El matí de Tarragona Ràdio.
Avui el pin de color verd i ple d'estralletes és per a Víctor.
Víctor Navarro, bon dia.
Bon dia.
A veure, el David se'n mereix un, verd també, David.
Perquè ha arribat a temps.
El que passa és que el que ha arribat primer ha estat el Víctor.
Juanjo no hi és, però m'ha portat una nota, Víctor, de la seva família.
Dient que està malalt al llit, per tant, no li posarem falta.
Està justificada l'absència del Juanjo, l'enyorarem,
i des d'aquí, en tot cas, si per una casualitat ens estigués escoltant,
doncs una abraçada ben forta i que es recuperi.
Nois, estem carregats de coses, de documents sonors,
de molt de material per explicar als oients.
El David, primer que tot, volia fer una breu referència
a les pel·lis que he vist de la setmana passada.
Diu perquè, si no, després no em dóna temps.
Sí, i a banda m'ho demanen.
O sigui, sembla mentira.
Els carrers estan...
David!
Quan surto d'aquí, directament, no.
Tenim la comitiva aquí.
Tenim el fet de l'hospital, que saps que tinc relació.
I llavors, ara m'he adonat que hi ha un club de persones que ens escolten.
Saludem a tothom de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona,
els pacients i no pacients, que sabem que escolten la ràdio els divendres en aquest espai de cinema.
I em reclamaven l'altre dia i em deien,
però és que al final no acabeu de dir...
I dic, tens raó.
Diu, intentarem fer una breu d'això.
Us expliques que això no té guió, que és caòtic,
que no és un programa de crítica cinematogràfica sèria,
sinó que és cadascú diu el que pensa.
Els explico, però...
Que moltes vegades coincideixen els oients que estan tips de tant de crítica, estupendo.
Sí, no, la veritat és que els agrada molt,
però és aquello que quan tenen que anar a la pel·lícula,
diu, però és que no acabeu de mullar-vos,
i ara em mullaré perquè ja directament m'hi han parlat de les pel·lícules.
Mira, d'entrada parlaré de les dolentes,
ja estima que no estigui el Juanjo aquí perquè segurament posaria cullerada,
però vam dir que era molt avorrida la pel·lícula del Will Smith
i realment té aquest punt, que és una pel·lícula molt interessant
i que coinciden amb les persones que l'han pogut veure aquesta setmana.
Avorrida, doncs?
És avorrida, és avorrida.
Li sobra una miqueta?
Li sobra Will Smith.
Collons!
Per favor, sort que no està Juanjo aquí, que saps que és un fan com jo.
Surt a cada plano de la pel·lícula.
Will Smith no sobra enlloc, no sobra enlloc de...
No, no, no, sobra Will Smith.
S'ha marxat, eh, de veritat.
S'ha marxat la Jolanda.
Jolanda, torna a fer-ho amb nosaltres.
De què parlem ara tu i jo?
Parlem de Tom Cruise.
Austràlia, què?
Torno perquè no parlem de Tom Cruise.
Ostres, veus?
De Tom Cruise no parleu.
No parlaré.
Hi ha altra gent interessantíssima per parlar avui, no Tom Cruise.
La de les boles també hem de dir que és una pel·lícula dolentota.
Però això ja ho va dir el Víctor, eh?
Sí, la meva frase ha calat.
Jo pensava que ningú em sentia.
Però què es pensa?
I tothom m'està dient...
Què dius?
Ja, però no sé jo com tinc aquest gafe.
Sí.
Em dius, què dius tu de les noies que es volen casar?
Què va ser la frase? No la recordo ara.
A veure, és que s'ha de matitzar.
Dentro del context que tenia el seu sentit.
Que és una pel·lícula per noies d'aquestes cridaneres,
per un cert ninxo de noies.
A veure, si hi ha sortit aquí algú amb la bandera de gènere,
el comentari del Víctor, per favor,
era un comentari divertit que no tenia res.
No, no, David, no ens passem ni d'un costat ni de l'altre.
Aquesta pel·lícula està perpetuant un estereotip dolentíssim,
que és la noia aquesta que només viu per tenir una boda.
Que també hi ha nois tontos.
Aquest cas parla de noies tontes.
Però tinc que dir una cosa,
i tu saps que m'agrada fer estudis antropològics,
perquè jo soc dels que van encarar a les sales de cine,
cada setmana complien aquí amb la llibreteta,
i a l'estudi sociològic m'ha arribat a una conclusió molt clara,
i és que el cine s'està salvant per les noies.
