Fins demà!
Ens cobrem en salut, com cada dimecres,
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director genent, el doctor Joan Maria Atzerà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Parlem d'una iniciativa que sorgeix de la xarxa.
Primer que tot volem saludar el doctor traumatòleg de l'Hospital de Santa Tecla,
el doctor Miquel Sanchís. Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Gràcies per acompanyar-nos.
Abans, parlant amb el doctor Sanchís i el doctor Atzerà,
ens comentàvem que començarà a posar-se en funcionament
una unitat d'acupuntura integrada dins del que és traumatologia a la xarxa.
És una iniciativa, no sé si pionera, però que no s'ho vinteja gaire.
De fet, a l'estat espanyol només hi ha un hospital que ho practica,
que és a Granada.
I aquí a Catalunya s'ha fet algun intent, però diguem-ne un pla pilot.
Aquí diguem-ne que ja entra per la porta gran aquesta pràctica.
Bé, de fet, fa un temps també que el doctor Sanchís, que es va formar al clínic,
ha anat fent-ho amb alguns malalts i hem esperat que hi hagués tota l'autorització
i acreditació administrativa, que això és un procés que ho aprova la Direcció General
de Planificació i Ordenació Sanitària del Departament de Salut i quan hem tingut
el reconeixement formal de l'acreditació, per tant, diguem-ne, amb tot el que és
la documentació que se'ns ha demanat i el reconeixement de l'expertís dels professionals
i de les instal·lacions, llavors el Departament et dona un paper, un document,
conforme et dona que estàs autoritzat a fer aquesta tècnica.
Tècnica que, com s'ha dit molt bé, no està generalitzada, però en canvi que té
unes indicacions que creiem que des de l'OMS ja estan molt concretes i molt ja
suportades des del coneixement i que val la pena posar-les en funcionament.
L'acupuntura, en general, fa molts anys es pensava, bé, això què és, exactament,
perquè és una altra pràctica, és una altra teràpia absolutament mèdica, comprovada,
mil·lenària, d'això no en parlarem, però l'acupuntura immediatament la relacionem
només allò, sí, allò que et claven agulles, donem una definició una mica més,
diguem-ne, en condicions, doctor Sanchís.
Bueno, l'acupuntura és una tècnica incorporada dintre del que és la medicina
tradicional xinesa. Es tracta de clavar, exactament, com has dit ben molt bé,
clavar unes agulles, però unes agulles especials en quant a mida, en quant a
tamaig, en quant a material, i en uns punts molt concrets de l'organisme que són el que
els xinos coneixen com els punts d'acupuntura, que segueixen un trajecte que són els
meridians, els meridians d'acupuntura.
Quina explicació científica té? Doncs ara per ara encara no se sap per què funciona
l'acupuntura. Hi ha moltes línies d'investigació a Canadà, Estats Units,
Austràlia, a la pròpia Xina, estan començant ja a investigar, dedicar diners per
investigar les universitats i els hospitals, intentar esbrinar per quin mecanisme es cura.
