Temps de tertúlia ja, amb aquesta sintonia en aquest matí de dijous.
Temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui tenim perfils ben diferents, com és habitual en el temps de la tertúlia.
Avui ens acompanya el doctor Josep Maria Soler Poblet,
metge i a més membre del Senat Tarrauní.
Bon dia, doctor.
Bon dia.
També ens acompanya el vicepresident de la candidatura a Tarragona 2017,
Pere Valls. Bon dia, Pere.
Bon dia.
L'exsecretari general de Caixa Tarragona, Àngel Conesa.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens falta, esperem que arribi de seguida,
perquè ens va confirmar que s'incorporaria aquesta tertúlia
la companya periodista del diari El Punt a Tarragona, Montse Cartanya.
Una periodista que, per cert, ha seguit davant a prop
una de les notícies destacades de la jornada.
Aquest acord ja, imminent, que s'assignarà en pocs dies
entre l'Ajuntament de Tarragona i el Govern de la Generalitat
i la Conselleria d'Educació,
i que ha de permetre, a través d'aquest conveni,
impulsar les obres de l'Escola Oficial d'Idiomes
a la fàbrica de licors de la Xartres.
El conseller Maragall, ahir ho escoltàvem en directe en aquest programa,
anunciava això, que en el termini, com a molt, de 15 dies
s'assignarà ja aquest conveni.
Són 6,7 milions d'euros que aniran a càrrec, en principi,
del Servei Municipal de l'Habitatge,
una de les empreses municipals de l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant, l'Ajuntament avança els diners d'aquesta operació.
Què els hi sembla? La notícia, l'acord,
i també, evidentment, que l'Ajuntament avanci diners
com ja s'havia anunciat.
Vinga, Àngel, què et sembla això de pagar abans?
Si no recordo malament, això va ser tema d'una de les tertulis
en què hi havia el Pau Pérez, que de fet és el responsable dels diners.
I ho veia com una cosa que s'havia fet en una altra ocasió.
Jo personalment, com a Tarragoni, el que penso és que el tema de la Xartres
ja dura massa, i el tema de l'Escola d'Idiomes també ja dura massa.
i jo trobo com a positiu que s'arribi finalment a un acord,
encara que aquest sigui la ciutat d'avançar els diners.
Penso que no conveni, també hi ha algun altre tipus de compensació,
si no recordo malament, pel fet aquest,
però jo crec que el més important en aquest moment
és que estigui endavant el projecte
perquè no podia passar més temps en aquesta cosa.
Primer, perquè es malmet l'edifici,
i segona, perquè l'Escola d'Idiomes
va d'aquí, de rodes a Pilat, sempre.
Josep Maria.
Jo crec que hem de dir com al Vaticà, no?
Laudatur Jesus Christus, aleluia, no?
Ja toca, perquè aquest era un culebron d'aquells
que a més era una de les coses que jo en el Senat he denunciat.
En el Senat tarragoní.
En el Senat tarragoní.
Ara, escolta, l'ensenat important en aquest moment és el tarragoní,
per tant és el Senat.
Sí, perquè el Senat de Madrid, no sé si fa molta feina, no?
Moltes vegades ignorem el que fan, sí.
No sé si fan...
A més a més cobren.
Sí, exactament.
No com el de Quino?
No, el de Quino.
No.
Ara ja ni dinem, ja, eh?
Perquè algú es molestava perquè havien fet dues trobades de més de set hores de reunió
i s'havia dinat al mig.
Ara no.
A la propera ja ni dinar.
O sigui que serem més encara parcs.
Però bé, no, no, jo crec que és una notícia positiva.
A mi no és que em sorprengui.
Jo crec que és el que es toca sempre.
Tarragoní sempre ha de pagar per endavant.
I si no paga per endavant, realment no se solen donar res.
És una de les reivindicacions que jo havia fet en un escrit,
que ignoro en aquest moment si s'ha publicat ja o no,
però és una de les mancances que jo deia,
que no podia ser que la Chartres seguís tal com estava
i que l'escola de l'Ocider d'Idioma seguís tal com estava
i que ja tocava aquesta solució, malgrat que un porti l'adaventar els diners.
Però bé, escolta, suposo que ens ha tornat.
No n'estic segur, eh?
No? Sí.
Ara la Montse ens ho explicarà.
Montse, per cert, bon dia.
La prevista del diari El Pura Més,
tot un especialista en la qüestió.
Pere, què et sembla?
Bé, si no s'hagués perdut el temps,
això ja estaria fet des de l'any 2000.
Quan jo era regidor, hi havia un projecte que és aquest
i el govern municipal el va aturar.
