Sintonia habitual, també aquest matí de Tarragona Ràdio,
sintonia que cada dimarts, quan passen uns minuts del migdia,
ens permet retrocedir majoritàriament uns anys enrere.
Uns quants anys enrere i conèixer qüestions interessants
relacionades amb el nostre passat.
Avui, si ens permeten, tirarem la nostra màquina del temps avui força enrere,
gairebé un milió d'anys enrere, i ens n'anirem cap a tota Europa.
Farem la volta per tota Europa, però amb epicentre avui a Barcelona,
perquè aquesta setmana s'inaura el Museu Arqueològic de Catalunya,
que té la seva a Barcelona.
L'exposició a Europa ara fa un milió d'anys.
És una exposició promoguda per l'IPES,
l'Institut de Paleucologia Humana i Evolució Social.
I avui ens acompanya el seu comissari, en Lluís Batissa.
Lluís, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Tot a punt a comentar-me abans, no?
Sí, sí. Inaugurem el dijous.
Hi ha una conferència, a Déu de Carbonell,
i a continuació a les 8 inaugurem aquesta exposició,
que ja tenim a punt.
Una exposició que ja havíem tingut l'oportunitat de veure en altres ocasions?
Una ocasió. A Caleia de Mar va estar,
però aquesta ocasió és més completa.
Hem posat alguns elements més.
Recomanada fins quan estarà oberta l'exposició?
Estarà oberta des del 12 de març, des del dijous, fins al 14 de juny.
Tenim vaja.
Tota la primavera, aprofitant que fa el bon temps.
I una passejada per pujar al Montjuïc
i veure aquesta exposició que val la pena,
perquè hem posat molt de medis
i jo penso que és curiós de veure com es vivia a fa un millor d'anys,
perquè molta gent no s'hi imagina.
Hi ha coses sorprenents.
I aquest encertament que ho comentava la Lluïsa
és el nostre humil propòsit en aquest espai d'avui.
Aconseguir aquesta radiografia,
imaginar-nos com era Europa fa un milió d'anys
i com vivien els nostres avantpassats en aquesta Europa.
Ara ho preguntarem si era molt diferent o no a l'actual.
Per ajudar-nos a aconseguir aquesta radiografia, aquesta imatge,
a més d'en Lluís Batista ens acompanya en Josep Vallverdú,
que és investigador de l'IPES, ja el coneixen,
ens acompanya també en altres ocasions en aquest espai.
Josep, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
En primer terme, a veure si podem obtenir una imatge,
això en ràdio de les imatges és molt complicat,
però si ens imaginem Europa com a continent,
era similar, parlant des del punt de vista de clima,
de flora, de fauna.
L'Europa fa un milió d'anys,
any amunt, any avall,
si estem parlant que és una barrera simbòlica,
era semblant a la que coneixem avui en dia, Josep?
No, de fet, del poc que coneixem,
es creu que, sobretot a través d'altres investigacions
en altres llocs d'Europa, no només aquí a Espanya,
sí, es pensem que és força diferent.
En quin sentit?
Bé, es podria aprendre,
hi ha diferents àmbits on les coses serien molt diferents.
Des d'un punt de vista del clima,
o el que es diu els estudis pel·li climàtics,
per exemple, se sap molt bé
que fa entorn del que seria el millor d'anys,
o bé, la ciclicitat que es diu del clima
és diferent del que tenim ara.
També, des d'un punt de vista dels biomes,
o del que seria també de nivell,
i també relacionat amb els paleoclimes,
sabem que en actualitat és molt més,
el clima que tenim ara és molt més àrig del que hi havia fa un milió d'anys,
hi ha un tipus d'altre règim de precipitacions,
que possiblement estaria molt relacionat amb un altre tipus de clima,
amb un altre mediterrani més,
que es diria un clima mediterrani més muntanyós,
i principalment més humit i càlid.
