I si ho prefereixes, ara també el podràs llogar amb opció de compra.
Visita el pis Mostra i et sorprendràs dels nostres preus.
Promociones José Luis, 977-29-09-49.
Vols treballar de funcionari o mosso d'esquadra?
Decideix-te, vine i prepara't.
Amb més de 20 anys d'experiència docent,
el grup Prepara't t'ajudarà a treure les oposicions
i trobar la feina que estàs buscant.
És la teva oportunitat.
Aprofita-la.
Truca ara mateix al grup Prepara't.
T'estan esperant.
977-2040-66.
2040-66.
Prepara't.
Arriben les rebaixes a Hipercalçats Lluceño.
Fem un dos per un en articles per nens.
I un descompte de fins al 35% en totes les marques.
Puma, Mustang, Cangarús, Maria Mare, Pitillos, Garzón.
Aquestes i altres grans ofertes t'esperen a Hipercalçats Lluceño.
Visita les nostres botigues a Reus, Cambrils, Vilaseca,
Torreforta, Bona Vista, Sant Pere i Sant Pau i Tarragona.
A l'Avinguda Ramón i Cajal 65 i al carrer Reial 38.
No et perdis les rebaixes d'hipercalçats Lluceño.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Un minut i mig, un quart de dotze del migdia,
ens acompanya gairebé, com cada setmana,
el director genent de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
doctor Joan Maria Txarà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I em gairebé, perquè també té altres coses a fer,
que no vas venir a la ràdio els dimecres.
Però vaja, per mi, si puc...
No, no, ja ho sé, i nosaltres encantats.
Saludem Sílvia Ferrer,
ella és adjunta a la direcció d'Infermeria de la xarxa.
Sílvia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ella sí que feia temps que no venia.
Sí, jo ja feia uns dies.
Però si em costa un munt que vingui.
Costa un munt que vingui, està massa enfeinada.
En privat ja ho esbrinarem tot plegat.
I saludem Carles Alegret. Bon dia, Carles.
No és la primera vegada, tant pel que ve a la ràdio.
Ell és el cap del servei jurídic de la xarxa.
I bé, què fa un advocat en una xarxa hospitalària?
Home, doncs ocupar-se de moltes coses
que tenen a veure en aquest cas
d'una qüestió que tractarem avui,
que és la bioètica.
La bioètica en forma de comitès
que té un camp molt ampli
per treballar-hi
i per això avui intentarem esbrinar
què fan aquests comitès de bioètica
i quins tipus i en quins àmbits
actuen dins de la sanitat, no?
Sí, jo el primer que volia
és donar-ho a conèixer.
Jo crec que és interessant.
El missatge més interessant d'avui
és donar a conèixer
que no tots els hospitals,
però bueno, cada cop se n'hi va posant més.
I per exemple, la nostra organització existeix.
Però no és obligatori
que els hospitals tinguin un comitè de bioètica.
No, no és obligatori.
El que sí que està regulat.
O sigui, l'existència d'un comitè
està regulat per una ordre de la Generalitat
és una ordre, diguem-ne, bastant flexible
però que diu, orienta
a quines composicions han de tindre,
orienta que realment
doncs les seves decisions
no són vinculants
i una sèrie de coses.
Però el més, diguem-ne,
la més necessitat
jo crec que és doble, no?
A partir que una organització
té un cert volum
i molt plural,
com és en tot cas la nostra,
i hi ha pluridisciplinar
i a més hi ha gent gran,
hi ha des de naixements
a gent gran,
malalts en càncer,
altre tipus de...
multiconflictiva
des d'aquest punt de vista.
Hi ha un instrument
que és aquest comitè de bioètica
que són un conjunt de persones
que es formen també,
tenen procés de formació
per saber quines són
les regles del joc,
què poden fer,
què no poden fer
i com han de fer
aquest assessorament.
I aquest comitè
està a disposició
de la institució
per tot allò
que la institució
per un cantó
els hi planteja
perquè donguin la seva opinió,
dels professionals,
un professional,
qualsevol dels professionals
pot accedir a aquest comitè
i dir, escolta,
jo vol dir que
això que està passant
o que hi ha aquest dubte
que em digueu la vostra opinió,
si aquest protocol,
això,
com estem d'acord o no,
d'un equip
quan a l'hora de fer
un procediment
que es validi
d'alguna manera
que encaixa
o no encaixa
dins enquestes directius generals
i també dels usuaris.