O sigui, les dones són les que més estan en el cine.
Diuen que el món de la literatura i la venda de llibres també,
al final hem de salvar el món.
Al final diré que és veritat,
perquè el cine estava ple de noies,
però és que quan vaig anar a veure la de William Smith també...
Però, David, és normal que aquestes pel·lis estiguin pleines de noies.
Tret del Juanjo, que li encanten les comèdies romàntiques,
aquest tipus de comèdies ens agraden molt a les noies.
Les pel·lícules sentimentals ens agraden molt a les noies.
No només això,
inclús a les pel·lícules de les bones que ara parlaré.
Si jo faig la foto a les cues caòtiques davant de les gabarres,
per exemple,
doncs realment hi ha molt...
Que era un dia de partit de futbol,
perquè potser era el dia del derbi o alguna cosa.
Dissabte i diumenges.
Parlem de les bones, si vols.
Em diu el Lluís que t'acostis una miqueta més al micro.
Ostres, que jo no he posat.
Sí que és veritat. Ostres,
és que em fa una mica de por.
Vinga, Les que sí.
Les que sí, directament La classe.
I aquesta te la recomano...
A mi.
Directament.
Que m'agradarà.
Jo penso que t'agradarà,
perquè a més és una pel·lícula
que em tronca molt amb la Ola,
que també vam parlar,
que era una pel·lícula molt interessant i molt bona,
i he de reconèixer que em vaig equivocar.
Jo vaig dir la setmana passada que era un documental.
Sembla un documental.
Estàs parlant de la pel·lí francesa?
És documental ficció.
Estic parlant de La classe.
És un documental ficcional.
documental, sí.
De La classe diuen que és molt bona,
aquesta pel·lícula.
Basada, directament,
i he de dir-ho que jo...
És una pel·lícula que em fa admirar molt
a l'ofici.
Ja hauràs tingut nois aquí.
I de mestres, i tant.
Doncs els mestres,
perquè realment l'institut aquest francès,
podria ser qualsevol institut de barri,
és un institut conflictiu,
és un institut multiracial,
d'on hi ha el noi xinès,
la noia xinesa,
el noi aràbic, o sigui...
M'imagino que en un institut
que fos per fer Té tot funcionós bé
no caldria fer una pel·lícula.
No ho sé, probablement no.
Però en aquest cas,
o sigui,
com el professor té que lidiar
amb aquests nois
que porten molt bé,
molt arrelats els seus...
O sigui,
la seva pròpia cultura.
I és una pel·lícula
que tinc que recomanar
que es vegi en francès.
Està el divo,
en versió original,
però no està a la classe.
Jo he tingut l'oportunitat
aquesta setmana
de contrastar la classe
a la versió original.
Per tant, que la classe
ja no la podem veure?
Sí, sí, no.
Està doblada.
Però està doblada.
I el doblatge
malbarata la credibilitat
de la dicció.
Ara, això sí,
la pel·lícula
que m'ha fet emocionar-me
en contra de la de Will Smith,
que podria haver-me emocionat
i no m'emociona,
és la pel·lícula
de, precisament,
el truco del manco.
El d'Angie.
Ah, sí?
Jo t'he d'incredir
que hi havia gent
que al final de la pel·lícula
se van aixecar,
però no per marxar-se del cinema,
sinó amb ganes
d'aplaudir aquesta pel·lícula.
Bona.
Molt bona,
perquè ja el primer pla
de la pel·lícula
és paradigmàtic.
Jo ho dic en condició
de causa
perquè la família
és una persona disminuïda.
És una seqüència
en la qual el Langie
intenta introduir-se
en una dutxa.
El fet mateix
d'introduir-se a la dutxa
és que ja es posa
un nus a la gola
impressionant.
Saps el que explicaves això?
Ja me'n recordo
una pel·lícula magnífica
que, a més,
l'actor principal
era el mateix protagonista
de...
Quina era la pel·lícula
aquesta que feien
de...
que feien estriptease
la primera,
la que va obrir
el meló, home?
Full Monty.
Full Monty.
Que era Mipia Izquierdo.
Que boníssima.
Gran pel·lícula
i també
m'està fent
aquesta referència
de com
es viu
la discapacitat física.
El Langie deia
que Mipia Izquierdo
era la pel·lícula
que li va inspirar...
