Fins demà!
Un minut i mig serà ja un quart de 12 del migdia, matí de Tarragona Ràdio,
i és el temps d'eines, aquest espai que dediquem setmanalment a conèixer
l'oferta de formació professional de cicles formatius que tenim al Camp de Tarragona,
un espai que arriba amb el suport de la CEPTA,
la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona,
i coordinat cada setmana per Francesc Potau, que ja el saludem.
Francesc, bon dia.
Benvingut. Ha anat bé la Pascua?
Una mica mullada, últimament.
Bé, però escolta...
Els darrers dies, mulladeta.
És aigua, eh?
Sí, sí, és aigua.
No beneïda, però aigua.
Però és aigua, i sempre és bona.
Que no ens escoltin els empresaris hoteles,
que si no ens tirarien de les orelles.
Avui volem presentar-los a alguns professionals
que ens poden parlar d'uns dels cicles formatius,
ells ens ho confirmaran,
però que dona la sensació que hi ha una àmplia demanda en el mercat laboral.
Estem parlant dels cicles de la família d'indústries d'arts gràfiques
que s'imparteix a l'IES Pere Martell.
Ens acompanya Lluís Silveti López,
és el cap de seminari d'esgràfiques de l'IES Pere Martell.
Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Marta Fernández Solanas és professora d'esgràfiques del mateix IES.
Marta, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Un exemple de l'experiència professional del món laboral.
D'una banda, Jordi Gabaldà, empresari i gerent de gràfiques Givert.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per ser aquí.
Marta Arellano, exalumna del cicle formatiu
i treballar en l'actualitat a Gràfiques Bosch a Tarragona.
Marta, bon dia.
Hola, bon dia.
T'han donat festa a la feina o no treballaves a aquesta hora?
Sí, sí, m'han donat festa.
Gràcies per donar festa a la Marta
i que vingui aquí a compartir l'experiència.
Incidim molt en que creiem,
i a més com un servei públic que som,
que parlar dels cicles formatius, en definitiva,
és parlar del futur dels joves del nostre país.
Posar en valor, si és que no el té, cosa que adoptem,
sobretot socialment, de la importància que té aquesta alternativa.
Amb el Francesc insistim molt perquè a més ens ho creiem.
La importància dels cicles formatius,
no com una opció d'estudi,
sinó com una primera opció
i un objectiu en la vida professional i laboral dels joves.
No, Francesc?
Sí, evidentment.
Evidentment que els cicles formatius,
tant de grau mitjà com de grau superior,
són cicles, i sobretot d'indústries de gràfiques,
cicles desconeguts,
cicles d'un aprofitament laboral
i d'una sortida laboral important,
tant a nivell a l'IE,
com a nivell d'autònom,
o sigui, treballar per contra l'IEN,
o treballar per contra pròpia,
amb totes les especialitats d'arts gràfiques.
I recordem que estem en període de preinscripció
als centres formatius, en general,
però també dels cicles formatius en particular.
Després en parlarem allò que de les jornades
de portes obertes i de terminis,
i tot plegat.
Quan parlem d'indústries d'arts gràfiques,
estem parlant de diferents opcions d'aprenentatge
i a través de diferents nivells, no, Lluís?
Sí, bé, nosaltres, les indústries gràfiques,
la família professional de les gràfiques,
hi ha cinc cicles formatius, no?
Hi ha tres de grau mitjà i dos de grau superior.
En principi, nosaltres aquí a Tarragona,
Pere Martell, en fem tres d'aquests, no?
Un de superior i dos de grau mig.
Sí, sí, diguem-ne.
Fem el cicle de preimpressió de grau mig,
fem el cicle d'impressió de grau mig
i fem el cicle en producció d'indústries gràfiques
de grau superior.
Una mica que englobaria una mica aquest cicle de producció
una mica les tres particions una mica de les gràfiques,
la preimpressió, la impressió i la postimpressió.
Això ho anirem traduint perquè després,
si poses el marc, dius això,
què fan exactament aquestes persones quan acaben,
quina és la seva feina.
L'accés és com els altres cicles formatius, no?
Sí, sí.
Es pot anar a través de l'ESO, després de l'ESO,
a través d'una prova, en fi, que hi ha els camins de sempre.
Els camins de sempre, una mica el grau mig
es fa a partir de l'ESO,
els que no puguin assolir l'ESO ja crec que hi ha una prova d'accés
per majors de 18 anys amb experiència professional
i després el grau superior,
que de batxillerat o els alumnes que han acabat el grau mig,
mitjançant una prova d'accés una mica més de la part comuna,
perquè l'específica se suposa que ja la tenen superada a fer el grau mig,
doncs fan l'accés al cicle superior.
I recordem que després es pot accedir a la universitat?
Sí, amb això estem.
Nosaltres, amb el cicle d'esgràfics, tenim uns accessos una mica determinats.