Aquest és un altre missatge
que jo volia llançar.
El ciutadà
que està dins
d'una estructura sanitària
per tindre
una segona informació,
una opinió,
a vegades inclús
per cada donar
consentiment
de tercers,
per exemple,
pot consultar
en el comitè de bioètica
i escoltar
quina és l'opinió
d'aquestes persones
que imparcialment
li han de poder dir
quin és el seu parer
i moltes vegades
aquesta segona opinió,
aquest confort,
pot ajudar-lo
amb molta més facilitat
a prendre decisions
que com que
no és el seu dia a dia,
doncs aquestes persones
es poden tenir
un sentiment d'angoixa,
per exemple,
per prendre
determinats consells
o decisions.
Trobo que és un camp molt ampli,
per tant jo m'imagino
que cal acotar-ho
en diferents aspectes.
Des del punt de vista legal,
diguem-ne que és un comitè assessor
o d'alguna manera
diguem-ne que pot incidir
des del punt de vista
de la legalitat
a l'hora de prendre una decisió
o és només assessor?
És només assessor,
és un instrument
que està a l'abast
dels professionals
i també dels usuaris,
com ha dit el doctor Zorà,
i és un instrument
que pot descarregar
una miqueta
l'atenció
que molts cops
es produeix
producte de la pressió
del mateix malalt
o producte de la pressió
de l'entorn familiar
o producte
de la pressió
del desconeixement
o també
producte
que un vulgui estar
més segur
que la decisió
que ha pres
és la correcta
des d'un punt de vista
ètic.
Hi ha determinades decisions
que les ha de prendre
exclusivament
el metge.
Hi ha altres decisions
que també les pot prendre
el malalt,
lògicament,
sempre i quan
es respecti
la legalitat vigent.
Parlem del Codi Penal
que probablement
és el que contempla
determinades actuacions
que podrien ser punibles
en un cas determinat.
Tenim una norma,
en aquest cas
la Comunitat Autònoma
de Catalunya
va ser pionera
en aquest camp
de l'any 2000
que regula
tot el que és
l'autonomia del pacient,
que regula
tot el que és
el tindre en compte
el pacient,
el tindre
que aconseguir
el vistiplau
del pacient
a l'hora de fer
determinades activitats mèdiques,
no totes,
sí que és cert,
però sí que les que es consideren
més invasives
i dintre d'aquestes
totes les intervencions quirúrgiques
requereix
que el pacient,
l'usuari o usuària,
un cop hagi estat
degudament informat,
manifesti aquest consentiment
a través de l'assignatura
d'un document.
Aquí també entraria
allò del testament vital,
que a Catalunya també
doncs qualsevol persona
i a través del seu metge
de cap salera
el pot fer pràctic.
Dins d'aquests,
quan jo deia els protocols
i dèiem els drets
i deures del malalt,
també està dins
el que té autoritat o no,
també hi ha el dret i deure
del malalt
d'aquells que no tenen
la capacitat
cognitiva,
no suficient.
Estem parlant dels nadons
o nens
de corta edat
que no majors d'edat
i també dels avis
que poden haver estat
sense el seu nivell
de consciència.
I aquí hi ha
una segona responsabilitat
que ja no és
a vegades
del familiar directe
que l'organització
pot estar
en desacord
de l'opinió
d'aquest familiar.
I puc parlar,
per exemple,
dels testimonis de Jehovà
amb determinades actuacions
o puc parlar
de fills
que estan
amb la tutela
de pares
amb trastorns mentals
o cognitius
que ja no tenen
la seva capacitat
de decisió
que algunes
de les decisions
que intuïm
o intueixen
els professionals
que prenen
aquests fills
dels seus pares
doncs no estan
dins de l'acord.
Aquí entraria
allò
que s'ha posat
de moda
d'alguns col·lectius
de no posar
vacunes
als fills.
Bé,
estaríem parlant
per exemple
de moltes
altres coses.
Jo estava
plantejant
temes
bastant més
seriosos
i clar,
òbviament
o de més
probablement
d'una...
Més incidència
en aquest cas.
Exacte,
i d'una gravetat
tremenda.
Si un fill
del seu pare
l'únic que fa
és extorsionar-lo
i no donar-li
ni la mínima
qualitat de vida
que necessita
perquè prendre'ls
els seus recursos
i nosaltres
en tenim coneixement,
doncs això
hem de veure
quin instrument
fer utilitzar
la justícia
però si
aquest protocol
d'actuació
que s'ha d'aclarir
dins de l'organització
doncs està d'acord
amb unes normes
ètiques
de l'organització
també.