I ara s'ha hagut de tornar a lligar allò que fa nou anys
que s'hagués començat a fer i a més a més
per la quantitat que estan dient no és una gran quantitat
en el sentit que sigui allò una cosa que hagi de durar una obra
no sé, tres o quatre anys, no?
Això és durar uns mesos per assentar i adequar un edifici,
doncs fer les aules, no?
Suposo, fer els serveis, pintar i la llum, no?
Vull dir, deu ser això que és el que en principi s'ha de fer.
Així parlant en general, no?
Bé, això és un altre tema d'aquests que estaven encallats
i que al final es desencallen i si això farà bé,
diuen que enguany comencen les obres,
vol dir que el curs que ve, no aquest cara començarà,
o potser a mig curs, no ho sé, o a l'altre.
El moment que estigui a punt, que s'hi posin, ja està.
No, no, no, vull dir, no sé el temps que tarden
en fer aquestes coses, jo desconec,
perquè això també suposo jo que s'ha de buscar l'empresa
i això, si fos una obra a casa nostra,
l'endemà provaries el paleta, que després tampoc saps quan acaba, no?
Però vull dir...
I quan cobra.
Però vull dir, en aquest cas hi ha un procediment administratiu
que suposo que l'abreugeran al mínim,
perquè allò d'entre tres setmanes i cinc, doncs tres, no?
Aquestes històries.
però, bueno, ja és hora.
Jo crec que aquí ens hem de felicitar
i la gestió que s'ha fet per tirar-ho endavant.
Bueno, és veritat que sí que s'ha de pagar,
dient-me, per endavant,
però hem d'avançar els diners.
No és la primera vegada.
Si s'hagués fet el moment que tocava,
no haurien hagut d'avançar cap diner, ja estaria fet, ja seria...
Ara estarien dient, escolta, que s'ha de tornar a pintar.
En canvi, no estem com estem.
A veure, Montse, tot un especialista en el tema...
Aquests temes que, és com comentava el doctor,
que si s'haguessin de posar un rànquing de projectes d'aquests estrella
per els anys que fa que s'arrosseguen,
pels estirar i arronces entre ajuntaments, generalitats,
que si no tinc els terrenys, que si no te'ls deixo, que si no els vull...
Doncs era dels...
Jo crec que és el número 1.
Després ja seguiran Bancs d'Espanya i altres,
que ja un dia o altre arribaran al seu fi.
I aquest,
que ahir es va acordar el retorn dels diners,
que està molt ben lligat pel que sembla,
perquè porten molts, molts mesos amb aquest conveni
perquè no pot quedar cap serrell al descobert,
perquè, clar, uns els avancen,
no pot comptabilitzar com a endeutament,
tu me'ls has de retornar tots,
com a més anys millor perquè m'hi encontrarà com a ingrés.
Vull dir que han estat realment molts mesos
lligant que no quedi cap serrell,
que després es pugui dir...
O sigui, que els diners els retornaran, vaja.
Pràcticament, si no els retornen,
algú hauria d'anar a judici, tal com està lligat.
És una operació d'enginyeria financera, no sembla?
És una operació d'enginyeria
perquè, per començar, els terrenys són de la Generalitat
i les obres les farà una empresa municipal.
Clar, per començar, tu no pots fer unes obres
si no tens un ús sobre aquests terrenys
i aquí ja comencen els problemes.
Una cessió d'ús del solar,
després s'haurà de retornar aquest ús a la Generalitat,
un retorn de diners que es pot allargar a més de 20 anys
perquè estem parlant que potser es poden avançar
400.000 euros o 450.000 euros cada any.
Depèn també de com estigui econòmicament
la Generalitat en aquells moments.
És com una operació molt similar a la de lletres,
a l'edifici de lletres.
Tot i que el retorn va a ser molt més cur.
Aquest es preu un retorn en molt més llarg termini.
Són 6,7 milions d'euros el que costa
i aleshores la Generalitat es compromet
a anar retornant de mica en mica els diners.
A tu aquesta operació et sembla...
Tal com està el pati.
Tot el que sigui desencallar una obra com aquesta
és important més per l'estat en què està a l'edifici actual
perquè molts cops quan es parla amb algú dels responsables d'educació
et diuen si ells tenen lloc.
O sigui, volem dir...
Hi ha escoles que en aquest moment no tenen lloc
i els hem de prioritzar.
Per tant, no podem invertir diners en aquest espai
perquè ja en tenen d'espai.
Però realment allà hi ha 3.000 persones que passen correr a curs
i és un edifici degradat i lamentable
que té una escala d'incendis que no porta enlloc
que sí que es va arreglant cada any
però que no...
És que no és digne, realment no és digne
i per imatge de Tarragona és...
Vaja, és llestimós, jo crec, eh?
