El matí de Tarragona Ràdio cada dimarts dediquem uns minuts per mirar enrere, però molt enrere.
És el temps de l'IPES, el temps que fem en col·laboració amb l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social de la Universitat Rovira i Virgili.
Li sembla una contradicció, però parlem de milers anys enrere i parlem d'actualitat en paral·lel,
perquè avui volem conèixer com treballen els investigadors en els llaciments.
I en concret, volem descobrir com ho fan els científics per identificar les mossegades, per exemple, que es troben en els ossos.
I ho fem a partir, i d'aquí ve l'actualitat, d'una tesi doctoral presentada recentment
i en què s'ha estudiat prop de 7.000 restes trobades a Tapuerca.
Ens acompanya Palmira Saladí, autora de la tesi.
Palmira, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda, Jordi Rossell, investigador de l'IPES. Molt bon dia, Jordi.
Bon dia.
Jo, d'entrada, el que m'ha cridat molt l'atenció és que heu treballat a Tapuerca
en escenaris que ja comencen a ser familiars per tots nosaltres, perquè parlem de la Gran Dolina
i allà hi ha diferents estadis, diferents zones,
però també heu treballat en espais contemporanis, com pot ser el Zoo de Barcelona.
I algú pot pensar, què té en comú un animal d'aquella època, de la prehistòria,
amb un os que podíem trobar, per exemple, del Zoo de Barcelona,
d'aquells que la gent els diu cosetes i tot plegat.
Què tenen en comú o què poden tenir en comú?
Doncs moltíssimes coses.
En primer lloc, la morfologia, per exemple, en aquest cas de les dents, tenim la mateixa forma de dents.
Llavors, les traces que es produeixen damunt dels ossos poden ser similars o amb molts semblants.
És a dir, nosaltres partim de la base en aquest tipus d'investigacions,
que el present és l'únic lloc on podem veure certes activitats.
I llavors això ho podem traslladar al passat.
Quin era el punt de partida d'aquesta tesi?
La hipòtesi amb la qual partides en aquest treball?
Doncs que fins al moment l'activitat humana sobre els ossos
se veia a partir de les senyals que deixaven les eines de pedra.
I les marques de dents que observàvem,
que tenen una forma diferent a les que deixen les senyals de les eines de pedra,
les atribuïm als carnívors, a les hienes, als lleons,
en alguns casos als ossos,
però pensàvem que els humans també podien deixar traces de dents damunt dels ossos.
En principi, diguem-ne, la similitud que podien tenir les dents dels animals contemporanis
a aquell home prehistòric eren molt diferents.
Per tant, ja intuïeu que no podia ser la mateixa espècie.
Sí, les dents dels carnívors actuals són molt semblants a les dents dels carnívors plistocents.
Per tant, les senyals són semblants.
I en el cas dels humans passava igual, però hi ha diferències entre ells.
Per tant, com que tenim uns objectes diferents, podem deixar uns senyals diferents.
i buscàvem la manera de reconèixer aquest tipus de senyals d'impromptes damunt dels ossos.
D'entrada saber també qui mossegava aquells ossos, no?
Exacte.
Quina mena d'animal? Si era un omnívor, si era un carnívor?
Vull dir que tenia molt a veure amb la dieta d'aquelles espècies.
Sí, el que passa és això, que en principi sempre s'atribuïa als carnívors.
Hi ha molts estudis ja des dels anys 20 del segle passat, en què s'estudia com les genes modifiquen aquests ossos amb les dents.
Però n'hi ha pocs estudis en referència als porcs, als humans, als úrcids, als ossos.
Llavors, era ampliar una mica aquest coneixement per discernir molt millor què és el que passava als jaciments.
Clar, jo m'imagino, que no deu ser així, lògicament, afortunadament vosaltres el mètode científic és el primer que controleu quan comenceu a treballar,
però jo us imagino davant d'una taula immensa amb 7.000 ossos d'animal, de l'any vés a saber de quan, no?
