El perímetre, un recorregut per l'economia i el món immobiliari del Tarragonès.
El perímetre, un quart d'onze. Com dèiem, obrim el perímetre, aquesta finestra que cada 15 dies ens permet analitzar l'actualitat del sector immobiliari.
I saludem els nostres convidats. D'una banda, en Diego Reyes, president de l'Agrupació de Promotors Immobiliaris.
Senyor Reyes, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el senyor José Luis García, president del Gremi de la Construcció del Tarragonès.
Senyor García, benvingut.
Bon dia a tothom.
També ens acompanya la Ramona Martínez, que ella és secretària del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària.
Què tal? Bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya, per tant, que avui al quartet el pòquer de convidat amb Félix Massalles de Sunland Real Estate.
Senyor Massalles, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Tenim diferents qüestions de l'amunt de la taula. Ja ho hem comentat, volem parlar de la manifestació que va haver-hi dijous a Madrid.
En Diego Reyes hi era present.
Volem també parlar de la nit de l'empresari, que es va celebrar aquest divendres a la Palau de Files i Congressos de Tarragona.
Però abans, a micro tancat, s'ha comentat una de les notícies d'àmbit general de sacades,
que és aquesta intervenció amb una entitat financera a la Caixa de Castell de la Manxa.
No sé si aquesta notícia suscita els nostres convidats a algun comentari, a alguna opinió al respecte.
Més que res perquè, periòdicament, en aquest espai hem estat parlant molt i molt del paper dels bancs, de les caixes de salvis,
vaja, en definitiva, del sector financer.
Bé, jo penso que parlar ara d'una entitat financera, després de que s'ha dit que totes les entitats financeres tenien una bona salut,
parlar d'elles, en mi opinió, és molt prematuro, fins que no se sepa les grans i les conseqüències que podrà llevar a cabo haver intervenido el Estado, aquesta entitat.
Jo crec que és molt possible que el fet que s'ha intervenida da una seguretat de que podem anar per el bon camínic en el sentit de sanear el que realment té problemes.
I això ens tendria que donar la sensació de que empezamos per un millor camínic del que estàvem fins ara,
amb la seguretat que s'està començant a crear per part del govern, perquè no hi hagi problemes grans dels que es preveia que hi hauria.
Disculpem, es pot dir de les seves paraules com si es reclamés que aquesta intervenció s'hagués pogut dur a terme abans?
Pues si se sabía, debería de haver-se hecho. Por eso digo que me quedo sin dar mi opinión personal de què és el que se debería de hacer,
pero sí que pienso que si se ha hecho es porque valía la pena dar seguridad a la població de que todavía es lo suficientemente fuerte
como para seguir trabajando en favor de anular un poco la crisis.
Alguna notícia, algun comentari més sobre aquesta qüestió? No tan òbviament per l'entitat financera,
que geogràficament ens queda força lluny, sinó que ho insistim perquè periòdicament aquí m'està parlant i força de les entitats financeres.
Jo crec que el món financer s'ha d'anar regularitzant. S'han fet moltes coses. Els Estats Units van aprovar un pla la setmana passada
realment molt important que ha de donar molta tranquil·litat. Llavors això ens permetrà que les atencions de liquiditat de les nostres entitats bancàries
es redueixin molt. Llavors, situacions com la d'aquesta caixa, és possible que es pugui deixar alguna més,
però que no tenen a veure amb el seu estat patrimonial, sinó més aviat amb la falta de liquiditat dels mercats financers,
que segurament amb els propers més escondiu, amb els que saben més que jo, s'han d'anar resolent.
Senyor Reyes, com va anar per Madrid dijous?
Doncs molt bé, molt cansat, perquè va ser un viatge, la veritat és que m'ha de levantar molt temprano
i tornar molt ràpidament, però molt content, i la veritat és que em sinto orgullós perquè va ser una àmplia representació,
sobre todo de Catalunya, a un acte de concentració, que el espíritu del acte era un poco manifestar a los parlamentaris
i sobre todo al gobierno de que algo raro està passant en el Estado, quan els empresaris empiezan a manifestarse.
És a dir, sembla que s'invierten els papers, i content perquè hi havia bastantes associacions i corporacions
que se suscribieron al acte, jo fui a títul individual, aunque nuestra asociació,
tanto la Asociació de Promotores como el Gremio de la Comarca, no suscribimos al acte, dando nuestro apoyo,
y bueno, esperemos de que de algo sirva el ver que los empresarios empiezan a hacer concentraciones de protesta,
en este sentido. Fue un acte muy civilizado, sin alteraciones, y lógicamente me impresionó mucho
cuando salíamos de Atocha, porque salió un, yo diría que un río de personas, todas de aquí de Cataluña,
y cuando subíamos por el Paseo del Prado, pues lógicamente era espectacular, dirigiéndonos hacia la Plaza de Nocturno
y hacia la carrera de San Jerónimo, y pues yo creo que Cataluña estuvo representada allí de un 15 a un 20%.