En aquests últims anys hem vist com per aquí al voltant
altres poblacions també tenen escola d'idiomes
que em troben molt bé, com ha de ser, no?
I ha sigut tot molt més fàcil.
Sí, sí, aquí hi ha hagut molts problemes.
Hi ha hagut problemes, hi ha hagut amenaces,
hi ha hagut...
És que aquí hi ha hagut coses molt grosses, eh?
En Tarragona i els Rodolies és una constant...
No, no, no, jo ho dic que el tema d'intern tarragoní,
per entendre'ns, vull dir, no ha sigut fàcil
perquè aquí la directora, aquí a mi no sé si encara és la mateixa,
jo l'ha d'escoltar, aquesta senyora,
va rebre pressions molt fortes
per que digués que estàvem molt bé on estan.
Venien de l'Ajuntament aquestes pressions, eh?
No oblidem, és a dir, el moment en què la Generalitat
es gasta 35 milions de pessetes l'any 2000
per fer el projecte i el presenta,
que a més a més estava d'acord amb l'Ajuntament,
llavors és quan l'Ajuntament del moment ho atura.
I no fa tants anys, això.
Llavors, clar, ara aquí, clar, si parlem de la història,
sembla que no avancem,
però és que per arreglar els temes has d'anar a l'arrel dels problemes.
I això va anar així.
I ara, és clar, ara, per cert,
vull dir, d'alguna manera es desencalla.
Es desencalla avançant les idees de l'Ajuntament
quan fa vuit anys no s'havien d'haver avançat.
A veure, Àngel, què volies dir?
No, vull dir, sense atreure-li l'aspecte positiu de la notícia,
una cosa curiosa, vull dir,
que sigui l'empresa, el patronat municipal de la vivienda,
qui avança els diners?
Vull dir, jo la pregunta que faria en aquest cas és,
resulta que és que no s'obren diners,
o no es poden fer diners per habitatge,
donada la crisi econòmica, i és una sortida...
No, això és la capacitat que pot tenir d'endeutament
una empresa municipal.
Les empreses municipals,
diumit, algunes encara poden,
si volen, amb criteris objectius i ben fet,
es poden endeutar una quantitat.
I pots trobar alguna empresa
que accepti treballar...
Però la pregunta anava a dir
si això anirà en detriment de la construcció d'habitatges.
Ah, bé.
El problema és que...
No hauria de ser.
Home, no hauria de ser.
No hauria de ser.
El que passa és que construir habitatges en aquest moment,
quan les caixes i els bancs no donen hipoteques,
vull dir, no sé què vols que et digui, també, no?
De totes maneres, sí, sobre l'Escola Oficial d'Idioma,
és clar, en un dia en què ja s'ha anunciat el conveni
entre la Generalitat i l'Ajuntament,
potser fer una mirada enrere,
no sé si és el més adient,
però, Montse, tu consideres que rehabilitar un edifici
de les característiques de la Xartres,
antiga fàbrica de licors,
reconvertir-lo en un espai d'aules
de l'Escola Oficial d'Idiomes,
és la millor opció.
Després de la història que tenim de l'escola,
en diferents terrenys,
recordem que podia anar a la zona universitària de Sassalada,
es va parlar de la Vall de la Rebassada,
professors en aquells moments i alumnes deien que no,
o que no volien sortir del centre.
Ara reconvertir en comptes de fer un edifici de nova planta,
tu creus que és la millor opció?
A veure, aquí, jo destacaria dos coses.
Una, que la Xartres ha de recuperar,
sigui pel que sigui, perquè...
Però sigui pel que sigui, tu creus?
Bueno, sigui pel que sigui.
A mi, que tingui finalitats educatives,
em sembla perfecte.
També m'hauria semblat bé que hagués tingut finalitats culturals.
Crec que és un edifici molt adequat
per tenir finalitats culturals.
També hi caben, eh?
Potser més.
Com a edifici central, no,
però com a edificis nexus, sí.
Perquè Tarragona també s'ha caracteritzat,
que és una llàstima,
que té molts edificis macos que es degraden.
I aquí en tenim un molt a propet.
La Quinta de Sant Rafael.
La Quinta de Sant Rafael.
Que ara l'estan recuperant o la recuperaran?
Que sí que és veritat que està molt bé que es recuperi,
però precisament ahir, parlant amb la directora de l'escola,
ella és la que deia,
i és el que deien els mateixos arquitectes
fa dos anys quan van presentar aquest projecte.
Recuperar la Xartres es calcula en 18 mesos,
perquè no és fàcil,
perquè és un espai que és diàfans,
s'han de partir amb aules,
s'ha d'insonoritzar,
les vigues,
quan les toquis no saps que et sortiran a baix,
perquè fa molts anys que està així.
