Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut.
Ell mateix es fa la careta i tot.
Aquest home surt a compte, de veritat.
És un xollu.
Baratet, baratet.
Escolta una cosa.
Aquesta és la sintonia de la nova temporada d'un quart de català.
Recordeu que sobre aquesta sintonia hi ha un concurs
que jo no sé si al final participarà algú.
Heu d'endevinar tot.
interpret, títol del disc, títol de la cançó.
El títol del disc, es perdona,
però el nom del grup i del títol de la cançó
és obligatori.
Molt bé, escoltem una miqueta.
Fixeu-vos que jo, a veure, no he vist la caràtula del disc,
la porta, doncs, allò amb un paper d'embalar
perquè no es pugui veure.
Si sabeu, si sabeu, doncs qui ho canta,
teniu premi a aquesta magnífica selecció
de cançons en català que vam regalar al final del curs passat.
Dona una pista.
Nosaltres som sostenibles.
Puc donar una pista?
Això és cosa teva.
Sí, cada dia donaré una pista.
Una pista que puc donar avui, que no sé si ho vindré l'altre dia,
és que el grup aquest en qüestió, aquí a Tarragona,
ha tocat dos o tres vegades, si no me'n descompto alguna.
Recentment?
En l'últim any?
No ho sé.
Els últims 3 o 4 anys ha tocat diverses vegades a Tarragona, segur.
Una pista que no serveix per res, perquè han tocat molts grups,
ara no sabem què passarà en el futur, fins ara han tocat molts.
D'acord, la propera pista esperem que sigui com a més profitosa.
Però comencem amb música, que és un bon...
La papereta del sucre del cafè no es trenca davant del micro, Enric.
Són els efectes especials.
Molt bé, vinga, efecte especial.
Amb què comencem avui?
Comencem venint del nord i venint del sud.
Comencem venint del nord i venint del nord i venint del nord.
que són els nord que ens agraden amb aquest disc de tot arrel.
I pel títol jo diria que és una versió de la cançó d'en Llach, no?
Sí, sents la lletra?
Sí, però amb variacions, eh?
Home, amb les seves variacions lògiques d'aquesta manera de fer.
I l'he posat perquè avui comencem ja aquella secció dels límits del català,
els límits geogràfics, avui ja se n'anirem a una illa i tot això,
comencem així amb una cosa de referència geogràfica.
I a més, aquesta cançó la canten tots, és una cançó coral del disc de tot arrel,
ja vam parlar l'altre dia, canten tots els grups que hi participen i tal, és maca.
Molt bé, amb una pujadeta lleu, a veure?
Té rotllo d'himne, eh?
Per això l'ho posem.
Una mica de rotllo d'himne.
Aquí està, aquí està.
Bonica, sí, conjunció de veus molt ètnica i molt xula, però té aquest pèl d'himne.
Comencem, en tot cas, per les informacions diverses,
després ja ens anirem a aquesta illa del tresor que portes avui,
perquè és un tresor, l'illa que visitarem avui.
Però, en tot cas, comencem per les informacions diverses
i parlant de la plataforma per la llengua, que estan imparables.
Sí, per això també he mantingut el mateix de la setmana passada,
perquè avui volia parlar de totes aquestes coses que estan fent la plataforma
i perquè vull explotar més els discos,
que a vegades posem només una cançó de cada disc,
posem només una cançó i hi ha discos que valten la pena posar en les quantes
i aquest m'ha semblat interessant.
I el dia que vinguin els de la plataforma a parlar aquí,
que els portarem allò a la secció d'avui visita,
doncs els hi tornarem a posar.
Què mengen els de la plataforma?
Perquè com que vas dir que s'havia de posar una mica d'aparitiu o de baranar.
Aquests mengen llengua.
Els convidats?
Sopa de lletres.
Sopa de lletres, llengua, llengua de bou, suposo.
Sí, podem posar llengua de bou, llengua de...
Fetge de gat, no, que és difícil de mastegar.
Sí, més sopa de lletres.
I sopa d'aleta.
L'aleta de tiburó.
Sí.
Oh, va, tira.
Vinga, va.
Què fan els de la plataforma?