¿Qué esperen d'aquesta trobada? D'aquesta concentració? Creuen que pot ser un punt d'inflexió
perquè l'executiu i el Congrés dels Diputats Parlamentaris posin fil a l'agulla aquestes ajudes,
aquestes normatives que vostès es reclamen des de fa mesos?
Yo, sinceramente, creo que de esta concentració yo no espero nada, sinceramente.
Yo fui a título individual para poner mi grano de arena en algo que creía personalmente,
me desplacé con mi mujer y una serie de amigos, en algo que personalmente me motivaba a ir,
porque entendía que la situación que ahora mismo la pequeña empresa y sobre todo los autónomos están pasando,
es una situación realmente extraordinaria, precaria y de una desatención absoluta.
Y entonces yo me desplacé allí por el hecho de que, lo que le he manifestado antes,
es decir, algo anormal y los políticos tienen que considerar de que algo anormal y muy grave está pasando
cuando se están invirtiendo los términos en este Estado.
Y yo creo que era darles una señal de atención en este sentido.
Hacía muchos años que no se cortaba la carrera de San Jerónimo para manifestarse delante del Congreso
y en este caso, y además constitucionalmente está prohibido hacerlo y en este caso se permitió.
Y eso es la señal de atención.
Yo, mientras los políticos sigan con la política de pelearse entre ellos
y no buscar un consenso para realmente buscar soluciones y arrimar el hombro en solucionar los problemas que tenemos
y vendernos menos humo del que se está vendiendo,
yo creo que difícilmente vamos a solucionar los problemas tan graves que tenemos.
Senyora Martínez, senyora Massalles,
¿qué es va semblar aquesta acció peculiar o com a mínim insòlita pel que deia ara el senyor Reyes
des d'aquesta inversió de papers que tradicionalment,
vaja, rarament el món empresarial surt al carrer per manifestar-se?
¿Qué es va semblar aquest acte concret?
¿El creien necessari? ¿El creien oportú?
I el mateix que li preguntàvem al senyor Reyes,
¿qué n'esperen a partir d'ara?
A veure, el tema està en què...
Bueno, lligant una miqueta inclús amb la nit dels empresaris, del divendres,
per part de l'empresariat hi ha molt d'esforç
i se sent molt sol l'empresariat.
Hi ha molta decepció de cara a la immobilitat dels polítics.
Ja sembla que els polítics estiguin autistes, no?,
el que està passant.
I un empresari, d'alguna manera, fent un simil amb el que és el rem,
tu pots remar molt, però si d'alguna manera no hi ha un timoner
que dirigeixi la barca i que et marqui el ritme,
d'alguna manera tu sol no pots fer, no?
No pots fer res.
I, bueno, doncs és necessari que l'empresari ho digui,
que l'empresari reclami canvis,
com deia el president de la COE, el senyor Gerardo Díaz,
doncs una miqueta reclama uns canvis estructurals importants
a nivell laboral, a nivell fiscal, a nivell de formació, no?
I que d'alguna manera són molt necessaris en aquests moments.
Si no hi ha tots aquests canvis, difícilment l'empresariat pot tirar endavant
i pot assolir tots els èxits que hauria d'assolir el món empresarial
en la seva vessant més emprenedora.
Senyor Massalles, en referència també a la nit de l'empresari
que va tenir lloc aquest divendres, amb la participació,
com comentava ara el senyor Martínez, del senyor Gerardo Díaz-Ferran,
el president de la COE, també el senyor Joan Rossell,
el president de Foment del Treball i d'altres convidats.
Jo crec que a la reunió aquesta es va detectar un clima de preocupació.
A mi m'agradaria afegir una reflexió que no sé si es va fer
perquè probablement l'àmbit era estrictament,
o molt estrictament, molt preferentment d'empresaris.
Jo crec que en relació a la reunió, a la marxa aquesta que es va fer a Madrid,
jo diria que caldria que reivindiqués l'esforç de l'empresari,
no la contribució de l'empresari a l'economia.
Jo crec que en aquests anys això no s'ha fet.
Jo crec que hi ha una sensació que l'empresari és el dolent.
I l'empresari s'esforça molt perquè l'economia funcioni.
Es va fer un comentari a la reunió del divendres,
on es va dir que cap empresari vol acomiadar a cap treballador.
I això és cert.
Llavors, jo crec que això s'hauria d'intentar transmetre.