I ells deien,
aquest projecte està calculat en uns 18 mesos,
però quan toquem una pedra,
no sabem el que ens passarà.
Per tant,
la mateixa directora deia,
jo sé que si a mi em fessin un edifici de nova planta,
em dirien 18 mesos,
i serien 18 mesos.
On serien 24.
On serien 24.
Ara, recuperar aquest edifici,
que està molt malament,
perquè tots ho sabem,
i si passes per allà,
cada dia ho està més,
jo dic 18 mesos,
perquè crec que són 18 mesos,
però quan comencin les obres,
no sé quan acabaran.
Per tant,
jo crec que com a mínim,
els de l'escola ja porten 21 anys,
i ja tenen un escepticisme tremendo
en els terminis,
d'alguna manera estan satisfets,
perquè si s'acaba,
serà un edifici molt maco.
Però ara,
el termini,
ells ja començant,
ja són una mica reticents,
per tant,
ja tenen això de guanyat.
Jo t'explicaré una anècdota
que m'ha passat fa un any i mig,
jo estic al conseller escolar
de l'escola d'adults,
del centre de formació d'adults,
que ara està aquí
al carrer Ramon i Cajal.
Quan se'ls va dir
que els curs següents
canviaven de lloc,
aquí al Pere Martell,
en un lloc,
la gent no s'ho acabaven de creure,
i a mi em van dir,
segurament que tens raó,
però com que ens ho han dit
tantes vegades,
és increïble,
no ens ho acabem de creure,
i fins que no hi van anar,
fins que no hi van anar,
la gent no s'ho van creure.
És veritat que portem molt de temps,
o molts anys,
que des de molts llocs
ens diuen,
sí, sí, això ja està fet,
això ja ho farem,
i al final no ha passat mai res.
Llavors jo també entenc
la incredulitat de la gent
en una cosa d'aquestes,
perquè és que jo seria el primer,
jo seria el primer,
a mi per molt que diguin,
a vegades que es fan coses,
home, tu pots més o menys creure
perquè el que tu dius,
tu ets,
és amic teu,
és de confiança,
però clar,
això,
transmetre-ho a la gent,
quan durant molts anys,
perdona,
se'ls ha enganyat,
doncs és molt difícil
de canviar aquest xip,
només els pots canviar el xip
amb fets,
és a dir,
mira, veus com sí,
veus com sí,
veus com sí,
i això tampoc és tan ràpid,
perquè hi ha moltes coses
que no depenen només
d'una administració,
depenen,
a vegades depenen de tres
o de quatre,
jo què sé,
i depenen que arribin diners
d'Europa.
I aquesta opció
de restaurar l'edifici,
en com has de fer
un edifici de nova planta,
en fi,
ara que ja està acordat,
o si sembla...
Home,
jo el que crec és que el que...
L'important és que es faci
alguna cosa.
Amb l'Aixer 3
ja s'havia d'haver fet
alguna cosa
des del primer dia,
és a dir,
aquesta és la situació.
Per tant,
jo crec que benvingut
que sigui a l'Escola Oficial de l'Iumas,
també prefereixo
que sigui això,
que no se la rehabiliti
per algun ús...
I a més,
a més,
perdona,
s'arregla una zona
de Tarragona,
que no només és
la plaça dels infants,
sinó que és el jardí de dalt,
és a dir,
el carrer Sant Menor,
és a dir,
la jardí està situada
en un lloc
que quan hi hagi
les 100 escales mecàniques
allí,
és a dir,
serà un lloc de pas
molt gran
que lligarà,
perquè els jardins aquells
s'obriran a la gent
i són uns jardins
que aniran bé
pels de dalt
i pels dos cantons.
Àngela,
a tu què et sembla?
Em sembla molt bé.
Tu també,
què has fet una cosa?
El que crec
és que a Tarragona
històricament
sempre hem sigut
una mica cagaductes.
Estem marejant
la perdiu
anys i anys
i així
recordo
que vam perdre
la universitat,
van perdre el nom,
van perdre...
La universitat de Tarragona
no existia,
no era de nova creació,
aquest nom ja hi era.
Vam perdre
la facultat de Medicina
i marejant la perdiu
anem perdent el tren,
que també l'han perdut
i encara podem perdre
molts més, no?
No, no perdem res.
No, a mi sí que em preocupa
perquè hi ha moltes coses
que estan penjades
a l'aire
i que quan...
tornarem a això,
cada vegada
que hem de fer alguna cosa
estem dos anys,
tres anys
marejant la perdiu
o més,
o més,
com és el cas de la xerxa.
I això sí que és el que fa mal.