I per tant
això emparen
els professionals
que d'acord
amb aquest procediment
doncs estan
desacord
d'aquesta tutela
i anar
a buscar
l'ajuda
i el determini
de l'administració
de la justícia
en alguns casos.
Per això és imprescindible
que en aquest comitè
hi hagi un jurista
un advocat
perquè a vegades
la línia
entre allò
que estàs tractant
en el camp de l'ètica
i allò
que pot fregar
la il·legalitat
o al·legalitat
de determinats processos
vull dir
és una figura
que abdalt
fa una mica
com de marcar
i acotant el territori
en determinats casos.
Sí, a vegades
és una línia
bastant minça
bastant prima
i llavors
sotmetre
aquestes decisions
amb aquests
comitès
de bioètica
fa que
no només
perquè hi hagi
la presència
dels juristes
sinó perquè també
hi ha altres
professionals
fa que entre tots
es pugui
mirar
a triar
la millor opció
possible.
Quins són els altres
professionals
que configuren
un comitè
Sílvia?
Infermeria
ha de ser-hi?
Perquè aquest contacte
directe
amb el pacient
i la família
no?
Sí, de fet
la figura
d'infermeria
està contemplada
a l'ordre
que abans
es referia
el doctor
Zerà
com a membre
del comitè
de bioètica
a part
hi ha metges
hi ha treballadors
socials
ja tenim
el jurista
de la institució
tenim
el mossèn
de la institució
i altres
professionals
que poden
estar interessats
en el tema
som aproximadament
unes 20 persones
i bueno
el que es tracta
és de que
des d'una visió
multidisciplinar
quedin
preservats
tots els drets
i deures
dels pacients
a part dels principis
generals
de la bioètica
de la no maleficència
la beneficència
l'autonomia
i la justícia
bàsicament
a part
de l'aspecte legal
que es referia
el Carles
que evidentment
és un element més
que juga
a l'hora de
prendre decisions
o d'optar
per la millor opció
en benefici
de les persones
Quins criteris
se segueixen
a l'hora
d'establir
els perfils
professionals
que han de formar
aquest comitè?
Jo diria
que el més important
és gent
que generosament
tingui aquesta vocació
de voler-hi estar
perquè no tothom
hi vol estar
perquè al final
a vegades
doncs
No, no, no
jo compromisos
i decidir això
és molt
exactament
això
ha de ser voluntari
ha de ser voluntari
llavors
dits del voluntari
també ens hi trobem
que aquelles persones
o aquells serveis
que habitualment
tindran conflicte
o que és més fàcil
que el tinguin
per exemple
obstetricia
ginecologia
geriatria
UCI
com que també
forma molt part
del seu dia a dia
i llavors
això
per ells
també és una ajuda
en el fons
és una ajuda
perquè
ja no quedes tan sol
amb les teves decisions
sinó que
a més dels protocols
tu
quan trobes el protocol
és molt fred
però
després el pacient
i la família
el tens al davant
i
que tinguis
de la teva opinió
no només
una sola opinió
sinó que puguis anar
a vindre recolzat
doncs això
també ho necessiten
per tant
aquells
són uns serveis
que habitualment
ja els hi va bé
perquè
això els ajuda
en el seu dia a dia
per tant també
tenen
una certa predisposició
i després
experiència
com que si han tingut
que trobar
al llarg dels anys
tantes vegades
doncs és molt bo
que et poden dir
mira tal vegada
vaig fer això
i mira què em va passar
per tant vigilem
perquè a la millor
ens pot passar no sé què
o s'hauria de canalitzar
des d'aquesta determinada manera
induïtivament han actuat
d'una manera
en sentit comú
però diguem
que no estava regularitzat
ni reglat
com a comitè
sinó que personalment
en aquelles circumstàncies
han hagut de prendre
una decisió
moltes vegades difícil
que fins i tot
això que
el que dèiem abans
els drets i d'eroles
dels malalts
ha estat portant
a una contradicció
bueno contradicció
diguem-ne
una dínia d'actuació
absolutament diferent
i contrària
de la praxis
coneguda
no fa pas gaires anys
pensem que avui
el que diu la llei
i clar la llei
és la llei
però la llei és freda
i la llei està per interpretar-la
per interpretar-la
pel Carles
millor que ningú
i per complir-la