Ara mateix el senyor Reyes parlava que segurament necessitem una mica aquest recolzament.
Jo crec que la gent ens percep, ens ha percebut durant aquests anys,
com alguns que només pensem en nosaltres mateixos.
Evidentment, això és important perquè si no, segurament no faríem el que fem.
Però això s'ha de reconèixer.
I després es va apel·lar molt al treball i a l'esforç.
Jo crec que el treball i l'esforç ja el fem.
Llavors, jo crec que caldria valorar molt l'emprenedoria
i això hauria d'estar millor vist amb la societat en general.
Senyor García, de tot el que hem estat parlant fins ara.
Bé, jo el primer sobre el tema de Madrid,
jo crec que he de fer molt de proveig a aquesta intervenció, a aquesta manifestació.
Primer, és la primera pedra.
És a dir, és la primera vegada que els empresaris es manifesten.
La calle ara ja és de tots, ja no és d'un solament, ja és de tots.
Els empresaris tenen un gran problema
i ho poden i ho tenen que manifestar de alguna manera.
I això va a ser un punt d'inflexió
i un punt, jo diria, molt important
que tendran que tenir en compte els polítics.
I això mateix sucede en la nit del empresari.
O sigui, en la nit del empresari,
el fet que hi hagi una manifestació tan importante de persones,
o sigui, de empresaris, del orden dels 1.100 empresaris
que acutieron a la nit, a la novena nit del empresari,
indica la necesitat d'estar unid per a defender i entendre
molt millor la crisi i realitzar un esforç comú.
I això els empresaris ja ho estan entendint, ja ho entienden,
i manifestacions del tip, tant la de Madrid
com la nit del empresari amb 1.200 persones,
és un principi de demostrar a els polítics
que estem unid i que es pot generar un gran problema
si no se resuelven les situacions que hi ha pendientes.
Entre altres, i sobre todo,
frenar el paro de la forma que sea.
Si no se frena el paro,
no hi haurà la sensació de tranquilitat
que requere un país per a millorar la seva situació.
És a dir, la clave nosaltres la tenim en donar confiança.
Si l'empresari té seguretat,
l'empresari, com molt bé deia Félix Messalles,
no volia fer a ningú a la llar,
tot el contrari, nosaltres el que volem és creixer,
i desgraciadament en aquests moments
no s'estan donant les solucions
perquè això es pugui donar.
Aquestes paraules no sé si contrasten
amb alguns dels discursos que van tenir lloc divendres a la nit,
per exemple, el president de la COE
deia que s'ha de traslladar cert optimisme i confiança
cap als propis empresaris,
mentre que Joan Rossell, president de Foment del Treball,
deia que no tot és negre i que no tot és crisi.
Dels discursos que es van fer divendres a la nit
per part no només dels presidents de les patronals
sinó també del senyor Caraut Orvira,
vicepresident de la Generalitat,
no sé si van tenir l'oportunitat d'escoltar-los amb deteniment,
què en pensen?
Sí que es va parlar d'un cert optimisme.
Evidentment, jo crec que l'empresari és optimista,
és dins del propi caràcter de l'empresari
i va intrinsec l'optimisme.
El problema és que l'empresari,
i ho deia també el senyor Rossell,
sembla que estigui en una cursa,
amb una gincama.
Llavors arriba un moment que aquest empresari es cansa també.
i d'alguna manera es va parlar d'esperança,
evidentment que sí,
perquè a poc a poc es van posar mesures,
però realment hi havia molta decepció
per la immobilitat dels polítics
i molta preocupació pel tema del finançament,
perquè a l'empresari realment
se li estan tallant les línies de crèdit,
amb la qual cosa,
sense voler ell,
ha de parar la seva activitat en un moment d'altre.
Sobretot a l'autònom,
aquest que es va anar a manifestar a Madrid,
li estan tallant la línia de crèdit
i ha de tallar la seva activitat.
Això vol dir desocupació,
això vol dir falta de confiança
per part del treballador també.
Quan el meu lloc de treball,
fins a quan jo podré treballar,
evidentment tot això no ajuda el clima de confiança.
La tranquilitat permanent.
Clar, d'alguna manera podem dir moltes coses,
podem estar transmetent un discurs d'optimisme,
però hi ha esperança,
sempre hi ha esperança per a tothom,
però el que hem de fer és moure'ns,
el que ha de fer el govern
és posar mesures per l'esperança.
No es pot quedar amb unes simples paraules,
no podem dir,
escolta, endavant que tot anirà bé,
no, tot anirà bé,
hem de posar mesures perquè tot hi vagi bé,
hem de regular, hem de fer canvis.
Tornen a faltar, senyor Reyes,
mesures que acompanyin aquestes bones paraules?