O sigui,
va començar
a veure com havia d'interpretar
el seu personatge
barrejant la seva vida personal
amb Mipia Izquierdo.
Ah, sí?
Estava...
Ah, mira.
Sí, és d'autora
directament de Mipia Izquierdo
que és una grandíssima pel·lícula.
Una gran pel·lícula, sí senyor.
Una pel·lícula extraordinària.
Doncs mira,
seria un programa doble magnífic.
El que he de dir
ràpidament d'aquesta pel·lícula.
O sigui,
és un somni de...
És com pot aconseguir
una persona
el seu somni.
És la lluita constant.
És el que ve a dir
les pel·lícules del Will Smith
però aquesta és de veritat.
Com aquest,
què li diem?
El seu somni
de fer un...
Les de Will Smith
és una mica la fantasia
i la fantasia
tot ho arregla.
Aquesta, diguem-ne,
que es pot convertir
dins d'un plano de realitat.
Correcte.
És que a més,
el Will Smith
fent realitat
els seus desitjos
no ens ho creiem
perquè directament és Will Smith
i tot li sortirà bé.
Nois que tenim molta teca.
Vinga, va.
Oscars, ràpidament,
que ja se'n parlarà.
Jo diré el més important.
Estic indignadíssim,
com ja es veia venir.
Ah, no,
tu estàs indignat
amb televisió espanyola.
També.
Jo aquesta setmana
vinc d'una mala llet.
No, però el Víctor té raó
en estar indignat
amb televisió espanyola
perquè es va projectar
una pel·lícula
que no havia passat
per les sales de cinema,
cosa que està molt bé
però tu et queixes
que no la van anunciar.
Bé doble.
La pel·lícula
que ha fet Oliver Stone,
el director de JFK,
d'Assassinos Natos,
un director que és bastant gran,
bastant digne,
amb el George Browning
que va estar nominat
per la de No Espais para Viejos.
O sigui,
una pel·lícula de primera.
Arriba a Europa
directament a televisions públiques,
a Itàlia,
a França,
aquí també.
I directament
televisió espanyola
decideix passar-la per la 2.
Va ser dimecres passat
o dimarts passat,
no sé.
Sí, el dia de l'Obama.
Sí, el dia de l'Obama, exacte.
I sense fer cap tipus de publicitat.
O sigui, directament
el dia següent em diuen
hòstia, vas veure la de B doble?
Què?
Que l'han passat ja pel cinema gratis o què?
No, no, per la 2.
Home, doncs que ho anunciïn, no?
Que ho anunciïn,
que és una molt bona iniciativa,
molt bona idea,
però, home,
ja que la passen,
que segurament ha costat
bastant calés,
que són públics a més,
doncs anuncieu.
Home, a veure,
està molt bé que desprojectin
aquest tipus de pel·lícules,
però que la gent ho sàpiga.
És que després diran,
mira, portem pel·lícules de primera
que no han passat encara per cinema i tal,
i la gent no les veu.
Home, és que si no ho anunciem...
Passa un desaperseguts.
Capítol de queixes.
Més queixes.
Estaves indignat per una altra cosa, també.
És que avui porten la llista de greuges...
Com no està el Juanjo,
porto tota la mala llet.
Tens que fer el paper.
Doncs vinga, deixa-la anar, deixa-la anar.
Teràpia.
Wally, què passa amb Wally?
La millor pel·lícula de l'any
i està nominada millor guia original,
però no està millor pel·lícula.
Continuo dient
que els Oscars van crear
la categoria aquesta
de millor pel·lícula d'animació
per no haver de complir,
per treure's de sobre
el fet d'haver de nominar
pel·lícules d'animació
a millor pel·lícula.
Jo ho sento molt,
però no he vist la majoria...
Tres de les que estan nominades
no les he vist,
però Wally ha d'estar a la llista.
Home, han nominat la...
És una de les tres cançons
nominades a l'Òscar,
la que interpreta Peter Gravel,
que terminarem d'escoltar-la
una mica al final del programa.
Guió, cançó, banda sonora.
Si el guió és boníssim,
la pel·lícula està ben feta,
tot està al seu lloc,
i a més que és que
la majoria de gremis de directors
i de crítics i de totes
als Estats Units
l'estan com a mínim nominant.
I de sobte els Òscars
la tornen a ignorar
un altre cop,
tornem a ignorar
les pel·lícules d'animació.