Seríem, des de la ignorància gairebé més absoluta,
estaríem immersos en èpoques de glaciacions,
de grans canvis climàtics.
Dir-ho d'una altra manera,
si nosaltres aterréssim ara amb una màquina del temps fa un milió d'anys,
podríem sobreviure pel que fa a l'equació climàtica?
Sí, sense cap dubte.
Al contrari,
potser no hi hauria menys contrastos estacionals,
o sigui, la diferència entre l'hivern i l'estiu seria menys acentuada,
especialment el que serien les precipitacions,
i possiblement, com en altres aspectes dels entorns fòssils,
hi hauria un altre tipus, sobretot per les geografies també,
i precisament les glaciacions encara no són realment molt importants,
possiblement hi ha la primera glaciació forta del darrer milió d'anys,
o dels últims dos, millor dit, dels dos darrers milions d'anys,
estaria això, entorn de 960.000 anys abans d'ara,
i que seria això, el primer episodi fort de fred,
Europa, tant a Europa continental com a l'Europa mediterrània.
Aquesta és qüestió del clima,
la trasedeu a l'exposició, com ho aconsegueu, Lluís?
Sí, bé, jo, de forma més, en part pública en general,
jo diria que és curiós el panorama d'aquesta etapa,
i la podem mostrar en aquesta exposició,
perquè ens trobaríem un aspecte que molta gent no s'imagina,
ens trobaríem un paisatge vegetal amb moltes espècies
que sobreviuen ara, o sigui, com les que hi ha ara,
oliveres, badois, boscos de roures, alcines,
i en canvi una fauna en molts aspectes diferent,
perquè trobem una fauna que és molt semblant a la que està actualment
amb altres espècies, però en general,
amb un tipus de fauna semblant a la que hi ha actualment a l'Àfrica.
O sigui, molta gent no s'imagina que fa un milió d'anys,
doncs aquí, molta gent que no està versada amb això,
ni sabem ben bé aquesta distància amb el temps,
doncs que s'imagina que aquí hi havia pipòtams,
hi havia elefants,
hi havia uns tigres de sabre que estaven a la cúspide
de la cadena alimentària, diguéssim, com de predadors,
i aquest és el més xocant, per la gent que ve a l'exposició,
d'imaginar-se que el paisatge que ells poden estar
sense aquestes construccions que hem fet posteriorment,
però que ells poden trobar hipòtams i els primers humans,
que gràcies a les recerques de Tapuerca,
de fa aquests darrers dos o tres anys,
doncs sabem que hi havia humans ja fa un milió d'anys a la península ibèrica,
cosa que fa uns anys enrere no s'imaginàvem.
Ara parlem de com eren aquests humans,
ens hi atendrem, òbviament, però per acabar de confeccionar
aquesta primera imatge, hem parlat del clima,
ara en Lluís ens feia uns apunts de flora i fauna,
la característica més significativa d'això que ens deia,
la presència d'animals que ara segurament podríem trobar
a les zones més properes d'Àfrica,
fa un milió d'anys també estaven aquí,
habitant a Europa entre nosaltres?
Sí, de fet, aquesta presència de, per dir-ho,
en forma dels ecosistemes poc modificats,
que no com els domèstics que tindríem ara,
que els podrien tillar de domèstics,
per dir-ho així, els ecosistemes que serien d'aquest,
d'aquest entorn un milió d'anys,
sí, presentaria tot unes espectres faunístics,
i també la flora molt areva del que serien els temps més passats
de fa dos milions d'anys,
i sí, el que veieu,
tot el que seria la integritat de la piràmide tròfica
amb els grans carnívors, els grans herbívors,
tots els esquemes clàssics de l'ecologia
que ens expliquen en els documentals naturalistes,
sí, es podria trobar aquí.
Tindríem un viatge geogràfic,
no només un viatge a la història,
sinó també un viatge a la traslació.
I la geografia també ha canviat força.
Penseu que hi ha fenòmens de...