Sí, però això,
perdona,
estic d'acord
amb el que acabes de dir,
però sempre al final
hi ha algú
que atura
o que ho mereix
més que els altres
que és el que fa
que les coses
no tinguin endavant.
Mai és culpa de tothom,
tothom pot dir
una part de culpa,
però els que van endavant...
No, no, no,
perdona,
jo em s'ho discrepo.
Aquí hi ha uns responsables
que l'any 2000
van dir que no.
Sí, l'any 2000
i molts abans
perquè el projecte
de la xerxa era...
Són diferents
dels que fa molts més anys
van fer que la facultat de Medicina
se n'anés a reu.
Sí, sí, sí,
i d'aquí i d'allà.
D'aquí i d'allà.
D'aquí i d'allà.
D'aquí perquè van passar
del llarg del tema.
D'aquí i d'allà.
Us hi vaig portar
tres pepins.
Però hi ha moltes coses
d'aquestes
que potser arribarà
un moment
que algú ha dit
escolti,
no s'ha de treballar
més d'aquesta manera
i mireu
que es treballen d'una altra
el que passa
que també estem en una època
que econòmicament
doncs les alegries
jo crec que fins que no
l'inaugurin
per començar ja
ni els alumnes
d'escompensació.
És això que dèiem.
Jo ja hi he tornat
amb laudat
però si no
jo com santo Tomàs
fins al dia que ho vegi
no m'ho veuré.
I a més jo sempre...
Sí, però quan ho veiem
també diem
ja és hora
però ja està bé
i enhorabona.
Però quan ho vegi.
I només una cosa
que realment
jo crec que sí
per una cosa
sí que s'aclararà
és perquè també
en aquest edifici
hi ha pressions
perquè marxin
això és de Santa Tecla
i Santa Tecla
aquí té un projecte
darrere
L'edifici de la Rambla
dels Caputxins
és gestionar
la fundació
i fa temps
que necessita
que estigui buit
o sigui que jo crec
que ho suposo
Si fa un centre de salut
molt important
i enormement gran
que la ciutat necessita
també
no és Santa Tecla
jo crec que hauria de ser
els ciutadans de Tarragó
que aquí no hi ha
la salaritat
ho suposo que
no s'encançarà ningú més
i ja serà aquest
perquè després de 21 anys
i 10 projectes virtuals
ja...
Molt bé
doncs de moment
aparquem el tema
de l'Escola Oficial d'Idiomes
que sembla que avança
o com a mínim
donarà un pas important
els hi proposo també
una altra qüestió
d'aquelles de debat
d'aquesta setmana
que ha tornat a sortir
suposo que ho vam veure
ahir als diaris
nosaltres a la ràdio
i ho vam explicar dimarts
en una compareixença pública
l'alcalde Ballesteros
va parlar un altre cop
del pàrquing Jaume I
i del fet que
algunes empreses
havien fet arribar projectes
a l'Ajuntament de Tarragona
en el sentit
que la sortida
i l'entrada
d'aquest pàrquing
que finalment serà convencional
es podria fer fora muralles
ahir que vam tenir
quatre polítics
quatre regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
vam parlar d'aquestes qüestions
més o menys
tots van estar d'acord
en que si hi havia
la màxima seguretat
doncs que sí
també hi havia
l'atinent d'alcalde de patrimoni
que com a responsable
d'aquestes qüestions
és segurament
a la que li pot fer més por
perquè és
fer un túnel
per sota la muralla
i jo els hi pregunto a vostès
farien
entrada i sortida
per sota la muralla
que recordem també
que és una qüestió
de la que ja es va parlar
fa anys
en l'anterior mandat municipal
Àngel
primer que ara és constatar
l'error històric
del pàrquing
això ho hem dit un munt de vegades
i per tant
jo
ho vaig dir una altra vegada ja
ens hauríem d'anar fent la idea
que allò és una despesa
que vam fer inútil
i que l'hem d'assumir
d'alguna manera
jo evidentment
no posaria un pàrquing allí
ni faria algun altre invent
de fer coses subterrades i tal
jo crec que la solució
ni sortides
ni entrades
per la muralla
ni res
estem parlant de 300 places
de pàrquing
estic parlant
300 sí i poc
estic parlant de no res
i imaginem-se
el dia de la processó
de Setmana Santa
el dia de Santa Tegla
que la gent vol anar
és que si a més
no s'hi pot entrar
és a dir
jo trobo un error històric
i jo crec que
arribaria un moment
d'assumir
allà hem de fer alguna cosa
el que sigui
però oblidem-nos del pàrquing
jo crec que la solució
del pàrquing
de la pàrquing antiga
està a l'Avinguda de Catalunya
a la part de dalt
que és una zona
lògica d'entrada
a la part vella
i si m'ho poses
al passeig de Sant Antoni
que no sé quines pegues té
de...