Bé, aquest estiu, quan estàvem de vacances d'un quart de català,
els de la plataforma van tenir la idea de fer el seu 15è aniversari,
perquè, mira, ho van fer el juliol,
i com que no hi havia un quart de català,
pot dur tres mesos aguantant el tema,
i com que és un tema que no s'ha acabat,
que es va començar el juliol,
però durarà tot l'any, l'expliquem.
És la campanya del català Suma,
que la van presentar el 10 de juliol, em sembla,
o el 9, coincidint amb el seu 15è aniversari,
i és una campanya d'aquelles de sensibilització,
en què té tres objectius principals.
Primer, donar a conèixer, a través de dades estadístiques i comparatives,
la situació del català en diferents àmbits de la societat.
Expliquarem com va la cosa.
Després, un altre objectiu és recordar
que la llengua catalana té un reconeixement lluny
del que ho deixen altres llengües en el context de la Unió Europea,
amb un pes democràtic i comercial similar.
I tercer objectiu és aconseguir la implicació de la gent
per millorar-ne la situació actual del català.
Llavors, com ho fan això?
Ho fan per diferents fases.
La primera, hi ha una web, atenció,
dins del web de les3b2.plataformaguiollengua.cat
hi ha el web que es diu elcatalassuma.cat.
Hi ha un web específic per a aquesta campanya.
Sí, que està inclòs dins del de la plataforma,
però es pot anar directament al web,
no cal passar pel de la plataforma,
doncs pot anar directament a 3b2.plataformaguiollengua.cat
i treurem la campanya en si,
perquè la campanya, la pàgina web de la campanya,
ja periòdicament van renovant-la
i hi ha dades de diferents àmbits de les mons.
Van començar la primera fase, el juliol,
amb les informacions sobre com està el català
en el món del cinema.
És un clàssic.
Després també els de la plataforma de Tarragona
van fer, també aquest estiu,
van publicar l'estudi de com està el català
als cinemes tarragonins,
però això ja ens ho explicaran ells el dia que vinguin.
Ja parlarem de la campanya en general.
La primera acció va ser,
durant el juliol, doncs,
remarcant la desigualtat entre el català i el castellà al cinema.
Només el 3% del cinema
s'exhibeix actualment a les nostres pantalles de cinema,
és en català.
Però, en canvi, resulta que amb les seves dades
resulta que el català és una llengua rendiu-la al cinema,
perquè la mitjana d'espectadors per sessió de pel·lícules en català
és superior al que hi ha en castellà.
És a dir, en català...
Proporcionalment, vaja.
Proporcionalment, cada projecció que es fa en català
als cinemes comercials de Catalunya hi van 31 persones,
en canvi a les que es fan en castellà n'hi van 28.
Home, doncs quasi que s'ho pensin els empresaris, no?
Per exemple, després, també el nombre d'espectadors de cinema en català
cada any creix, i donen dades del 2006 i del 2007, sempre.
En què es parla que entre el 2006 i el 2007
hi ha hagut un augment d'un 15,4% de públic.
També creix en el tema del nombre de pel·lícules
que s'estrenen cada any en català.
L'últim any, el 2007, s'han estrenat 146,
quan l'any anterior se n'havien fet 107, només.
O en recaptació, també la recaptació creix.
Per tant, totes les dades apunten a que el català seria rendible
a les projeccions de cinema.
Llavors, un altre detall important de la campanya
és la imatge gràfica, en què?
En aquesta pàgina específica van apareixent, en cada etapa,
una icona en format de Lego, les peces del Lego.
Ara el Joan Miquel Oliver també l'ha donat a posar de moda.
Doncs el Lego, el logotip de la campanya és Ep!
El català suma, llavors, Ep!
Està fet amb lletres de Lego,
i allí, en un format de tres dimensions,
van apareixent les dades concretes d'aquestes campanyes.
Per exemple, la que feia referència al cinema,
doncs, parlava d'això.
Sí.
Ho trobarem?
Sí, ho tinc aquí.
Diu, veus?
Les dades que destacava són
3% de cinema en català,
97 en castellà,
5% de jocs i joguines que incorporen el català,
260 llengües són les que es parlen a Catalunya
i el català té 8 milions, no, 9 milions de parlants.