Més restringits que aquestes cicles, no, segurament?
Sí, nosaltres el problema, és un dels problemes que potser tenim,
que estan restringits en una sèrie d'especialitzats,
que potser el perfil dels nostres alumnes no s'adapten tant
als estudis universitaris que poden accedir,
que no pas als que deurien, pel meu criteri, accedir.
De totes maneres, això crec que ara amb el tema LOCSE que està canviant,
el tema LOEG que ara estan fent a Madrid, ara canviarà una mica
i crec que a partir de l'any que veia es podrà accedir a quasi totes les càrregues universitàries.
Està una mica en transició, això.
Dona la sensació que justament per aprofundir més en el coneixement de la societat,
del que són els cicles formatius, estan ara en aquests moments en plena transformació, no?
Sí, i nosaltres tenim un problema en les arts gràfiques que no hi ha estudis superiors universitaris.
Hi ha una sèrie d'especialitats, 5 o 6, que no tenen la seva continuïtat universitària.
Sí que jo sé que el sector gràfic se va plantejar durant uns anys,
el que passa que és una mica complex.
O sigui, quan tu acabes un cicle d'arts gràfiques superior,
en principi ja s'assolta el nivell màxim, no?
No com unes altres especialitats que podries ampliar una mica els coneixements.
nosaltres els accessos a la universitat pot ser estar una mica més relacionats
amb la indústria química, tema tintes, tema paper, tots aquests aspectes,
que no pot ser un aspecte més creatiu, un aspecte que toqués una mica uns altres camps,
que potser el perfil de nostres alumnes va una mica més per aquí.
Què és el que ensenyeu en aquests cicles d'arts gràfiques, dit d'una manera planera, Marta?
El grau superior, que jo faig grau mig i grau superior.
Grau superior, a veure, el que assoleixen és des d'analitzar, valorar,
pressupostar, bàsicament tota una feina que et pot portar un client des del principi al final,
passant per totes les etapes, analitzar-la, valorar-la, fer els controls de qualitat,
pressupostar, que és molt important.
A tot un seguit d'assignatures teòriques, però que la pràctica és fonamental en el que és aquest ensenyament, no?
En el segle superior tenen una mica tot el procés gràfic.
Fan una miqueta què és l'aprenprensió, que són tots els paràmetres a priori que es fa per fer qualsevol publicació,
un diari, una revista, etcètera, o no sé, objectes comercials,
però tot això es fa a l'aprenprensió, que és un treball més d'ordenador,
utilitzem els Photoshop, Illustrator, InDesign,
tots aquests programes una mica que són de maquetació avui en dia.
Es fa després la part d'impressió, que fem la part d'offset,
evidentment que és una part molt important a l'indústria gràfica,
que és tota la impressió en paper, una mica que es fa,
tota la part de serigrafia,
i fem una mica, tocar una mica més en pla teòric el que és el rotogravat i la fluxografia,
que són també dos camps molt amplis,
però aquí pot ser amb el que és Tarragona,
una mica la indústria una mica petita, mitjana,
doncs treure els coneixements i després tota la part que diu la Marta,
que tots els nois de superior,
han de controlar una mica tots aquests aspectes del que és el tiratge,
la preimpressió, els costos, calcular una mica tot.
No tant com els de grau mitjà, que són molt més,
està molt més enfocat al tema pràctic,
que al tema d'execució dintre de l'empresa.
Home, tots quatre sou molt joves,
però els més veterans del centre
han assistit a una autèntica revolució tecnològica
en aquest camp de les arts gràfiques, no?
En aquest sentit esteu molt al dia
i des del punt de vista tecnològic i tot plegat,
doncs s'ha de posar molt d'èmfasi,
perquè a més canvia molt, no?
Si ho dius a mi, jo t'ho puc dir com a professor,
però el Jordi també com a professional...
És que el Jordi també és molt jove,
i si va començar molt joven, no t'ho podrà dir.
Com a professional també t'ho pots dir,
això en 20 anys s'ha canviat totalment.
Nosaltres només recordo i fa la menció
de professors com el Julián Bustamante
o l'Andrés Fernández,
que van ser una mica els pioners,
una mica aquí a Tarragona
de les arts gràfiques,
encara en linotips, tipografia i tot això,
però bé, de fa 25 anys,
això ha canviat, s'ha informatitzat tot,
com pràcticament tots els oficis,
i una mica, avui en dia,
el que és l'ordenador,
mal espècie, encara que sigui amb una família,
una mica amb una part component manual i artesana,
doncs està aquí,
està aquí i dependem d'això,
dependem de la tecnologia,
això no podem...
Clar, Jordi, molts anys d'experiència
en aquest món de les arts gràfiques.
20 anys.
20 anys, per tant,
tu has viscut aquesta revolució,
amb la qual cosa també ha calgut
una inversió important a la teva empresa
per poder-te posar al dia
i no quedar-te enrere, clar.
