A los precios!
En Don Tresillo Torreforta,
somier eléctrico articulado más colchón látex 100% 499 euros.
Sofà cama, apertura italiana 599 euros.
Financiación hasta 24 meses sin intereses.
Don Tresillo Torreforta, autovía Tarragona Reus, cruce Torreforta.
I ara llevese un puff cama de regalo.
Vinga e infórmese.
El matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Avui et comportaràs, n'estic segura, perquè hi ha visita.
I quan hi ha visita ets com els nens d'abans, que es porten bé.
Fins i tot m'he afaitat.
T'has afaitat, t'has posat colònia també.
Sí, i t'has adorat.
De tot, de tot, per rebre les nostres convidades d'avui,
que la veritat estem contentíssims.
No és la primera vegada, ni de bon tros,
que ens acompanyen voluntaris i voluntàries
dels voluntaris per la llengua del Centre de Normalització Lingüística.
Avui ens acompanya la Montse Forcadell.
Montse, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Voluntària gairebé veterana, perquè és la tercera temporada, no?
Sí, la tercera.
A més, estàs fent doble voluntariat.
Sí.
La companya que ara la presentarem i una altra voluntària.
La Dionis, sí.
Tu ets la voluntària, l'altra, diguem-ne,
que és la que es deixa voluntariar, en aquest cas.
Saludem Xiaokui Zhang.
Bon dia.
Ni hao.
Ni hao, bon dia.
Ah, ho he dit bé.
Sí?
Molt bé, molt bé.
Gràcies, t'ho agraeixo moltíssim.
Benvinguda, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies.
I a veure, hi ha una realitat que és evident.
Les persones de la comunitat xinesa
no hi ha gaires que participin en aquests programes, no?
Doncs no.
Quant de temps portes aquí a Tarragona?
Bé.
Però d'anys, fa molts anys que ets aquí?
Ah, sí, fa vuit anys.
Vuit anys, molt bé.
Doncs, escolta, immediatament voldrem conèixer la vostra experiència.
De totes maneres, si voleu intervenir en aquestes coses que explica l'Enric,
podeu intervenir quan vulgueu, eh?
Però la veritat és que dedicarem una bona part de l'espai d'avui
a conversar amb Xiaokui, Xiaokiu, i Montse,
però primer hem de fer esment del 20è aniversari del centre.
El dia 30 hi ha un acte institucional.
Aquesta setmana ja es va inaugurar una exposició, no, Enric?
Sí, exacte. El 20è aniversari del Centre de Normalització Lingüística
i del Consorci per a la Normalització Lingüística
vam començar els actes aquest dilluns.
De fet, l'exposició, que és 20 anys junts pel català,
la tenim muntada, ja en vam parlar la setmana passada,
la tenim muntada a Casa Canals, a la planta, a la segona planta,
on hi ha les sales d'exposicions.
La tenim muntada des del dimarts passat i es pot visitar,
però diguem l'acte d'inauguració que vam fer a inauguració i festa
va ser aquest dilluns. L'acte, diguem, era l'acte festiu
en què, doncs, la Rosa Rossell, la presidenta del Consell de Centre,
la nostra directora i també alguns altres regidors de l'Ajuntament
van assistir a l'acte i van fer una mica de presentació
i van inaugurar l'exposició, però, diguem, l'acte era
per convidar principalment a tots els alumnes,
als usuaris, les parelles de voluntaris,
van venir també grups d'alumnes de Salou, de Constantí,
que érem bastant de gent, llavors, doncs, es va fer la inauguració
amb un detall musical que van posar les Malt River Dixi Quintet
i que, com que aquesta setmana comença el Festival de Dixi...
Dissabte comença.
Nosaltres ja es van fer com un anunci, eh?,
perquè, a més, em sembla que les Malt River Dixi
al complet toquen dins el Festival de Dixi,
però aquest dia, doncs, amb ells ja els hi va anar bé
per escalfar motors i van fer aquesta festa
amb en Pica-Pica al jardí, que va estar molt bé,
i tot això.
El dia 30 també hi haurà Pica-Pica, no?
Sí, dia 30, diguem que fem l'acte institucional,
aquell acte en què han de venir els alcaldes
que formen part dels ajuntaments i els consells comarcals
que formen part del centre de normalització de Tarragona
a les nostres comarques, han de venir, doncs, les utilitats,
estan convidats als regidors...