155 llengües garanteixen l'etiquetatge
i les instruccions dels productes en castellà
i només una en català.
Aquest és el punt que enllaça amb la fase 2 de la campanya.
Això va ser l'estiu.
Ara, a la diada de l'11 de nove,
vam començar la segona fase,
en què ara parlen del món de l'empresa i de l'etiquetatge.
Llavors, doncs, també anem a la web,
ens donen dades,
ens expliquen com està...
Això, per exemple,
el punt més destacat és aquest de la legislació,
que diu que mentre a Catalunya hi ha, com a mínim,
156 disposicions legals
que obliguen l'etiquetatge i les instruccions dels productes en castellà,
només n'hi ha una que ho faci el mateix amb el català.
És a dir, hi ha 156 disposicions que són d'àmbit estatal
que obliguen que tot el que s'etiqueta
i es distribueix en aquest país espanyol,
doncs, ha de tenir les instruccions i l'etiquetatge en català.
En canvi,
i en castellà, perdó.
En canvi, només hi ha una llei
a Catalunya que afecti això
que diu que s'ha de fer també en català en alguns casos, eh?
Llavors, per tant,
aquí s'evidencia que hi ha una discriminació legal
respecte als consumidors catalans, per exemple.
Llavors, pum, pum, van fent dades d'aquest estil,
van donant dades cinderis.
Per exemple, diu,
i això és curiós perquè
mentre hi ha aquesta desigualtat legal,
en canvi,
hi ha 5 de les 8 principals empreses de begudes
que tenen a Catalunya etiqueten en català.
Totes les empreses que embotellen llet a Catalunya,
excepte una,
etiqueten en català.
Totes les empreses catalanes
que produeixen cervesa
etiqueten en català.
Déu-n'hi-do.
Donen dades,
les dades negatives,
però també les positives.
I això, doncs,
a més a més...
Això també reforça una mica
la imatge de la pròpia plataforma
de totes les accions
que ha fet al llarg dels anys, clar.
Exacte.
I llavors va per aquí.
Llavors també, aquesta vegada,
la icona diu com,
i en forma de les peces de l'eu
i també hi ha aquestes dades sintètiques, etc.
I això, hi haurà diferents fases...
Ja vindran quan vinguin.
I quan vinguin a visitar-nos
ja ens ho aniran explicant.
Exacte.
I després, doncs, ja...
Per exemple,
en aquesta segona fase
han posat també rètols
als autobusos de Barcelona.
No deuen tenir pressupost
per posar-los als de les altres ciutats
i pobles de Gronya,
però almenys a les de Barcelona
hi havia pancartes...
Com la gent de la perifèria,
de tant en tant hi anem,
a comprar o el que sigui...
Ho veiem, ho veiem i ja està.
Molt bé.
Cosetes de la plataforma.
De la plataforma, breument,
també recordem que han fet
algun que altre conveni
i una guia de bones pràctiques.
Sí, ara a finals de setembre
han fet un conveni
amb la FEDE Latina,
que és la Federació d'Entidades
Latinoamericanes de Catalunya,
perquè, per promoure conjuntament
l'ús del català,
entre les oracions de llatinoamericans,
he estat amb uns continguts habituals
en aquests casos,
que ells es comprometen
a utilitzar el català,
a plataforma es comprometen
a assessorar-los
i donar-los suport lingüístic,
models de textos
i aquest tipus de coses.
o una altra cosa
que només denuncio
que acaba de sortir,
bé, sortit a principis d'estiu,
que és la guia de bones pràctiques
pel que fa a l'ús del català de l'empresa.
Com que és una guia
i existeix en paper i en PDF i això,
ja parlarem en més detall
un altre dia
a la secció aquella
que parlem de novetats editorials.
Doncs sí, la veritat és que sí.
Apuntem que existeix això,
que si a algú li interessa
perquè té pressa
ho pot treure en PDF
de la pàgina web de la plataforma,
però si no,
un altre dia ja dedicarem
una mica de temps a parlar d'això.
La plataforma Parla Llengua
protagonista per mèrits propis
i com dèiem els seus representants
aquí a Tarragona
els esperarem un dia
d'aquests a un quart de català.
