600 euros, financiación de hasta 24 meses sin intereses.
Don Tresillo-Torreforta, autovía Tarragona-Reus-Cruce-Torreforta.
Rebajas, rebaixas, rebajas.
El matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Bon dia.
Estava ballant.
No sabia jo que ballaves.
Jo et veia...
Només és un moviment d'espaires.
Però molt insinuant, eh?
Sí.
No coneixia jo la teva faceta.
És que ara sentia la sintonia del Mestreta
i que ahir estava sentint a la ràdio una emissora espanyola
que parlen de música i que presentaven amb el Mestreta,
precisament, perquè acaben de treure un disc.
Oh, doncs és estar content.
I ha de voler venir per aquí.
Els últims temps ja han anat venint per aquí.
Sí, el Metropol.
El Metropol ha presentat el mateix.
Doncs ha anat a tret un...
Com he de dir, aquí, la música per a conducir?
Música per a...
Que estava molt bé, aquell disc.
El va presentar aquí.
Sí.
Música per a automòbils.
Per a automòbils.
Això ja era una cosa de carretera.
Si no recordo malament,
si no recordo malament,
la sintonia que utilitzem és d'aquest disc.
És d'aquest disc, sí.
O d'algun d'aquests.
Música d'automòbil, dius?
Sí, música per a automòbils.
Música per a automòbils.
Bé, la cançó...
Ni hao, Enric.
Ni hao.
Ni hao.
Comencem amb xinès avui.
Vinga, va, en xinès.
Per què?
Perquè com ja s'ha anat explicant últimament
i ens ho tinc notícies i ens ho hem fet res de premsa,
amb el nostre pla d'acolliment lingüístic per a xinesos,
tenim previst començar cursos de nivell inicial
a partir del 27 de gener.
El cartell està en català i xinès,
però el que passa és que nosaltres no sabem xinès.
Bé, però nosaltres l'entenem en català,
que ja està bé,
que almenys un dels dos idiomes l'entenem.
Bé, doncs la qüestió és aquesta.
Ja sé que...
No crec que hi hagi guiores xinesos escoltant-nos.
i si n'hi hagués, sí, ens entendrien.
Però és igual.
I no necessitarien el curs de català.
No, però potser algú que ens escolta
coneix gent xinesa que li pot interessar el tema.
Això ho expliquem, ho expliquem.
Es tracta del curs inicial de català
i està previst fer-ho en vuit setmanes.
Per tant, del 27 de gener al 17 de març.
I els horaris dels cursos seran dimarts i dijous,
d'un quart de quatre a tres quarts de cinc.
I hem agafat aquest horari per allò que és un horari
que el restaurant està tancat
i que algunes...
Bé, els vessars em sembla que no tanquen en tot el dia,
però almenys el personal que treballa en restaurants
en aquestes hores no està treballant en general.
Per tant, seria útil.
Al cap d'ell, a més a més,
hem tingut l'ajuda d'una noia xinesa que...
És la que surt a la foto?
No.
Però és una noia xinesa que dona classes de xinès
a fills de xinesos que viuen aquí a Tarragona.
Els dona classes de xinès perquè si no els nens no n'aprenen.
I ella sí que parla català.
I hem fet el contacte amb aquesta xica
i ens va molt bé perquè ella ens ha fet la traducció al xinès
i si hi havia alguna pífia amb el que teníem fet en xinès
doncs ell ens l'ha corregit
i ha afegit algunes cosetes que no hi teníem posades, etc.
Per tant, això ja ens va bé.
Al cap d'ell, diu bàsicament quatre frases
que són els ganxos per convèncer la gent xinesa
que val la pena aprendre català.
Una, per comunicar-te.
Dos, per entendre i servir més bé els clients.
Sobretot pensant en botigues i restaurants.
Tres, per trobar una feina millor
i quatre, per ajudar els fills.
Que els fills van a les escoles, aquí i a l'escola van a català.
Els xinès l'aprenen després amb aquesta professora que coneixem, etc.
Bé, és això.