no com altres
no com altres
que tenim un finançament
que no es compleix
però això és una altra cosa
ha posat la falca
com cada setmana
escolti
cadascú ha de reclamar
allò que pensa que és seu
només faltaria
dit això
de la interpretació
o la llei
el del finançament
també diuen
que és una llei
però fora d'això
per no despistar-me
deia
abans
la pràctica assistencial
habitual
era per exemple
un càncer
tots era molt conegut
que dèiem
oi té un mal dolent
no l'hi diguis
llavors es parlava
amb el fill
la filla
el pare
no sé
externs
sense
el propietari del problema
que era el malalt
i se li amagava
el problema
oi bé és pobret
oi és que ja és gran
no l'hi diguis
i llavors la llei diu
ara
després que van sortir la norma
diu tot el contrari
escolti
el propietari
de la informació
és el malalt
i el problema
és que
els altres
no haurien de saber res
si el malalt no ho vol
això és el que diu la norma
per tant
això capgirat
totalment
moltes de les pràctiques habituals
que es feia totalment
al contrari
i qui diu el càncer
diu les altres infeccions
diu altres coses
llavors poder explicar
i això en aquest moment
jo m'hi havia trobat
m'hi he trobat
alguna vegada
poder explicar
amb algun familiar
que et ve a criticar
de per què li has dit
a mi m'ha passat
un familiar
i dient-me
escolta
i per què li has dit
que no s'acaba
és tan sorrat
perquè ho ha de saber
és el seu dret
altra cosa
és a dir
dit
que ho ha de saber
doncs el gran
el mitjà
el petit
el no sé què
que tot ho ha
com i de quina manera
ho fem
personalment
jo trobo molt complexa
aquesta tasca que feu
parlar per exemple
d'un malalt de càncer
plantegem casos hipotètics
per veure més sobre la marxa
imaginem una persona
que en aquests moments
té un càncer terminal
que lògicament
doncs
per a pa i vagar el dolor
se li aplica
doncs
la morfina
tots els elements
que cal aplicar-hi
aquella persona
no ha fet testament vital
i aquella persona
doncs
aquell cas de semen
diu
escolta
a mi no em posin res més
si tinc els dies comptats
i la família no
no no no no
i li fan
quimioteràpia
i li continuen fent
radioteràpia
i aquella persona
està en les últimes
aquell malalt
no pot reclamar
al malalt
la intervenció
d'aquest comitè
de bioètica
el malalt sí
el malalt sí
no no
però diguem-ne
que vosaltres ho sabeu
que sou professionals
que són persones
a vegades
que justament
per la medicació
perquè no pateixi
molt
doncs són persones
que diguem-ne
els costa
mantenir la consciència
per tant
no poden demanar
ni són amos
de ser interlocutors
ells mateixos
poso un cas extrem
perquè imagino
que hi ha moltes coses
aquí ho teniu difícil
perquè clar
entre la família
i el metge
qui decideix
per aquella persona
però
o sigui
aquí és on
t'intervenen els protocols
posa un cas extrem
eh
no
no no
no no
no estrem
perquè passa sovint
clar
vull dir que això
amb un segment
de pacients
i d'atenció
és el dia a dia
per tant
aquí hi ha un altre
un altre element
que no
que no sé si l'hem pogut
usat amb fèmfasi
damunt de la taula
que és
les cultures
de les organitzacions
i quan jo parlo
de protocols
vol dir
en aquesta organització
en general
públicament
transparentment
hi ha coses
que es fan
i coses que no es fan
per tant
aquesta organització
aquest comitè
de bioètica
i en general
ha de definir
i ha d'escriure
i ha de publicar
i ha de dir
a tothom
per tant interven
en la realització
dels protocols
al comitè
prèviament
exactament
i a la millor
doncs hi ha certes coses
com per exemple
parlem de l'avortament
que l'organització
interpreta
que no hi està d'acord
pot ser
i llavors
dius
escolti
posa-la d'aquí sí
aquí d'altre no
però
pot interpretar
si no és això
que és un tema
diguem-ne
a la millor
regulat per la llei
pot dir
doncs exactament
el testament vital
fins a on
si ningú diu res
s'aplica
aquell protocol
que a casa nostra
claríssimament
és i contundentment
que nosaltres
hem d'ajudar
la gent que no pateixi
