El matí de Tarragona Ràdio.
Carles Marqués, molt bon dia.
Molt bon dia.
El nombre d'admiradors i admiradores de la Sintonia del Caixa Fòrum
va créixer d'una manera espectacular.
Si algú necessita un tema musical que hagi d'anar a guanyar premis a algun festival,
jo crec que hauríeu de fer una sessió a parlar,
perquè mira que té èxit aquesta Sintonia del Caixa Fòrum.
Home, sí, i a part que...
En Lluís li acaba, fa un atac d'entusiasme, sempre que la posa.
Sí, però que sí, mira com balla.
A veure, els músics són bons,
són gent que està molt bregada amb músiques d'aquestes que arribin,
amb músiques de publicitat,
i si realment enganxa més.
Vull dir, has de tenir tècnic i sensibilitat per aquestes coses.
Com a cançó de l'estiu, no, afortunadament.
No, no, afortunadament.
Ni per Eurovisió, tampoc.
No, no, no.
És una altra història, sí.
Ens encanta que faci d'escenari
per parlar de les activitats de Caixa Fòrum,
que ja tenim a l'altre costat del fil telefònic
el convidat d'avui,
perquè, home, es dona la circumstància
que justament la setmana arrenca
amb un dels cicles veterans que teniu aquí,
al Caixa Fòrum, que és documental més davant.
Sí, sí, que a més que un cicle,
al final ja és una programació regular
de documental.
A més, qui la presenta
és una persona
de l'Universitat Rubia i Virgili,
Josep Xocerdán.
Per tant,
d'alguna manera,
a part de ser veterà,
està molt vinculat
a la ciutat
i ja és una tradició,
pràcticament.
El tenim ara a l'altre costat
del fil telefònic.
Josep Xocerdán, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Deia ara, Carles,
que ets una persona
molt vinculada a la ciutat,
naturalment,
a través de la Universitat Rubira i Virgili.
De fet,
coordines el programa
de doctorat en comunicació.
Però allò,
mirant una mica,
tens una llarga experiència
i col·laboració habitual
amb el món del cinema en general,
del cinema documental en particular,
i tenim entès
que has estat nomenat
el nou director artístic
del Festival de Cinema Documental
Punt de Vista,
que s'ha de celebrar l'any 2010.
Sí, veig que teniu
un bon equip de documentació,
o sí, sí.
Sí, bueno,
ha estat una cosa molt recent.
De fet,
jo crec que amb el Carles
no l'hi havia comentat encara.
No, no m'ho havia escoltat.
No, però és que és d'agrada
a la primavera, no?
És d'ara mateix, això?
Sí, sí, sí.
Re, o sigui,
va estar ara,
després de les vacances
de Setmana Santa,
que em van fer l'oferta
i, bueno,
doncs vaig tirar endavant.
Però sí, sí.
Tot aquest comentari,
jo no el feia allò
perquè,
efectivament,
tenim un gran equip
de documentació,
perquè ho digu així,
sinó perquè
la tria,
la coordinació d'un cicle
que té tan bona acollida,
s'ha de fer
des d'una perspectiva
molt àmplia
de ser coneixedor
del que és el cinema documental,
que ha fet una evolució
impressionant
i en alguns països
impecable
en els últims 20 anys,
no?
Sí, home,
sí,
la veritat és que,
o sigui,
i parlant ja de Catalunya,
el que es podia entendre
per documental
abans de la meitat
de la dècada passada,
o sigui,
de la meitat dels anys 90,
i el que s'entén ara
és que no té res a veure,
no?
I si hi ha hagut molts llocs
on el documental
ha fet un canvi espectacular,
bé,
a Catalunya i a Espanya en general
ha estat una mica
al capdavant
de tot aquest canvi.
De fet,
hi ha uns quarts documentals
catalans
que han donat la volta
al món
recollint premis,
per tant,
vull dir,
poden estar ben orgullosos,
com han anat les coses
en els últims 10-15 anys.
I bona part
d'aquests documentals
que desmentaves
justament han passat
pel Caixa Fòrum.