Per tant, en qualsevol moment poden venir escriure's l'altre dia
n'hi havia, van venir un parell de xics xinesos a inscriure's.
Home, ja sabem que no serà una cosa multitudinària, però mica en mica.
Recalquem, remarquem que la inscripció és gratuïta.
I per tant, doncs això.
Durant vuit setmanes, del 27 de gener al 17 de març, dimarts i dijous,
les classes són gratuïtes per a xinesos,
amb material d'espai al parell, etc.
Notícia d'aquelles que a l'Enric li agrada de tant en tant,
perquè a més, escolta, és que s'ha de dir, s'ha d'explicar,
que l'estat espanyol incompleix el 90% dels acords
per potenciar el català a Europa.
I després, algú es pregunta per què surten espontànies
que tradueixen webs.
Clar, doncs això.
Bé, ja vam dir la setmana passada
que avui tindríem algun tema una mica així polèmic.
Això ja sabia que seria aquest tema
perquè estava anunciat per dijous.
Dijous de la setmana passada van fer,
van organitzar una reda de premsa
els del Centre d'Estudis Sobiranistes,
que presideix Alfonso López Tena,
que és aquell jurista,
i també,
qui més hi havia per aquí?
Sí, el director de la Fundació del Centre d'Estudis Sobiranistes,
que és Roger Albinyana,
i una senyora que es diu Florenç Jaquei,
que és la presidenta de l'associació Horitzó Europa,
un altre think tank d'aquests de pensament europeu i tot això.
La Contuberni.
Que són els que han fet l'estudi que es titula,
l'estudi titula
Estudi sobre l'estat de compliment dels acords
sobre l'ús de la llengua catalana a la Unió Europea.
L'any 2005,
el govern espanyol, la Generalitat i la Unió Europea
van signar una sèrie d'acords
que havien de servir,
en teoria,
perquè els ciutadans,
això eren uns acords
que afectaven
les llengües, diguem,
que són oficials en algun territori de l'estat espanyol,
que són el català,
el gallec i el basc.
Llavors,
això havia de servir,
aquests acords,
havien de servir perquè
els ciutadans d'aquests idiomes,
que utilitzem aquests idiomes,
que no són el castellà,
poguessin intercanviar les nostres comunicacions escrites
amb la Unió Europea,
que a les reunions del Consell de la Unió Europea
o a les sessions parlamentares de l'Europa Parlament
o al Comitè de les Regions
es pugui utilitzar aquestes llengües,
que es tradueixin i es publiquin en aquestes llengües
els acords que adopta el Consell d'Europa i el Parlament, etc.
Els 90 acords,
els 1.000 acords,
els llegiràs tots?
No, només,
això és la idea global.
El resum de l'estudi
hem mirat amb lupa
tot el que s'havia de fer
i no es fa,
i la conclusió és aquesta,
que només,
de tots aquests acords,
només se n'està complint un 10%.
Llavors,
la causa principal d'això
és que l'estat espanyol
no ha designat
cap òrgan administratiu propi
que pugui assumir
totes aquestes obligacions.
És a dir,
tot això anava condicionat
a que fos el govern de l'estat espanyol...
I algun funcionari europeu
que tingui poca feina
que li digui
escolta'm,
dues horetes a la tarda
per revisar això?
Aquests ja ho fan
i justament al marge
del que marca la normativa.
Hi ha les poques coses
que no tenen català i europees
perquè ho fan
perquè ja ho feien abans.
No, no,
però dic a algú
que supervisés el compliment dels acords.
No parlo de fer això,
sinó el compliment dels acords,
senzillament.
No,
doncs no,
no hi ha ningú.
Això,
d'aquests acords i tot això
s'havia d'ocupar
el govern de l'estat espanyol,
d'habilitar instàncies administratives...
Que t'enviguin a tu.
No,
a mi tampoc m'ho han convocat.
Total,
el govern espanyol
no ha fet res de tot això.
La Generalitat,
per la seva banda,
segons va declarar
Bernat Joan,
que és el secretari
de Política Lingüística.
El teu jefe?
Sí,
el meu ultracap.
Ultracap.