Sí, estem en un sector
que té una component tecnològica molt alta,
la necessitat d'inversió i reinversió és constant.
És un sector,
nosaltres estem dintre de l'associació
de les gràfiques de les comarques de Tarragona,
que són 60 empreses pràcticament,
i totes tenim les mateixes problemàtiques.
Una bàsica és, òbviament,
la formació i les possibilitats
que tenim de tenir personal qualificat,
i una altra és aquesta necessitat constant
de reinversió en processos
que un va superant a l'altre,
un es va millorant o es van complementant,
i això fa que estiguis contínuament
fent renovació d'equip,
si vols poder tenir un nivell competitiu determinat.
Llavors, això ens obliga contínuament
a mantenir sempre la mateixa problemàtica.
Mai pots pensar que ja has arribat
a uns objectius en quant a equip humà
i en quant a equip tecnològic.
Una vegada has assolit un punt
i ja estàs pensant en el següent.
I dius que hi ha problemes
per tenir professionals qualificats
a les empreses, de les gràfiques?
Bé, més que problemes,
és la quantitat d'alumnes
que poden acabar el cicle superior
i que després estiguin convençuts
de continuar en l'ofici.
I, òbviament, una vegada
han superat la fase d'estudis,
doncs ve l'altra fase,
que és la d'adaptació en el seu lloc de treball.
Per més estudis que es donguin,
donat que és un sector
que és altament qualificat
a nivell de tecnologia,
és necessari un reciclatge constant
i allò que pots aprendre a l'escola,
que és tota la base teòrica
de funcionament de procés,
després ho has d'aplicar
en uns equips determinats
que no tenen per què funcionar
de la mateixa manera
que puguin funcionar
els d'una altra empresa.
I, probablement,
d'aquí uns mesos
hauràs de fer un canvi d'equip,
el qual també suposarà
un nou reciclatge
en quant a funcionament
i rendibilitat dels equips.
El Lluís fa que sigui amb el cap.
A l'escola sempre
anem una mica per darrere.
Evidentment,
el tema d'inversions...
Avui dia ja sabem
que l'educació...
Anem una mica per darrere
en el que és tecnologia.
El que passa
és que el Jordi té raó
que un component humà
i alumnat i tot això,
nosaltres,
evidentment,
jo crec que som una bona cantera.
el que passa és que els processos...
La nostra família
és una família també
molt concreta,
molt especialitzada.
És una cosa
que jo sempre dic
que ens envolta per tot arreu.
Sempre tenim al costat
alguna cosa imprès,
d'alguna manera que sigui,
el que passa és que
jo crec que a vegades
és una mica...
Es desconeix,
la resta de la gent.
El que passa és que,
bé, amb això estem
i la tecnologia
de poquet a poquet
i el que puguem nosaltres
a la nostra mesura
que som una mica
a l'escola pública,
el que podem...
Estem allí,
intentem arribar.
El que passa és que la indústria,
i més,
quan s'està parlant d'ordenadors
va molt ràpid.
Va molt de pressa.
Marta,
sí, digues, digues, perdona.
Continuant amb el que comenta el Lluís,
clar,
el problema no és
si l'escola fa suficient
o fa més,
etcètera, etcètera.
És un problema estructural.
És un problema, doncs,
que la gent estigui
amb ganes d'aprendre,
però després tenir ganes
de treballar, etcètera, etcètera.
La tasca que està fent l'escola
és fantàstica
i la implicació que tenen
també els professors,
tots ells,
però no deixa de ser un problema
la seva pròpia autonomia
que tenen
i el nivell d'impuls
que puguin tenir
des de la Conselleria d'Educació
des d'allà on sigui.
Hi ha d'haver una aposta
per reforçar aquest centre
o molts altres centres
i que puguin nodrir, doncs,
de personal qualificat.
Si això no arriba,
l'escola no pot fer gaire més.
Clar, i on no arriba
la inversió pública
que hauria d'arribar,
arriba, diguem-ne,
les ganes del jove
que acaba els estudis
i que diu, bé,
jo he de continuar endavant
i d'entrada
t'ha d'agradar la feina.
No sé si la Marta
va triar aquesta feina
perquè dius, a veure,
què faig amb la meva vida
i això no em desagrada
o realment t'agradava ja
a priori estudiar les gràfiques?
Marta.
Bueno, jo no ho descobrí tard
la de les artes gràfiques, sí.
La verdad es que
cuando lo descubrí
fue un mundo que me gustó mucho.
Era consciente
de que me faltaba una base
y fue por eso
por lo que me decidí
a volver a estudiar
con 30 años.
És a dir que...
Això és magnífic.