És així, realment? És a dir, agafo os per os, vaig investigant, vaig mirant cadascuna de les restes?
Es tracta d'això, es tracta principalment de revisar totes les superfícies dels ossos, totes les fractures que hi ha al damunt dels ossos
i intentar atribuir-les a algun predador.
I, com ha dit molt bé la palmira, no és una tasca senzilla, més aviat és complicat.
De fet, la tasa de la palmira ens ha plogut del cel al moment més adequat.
Per què?
Resulta que la setmana passada, en paral·lela a la tasa de la palmira,
just quan la palmira va acabar la lectura de la sala de tesi, vam iniciar un congrés que vam codirigir des de l'IPES
amb el Museu Regional de la Comunitat de Madrid sobre grans carnívors.
la prehistòria.
I una de les coses que va quedar més clara dins d'aquest congrés és la dificultat d'identificar
quin predador és el que està actuant sobre les restes d'un jaciment arqueològic.
Per tant, el tema de la palmira, el tema d'insertar a dins d'aquest tema les mossegades humanes,
les mossegades dels porcs, les mossegades dels ximpancers, les mossegades dels ossos,
és perfectament adient amb tot aquest tema que realment hi ha un munt d'especialistes al món
que estan treballant sobre un tema tan important i tan interessant com pot ser
qui són els agents que actuen als jaciments arqueològics.
Són restes que, com dèiem, a l'inici de la conversa es van trobar a Tapuerca,
a la Gran Dolina, que té diferents àrees d'excavació.
La Gran Dolina és un jaciment molt gran.
Primer de menys gran.
Per això que algú em pensi, oh, Tapuerca, aquí la Gran Dolina, aquí la cima dels ossos, aquí...
No, és enorme.
Tots aquests ossos que heu trobat allà, tots pertanyen al mateix període,
al període del Pleistocè.
Tots.
Sí.
D'això no hi ha dubte.
Pleistocè inferior.
Per tant, el que heu agafat és un període de temps determinat,
tota una sèrie de restes que vau trobar allà i, com dèieu,
anàveu mirant peça per peça.
Aquells ossos de quin animal eren, ho sabeu?
Eren conills, eren...
Bé, hi ha una diversitat d'animals...
Jo no sé si hi havia conills aleshores.
Sí, sí, però hi ha una diversitat d'animals molt gran.
ja estan els conills, que tal vegada són els menys representatius
a nivell de...
a nivell com a aportacions humanes al jaciment,
però trobem una gran quantitat de cèrbits,
de diferents tipus de cèrbits,
és a dir, el cèrbol actual, la daina,
cèrbits gegants,
hi ha ossos,
porcs senglars,
bòbits...
És que, sí, la diversitat és molt elevada.
Ah, és com un supermercat, allò, eh?
Una gran diversitat de carnívors, també.
Clar.
Cànids, linch,
sí, és elevat.
I qui s'ho menjava, tot això?
Doncs tot això s'ho menjava a homontezesor.
Que aquí està el tema, no?
Qui s'ho menjava, tot això?
Pensem que homontezesor.
És a dir, a TDCs tenim les restes d'homontezesor
que també estan consumits per altres humans,
per altres homínids,
possiblement uns altres homontezesor,
encara que podria ser
que hi hagués una altra espècie humana
d'homínids a la zona
i fos una competència entre espècies.
Aquest home,
d'homontezesor,
per les informacions que teniu actuals
els investigadors,
era omnívor?
Sí, sí, clarament.
Sí, a principi.
Clar, així també assegurava la seva supervivència,
tenir una dieta molt diversificada.
A partir d'aquí,
tal com heu trobat aquestes restes,
podeu treure conclusions
de si manipulaven o no aquests aliments,
si els cuinaven, en definitiva?