És l'ultracap.
Doncs,
ell es veu que ha fet
unes quantes peticions
al Ministeri i a Madrid,
però no li han fet cas.
Perquè també en aquest...
Les devia fer en català.
En aquest estudi
també es critica
que la Generalitat
no hagi fet res.
Llavors,
es surt ràpidament
l'endemà Bernat Joan
i dir,
sí que hem estat fent,
hem estat fent gestions,
però de forma...
Però quines gestions
han fet?
No ho sabem.
Gestions en Madrid,
perquè això,
es veu que ho han demanat
diverses vegades
i ell ja reconeix
que ha sigut un fracàs absolut
als seus requeriments
perquè el govern
ho faci total.
D'acord.
Així anem de malament.
No cal entrar en detalls.
Ah, sí,
només cal que diguem
que si us interessa
el resum
o el document complet,
que són unes 30 pàgines,
a la web
del Cercle d'Estudis Sobiranistes,
que és a dir,
cc3b.
.
cercleestudissobiranistes.cat
i això de Cercle d'Estudis Sobiranistes
va tot junt
i per tant hi ha dues eses
on diu Cercle Estudis,
i dues eses on diu
Estudis Sobiranistes.
.cat.
Aquí ja podeu baixar
el document en pdf,
el resum, etc.
Fem referència a un altre acord,
a aquell que han signat
els advocats
i el govern,
un acord per impulsar
l'ús de català
en l'àmbit de la justícia.
És positiu,
però aquí és dels llocs
que hi ha més feina per fer.
Diguem que
el sentit d'això
és positiu,
diferent del que acabem de dir,
però de totes maneres
que s'hagi fet això
a les alçades de la història
en què estem,
que estem al 2009,
posen en evidència
que potser en molts anys
que no s'ha fet
el que s'havia d'haver fet,
tot i que hi hagi
la llei de política lingüística
de l'83,
la que hi hagi
la de normalització lingüística
de l'83,
el 98,
etc.
des del 83 fins ara
han passat 26 anys
i continuem igual.
Per tant,
el punt negatiu d'això
és aquest.
Ara bé,
està bé que tornin a intentar-ho
i tornin a posar fil a l'agulla
i tornin a posar
i facin un acord
del govern
amb els col·legis,
amb la,
com es diu allò,
el Consell dels Il·lustres
Col·legis d'Advocats
de Catalunya.
Doncs han fet un nou acord
amb un març normatiu,
en aquest cas
per al període 2009-2010,
amb quatre grans objectius
que són
millorar la competència lingüística
dels advocats
i del personal judicial.
Dos,
estendre i millorar
l'ús del català
entre els advocats.
Tres,
proveir els professionals
del dret
dels recursos lingüístics
i jurídics necessaris
per treballar en català.
I quatre,
sensibilitzar els professionals
del dret
sobre la manca d'obstacles
en l'ús del català
i la possibilitat
d'utilitzar-lo
de manera normal i ordinària.
No és fàcil
perquè recordem
que és un sector professional,
funcionaris
de l'administració de justícia,
amb molta mobilitat laboral,
que volten per tot
l'estat espanyol
i fan estades molt curtes
i a vegades
això dificulta
que entrin
en aquesta dinàmica.
Bé,
això seria aplicable
per exemple
als jutges,
però no als advocats.
No als advocats
i menys si són els d'aquí.
Per això el pla
se centra sobretot
en els advocats
i el seu entorn,
més que no pas en jutges
i en funcionaris judicials,
sinó en els advocats
que són els que normalment
treballen
en el lloc on viuen
i no hi ha aquesta mobilitat.
I això és el que dius,
el que està molt bé
és que els dotin de recursos,
textos,
perquè puguin conèixer
la terminologia,
perquè molts d'ells
han fet la carrera
d'estudiar en castellà
i la terminologia jurídica
la tenen assumida en castellà,
per tant està bé
que se'ls doni
tot aquest material.
Bé,
però per exemple
hi ha una cosa
que és el dret civil català
que com el seu nom indica
és català,
és diferent
del dret civil espanyol
i aquests utilitzen català
i els que s'hi dediquen
això ho deuen fer català.