Especialment, en torn al milió d'anys,
comencen a ser molt més acusats
els fenòmens de pujades i baixades de l'anyoll del mar,
que, per exemple, sabem fa 18.000 anys,
possiblement l'actual lina de costa
estava per sota d'uns 150 metres de l'actual,
i per el que pensem, per exemple,
el que sabem d'altres llocs,
i sobretot això, en torn al milió d'anys i més enrere,
també hi hauria encara tot unes llocs lacostrons,
o sigui, grans llocs on grans llacs...
Més aigua en línia general, podríem dir?
Sí, i zones amb tot el que serien les conques fluvials,
als finals, sabem que hi ha poden haver llacs,
com poden estar a vores de llacs,
com poden ser a Terrassa,
llàstimes de Terrassa,
o grans estuaris, com poden ser aquí a la Boella,
i, bueno, i en principi sí,
són uns entorns molt més diferents,
i possiblement molt marcats,
l'entorn al milió d'anys,
és això, com us deia,
és l'herència dels darrers,
sobretot dels paisatges,
dels climes tropicals,
que hi havia aquí a Europa,
abans que s'establís el clima mediterrani,
que actualment coneixem.
Parlem.
El clima mediterrani, de fet,
només té, com a molt, uns 3 milions d'anys,
i aquí, a l'entorn al milió d'anys,
és quan, per dir-ho així,
entraria de ple el clima mediterrani,
que coneixem ara, amb el contrast estacional,
i, en canvi, que en torno a milió d'anys,
encara hi hauria herència de tot el que seria
molt tropical, o subtropical.
Una època més de transició, eh?
Simplement, no sé si el terme és gaire científic,
però, per entendre'ls, podria qualificar-ho així.
Sí, seria una època de canvi molt important, eh?
Parlem d'aquests avantpassats,
d'aquests primers humans.
Com eren?
Quin podia ser, per exemple,
el dia a dia quotidià
d'aquests nostres avantpassats
que habitessin, per exemple,
per la península ibèrica,
ara fa un milió d'anys?
Josep, per exemple.
Home, de fet,
per el que és un torn a un milió d'anys,
l'únic problema que hi ha
és que, com deia ara molt bé ell,
el nostre company,
a través dels treballs de Tapuerca,
principalment fa uns 10 anys,
ens hem donat compte,
s'ha descobert,
una de les rellevàncies més importants de Tapuerca
és que fa un milió d'anys
hi havia poblament humà a Europa.
Això és una qüestió...
I això vol dir que, doncs...
Aquest seria el titular, eh?
El que ens deia abans, Lluís,
perquè això és una revelació molt recent
en un àmbit com el que hem parlat.
I tot just fa 15 anys
se pensava que a Europa
fa un milió d'anys no hi havia res.
I això va portar
que hi hagués un gran buit
a la recerca
tant naturalista
com arqueològica
i prehistòrica d'aquesta ecologia.
Això vol dir
que els coneixements que tenim ara
relativament fa uns 15 anys
que s'han anat adquirint.
I, per tant, queda molt...
Es coneix poc
i queda molt per conèixer.
De fet, passa una cosa,
en termes d'especialista,
que, per exemple, es coneix molt més bé
l'evolució del rift àfricà
fa dos i tres milions d'anys
del que passa a Europa
fa un milió d'anys.
Això està clar
en termes de manuals
universitaris
i revistes científiques.
És una qüestió de temps,
això que deia.
I és una qüestió així.
Els investigadors
encara no han pogut
complar tot el procés, Lluís.
Jo em referia abans
amb dos o tres anys enrere
amb les troballes
que han retrasat
la cronologia
de l'omantecésor
oficialment,
de 780.000,
aproximadament 800.000 anys
fins a un millor 300.000
i això ha sigut
la gran troballa
que ha hagut darrerament
i que ha aparegut
a l'exposició
i que apareix a aquesta exposició.