La següent, Dark Knight,
que és una pel·lícula
que tothom està d'acord
que està com a mínim
entre les cinc més importants
de l'any.
Doncs res,
només em sembla que
dues nominacions.
La del Heath Ledger,
el tio que ha fet de Joker,
i jo crec que ho diré directament
perquè es va morir.
Perquè és un Òscar post-on.
Sí, és la darrera oportunitat
per donar-li un Òscar,
no l'hi van donar
per Brockback Mountain,
el Joker ha sonat molt,
doncs l'hi han de donar.
Però fatal,
amb Wall i Dark Knight
ja han fet els Òscars.
El tema d'actors i actrius
serà sobretot actrius
molt controvertit.
Meryl Streep i Kate Gwinslet,
dues actrius, home,
trossos d'actrius.
Sí, sí, sí.
I els xics,
Mickey Rourke,
que ha tornat, no?
Jo crec que guanyarà ell.
Mickey Rourke?
Sí, sí,
diuen que el seu paper...
És més que probable, eh?
És més que probable.
Mira,
aquí m'assumaré.
A tu t'agrada?
Sompen i Brad Pitt...
Ai, no m'agrada, no m'agrada.
Ai, a si m'agrada.
I s'abandona.
Sompen té l'avantatge
que fa de gay.
I diuen que els Òscars,
papers que tinguis molt de maquillatge,
que facis de gay
o amb alguna enfermedad,
com va ser el cas de Tom Hanks,
que tenia sida a Filadèlfia,
sida i era gay,
o sigui, allò era Òscar directíssim,
tenen moltes possibilitats
pels gustos de l'acadèmia, no?
Però el Mickey Rourke,
tothom que veig la pel·lícula,
està dient que és un paper
d'aquests que passen a la història.
A més, és amb el director,
el Darren Aronomsky,
que per mi és dels més importants
que hi ha ara.
Jo crec que estarà a l'alçada.
Hem de dir que,
un altre cop,
les pel·lícules que estan nominades
als Òscars
encara no han arribat aquí,
perquè sempre s'estrenen a Estats Units
al final de temporada
i de les cinc més importants,
que són Slumdog,
Millionaire,
Benjamin Button,
que té 13 nominacions,
feia cinc anys
que no passava de tantes nominacions.
Una sorpresa per a tothom.
O sigui, bueno,
estaran interessants,
però és que ja...
S'han de posar al dia.
Si la gent està dient que ho voli,
els crítics estan dient que ho voli,
aquí estem dient que ho voli,
que sentin la ràdio dels Òscars.
Ja veurem què passa.
Fem una mira
d'algunes pel·lícules que s'estrenen.
Per exemple,
s'estrena la pel·lícula
Revolutionary Road.
Come with me,
my love,
to the sea,
the sea of love.
I want to tell you
how much
I love you.
Que bé, aquestes pel·lis
que recuperen
velles cançons.
Aquesta, déu-n'hi-do,
té com 40 o 50 anys.
Mira que sentida,
el mar d'amor.
Aquesta és la banda sonora,
el tema central d'aquesta pel·lícula.
Què ens ve a explicar?
doncs és, David.
T'està basada en una novel·la d'un autor americà.
Jo no l'he llegit,
però està editada fa relativament poc per anagrama.
No, anagrama no,
però el fau ara.
La pel·lícula té una cosa interessant
i és que torna a reunir un altre cop
Perdoneu, la que canta és la Keith Winsley.
Ho sabeu?
No ho sé, no ho sé.
Però se senten així,
diu, serà Leonardo DiCaprio l'altra?
No t'estranyi,
perquè és una pel·lícula
que està contada a mitjà avril.
El rotllo titànic,
és que coincideix la parella, no?
Sí, però aquí el titànic
és la mateixa parella,
és la mateixa vida,
aquesta vida de somnis.
El que dèiem abans,
el voler creure en el somni americà
moltes vegades pot ser una condemna
i moltes vegades pot portar
la ruïna sentimental
o la ruïna emocional
a aquestes persones
que s'encaparren
en intentar que els somnis
tiren endavant,
contra vent i marea, no?
Tu creus que a mi m'agradarà aquesta?
Jo penso que sí,
tinc els meus convenciments.
Diuen que és molt dura
i que realment és...
Ah, però és que tant el Leonardo DiCaprio
com la Keith Winsley
s'han convertit en grans actors.