De totes maneres,
a veure,
de les propostes...
Està de bon humor avui, eh?
No,
les propostes
que hi ha en aquest pla
semblen interessants,
per exemple,
coses concretes
que són plasmació
o aquests objectius teoris
que hem dit,
doncs per exemple
traduir els manuals
i materials didàctics
adreçats als advocats,
una cosa.
Molt bé.
Una altra,
oferir cursos d'oratòria
en català,
està bé.
Li pots donar els cursos
al Lluís Colet,
ara en parlarem d'ell,
els cursos d'oratòria.
Proveure el programa
de voluntariat
per la llengua
entre aquest col·lectiu,
per exemple,
aquí t'adabona amb això
ja som pioners
perquè com que tenim
aquell acord
amb el Departament
del Servei Estadual de Justícia
i s'està fent,
després es garantirà
l'accés a un traductor
automàtic castellà
català de textos jurídics,
es facilitarà la traducció
de manuals i formularis jurídics
editats en castellà
que hagin esdevingut
de referència,
es creuarà un web professional
que oferirà als advocats
i procuradors
dades jurídiques,
recursos i eines lingüístiques
com traductors automàtics
i dicionaris en línia.
Jo tinc un dubte
en tot això.
Està bé que hi hagi
aquestes eines,
però un advocat
quan s'hi juga un cas
o té clar
l'idioma que utilitza
o no utilitza
aquell idioma.
Jo m'imagino que el que...
Per a més que li donguis
eines de traducció i tot això.
Jo espero que si mai m'he trobat
espero que el meu advocat
i ho sento molt
estigui més
perquè m'absolguin
del delicte que he comès
i m'és igual en l'idioma
que ho faci.
Enric,
i això és políticament incorrecte,
però què vols que et digui?
Això és la realitat
pura i dura
o simplement així.
Si l'advocat en català
no m'ha de defensar
en condicions
que em defensi en xinès
després de passar
per un curs d'aquests
que feu al centre,
el que vulgui és
és igual,
però que em defensi
i em defensi bé.
Aquest és el tema
i si jo soc un advocat
i m'he de jugar el cas
utilitzant un idioma
que no domino prou...
Saps si has de fer-ho en castellà?
Si tu ets un advocat
que el teu idioma
el que has estudiat
i penses en català
és el català
i has de fer el judici en castellà?
No m'atreviria.
Perquè el jutge
només parla castellà?
És clar,
els casos són els mateixos, no?
Sí, en aquest cas invers
jo no m'atreviria
a fer-ho en castellà.
Clar,
perquè dius
no, és que el meu client
el perjudicaré.
i hi ha recursos legals
que m'emparen a mi
de dir
no, jo el vull
exposar-me en català.
Posarien un traductor.
Posarien un traductor.
Però, vull dir,
jo soc el primer que diria
no, no, és que jo en castellà
no soc capaç de fer
els meus al·legats
i les meves intervencions
amb seguretat
no les sabré fer en castellà.
Doncs imagino
que és el que passa
a una gran majoria d'advocats
que encara que siguin català no parlant
si tenen la carrera
ho han fet en castellà
acostumen a fer les coses en castellà
la bibliografia està en castellà
les lleis estan en castellà
és difícil
que vagis a la sala
i te la juguis
utilitzant un idioma
que no domines.
Escolta, el vaig veure dilluns
penso que va ser a La Vanguardia
si no m'equivoco
Lluís Colet
va aconseguir
batre el rècord
i superant 4 hores
duratòries
seguides
a l'estació de Perpinyà
aquell senyor hindú
que es va dedicar a recitar mantres.
Ara, jo no sé
quan li van prendre
la fotografia
que sortia a La Vanguardia
però portava la mateixa camisa
que el dia que va començar.
O en té de vàries
o li van rentar
o se l'ha anat canviant
o no s'ha canviat
o no s'ha canviat
a veure
són 120 hores
124
va començar el dilluns
a les del matí
i va acabar el dissabte
a les dues del migdia.