vull dir
pot ser difícil
però vull dir
doncs vull dir
jo
nosaltres
tornar a marejar la perdiu
tornar a crear un debat
d'una cosa
que en el fons
crec que ningú sap
com solucionar-ho
i allò que dèiem
dels cagaductes
vull dir
si jo fos polític
diria
escolta tanquem-lo
ja pensem
el que fem
i fem una altra cosa
Montse
tu què faries
el problema
a més a més
és que ara
depèn del que es faci
depèn del que faci
s'ha de tornar
a fer una inversió
en aquest forat
perquè en aquest moment
és un forat
que pensant
al Maseu
és que s'hagués
en tindrien un car de capital
de comarca
i això sí que és culpa
de tots una mica
que realment
aquest cas
sí que és un cas flagrant
d'ineficiència
de tots els tipus
tu per tant
tampoc faries
ni obriries el debat aquest
per sota de la muralla
jo crec que
es pot estudiar
pel fet que
si allà hi ha les places
estudien costos
i també des del punt de vista
del patrimoni
és respectable
es podria estudiar
de totes maneres
encara és més trist
que el projecte
del pàrquing
del passeig
de Sant Antoni
existeix
i existia
potser fins i tot
abans que el forat
de la
això ho sabreu
vosaltres
hi ha un projecte
el que pas
que en aquell moment
tampoc es va presentar
cap empresa
però en fi
també han passat
molt els anys
doncs a veure
és que
ara ja aquest pàrquing
ja està
tan maleït
per dir-ho d'alguna manera
que crec
que totes les opcions
que s'hi facin
no acabaran de
primer
no se disfaran
a ningú
perquè tothom sabrà
ja està al cap
de tots els tarragonins
el cost que ha tingut
cada plaça
d'aquell pàrquing
però bé
abans de deixar
un forat allà
o es planteja
una opció
per aquell forat
perquè jo no dic forat
perquè en aquest moment
és un forat
o es planteja
una opció viable
que no sigui un pàrquing
un forat tapat
després de 5 o 7
o no sé quants anys
fa que començaven a foradar
o si es pot
si és mínimament viable
fer una alternativa
i un passeig
per el passeig
de Sant Antoni
doncs tampoc
ho trobaria tan malament
la veritat
el problema no és només
el dia de Santa Tegla
que això és un dia a l'any
o dos dies a l'any
el problema és que cada dia
una mica més amunt
hi ha una escola
i allí
a les 9
a la 1
a les 5
i a les 3
a les 3 i a les 5
doncs allí
tots els cotxes
ara
entren per un portal
i fins ara surten per l'altre
després ho hem de tirar
ara ho hem de fer diferent
sí perquè recordem
que el portal de la Rosa
està en cada trànsit
perfecte
és a dir
això serà afegit
als 300 cotxes
llavors
jo entenc
que la proposta aquesta
és dir
per què no passi això
fer una sortida
per la muralla
jo particularment
jo no hi entenc gens
amb això
però a mi no m'agradaria
perquè a més seria
una despesa
parlo com a
potser si m'ho expliquen bé
l'entrada de la sortida
l'entrada ha de ser
doncs davant de la Diputació
una miqueta més amunt
però i el cos
que és un altre lloc
i que suposaria un túnel
ja sé que tècnicament
segur que es pot fer
per sota la muralla
però
el paper aguanta tot
i pagant
Sant Pere canta
em perdona
vull dir
hi fas el forat que sigui
però jo no sé si
bueno
que et deixi
l'acompanyol patrimoni
de la Generalitat
s'hauria d'estudiar-ho molt
això ho recordava ahir
això ho recordava ahir
l'atinent d'alcalde
de patrimoni
estem parlant
d'un monument
patrimoni mundial
sí
a més a més
és el monument romà
més antic d'Espanya
les muralles
Josep Maria
jo crec
a veure
és un cúmul de despropòsit
d'estat aquest pàrquing
i jo crec que el que toca
és que l'obrin
i la voluntat de l'alcalde
és que segueixi sent un pàrquing
i que funcioni
escolta
que l'obri
i que funcioni
i després
que vinin el que vulguin
perquè si no
si comencem ara a fer estudis
per fer el forat fora
i el no sé què
tindrem
jo calcullo que 30 o 40 anys
estarem discutint encara
el pàrquing
de Jaume Primer
que no funcionarà
ni aleshores
faria com el tema
de la xar 3
obrir-lo
jo crec que s'ha de posar en marxa
i deixar-se d'històries
i el que més
és que s'estudi
després
però si ara comencem
amb nous estudis
i tornar a començar
és una baixanada
jo crec que
segur que les persones
que ho proposen