Creus que el punt d'inflexió
d'aquesta estimació
i aquesta producció
d'alta qualitat
del documental,
no només català
ni europeu,
sinó a nivell mundial,
és quan el documental
passa a les sales comercials
del cinema?
Bé,
jo no ho tinc tan clar,
això,
perquè en realitat
les sales comercials
que em semblava
que en principi
havien de ser
la gran finestra,
no ho han acabat sent.
De fet,
totes aquestes pel·lícules
estan circulant
molt més
per altres tipus
d'ofertes
culturals,
com per exemple
el del Caixa Fòrum,
que no pas
per la sala comercial.
És a dir,
jo crec que
s'estan creant
uns circuits paral·lels
que estan agafant
des de centres d'art
i exposicions,
com pot ser el Caixa Fòrum,
fins a museus.
El rei na Sofia
està programant
una cosa
a tots els estius
que es diu
cine
i quasi cine,
on bàsicament
tota la producció
és documental,
les pròpies sales
d'exposicions
ho estan fent
també,
vull dir,
hi ha tot un esclat
d'altres maneres
de veure cinema
que no està relacionat
directament
amb les sales
comercials
que estan oferint
noves finestres
de sortir
d'aquests productes.
Jo crec que
és una revolució
que ara mateix
estem ficats
allà al mig,
no sabem molt bé
cap a on tirarà,
però de veritat
que jo crec que
d'aquí uns anys
miraré enrere
i direm
en aquest moment
va passar
una cosa important
respecte a
el que pot ser
la manera
de consumir
un cert tipus
de cinema
per part del públic.
Hi ha una important
producció
i a nivell internacional
que ratlla
a vegades
el documental
històric
parlem de documentals
de la naturalesa
i ara acabes
de comentar
un cicle
que es diu
cine
i quasi cine
i això
a mi em fa
preguntar-me
realment
no sé on situar
el documental
el documental
amb majúscules
perquè abasta
tantes maneres
d'expressar
a través del cinema
uns fets
o un pensament?
Sí home
el documental
a veure
el bo
aquest
que ha tingut
el documental
en aquests últims
10 o 15 anys
una mica
com deies
és
la gran varietat
de propostes
que
sota
aquesta etiqueta
podem trobar
o sigui
qualsevol públic
pot trobar
a data d'avui
un registre
documental
on es pot sentir
identificat
on es pot sentir
reconfortat
per el que està veient
que fins
bueno
que dèiem abans
fins fa poc
doncs veiem
o identificaven
el documental
només amb un registre
i eren aquests documentals
que fan el 33
o a la 2
a l'hora de
dormitar
la migdia
i que eren
sempre
els lleons
perseguint
les lleones
i coses d'aquestes
i bueno
i ara
tot aquest
s'ha obert molt
tota la possibilitat
de registre documental
que això també
ha tingut molt a veure
amb tota l'arribada
dels mitjans digitals
la possibilitat
que
amb un petit equip digital
la gent
pugui produir
les seves pel·lícules
amb un nivell
no diré
amateur
però quasi
i per tant
les propostes
s'han diversificat molt
i sota
aquesta etiqueta
de cinema documental
trobem
propostes
molt diversificades
i això
ajuda
que tothom
pugui trobar
un lloc
o un tipus
de documental
en el qual
es pot mirar allà
i veure-se a si mateix
a les sessions
del D&D
de la Caixa
jo crec
que això
és bastant
evident
perquè
t'adones
que hi ha gent
molt diferent
amb formacions
molt diferents
d'edats
molt diferents
segur que de formes
de vida
molt diferents
i que
uns dies
amb un tipus
de documental
i uns altres
dies amb uns altres
trobes que la gent
surt bastant
reconfortada
d'aquest tipus
de pel·lícules
immediatament
farem referència
sobretot
ja que tenim aquí
a la pel·lícula
que es projecta avui
però incidint
una miqueta
en aquest darrer terme
i a més tu
que entre altres coses
et dediques
a la docència