i que per tant
la intervenció
innecessària
no és ètica
sinó que
la ètica
diu
que tu
el que has d'espreservar
la vida
amb dignitat
i això ho diem
fins i tot
en la nostra missió
ho posem
que un dels valors
de la nostra organització
escrits i publicitats
està el manteniment
el respecte a la vida
amb dignitat
i el morir dignament
tant això
després s'ha de traduir
si
el conflicte
està al revés
si en algun punt
on
hem definit això
i hem definit
que els protocols
han de respectar
aquests principis
i valors
de l'organització
que la mort digna
és un element clau
dins els nostres valors
i hi ha algun ciutadà
que opina diferent
que vol
que se faci
determinada cosa
contrària
als nostres principis
aquí és on
aquest comitè
ha de dictaminar
i al final
es prendrà
el determini que sigui
i si aquest determini
entra en conflicte
doncs per això
està l'administració
de la justícia
per dictaminar-ho
Algun cas
que ha sortit
no un cas
una situació
que ha sortit
alguna vegada
quan hem parlat
de tot el tema
de l'educació
i la prevenció sexual
en els adolescents
el tema
de l'administració
de la píndola
de l'endemà
a veure
un metge
la pot administrar
però un metge
per raons ètiques
pot dir
no
jo aquesta píndola
no la vull administrar
aquest metge
diguem-ne
que està dins
de la xarxa
de la salut pública
fins a quin punt
aquell metge
està obligat
sense caure
o cometre un delicte
aplicar-la
o no aplicar-la
aquesta píndola
perquè en principi
jo recordo una vegada
el doctor Santís
deia que estaven
molt desemparats
des del punt de vista
el codi deontològic
mèdic
i el codi deontològic
d'infermeria
prescriuen
l'exercici
del dret
d'objecció
de consciència
per tant
el professional
pot fer arribar
a l'organització
la seva petició
que se li respecti
també passaria
per aquest comitè?
podria passar
podria
podria sotmetre
l'organització
al comitè
el que passa
que aquí també
toca l'abasant laboral
i l'abasant
de servei públic
com a servei públic
dintre del catàleg
de prestacions
del servei públic
hi ha la dispensació
de la píndola
posca i tal
i també
hi ha el tema laboral
en el sentit
que si un professional
objecte
el que no pot repercutir
és en la sobrecàrrega
de treball
dels seus companys
entrem en un terreny més complex
que actuen altres àmbits
que poden col·ligionar
simplificant-ho
el que toca
l'organització
si pot
és intentar
convoyar
les dues coses
per tant
l'objeció de consciència
d'un professional
amb un col·lectiu
que la majoria
d'aquestes objecions
són anecdòtiques
dins del conjunt
del col·lectiu
doncs intentar-la respectar
però sense
que això vagi
en contra
del dret del pacient
a tindre una atenció
que l'organització
no ha decidit
que no estigui
dins els seus manuals ètics
el que passa
que avui
amb la pluralitat cultural
que també tenim
en les nostres organitzacions
neològicament
se'n poden plantejar
no només aquest
sinó aquest i altres coses
i fins i tot
no només
en el terreny
en aquesta qüestió
i en molts altres terrenys
on els nostres professionals
poden
ho diuen
i a vegades
ciutadans
que diu
que prefereixen
que els atengui
un determinat tipus
de col·lectiu
i no un altre
en aquest sentit
el comitè també
diguem-ne
que ha vist incrementat
el seu paper
en quant a l'atenció
de persones
vingudes d'altres països
que fan ús
de la sanitat
legítimament
però que
tenen altres maneres
de veure
determinades coses
i el doctor
ara ja no ha passat
però s'ha fet molta feina
des de diferents àmbits
moments en què
per exemple
dins de
determinades persones
que no s'ha de generalitzar
però no és una llegenda urbana
vosaltres ho sabeu
que fa uns anys
per exemple
les dones
que anaven a parir
a l'hospital
musulmanes
els marits
s'hi negaven
que les atengués
un home
i deia
no, no
escolti
de guàrdia
hi ha un ginecòleg
si li toca
a una ginecòloga
dona
doncs no passa
qüestions d'aquestes
jo m'imagino
que també
mica en mica
us heu hagut
d'anar adaptant
no?