Una altra qüestió d'actualitat
del WICAC,
l'estat del català a la xarxa
a l'inici de la temporada.
Sí, això ho fan ells,
el WICAC
és aquell webmàsters independents
de cultura
i centres no sé què
culturals catalans,
allò que fan un baròmetre
del català a internet.
Ells cada mes l'actualitzen,
nosaltres només ho fem
un cop per trimestre
però no ho fem-nos pesats,
aquestes dades estadístiques
s'acostumen a ser una mica pesades
però ara que comencem la temporada
expliquem com està ara
això amb l'última dada
que és del 27 de setembre,
fins a l'octubre
no hi haurà la pròxima.
El món virtual
millor que el món real.
Sí, això ja ho dèiem l'altre dia.
Te'n recordes que vam parlar
de com està el català
als mitjans de comunicació
i tot això
i l'únic lloc on està bé
òptimament
és el món d'internet.
Després un altre dia parlarem
de com està el món audiovisual
i les teles, per exemple,
que és tot un altre panorama.
I ja no et dic al carrer.
Al carrer és un altre tema.
És un altre també.
Parlant d'internet,
el baròmetre
de l'ús del català
a internet
a data de 27 de setembre
resumidament
és a...
hi ha petites males notícies
i algunes de bones.
Per la banda de les dolentes,
la FANAC
ha suprimit
la petita part en català
que tenia la seva web.
Tenia una part de la web
en català
i l'ha suprimit.
Mala notícia.
Yahoo,
atenció,
Yahoo ha suprimit
la versió en català
del seu portal.
De totes maneres,
encara funciona
el seu portal de recerca
en català.
Això ja feia temps
que s'anunciava
perquè doncs Yahoo
en la seva carrera
desesperada
enfront del gegant Google
i tot això,
doncs clar,
ho té fotut.
I llavors,
què fas
quan ho tens malament?
Doncs suprimir serveis
i detallets.
I doncs mira,
ha tocat el rebre,
les llengües petitetes
com la nostra
en el món de la d'això,
encara que a internet
no ho és la nostra llengua petita.
Però vaja,
la cosa és que l'han suprimit
i ja està.
En canvi,
s'han afegit
com a novetat
dintre del sector
de les immobiliars
i la construcció
que és un sector
que no acostuma
a funcionar gaire en català,
sobretot la construcció
de les immobiliars
encara sí.
Però la construcció
no és gaire.
Doncs bé,
hi ha unes quantes empreses
que deuen ser importants
a nivell de construcció
a Catalunya.
Segur que els que cobren
comissions ho saben,
les coneixen,
però nosaltres no,
però bé,
Cotissa,
Proinosa,
Immogratis,
Immogratis?
Ostres,
aquests de la Gala
en comissions segur.
Rencaça,
Llardeu,
Gabinat Immobiliari,
Fincàlia,
Grum 90,
vaja,
el món immobiliari
està així.
Total,
aquest sector
ja està
al 61,8%
de webs en català.
No és molt, eh?
Dintre del WICAC
i dintre del sector
que és,
és una dada important.
Bones notícies
que ens donen el WICAC.
El domini.cat
ja ha fet 4 anys
el 16 de setembre
i ja té 38 dominis.
38.000,
perdó,
38.000 dominis.
Amb tot el que
la que es valia,
38, no?
Té un bon ritme de creixement
i a més diu
que està entre els primers
dominis del món
pel que fa
a la quantitat mitjana
de documents
que cada domini
aporta a internet.
Després també
l'altra notícia
ja ho comentàvem l'altre dia,
el tema de la Viquipèdia
que ja passa dels 200.000 articles
i que és estar
en el segon lloc
de la classificació
de qualitat
de continguts,
etcètera.
I les moles notícies,
bé,
ja n'hem dit dues.
Ah, sí,
un parell de...
Unes quantes webs
que apareixen
dintre del Wicap
que les miren
i que hi tenen
en la versió en català
són uns quants
grups musicals
com La Gossa Sorda,
Mazoni,
Obix,
Jet Servizet,
que això ja és d'avions,
Catering,
Fica
i ja està.
I La Balear,
que és una web
que es diu així,
La Balear.
