 2019,
és presentar els resultats de l'offercat a Tarragona.
Ho vam fer l'any 2002,
ho vam tornar a fer el 2007
i ara presentarem els resultats.
Això és l'oferta de tota la ciutat,
amb allò del món sociològic, etcètera.
Vinga, va, comencem el de la secció de bufetades?
Sí.
Vinga, va.
Aquí l'interès i tot això,
ja he dit abans,
està disponible un dossier de premsa
amb gràfiques i numerets i xifres i tot
a la web de la Generalitat,
a la web de Llengua,
i segurament a la del Consorci també hi serà,
perquè això, com que això va ser dilatatada,
suposo que durant el dia d'avui
el servei s'ho penjaran.
A veure, Enric, tu ets molt jove,
però jo recordo que soc bastant més gran que tu,
que quan es començava a recuperar...
No et facis ara l'home madur.
Quan es començava a recuperar...
Sí, perquè portis barba,
jo no tinc barba i soc més gran que tu.
No és gris.
Doncs deixa'm parlar de les coses importants.
Quan es va començar a recuperar el català,
jo recordo que hi havia un país europeu
de referència d'interès del català,
que era Alemanya,
perquè fins i tot hi havia una càtedra de català
en una universitat,
i això et parlo potser fa 20 o 30 anys,
imagina't.
Jo recordo que em vaig assabentar
i em vaig sorprendre molt
que a Alemanya
tinguessin aquesta cura amb el català
i que hi hagués una càtedra
i que hi hagués tant d'interès.
I l'altre dia de la veritat
és que em vaig quedar força parada
perquè m'ho hauria pensat
de qualsevol altre país,
però no dels alemanys,
que sortís aquest senyor,
el Hans-Gerr Potering,
i digués que...
Això deu ser putiner.
El català a Europa no,
que és molt de gasto.
El putiner.
Perquè al final venia a dir això,
que és molt de gasto.
Com totes les llengües
vulguin ser a la Unió Europea,
això és molt de gasto?
Sí.
És que, a veure,
una cosa no ho treu l'altra.
Les universitats són un món a part.
Alemanya és el país del món
on hi ha més càtedres de català
fora de Catalunya.
Continua,
vent-hi aquesta dinàmica, doncs.
Sí.
I Anglaterra és el segon país del món
on més càtedres de català
hi ha fora de Catalunya.
altra cosa és que a Espanya
no n'hi hagi ni una.
Que és ben curiós, això.
No n'hi ha ni una.
A Alemanya n'hi ha 15 o 17.
A Anglaterra, 6 o 7.
Però, per exemple,
també hem de pensar,
i si jo volgués...
Per què no hi ha una càtedra
d'Eusquera o de Gallec
a Barcelona, per exemple?
Doncs no ho sé.
Hi ha una càtedra...
És clar, és que, a veure,
a que cadascú que assumeixi també...
És que no ho sé.
No, jo tampoc.
Si algú sap, que ens truqui, sisplau.
Mira, ahir preguntava
quan mesurava una escala de bombers
i una oient ens ho ha mirat.
Ah, sí?
I quan m'ho ha de dir?
30.
30 metres,
perquè un cunyat d'aquesta oient
és bomber,
i li va preguntar.
30 metres o no?
30 metres, però estirada al terra.
No sé si és que ja posada en dansa,
doncs és una altra cosa.
Tornem al Putiner.
Vinga, anem al Putiner.
Potering, doncs,
deu ser el Putiner, no?
Podem traduir-ho així.
L'anirem la nostra amic Putiner.
A veure.
En una traducció lliure, sí.
Aquest senyor és alemany.
Bé, potser no ha anat
a la Fira de Frankfurt del 2007,
és igual.
Potser no sap català,
és igual.
Ell aquí fa de polític.
I la política...
O de tresorer.
O de tresorer,
no sé què és aquest.
Aquest és el president
del Parlament de la Unió Europea.
I aquest senyor,
com a president del Parlament,
el que s'ha de preocupar
és que es compleixin
les lleis europees.