Amb el secretari general de Política Lingüística
els han de veure entre vosaltres.
Exacte, bé, el secretari de Política Lingüística,
que serà el que farà el discurs principal, diguem,
també presentarem una memòria d'aquests 20 anys,
un resum, resumir 20 anys amb una memòria
de 15 o 16 pàgines, com hem fet,
ha sigut complicat i segurament ens queden moltes coses fora,
però, de totes maneres, hi ha un balanç bastant global
de tot el que hem fet aquests 20 anys
i, evidentment, com que és una cosa institucional,
aquesta la farem amb tota solemnitat,
al Saló de Plens de l'Ajuntament
i al Piscolavi serà del Pati del Jaume I.
Doncs ja en parlarem, però és un acte ober a tothom,
tot i que està aquí al Saló de Plens.
Amb el guió no has estat gaire clar,
jo sé que em vols fer fracassar, però no ho aconseguiràs.
Sempre ho intento jo.
M'has posat una cosa, elteumòbil.cat.
I què és això?
El teu mòbil, en quin idea on parla?
El meu en català? Ja t'ho vaig dir el primer dia i el teu no?
El meu no.
Tu, molta de parlar, però...
És que el meu és antic.
El meu també.
El meu és de quan encara no s'havia fet tot això...
D'aquells de campanya que portaven a la guerra?
No, tant com no, és portàtil, és mòbil i tot això,
però és d'una època prèvia que la Generalitat fes aquell acord...
Deixa'm un flyer d'aquests, perquè si no, només parles tu.
Aquell conveni que van fer la Generalitat
per a una sèrie de companyies, tant els fabricants de mòbils
com les operadores de telefonia mòbil,
perquè catalanessin els menys i tot això.
Que molt han posat una queta amb el mòbil aquí enganxada.
Exacte.
La novetat que tenim...
A veure, també fa temps, i ja n'hem parlat,
que existeix la web, elteumòbil.cat, sense l'accent,
perquè si posem l'accent no funcionarà com a nom de pàgina web.
Aquí teniu la informació, però el que tenim ara és que
hem rebut un material al Centre de Generalització Lingüística
que el distribuirem a totes les nostres oficines,
que és uns expositors amb aquesta queta amb el mòbil.
tenim uns expositors i tenim uns flyers.
Flyer, què és això?
És una propaganda.
És un paper...
Flyer vol dir...
És el que abans es deia, passa'm la propaganda.
Sí, exacte.
Però el flyer ara es diu així perquè en anglès
sembla que fa més modern.
I perquè no ho veiem en català?
Un volador.
Un volador?
Flyer és volador, però això hauríem de mirar
aquell diccionari del Temcat.
És que dic, passa'm el volador.
Clar, no, no funciona.
Per què han fet flyers?
Doncs perquè és una cosa que és el que funciona
entre la gent jove, aquest tipus de propaganda,
amb paperets volàtils.
que es poden trobar pels llocs.
Sí, sí, sí.
I aquí al darrere hi ha...
No, no, no, m'has de deixar...
Tu, tenint tant de material,
per què el teu mòbil encara no parla en català?
El meu sí, eh?
El teu sí, no?
I el teu, Enric?
El meu no.
Jo ja ho he intentat, però el software,
l'actualització de software no funciona en català.
Però aleshores què hem de fer?
Diu, fes que el teu mòbil parli en català.
El teu mòbil.cat.
Sí.
Per aquí ja deuen explicar com i per què.
Exacte.
Sí, no, aquí t'expliquen...
Tens la pàgina web i tens informació
de quins són els treballadors lingüístics
com a usuari de telefonia
i, evidentment, el que hi ha aquí és l'enllaç
perquè puguis trobar a aquesta pàgina web
tota la informació de quins aparells,
de quines marques, de quins fabricants
i quines operadores de telefonia
ofereixen el seu servei en català.
Quins models?
El meu model, malauradament, no.
Però altres models de la mateixa marca
sí que poden tenir els menús en català.
És que fem una col·lecta
entre els oients d'aquest programa.
Pensa que som del teu espai, dic,
no del matí de Tarragona Ràdio.
Pensa que no som molts
i no sé si ens arribaran els diners.
No hi havia pensat,
però ara que ho dius
podíem obrir una col·lecta
per catalanitzar el mòbil del meu.
El teu mòbil.
El mòbil d'un quart de català.
Podem provar-ho?