acadèmica
amb el tema
del programa
de doctorat
de comunicació
i feies també
referència
a les etiquetes
a vegades
l'espectador
no sap ben bé
davant de quina obra
es troba
perquè podem parlar
per exemple
Guantànamo
de Winterbotton
o en construcció
de Guerin
totes dues
són documentals
o no són documentals
són pel·lícules
són llargmetratges
i he posat dos extrems
eh
per
sí
no no
vull dir
és una pregunta
que fins i tot
la gent que estem
treballant això
sempre estem donant voltes
és com una mena
de discussió
sense fin
que tenim
i que jo crec
que ens agrada molt
tenir la tema
però
home
en el cas
d'aquestes dues
d'aquestes dues pel·lícules
que has anomenat
totes dues
juguen
a diferent nivell
però juguen
amb el que podríem dir
la posada en escena
d'algunes seqüences
de coses
que han pogut passar
i que després
són recreades
no
això
hi ha gent
sobretot
els anys 60
o els anys 70
quan
diguem
està
és
el gran
model documental
del moment
és el que se'n diu
el cinema directe
que és aquest
que no es permet
cap tipus
de
diguem
d'impostació
en la posada
en escena
que rebuixen
totes aquestes
tècniques
de
posada en escena
però si pensem
en la història
del documental
aquest tipus
d'estratègies
les vam fer servir
des dels anys 20
que és una cosa
molt
molt
tradicional
vull dir
després una mica
des de quin punt de vista
ho mires
la cosa
o des de quina
perspectiva històrica
ho mires
la cosa té
més o té
menys
més o menys
importància
jo crec que això
té
registre documental
més la pel·lícula
de Gering
que la pel·lícula
de Winter Button
però bueno
totes dues
en tot cas
estan jugant
amb material documental
però a veure
el Nodo
era un documental
també
sí i tant
era un
bueno era
i ara és una altra cosa
però en el seu moment
era un documental
o no
el Nodo
era un servei informatiu
més que un documental
tenint en compte
que quan neix el Nodo
no hi havia televisió
i per tant
era com el telediari
per entendre'ns
més que el documental
molt bé
sí
digues
digues
José Chum
no no
sí
l'hauríem de classificar
més en aquest sentit
de servei informatiu
evidentment
propagandístic
més que informatiu
hauríem de dir
però bueno
diguem-ne que
ells se presentaven
com un servei informatiu
i el documental
que poseu avui
al Caixa Fòrum
com el qualificaríem
M
es titula M
no?
M
sí
la Nicolás Prividera
bueno
sí
és una
la lletra
que està bé
de
la primera lletra
de la paraula
Montoneros
que és una
associació
peronista
de
de
l'Argentina
dels anys 70
que en un moment
donat
va passar
la lluita armada
i per tant
quan va haver-hi
el cop d'estat
de l'any 76
doncs
molts dels seus
militants
van estar
perseguits
i
encapsulats
i després
desapareguts
no?
La història
de M
és la història
del propi director
que és fill
d'una dona
que va desaparèixer
al principi
de la dictadura
i és la
tot el procés
de búsqueda
que inicia
el seu fill
doncs
això
l'any 2004
o una cosa així
per una mica
saber què va passar
amb la seva mare
perquè l'única pista
que tenen
a casa seva
és que
se la van portar
un dia
de matinada
no?
i ja no van
saber res més
i és tot aquest
treball
de
de recerca
per part seva
i de
topada
constant
amb les institucions
no?
que
que o no volen
o no
o no saben
què va passar
realment
no?
és tot aquest joc
diguem-ne
de justícia
històrica
que
que posa en marxa
aquest
aquest noi
disbordadament
fets terribles
el segle XX
ens ha deixat
moltíssims
per fer documentals
i per fer actes
de justícia
sobretot
però què creus
que pot aportar
aquest en particular
a una temàtica
que ha estat
molt tractada
pel gènere
documental?