Para mí fue una experiencia
muy buena,
muy creativa,
muy buena
y hablando del tema
que hablaban ahora Jordi i Lluís,
yo creo que sí,
que es cierto
que hace falta la formación,
pero creo que también
tiene que ser
que se tienen que implicar
ambas partes,
es decir,
tanto las empresas
como las escuelas,
es decir,
crear una forma
de trabajar común
en la que la empresa
también diga
qué tipo de personal
cualificado quiere.
Los cursos de reciclaje
creo que también
son muy importantes,
es decir,
no se trata
de que tú entres
a trabajar
en una imprenta
o una empresa
de serigrafía
y te quedes ahí.
Es decir,
es importante
precisamente por eso,
porque la tecnología
avanza
y tú no te puedes
quedar atrás,
tienes que seguir
investigando
y seguir
y eso quien lo puede
hacer también
son las escuelas
y también las empresas,
motivar a los trabajadores
para que se reciclen,
yo creo que es un mundo
que...
tothom ha de posar
de la seva part.
Tanto el trabajador
con la motivación
sino también la escuela,
es decir,
lo hablábamos por la mañana,
es decir,
los planes de empleo
o cursos de formación
de l'INEE,
aquí ahora
están todos basados
en la química,
en cambio yo creo
que Tarragona
tiene una industria
gráfica
que está aún
en ese sentido
sin explotar.
Hay mucha demanda
de trabajadores
cualificados,
es decir,
teniu l'oferta
de places
que teniu al centre
i la demanda
del mercat laboral
está equilibrada?
Nosaltres,
jo mirant una mica
tots els cicles
que fan aquí
al Premartell,
nosaltres en principi
de moment
no hem tingut problemes
en les pràctiques,
tots aquests anys
cap problema,
ara que les coses
sembla que apareixen
una mica més
i tal,
en principi
no hem notat
cap baixada,
més o menys
anem col·loquant
els nois en pràctiques,
més o menys
les coses
continuen una mica igual.
No tenim cap problema,
som una família
no molt gran
i pel sector de Tarragona
jo crec que
més o menys
és correcte,
pensa que
potser també estem parlant
d'alumnes
que potser sí que
un 80% són de Tarragona,
Reus,
una mica per aquí Valls,
una mica les Rodalies,
però també tenim alumnes
de Gandesa,
tenim alumnes de Tortosa,
tenim alumnes d'Emposta,
tenim una mica,
abarquem,
en certa manera,
una mica
tot el que és
la província de Tarragona
i en principi
les pràctiques
anem una mica fent,
jo crec que de moment
es problema.
Les pràctiques
que són obligatòries
lògicament
i ho feu a través
de convenis,
empreses i vosaltres,
en el teu cas
la teva empresa,
Jordi,
que és Gràfiques Givert,
teniu un conveni
amb l'IES
i rebeu treballadors
i treballadores
i quantes hores
han de fer
de pràctiques?
380 el cicle
de preimpressió,
el superior
també són 380
i el d'impressió
que és una mica
més concret
el tema
de maquinària
tant d'office
com de serigrafia
i tot això
fan 410 hores.
Per això
que quan sortim
de fer la formació
ja sigui en cicles formatius
universitat o el que sigui
és la pràctica
i l'experiència
en el que agafem ofici
és lògic,
no?
Per molt alumne
avantatjat que siguis
això ens ha passat
a tots en aquesta vida
fins que no entres
en el món laboral real
vull dir que aquest és
el període
en què vosaltres
teniu un paper
pedagògic important
també.
Sí,
el tenim
i el portem
a pràctica
el que passa
és que
els alumnes
que estan en pràctiques
pensem que
quan entren
en un taller
sigui a la part
de preimpressió
o a la part
d'impressió
entren en un engranatge
que funciona
i que tot ha d'estar
el més calculat
i encaixat possible
perquè no s'aturi la producció
o que no hi hagi
narrades
llavors aquest encaix
temporal
d'una persona
sempre
implica
un esforç
suplementari
és a dir
tu saps que aquesta persona
hi posarà tota la bona
voluntat
tu t'hauràs de dedicar
unes hores
de la teva dedicació
a l'empresa
a reforçar
aquesta formació
però a més a més
també t'has de preocupar
que en cap moment
el flux de treball
s'aturi
ni tingui cap mena
d'interrupció
o que tingui les mínimes
o en qualsevol cas
que no generi
cap tipus d'error
pensem que quan
tu fas un contracte
amb una persona
que ja saps
que la teva idea
és que doncs
continuï
és a dir
que no estigui
unes hores de pràctica
sinó que estigui
implicada en el procés
llavors l'aposta
diguéssim
a nivell de formació
sempre és superior
hem de veure
les pràctiques
com
un esforç
que hem de fer
l'empresa
i alhora
com una manera
doncs
de que participin
en el cicle productiu
però no podem oblidar
que clar
que la capacitat
que té una persona
per entrar
directament
i ocupar un lloc
doncs
és molt complicat
és a dir
si tu estàs pensant
d'aquí 3-4 mesos
aquesta persona
deixarà de venir
saps que tot aquell esforç
que estiguis realitzant
doncs
li quedarà per ella
perfecte
i ojalà
doncs
pugui continuar
o tancar així
en la teva plantilla
però doncs
si no és així
saps que d'aquí 4 mesos
o el temps que sigui
que et poden renovar
una persona en pràctiques
hauràs de tornar
a fer aquell mateix esforç
clar
és aquesta tasca
pedagògica d'ensenyament
que també feu
des de les empreses
llavors també
com que
és un sector
que en general
els empresaris
estem vinculats