Vinga.
Tens pocs oients, jo no sé.
Però si són rics...
Si són rics,
al final no podrien anar amb tants mòbils.
Vinga, va.
Programació de cinema del 5,
cinema en català,
per la Canalla,
preus més econòmics,
a Tarragona, Vilaseca i al Vendrell.
I com que la setmana que ve
ja començaria a Setmana Santa,
doncs el cicle s'acaba ara.
Aquesta setmana, dissabte 28
o diumenge 29,
depèn del lloc,
s'acaba la temporada
de cinema en català 5.
En aquest cas tenim Madagascar 2,
que és una pel·lícula
que tot just es va estrenar l'estiu passat.
Que no ens va agradar.
Te'n recordes que ho vam dir?
Tu que l'has vist, jo no.
A mi no em va agradar.
L'1 sí, la 2 no.
Intentaré veure-la aquest dissabte.
A veure si podem.
Aquesta la tenim a Tarragona,
Vilaseca i al Vendrell.
Mentre que a Montblanc
tancaran el cicle
amb la pel·lícula
El valent d'Esperó,
que és aquella que aquí
ja van fer el 7 de març.
No, aquí el 14 de març la van fer.
Doncs a Montblanc
la faran aquest diumenge 29 de març,
que és aquella d'un ratolí
que és com el ratolí valent.
Una cosa així.
En fi, doncs ja està el...
Diguem-ne el que són
les informacions diverses.
I ara ja donem pas a la Montse.
Xauquiu.
Xauquiu.
Montse, tu és el tercer any
que fas de voluntària per la llengua.
Sí.
I quants voluntaris,
diguem-ne, han estat amb tu
o tu has estat amb ells?
Jo he tingut una noia
que es diu Lluïsa,
que és d'Andalusia.
Llavors la Dioni,
que és d'Estramadura,
que també està enganxada
en aquest carro.
I llavors la Xauquiu,
que també és molt maca,
totes tres van ser...
És que hi fas molt bona amistat.
Llavors ja tens la cosa aquesta
que l'únic que prens i bo d'ells
és que tens la...
No saps que hi havia ja tampoc
llavors de llengua.
O sigui,
tu vas continuar la teva,
encara que parlin aquí o allà.
I això és una de les coses bones
que potser aprenem
els que n'ensenyem
entre cometes una mica,
no?
No sé si no.
Bum,
també ens tornem nosaltres
al castellà.
Llavors no.
Llavors ja tens la formesa.
Com que saps què has de fer,
quan vas a un altre lloc,
encara que parli en castellà,
tu vas parlant en català.
Clar.
Però ja...
No ho sé,
ja...
I per què et vas decidir
fer-te voluntària?
Mira,
jo fins ara havia treballat
bastant
perquè teníem un comerç
i ens hem semijubilat
i tot això,
i llavors vam dir,
ostres tu,
he de fer una cosa
que valgui la pena.
i si t'has dedicat al comerç
i que et trobem
associable,
no?
Sí, sí.
I vaig dir,
home,
s'ha de fer una cosa
per Catalunya
i per la llengua
i almenys que et sentis
una mica satisfet
i t'hi sents, eh?
Sí,
t'hi sents.
Tens una cosa puntual a fer.
Probablement,
i l'Enric,
que també té tanta experiència
ja en l'ensenyament
i el tema de voluntariat
i tot plegat,
te n'adones que moltes vegades
aquelles persones
que viuen aquí
i que no parlen català
no és per un sentiment
de rebuig,
sinó que a vegades
és una mica
i probablement aquesta sigui
una bona via
a través del coneixement
i l'amistat amb una altra persona.
Clar,
però és que llavors
a vegades penses
moltes persones
és que se me n'enriuen.
Jo això no ho he cregut mai.
És fer gràcia
que tinguin la voluntat
d'aprendre una llengua
perquè, a veure,
jo també he estudiat idiomes
i tot això,
i si per què vas a França
o per què vas a Anglaterra
com que el parles malament
doncs com parlin a mi
en castellà almenys
de què arreglem.
Però escolta,
el que tu dius
te'n vas a Londres,
te'n vas a París
i parles el teu francès
i el teu anglès
així una miqueta limitat,
a mi cap anglès
i mira,
trobo on són
ni cap francès
ni cap anglès
ni cap anglès
ni cap anglès
ni cap anglès
ni cap anglès
ni cap anglès
ni cap anglès
ni cap anglès
ni cap anglès
ni cap anglès
perquè l'he parlat malament.