Per això hem introduït
a aquesta exposició
el factor humà,
el ser humà
i potser fa
cinc anys enrere
no l'hauríem introduït.
Reprenent a la pregunta
que es feia,
no sé si amb les dades
que disposem
aquests estudis
que s'han pogut dur a terme
és efectible
poder imaginar-nos
quina vida
podia tenir
aquest omantecésor,
aquest avantpassat nostre,
quina podia ser
la seva rutina diària?
Una rutina de supervivència,
potser, Josep?
Primer que tot
intentar assegurar-se
el menjar?
Sí, no se sap massa bé.
Com te deia,
se sap bé
que fa dos o tres milions d'anys
que passa a Àfrica,
en canvi a Europa
se coneix molt poc.
El que també està clar
és que fa entorn
un milió d'anys
en termes del que es coneix
a Àfrica,
principalment,
és que l'home,
els grups humans,
les poblacions humanes
ja han generat,
per dir-ho així,
diferents etapes
de diversitat,
que ha portat
a l'expansió demogràfica
i a les sortides d'Àfrica.
Està clar.
I, de fet,
per exemple,
n'hi hauria moltes
d'aquestes sortides
d'aquestes migracions,
i, de fet,
pensem,
per exemple,
que pot haver registrada,
com deia ara ell,
a l'antecessor de Burgos,
que ja n'hi ha una,
doncs,
a 1,3,
serien,
per dir-ho així,
hi ha migracions humanes
molt complexes
que,
tan complexes
que, per exemple,
poden plantejar
sortides d'Àfrica
molt
primerenques,
en tornadors,
dos milions i mig
d'anys,
i
especiacions,
o sigui,
temps suficient
perquè
es formin
noves espècies,
però no només
es formin noves espècies
a Àfrica,
sinó que també
es formen espècies
a Àsia,
i concretament
en el cas
de Tapuerca,
pensem que,
com deia ara,
ara parlàvem,
si a 1,3 ja tenim
antecessor
fins a 800.000 anys,
durant aquest mig
milió d'anys
podem plantejar-nos
inclús
que hi pugui haver
especiacions
a Europa,
o sigui,
formacions,
detectacions,
el temps suficient
perquè hi hagi
una espècie,
evolució ni per si mateix
i canvi,
muti,
com pot ser
una mica
el que
els coneixem
a l'evolució humana
en detall,
el que podia ser
l'home
de Rentalensis,
un nou vingut,
un que també
veu a mi que anar,
però va sofrir
una espècie
el que diria
el cult d'Àsia,
que seria Europa,
per entendre'ns,
va sofrir
un temps
d'anogenesis,
o sigui,
de creació
de caràcters propis
i es va
espèciear.
I en torno a
entendre'n
qüestions més socials,
també sabem molt bé
que el que es coneix
ve de treballs
del que seria
al final,
en torno a un millor d'anys,
repetim,
i fins a mig millor d'anys,
és que els grups humans
ja comencen a tenir
territoris
molt més organitzats
que els altres hominins,
els altres,
els altres,
els altres,
doncs,
parents propers
que en poden ser
evoluir les ximpancers.
Quan parles
de territoris
d'organitat,
a què te refereixes?
Vol dir que tenen
un tipus de...
dintre del paisatge,
dintre del que seria
una...
els diferents components
d'un...
dels ecosistemes,
doncs,
zones lacustres,
zones en fons,
llocs de...
alts per veure,
passar els...
els ramats,
saben que ja
comencen a autoritzar...
Dominen,
vaja,
dominen el territori.
Comencen a indrets
específics,
saben, per exemple,
que si van als punts
d'aigua bassa
trobaran herbívor,
si van a llocs alts
podran fer
caceres de captura massiva,
i això,
principalment,
està relacionat
amb l'inici
de les organitzacions
de grups humans
nombrosos i complexes,
que són capaços
de trenir recorreguts.