a la cadena de producció
és a dir
tots som empreses
mitjanes petites
i això obliga
a que no hi pugui haver
massa gent pensant
i en canvi
doncs has de tenir
tota la gent treballant
això fa que
en molts casos
com pot ser el nostre
i pràcticament
la totalitat
de les empreses
que conec
els empresaris
hem de fer
tasques de producció
tasques d'administració
de gerència
de comercial
etcètera
llavors
hi vas afegint
altres
altres tasques
com seria
la de complementar
aquesta formació
perquè
en general
atendre una persona
en pràctiques
és car
perquè
o atures una persona
que està dintre
de la teva cadena
de producció
perquè acompanyi
en el seu aprenentatge
en la seva formació
o t'anhas de fer
càrrec tu
si no
aquella persona
no estarà
en cap moment
dintre
del que és
la cadena de producció
les petites empreses
és un cost
suplementari
lògicament
però és una tasca
necessària
tu vas fer pràctiques
també lògicament
per poder treure
la titulació
la teva experiència
les vas fer
en l'empresa
on ets ara
és a dir
que ja et van fitxar
directament
va ser d'aquests casos
bons
que deia el Jordi
quant de temps
vas estar
de pràctiques
ho recordes
així
quatre meses
van fer pràctiques
a ratos
al matí
és l'aució
clèmica
i per la tarda
i per la tarda
i els primers dies
tremulaven les mans
o no?
molt
jo m'imagino que sí
per una càrrega
de responsabilitat
i que no és un assaig
que això va de debò
moltes preguntes
a los profesores
moltes errores
moltes aprenent
de las cosas
que hacías mal
sí, sí
quina és la primera feina
que vas fer real
que tu qualificaries
com a impecable?
te'n recordes
què va ser exactament?
sí
unes tarjetes
de què eren?
eren d'una pareja
que no siguin
una invitació de boda
no, no
eren d'una pareja
que se casaven
i querían
unes tarjetes
i si fué un trabajo
totalmente creativo
muy bien
que puedes lo poder vivir
desde el inicio
de diseñar la tarjeta
hasta ver el resultado
final de la impresión
la cara con la que se quedan
cuando les entregas algo
la felicidad tuya
de ver tu trabajo terminado
sí, para mí las artes gráficas
es un oficio
muy gratificante
és que tot en aquesta vida
ho pots fer
si t'agrada o no t'agrada
si t'agrada
té aquest plus
lògicament
això que diu la Marta
és interessant
perquè quan parlàvem
de si tecnologia
té una part creativa
extraordinària
el tema de les arts gràfiques
además es que te puedes dedicar
a muchos oficios
qué es pot fer
a veure una persona
que fa ja siguin cicles
de grau mitjà
o superior
a la pràctica
quina és la seva feina
del dia a dia
dins d'empreses
com la del Jordi
o en la que treballa
la Marta
quina feina farien?
en principi
la persona que estudia
arts gràfics
és qualsevol família
una mica
tenim tot el ventall
podríem dedicar-se
a treballar amb imprentes
podríem dedicar-se
a treballar
millor
amb agències
de disseny
i tot aquest tipus
podríem dedicar-se
també a empreses
de producció
per imprimir
qualsevol cosa
des d'estampació
de samarretes
des de rotulació
de vidres
impressió
d'ampolles
qualsevol cosa
plàstics
tot el tema
aquest
el toquem nosaltres
a temes d'enquadernació
a temes d'acabats
a coses
de pot ser
de reprografia
alguna cosa
però una mica
és un camp tan ampli
que el que dic jo
hi ha tanta cosa
que ens envolta
aquesta empresa
que
hasta el tema
de gestionar
hasta avui en dia
se pot plantejar
hasta crear
una mica
amb una estètica
amb uns paràmetres
una mica gràfics
hasta el tema
digital
podríem parlar
o sigui que
és un canvi constant
que moltes vegades
el sector gràfic
sí que té un nucli
i una cosa centrada
que és lo seu
i específic
però avui en dia
potser cada vegada
s'amplia una mica més
el tema
llavors aquí és
ja et dic
nosaltres
se pensa
com se maqueta
una revista
se pensa
com se maqueta
un diari
com se posen
els espais
com se posen
les interlínies
com se tracta
una imatge
com
tot això
els diferents
tipus d'impressió
com l'estamparia
com la resoldria
per imprimir
amb un suport estil
com ho puc resoldre
per imprimir
amb un tipus
de paper concret
o sigui
en tinc uns coneixements
tècnics
els coneixements
tècnics
són molt importants
és que
nosaltres
la família gràfica
està dintre
de les especialitats
tècniques
el que passa
que jo sempre dic
que tenim una part
passional
una part creativa
que és nostra
i la tenim
que defensar
la tenim que defensar
perquè
crec que és important
qualsevol cosa
crec que
això pot ajudar
molt els alumnes
a ser uns bons tècnics
a conèixer
molt bé un ofici
però també
ser una persona creativa
i ser una persona
una mica amb un gust
crec que també
els pot ajudar
amb moltes més coses
de la vida
crec que aquesta complementació
de la nostra família
jo soc dels defensors
amb això
i crec que moltes vegades
potser haurem
que hem de recuperar
temes de com estem fent
d'enquadernació
postmanual
temes de gravat
una mica
totes aquestes coses
crec que són importants
sense oblidar
evidentment
la indústria gràfica
i sense oblidar
el sector de Tarragona
que nosaltres ens devem
ens devem
i amb això
però que no tot
ho fan les màquines
si tot ho fessin
les màquines
no?