A mi tampoc,
al contrari,
s'esforça per parlar
la nostra llengua
o hi ha algunes coses
que no els he deus
dir ben dites
o el que sigui
però, bueno,
el tires d'Ingleterra
d'igual,
vull dir,
és que no ho sé.
Xauquiu,
comentaves que
fa vuit anys
que ets a Tarragona.
Sí.
Com vas començar
a estudiar català?
Català fa un any,
molt poc temps.
Doncs,
escolta,
per portar tan poc temps...
El parla molt bé.
I què et va decidir
a estudiar català?
Per què ho vas pensar
que volies estudiar català?
Sí,
perquè jo
quan vaig arribar aquí
jo vaig decidir
estudiar castellà.
Bueno,
ara ja tinc
superior
i després
jo dic
com m'agrada
l'idioma
i la llengua,
llavors
jo ara
ja estic
vivint aquí,
doncs
vaig a començar
a parlar català.
Abans no,
però ara sí.
Sí, sí.
Jo tinc la sensació
i és una sensació
personal
perquè,
per exemple,
el xinès,
ja sigui mandarí
i cantonès,
és a dir,
per mi,
des de la meva perspectiva
i la meva cultura
em sembla
una llengua
molt,
molt difícil.
Em dóna la sensació
que és de les llengües
més difícils
que hi ha en l'actualitat,
el xinès.
Sí.
És que l'estructura,
tot és diferent.
Sí.
Clar,
jo penso que per vosaltres,
les llengües romàniques,
les llengües romàniques,
el català,
el castellà,
deu ser igualment difícil
que per mi el xinès.
Sí, correcte.
Sí, sí.
Segurament per això
hi ha tante poques persones xineses
que s'atreveixin
o que parlin català
o castellà
tan correctament
com ho fas tu.
No,
jo parlo malament.
No,
és una llàstima
perquè vaig començar
fa un any
i encara parlo mal català.
És que has de canviar
l'esquema mental
partint del teu idioma.
Sí,
és important.
Jo m'hi poso.
És important.
Alguna vegada,
no,
ara seriosament
i amb l'Enric ho hem comentat,
allò de dir,
home,
el xinès,
a banda que jo tinc entès
que és un idioma
absolutament meravellós
perquè és un idioma
ple d'imatges,
és que a cada frase
t'expliquen una història,
un signe és una història.
Sí, sí,
no és una paraula.
Tota relació
amb la naturalesa
i filosofia oriental.
És una bellesa extraordinària
i dius,
bé,
vaig no aprendre xinès,
no sóc tan ambiciosa,
però dir,
com a mínim,
entendre l'estructura
de l'idioma.
Ah, sí.
I t'asseguro
que ho trobava molt complexa
i això em va fer pensar
que pels xinesos
i xineses
que viviu aquí,
aprendre el nostre idioma
també és igual difícil.
És igual de difícil.
Però és el principi,
eh?
El principi difícil.
Poco a poco
quan entres
i sabes
que sabes
com és
i poco a poco
jo crec més fàcil.
El principi sempre
sempre costa més.
Per exemple,
per mi,
català per parlar
és impossible,
impossible.
Sí que jo llegeixo
i escolto bé,
però parlar
molt difícil,
molt difícil.
És a dir,
pots agafar un llibre
i llegir-ho
més veïdament?
Sí, sí, sí,
jo llegeixo,
sí, sí,
perquè ara jo estic
estudiant en work,
en work,
o sigui que llegeixo
bé,
però parlar
és difícil.
A la fonètica, no?
Sí, fonètica,
perquè jo no tinc
entorn
que la gent
parla català.
Perquè hi ha sons
que són diferents
i que no estan al xinès,
com si jo ara
intentés parlar xinès,
potser aprendria
la grafia,
aprendria moltes coses,
però la pronunciació
tampoc no la faria
correcta,
no?
passa el mateix.
Sí, sí, sí,
i també quan parla
una llengua
estranyera
sempre fa vergonya,
fa vergonya.
I sobretot
aquí,
en casallà,
sembla que
és suficient.
És que no t'agrada.
i fa una mica de mandra.
Clar,
clar, clar.
Sí, sí.
Precisament,
això del...