Després,
en sentit negatiu,
no tenen versió en català
les empreses
Enri i Xei
i en sentit positiu
hi ha un pilot,
el Carles Checa,
ja té web en català
sabem que el món del motor
és molt refractari
això del català
i les webs dels pilots
Però són molt internacionals
Sí,
ho fan en anglès
i en espanyol
però no ho fan en català
doncs bé,
el Carles Checa
sí,
té el web en català
i hi ha un altre pilot
barceloní
que és el que es diu
Jaume Alguersuari
jo no el conec
jo no sé res del món del motor
però hi ha un pilot
que es diu Jaume
Alguersuari
que també té la seva
cofixera en català
també s'han afegit
al català
Fontvella
atenció

a una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
Al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte de participació lingüística
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Un quart de català bé
a punt de superar el quart
i queda molta roba per tallar
encara com no faci via l'Enric
A partir d'una previa
Els següents convidats
l'esperaran a la porta
A veure
Comencem a parlar
dels límits del català
és el primer dels set capítols
que podrem compartir
i podrem fruir
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
Dels límits del català
geogràfics
Llavors ja vam explicar
que parlaríem dels terrenys
Els altres no en té de límits
Sí, els límits socials
seran la fase 2
Sempre ha de posar la seva
D'acord
Parlem de l'Alguer
Parlem de l'Alguer
com un dels set territoris límits
limítrofes
i com que ja vaig dir
que tenia una anèdota per explicar
doncs començo per aquest
encara que no fos
La de Santa Tecla?
Sí
Hi ha molta gent
que no ho ha explicat
Ai, això no es pot explicar
i llavors l'Enric ho explica
Per què no es pot explicar?
No ho sé
Jo quan m'ho van dir
dic
No es pot explicar això
però si no té més
Ara ho explico
No us creieu
grans expectatives
La sèrie aquesta
fa uns articlets resumits
de quins són aquests editoris
i una mica
de la subcomposició sociolingüística
o per què en aquell territori tan exòtic
des d'aquí
doncs es parla català
Avui parlem de l'Alguer
que em sembla que
dintre dels territoris límits
és un dels més coneguts
entre altres coses
perquè Tarragona
és a ciutat de Germanada
I ara ja vol barat
Hi ha viatges baratets
Des de Tarragona
sovint es fan excursions
I des d'arreus
podem agafar un avió
I des d'arreus
també es pot anar amb avió
Per tant
segurament
l'illa de Tabarca
o el Carxa
seran més exòtics
des de Tarragona
Sí, des de la nostra perspectiva sí
Però bé
Pels de Barcelona
potser l'Alguer és exòtic
No ho sé
Total
Com que això sortia el diari d'avui
L'Alguer
A veure
L'Alguer es parla català
des de l'edat mitja
quan
tota l'illa de Cedenya
patenia la corona catalana
organesa
Només fa set segles
que es parla català
a l'Alguer
A l'illa de Cedenya
ja s'ha anat perdent
perquè ara és italiana
des de fa uns quants segles
i ja només queda
que es parli català
només és
la ciutat de l'Alguer
És una mica
rotllo galos
i estèrics
Sí
Sí
però peculiar
perquè l'illa de Cedenya
també té una llengua
pròpia
també minoritzada
I per tant allí
Que d'això la culpa
també la tenim els catalans
que primer vam anar a colonitzar
abans que els italians
Sí
Si hem una miqueta
I els arts ja hi devia ser
Segur que hi era el Sard
Vull dir que nosaltres
també tenim la nostra
Ara encara ho hem de demanar
Perdó
Que a veure
Que estigui lliure de pecat
que hi hagi el seu primer diccionari
Això mateix
Doncs això
A veure
A Cedenya
l'Alguer
és una raresa
i Cedenya
és una altra raresa
dins d'Itàlia
I per tant
tant el català
com el Sard
pateixen allà
la pressió mediàtica
dels grans mitjans
mediàtics
que són en italià