no, no
només això
no és una anècdota
no, no
això passava sovint
ara no passa tant
segurament
bueno
sí, però
encara
doncs jo pensava
que ja això
començava a superar-se
una mica
aquí és on
davant d'aquesta situació
que ja no és una anècdota
sinó que pot anar esdevenint
en diferents vegades
doncs s'ha de protocolitzar
i el servei decideix
una dinàmica d'actuació
si pot
que intenti
preservar
al final
la pau social
i realment
la pau social
també és un valor
intentar convullar
els interessos
de tothom
mentre
no es posi en risc
res
perquè igual
que parlàvem
l'altre dia
amb algun tipus de parts
a domicili
i coses d'aquest estil
hi ha un altre valor
molt important
en aquest cas concret
que és el nadó
el nadó encara no ha donat
la seva opinió
i per tant
el nadó té dret
de tots el dret
de no tindre cap risc
i viure
també néixer amb dignitat
i néixer digne
feliç
amb el mínim risc
llavors
en aquests entorns
el pare i la mare
poden dir el que vulguin
però el nadó
si
se l'ha de preservar
i per tant
si el professional
veu que algunes
de les actituds
de la parella
poden posar en risc
amb aquest nadó
que és un indefens
aquí ha d'actuar
l'administració
si han de néixer un home
amb un pas sota el braç
això és un altre tema
però amb els seus drets intactes
sí que han de néixer
això està clar
això és el que diu l'ètica
això és el que diu
escolti
faci vostè el que vulgui
però
aquell també té els seus drets
i per tant
les seves decisions
són fantàstiques
sempre i quan
no posem en risc
això
i si això està en risc
i el protocol
algú està en desacord
i nosaltres intuïm
que pot haver-hi aquest risc
doncs la nostra obligació
és demanar
el recolzament de la justícia
que he de dir que fins ara
en tots els casos
que hem reclamat
ha sigut eficient i eficaç
pràcticament en tots els casos
no hem tingut
tampoc ens passa cada dia
però no hem tingut
quasi mai
cap ni d'amor
amb les decisions dels jutges
ni de la fiscalia de menors
quasi mai
i tenim
de tant en tant
tenen
trobades periòdiques
amb fiscalia de menors
i amb els jutges
i compartim coses
i sempre han estat
molt interessants
veure les coses
de les dues bandes
i jo
en aquest cas
avui que
està tan denostat
per sobrecàrrega de feina
i tot el que està passant
i que volen
jo he de dir
que en el punt
que ens trobem
també vull posar-los
en valor
perquè realment
sempre se'ns han portat
molt bé
en temes de menors
hi ha més diligència
i més rapidesa
en general
a l'hora de resoldre
problemes
treballa molt
o dit d'una altra manera
us heu de reunir
molt sovint
al comitè de bioètica
a la xarxa?
a veure
portem
aproximadament
sis o vuit mesos
funcionant
tenim unes reunions
periòdiques
que ve a ser
cada dos o tres mesos
però que en qualsevol moment
que algú
sol·liciti
un requeriment
ja sigui
per una consulta
o per qualsevol
aclariment
de qualsevol
tema
hi ha
la possibilitat
de fer reunions
extraordinàries
quan sigui necessari
i us han arribat
molts casos
preguntat d'una altra manera
en aquests sis o vuit mesos
home
uns quants
sí
hi ha una altra cosa
que m'han ofert
oferten
algun d'ells
per exemple
els més experts
que ja
com deia abans
és que a vegades
moltes vegades
per exemple
m'ho deia
un doctor
l'altre dia
diu
que estan
d'allò
que moltes vegades
hi ha algun professional
que els contacta directament
amb un
i aquest
que té més experiència
sense tenir
que reunir
tot el comitè
d'algun tema
ja debatut
va
i llavors
fa com una cosa més ràpida
va amb el familiar
o amb el metge
i li diu
escolta
això
ho fem d'aquesta determinada manera
això ho opinem així
si vols
ho cursem
però serà això
fes-ho
i en alguns d'aquestos
n'hi ha un o dos
que porten molta experiència
i que
són responsables
de
de llocs
conflictius
són els que estan
disposats
a fer-ho
i això és molt àgil
ja per acabar
d'aquests casos
que us han anat arribant
diguem-ne que
en general
venen a ser els mateixos
cadascun diferents
hi ha una tipologia
de la que podeu posar
algun exemple
de casos que
has resolt
o amb els quals