És que em fa com a vergonya,
no?,
quan comences a aprendre
l'idioma a parlar,
precisament el invent aquest
del voluntariat per la llengua,
una de les coses
que aconsegueix
és trencar aquesta barrera
que té la persona
d'aquesta manera de idioma.
Clar,
dius,
jo entro en una botiga
i no m'atreveixo
a parlar amb veu alta,
en gràcia,
però si tinc una persona
en concret,
que és la meva parella,
que quedem una estona
i que és entre nosaltres,
doncs aquesta vergonya inicial
es vens més fàcilment
i a partir que l'has vençut
ja...
Sí que quan entres a una botiga
ja t'atreveixes
a parlar una mica
amb l'idioma
encara que sàpigues
que no ho parles bé.
Però per l'experiència personal
us hi fixeu que els receptors
sí que segur que hi ha
doncs un percentatge,
però jo m'atreviria a dir
que és mínim,
que pot tenir un posat
que no sigui,
diguem-ne,
positiu,
però en general
a vegades estem en un comerç
o estem en una cua
i arriba una persona
que és de fora
i parla en català
i se li nota l'accent,
jo veig que fins i tot
hi ha com una mena
d'actitud acollidora
per part de tothom,
vull dir que de riures...
No,
és que...
És tot el contrari,
no?
És com un agraïment
li dic gràcies per parlar
en la meva llengua,
no?
Sí,
per la gent de fora
no...
No,
és diferent,
clar,
però per la gent d'aquí sí,
però vas a un bar,
per exemple,
o a una granja,
prendre un cafè o el que sigui,
llavors jo ja entro
ja esparsament parlant en català
i vull dir que begui,
ell em contesta,
llavors a mi em serveixen en català,
em veien en castellà,
llavors jo li dic,
sisplau,
jo li pot parlar català
perquè el que està parlant amb mi
som parella lingüística,
és aquest,
ah sí, sí,
és veritat,
sí,
però què,
quina una Coca-Cola?
Home,
no,
vol una Coca-Cola,
vull dir,
i llavors,
oi sí,
que bé,
que bé,
i si llavors ho al·laven molt
i tot això,
però tornem-hi,
que llavors amb ella
li van parlant en castellà.
Per aquí va la campanya aquella
d'encomanar el català.
Clar,
perquè a tu,
gairebé tothom,
quan no vas amb ella,
en castellà.
Sí,
sí,
a vegades jo vol parlar,
vull parlar català,
però la gent em parla en castellà,
i després,
clar,
ja no tinc més valentia.
Clar,
no?
És que no ho entenc.
I a més,
per molt que vagis a classe,
una llengua s'aprèn en el lloc on es parla,
i tens una oportunitat d'or
en aprendre-la.
Si al teu entorn
no et parlem en català,
doncs és que no té sentit,
no?
Què et diuen els teus amics i coneguts
que estiguis estudiant català?
Els sorprèn?
Els sembla estrany?
Els coneguts?
Que siguin també xinesos?
Els teus amics?
Meus amics.
Sí.
Meus,
la majoria són d'aquí.
Són d'aquí.
senyors,
perquè, bueno,
els xinesos,
ells van,
bueno,
tenen negocis,
doncs jo no tinc,
suposo que no tenim,
molt en comú,
només la llengua.
I també la mentalitat.
És diferent la mentalitat,
també,
sí,
sí,
sí,
sí.
Clar.
Txiao,
tu em sembla que
tu dones classes de xinès,
sí,
nens xinesos,
de famílies xinès que viuen aquí,
tal,
de la vida,
evidentment aquests nens van al col·legi aquí
i deuen,
al col·legi,
aprenen català i aprenen castellà,
però xinès aquí no anem a berenar.
I per tant,
és això el que tu fas,
ensenyar xinès a nens xinesos
que viuen aquí
o que fins i tot molts han nascut aquí
i que si no anessin a un lloc com a les teves classes
no podrien aprendre xinès.
Nens de pare xinesos.
Només, sí, sí.
I la família,
sí,
les famílies porten els nens a l'escola per això.
Clar.
Perquè a casa tampoc no parlen mandarí,
parlen igual dialecte.
o a l'escola impossible
i només a l'escola
en la meva classe parlen mandarí
i escriure bé.
És molt important
que conserven la seva llengua materna,
això és fonamental.
Sí, sí.
Però a la classe també parlen català o castellà?
No, més o menys parlen castellà.