I aquí s'acaba el bròquil.
És que no té més.
No és una valoració personal,
ideològica.
És un tema de compliment de la llei.
Que divagui sobre
si és convenient o no
o la independència i tot això,
a ell què tant li fot?
I a nosaltres què ens fot
el que diia aquest home?
Si és igual,
si no pinta res
amb el que jo pensi aquest senyor.
O el que tu pensis
o el que pensi...
Estàs enfadat, eh?
Que se'm vagi a plantar rabes.
Estàs enfadadíssim, avui.
L'única manera
que el català sigui oficial a Europa
és que un estat
membre de la Unió Europea
ho demani.
I em sembla...
Jo, ara diré la meva ipundo.
No és d'opinió política.
La meva idea és...
La manera més fàcil
és que Andorra
entri a la Unió Europea
i com a estat europeu
llavors el català serà oficial
i s'ha acabat la tonteria.
El mateix dèiem
amb el Festival d'Eurovisió
i mai han arribat
els andorrans
cantant en català.
Però no perquè no hi arriben
i perquè a més
canten en anglès, ara ja.
Però si Andorra
entrés a la Unió Europea,
com que és un estat
ho pot demanar
i si la Unió Europea
l'accepta,
l'idioma oficial d'Andorra
de moment
és només el català,
doncs és la manera més fàcil
i més pràctica d'això.
Perquè l'altre és que
mentre Andorra
no sigui un estat
de la Unió Europea,
la nostra possibilitat
que el català sigui oficial a Europa
passa per la voluntat política
del govern de l'estat espanyol.
I això,
ja vam parlar l'altre dia
de l'estudi aquell
del cercle d'estudis sobiranistes,
ja s'ha vist
les matingales
que feia el Moretinos
amb el Valencià
i el Català
i tot el que fan els del PP
i tot el que fan els del PP
és igual.
No hi ha res a pelar.
Per tant,
deixem-ho córrer.
De fet,
l'estat espanyol,
segons expliques ara,
es nega a aplicar
la llei de retolació
de carreteres.
Sí.
Ja no parlem d'Europa,
sinó que parlem d'aquí.
Allò que diuen,
ho diré en espanyol,
que me muestra un botó.
Un exemple més.
I a veure,
hi ha un decret...
Me muestra un botó
també ho podríem dir.
Possiblement.
Com me muestra un botó.
Però com que és una cosa
dels espanyols,
doncs ho dic en el seu idioma
perquè ho entenguin.
Perquè es veu
que el català
no ho entendran.
Posi't repelent ara.
És igual,
m'hi poso.
Estic bipolar,
ja ho he dit.
Jo et veig, ja.
La retolació,
hi ha un decret
de la Generalitat
com altres
que hi ha decrets
que es compleixen
i n'hi ha que no.
Doncs aquest és un...
Hi ha un decret
de la Generalitat
de l'any 1991
que obliga
que la retolació
de les carreteres
al Principat,
els topònims,
siguin en la llengua oficial
que són els catalans.
No és que es vulgui fer
la retolació
de les carreteres
a Segovia,
en català.
No, no,
parlem-la aquí.
Parlem-la aquí.
Les carreteres
que depenen de l'Estat
i que senyalitza l'Estat...
Això és veritat,
això és veritat.
Haurien d'estar,
els topònims,
haurien d'estar
en l'única forma oficial
que tenen
que és la forma catalana.
Hi ha diverses lleis
que ho normativitzen,
ho aclareixen...
Ja l'estat bilingüe.
No,
el que passa és que
segons quines zones
de Catalunya
l'administració de carreteres,
la DGT,
o el que se'n digui,
el que se n'encarregui
de fer els rètols,
no els fan en català,
els fan en SEA.
Sobretot
quan són topònims
referits a...
Per exemple,
a Perpinyà.
Hi ha exemples?
Sí, sí, exemples.
Els topònims
de fora de Catalunya,
però que el carretol
està dins de Catalunya,
segons aquest d'aquest
haurien d'estar en català.