En 10 anys,
Déu-n'hi-dol que hem canviat, eh?
Molt, molt.
Jo l'altre tornava a veure
la de Diamante de Sangre
en DVD
i el DiCaprio,
a més en versió original
que fa molt bé
l'accent de Sud-Àfrica
és que ha crescut moltíssim
i la Gwinslet
només amb la de Olvidate de mi
o ara, aquest any,
recordem que ha guanyat
els dos globus d'or, perdona,
a millor actriu
i millor actriu secundària.
O sigui, això és...
Jo vaig tornar a veure
Guns of New York
i Leonardo DiCaprio.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Vinga, més.
Aquesta pel·li està molt menys pregada.
Home, tenim...
I a més dirigeix el Sam Mendes.
Recordem que és el d'American Beauty,
American Beauty,
Camina la perdició,
Jarhead,
que també està molt menys pregada.
O sigui, és un director de primera.
A mi Jarhead em va encantar.
A mi també.
És una de les grans ignorades
del seu bany.
Una altra estrena,
aquesta per esperits
a mans de l'acció.
Hay una primera vez para todo.
Tienes tres segundos
para cambiar de opinión.
Uno.
Dos.
Una condición.
Te escucho.
Conduzco mi propio coche.
Las pulseras.
¿Hay algo que debería saber?
A siete metros del coche
se enciende la luz amarilla.
A los quince,
el segundo líquido
fluye hasta el depósito.
A los veinticinco,
boom.
Per que ens acusin
de sexistes amb raó,
en aquest espai,
direm que és una pel·lícula
de nois.
Vale, vinga, va.
I és veritat,
és una pel·lícula
com les d'abans,
d'acció,
però aquesta vegada
diguem-ne que la francesa...
Sí, però si jo he de triar
jo m'aniré a veure
a l'anterior que parlàvem.
Home, esclar,
jo entenc per què.
No, no, no.
Per Leonardo DiCaprio dius no.
No, per l'espírit
i la història.
Jo faria una sensació topla.
Vaig a deprimir-me
amb Revolutionary Road
i surto
i necessito acció.
Escolta,
m'agrada més el teu plan
que el meu,
les dues.
Està molt ben pensat.
Doncs bueno,
tenim aquesta bèstia
dels films d'acció
que és precisament
el Jason Stangham
que realment
és un personatge
que dona molt
i que jo
realment
el compararia
amb un dels millors,
diria que és un dels millors
actors d'acció.
No sé si...
Sí, sí, és brillant.
Jo ho vaig dir
amb Revolver
la Sant Dona Passada.
Aquest actor,
Déu-n'hi-do
quan està en bones mans,
és actor de veritat.
No és un altre...
Aquest La Roca
o aquests que són lluitadors
de lluita llibre.
Bueno,
li passa el mateix
que aquest actor
que ara no m'envé al cap
que va fer la pel·lícula
aquesta sense ficció
que tan ensenyada.
El Vin Diesel.
El Vin Diesel.
Aquest és el que vol dir
l'altre dia
que també és veritat
que van fer Rissas
perquè vosaltres
dèieu que s'havia
convertit en un actor dramàtic
en condicions
i ningú s'ho creia.
Aquest era el Van Dam.
Però bueno,
el Van Dam
apunta maneres.
No, no, és veritat.
Jo ja l'he vist
la pel·lícula del Van Dam
a veure si arriba aquí
i és...
Bueno, no,
aquí no arriba.
És bon actor.
La veritat és que
moltes vegades
és el director
el que fa l'actor
i aquesta interrelació
pot ser molt positiva.
Li ha de treure suc.
Anem avançant
que tenim moltíssimes coses.
No és ben bé un tràiler,
és quelcom una mica estrany.
Escoltem-ho.
És que tampoc és ben bé
una pel·lícula.
No sabia que ho diries.
Ui, ui, ui.
Avui ens esperen
col·lectius feministes,
col·lectius de moltes coses.
La pel·lícula que ha guanyat
el Premi Gaudí
a la millor pel·lícula catalana 2008,
El cant dels ocells.
L'heu vista?
No.
Bueno, jo te he de dir una cosa.
Jo encara no l'he vista.
No m'agrada parlar
amb prejudicis del que no he vist.
Però he de dir-te una cosa.
Jo, i té el mateix com un nom que jo,
o sigui, Serra.
Sí, no és família del David.