Cuinar-los no,
perquè, com hem entèsesor,
estem parlant d'un període tremendament antic en el temps,
estem parlant de fa 800.000 anys
i ara, amb les restes noves de fa un parell d'estius,
sabem que és una espècie
que es perllongui en el temps
fins a un milió d'200,
però no tenim cap tipus de constància
de manipulació del foc.
És a dir, totes menjàvem cru.
El que sí sabem,
com ha dit molt bé la Palmira,
és que tenen un espectre faunístic tremendament gran
i, a més a més,
habitaven la sierra de Tapuerca
en un moment molt càlid,
semblant o més càlid que l'actual.
Amb la qual cosa,
la diversitat vegetal també era molt elevada.
Per exemple,
una de les coses que a mi sempre m'ha sorprès més
és que escaven entre les restes de Montecésor
i hi havia llavors de lladoner,
lladons.
Això vol dir,
el llador és una planta típicament mediterrània
i trobar-la a mil metres d'altura,
a la messeta castellana,
avui en dia és estrany.
La feina va ser nostra
per explicar-los a la gent
que allò eren lladons.
No ho sabien el que eren,
perquè no t'havien dit mai
els lladons allà a Burgos.
No, no, allà, clar,
és que res a veure, no?
Aquell s'acostaria més al clima,
entre cometes,
que podem tenir a la Mediterrània, segurament.
O no?
Sembla que sí.
Segurament, no?
Pel tipus de vegetació
i el tipus d'animals.
Tots els ossos mostren,
no només, m'imagino,
no només mostren
marques de l'home antecessor,
sinó també d'altres animals,
d'altres depredadors, no?
Sí, molt possiblement
hi ha actuat de forma intensa
una hiena.
Bé, una hiena.
Els hienits, hienes.
Podem parlar d'un individu,
de diversos.
Però sempre,
posteriorment als humans,
les hienes estan reconegudes
que solen acudir
als campaments
un cop ells abandonen
aquests campaments.
Que ronyeres,
definitivament, no?
Tot i que les hienes
són també molt caçadores,
aquesta activitat
la desenvolupen
d'una forma molt quotidiana
i sobre les restes
de T6
sí que hem pogut documentar
que les hienes
hi van acudir
una vegada els humans,
van abandonant queixosos.
Quina informació
en quant a,
no sé, clar,
dius les marques
de les dents,
però marques de dents
que poden ser
de població adulta,
que poden ser de nens,
vull dir,
això us dona moltíssima informació
no només de la dieta,
sinó respecte
a com havia de ser
aquell individu?
Sí,
no solament això.
O potser demanem massa
als científics
quan feu la lectura
dels ossos
i les pedres.
És complicat,
sí,
és complicat.
El que sí que és important
és avaluar
el grau de competència
que hi podia haver
entre homínits
i carnívors,
o entre homínits
i altres entitats
biològiques
a la zona,
perquè estem en un moment
en el qual
culturalment
no sabem com eren,
no sabem com eren,
no sabem
a què es volien dirigir,
ni com pensaven
ni com s'organitzaven.
Aleshores,
a través dels estudis
aquests de les mossegades
i totes les interaccions
que hi pugui haver
entre homínits
i els altres animals,
podem fer inferències
de tipus social,
econòmic
i cultural
d'aquesta gent.
Per exemple,
quan es van trobar
per primera vegada
aquests ossos,
jo m'imagino
que la disposició
que tenien al territori
podia donar
una determinada informació,
si caçaven
i després anaven
a un lloc a menjar,
si s'ho menjaven
allà mateix,
una mica de fast food,
no ho sé,
aquest tipus d'informació
també us donen
al moment de fer
la troballa,
no?
Exactament,
i a més a més
has de pensar
que homo antecessor
s'està relacionant
amb uns animals
potencialment molt perillosos
i eren capaços
de menjar-se'ls,
i això almenys
és el que pensem nosaltres.
estem parlant d'hienes,
estem parlant de lleons,
de tigres amb dents de sabre,
a part que hi ha una...