Per exemple,
Perpinyà.
Té nom en català.
Posen en menya.
No,
ho posen en francès,
directament.
Perpinyà.
Perpinyà.
Perpinyà.
Els poblacions
de la Franja,
doncs en lloc
de posar
Tamarit de Llitera,
la retolació
dintre del territori català,
la retolació
que fa la Direcció General
de Tràfico
posa Tamarite de Llitera.
Però això
està dins del territori català.
Calafeite, sí,
Calafeite,
en lloc de Calazeit.
Benavarri,
en lloc de Benavarri,
etcètera.
Tot això.
Bourg,
Madame,
en francès,
en lloc de la Guingueta Dix,
que és com es diu això.
Bé,
aquesta és la cosa.
Des de Catalunya
ja se'ls va reclamar,
hi ha una entitat
que és la Teneu d'Acció Cultural
que va reclamar
la subdelegació
de l'estat de Girona,
perquè tot això
està detectat a Girona,
aquests topònims,
i els altres a la Franja.
Però ho reclama
una entitat cívica,
no ho reclama
al govern de la Generalitat?
No, simplement
s'adreixen allò
demanant que
si tenen intenció
d'aplicar el decret,
perquè és un decret
que és una llei
que es vigent.
Tu també li pots preguntar
si vols,
escolti,
vostès no apliquen la llei?
No segueixen aquest decret?
I la resposta
del subdelegat espanyol
de trànsit
va ser que no tenien
cap intenció
de complir aquest decret.
Ja està.
Bé, doncs ja està.
Pol morro.
El País Valencià
està pitjor en aquest tema, no?
Sí, el País Català
està pitjor.
I de tot això,
la plataforma per la llengua
ja n'ha fet estudis,
des de l'any 2006
vam fer un estudi,
tot això de la retoponímia
i de la retolació,
però simplement
perquè no els hi donen la gana.
I ja està.
Si no els hi donen la gana això,
com han de donar-los la gana
que el català sigui oficial a Europa?
Però és el que dèiem,
a veure,
tu pots entrar
ideològicament
en el terreny que vulguis,
que per això
cadascú és llibre
de pensar el que vulgui,
però la legislació és clara
i s'ha de complir la llei, no?
Sí.
S'ha de complir la llei, punt.
i tot l'altre...
També hi ha un estatut
aprovat i vigent
des del 2006
que tampoc s'està complint.
Per aquest camí
anem pel Pedregà, eh?
Escolta,
anem pel Pedregà.
Avui està fatal.
No, no,
és igual,
putem l'antídot,
al final tenim l'antídot.
Molt bé,
això ho espero,
m'estàs deixant
molt deprimida.
Què passa a Castelló?
Què passa a Castelló i Alacant,
poca broma.
Sí,
entre mig queda València
que no tinc res en concret,
però tot és en general igual.
Però alguna cosa trobaries
si busquessis, no?
Només cal gratar una miqueta.
Això és com aquí
tu fas un foret
i trobes restes romanes.
Doncs tu borrasques
una mica per internet
sobre la situació sociolingüística
al País Valencià
i de seguida
surten les desgràcies,
totes.
Vinga,
quines són aquestes?
Bé,
les diputacions,
un desastre.
La diputació de Castelló,
menyspèria el català,
acaben d'aprovar un reglament
del BOP,
del Balletí Oficial
de la província de Castelló,
que això ho fan les diputacions,
en el qual s'especifica
concretament,
l'article guata
imposa que el castellà
com a llengua
de la publicació habitual
del BOP.
I diu l'article,
diu,
el BOP se publicarà
sempre en castellano
i en su caso...
No és el BOE,
és el BOP, eh?
El BOP,
el de la província.
I en su caso,
també en valenciano,
cuando la administración
o particular anunciante
remita el texto redactado
en ambas lengües.
Ja està.
Hi ha una llei
d'ús i promoció del valencià
que diu que això
no és així.
Per tant,
vull dir,
aquest reglament del BOP
directament ja
se salta a la llei,
una llei
de la Generalitat Valenciana
que és aquesta.