Saps què m'ha dit el Ricard
quan fèiem el traspasso
de poder
a les 11
que li faria molta gràcia
que li féssim una entrevista
a aquest senyor?
Es pot intentar
Aquest senyor ja vam dir
que treballa a l'Ajuntament
de Perpinyà
i que és guia
del castellet de Perpinyà
Però és que jo l'he dit
al Ricard
Podria localitzar
Sí, però si aquest senyor
el posem a fer-li una entrevista
ens fa tot el programa
des de les 7 del matí
fins a quarts de dues
Tota la setmana
Tota la setmana
El contracte és pel dilluns
al matí
i queda ja a les 8
Ell comença
li passem els papers
i aquest home
ens fa la ràdio
24 hores al dia
i tots els altres de festa
Doncs sí
El va aconseguir
el record
Sí, el va aconseguir
Està viu
Està sencer
El vigilava un metge
i un notari
El metge al·lucina
perquè diuen
una persona
que pot de 3 dies
sense problemes
aquí és el no dormir
A banda del parlar
El que seria bo
és el que deia
a les últimes hores
perquè sense dormir
Sí, a últimes hores
ja es veu
que ja anava
al ralentí
però anava
És que me l'hi vaig dir
Sí, anava a poc a poc
i va parlar de tot
i llavors es veu
que allò
a l'última hora
hi havia ja
una cinquantena de persones
esperant el moment
de la fita
Va anar marcant
els rècords
A partir de què
va batre el rècord
el seu rècord anterior
que era de 48 hores
van marcar
A partir del moment
en què van
va passar de les 120 hores
van tenir un altre coperet
Llavors
a partir d'allí
ell ja podia haver plegat
perquè ja havia batut el rècord
És recorguines
de parlar 124 hores seguides
Sí
I en català
En el seu cas
ell ho feia
per batre el rècord
i també per fer-ho en català
i que consti el rècord
d'hores parlant en català
I a Perpinyà
al restaurant
de l'estació de tren
de Perpinyà
que segons Elia
és del centre del món
Per això ho fa allí
Sí, perquè és un seguidor de Dalí
i recono tot un personatge
Ja no té una entrevista
aquest home
l'hem de buscar
Doncs sí
I ja està
Doncs bé
La cosa és que
aguantar
sobretot sense dormir
és la cosa complicada
I el metge diu
És que normalment
Una persona no m'ha de menjar
Parlaria amb la boca plena
A l'hora de menjar
feia discursos sobre gastronomia
I això ja ho havia
Ah però amb la boca plena
Que desagradable
Home, entre mos i mos
A veure
Ja s'entenc que una persona
quan m'esteca
no pot estar permanentment parlant
Però vaja
No explica com va resoldre
les necessitats bàsiques
a banda de menjar?
No
Però es veu que hi anava
Hi anava i anava xerrant
Amb un megàfon
El truc d'aquest senyor
però quan té
és que ell acostuma
a córrer maratons
I per tant
està entrenat
a resistència física
Quin senyor més complet
és fantàstic
Cinc dies sense dormir
Fem una pausa va
Atenció
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma
Al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
Un projecte de participació lingüística
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
El 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Abans d'obrir el capítol
de les novetats editorials i informàtiques
i escoltar una mica de música
d'aquella que ens tria l'Enric Garriga
L'ús social del català
El treball de camp
Estret de tot un seguit de capítols
que es van publicar en el seu dia
al voltant de diferents espais de vida quotidiana
i l'ús que se'n fa del català
I avui, cinema
Aquí anem a parlar tantes vegades
de la poca presència
que té el català a les pantalles de cinema
Sí, però com que aquesta setmana
dilluns hi va haver allò
dels Premis Gaudí de Cinema
2009
els primers Premis Gaudí de Cinema català
2009
el Palmarès ja ha sortit a les teles
i tot això
a més es va emetre en directe per TV3
doncs m'ha semblat que eres
que hi hem de parlar
de treure el tema
encara que no és ben bé el que tocava avui
tocava, l'ha canviat d'ordre
i ja està
perquè parlem de l'estudi
de l'ús social del català
de Francesc Puig-Pelat
avui referit al tema del cinema
en aquest cas
apart de tenir la versió web
tinc la versió en paper
en què hi ha una gràfica molt interessant
que parla de la llengua habitual
del consumidor de cinema a Catalunya
i la llengua de l'última pel·lícula
que han vist
aquestes sí que són dades oficials
del baròmetre de la comunicació
i de la cultura del 2008
resulta que
a veure
llengua habitual
del consumidor de cinema a Catalunya
un 39,9%
un 40%
tenen com a llengua habitual
el català
un 57,3%
el castellà
i un 2,8%
altres llengües
però
a l'hora que
aquesta mateixa gent
se'ls pregunta
i vostè
en quina llengua
és l'última pel·lícula
que ha vist
l'última pel·lícula
que ha vist
en quin idioma era
només un 4%
era en català
el 92%
en castellà
i un 4%
altres
doncs allò
la gent que veu
per si original
però és evident
perquè no hi ha
oferta en català
exacte
per què?