Això s'ho menjaven,
com si diguessin.
Això,
alguns d'aquells
estan menjats.
I a més a més
hi ha altres animals
que són herbívors
però que també són
potencialment molt perillosos,
com els grans bòbits,
com els cèrbols gegants
que he explicat la Palmira abans.
No és senzill
accedir
a un bastó
i quatre pedres
a un animal d'aquest tipus.
Per tant,
això també us dona informació
del tipus d'eines
que podien tenir?
Del tipus d'eines
o els plans i la previsió
que havien de ser capaços
de dissenyar estratègies
per tal de poder caçar.
Un animal de grans dimensions
no es pot casar a l'atzar.
Vull dir,
has de planificar-ho
com ve d'elles, no?
Ho has de planificar
i probablement
està implicant
una cohesió social de grup,
una organització de grup,
que això és una de les coses
més interessants
que estem trobant
en aquests nivells tan antics.
Un dels debats
és sobre si són capaços
d'organitzar
per aconseguir aquests animals
mitjans en la caça
fa 800.000 anys
i a tapor que estem veient
que sí,
s'estan organitzant
i a més a més
estan sobrevivint
d'una manera
bona.
Amb una certa qualitat de vida.
Amb una certa, sí.
Amb una àmplia
quantitat de recursos
al seu abast
que els obtenen
d'una forma quotidiana.
I a més a més
poden fer altres inferències.
Per exemple,
un dels debats
també més importants
és quan apareix la parla.
Quan comencem a parlar?
és una prova indirecta
de que aquesta gent
havien de parlar.
Una mica
hi ha qui ho situa
comencen a parlar
i quan comencen
també a expressar
per exemple
a través de les pintures rupestres
alguna eina
per comunicar-se.
La comunicació
és anterior a la parla
segurament.
Tenien algun tipus
de comunicació
si és que no parlaven?
D'alguna manera
es venen
d'explicar
que aquells rinocerons
l'havien d'envoltar,
l'havien de caçar
o l'havien d'atacar
d'una manera concreta.
I en aquest debat
de quan apareix la parla
hi ha hipòtesis diferents?
Sí, sí, sí, clar.
Segur que aneu
amb el calendari
amunt i avall
tot el dia, no?
No,
hi ha dos o tres tendències.
Hi ha una tendència
molt
molt clàssica
que és atribuir
la parla única
i exclusivament
a la parla articulada
com estem fent nosaltres
ara mateix
a homo sapiens.
Després hi ha
la hipòtesi
més biologista
que són els que es basen
bàsicament
amb els ossos
amb els ossos
dels esquelet
dels humans
i diuen
doncs mira
si té helioides
el té d'aquesta manera
o a partir dels estudis
que s'han fet
amb les oïdes
i després hi ha
aquestes proves indirectes
que estem utilitzant
nosaltres
en certa manera
per dir
si són capaços
de dissenyar
i són capaços
de planificar
és que
algun sistema
de comunicació
parlat
han de tenir.
Déu n'hi do, eh?
És que, clar, quan parlem
tornant a allò
que dèiem
de la disposició
dels ossos
en el territori
us dona una idea
de si realment
traslladaven
la peça
que havien caçat
a algun lloc
i...
La distribució
tant de la fauna
com de les eines
ens estan indicant
que allò
és un campament
llavors ells
obtenen els animals
d'un altre lloc
i els traslladen allí
i això també
té a veure
amb aquesta cohesió social
probablement
hi ha una diferència
hi ha una divisió
de tasques
dintre el grup
si tenen la necessitat
de traslladar els aliments
és perquè n'hi ha
altres individus allí
amb els que
compartiran aquest aliment
i tenint en compte
el clima
que es dibuixa
i tenint en compte
doncs
aquestes habilitats
que tenen
podem pensar
que no eren
nòmades
com altres
espècies humanes
no?