Penseu que aquests
són fins fa 10.000 anys
tots aquest tipus
de caçadors,
són tots nòmades,
com els índios
que veiem per la tele,
per entendre'ns.
I se sap molt bé
que a partir d'aquest moment,
en principi,
en termes evolutius
i de l'ús humana,
comencen a fer
les primeres traces
d'aparació del foc,
també,
en torn d'un milió d'anys.
De fet,
la definitiva generalització
seria en torn d'un mig milió d'anys,
però aquí veien
les primeres traces
d'ús,
potser,
eventual,
que pot ser
a partir d'explosions volcàniques,
això està molt
reconegut,
per exemple,
a Àfrica.
I, en principi,
això seria
l'inici
de la...
que la humanitat
es comenci a organitzar.
Com estàs ja
tot aquest univers,
totes aquestes
qüestions,
juïs,
amb una exposició
per al públic general,
per a un públic
que moltes vegades
no està iniciat
en l'evolució humana?
Sí, sí, és una exposició
per al públic en general
i pensant també
en els petits,
aquest públic no versat
que li costa
recórrer
aquesta gran distància
amb el temps.
És una exposició,
i com totes les que fem
ara a l'IPES,
és una exposició
que té una museologia nova,
no és aquella museologia antiga
que es troba
en museu tradicional
i que es troben peces
dintre de vitrines
i un llarg text
que les acompanya,
no?
Realment és molt visual
i jo dic que són exposicions
en tres dimensions,
no?
Perquè a part de l'aspecte
de les dues dimensions,
la gràfica,
ja,
amb uns dibuixos atractius
de reconstrucció
d'aquests paisatges,
doncs també trobem escultures.
En aquest cas,
fem una introducció,
parlem de la geologia
d'aquell moment,
de les etapes,
fem un recorregut
de totes les etapes històriques
del planeta,
des de la formació
de la Terra
fa uns 4.500 milions d'anys
fins als genicis
del Miocèf
fa uns 2.000 anys,
doncs fem tot aquest recorregut
i després ja entrem
en la temàtica,
comencem amb el tema
de la fauna,
que és el més important,
el més visible
d'aquesta etapa
que estem parlant
i tenim uns protagonistes,
uns animals protagonistes,
no parlem de tots
absolutament,
sinó que parlem
d'alguns protagonistes
i són notables
i s'han trobat
moltes de les seves restes
en els llaciments,
no?
Tenim un tigre
dins de sabre,
parlem de l'Homaterium latides,
que és un tigre dins de sabre
d'aquesta cúspi,
d'aquesta cadena alimentària,
parlem de l'Orgelia minor,
que és una mena d'antílop,
per entendre,
amb unes banyes cap endavant,
que és molt curiós,
aquesta disposició
de les banyes,
també parlem
de l'Icaon,
l'Icaon-Icaonides,
que és una mena
de xacal,
per entendre's,
l'Icaon encara existeix actualment,
hi ha algunes d'aquestes espècies
que encara perviuen.
Parlem també
d'un parent proper
de l'Homaterium,
però que continua
visquent
al continent americà
fins fa 10.000 anys,
que és aquell famós,
que surten a totes les pel·lícules,
aquestes d'Iceis,
realment és
l'Esbirodon Fatalis,
aquell tigre
de sabres
tan llargues,
aquesta imatge
que tenim tan vista.
Aquesta fauna
en definitiva,
que comentàvem abans,
que l'Anseco
s'imagina
d'un sector més proper.
Després parlem també
de la vegetació,
quina vegetació hi havia,
no tenim reproduccions
en tres dimensions,
però tenim
molta gràfica
i després parlem
de com ho sabem nosaltres,
com ho sabem els arqueòlegs,
els paleontòlegs,
totes aquestes dades,
o sigui,
les investigacions,
parlem de les investigacions
de palinologia,
tant de sigui de fauna,
de la zoarqueologia,
com de totes les investigacions
que tiren cap al tema
de la vegetació.