I això és un factor negatiu
per la pervivència
d'aquestes llengües
allí
concretament en el cas del català
per això
Es nota molt
la presència del català
és bastant viva
sobretot en el món turístic
el sector turístic
i com que ja
tenim pont aèri
des de Girona
amb Rayanet
des de Reus
No sé
S'ha creat l'Associació d'Amics
de l'Alguer
a Tarragona
que en parlàvem
la setmana passada
Per això
Hi ha molt de turisme
de catalans
que van a l'Alguer
i per tant això
ajuda a mantenir
el viu el català
En canvi
en els últims 50 anys
s'ha convertit
en llengua minoritària
Fa 50 anys
l'Alguer
era la llengua minoritària
a la ciutat
En canvi avui dia
Avui dia
segons quines zones
de la ciutat
ja no
i concretament
el nucli històric
no gaire
però en canvi
hi ha molts barris
on sí
és la llengua comuna
que sents pel carrer
en molts barris
de l'Alguer
No com el parlem
a Tarragona
lògicament
Clar
ells parlen
amb la seva variant
També
una de les coses
que influeix negativament
és això
la pressió dels mitjans
de comunicació
en italià
Un altre factor
negatiu
és el trencament
de la transmissió
generacional
és a dir
allò
que els pares ensenyen
la llengua als fills
doncs hi ha hagut
un trencament
als anys 70-80
però ara s'està
en fase de reconversió
per això
perquè hi torna
d'haver molt de contacte
i per tant
està una mica
entre dues aigües
la cosa
es pot recuperar o no
També tenen
com a positiu
també hi ha
alguns mitjans
de comunicació
concretament hi ha
Català en TV
que emet programació
bilingüe en català
en algarès
i en italià
no en algarès i cert
en algarès i italià
i
concretament
en cada cadena
tenen un informatiu en català
molt formal
etc
que al principi
la gent no s'ho creia gaire
això perquè la gent
veure un català formal
televisiu
allí a l'Algarès
feia moltes anys
però
ha fet un efecte
positiu
de
redonar més
recuperar
el prestigi social
del català
etc
doncs bé
una mica
la cosa
està així
aquest és una mica
l'ambient
sociolingüístic
de l'Alguer
una bona notícia
és que el 30 de maig
es va inaugurar
l'espai Llull
que és
des de llavors
és la seu
de la Generalitat de Catalunya
del govern baleari
de l'Institut Ramon Llull
a l'illa de Sardènia
i això fa que
clar
hi hagi més presència
institucional
catalana
i de la llengua catalana
això és positiu
i doncs
aquell acte
hi va anar
el vicepresident
de la Generalitat
el director
Ramon Llull
hi van anar tots
també van firmar
un conveni
amb òmnium Cultural
de l'Alguer
perquè també tenen
òmnium Cultural
per allò de la Germania
catalana
i també
amb el que allà
se'n diu la costura
que és el mateix
que la Bressola
a la Catalunya
doncs la costura
és com se'n diu
l'escola d'immersió
en català
que hi ha a l'Alguer
i doncs bé
que també repi inversions
del govern català
com la Bressola
exacte
doncs han fet
un conveni
de col·laboració
per tot això
molt bé
i l'anècdota
l'anècdota
l'anècdota
mira el Lluís
està desitjant
que ho expliquis
què va passar
què va passar
en les festes
a Santa Tecla
que era el 21 de setembre
en la seva venta d'advenció
el senyor alcalde
a l'hora de presentar
el pregoner
va saludar
totes les autoritats
de les ciutats
agarmenades
que hi havia presents
cada any passat
venen de ciutats
austríques
angleses
alemanyes
franceses
i també
la ciutat de l'Alguer
l'alcalde
molt anfitrió
va saludar
les autoritats
cada una
en el seu idioma
oficial
i esclar
en el cas de l'Alguer
l'idioma oficial
va ser l'italià
va saludar
l'alcalde de l'Alguer
en italià
cosa que va fer lleig
perquè sent ciutat germana
i sabent el que sabem
que acabem d'explicar
potser hauria sigut
molt més escaient
saludar-lo en català
no calia fer un mal català
ni aquella variant