Jo dic aquí xinès.
Molt bé.
Aquí mandarí.
A més a aquesta edat
que tenen capacitat per aprendre
tantes llengües
com els hi vulguem presentar.
Clar,
ells la llengua és el que diu l'Enric.
Molts han nascut aquí,
d'altres han vingut petitets
i amb aquesta capacitat que tenen
i l'escolarització
és el millor lloc
on aprendre la llengua del país.
Però no han de perdre
el seu origen.
I vosaltres de què parleu
quan aneu por ahí
a prendre aquesta Coca-Cola
que li posen en castellà?
No tindré un altre gust, segurament.
No, des de qualsevol cosa, no?
A vegades els seus nens,
els nostres fills que ja són més grans,
entriu una a Pomplona,
l'altra a Barcelona.
Tu també tens fills?
Jo sí.
Sí, dos.
Sí, dos.
Sí, dos.
I sempre hi ha temes.
Doncs un dia a la millor
ens vam haver d'anar a comprar sabates,
des d'un bar que t'acompanyem.
També li parlaven en castellà,
nosaltres en català,
ella també en català.
Era tot un enredo d'aquests
que llavors no...
És que som una mica...
Sí, jo també pregunto a Montse
sobre la cultura d'aquí,
per exemple,
i Canavà,
i que no ho tenim,
i Setmana Santa tampoc,
d'on prové aquest...
Les tradicions.
És que la vam...
Sí.
Si em explica molt bé...
A Santa Tecla,
que ja deus haver viscut alguna, no?
Sí, Santa Santa li preguntaré.
És que la vam portar allà a casa Canals,
que crec que aquest any va ser
la Bienal de Pessebres.
Sí, i tant.
I n'hi havia un que, a veure,
realment, potser no era Pessebre,
no era Pessebre,
però era com la vida de Jesús
i era tot un munt de diorames d'això.
I aquell dia,
devia ser el primer dia
que t'hi vaig portar,
que llavors vaig explicar,
bueno,
la tradició aquesta
i la religiositat d'aquí,
normalment és aquesta,
i llavors,
doncs,
bé,
és que es parlava
de coses molt quotidianes,
allò que dius de les sabates,
explicar coses...
I tu també li deus explicar coses
de la teoria xinesa.
Sí, també.
La costum d'ahir,
per exemple,
any nou,
no coincideix
any nou aquí,
i el menjar.
I el menjar, clar.
Has après algun plat?
No, encara no.
I tu has après algun d'aquí?
Aquí no n'he parlat massa
de cuina, encara no?
No som molt de cuina,
vosaltres.
Sí, sí.
Jo he començat molt tard
a fer cuina.
Aquí teniu tot un camp lingüístic
per explorar.
Jo he començat molt tard
a cuinar,
però sí,
m'agrada la cuina.
Però et dic la seta.
Sí.
Jo el primer dia m'he dit,
vas donar receptes,
els receptes no han arribat.
No, perquè aquí la cuina oriental,
en general,
la cuina xinesa,
aquí agrada moltíssim,
per tant,
i no sempre la mengem
molt autèntica,
per tant,
tenir allò una cuinera
al costat
és fantàstic.
I d'aquí el menjar,
què et sembla?
Perquè ja en vuit anys
a Tarragona
i a menjar d'aquí.
A menjar d'aquí.
Pues muy bien,
muy saludable,
muy saludable.
Saps per què t'ho dic?
Perquè en un programa d'intercanvi
que fa la Universitat Rovira i Virgili,
cada any amb noies estudiants
de diferents universitats,
a vegades han vingut
algunes noies
aquí,
xineses,
sí.
No entenien ni català
ni castellà,
perquè lògicament
venien justament a això,
i tenien un greu problema
amb el menjar.
Al començament,
al començament,
no els agradava per res
i els feia una mica d'angún
i el pernil salat.
El pa amb tomàquet
el trobaven estranyíssim,
allò de sucar.
És veritat, sí.
Però després ja s'hi van adaptar.
Jo no sé si a tu
et va passar una mica el mateix.
No, jo passava el mateix.
Igual, igual.
A principi,
els primers anys,
jo vaig passar molt de fam.
Molt de fam.
Ai, pobra.
Mirant.
Les comides,
menjar,
però no ho puc...
No ho podies evitar.
No, no ho podia menjar.
Perquè el sabor
és molt...
És molt diferent.
És molt més potent.