ni molt menys
precisament
des del sector
valorem molt
que una persona
doncs hagi fet uns estudis
i tingui una titulació
però després
li hem de valorar molt
la seva capacitat
d'adaptar-se
de descobrir
de trobar
un segon camí
per arribar
a un mateix destí
a portar idees
improvisar
quan convingui
és aquesta part creativa
que difícilment
es pot
ensenyar
però que una persona
ha de portar dintre
no només per poder desenvolupar
un ofici
sinó per anar pel carrer
llavors aquí
és on les empreses
el que busquem també
en el personal
és la polivalència
sempre podem parlar
doncs
que sàpiguen
fer molt bé
una tasca determinada
però
amb el sector
el que valora moltíssim
és precisament
que una persona
sigui capaç
d'adaptar-se
a un procés
en el procés
d'abans
i en el procés
de després
com a mínim
perquè d'aquesta manera
pugui cobrir
més parts
de la producció
i alhora
doncs complementar
quan hi hagi
un excés
de càrrega de treball
en una fase
de la producció
doncs poder donar
un suport
no busquem
persones especialitzades
en un camp concret
sinó que el que busquem
és dir
va
el teu lloc de treball
pot ser aquest
o serà aquest
i a partir d'aquí
anem a obrir
l'altre ventall
de possibilitats
i aquí és on es necessita
molt aquesta part creativa
la implicació
les ganes de treballar
la motivació
el creure
que estàs fent
allò que t'agrada
etcètera
i això ho veig a la Marta
una persona molt motivada
perquè a més
quan parlava
a Lluís
i ara que parlava
al Jordi
sentíem el que
no és que tot això
si no ho tens a la feina
no
no té sentit
aquesta feina
que fas
no Marta?
l'altitud
l'altitud
que te guste
per això decía
que abarca tanto
las artes gráficas
que es extraño
que no te guste
algo concreto
y después
bueno
es un poco
lo que decías tú
de los trabajadores
comodín
entre comillas
polivalents
que siguin capaços
de resolver las cosas
de sacar las cosas
adelante
incluso
de ver
por este camino
no funcionamos
vamos a investigar
este otro
de hacer
¿a tú qué es el que más
t'agrada
de la teva feina?
a mí
pràcticament
bueno a mí ahora
ho has de fer tú
pero dius
no home
jo quan em toca
fer això
com que
m'hi trobo
més còmode
a mí me gusta mucho
trabajar con las manos
me gusta mucho
la parte de la
enquadernación
la parte de la
seriografía
ahora
estamos ahí
en la empresa
por si montamos
un mini taller
de camisetas
y de esa parte
me gusta
no tanto
lo del ordenador
que es
bueno
estar ahí
delante de la pantalla
que sacarlo
los pasos son así
pero bueno
esa es la parte
que más
que más m'agrada
i Jordi
una empresa
com la teva
avui dia
quin és el servei
que dona
als clients
que es el que oferteu
és per fer-nos una idea
d'una empresa
d'arts gràfiques
en el teu cas
gràfiques gibert
què és el que feu
exactament
quin tipus de productes
nosaltres fem
sobretot
feines d'un
volum mitjà
com podrien ser
d'uns llibres
o revistes
o catàlegs
serveis per
empreses
de qualsevol tipus
tot allò
que se'ns pugui demanar
parlem de feines
des de fer
100 targetes
fins a fer
10.000 llibres
hem d'estar
oberts a totes les possibilitats
i en cada una
buscar
quina és la manera
més àgil de fer-la
que quedi millor
i que te la paguin
el millor que puguis
això per descomptat
només faltaria
llibres i revistes
deu ser un terreny
maco de treballar
ho pot arribar a ser
ho pot arribar a ser
no sempre ho és
segons l'editor
segons
hi ha molts factors
com sempre
com tot en aquesta vida
com tot té un encamp
però també
aquest encamp
moltes vegades s'acaba
i es converteix
en una feina
a fer
ara per ara
les empreses
en conjunt
de la demarcació
necessiten
treballadors qualificats?