per això
si el 40%
volen veure
les pel·lícules
del cinema
en català
i només no hi són
doncs
per molta voluntat
que tinguin
llavors
el senyor
Puig Palat
fa el mateix
que havia fet Pujol
fa 20 anys
o no sé què
que un dia
volia anar al cinema
amb la seva senyora
i llavors
se'n va adonar
que no hi havia
pel·lícules en català
i per això
va començar
la Generalitat
ha fet la seva
política lingüística
això és que és un treball
de camp
llavors ell va dir
jo també faré
i va agafar
això ho feia
l'estiu passat
a l'agost
al setembre
va agafar el diari
un diumenge
per anar a veure
què podíem veure
en català
a Barcelona
bé, sí
ell viu a Barcelona
llavors ho va intentar
a Barcelona
doncs a Carà
va tenir més fortuna
que si visqués a Tarragona
no?
sí, no
depèn de com
les pel·lícules
de la canalla
perquè explica ell
justament
hi ha casos
en què
segons quines pel·lícules
a Barcelona
només es fan en castellà
i per veure-les en català
s'ha d'anar a comarques
que dius ara
sí
bé, total
ell va fer això
va mirar la cartellera
amb el diari
com que això
ho publica l'avui
doncs ell utilitza
el diari avui
per veure quina cartellera
a més a més
el diari avui
té una secció
que és cartellera
en català
per tant ja estan separades
i pots trobar
més fàcilment això
bé, total
va estudiar la cosa
i el resultat
era que
només
hi havia
54 pel·lícules
d'estrena
de 54 pel·lícules
d'estrena que hi havia
aquell diumenge
que ell va intentar
a Barcelona
només
n'hi havia 5
en català
cosa que
de 54
només n'hi havia 5
en català
que eren
Vicky Cristina a Barcelona
i 4
d'animació
i diguem
de dibuixos
principalment per a nens
la de
l'esperit del bosc
Space Chims
Vampir Cua de Cuc
i Wally
home, amb la picossada
que li van donar
al Woody Allen
per aquesta pel·li
el mínim que podia fer
era fent-la en català
per tant
és una excepció
clar, és una excepció
que ja la diu ell
és enganyosa
si la pel·lícula
l'hem pagat
els catalans
lògicament
l'havia de posar
en català
exacte
ell diu
el tanto
aquest percentatge
és una mica
enganyós
perquè
hem de pensar
que totes aquestes
pel·lícules
que podem veure
en català
també s'estan
fent en altres sales
en castellà
per tant
el percentatge
encara queda
més reduïdet
més reduïdet
fins a
arribar
que no arriba
ni al 4%
total
no arriba el 4%
si vas a comparar
en quantes pel·lícules
es poden veure
i els idioma
i tal
només no arriba ni al 4%
les que es poden veure
en català
i a més a més
el gruix és infantil
això és el que
detecta i destaca
i tot això
bé llavors després
destaca això
mira aquestes mateixes
pel·lícules
mira per exemple
la de
jo què sé
la de
l'esperit del bosc
es feia a dues sales
en català
i a sis en castellà
la de les espèixums
es feia a una sala
en català
i tres en castellà
la del guali
a Barcelona
es feien 11 sales
però només en castellà
per veure-la en català
se n'havia d'anar
a Girona
o a Tarragona
o a algun lloc així
per tant aquí hi ha
la cosa
total
aquesta és la
l'oferta
no representa ni el 4%
de les sales
i a més a més
el gruix de l'oferta
és l'infantil
molt bé
escolta parlem de coses
com a més
més positives
més boniques
novetats editorials
informàtiques
hi ha un aspecte
que a mi m'encanta
que és que neix
en DerrocTV
però anem a pams
comencem parlant
dels 50 anys de cançó
el número 159
de l'Anderroc
que a més té un disc
dels 16 jutges
un disc històric
ja
totes aquestes cosetes
són el bloc de novetat
perquè va tot al voltant
del grup Anderroc
que estan fent
aquesta feina
no només de publicar
revistes de música
sinó que a més a més
ho fan amb aquest esperit
d'aportar materials importants
d'anar més
per exemple
primer
el que hem dit
el número