I ara?
Ara sí que m'agrada més.
Sí, sí, sí.
Què t'agrada d'aquí així més...
Bueno,
pancó de tomàquet.
Ara ja sí.
El pernil també.
El pernil també.
El pernil també.
Sí, sí, sí.
I el romesco?
El romesco també molt...
Ah,
és molt teregoní,
això,
és molt teregoní.
Veig molt folclòric ara.
Jo saps fer romesco.
Saps fer romesco?
Sí, sí, sí.
No se't talla?
No.
Saps allò que es talla a vegades?
Vull dir que et surt bé,
a mi se'm talla sempre.
L'allioli.
I per què no?
L'allioli, sí.
El romesco es talla també.
També he tallat.
I tant.
Jo ho he sentit,
però se m'ha tallat mai.
No, a mi tampoc.
A mi sí.
Sí.
Després parlem.
Després parlem i m'ho expliqueu,
perquè, escolta,
i quan digui
que una ciutadana xinesa
m'ha ensenyat a fer el romesco
no s'acabarà ningú.
Ja serà fort, això, eh?
No, no, molt bé.
Sempre ho hem explicat,
perquè, clar,
pensem que el programa
de voluntariat lingüístic
ja està per la dotzena temporada.
La gent del centre
ho tenen per la mà,
que es fan, doncs,
tota una selecció prèvia.
Vull dir,
és una feina molt acurada,
però, escolteu,
res és perfecte.
Jo no sé què passa
si de cop i volta
dues persones s'ajunten
i resulta que no hi ha química,
que no hi ha bona relació,
en Riu.
Jo no crec que pugui ser això.
Us ha passat alguna vegada?
Sí, n'hi ha hagut algun cas.
Aprofitem l'incist
per avisar i adonar
que sí, efectivament,
la dotzena temporada
comença el dia 1 d'abril,
que és d'aquí una setmana.
el dimecres que ho anarem a recordar
perquè la presentació
la farem a la tarda,
a dos quarts de set,
com més o menys l'hora habitual,
allà a la sala d'actes
de l'antia audiència.
I, sí, a vegades,
hi ha gent que,
quan es coneixen,
doncs, no acaben de fer-se prou...
No es fan.
Ja, ja, ja.
Doncs, simplement,
es truquen una vegada,
queden, no queden,
no acaben de coincidir
i un dels dos
truca al tècnic
i, escolta,
que podem canviar de parella
perquè és que no ens trobem gaire bé,
no coincidim de gustos ni horaris,
i podíem canviar.
Passa poques vegades per això
perquè, com que fem la fitxa aquella
en què posen gustos, preferències,
eficients i tal,
normalment,
el 95 o 97% de casos va bé.
És que sempre trobes un tema,
no sé,
que no toqui ni dret ni d'esquerra ni enlloc
i que puguis parlar i o què sé.
És que pensa que estàs parlant
amb una altra persona
que està aprenent,
que tu també estàs aprenent
de la seva cultura,
a veure,
és la millor manera
que pots empregar el teu temps lliure.
És magnífic.
Jo em sento satisfeta
de poder fer això, sí.
Anirem cap a la quarta temporada, no?
Sí, és la cinquena, també.
El que convígui.
Sí, com bé.
A mi m'han explicat
que hi ha parelles
que demanen,
en la mesura del possible,
continuar amb la mateixa
o el mateix acompanyant.
Però això és el que li ha passat
a la Diani, també.
Dius, ostres,
és que jo m'he trobat molt bé
i tot això que puc vindre.
Sí, que molesto.
No, dones.
Us posarà que anireu les tres.
Arribarà un moment
que potser serà...
No, fareu parelles,
crios,
una orquestra sinfònica
que fareu muntant.
Sí, a veure,
aquí a Tarragona,
com que hi ha bastant
de volum de gent,
no és gaire complicat
fer parelles,
però sí que és veritat
que amb alguns serveis més petits,
com a Calafell
o a Vilaseca o a Saló,
a vegades s'han fet directament
trios o a vegades
grups de quatre,
també s'ha fet
algun grup de quatre.
Sí, però no està malament.
Procurem que siguin parelles,
però si hi ha algun poble
per qüestió d'horaris
i això,
se fa un grup de quatre,
no hi ha problema.
Al final acaben fent calçotades
i tot això.
Tartulià, esclar.