I així van
a la Diputació de Castelló.
Però no són els únics
perquè a la Diputació de la CANT
fan tres quarts del mateix
no amb el BOP,
sinó en aquest cas
la web.
La web de la Diputació de la CANT
des que es va inventar
no sé quin any
l'any 2005,
es va estrenar el 2005
només en castellà,
des de llavors
van començar
a reclamar-li
que fos en valencià.
Des de l'estiu del 2007
la versió
catalana,
valenciana,
o catalana,
és igual,
estava en construcció
i actualment
ja existeix
aquesta versió
en català
o valencià
de la web
de la Diputació de la CANT
però
és un autèntic desastre
i despropòsit lingüístic.
Coses mal traduïdes,
coses amb faltes d'ortografia,
trossos que no estan traduïts,
etcètera, etcètera.
Vull dir que
tal com està això...
Escolta,
fem una pausa
perquè és que jo ja estic...
És que no puc més.
És que no puc més.
Atenció.
Si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
I vostès diran
remuntarem...
De moment no.
De moment no.
Que ningú es deprimeixi.
Tenim un medicament apropiat.
L'ús social del català,
el treball de camp
que estem resseguint
en aquestes pàgines
de l'Avui.
Era de l'Avui?
Sí, del dia de l'Avui.
El francès Puigpelat.
Això mateix.
Aquest senyor
que ha fet un treball
que no té valor sociològic
ni estadístic,
recordem-ho,
que senzillament
és una sèrie
d'articles periodístics
en el qual
ell interpreta
quin ús
se'n fa del català.
Insistim molt en aquest terme,
que no és un estudi oficial,
és una percepció
d'un cronista.
Però que ens va molt bé
amb el programa
en nefast
que tenim avui.
Hem començat molt bé.
Això ara va cada vegada pitjor,
però després remuntarem.
Vinga, això espero.
No perdeu l'esperança.
Això espero.
Ara, això sí,
amb el capítol d'avui
és,
transillament,
ens parla
que el català
està al límit de l'extinció.
Com a llengua d'ús social.
És que jo
trobo una mica exagerat.
El criteri de l'UNESCO
per dir que una llengua
està en perill d'extinció
és quan el seu ús social
està per sota del 30%.
I estem per sota del 30%.
Andorra, sí.
Però jo no disco Andorra.
No, però ho dic
perquè Andorra
fa pocs anys.
Si Andorra s'ha de fer
de la Unió Europea
ens convé, clar.
Andorra fa 10 anys
estaven al 50%.
En canvi,
l'any 2007 o 2008
l'últim estudi
ja havia baixat
al 29%.
Per tant,
Andorra està en perill d'extinció.
I nosaltres com estem?
Nosaltres estem fatal.
Segons les estadístiques
de la Secretaria Poliolingüística
i tal,
estem molt bé.
Però el senyor Puig Palat
se'n fa un treball
de Camp dels Seus,
agafa i diu
a veure,
el lloc on hi ha
dos terços
de la població de Catalunya
estan a la zona
metropolitana de Barcelona.
S'enfila el tren
i se'n fa
el trajecte
de Barcelona-Mataró
i tot anar.
A veure,
una cosa és aquesta
i una altra
és que s'hagués fet
una ruta rural
per les comarques
del nord de Catalunya
i hagués trobat
un panorama diferent.
O per allà
al Priorat.
Per tant,
insistim,
és una crònica
d'un periodista,
no té valor estadístic.
Agafa el tren a Sitges
i fa la ruta a Sitges
Barcelona-Mataró.
Per tant,
passa per tots els cinturons
i tots els voltants.
I llavors ell s'ha de dir
que amb una lliureteta
escolta les converses
i apuntar-se
en quin idioma són.
Tres hores més tard
d'acabat el viatge
el resultat és el següent.
Converses escoltades,
78.
Converses en català,
24.
Converses en castellà,
49.
Altres idiomes,
perquè també n'hi ha en xinès,
en àrab
i en algun altre idioma
que no és capaç
ni d'identificar.