de gener
hi ha
un reportatge
sobre els 50 anys
de la cançó
i reediten
aquell històric disc
que es deia
a veure com es diu
tinc per aquí
ens calen cançons d'ara
és un disc
que s'havia fet en vinil
i dic-se
fa ara 50 anys
que la presenta
i a més
és l'únic disc
que van fer
els del grup
dels 16 jutges
que van ser
els iniciadors
del que després
es va dir la nova cançó
bé
aquest disc
feia anys
que estava descatalogat
i no existia
i amb els esforços d'Anda Rock
i no sé quina discogràfica
l'han reeditat
l'han remasteritzat
l'han editat
en versió digital
en compact disc
diguem-ne
un disc compacte
i hi ha les cançons
que hi havia en aquell disc
i a més a més
n'hi han afegit
tres
una de cada un dels membres
que quan es va fer el disc
encara no eren del grup
però que després
s'hi van afegir
i ara no em facis
dir quin són
perquè no ho tinc al davant
o sí
sí que ho tinc
un moment
jo des de t'hauries d'endressar
els papers
abans de venir a la ràdio
t'ho dic cada setmana
doncs bé
és igual
aquí hi havia
ja les 16 cançons
això és una edat
llavors hi ha també
un reportatge
en què parlen
alguns dels promotors
d'aquella època
també hi ha
una llista
de les 50 temes
imprescindibles
de la nova cançó
també feta entre els crítics
i alguns dels
entrevistats
i tot això
a més a més
coincideix
amb el 50è aniversari
de El vent
de Raimon
la cançó
que es considera també
la primera cançó
de la nova cançó
tot això
a més a més
en aquest número
apareix
la primera part
dels premis
Enderroc 2008
dels millors discos
l'altre dia
parlàvem els de l'Avui
avui parlem dels
de l'Enderroc
que és l'altre
referent
en tema
de deixar de premis
aquí parlem només
de tres
els de la crítica
el més que ve
surten els del públic
el millor disc
a més a més
un dels discos
que adoneix
el premi
millor disc
de l'any 2008
i millor disc
de folc
tot de vino
Roger Mas
just a la fusta
les cançons
teluriques
doncs ha sigut
aclamat
per la crítica
com el millor disc
del 2008
sense gèneres
i a més a més
dintre dels gèneres
com a millor disc
de folc
per tant
què més hem de dir
no cal que diguem res més
ja n'hem parlat molt
el millor disc
de pop rock
atenció
i ocupant portada
el que vam escoltar
l'altre dia
Manel
amb el seu disc
dels millors professors europeus
doncs aquests estan
a punt
ja bueno
ja estan
fa un mes
eren una promesa
desconeguda
portada
portada d'Anderroc
i millor disc
de l'any 2008
segons la crítica
i a més estan venent
molts discos
que això és una cosa
bastant insòlita
que es venguin
materialment
els CDs
i després
ens queda
l'altre premi
és el de
cançó d'autor
que se l'endú
Òscar Briz
que també van posar
amb el seu disc
Asincronia
amb tot això
la festa dels premis
d'Anderroc
serà el 10 de febrer
a la sala Bikini
com cada any
i faran la festa
i tot això
el mes que ve
parlarem de més coses
d'aquestes
i escolta
això de la tele
sí
això és interessant
jo em pensava
que era una tele
però no
es diu
Anderroc TV
però no és una tele
és un programa
de tele
de mitja hora
que fan
els del grup
Anderroc
a través d'internet
sí
no
s'emeten a les televisions locals
a unes 25 o 30 emissores
de televisió local
entre els quals
Canal Català
d'uns quants llocs
la de Tarragona
de moment no
és que s'empeten
que fas una tele
allò de musiqueta
es pot veure a la web
és un programa de música
informatiu
de l'actualitat
i tot això
amb el criteri
d'Anderroc
i que es pot veure
a la xarxa
de televisions locals
que es diu
www.comunicalia.cat
aquí podeu veure
informació del programa
i em sembla que es podrà
veure el programa
així com els podcasts
però doncs de tele
acabarem amb música
ara després
saps de què parlarem?