És que acabes fent
una bona amistat de tot això
i cada vegada igual, eh?
Home, jo sempre
els voluntaris i voluntàries
que hem passat per aquí
explicant que un cop
ja és que ni se'n recorden
que queden per parlar en català,
senzillament que són dos amics
o dues amigues
que queden per anar
a aprendre alguna cosa
i es presenten a les famílies
i queden
i van amunt i avall.
És magnífic, eh?
L'altre dia va venir
una altra voluntària nostra
que sempre està disponible,
això que és la Júlia Cantons,
que també ha vingut aquí.
Sí, i tant.
I estava el dijons a l'acte
i que no has portat a la parella?
Diu, no?
Avui hi he portat
a la meva parella oficial,
al meu marit.
Al marit, eh?
Jo li conec les parelles lingüístiques
però al marit no li coneixia.
Que t'he dit
que és la teva parella lingüística.
No, aquest és el meu marit.
És magnífic, ja.
I hem de trobar encara
un voluntari, una voluntària
que realment no estigui satisfet
i satisfeta d'aquesta tasca.
Montse, enhorabona.
Gràcies, igualment.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ahorabona.
Xiaokiu, moltíssimes gràcies.
Els teus fills també els hi parles en mandarí, no?
Sí, sí, a casa, sí.
A casa.
Per a fora,
fa vergonya.
Fa vergonya.
Sí?
Sí, sinó que parlen amb mi
sempre a casa, ja.
Però a casa, sí.
Sí, sí que saps.
Home, això no...
Hi ha més un idioma tan bonic
com el vostre, no?
Sí, sí, sí.
És perquè el teu marit
també és d'astorià,
llavors, esclar,
el teu marit és d'astorià.
Sí.
Ah, doncs, aleshores,
tenen allò,
el referent molt clar, no?
Les dues llengües
i la tercera a través de l'escola.
El marit, que s'apuntarà també...
Parla català?
Sí.
Ah, perquè si no que s'apuntés
al tema del voluntariat, també, no?
No, però no amb tu,
que ja el deus tenir molt vist cada dia, eh?
Amb l'Antònia.
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
de veritat, que és un plaer.
Enric, acabem amb la música,
això del corrector
i la prova de Reader,
que em trauràs aquest cap de setmana.
Sí.
On em portaràs?
Aquest dissabte toca un grup
que es diu Humà,
que és un dels alter egos
de l'Estanis L'Oberdet.
Ah, sí, sí, sí.
Però com que fan una música...
Però fa per mi,
que ja tinc una edat, sí?
Sí, sí, és música tranquil·la,
minimal, bastant instrumental,
el camp tampoc,
i com que no tenim el disc a mà
i com que l'Estanis L'Oberdet
ja l'hem posat avui,
n'hem posat un altre,
que és un d'aquells grups que...
Que és de pago,
el concert de dissabte.
Em sembla que no.
Em sembla que no,
que de totes maneres...
Per això em portes, no?
De totes maneres,
l'Estanis L'Oberdet
com l'Estanis L'Oberdet
també vindrà el mes que ve
al Metropol,
dintre del Festival Trencana,
doncs ja en tornarem a parlar
i potser anirem a veure'l.
I avui què has portat?
Avui he portat un grup d'aquells
que...
de la nova...
d'aquella fornada
de grups índis...
Que es posen noms de senyora.
Sí,
que es posen noms de senyora,
un,
que canten en anglès,
fan un, dos o tres discurs en anglès
i que en xeca,
se'ls obre la llumeta
i es passen al català.
És el cas d'avui.
El grup es diu Elena,
que és un grup format
per músics i cantants famosos,
per exemple,
la cantant d'aquest grup
és la cantant de facto
de la feina de les flores azules.
Oh,
que canten molt bé,
que ja no hi ha.
Doncs aquesta xica,
Elena,
cantaven...
Fins ara cantaven en anglès.
El tercer disc l'han fet,
la que han tret ara fa poc,
que es diu
Un cafè 70 matins
i l'han fet tot en català.
Sort que no ets dit jockey
perquè ja t'havia sonat el disc tres vegades.
Quin tros de presentació
que estàs fent més llarga.
Doncs ja no diràs més.
Doncs mira,
la cançó es diu
Ara i ara mateix la sentim.
Enric Garriga,
moltíssimes gràcies.
Fes la propera setmana.
Dinecres més.
Adéu.
Fes la propera setmana.