Bé, jo crec que encara no les tenim les mesures.
Jo, el que sí tuve muy claro
del acte que organitzó CETA la altra noche
de la nid del empresari,
fueron dos lecturas muy claras.
Una, por parte del presidente
de la Asociació Química de Tarragona,
manifestó clarísimament,
además lo pidió públicament,
ante el foro político y ante el foro empresarial,
de que la Administración ponía muchísimas trabas
para hacer cualquier trámite,
cualquier gestión,
cualquier iniciativa,
cualquier nuevo proyecto.
Falta agilidad.
No, pero no agilidad,
y falta cambiar el planteamiento.
Es decir,
la Administración es un vínculo
entre la sociedad
y las necesidades de la sociedad.
Es un instrumento al servicio de la sociedad.
No la sociedad está al servicio
de la Administración,
como parece que se han invertido los términos.
Él lo reclamó públicamente
y luego el señor Roser
hizo el mismo manifiesto.
Es decir,
reclamó a los estamentos públicos
que se estaba todo enquistando,
que nos habíamos acomodado
a mirarnos el ombligo,
como diciendo,
estamos todos complacientes,
como funcionamos hasta ahora.
Y no, señor,
esto se ha invertido.
Esto ha cambiado.
Y hay que buscar
nuevas maneras de trabajar,
nuevas maneras de funcionar,
por las circunstancias que hayan sido.
Entonces tenemos que
tener una Administración
que complazca
a la ciudadanía
y no una ciudadanía
que complazca
a la Administración.
Y esto fue una reclamación
para mí importante
delante del estamento político.
Señor Masalles.
Bueno,
yo creo que el Estado
tiene que ser el catalizador
de la actividad.
Lo que tiene que hacer
es propiciar la actividad
y lo que no puede ser
es que cuando la actividad
se produce al Estado
se dedique a exprimirla,
que es lo que ha pasado
con este sector.
Quizás lo que tenía que haber hecho
es regularlo.
seguramente
si no hubiéramos llegado
a los precios
allí donde han llegado
pues probablemente
seguiría habiendo
una demanda
que se genera
cada día.
Nuevos matrimonios,
nuevas parejas,
gente que necesita una casa
que ahora mismo
tiene dificultades
para acceder.
Entonces,
el Estado
que es el máximo responsable
de la situación
porque es
el único actor
de toda esta historia
que ha tenido
la capacidad
de regularla.
entonces,
bueno,
el sector
y las propias
entidades financieras
pues han sido objeto
de críticas
pero
seguramente
fruto probablemente
de que es un sector
con muchísima inercia
pues estos desajustes
de oferta-demanda
generan unas crisis
que son cíclicas
que han generado siempre
y esta vez quizás
probablemente
por la facilidad de crédito
que ha venido de fuera
ha venido por las condiciones
de la integración europea
pues monetaria europea
pues han llevado
las cosas
a un sitio
donde no deberían
haber llegado.
Seguramente
la administración
lo que tiene que hacer
es poner las bases
para que esto se reconduzca
y pensar en el futuro
y como se reclamó
varias veces
en la sesión
del viernes
tomar las medidas
estructurales
que permitan
volver a empezar
de una manera
más ordenada.
No sé si
per tancar
aquest capítol
dedicat a la nit
de l'empresari
sí que valdria la pena
apuntar
als reconeixements
que van rebre
a l'empresa
d'Urbano Rifaterra
promotor i arquitecte
i també
l'empresa Construccions
Ferrer de Vilaseca
no sé senyor García
algun comentari
al respecte
a aquests dos reconeixements
o senyor Reyes?
Bueno
yo creo que
el sector de la construcción
tanto la construcción
como la promoción
se le debe de dar
un reconocimiento
y sobre todo
considerando el trato
que normalmente
se suele tener
a estos dos sectores
que desgraciadamente
no son los sectores
más favorecidos
por los comentarios
a todos los niveles
del país.