O fins aquí
de moment
no podeu afirmar res
bon clima
bona casa
i una mínima
hipotèticament
organització social
i us ho va
doncs
que se sentessin
d'una manera
més o menys
fixa
no?
Sí
per desgràcia
per nosaltres
jaciments
d'aquestes
cronologies
n'hi ha molt pocs
i sí que és cert
que a la serra
de Taporca
dóna la sensació
que tenen
una certa
estabilitat
territorial
però
això ens faria
falta
comparar
a veure
a veure
d'altres
territoris
no s'han de comportar
igual
en un lloc
que en un altre
i si a la serra
de Taporca
poden ser
molt sedentaris
pot ser que
per exemple
en Andalusia
uns jaciments
homònims
com poden ser
els d'Orce
allà siguin
molt més
mòbils
això de moment
fa falta
trobar més jaciments
trobar més restes
i discutir més
i que apareguin
més tesis
com les de la Palmira
que ens permetin
fer aquestes inferències
jo ara us preguntaré
potser és una bajanada
però clar
si no sabem
hem de preguntar
si agafem
un homo antecessor
de Taporca
agafem
un homo antecessor
d'aquestes excavacions
d'Orfe
que deies
i un altre
que podríem situar
en algun altre punt
del que coneixem ara
com a Europa
tots tres
no evolucionen
de la mateixa manera
tot i que
els heu batejat
tots com a homes
antecessors
en principi
diguem que
aquest determinisme
territorial
fa que
tinguin diferents nivells
d'evolució
cultural
cultural
efectivament
cultural
no tant
quant a la seva biologia
i el seu físic
sinó cultural
és a dir
que aquell homo antecessor
que està en un punt
de la suposada Europa
doncs estigui més evolucionat
o no
a l'hora d'utilitzar eines
que el que pugui estar
a Taporca
o al contrari
no
tenim importants llagunes
tenim llagunes
en el sentit
que
no els coneixem
podríem
podríem fer inferències
a partir
d'altres espècies humanes
que hem trobat
compartint-se els neandertals
que n'hi ha molts més
i així menys
dels quals es poden fer més comparacions
i sabem que sí
que tenen comportaments diferents
segons el territori
però és que
en el cas del homo antecessor
per exemple
encara no sabem
com es relacionava entre ells
l'únic que tenim així
i que és dur
és el tema del canibalisme
que ha tractat
la pulmina de la sanatesi
sí
és el que us volia comentar
també
el tema del canibalisme
que sempre ha despertat
molta expectació
que si era una necessitat
dietètica
de supervivència
si hi havia alguna cosa ritual
d'alguna mena
de creença
aquest tema
també està una miqueta
agafat
pels pèls
no?
perquè tampoc
no teniu tanta informació
home
sobre el cas
de si és per supervivència
ara mateix
sabem que no
és el que
hi havia tanta riquesa
de casa
perquè s'havien de menjar
el veí
és a dir
està en un ambient
que els ofereix
molts recursos
per tant
no és per un període
d'estrès alimentari
que es diu
no és per gana
perquè ho estan desenvolupant
és en el que estem treballant
ara
i no ho sabem
del cert encara
però sí sabem
que té una continuïtat
en el temps
és a dir
que s'integra dintre
del que són els recursos
que ells obtenen
si hi ha un simbolisme
si hi ha un ritual
és una mica més difícil
de saber
clar
és que
des de l'antropologia
que s'ha treballat tant
en els pobles
menys evolucionats
del planeta
en el segle XX
s'han trobat
però aviam
des d'un punt de vista
antropològic
i etnogràfic
signes de determinats pobles
que han practicat
el canibalisme
des d'un punt de vista
doncs
de ritual
no?
d'allò de
hi ha diferents exemples
perquè
la persona
que mor
és com un homenatge
no?