Total,
percentatge,
català,
30,7%.
Estem a 0,7 centèsimes
del barill d'extinció
segons el criteri de l'UNESCO.
Castellà,
62,8
i les altres
un 6,4.
Per tant,
això,
estem al voltant de Barcelona
i si ha agafat el vol
el límit de l'extinció.
Però ull
amb les agotacions
que han posat
al treball
del senyor Puig Palat.
Novetats editorials
i informàtiques.
On anem avui?
Cap al YouTube.
Ara sí.
Vinga, va,
alegria.
Sí, som al YouTube
i esperança, home.
Mentre tot això passa,
la Secretaria de Política
Lingüística
ha obert
un canal
de llengua
al YouTube.
No sé si cal que ho diguem.
Tu t'has de saber què és allò.
El YouTube és allò on
tothom hi posa videus.
digui que sí.
Els videus.
Hi ha coses increïbles
al YouTube.
Flipants.
Tu saps que fins i tot
tens classes
de puntes de coixí,
de vídeos,
tens classes de crochet,
de treballs manuals.
Això dels puntes de coixí
triomfa molt
als casals catalans
arreu del món.
Sí, sí.
Doncs això,
hi ha vídeos
al YouTube
que hi ha de tot,
de fer retallables,
treballs manuals.
Per no ser més,
també n'hi ha sobre
llengua catalana.
Fixa't.
L'adreça és molt senzilla.
L'adreça és la web
de YouTube,
www.youtube.com
barra llengua.
De moment,
això depèn
de la Secretaria
de Política Lingüística,
de moment hi ha 27 vídeos,
que són els anuncis
de les campanyes publicitades
com els de la Queta,
per exemple,
o els del voluntariat,
de pel·lícules en català,
productes de veus en català.
Per exemple,
el vídeo,
aquí ja s'hi pot trobar
el vídeo que s'ha fet
amb motiu del 20è aniversari
del consorci,
que és un vídeo
de 3 minuts i mig.
Que és nou.
Sí, sí.
Però ja surt per les teles
o encara no?
No, no.
No surt de la tele.
Ah, no és de les teles.
Es difon per internet,
està aquí a la...
A veure,
el YouTube,
la gent cada dia més
l'utilitza també
per veure videonotícies.
Llavors,
algú que l'indreci
la llengua catalana,
doncs aquí pot veure
informació en vídeo
de la llengua catalana.
No té més segret
ni més coses.
A mica en mica
se n'hi van afegint.
I, per exemple,
des dels centres
de normalització lingüística
també tenim un canal
a dins del YouTube
per anar posant-hi vídeos
i hi ha vídeos
dels centres de normalització lingüística.
Saps que avui
com que he acabat
la secció esgotada,
estic cansada, Enrique.
Sí, cap problema.
Em sento com si
hagués estat picant pedra.
Escolta.
No et deprimeixis.
Uf, sort que després
parlem de teatre.
No et deprimeixis.
Què tens?
Després de tot aquest grigall
de puja i baixa
d'una de calç
i tres de l'ena
i tot això...
Tu no et notes cansat avui?
Sí, estic fet pols.
Estic al límit
de la depressió.
La bipolaritat
m'està matant
i estic al límit
de la depressió.
Per això
ho acabarem
amb la medicina d'avui
que és
un del disc
dels adversaris,
Va amb nosaltres,
un dels primers
i més importants
discos
ben fet
i diguem realment
del gènere de hip-hop
que és el grup adversaris.
El disc
és Va amb nosaltres
i la cançó
no podia ser una altra.
Avui,
un rap antidepressiu
per sortir una mica
vius d'aquí.
Doncs l'escoltarem
i amb molta atenció.
Espero que sigui terapèutic.
Enric, gràcies.
Fins la propera setmana.
La setmana que ve, més.
Adéu-siau.