Se lo merece el sector
y se lo merecen
estas dos personas
en sobremanera
porque el caso concreto
de Urbano Rifaterra
ya viene de una generación
ya Urbano
es la segunda generación
trabajando
en Tarragona
para este sector
y en cuanto
a lo bueno
al amigo Ferrer
es una persona
es una persona
muy vinculada
a toda la comarca
del Tarragones
y lo muchísimo
que se ha realizado
por su labor
dentro de la zona
de Salogo
y Vilasec
Yo estoy totalmente
de acuerdo
yo me sentí orgulloso
sobre todo
por el reconocimiento
al Josep Ferrer
son muchos años
de trabajo
es una empresa familiar
que viene
desde el anterior
desde mil ochocientos
noventa y tantos
y es una persona
que incluso
ha sido presidente
de la corporación local
de Cruz Roja
muchos años
en Vilaseca
y una persona
que ha trabajado mucho
por la colectividad
y ahora en una etapa
de retiro de él
pues este reconocimiento
para mí era importante
a una persona
que como decía José Luis
es emblemática
y en el caso
de Urbano
pues es una persona
que en sí mismo
cataliza muchas funciones
como es la de ser promotor
como es la de ser arquitecto
como es la de ser urbanizador
y entonces pues bueno
se concentra
un know-how importante
y bueno
pues ya llevaba muchos años
de carrera
y creíamos
que era importante
tener este reconocimiento
Parlem si sembla
de la situación general
del sector
fa setmanes
que estem comentant
o que s'havia comentat
la possibilitat
del foment
del lloguer
com a alternativa
a la compra
en aquesta situació
els preus
els preus del lloguer
es mantenen
ja ho diríem bé
els preus
dels pisos
també
tot i que en alguns casos
ja han baixat
com veuen la situació
del sector
quin producte
creuen
que és més atractiu
per la persona
que vol emancipar-se
que vol adquirir-se
o que vol anar a viure
amb un pis
per la seva experiència
personal
com ve la situació
general del sector
senyora Martínez
en aquest país
tots sabem
que la cultura
de compra
està molt arrelada
i sí que hi ha
una falta de confiança
actualment
en els preus
i en el preu
de la vivenda
si és cert
el que en diuen
el que no
baixaran més
o no
i bueno
sí que en un moment
determinat
la gent
ha demanat
o la gent necessitada
de vivenda
ha intentat
anar de lloguer
els lloguers
com bé dius
es mantenen
també hi ha casos
on els lloguers
han baixat
tenim el cas
de Salou
on la caixa
ha posat a disposició
de la població
pisos de lloguer
250 euros
això sí que
d'alguna manera
pot ser
atractiu
per moltes parelles joves
però són casos
puntuals
de totes maneres
no crec
que el no accés
al lloguer
o aquesta no baixada
de preus
sigui definitiva
perquè la gent
torni a comprar
pisos
vull dir
la gent
tornarà a comprar
pisos
quan realment
cregui
que els preus
dels pisos
són
no només
els adequats
sinó que
la seva capacitat
econòmica
els permeti
comprar
aquest pis
és a dir
el client
o el possible
comprador
de pis
s'ha de preguntar
quan guanyo
la meva estabilitat
laboral
quina és
com pago
jo aquesta vivenda
i a partir d'aquí
quan tingui clar
aquests paràmetres
pot accedir
a una vivenda
avui en dia
ja es pot accedir
a una vivenda
perquè hi ha
realment preus
que estan
a mínims
abans parlàvem
amb el senyor
José Luis García
abans d'entrar
que deia
hi ha un tema
que és el cost
el cost
que hi ha
dels pisos
és una miqueta
el límit
el límit mínim
i molts promotors
estan venent
amb aquest cost
que han tingut
amb el qual
jo us diria
que sí
que realment
pot ser un moment
de comprar
i aquesta confiança
en els preus
jo crec que la recuperarem
a poc a poc
aquest any
perquè es veurà
que realment
més enllà
d'uns preus
que estem tenint
el promotor
no hi pot arribar
no hi pot arribar
perquè
entran pèrdues
i bueno
el següent pas
és passar-li
la promoció
a la banca
i tampoc
no es pensi
el client
que quan arribarà
a la banca
aquest pis
tornarà a rebaixar
perquè la banca
d'alguna manera
ha de decidir
entrar en pèrdues
una altra vegada
per tal de vendre el pis
amb la qual cosa
tenim uns costos
que estan allí
i bueno
i que són els que són
Jo continuant
com explica
molt bé
Ramona
us explica moltes vegades
que són faves comptades
que el preu és el que és
i que els marges
són els que són
que el producte
no és en la vivienda
solamente
és que és molt atrevido
és molt atrevido
dir que la vivienda
està un 20%
cara
això és molt atrevido
i jo diria
molt inconsciente
per part dels que
els que el estan
manifestant
encara
podrà estar