ara per ara
si parlem d'ara
ara en aquests moments
ara en aquests moments
és molt difícil
trobar algú
que necessiti gent
en general
però en particular
clar no és una excepció
si parlem de l'època
en què ens trobem
de tota manera
no he sentit
gaires casos
en què
la gent estigui
o sigui
els empresaris
estiguin deixant
de renovar
gaires contractes
és a dir
no deixa de ser
un sector
que més o menys
doncs
ara com ara
s'està mantenint
una certa baixada
com tothom
però que ja
potser és un dels sectors
on menys
estarà incidint
la crisi
ara mateix
caldrà preparar-se
per quan acabi
aquest període
i vosaltres
ja teniu obert
el període
de preinscripció
no sé
les dates
exactament
però si
això comença
a nivell global
una mica
tots els cicles
doncs
estem esperant
la preinscripció
el que passa
que ara
l'altre dia
ja ens van dir
que hi havia
uns percentatges
amb això
que parlava
una mica
de la crisi
i tot això
a les proves
d'accés
a mayors
de 25 anys
ja ha hagut
un increment
d'un 25%
de la gent matriculada
les proves
d'accés
al superior
i al grau mig
també ha hagut
un 30 o 40%
de més gent matriculada
jo suposo
i nosaltres
ho interpretem
una mica
com que
bueno
s'està incidint
en la formació
en la qualificació
dels treballadors
amb els temps
que estem corrent
una mica
la crisi
i tot això
suposo
que les consciències
una mica
les actituds
també
a les famílies
una mica
a tot arreu
és una mica
tornar una mica
a estudiar
a prendre-nos
una mica
més en sèrio
la cosa
serà una mica
més competitiva
i veig
que
podem tindre
un increment
de totes maneres
crec que és lògic
una mica
quan les escoles
una mica
van mal dades
una mica
el tema
de l'educació
i el tema
de formar-se
a nosaltres
potser
entre comètes
es pot anar bé
en aquest sentit
sempre s'ha de ser optimista
en la vida
i aquesta situació
de conjuntura econòmica
el que s'hi està servint
és perquè la ciutadania
en general
prengui consciència
que sense una bona formació
no pots tenir
una bona feina
mira
de tot el dolent
sempre es pot treure
alguna bona cosa
jo penso que si
aquesta cosa és bona
el que ens agradaria
és que aquesta consciència
perdureixi
damunt la producció
i les empreses
també anessin bé
anessin bé
tinguessin feina
i una mica
això és el que
ens aniria bé
a tots
el que passa
és que aquest símptoma
i aquesta cosa
a veure com ens anirà
a nosaltres
la preinscripció
a veure si
que és molt important
i a veure si tenim matrícula
que és el que
ens interessa una mica
tenir
nosaltres amb el cicle
de preimpressió
i el d'impressió
de grau mig
anem bé
i tenim
al redó
d'alredo de 25-30 alumnes
en cada cicle
i a veure
ara animem una mica
al cicle superior
que és el que ens fa
una mica més de falta
però bueno
si rondem entre els 15-20 alumnes
perfecte
i si damunt
tenim la sort
que el sector
pot assumir
i que l'actitud
dels alumnes
i les ganes
vagin creixent
perfecte
hem de ser optimistes
i escolta
és el millor patrimoni
no ocupar lloc
la formació
i l'educació
per la qual
cal apostar
allò que es feia abans
no entro a treballar
i aniré aprenent
molt bé
però ara tenim l'opció
a més
de poder
aprendre-ho
d'una manera
enreglada
ha estat un plaer de veritat
la vostra companyia
com sempre
aprenem molt
Francesc
avui cada setmana
dèiem
vull estudiar això
jo m'agradaria
fer-li una pregunta
al Lluís
molt bé
que és la següent
tu imagina't un pare
una mare
que té un fill
aquell fill
té unes virtuts
unes actituds
unes capacitats
doncs quines virtuts
actituds
capacitats
forma de ser
hauria de ser
per poder
fer arts gràfiques
l'alumne ideal
jo crec que
té que ser
una persona
minuciosa
una persona
amb molt
sentit
de la creativitat
una persona
molt
endreçada
i
fent una mica
de
crec que
hauria de ser
és que nosaltres
abans quan parlàvem
d'ella
que li hem preguntat
quina és la teva
primera feina
perfecta
el nostre ofici
és
per fer una feina
impecable
perfecta
és complicat
jo crec que és complex
perquè sempre pot haver
una tinta
que està una mica
més pujada
pot haver
una tipografia
una lletra
i això simplement