ho fan amb molt bona voluntat
segur que seria
l'ideal
i tot el que vulguis
segur que serà molt difícil
aconseguir els permisos
i segur que es farà etern
i que no funcionarà mai
jo tenc el convenciment
que jo no el veuré funcionar
aquest
un dels arguments
un dels arguments
a favor de fer el pas
per sota la muralla
si és tècnicament possible
és que això sí que afavoriria
la peatonalització
de la Paralta
perquè sembla una mica
contradictori
obrir el pàrquing
en fi
amb les condicions actuals
pel portal de Sant Antoni
i la sortida
pel carrer Rera Sant Domènec
i que la Paralta
sigui realment
una zona per avianants
no sembla compatible
una cosa amb l'altra
plantejar un pàrquing
a un nucli antic
amb la pedra que hi ha allà
i a partir de la incongruència
que quan van haver de començar
a picallar
els va sortir la pedra
aquella vermella
recordem les voladures
estem parlant
d'un pasc històric
els del rectorat
es mereixen
el pàrquing
pel que van suportar
molt menys
que els veïns
es mereixen el pàrquing
per tot el que van aguantar
i hauria de ser gratuït
i obert
almenys que serveixi
per alguna cosa
ahir també
algun dels contartulis
parlava que potser
el pàrquing
tenint en compte
que és per unes 300
ara
el pàrquing convencional
que fins i tot
alguns li diuen
el pàrquing tonto
en contraposició
al pàrquing intel·ligent
que tenia en compte
que tindrà una capacitat
per 300
i escatxplases
que potser el millor
seria només
destinar-lo
a veïns
de la Peralta
és que seria
a lògic
i que com a mínim
aquest problema
dels veïns
de la Peralta
que potser no tenen
lloc per estacionar
es podria solucionar
no sé
el problema
és una mica
el que comentava
la seva línia
o sigui
si allà hi ha un pàrquing
i l'entrada
i la sortida
si s'obrís tal com està
ara
és que provocarà
uns col·lapses
de trànsit
total
però total
això la Peralta
no té cap novetat
no no
serà més
serà més
serà més
el plantejament
també és una cosa
que s'haurà de plantejar
algun dia
perquè
el que s'està fent
és col·lapsar
la ciutat de Tarragona
que ja està col·lapsada
i no és col·lapsar
l'hora d'entrada
i sortida
és que l'hora d'entrada
i sortida
comença una hora abans
i una hora després
perquè les mamars
també se'n van aprofitar
per fer la ciutat
però això passa
amb altres interesses
de la ciutat
home ja que ha entrat
aquest tema
jo parlo dels col·legis
què consideren
que s'hauria de ser
més dur
amb aquesta qüestió
de l'aparcament
indiscriminat
a l'hora d'entrada
i sortida
dels col·legis
però clar
com ho evitem això
no?
en teoria
els escolars
tenen assignada
l'escola
en funció del domicili
en teoria
per tant
no s'explica
massa
que s'hagi d'anar
en cotxe
aquesta és la idea
però això
no és sempre així
si no es fa trampa
no
trampa
a veure
el cas aquest
hi ha canalla
que deu viure
no ho sé ara
parlo
més avall
de la piscina
del Tàrraco
potser el d'ara
portant cotxe
no ho sé
no ho sé
és per aquella zona
no ho sé
això passa a Estanislau Figueres
i passa a Rubí de Vigili
Sí, sí, sí
Estanislau Figueres
Sí, sí
perquè a més comença
mitja hora abans
i el mig de la Rambla
també
el mig de la Rambla
també passa
clar
el que passa
és que jo sempre penso
quan passes per allà
hauries de parar
un per un
i que et justifiqui
realment
que viu a menys
perquè
vols dir
que viuen aquí al costat
i tenen el valor
de venir amb cotxe
suposo que no
però potser sí
hi ha gent
que realment
no es pot justificar
no ho haurien de portar
permeti'm acabar
doncs la tertúlia
ja que hem fet un recorregut
per alguns dels equipaments
i dels temes
d'aquells històrics
de la ciutat
com el tema
de la xar 3
i l'escola oficial d'idiomes
i el tema del pàrquing
del Jaume I
una altra notícia
d'aquestes setmanes
és el complex Sant Jordi
que ja saben
que ara també tenim
problemes amb les empreses
que havien de fer
la construcció
i en fi
em sembla que la crisi
ens afecta
Àngel
ahir Convergència i Unia
des de l'oposició
deia per exemple
que s'hauria de fer
com a mínim
arreglar el pavelló
i la piscina
fins que es pugui fer
tot el complex
què faries tu?