un 20%
cara
en algun lloc
però no en altres
nosaltres
estem parlant
d'una zona
la comarca
del Tarragones
en el qual
les viviendes
tenen un preu
que està
ja limitado
prácticamente
al coste
que han teniu
en la seva realització
i la prova
de que és així
és que
no se estan
construyendo
viviendas
la prova
de que
les viviendes
tenen un coste
i ja
a partir de ahí
ja no se pode
baixar més
és que ja
no se construyen
viviendas
quan no se construye
un producte
quan no se hace
un producte
quan aquel producte
te obliga
a pérdidas
és a dir
hi ha un moment
en què la oferta
i la demanda
es opina
muy tranquilamente
dixent que
el precio
de la oferta
serà marcado
per la demanda
i el que convenga
i se crucen els dos
no
a partir del precio
de coste
perquè quan el coste
és
superior
al precio
que quiere la demanda
no se fabrican més
què és
lo que sucederà
en un lugar
donde se necesitan
com per exemple
Tarragona
del orden
de las 700
a 800
viviendas
año
si solo
se están
construyendo
500
y digo
que se están
construyendo
500
porque son
los datos
que dan
del colegio
de arquitectos
del año 2008
que son
que son los primers
que son los primeros
que han controlado
todo el proceso
porque han visado
el colegio de arquitectos
del año 2008
manifiesta
que el número
de viviendas
el número
de viviendas
que se
empiezan
que se empezaron
en el año 2008
lo trobarem
se'm remenant
se'm remenant
papers
manquen 5 minuts
per 3 quarts
del matí
directo
pel matí
de Tarragona
resulta
que las viviendas
que se construyen
que se están
que se empezaron
en el año 2008
en los tres trimestres
del año 2008
en Tarragona
concretamente
son 410
es decir
si eso
consideramos
que hacer una vivienda
cuesta dos años
estamos
comprometidos
de 250
viviendas
año
¿qué va a pasar?
va a pasar
una crisis
absoluta
de viviendas
motivada
por un desenfoque
de realmente
conocer el precio
de la vivienda
otra cosa
es las posibilidades
económicas
en una etapa
de crisis
del comprador
claro
la demanda
está latente
la demanda
no es normal
que el comprador
que haya tenido
anteriormente
préstamos fáciles
ha llegado
a fáciles
hipotecas
ahora no las tenga
no resulta cómodo
pensar en este comprador
pero también es cierto
y quiero manifestarlo
antes de terminar
mi intervención
que hablar de alquiler
y hablar de ventas
son dos cosas
completamente diferentes
olvidemos esto
de que
con alquileres
cubrimos la falta
de ventas
no es cierto
el comprador
el que alquila
no tiene
en su pensamiento
la vivienda
que desea
como alquilada
es decir
me entenderé mejor
me explicaré mejor
perdón
cuando una persona
va a alquilar
va a alquilar
porque tiene una necesidad
de cubrir
de tener el techo
pero no es la vivienda
que desea
la prueba es
que no se están haciendo
operaciones prácticamente
de opción de compra
estamos alquilando
estamos dando opciones
de compra
y la opción de compra
independientemente
de que haya bajado
el precio de las hipotecas
no se están desarrollando
prácticamente
casi ninguna
no llega al 20%
que se ejerza
la opción de compra
porque la vivienda
que alquila
la alquila
a precari
y por un tiempo
determinado
esperando
la vivienda
que le gusta
la vivienda
que desea tener
que es la que compra
esa cultura
de la compra
no solo la cultura
la cultura
y en cierto modo
necesidad
porque a mi me gustaría
ver
que resuelve
un señor
de 67 años
con su correspondiente
con su correspondiente
cobro de jubilación
pagando un alquiler
al precio
al que están
los alquileres
si ese señor
no tiene la vivienda
en propiedad
lo va a pasar
un poquito
más complicado
señor Massalles
que feia
temps que
reclamar
intervenir
yo es que creo
que en gran medida
las correcciones
ya se han producido
yo creo que
en términos
de capacidad
de capacidad
de endeudamiento
de las familias
habíamos
habíamos
habíamos pasado
el punto
el que se alcanzó
en los primeros años
90
lo conseguimos
alcanzar
en el año 2005
entonces
del 2005
hacia aquí
los precios
siguieron subiendo
por encima
de la capacidad
de la gente
pero esa corrección
en gran medida
se ha producido
lo que pasa
es que ahora
hay un estado
de opinión
que ha calado
profundamente
es cierto
que hay una crisis
económica
que no viene
provocada
por el tema
inmobiliario
que genera
un estado
de desconfianza
y que hace
que la gente
ni siquiera
se acerque
a comprobar
que realmente
los precios
se han corregido
a la baja
de una manera
importante
entonces
yo de entrada
