Joan Cavallé és el coordinador de la candidatura
de Tarragona, capital de la cultura europea, 2016.
La música de Xala l'heu sentit, l'hem posat per introduir la conversa,
perquè a més va ser la música, la careta que introduïa un espai
que esperem que tingui continuïtat en aquesta sintonia
dedicat justament a parlar d'aquesta aspiració de la ciutat de Tarragona,
que ha fet molta feina aquest estiu.
I parlem com si fons un ens interpersonal,
perquè han fet molta feina els voluntaris, no, Joan?
A banda dels tècnics.
I tu vols destacar, això, sobretot?
Crec que sí, crec que s'ha de destacar.
Era l'aposta que fèiem l'any passat, la temporada passada,
fer que funcionés el voluntariat, i crec que ens n'hem sortit.
El fet que cada vegada més hàgim aconseguit,
i sobretot durant l'estiu, durant aquest període,
que hem enganxat amb les activitats de l'ETC Festival,
de Sant Magí, de Santa Tecla, de l'11 de setembre,
i la nit 10, sobretot.
Tot això ha fet que els voluntaris sortissin
i que realment se sentissin partíceps del projecte.
La candidatura, perquè vagi bé, ha de ser la candidatura de la ciutat.
I a banda de les adhesions, que estan molt bé,
i a banda de tots els suports que hi pugui haver,
la participació activa a través del voluntariat
és un element, jo diria, imprescindible,
i a la vegada que fa avançar notablement la candidatura.
Jo recordo que de les primeres converses
i els primers programes que es feien en aquesta sintonia,
d'una banda estava la part formal, el projecte,
que ja en parlarem, els terminis,
el que diguem és tota la seqüència protocolària de la candidatura,
però que l'esforç, bàsicament, el voleu posar i el posàveu
en el fet que cadascuna de les persones d'aquesta ciutat
fes seva la candidatura.
Que ens ho creiessem nosaltres, primer.
Sí, això és una diferència, diguem,
un tret diferencial que ha de marcar les candidatures.
Jo crec que totes les ciutats que s'hi presentin,
o la majoria, estan capacitades per fer un bon projecte.
fer un bon projecte és qüestió que hi hagi un bon equip de redactors,
de pensants, de menys pensants,
que tinguin experiència en gestió cultural,
que tinguin experiència i coneixement del món de la cultura
i que redactin unes bones propostes.
Això és el projecte i jo no tinc cap dubte
que si no totes la majoria de les candidatures
podran fer un bon projecte.
Però el bon projecte s'ha de sostenir en la ciutat,
en les respectives ciutats, en les poblacions,
en el suport que tingui aquell projecte.
Suport que ha de venir de diferents llocs.
Hi ha d'haver el suport polític, evidentment, imprescindible,
sense el qual res no tira endavant.
Si no hi ha suport polític,
no es pot ni tan sols vehicular la candidatura.
Qui confiarà en una candidatura
que no hi hagi a les institucions al darrere
no es realitzarà, per molt que la seleccionen.
Però per això et deia que el suport polític
és un suport que, com amb l'Emili abans,
se le supone.
Se suposa, és a dir, si una ciutat presenta la candidatura,
se suposa que és perquè hi deu haver
un determinat suport polític,
en uns casos més amplis, en uns casos més amplis,
en d'altres menys.
Però el tret diferencial, torno a repetir,
és l'entusiasme, l'adhesió, la participació de la ciutadania.
I aquí el nostre vehicle ha estat el voluntariat.
Crec que en aquests dos, tres últims mesos
ha marcat una diferència.
Aquesta diferència s'ha notat en les adhesions que hem aconseguit,
però no només en les adhesions,
sinó en la identificació de la població amb la candidatura.
Tot i que encara no crec que tinguem les coses digerides suficient
i encara ens falta molta feina.
Avui mateix encara ens trobàvem amb notícies
que sortien als mitjans de comunicació sobre aquest fet.
Ahir vam fer un comunicat de premsa
parlant de les adhesions d'aquest estiu.
Hi havia mitjans de comunicació
i lectors que hi participen a través dels webs
i tot això que confonien les diferents candidatures
que hi ha a Tarragona.
És a dir, que encara falta feina a fer.
És curiós, això, clar, diguem, de formació professional,
però l'orella sempre la tens parada
i aprofitant que hem estat veïns de la vostra candidatura
a l'estat de les festes, per cert, magnífics els voluntaris
i voluntàries de diferents edats
que des del matí fins al vespre recollien les adhesions
i a vegades, clar, sortien al mig de la Rambla,
no estaven allà aturats, no deien,
escolti, vols signar?