no
si vols quedar-te
de casaments
de casaments
casaments i cerimònies
sí, sí
a què és això?
per què?
a què és això?
a què és això?
s'inaugura
al Palau Firal
i de Congressos
la fira
el teu dia
dedicada als casaments
i tot plegat
no, si el fotut
dels casaments
no és el teu dia
és els 30 o 40 anys
posteriors
mira
comentari trunyo
30 o 40 anys
cutre
antic
això em porta a parlar
dels 300 anys
que és del que jo volia parlar
Enric, tota la vida
construint-te una imatge
i en un segon
no ho sé
és igual
presenta la cançoneta
va, va
la cançoneta
posarem la cançoneta
que parla dels 300 anys
m'encanta la gent
que no va amb el relleu
políticament correcte
no hi ha matrimoni
que duri 300 anys
no, això és cert
només un
en canvi colonitzacions
sí
i d'això va última
el disc és el grup
ara mateix
sí
i com que avui
hem tingut temes problemàtics
per nosaltres
doncs què menys
que portar un disc
reivindicatiu
és el disc
que els ara mateix
el grup de Titot
d'Escar Rock
dediquen a la memòria
de la batalla
del Mansa
que ara fa uns 300 anys
i tot el que va venir després
el disc es diu 300 anys
la cançó que posarem també
i que consti que ells reivindiquen
que encara que és una cosa trista
el que va passar
no volem
que sigui un disc
avorrit i trist
sinó que ho fem
amb esperit festiu
i positiu
i us posem aquesta cosa
Malda, el Mansa
estàs més patriota que l'Obama
Vam ser vençuts amb l'argument del sabre
desposseïts del dret de decidir
vam ser forçats
a l'empresa macabra
de fer més gran
l'imperi del veí
hem estat muts
perquè hem portat mordassa
hem estat quets
és lògic tenir por
l'any 36
van complir l'amenaça
vigent encara la Constitució
Recuperarem el del somriure
i a tant veure
la terra lliure
això de 300 anys
farem prescriure
ben aviat
Recuperarem el del somriure
i a tant veure
la terra lliure
això de 300 anys
farem prescriure
ben aviat
L'agenda
Rafa el paper
que feia abans l'exèrcit
el fan mitjans de comunicació
entre la realitat
es tergiversi
no cal cap altra
l'amella dissuació
ens deixen ser
el llagat antropològic
ens deixen ser
la peça del museu
ens deixen ser
i la feina del zoològic
ens deixen ser
el seu millor trofeu
Recuperarem el del somriure
aviat en veure
la terra lliure
el joc de 300 anys
farem prescriure
ben aviat
Recuperarem el del somriure
aviat en veure
la terra lliure
el joc de 300 anys
farem prescriure
ben aviat
i ve una terra lliure
en veure
perquè
el joc de 300 anys
Sous-titrage ST' 501