perquè per visqui
en la seva
tot això
que us hem d'explicar
que no sabeu vosaltres
per tant
vull dir
cal pensar
que aquell individu
home antecessor
podia tenir
doncs
no sé
una mica
un dia visionari
de
calla
que si en menjo aquest
es van crear
alguna mena de creença
això
però tot són especulacions
amb les dades
que teniu
és que és molt difícil
traslladar els nostres
conceptes culturals
a fa 800.000 anys
a nosaltres
ens sembla estrany
pensar que un
un humà
pugui consumir
un altre humà
desconeixent
el que està consumint
el que està menjant
però és que són 800.000 anys
és una espècie diferent
i el canibalisme
no només se coneix
en el que és
la història més recent
sinó en quasi
tota la prehistòria
i és
algo que sí
crida l'atenció
que cada vegada
hi ha més estudis
però sobretot
perquè encara no sabem
per què tot això
s'està desenvolupant
clar
jo és que us plantejava això
perquè a vegades
segurament
els investigadors
que treballeu
en la prehistòria
heu de
tornar una mica
al present
i intentar
doncs
mirar
què fan altres pobles
no tan evolucionats
deu ser un recurs
que
igual i salvant les distàncies
i amb tot el respecte
que per completar
i contrastar aquest treball
aneu al Zó de Barcelona
o a les muntanyes de Prades
també
un es pot emmirellar
amb tota la informació
etnogràfica que hi ha
de determinats pobles
del planeta
que no estan tan evolucionats
no?
Sí, hi ha una disciplina
que s'hi dedica plenament
que és l'etnoarqueologia
i que es dedica
a estudiar els pobles
i deu ser una eina útil
per aquests casos
no?
Molt útil
molt útil
és pensable
tot el tema de l'actualisme
és fonamental
en arqueologia
pel que ha dit
la Palmi abans
perquè
veiem processos actuals
i ens permeten
o com a mínim
ens obren una finestra
al passat
això podia haver sigut així
podia haver sigut
de l'altra manera
sempre salvant la distància
que estem parlant
d'uns homínids
amb unes capacitats
culturals molt diferents
amb una organització social
que encara no coneixem
i amb unes relacions
fins i tot genètiques
que tampoc
encara desconeixem
i per tant
això d'aquí
sempre s'ha d'agafar
amb una certa precaució
però sí que és evident
és fonamental
que necessitem
aquestes eines
perquè ens fan falta
a paràmetres
per exemple
quants ossos tinc d'animals
i quants ossos tinc d'humans
si la proporció
és de 42
doncs el que dèiem
la intuïció
que podria ser
alguna cosa ritual
guanya força
crec que en aquest cas
no
és que has de tindre en compte
per discernir el ritual
hem de tenir en compte
una gran quantitat
de variables
els ossos
queden d'individus adults
individus petits
joves
vells
és que la major part
d'aquests individus
són sopatuls
joves
hi ha algun nen petit
podria ser una qüestió
de defensa del territori
que estiguin caçant
individus d'un altre grup
i l'estiguin mermant
per sota
és a dir
estiguin eliminant
els individus més joves
per eliminar
l'altre grup
amb la qual cosa
fa suposar que
podria ser una estratègia
d'aquest tipus
és el que anava a dir
que eren capaços
de crear estratègies
fins i tot
a llarg termini
des del moment
que estaven eliminant
els veïns del costat
i si això es pogués confirmar
si realment
tenen aquesta estratègia
d'anar a caçar sopadults
o bé perquè són menys perillosos
o bé
per eliminar un altre grup
estem parlant
d'una gran complexitat
de la que fins ara
no ens en podíem fer
la idea
de fa 800.000 anys
és que és quasi
un milió d'anys
és que parlem
com si això fos
i fins fa quatre dies
ningú s'imaginava
que aquesta complexitat
s'hi pogués donar
en aquestes cronologies
fins fa quatre dies
els neandertals
que són
l'espècie
que tenim cronològicament
més propera
no eren complexes
o hem retirat tot
quasi un milió d'anys
sabeu què passa
que mentre els científics
la vostra feina
és plantejar preguntes
al públic en general
el que volem
són respostes
i a vegades
us demanem
més del que
lògicament
podeu donar
perquè
no es poden fer
veritats absolutes
de la ciència
s'han de valorar
moltíssimes coses
en el cas de Prades
com vau plantejar
el tema
que anàvem a buscar
porc senglars
o algun tipus d'espècie
anàvem a buscar els porc senglars
però que són una mica
són perillosos
no?