Para que la penya
pilla fins i tot a missa
Anem a ser
el que més fa
tu de comissa
Micsa drogues dures
alienats
on ja li pissa
No et trec els duts
a sobre amic
sóc la Mona Lisa
Ho ets tot menys inepta
l'autoestima és la recepta
Aposto tant per tu
que ho veus
ho saps
i la saliva et regalima
quan m'acosta tu
que per tu també aposto
Aquesta depressió
no te la trauran
xinus ni quan t'acosto
no et demanis tant
que els purits aniran arribant
però no visquis
quotidianament pensant
on estic anant
pot ser porta
amb un roure
però bonic
com un bonsai
has de procurar
només plorar
com a esplai
el metge creu saber
que em passa
i no em coneix de res
i ja t'espassa
no està espletant
amb tanta pastilla
jo no tinc cap depressió
si és el món
que és una puta merda
amb pastilla
la ella
ni amb receptes
camamilla
amb antidepressius
no es paga el lloguer
ni bé el cambrer
es d'arribu
amb suflé
se'ls augmenta
el meu caché
sigo per fi amb respecte
ja saps que és qui el sembra
l'afortunat
que recull amor i aspecte
rap ni depressiu
rap ni depressiu
jo no sé per què van dir
rap ni depressiu
rap ni depressiu
que l'entornia
totes a les concurs
anivius
rap ni depressiu
rap ni depressiu
funcionari
no només reivindic
amb tu
rap ni depressiu
rap ni depressiu
que perdi l'estiu
que torni un cariu
hi ha gent que busca una excusa
jo busco un punt de fuga
sóc una germà on ruga
si viure una aventura
jo vull ser aquell
que amb el foc juga
si necessito tenir ajuda
si necessites
donar-te ajuda
mai no has de creure't
el peu de la lletra
una lletra d'un pavo
que en un viatge de metro
et fa una lletra
només travesso
trossos de vidre
trencats trivialment
que per casualitat
de la vida
formen tetraedres
sóc el pilluli
que s'amaga entre lups
amb la família
fent uns globs
d'enspilles de marrons
glups
només faig letres
per no tornar-me boig
les pinto de blau
de verdes rots
fins que fan goig
no cal ser psicoanalista
per dir que tens un problema
perquè dóna la sema a mi
que això salta a la vista
el dia té 24 hores
i a mi em despista
hores d'esbarjo
me'n falten
hores de classe
m'enquisten
però m'agraden
amb col·legues de parranda
avui em desperto
aquí demà
em desperto
a una altra banda
com Víctor Jara
també té record
d'Amanda
però la meva panda
aspira
i tu i jo
perdem la tanda
rap anti-depressiu
rap anti-depressiu
jo vingui
amb el mercatiu
jo no sé
per què
venit el teu
rap anti-depressiu
rap anti-depressiu
rap anti-depressiu
rap anti-depressiu
rap anti-depressiu
rap anti-depressiu
rap anti-depressiu
el que teu rei
el que teu rei
el que teu rei
els meus rap per criatures
són advertiments
ara que sents
cap al barri
s'esperen moltes
prematures
tot és clip-hop
ara és la tara
mira i si no vigila
et veuràs ta mare
i ta germana
vestida de calc
que n'hi ha dides
que conya et penses
que m'intimides
no a mi
no em faràs dir
que tu aquí
ets el puto rei
mides
el vacileu
te'l guarda
sexista
que sembra en farda
tant quan desgarda
et pilla't pink
i tele-tubi
i mata't a gallardes
però quan més dones
escopim sang en micros
si les que ho fan
tenen flors
que enganxen
com els petros
ja està
ja he canviat
de tema
la hòstia
escopirem grupis
d'encís
maniquis
costi el que costi
a l'esquerra
de l'esquerra
ens amaguem
sorprenem
quan no vestim
de marca
com amb els cants
caquem
rap és poesia
i contrapoder
és cert
però si no surts
al carrer
el missatge es perd
i aquest és el meu tema
per parlar del rap
no en faré cap
més ara que ja he buidat
el pap
i els camarades
i els militants
que no es pilli la histèria
quedaran ni les de temes
per parlar de la misèria
la marida
la marida
la marida
la marida