I encara hi havia gent de Tarragona,
turistes molts que ho preguntaven, lògicament,
però, escolta, això de la candidatura,
que és altres no altres que deien,
no, no, sí, ja s'he signat fa temps,
vull dir que encara falta que es consolidi
aquest d'entrada coneixement de la ciutadania
cap a la candidatura.
Sí, sí, i saber diferenciar bé
que és cada un dels projectes que té la ciutat
i l'Ajuntament en concret, no?,
perquè n'hi ha diferents de projectes
i aquest es caracteritza pel fet de ser exclusivament cultural,
un projecte cultural
i un projecte que té una dimensió important
de cara a la projecció exterior,
és a dir, la capitalitat europea de la cultura
és un element que es nota
i que diferencia perfectament
les ciutats que són seleccionades,
les ciutats que són mereixedores d'aquest reconeixement
i que en totes les que hi ha hagut fins ara
hi ha un abans i un després claríssim.
La redacció del projecte,
la concreció del projecte, formalment,
diguem-ne que ja ha començat el compte enrere.
L'11 de setembre va ser el botlletí oficial de l'Estat
que es va publicar, doncs,
els 10 mesos de termini que teniu per fer el projecte.
Per tant, fins a l'11 de juliol pròxim, exacte.
El teníeu ja esbossadet.
Sí, a veure, el projecte...
Perdoneu, però molta cosa del projecte no es pot explicar,
perquè, clar, cada ciutat fa la seva,
s'ha de mantenir una certa discreció,
no és que no es vulgui parlar,
però és que diguem-ne que es funciona així aquí.
Sí, sí, sí.
Un tema de funcionament.
És un tema de funcionament.
El que explica cada candidatura,
el que pot explicar són línies generals,
bàsicament distintives i filosòfiques,
però el contingut exacte del projecte no.
val a dir que en la primera fase
el que s'ha de presentar necessàriament
no és un projecte molt detallat.
Hi ha dues fases.
En la primera no ha de ser molt detallat,
en la segona sí que hi ha de ser més detallat,
perquè amb els quatre anys d'antelació
en què ens movem,
és molt difícil arribar a concretar una programació.
Canvien moltes coses en quatre anys en el món de la cultura.
Per tant, el projecte o el preprojecte
el que serveix és per assenyalar les grans línies,
per assenyalar els programes que constarà,
les línies força,
els recursos amb què comptaràs,
per tant, que és un element imprescindible,
hem d'arribar al 10, l'11 de juliol,
sabent quins socis tenim per participar,
socis grans per participar en el projecte,
i després l'estructura organitzativa.
És molt important.
Aquests són els elements de què ha de constar el projecte.
En això estem treballant ara,
estem treballant, com tu deies, amb discreció,
però és com uns cercles concèntrics.
És a dir, ara estem treballant un nucli dur,
organitzatiu,
i a partir d'aquí s'anirà ampliant
en forma del que en podríem dir consultes.
És a dir, el projecte inicial s'ensenyarà
a un grup de persones expertes,
després s'obrirà a un grup de persones
coneixedores de la cultura de la ciutat, etcètera, etcètera.
Perquè normalment necessitem l'opinió de la gent.
Però no pot ser un sistema participatiu.
D'altra banda, no oblidem
que estem parlant d'una programació,
no estem parlant d'una cosa.
El projecte no és un pla d'infraestructures
o un pla cultural pel futur,
no, és una programació d'un any.
Per tant, l'interès de les consultes
és més relatiu.
Clar.
A veure, amb els temps que corren,
ja ho sabem tot,
allò de la crisi, tot plegat,
hi ha unes prioritats,
i fins i tot els pressuposts de l'Estat
que la nit és d'una vegada a conèixer,
ja sabem que l'àmbit de la cultura,
tot plegat, sempre queda més reduïda.
De totes maneres,
la dotació econòmica de la candidatura
a Tarragona 2016,
des del començament,
ha estat més aviat discreta.
No sé si podeu albirar
que ara que s'ha fet,
que ha començat aquest compte enrere,
doncs es podria dotar econòmicament,
pel que és aquesta feina,
d'alguna petit increment o alguna partida.
Això ho sabeu, alguna cosa?
Bé, això no depèn de mi, evidentment.
No, no, ja ho sé,
però que t'ho diran
si tindràs més dinerets o no.