vaja
és el que jo tinc entès
però nosaltres no els vam veure
en gaires ocasions
el que vam fer
va ser aprendre a reconèixer els rastres dels senglars
durant el dia
fèiem prospeccions
buscàvem allí on pensàvem
que n'hi havia algun grup
i on deixàvem les restes
i l'endemà
hi tornàvem
i a vegades no col·laboràvem
i a vegades no col·laboràvem
llarg i molt lent
d'acostumar els senglars
a que menjessin ossos
clar, perquè desconfiaven
naturalment
és a dir
com es...
ja heu comentat
que no coneixien el foc
com ho menjaven
però d'aquests ossos
de la carn
que menjava aquest homo
antecessor
es curaven els ossos
parlant plenerament
és a dir
es curaven fins al final
tenien una mandíbula
i unes dents realment potents
no com ara nosaltres
que estem tot el dia
al dentista
i fent pròtesis
i coses d'aquestes
es curen els ossos
però també fan servir
moltes eines
és a dir
el desenvolupament de l'eina
no és només per a caçar
sinó per a poder
ja en marques molt profundes
aprofitar al màxim
sí
per a poder aprofitar al màxim
tots els recursos
que els ofereixen els animals
els ossos estan fracturats
perquè es mengen el moll
estan tots els ossos fracturats
generalment
en tots els campaments
els ossos els trobem trincats
per a això l'atribució
a l'animal que pertany
en sol ser difícil
amb això de menjar el moll
no sé si era un objectiu gastronòmic
o que realment tenien
el coneixement dietètic
que allòs aportava
doncs molta energia
i molts nutrients
és el propi cos
el que et demani
sí
és el propi cos
el que et demani
hi ha experiments fets
a nivell de crios
per exemple
que els deixen
una gama de pastissos
i uns plats de verdures
i comencem pels pastissos
i al cap d'uns dies
passen a les verdures
perquè el cos reclama el sabor
o les olors de les verdures
això s'ha vist en diverses ocasions
i en diversos casos
cadascuna de les tesis
que treballeu
els professionals
en delipers
obre la porta
a una nova tesi
obre la porta
a un nou camí d'investigació
un cop presentada
aquesta tesi
ara
per on van els trets
mantenint aquest mateix escenari
o mateixos escenaris
perquè no hi ha un escenari únic
sí senyora
com molt bé has dit
una resposta
per nosaltres
són dues preguntes
és a dir
és una tasca sense fi
afortunadament
afortunadament
i doncs bé
doncs
ara la Palmira
té
ha obert
dues o tres línies
de recerca noves
que doncs bueno
doncs ara
ja haurà de multiplicar
i doncs bueno
aconseguir col·laboradors
i anar tirant endavant
perquè aquestes línies
ara mateix no es poden tancar
tal com va demostrar ella
a les societats
i com es va demostrar al Congrés
aquesta complexitat
i aquesta dificultat
d'identificar
les traces dels predadors
és un problema
que s'ha de solucionar
o s'ha d'intentar
donar solució
el més aviat possible
perquè
els resultats
com has pogut veure
són bastant grans
bastant espectaculars
i és una línia
de treball de camp
és una línia
de laboratori
és
ho inclou tot
tot una mica
sí
el treball de camp
no té sentit
sense un laboratori posterior
i no podríem fer laboratori
sense el treball de camp
no, em refereixo
que no agaféssiu
del magatzem d'ossos
que teniu a Tapuerca
i te'ls portessis
al laboratori ja directament
vull dir que forma part també
també s'ha de fer
també s'ha de fer
sí, sí
però el que no podem deixar
és el material dels magatzems
és a dir
treure materials
per no estudiar-los
és malbaratar
una mica
la nostra energia
el treball
i el patrimoni
i nosaltres
anem a treure materials
per estudiar-los
ara que penso
que no s'han oblidat
una cosa
que us volia preguntar
en tot això
heu diferenciat els gèneres
si són marques d'home o de dona
no es pot saber
no
això ja és molt complicat
no, no, clar
jo per demanar la mano
escolta
si això està estudiat
ho expliqueu
i si no
doncs mira
més preguntes
que ens anirem
apuntant per properes visites
a moment és molt difícil
però bueno
qui sap
clar
és que
és tan difícil
trobar les evidències
no?