s'ha trobat
aquest comitè de bioètica
no, variats
variats
en general
quins tipus
de casos
us han pogut arribar
una malformació
d'embaràs
d'embaràs
de fetus
que feia
pràcticament inviable
que fos compatible
amb la vida
i
no sé
coses
i després
temes
sobretot
temes de terminals
no, pacient
en com a vigil
si has de
però fer
doncs
si es complica
què s'ha de fer
la derivació
o sigui
l'ús d'un recurs
més intens
o menys
dins del sistema
perquè
per la
per aquesta persona
a pesar
que la família
pugui o no
insistim
una altra
diria
escolta
és que
sembla que
se li hauria
de fer
una altra cosa
bàsicament
són
molts
d'aquestes
circumstàncies
i tenint en compte
que la xarxa
no és només
diguem-ne
la pràctica
mèdica
sinó que la xarxa
social i sanitària
doncs allò
les residències
de gent gran
tot plegat
a vegades
l'àmbit
diguem-ne
més social
també pot arribar
per exemple
imaginem
una persona gran
que està desatesa
que anem parlant
moltes vegades
que podeu tenir
el metge
que atén
aquella persona
pot pensar
que aquella persona
gran
o aquell nen
està desatesa
ja no parlo
de maltractaments
d'aquells directes
que també
també aquests casos
abans de plantejar
de portar-ho
als tribunals
i fer una denúncia
formal a través
de fiscalia
etcètera
també podria passar
per aquest comitè
per no precipitar-se
el professional
de dir
a veure si m'equivoco
i estic creant
un problema
on no n'hi ha
de fet
els inicis
dels comitès
de bioètica
eren hospitalaris
i cada vegada més
s'extén
que els conflictes
ètics
s'extenen
a tots els àmbits
a tots els àmbits
sanitaris
per tant
la primària
el sociosanitari
l'especialitzada
tothom
té
afloren
en tots els àmbits
aquests conflictes
nosaltres
pel fet
de ser
la xarxa
quan vam crear
el comitè
vam creure
dient
que el comitè
formés part
de tots els àmbits
assistencials
per tant
estan representats
els temes socials
perquè tenim
treballadores socials
que estan
a la comunitat
infermeres
d'assistència primària
infermeres
del sociosanitari
professionals
de l'hospital
vull dir
que sí
que és
un comitè
on
poden
abocar
tots els temes
socials
i sanitaris
que poden
aparèixer
no coneixíem
aquest aspecte
de la xarxa
però com deia
la Sílvia
és relativament
recent
8 mesos
en un treball
així
és poc temps
també ens deia
el Carles
que cap
organització
hospitalària
té l'obligació
legal
de tenir
aquest comitè
d'ètica
però home
fora desitjable
que tota la gent
que treballeu
amb material sensible
és a dir
amb persones
es plantegessin
tenir un comitè
d'aquestes característiques
jo crec que
el que ens interessava
fonamentalment avui
era posar-ho
en valor
perquè jo crec
que és un valor
moltes d'aquestes coses
s'han fent aïlladament
i ara se li dona forma
com he dit abans
conflictes d'aquest estil
o bé
a gent gran
que els fills
volien
dir
no, no, no
cap a casa
cap a casa
i no sé què
i s'intueix
que després
darrere d'això
hi havia un tema lucratiu
etcètera
i moltes d'aquestes coses
existeixen
malauradament
però
calia donar-li
una forma
i
penso que aquest camí
que s'ha recorregut
en aquests mesos
ja
a més
en formació
i veient
com ho fan altres
i tal
i molts casos
que eres important
però sobretot també donar la informació
que el ciutadà també hi té accés
que és un recurs més del ciutadà
de banda que moltes vegades
algunes d'aquestes decisions
donació d'òrgans
per exemple
o moltes d'aquestes decisions
de dubte
o que a vegades els professionals
diem
no, escolti
però això és bo
que no sé què
que no sé quant
i l'altre es queda amb la dubte
doncs que pugui
tenir una segona opinió
i
com que
aquesta segona opinió
normalment ve
per circumstàncies
que ja s'han donat
i diu
mira, escolti
és que a vostè
no li passa sol
no es cregui
que és una anècdota
i va passar tal cas
i tal cas
i tal cas
i van a fer així
i van a bé
crec que aquest és un recurs
molt bo per tots
doncs moltíssimes gràcies
doctor Joan Maria Atzarà
Sílvia Ferrer
Carles Alegret
ha estat un plaer
de veritat
fins al proper programa
gràcies
adeus i altres
moltes gràcies