Sí, de totes maneres,
nosaltres crec que hem treballat,
el temps que hem treballat en la candidatura,
amb pocs recursos econòmics,
però amb moltes idees,
i hem fet molta més feina
que la que han fet altres
amb molts més recursos.
El que és imprescindible
és saber focalitzar
què cal per aconseguir la designació,
que de vegades allò que cal
no costa gaires diners,
i no dispersar esforços
en coses superflues.
De totes maneres,
com més recursos tens,
evidentment pots fer més coses.
Una cosa tan simple
com una campanya de sensibilització,
és a dir, una campanya en premsa
amb mitjans de comunicació,
costa diners.
Com més diners tens,
més ho pots fer, això, evidentment.
I aquí són faves comptades.
Però de totes maneres,
vull insistir en això,
és a dir,
es pot fer molta feina,
ara per ara,
en la fase en què estem,
amb pocs recursos.
I el rendiment que estem obtenint nosaltres
dels nostres pocs recursos
és superior al d'algunes altres candidatures.
Quan calen els recursos de veritat
és quan has de programar.
Aleshores sí.
I precisament estem treballant
per tenir una programació adequada
en un moment determinat,
que és l'any 2016.
Respecte a això que acabes d'explicar
és bo recordar,
perquè a més ho hem vist
que tota aquesta feina discreta,
silenciosa,
no de les adhesions personals,
que són bàsiques,
sinó institucionals,
el Ramon Llull,
personatges del món,
de la cultura,
que van pel món
i que gairebé
us problemeten
que es posaran una samarreta
amb la candidatura
en un escenari
de qualsevol lloc del món.
Aquesta és una difusió
de la ciutat
i de la candidatura gratis,
si em permets l'expressió.
Per tant,
si s'hagués de pagant diners
o en campanyes publicitàries
aquesta tasca
que desinteressadament
fan personatges
conegudes
del món de la cultura
i institucions,
no hi haurien diners
per pagar-les
ni que us augmentessin
el pressupost, segurament.
Exacte.
Sí, sí, sí.
És evident.
Hi ha una cosa més
que reforça
això que acabes de dir
i és que
per molt d'escepticisme
que hi hagi
i que hi pot ser
i que l'entenem,
jo l'entenc perfectament,
al voltant d'aquests temes,
en aquest moment
el fet de ser candidats
i el que comporta
mediàticament
el fet de ser candidats
ja és un benefici net,
claríssim.
És a dir,
el que pugui haver gastat
l'Ajuntament
en la candidatura,
els diners que hagi pogut gastar
entre el 2008-2009,
que és el que portem
amb despesa,
amb una certa despesa
molt poca.
Comparat
amb la repercussió
que ha tingut
fora de Tarragona
i fora de Catalunya
perquè hem hagut interès
sobretot
en aquells llocs
on hi ha altres candidatures,
això
valorat econòmicament
seria
molt favorable
a la inversió, no?
Hi ha candidatures
que hi han posat.
Hi ha moltíssims diners
abans de fer la programació.
Potser entre poc i massa
sempre hi ha un terme mig, no?
Hi ha exemples extraordinaris
d'inversions
que dius on...
Sí, sí, sí,
hi ha exemples molt grans.
Hi ha algunes candidatures
que tenen pressupostos
de 8 milions,
de 7 milions,
de 6 milions d'euros
anuals
per poder fer
tot el que és la preparació.
Davant d'això
on pot dir
amb 8 o 9 milions d'euros
la de coses
que poden fer, no?
Sí, sí, sí.
De totes maneres
torno a dir
que de vegades
els diners
ajuden molt.
Ajuden sobretot
a anar
folgat,
a anar
tranquil.
A no patir,
com a les cases, Joan.
Això és com a les cases.
Sí, però
i per tant
els recursos econòmics
són molt de greu
quan arriben, no?
Però
torno a insistir
doncs que
el que és imprescindible
ja ho estem fent.
I les altres candidatures,
ara fem una mica
el tafaner,
també fan aquesta tasca
de parlar,
d'anar-hi,
d'aprendre contacte
amb institucions
perquè passegin el nom
de la seva ciutat
pel món.
o tenen una altra línia
també, no?
Vull dir que
aquesta línia de treball
és bastant comuna.
I tant, i tant.
Jo crec que
aquest aspecte
és l'únic
que ningú
oblida, no?
Hi ha el projecte,
evidentment, no?
Però els contactes
i sobretot
hi ha hagut
fins i tot
algunes candidatures
que potser
han volgut ser
una mica massa espavilades
en algun moment
volent demanar
determinades adhesions
que són impossibles, no?