No és família meva.
Jo vaig intentar veure
Honor de Cavalleria
i jo soc de les persones
que sincerament
no la vaig acabar.
I no la entenc,
o sigui,
potser soc un totxo,
però és compartit.
Jo aquest tipus de cinema
no l'entenc directament.
I de fet,
les imatges
d'aquesta travessa
dels Reis d'Orient,
aquesta pel·lícula...
És que recordem
que el cant dels ocells
va del viatge
dels Reis Mags.
Jo l'únic que llegeixo
són les entrevistes
al director
i no m'atreu
el que explica.
Aquest tio va dir
en una entrevista
que si la gent t'entenc
no estàs a la vanguardia
de l'art
i per tant
no estàs fent bon art.
Bé, doncs jo no estic
a la vanguardia
i deix ser molt...
Cap problema.
És cinema molt pretensiós...
No pretenem
estar a la vanguardia
tampoc, no?
No hi ha cap necessitat
tampoc.
El curiós és que hagi
arribat a les Gavarres
que diu molt
del nou esperit
que tenen
de puta cinema diferent,
no?
Però clar,
sí, està bé que la portin
però jo no l'aniré a veure
i m'estimo més
veure les hòsties
del Transporter.
Jo preferiré
supatir a la intimitat.
Molt bé.
Món del videojoc.
Dues qüestions
damunt la taula.
Ah, no,
pina, he de parlar
del Resident Evil.
És que està dins
del món del videojoc.
Clar, però era pel·lícula
o videojoc?
No és cap de les dues
perquè no té
la qualitat mínima per ser.
Bé, doncs vinga,
ja que m'ha encetat el tema...
Hosti, és que avui
vinc de mala llet, eh?
Són massa temes...
Hi ha dies de tot
que hi farem en aquesta vida, no?
M'ho estic guardant
des de fa cosa
d'un mes, dos mesos.
Vaig veure aquesta pel·lícula
però ara s'estrena allà,
ha sortit en DVD
i he de fer directament
un avis.
Es diu Resident Evil
Degeneration
i és realment
una degeneració
del que és la nissaga.
Però no complerta la trilogia,
la pel·lícula...
No té res a veure
amb la trilogia d'Imatge Real.
Aquesta pel·lícula
ha sortit de dins
de l'estudi
que ha fet
els videojocs originals
que com sempre
tenien unes
seqüències cinematogràfiques
molt currades
per la seva època
doncs sempre tenien
com aquesta gana
de fer cinema
que feien
que no feien
i al final
han agafat
i han fet directament
una història nova
que passa entre
el quart videojoc
i el cinquè
que sortirà d'aquí a tres mesos
i se suposa
que és reunir
personatges antics
de la saga
i tornar a agafar
l'esperit
directament del videojoc.
Original.
Però és que és dolentíssima.
O sigui,
està fet en 3D,
el 3D
sembla fet pel becari.
Els éssers humans
es mouen
com marionetes
i les cares
són estranyes,
no tenen gestualitat.
Però és una pel·lícula.
És una pel·lícula
d'hora i mitja
a la que li sobra
hora i mitja
i jo et dic
com a pel·lícula
és dolentíssima,
està plena
de tòpics
del cinema americà,
de l'heroi
que no canvia la cara,
el monstre
que dura mitja hora
i en realitat
és el germà
de la protagonista
i és com molt tendre
però no.
Fatal, fatal.
I a més,
com a pel·lícula
pels aficionats
a la Nisaga
és encara pitjor
perquè l'història
és molt dolenta.
A mi la primera
em va agradar,
la pel·li,
dic,
molt distreta.
La primera
no té res a veure
amb la Nisaga
però era una bona
pel·lícula de gènere
i jo crec que el David
també està d'acord.
I què és això?
Què és aquesta curiositat
que ha trobat el Víctor?
que és escoltem-ho, escoltem-ho.
Sí, sí, és que fa gràcia, no?
Això està estret
del lloc comú
que és YouTube.
És una raresa
d'un home
que ha agafat un violí
no sé de quina manera
doncs les veu.
Què és exactament?
A la vida li ha agradat molt
que ho expliqui.
Sí, sí,
perquè ho ha comentat
l'altre dia
i dic que aquesta és la...
Evidentment,
és un noi
que s'ha fet
el seu propi muntatge
de la veu
quatre vegades
per fer una capela
i amb el seu violí
doncs ha muntat
una peça
que està trencant
el que és el YouTube.