No sé
és complicat
però potser sí
que té un sentit
és a dir
si això ha de durar
X anys
l'ideal seria
que es fes apostés
a terme el projecte
però és que si no
també la veritat
és que hi ha una zona
de la ciutat
que abans
es podia fer servir
una mica
a l'estiu
per utilitzar-lo
o per estades de joves
i coses d'aquest tipus
i per fer esports
i que en aquest moment
està mort
des de fa molt de temps
també
és una altra cosa
d'aquelles
que és una llàstima
quan per exemple
a les escoles
crec que ara
s'ha obert bastant
el tema dels patis
i d'això
que s'utilitzen
a nivell ciutadà
més o menys
però s'utilitzen
i tenim allí
una instal·lació
d'una certa importància
i en un lloc molt cèntric
que no s'està utilitzant
això
haurien de
plantejar-ho
les persones responsables
també
si realment
es pot fer en dues fases
no seria una mala idea
ràpid
que ens queda
un poquet temps
un espai d'aquests
que s'ha deixat d'agradar
i és una llàstima
perquè la universitat
ho tenia com
la seva única zona esportiva
perquè la URB
no en té cap més
i per uns
no sé si conflictes
o uns no acords
entre aquells moments
amb la Generalitat
la zona s'ha deixat
anar deixant d'agradar
i no es va
és que només
s'hagués hagut de fer
una mínima
de manteniment
durant molts anys
que no s'ha fet
i ara està
que no
totalment inutilitzable
és que és
un altre espai d'aquests
que podíem
el complex Sant Jordi
és de la Generalitat
penso que des de l'any 83
o 84
quan es va traspassar
es va traspassar
i s'hi va fer
molt bé
no estava malament
però tampoc
estava molt bé
però no oblidem
que el complex Sant Jordi
qui té dret d'ús
és el Vidal i Barraquí
a l'institut
perquè estan terrenys seus
és a dir
si faci el que s'hi faci
la canalla que va allà
té dret d'ús
és el pati
i per fer gimnàs
vull dir
és això
llavors
això és difícil
lligar-ho
durant molts anys
l'Ajuntament
es va reclamar
que li traspassessin
la Generalitat
la Generalitat
de l'època
va dir que no
i va dir que no
quan no pedia
no d'esport
sinó de joventut
ahir parlava
el secretarià
de joventut
i el Rolfon
el delegat de joventut de terra
és a dir
l'Ajuntament
demanava
i joventut deia
que no
perquè a vegades
també posem les coses
al seu lloc
i el que ha passat aquí
és que es va donar
la Rovira i Virgili
la Rovira i Virgili
quan se'n va cansar
dient-me
ho va deixar
i ho va deixar
amb un molt mal estat
ja
però i ara
què fem Pere?
què faries?
ara el que hem de fer
és si aquesta empresa
resulta que no ho pot fer
obrir un altre concurs
o agafar l'empresa següent
perquè això a vegades s'ha fet
no, no
és que aquesta és una altra
per què s'ha de fer
un altre concurs
si hi ha hagut una empresa
la segona
i hi ha altres
que li posen la següent
la segona
i ja està
i després jo el que crec
que és impresentable
és en els conflictes
de competència
que és una permanent
que el que fa
és mal constant
sí, perquè un complex
com aquest
que depengui de la generalitat
sembla que no té sentit
cap sentit
ni un
cap
és a dir
el que està
és com
la ciutat de Tarragona
la ciutat de Tarragona
és una ciutat
jo sempre he dit
que a l'Ajuntament
hi ha una habitació
amb una immensitat
de projectes
que no s'han fet mai
i que mai es faran
i aquesta és una
de les llàstimes
que tenim aquí
perquè parlem
i no s'ha fet res
no ho sé
però a mi ho preocupa
a Tarragona
a Tarragona
hi ha altres llocs
que aquests projectes
també hi són
hi ha les còpies
jo els he vist
i a vegades
tens raó
el que passa
és que aquest exemple
es portaria
que cada administració
vol
allò
diguem molt
les seves competències
jo crec que una ciutat
com Tarragona
o qualsevol ciutat
ha de ser competent
el seu Ajuntament
amb la seva ciutat
perquè és que si no
quin sentit
té el municipalisme
on t'està
escolti
que els que viu
a 100 quilòmetres
que té
com a prioritat absoluta
la ciutat de Barcelona
li importen
tres papiros
i aquí nosaltres
ens hem d'arreglar la vida
ho hem de deixar aquí
hem fet avui
una mica de recorregut
per la part baixa
per la part alta
i pel centre de la ciutat
parlem de tres equipaments
Montse Cartanyà
Àngel Cunessa
Pere Valls
en Josep Maria Soler Poblet
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia
aig
aig
aig
aig
aig
aig
aa
aig
aig
aig
aig
aig
aig
aig