invitaría
a todas aquellas personas
que comentaba
José Luis
que necesitan
una vivienda
que vayan
y lo comprueben
y vean
que hay viviendas
que tienen unos precios
que están ya dentro
de los parámetros
que les permitiría
comprar
y la otra
aprovecharía
para reivindicar
a las entidades financieras
unas mayores ganas
de ver
posibilidades
de venta
ahora
seguramente
las entidades
tienen que digerir
algunos excesos
y el mercado inmobiliario
lo está pagando
de una manera
bastante importante
pero yo
insistiría
en que
la gente
que necesita
una vivienda
que son muchos
se acerquen
a las
oficinas
de venta
y comprueben
que esas correcciones
ya se han producido
en gran medida
en algunas
promociones
no
pero en muchas otras
sí
señor Reyes
bueno
yo lo que creo
es que
nosotros aquí
lo hemos dicho
en este foro
muchísimas veces
de que se ha fracturado
el sistema
es decir
el sistema
se ha fracturado
porque
hay una
una contraposición
entre
lo que es la oferta
y la demanda
en este momento
hay una oferta
que en este momento
ha bajado de precios
ha ajustado
hay muchísima flexibilidad
en cuanto a las condiciones
te aplazamos
te damos
te alquilamos
lo que tú quieras
por decirlo
de alguna manera
estamos encontrando
con la dificultad
de que
las entidades financieras
no aportan
su grano de arena
porque piden
mayor diferencial
en los tipos de interés
entonces
en cierto modo
se está contrarrestando
el esfuerzo
que está haciendo
el promotor
en el ajuste de precio
se está contrarrestando
en cierto modo
también
por el hecho
de esos mayores diferenciales
porque hoy en día
va un comprador
a una entidad financiera
para comprar
una vivienda
aunque el promotor
tenga la hipoteca
con esa entidad financiera
y se le están pidiendo
ya diferenciales
por encima del punto
y se está moviendo
entre un punto
y dos puntos
¿Vostès os han comprovat
tot i aquesta baixada
de l'Euríbor
de la cual fa temps
que estem baixant
que per contra
s'ha acabat pujant
el preu del diferencial
per tant que gairebé
el promotor
o fins i tot
després la persona
que solicita una hipoteca
gairebé
no nota la diferencia
sí que nota
la diferencia
por el ajuste
del promotor
pero en cierto modo
el esfuerzo
que hace el promotor
en quedarse sin parte
importante
de su beneficio
buscando la facilidad
de venta
luego se encuentra
con que la rigidez
por parte de muchas entidades
es mayor
con lo cual
estamos ahí
rompiendo
y fracturando
el sistema
en este sentido
es decir
yo lo que creo
es que ahora mismo
y no voy a decir
es un buen momento
para comprar una vivienda
yo creo que
ahora
los promotores
estamos dando
muchas facilidades
para comprar vivienda
y yo
sinceramente
en lo que no creo
es en el alquiler
no creo en el alquiler
porque
hemos puesto
unidades
en alquiler
y nos estamos
encontrando
con el
con la espada
de Damocles
que es el impagado
entonces
¿qué ocurre?
que la gente
deja
de pagar
con una facilidad
enorme
¿por qué?
porque no hay
una ley
de arrendamientos
urbanos
que regula esto
de una forma
eficiente
ni hay gobierno
que quiera
meterle mano
a este tema
y no entendemos
por qué
entonces
nos encontramos
tot això
disculpi
las administraciones
en estos últimos meses
sí que habían comentado
públicamente
que el lloguer
podía ser una solución
pero mira
las administraciones
con el dinero
de todo
hacen cosas
que son muy
competitivas
en el mercado
pero luego
son muy poco
competitivas
fuera del mercado
porque lo pagamos
entre todos
y prueba de ello
y yo en este foro
he reclamado
muchas veces
a ver si alguien
nos podría decir
que cuesta gestionar
a la administración
una vivienda pública
porque claro
nos llevaríamos
una auténtica sorpresa
con ese coste
si ya un privado
que gestiona
de una forma
muchísimo más eficiente
no se atreve
a alquilar
porque le deterioran
porque no le pagan
porque luego ir a los tribunales
o a la administración
de justicia
es eterno
estamos de un año
y pico en adelante
para un desahucio
y muchas veces
pues te da no sé qué
desahuciar
porque realmente
ves que hay una falta
de posibilidades
por parte del arrendador
pero claro
es muy fácil
decir
hay que gestionar
hay que hacer
patrimonio
cuando no tienes garantías
y no tienes garantías
jurídicas
entonces este es el gran fracaso
desde mi punto de vista
del alquiler
en este país
es decir
que se fractura
inmediatamente
cuando las garantías
jurídicas
no existen
o son garantías
jurídicas