I aquestes coses...
li han sortit sorprenent.
Les escolto
però després és que passa
que també intento fabular
i imaginar...
Ara ho estaves explicant
amb la teva expressivitat
i jo m'imaginava
aquell senyor
a casa seva
no sé on deu tenir l'ordinador
allò al Salón Comedor
amb la família per allà
gravant-se les veus
tocant el sol
davant del micro
de l'ordinador
clar, a veure
poca broma, eh?
Déu-n'hi-do.
És que a més
el tio al vídeo
són cinc finestres
una per cada instrument
entre cometes
i a cada finestra
porta un gorro
d'una part del món
un gorro xinès
un gorro de...
que també té el seu punt
friqui del YouTube
però tu imagina
d'aquest tio
cada pista
està gravada
per separat, no?
No, no
poca broma, eh?
A veure, pugem una mica
i quadrant-ho tot bé
això diu molt
de fins a quin punt
els videojocs
són part de la cultura popular
i el que a mi m'agrada
la gegant creativitat
que hi ha al YouTube
i que hi ha a internet
que ara tothom
o sigui, no tothom
pot fer coses bones
però tothom que tingui talent
es pot fer sentir
Algú parlava de Vanguardia, no?
Abans
També és més Vanguardia
això que...
Per això, a veure
millor que no diguin
que ens posem allà
on no entenem
que nosaltres, pobres
som uns espectadors
com els oients
que ens escolten
Abans de donar pas
a la següent cosa
perquè si no se m'oblidarà
recordem que el mes de març
el Víctor presentarà formalment
el seu llibre
però de moment
els recomanem
que entrin
a l'oficina
de Recuerdos Perdidos
que es passegin
per aquesta pàgina
que poden veure
moltes coses
Amb el Víctor
hem quedat
que un dia d'aquest
vindrà fora de l'espai de cinema
a parlar-nos
de tota aquesta història
perquè la veritat
és que està transcendint molt
perquè és una manera
molt original
innovadora
i aprofitant
les noves tecnologies
i generosa
d'altra banda
d'anar oferint
el seu treball
Fes-nos un titular
que ja en parlarem
àmpliament en propers dies
Doncs el que hem comentat
altres vegades
és una promoció
molt directa
molt de tu a tu
faig una sèrie
de vídeos
amb els meus amics
i col·laboradors
fent estratègies
Estratègies de promocions
per la ciutat
com anar al pont
del Parc Central
amb un cartell
com els pobres
romanos que estan demanant
i tot intentant
que sigui una miqueta simpàtic
i estem intentant
fer aquesta
utilització d'internet
que és el millor avantatge
que té per mi internet
que és que parles
de tu a tu amb la gent
Fem el vídeo
però no només és un vídeo
que el penja si ja està
sinó que tenim
una adreça de correu
que la gent
ens envia propostes
et dona la seva opinió
o sigui
és tot molt interactiu
amb els lectors
usuaris
Dilluns descarregues
un altre capítol
Sí
Dilluns pengem
el tercer capítol
i penjaré un altre
i he penjat un relat
sencer
dels 17
que composen la col·lecció
i Dilluns hi haurà un altre
o sigui que també fem
aquesta cosa
de la cultura lliure
El llibre com a tal
amb paper
i un llibre a llibre
d'aquells que es poden agafar
amb les mans
es presentarà el mes de Barça
a editar Silva Editors
a una editorial local
també
que cal donar l'enhorabona
a les editorials locals
que aposten
per idees innovadores
ja en parlarem
perquè si no teniu
res més a afegir
que m'imagino que sí
però no tenim temps
podríem acabar
amb una cançoneta
d'aquesta pel·lícula
que ha provocat
tanta ràbia
el tractament
que ha donat els Òscars
al Víctor
que és el Wall-E
la pel·lícula
la banda sonora
la cançó central
de Peter Gabriel
us sembla?
sí
sortim amb aquesta cançó
i tornem a recomanar la pel·li
si no l'han vista
que la vegi
es pot veure més d'una vegada
més o més
d'aquelles pel·lis
que es poden repetir
també vosaltres
podeu tornar quan voleu
perquè mai ens cansem
que esteu aquí a la ràdio
els divendres
no serem aquí
sempre
David, Víctor, gràcies
una abraçada al Juanjo
i que es millori aviat
adeu-siau
de la
la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!