Home
jo crec que
hi ha una sèrie
de realitzadors
a l'Argentina
que això
per exemple
aquí no ha passat
que estan
una mica
reivindicant
tot aquest
paper
de
diguem-ne
de revisió
de la història
però des d'un punt
de vista
diria jo
molt contemporani
no?
o sigui
sense
tenir cap
intenció
de fer
una mena
de monument
als seus
progenitors
per exemple
en la pel·lícula
de Prividira
hi ha
tota una reflexió
sobre
per què
la seva mare
va pensar
que la seva
militància política
era més important
que la seva
pròpia família
vull dir
es tracta
de fer una lectura
més enllà
de les ideologies
moltes vegades
des d'un punt
de vista
contemporani
i no
tampoc
crear
sants
no?
o buscar
crear sants
respecte
del que han estat
els nostres
antecessors
perquè en aquest cas
són tot pel·lícules
que estan fetes
pels propis fills
no?
i una mica
preguntar
no?
preguntar
i ja et dic
des d'una posició
molt contemporània
crec que
és bastant diferent
de tot el que podia ser
la producció
que sobre aquest tema
s'havia pogut fer
als anys 80
o als anys 90
no?
un cop que ja
va caure la dictadura
per les teves paraules
entenem que entre altres coses
aporta perspectiva històrica
la distància del temps
tan necessària
a vegades
per mirar-nos la història
probablement aquí
estigui un dels
factors atractius
i aquest canvi
generacional
jo crec que és important
es poden reconèixer
en la lluita
dels seus pares
però també
valoren altres coses
vull dir
hi ha un salt
important de 30 anys
i de manera
de mirar diferent
ara deu entendre
els oients
perquè volien parlar
amb José Chocerdán
una miqueta
per presentar-lo
com l'artífex
d'aquest cicle
de documental
més debat
em penso que té
una lleugera idea
sobre el tema
no Carles
és l'últim
d'aquest
d'aquest curs escolar
per tant
també està bé
perquè així
fem una mica
de balanç
però tornarem a tenir
l'any que ve més
l'última parada
molt bé
doncs José Choc
esperem
poder conversar
amb tu
que ara la propera temporada
un altre cop
doncs molt bé
a la vostra disposició
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
molt bon dia
a vosaltres
adeu
recordem que després
hi haurà debat
però és que el temps
se'ns ha passat volant
i encara hem de comentar
altres activitats
al Caixa Fòrum
i a més també és molt pertinent
que aquesta setmana
haguem tingut
el José Choc
perquè divendres
i dissabte
hi ha un cicle
pertanyent
al Festival Internacional
de Cormatratges
Actua
d'Intermont Oxfam
que són
això
Cormatratges documentals
sobre temes
de cooperació internacional
en aquest cas
l'educació
Ull que no és horari
Caixa Fòrum
No, és a les 6 de la tarda
per ser concrets
a les 6 de la tarda
i a més
és un públic més extens
en principi
Demà
una videoconferència
amb una pregunta
molt inquietant
potenciadors cognitius
serem més intel·ligents?
Exactament
Carmen Sandi
és una
neuropsicòloga
espanyola
que està treballant
a Suïssa
i això
ha treballat molt
aquest tema
dels potenciadors cognitius
clar
serem més intel·ligents
suposo que
cadascú
se sap
farà el que podrà
i el Rafael Esteve
torna aquest dimecres
també
en aquest cas
amb Máler
amb Máler
quina meravella
la ressurrecció
de Máler
i realment
si les altres setmanes
ha estat fantàstic
qui conegui Máler
sap que
disfrutarem
i qui conegui el Rafael Esteve
doncs és un binomi perfecte
això mateix
i acabem el diumenge
al carrer
com aquesta setmana passada
també vam estar tots
al carrer
amb el Boni
i hi havia una jantada
a la Rambla Nova
això que semblava
que apuntava mal dia
no, no, però es va omplir
jo ho vaig veure
vaig passar per l'any
d'on i d'on hi va
es va tranquil·litzar la cosa
i tenim uns mallorquins
la companyia
Maria Antonia Oliver
amb Petita Lula
horari
no Caixa Fòrum
cap de setmana
però sí Caixa Fòrum
que complicat
que ho he fet
set de la tarda
set de la tarda
diguem-ho ràpid i clar
dos anys
dos hores més tard
que els toros
si ho vols complicar
encara una mica més
Carles Marqués
moltíssimes gràcies
de veritat
ens trobem la propera setmana