que la administración
de justicia
en este momento
con la lentitud
que tiene
y con la que ha tenido
no es conyuntural
ahora mismo
pues lo que realmente
no dan salida
a este tema
y claro
estamos basando
el sistema
en un sistema
de subvención
y esto no puede
funcionar
de esta manera
ya gairebé
per acabar
la senyora Martínez
anava sentint
gairebé
tots els punts
de la intervenció
del senyor Reyes
està d'acord
d'ho
a veure
bastant d'acord
no
amb el tema
de financer
que parlava
el Diego
estava pensant
que
se'ns està
produint
una paradoxa
que és
que
el promotor
ha baixat
en molts casos
com dèiem
posar aquest 20%
de preu
o més
posant
els seus
pisos
a preu
d'hipoteques
i llavors
quan arribem
al banc
el banc
per
el que són
les pròpies
regulacions
internes
d'ells
llavors
diu
que no pot
subrogar
aquesta hipoteca
no pot
no pot
finançar
el 100%
d'aquest preu
que en teoria
és la hipoteca
concedida
pel pis
sinó
que ha d'anar
a finançar
un 80%
d'aquesta hipoteca
és a dir
rebaix
una altra vegada
i
el client final
necessita
una altra vegada
aquest 20%
que no té
per accedir
a la vivenda
vaja
reclama que si
els constructors
els promotors
fan un esforç
les entitats
financeres
també
no ho
poden fer
a més a més
l'acaben fent
perquè jo
conec
bastants casos
des de la meva
vessant
consultora
i vist
realment
de bancs
que s'han quedat
promocions
de promotors
i llavors
sí
quan ha arribat
a casa seva
han fet
finançament
100%
i el que
faci falta
llavors
els diferencials
que parlava
el Diego
de tipus
d'interès
baixen
una mostra
és la notícia
del Santander
de la setmana
passada
al senyor
de totes maneres
que jo
conozca
en Tarragona
concretament
en término municipal
i en Reus
en término municipal
no ha habido
ninguna vivienda
que se la hayan adjudicat
de promotors
els bancs
no, no, no
en Tarragona
no
lo digo
por una razon
porque claro
extrapolar
de nuevo
situacions
de altres mercats
com pot ser
la costa
o pot ser
altres zones
a la de Tarragona
i Reus
que concretament
jo conozco
datos
de entitat
financiera
que únicament
en Tarragona
té
i de viviendas
de segundament
7 unidades
en Tarragona
i 9 en Reus
que se les han tenido
que adjudicar
son muy pocas viviendas
son muy pocas viviendas
para el rumumbum
que hay
y que presume
el Banco Santander
que jo desgraciadamente
pienso que no
tendria que presumirlo
porque claro
dice
para sus clientes
y siempre que jo
haya dado
la hipoteca
y siempre que el promotor
haya bajado
el 20%
bueno
en Tarragona
tampoco conozco
muchas promotoras
que tengan precisamente
la hipoteca dada
con este banco
y además pone
unas situaciones
que habla
de tasación
o sea
que genera
da el mismo valor
exactamente
pero además
genera unas dudas
y da
y supongo
que los medios
de comunicación
toman las cosas
de alguna forma
determinada
que genera
dudas
a todo comprador
cuando no es cierto
que la vivienda
pueda bajar
un 20%
si su coste
es 100
no puede bajar
a 80
y eso
tiene que quedar
muy claro
porque volvemos
otra vez
y para el final
que se terminarán
no construyendo
con lo cual
subirá el precio
de la vivienda
en el año 2011
y no es ninguna profecía
es lo mismo
que pasó exactamente
en el año 98
y volverá a pasar
en el año 2011
llevando
el ritmo
y llevando el criterio
que se está llevando
en estos momentos
con la crisis
en el sector
de la construcción
yo simplemente
puntualizar una cosa
referente al tema
del Santander
el señor Botín
es muy inteligente
porque en definitiva
lo único que ha hecho
es decir
si el promotor
baja un 20%
del valor de tasación
de cuando se hizo
la tasación
de la vivienda
yo doy el 100%
de la hipoteca
en definitiva
está dando lo mismo
no está dando
ni un euro más
por lo tanto
además selecciono
al cliente yo
está diciendo
que da
la misma hipoteca
que tenía concedida
esa vivienda
lo único que
como el promotor
baja el 20%
de precio
él da
en vez de un 80%
da un 100%
nada más
pero no está haciendo
lo que sí es muy inteligente
porque lo que ha hecho
es una campaña
de comunicación
impresionante
a nivel estatal
y mucha gente
ha ido a preguntarle
para ver los inmuebles
que tiene
queda bien seguro
queda fuera de dubte
la inteligencia
del señor Botín
nosotros
pero lo hemos de
deixar aquí
señores
Diego Reyes
señor José Luis García
Ramona Martínez
Félix Massalles
gràcies per acompanyar-nos
avui en aquest perímetre
al matí de Tarragona Ràdio
i fins la propera
bon dia
a veure
gràcies
gràcies