algaresa
però en català
de Tarragona
que per això
som ciutats germanes
i que parlem la mateixa llengua
i això es comenta molt
no Enric
vull dir
és un daltabaix
a les relacions diplomàtiques
al contrari
però a mi em va sobtar
és una anècdota
una ocasió que tens
d'evidenciar això
el tema de la llengua
és allò de simbòlic
si a l'alcalde de Perpinyà
els saludes en francès
doncs tampoc no anem bé
no clar
aquest tipus de coses
aquest tipus de coses
és veritat
però imagina
són detalls
arriba l'alcalde de Perpinyà
i tu si saps francès
lògicament els saludes en francès
i després
no home no
ja que tinc
ja l'oportunitat
justament el Gal de Perpinyà
els últims anys
s'ha significat
per les seves iniciatives
a favor del català
i a la vida pública
de la ciutat
doncs el mateix
amb els de l'Alguer
el mateix
si venen els de l'Alguer
els hem de parlar en català
molt bé
doncs els parlarem en català
i vindran molt
perquè l'associació
aquesta que dèiem ara
l'associació d'amics
de l'Alguer
que s'ha creat
no re
per Santa Tegla
pràcticament
en poques setmanes
la quantitat
de socis i sòcies
que està agluterant
vull dir que
que si et fas soci
et regalen un viatge
a l'Alguer
pagues una quota
de rissar
és a dir
tens poc compromís
econòmic
no home
però hi organitzaran coses
i
jo hi vull anar
doncs jo també vull anar
fem-se socis
fem-se socis
i amb un volt
d'aquests de Ryanair
novetats editorials
i informàtiques
va
què tenim
una de
científica
i especialitzada
que es diu
Llengua, Societat i Comunicació
que és la revista
de sociolingüística
a la Universitat de Barcelona
es troba
a la pàgina web
de la Universitat de Barcelona
ha sortit el número 7
que en aquest cas
es dedica a les llengües
minoritzades
i tecnologia lingüística
Perspectives de Futur
és una mica tècnica la cosa
però jo destacaria
uns quants articles
per a qui l'interessin
es poden baixar en PDF
i veure'ls tots
l'adreça és
www.ub.edu.cusc.lsc
que és
Llengües i Comunicació
o si no
simplement
aneu a la pàgina web
de la Universitat
i busqueu publicacions
i aneu i ho trobeu
destacaria
el català i les tecnologies
de la llengua
un article
d'uns quants autors
sobre com està això
amb les tecnologies de la llengua
Després
aquest és l'article
diguem
més important
que parla més
del que ens interessa
aquí potser
Després també hi ha
un altre article genèric
sobre tecnologies de la padla
un altre sobre
l'impacte social
de les tecnologies
de la llengua
i després
algun altre
de les tecnologies
de la llengua
pel gallec
o amb el basc
això és una revista
especialitzada
tècnica
sociolingüística
als que ens interessa
el tema
això ens interessa
Sí, escolta
que sempre pot haver-hi
algú que l'interessi
a banda de tu
és un interès més reduït
però després hi ha una cosa
ara ve la cosa
per a tots els públics
però això és curiós
fixa-t'hi
fa temps
va sortir allò
d'apadrinar una vinya
per tenir el teu propi vi
apadrinar un porc
d'aquests
de
de paúna
paúna és?
paúlla
paúlla negra
per tenir-te un pernil
de pota negra
i aleshores et convidant
tu vas l'apadrinar
i ara podem apadrinar
una llengua
però si apadrines el porquet
després et farà
et sabrà greu
un metal per fer el pernil
no ho sé
jo no l'apadrinaré
però tu ja l'apadrines
amb aquesta intenció
i també en fotografies
d'on passeja
com viu
i després et conviden
a la matança
ei, que jo això
no ho he fet
jo ho sé
per uïda
jo apadrinaria
directament el pernil
i que volen
20 per Nadal
podem apadrinar
una llengua
sí
i com
què és això
apadrinar una llengua
pagant
apaga la mona
doncs si vols apadrir una llengua
apagues una pasta
i queda la llengua apadrida
molta pasta?
no, no
i amb quin objectiu?