només aquest petit detall
és un error
hi ha tantes coses
a tindre en compte
que jo crec que
ha de ser una persona
doncs
aquest tipus
molt polida
molt polida
endreçada
sobretot
amb un gust estètic
i
manyosa
una mica
una mica
englobaria
una mica
tot això
crec
i
Jolanda
una última
abans la Marta
parlava d'indústria
d'arts gràfiques
jo només recordava
que per exemple
el disseny
d'un logo
d'un anagrama
un Nike
una caixa
pensions
un Coca-Cola
això avui per avui
si ho posem
sobre la taula
el que val
val realment
una millonada
val una veritable fortuna
el disseny
d'aquell grafisme
tu Marta
abans parlaves
que creus
que a Tarragona
li faltaria
desenvolupar
la indústria
d'arts gràfiques
des d'aquest punt
de vista
més creatiu
exactament
des d'aquest punt
de vista
més creatiu
de disseny
sí
sí
perquè
realment
a una imprenta
te llega
puede ser
que te venga
alguien
con un logotipo
que han diseñado
una agencia
de publicidad
pero
tú tienes que prepararlo
para imprimir
para imprimir
en cualquier soporte
en papel
en plástico
en una camiseta
esa parte
esa parte creativa
es la que no eres una máquina
tú tienes que decirle
a la máquina
cómo tiene que hacer
cómo funciona
y yo creo que sí
no solamente es
la parte de imprimir
sino todo el proceso
no sé
a lo mejor un cliente
no puede llegar
a una agencia
de publicidad
eres tú
el preimpresor
quien se lo va a preparar
quien se lo va
no sé
yo creo que sí
que se puede
el camí de la idea
al cap
el camí
de ver una impresa
en un paper
o en una
en qualsevol
suport
es un llarg camí
y es un camí
que se tiene que
tener consciencia
del que es
aquest procés tècnic
y diré más
es troben muchas veces
cosas que
una persona
que no conoce
una mica
el sector
o el proceso
pues claro
te porten cosas
que realmente
tienen que hacer
realmente
a veces
las veritas
para arreglarlo
no
eso es cierto
yo creo que el señor
Givert
el señor
Galda aquí
de l'embrete de Givert
ojo
ojo
yo creo que
l'embrete de Givert
per exemple
si porta tants anys
de Tarragona
i evoluciona
i creix
com creix
l'embrete de Givert
és perquè
no per la tecnologia
que tots tenen
la mateixa tecnologia
en el fons
cada empresa
té la seva
mateixa tecnologia
el que cada un
aporta
de bo
i fa que augmenti
l'empresa
és el valor
que aporta
l'embrete de Givert
pot aportar
un valor
de servei
això és el que fa
que creixi
i qualitat
o disseny
aquests valors
són el que fa
que es mantengui
l'empresa
i tinguin davant
l'empresa
i el que deia
l'amiga Marta
evidentment
que aquest disseny
això que li agrada
a ella
aquest és el valor
que aporta
a ella
a l'empresa
i per això
treballa a l'empresa
i fins i tot
algun dia
i que no se'm fa
de l'empresa
doncs dirà
adeu que em munto
la meva
és absolutament legítim
ara que li pregunti
primer el Jordi
això de tenir
una empresa
el que suposa
imprimim nosaltres
en tot cas
una darrera intervenció
i és que
si algú
que ens escolta
se sent atret
és una persona
polida
endreçada
creativa
amb bones mans
doncs que s'apunti
a aquesta família
que passi
per l'espera
Martell
que entri
a la plana web
que passi
per les pròpies
instal·lacions
i que s'informi
en la mesura
del possible
des d'aquest espai
eines
amb la CEPTA
hem intentat
conèixer
una altra
de les possibilitats
de formació
i laborals
que tenim
aquí
a la nostra
demarcació
la propera setmana
francès
parlem d'un sector
en el que hi ha
una demanda
extraordinària
que és
fred i climatització
no hi ha grans
i bons professionals
formats
encara
n'hi ha poquets
per tant
val la pena
incidir-hi
i d'un institut
punter
a Vilaseca
que és l'únic
que fa
en les nostres
comarques de Tarragona
fred i climatització
doncs en parlarem
la propera setmana
Jordi Gabaldà
gerent de Gràfiques
Givert
Lluís
Silveti
López
cap de seminari
d'Arts Gràfiques
de l'IES Pere Martell
Marta Fernández
professora d'Arts Gràfiques
del Centre
Marta Arellano
anava a dir
ex-salut
professional
de les arts gràfiques
treballa
a Gràfiques
Bosch de Tarragona
moltíssimes gràcies
enhorabona
per la feina que feu
bon dia
a vosaltres