Per exemple,
l'adesió del president
del govern
no es pot demanar.
No, clar.
No es pot demanar.
Hi ha hagut
qui ho ha intentat
i aleshores
hi ha filtracions
a la premsa
que de vegades
són
desafortunades
en aquest sentit.
Bé,
alguna vegada
fa un parell d'anys
recordo que alguns mitjans
de comunicació
diien
el senyor Zapatero
s'adereix a tal candidatura.
Això era fals,
després es va haver de desmentir.
Això perjudica...
He traient una frase de context
i el senyor Zapatero
estava en aquella ciutat
que és candidat
i aquesta ciutat
té moltes possibilitats
i ja ho comptaven
com una adhesió.
Exacte, exacte.
Quan era una cortesia, de fet.
Sí,
i que evidentment
els presidents
o els representants
institucionals
de l'Estat
no poden
no poden
afavorir
cap de les candidatures
que hi ha
si no es desvirtua
tot el procés.
Quina cursa, eh?
Al final es posarà allò
una mica...
Sí,
bé,
ara veurem què passarà.
De totes maneres,
nosaltres,
això ja és una cosa
que ja es pot dir
perquè
hem anat dient
ara tenim
una fita
el 2010
que es presenta
al projecte,
tenim l'esperança
posada
en què passarà després
el 2011.
Perquè un cop
ho presenteu
l'11 de juliol
de 2010
heu d'esperar un temps
que es revisi?
ens cridaran
a fer la defensa
oral
en una ciutat
que encara no se sap.
Jo anava a dir Madrid
però no té per què ser Madrid.
En principi
serà una ciutat
no candidata,
això segur,
per tant,
podria ser Madrid.
Territori neutral.
Sí.
I allà
totes les ciutats
candidates
defensaran
en viu
la seva proposta.
Segurament serà
el setembre
de l'any que ve,
segurament,
aproximadament.
I sabrem
algun resultat
abans que s'acabi l'any.
serà com fer un doctorat, eh?
Però de totes maneres
nosaltres
jo crec que hem de tenir
posada la vista
en després
sense
tenir en compte
els dubtes
que ara puguem tenir.
Per què?
Perquè l'any 2012
Tarragona serà
capital catalana
de la cultura.
aspirem a això
i creiem
que serem
capital catalana
de la cultura.
I aleshores
per nosaltres
serà
potser un prescalfament.
Serà
una etapa
intermèdia
entre un 2016
en què
Tarragona serà
capital europea
de la cultura
o un 2016
en què serà
una altra cosa.
Però en qualsevol cas
el pas
intermedi
serà.
A nivell personal,
és que ja no ho pensava
perquè clar,
jo ja em veia
doncs
ser en capital
i tot això.
A nivell personal,
Joan,
tu has comptat
els anys
que tindrem tots.
Sí, ho he comptat.
Això fa ràbia.
Jo ara ho acabo de pensar
ara perquè veus
que bonic
capital d'algú.
Però escolta,
tindrem ja
una edat més avançada
que d'aquí al 2016
encara queden molts anys.
Jo aquest càlcul
el vaig fer el 2004
que és quan l'Ajuntament
va prendre la decisió
i vaig dir
veure jo
el 2004
ho vaig fer
i vaig fer
alguns càlculs
de si a mi em convenia
entrar en aquest projecte
o no.
A tant a llarg termini.
No,
tant a llarg termini
i a més a més
que en el cas
que les coses sortin
el més bé
que haurien de sortir
és a dir
que Tarragona
fos capital
de la cultura
aquell any
serà un any
d'una intensitat
important
i cal que cadascú
sàpiga
en quin lloc
s'ha de col·locar
en funció
de...
M'estàs dient
que no aguantarem
el ritme
perquè tindrem
uns quants anyets més.
Com a ciutadans
segur que l'aguantarem
però com a organitzadors
ja és una altra història.
Una presa de contacte
al moment actual
d'aquesta aspiració
tarragonina
ser capital
de la cultura europea
l'any 2016
afortunadament
amb l'oficina
de la candidatura
i aquesta casa
continuarem també
treballant
perquè hi creiem
i per això
us proposarem
aquesta temporada
també una cita setmanal
per conèixer
algun dels aspectes
probablement
els del material
més humà
parlarem molt dels voluntaris
aquesta temporada
segurament
no Joan?
Molt bé
és molt important
Joan Cavallé
coordinador de la candidatura
un plaer
gràcies per haver vingut
a vosaltres
adeu-sia
bon dia