l'objectiu és bo
és de sentit positiu
els tallers per la llengua
entitat de la qual
aviat parlarem
perquè hi treballarem
aquí
amb la Guàrdia Urbana
amb l'empresa
de transports municipals
i farem uns tallers
amb ells
per aquest personal
doncs bé
a la seva web
que és molt senzill
3b2.tallers.cat
hi ha
perdó
aquests tallers
s'hi serveixen
per promoure
l'ús
de la llengua catalana
en diferents col·lectius
i àmbits
i
amb aquesta filosofia
seva
se'ls ha acudit
la idea
d'obrir una campanya
de padrir una llengua
en la qual
el padrir
fa una aportació
econòmica
a la llengua
minoritària
o minoritzada
que triï
perquè
l'explicació
parla que
de les 6.000 llengües
que hi ha al món
entre un 50 i 90%
corren el risc
de desaparèixer
jo volia padrinar
aquella que només
parlava una senyora xinesa
però com que es va morir
ja no existeix
aquesta llengua
has fet tard
però bé
llavors
amb aquest padrinament
l'import per particulars
és de 20 euros
i per empreses
100 euros
es fa un ingrés bancari
i això
aquesta aportació simbòlica
és
apadrinar la llengua
i evidentment
l'aportació
és per a l'entitat
tallers per la llengua
que amb això
poden continuar fent
les seves activitats
i això
ho desgravar també
amb totes aquestes aportacions
quan tu
apadrines la llengua
et fan enviar
un certificat d'apadrinament
t'envien un informe
complet
amb descripció completa
de la llengua
que has apadrinat
etc.
Mira, és bonic
tampoc és que
apadrinar
quan tu apadrines
un xiquet
i li regales la mona
cada any
més de 20 euros
et surt la mona
i ho fas
per amor al xiquet
o la xiqueta
no ho fas
per obtenir un benefici
quan apadrines
una cosa
no és per obtenir
un benefici
és per beneficiar
aquella cosa
doncs ja està
llengües que ja estan apadrinades
n'hi ha una vintena
entre les quals
el català ja hi és
és tardíssim Enric
doncs
deixem les llengües apadrinades
aquí
digues alguna curioseta
armeni
mahuaca
maurí
quichua
amazic
amazic
amazic està guai
apadrinar
frisó
més que res
perquè aquí hi ha molta gent
que ho parla
com a llengua d'origen
el frisó
a Catalunya
curt
del Kurdistan
el Mandinga
el Bretó
l'Occità
quina apadrinaries tu
a banda del català
que ja ho sabem
mira, el Lakota
d'on és això?
dels Indis Lakotas
de Nord-Amèrica
i el
és que clar
hi ha llengües ben curioses
o el Suomi
home, l'Inuit
és dels Esquimals
aquesta és xula
l'Inuit és dels Esquimals
mira, tu l'Inuit
i jo el Lakota
d'acord
jo estava entre el Mandinga
i l'Inuit
m'ho penso
i t'ho dic la setmana que ve
d'acord
Enric
acabem amb música
acabem
mira
que es faci el silenci
silenci
la última
la cançó que posarem avui
per acabar
és una que es diu
silenci
escolta
encara que no sembla
li canta en català
aquest xic
escoltau bé
que és de
del Nour
del Nour
és la cançó
silenci
però que és Inuit
o Mandinga
no
és català
amb accent
Amazic
aquest és Amazic
sí que faig fugir
ho has d'escoltar amb molta atenció
però
la tornada és molt enganxosa
a veure'ns
enric Garriga
gràcies
ja t'arreglaràs tu
amb els convidats
que fa una estoneta
que s'esperen
els següents
gràcies
bona setmana
adeu-siau
donen una manoria
per trencar el silenci
donen una manoria
per trencar el silenci
que tot comenci
tothom va massa ràpid
ningú sap com fer-ho fàcil
la ciutat és una presó fosca
s'endú la llum dels ulls
de la gent
tothom té closca
i s'enrosca
fugint del fum
perquè no el sang
boirí la ment
i com omplir tot aquest buit
que ens ofega
si la ciutat es fa la cega
i ens musega
la consciència
adormit
no es para entregas
els seus estratègues
hem mort
la revolta
nosaltres
seguim
donant voltes
i voltes
germà
nomes tu saps
quina és la tebereritat
donem et sé
que no val la pena
arriscar se saltam frayes
atrapam zipot
gustans
malçant
ben ben
colastena
morta zurda
mimigació
desaparició
desidratación
deset
zum zum
bako burra ja
sons rum rum
abandonat a la seva sort
condenat a mort

Fins demà!