sí
impliquen molt de treball
moltes hores
i començant
primer has de saber
identificar la traça
i a partir d'aquí
és quan pots anar
buscant altres variables
la diferència de gènere
per exemple
però primer
has de crear
una base teòrica
i a partir d'aquesta
com deia el Jordi
començas a fer
més preguntes
i anar buscant
més variables
Jordi
què tens entre mans
ara?
què estàs fent?
ens agrada preguntar-vos-ho
sempre que veniu aquí
als investigadors de l'IPES
perquè sempre ens aporteu
també més informació
ara mateix
passes coses
com sempre
passes coses
estem treballant
amb diferents projectes
a part de
dins de
tots relacionats
amb les excavacions
que estem duent a terme
amb els projectes actualistes
que està desenvolupant
la Palmira
i altres companys
i la veritat
és que
doncs bé
sempre des d'aquesta perspectiva
intentar relacionar
els homínits
amb els seus animalets
que tenen al voltant
i a veure quines coses han fet
i com
interactuen
una pregunta
allò de
de l'hora del pati
de tots els homínits
que heu estudiat
al llarg de la vostra
carrera professional
vosaltres teniu
algun homínit
preferit
que us cridi
més l'atenció
que us crei
més simpatia
més curiositat
sí, clar
vinga va
quin és el teu homínit
preferit
Palmira
tu no entens
l'home antecessor
potser és el que odies més
l'home antecessor
perquè t'està
traient de polleguera
però clar
cada un dels
cada un dels jaciments
que té cronologies diferents
que ens trobem
amb homínits diferents
et planteja
una sèrie de preguntes
que et digu
si tens oportunitat
el geni de la llàntia
i et diu
tens oportunitat
de trobar-te amb un homínit
per fer-hi preguntes
quin triaries?
el Neandertal
el Neandertal
m'ho da mia
tu també
no
quin?
jo el Gidelbergensis
aquest és molt l'antic
no?
bueno
és el que està entre
l'antecessor
i el Neandertal
i per què?
és el que realment
des del meu punt de vista
ara mateix
i parlo des del punt de vista
de la subsistència
i
pel econòmicament
el que a mi m'interessa
perquè és el que fa
el salt
real
entre
unes economies
tremendament dependents
del medi ambient
a unes economies
molt més planificades
i que
al cap de la fia
acabaran donant lloc
als Neandertals
i és el que
és l'inventor del foc
per exemple
i què li preguntaries?
com va inventar el foc?
tu què li preguntaries
al teu homínid?
la veritat és que no ho sé
doncs pensa
perquè em podria trobar
jo algun dia una llàntia
si el trobes tu sí
i me la guardo per vosaltres
jo no faré servir cap desit
us la passaré
perquè
em gaudiu
Palmiras
a la dia
autora
d'aquesta magnífica tesi
Jordi Rossell
investigador de l'IPIS
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
sempre és un plaer
de veritat
fins al proper programa
adeu-siau