I després tenim
un àmbit dedicat
als llaciments
més importants.
aquí parlem
de llaciments
com a incarcal.
Aquí, perdona,
podeu lluir, eh?
Aquí la gent de l'IPES
podeu lluir.
Home, perquè alguns
d'aquests llaciments
estem en escaven nosaltres.
Per això, per això, sí.
Alguns sí,
altres no, eh?
Però també sempre col·laborem
amb tot el que es fa
d'aquestes etapes, no?
I tenim, bueno,
llaciments com a incarcal,
tenim llaciments com a la Boella,
com a Tapuerca,
com no, eh?
També parlem de Tapuerca.
Parlem de la conca
de Guadisbaza,
que també estem col·laborant
des de l'IPES,
a la seva excavació,
on hi ha uns quants
jaciments diferents, eh?
No és únicament
Venta Micena,
sinó tota la conca,
eh?
Que hi ha diferents jaciments.
I aquí ens podem lluir
i després tenim
un apartat, com no,
dedicat en exclusiva
a l'Omante Césor,
al qual mostrem també
la reconstrucció,
la reconstrucció
que hem fet
de remenda
del seu crani.
I com a estrelles
de l'exposició,
jo diria que
hi ha una escenografia
de l'Omante Césor
i estan
descarnant
una pota
d'un ecosistenònit,
que és un avantpassat
del cavall
que vivia en aquell moment.
I després tenim
un lleó,
un lleó
a tres dimensions,
un lleó en escultura,
a nivell real,
que potser és l'estrella
de l'exposició
perquè és la que apareix
normalment als cartells
i aquest lleó
crida molt l'atenció.
A part d'això,
d'aquests aspectes
més tradicionals
d'exposició,
tenim una part
d'audiovisual,
en la qual mostrarem
un vídeo
que està basat
en el llaciment
de la boella
i tenim una part
pels nens,
en què hi ha uns jocs,
per nens i adults també,
perquè no són jocs
tampoc de tema
de la seva complexitat.
Perquè ens ho passem bé,
vaja,
que s'ha basat.
S'ha d'endreçar
unes figures
sobre l'arbre filogenètic,
a veure si,
amb unes pistes
que donem,
vaig a quatre grapes,
llavors hem de veure
quin dels homínids
s'ha de posar
sobre el seu lloc
a l'arbre filogenètic
que està posada a terra
i uns animals
també que donen ambient
també pels marxos petits
i també endreçar uns ossos
corresponents
a un australopitec,
hi ha un individu
de la nostra espècie,
doncs la seva diferència
anatòmica
i que es puguin també
posar sobre la lona.
En definitiva,
un recorregut molt ràpid,
he fet,
però en definitiva
és això el que veurem
a l'exposició,
que és molt didàctica
i penso que hi ha dos lectures,
hi ha una lectura més bàsica
per qui no vulgui aprofundir més
i després doncs...
Que tothom pot treure
en alguna cosa positiva.
Les més joves
doncs treguin alguna cosa
d'aquestes etapes
que són difícils de comprensió
per molta gent,
perquè realment estem parlant
de fa molt de temps.
Lluís Batista,
Josep Bellverdú,
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
a l'espai de l'IPES
del matí de Tarragona Ràdio.
Merci una vegada més
per aquest tot més didàctic,
més explicatiu
per poder apropar-nos
a un públic
no necessàriament iniciat
com dèiem
a totes aquestes qüestions
i que puguin entendre.
Doncs vaja,
crec que hem pogut aconseguir
aquesta radiografia
que buscàvem
imaginar-nos com era Europa
fa aproximadament
un milió d'anys
a partir d'aquesta exposició
que, insistim,
es podrà veure
fins al mes de juny
al Museu d'Arqueologia de Catalunya
a la ciutat de Barcelona
a la muntanya Montjuïc.
Lluís Batista,
moltes gràcies
i fins de propera.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
A veure.