Què passa durant tots aquests 3.000 o 5.000 anys que aquesta tècnica ha estat
practicada a la Xina, bàsicament a la Xina? Doncs molt bé, una mica és qüestió del
caràcter. El caràcter occidental és analític, el caràcter oriental és més
basat en l'observació, en l'evidència. Llavors els xinos les ha anat bé durant
molts anys, s'han curat, s'han senat i molt bé fins fa ben poc no els ha calgut
investigar per què cura l'acupuntura. A mesura que entra l'acupuntura occident,
primer pels franciscans i a mesura que passen els segles a l'obertura de Xina,
quan hi ha la relació Estats Units-Xina-Nixon pacta amb el govern xino i a partir d'aquí
hi ha una avalanxa de metges que es formen a l'arcòlica xina. I a partir d'aquí
quan nosaltres a Occident diem, bueno, anem a veure per què mitjançant, clavant unes
agulles en uns certs punts, millores certes patologies. I realment ara estem en aquest
moment, en aquesta fase d'investigació, jo crec que en el transcurs de 5-10 anys es veurà si
el mecanisme de sanació o terapèutic és mitjançant neurotransmissors o algun
sistema de connexió amb el sistema nervió central. El cas és que ara en aquest
moment estem vivint un moment històric occident i jo aprofito aquesta entrevista
per donar les gràcies a tots els directius de l'Hospital de la xarxa
sanitària i social de Santa Tecla, especialment el doctor Atzerà, el doctor
Pujol i el meu cap de servei, el doctor Recasens, perquè no és habitual, penso jo, rebre
tot l'apoi, tot el recolzament que he rebut. A la revista nacional, el
Jornal d'Acupuntura, em van fer l'altre dia la pregunta, escolta'm, hi ha rebut suport al
al teu centre? I jo m'he quedat una mica parat a la pregunta i jo de si he rebut
molt de suport. Com que abans estranyats que no és l'habitual i realment com s'ha
dit, sí, Espanya, l'estat espanyol, la Granada, la Virgen del Rocío, s'ha començat
també a fer un pla piloto de tractament amb acupuntura i a Catalunya l'Hospital de
Mataró, que em sembla que la consellera Marina Gela ha presentat resultats molt
favorables al maig passat. Home, això que hi hagi una mica d'amplitud de
mires, ja sabem, en el camp de la medicina, però en altres que és bastant
conservador, no?, en aquest sentit, que costa molt d'entrar-hi. Parlem d'una teràpia
mil·lenària, però clar, com que no és pròpia de la nostra cultura, sembla que
això quedi una mica en la marginalitat quan realment no ha de ser així.
Bueno, jo crec que juguen dos o tres factors. La primera és que si els xinesos
certes coses, fa entre 3.000 i 5.000 anys que ho fan, no pot ser
dolent que haurien abandonat, eh? La selecció de les espècies fa que
realment... Has de ser boníssim perquè són molts. Exactament. Vull dir, és
difícil que alguna cosa que porta tant de temps i dedicada a la curació o
al lleugerament de la malaltia, doncs realment hagi continuat durant
tots aquests anys, quan tenien el abast qualsevol, i també tenen i també la
fan, qualsevol altre tractament mèdic com nosaltres tenim. Aquesta és una qüestió.
la segona és que és poc invasiva, vull dir, la prudència que això no
ha de... no substitueix la medicina tradicional, evidentment, la que
nosaltres fem, el diagnòstic sobretot, i després els tractaments, aquesta és
una alternativa poc agressiva pel malalt, no? I això jo crec que se'n marca dins
d'un gran moviment global de la praxis mèdica que ja és des de la història
del començament de la medicina, no? Intenta curar fent el menys mal
possible. Això està dins dels aforismes hipocràtics, el començament de la
medicina. Per tant, és la cirurgia mínimament invasiva, la cirurgia a la
peroscòpia, el parc natural, el... totes aquelles alternatives que poden anar
sent poc agressives cap al ciutadà i amb més satisfacció per ell, amb els
mateixos millors resultats, ni que això comporti coses diferents i més feina, doncs, o...
o tenir una mica més de cura i selecció de cada una de les coses, jo crec que és
molt important.
Aleshores, l'acupuntura aplicada en el camp de la traumatologia, partint d'aquests
estudis que han fet i de la planificació que ja estan, doncs, començant a fer a la
xarxa. L'acupuntura, com bé ha explicat, pot curar, però també pot apaivegar el
dolor. Diguem-ne que l'enfocament que feu és cap a aquesta segona part de l'acupuntura,
no?
Bé, la unitat d'acupuntura, efectivament, estarà dintre, inclòs de moment, dintre
del servei de traumatologia i vull deixar ben clar que serà per un grup, per començar,
per un grup de malalts molt concrets. En principi, seran malalts amb patologia de
ràquis, de columna lumbar principalment, dorsal i cervical, que això no vol dir que
amb el temps s'ampli el ventall de patologies, però de moment serien, el prototipo de
malalt seria malalt amb una lumbàlgia crònica, que inclús ha estat
intervingut bé per una hèrnia o bé per una fixació com un artrodesis, o amb
dorsalges o cervicalges secundàries a latigazos cervicals, a fotades cervicals
més ben dit, que no milloren amb el tractament habitual, com pot ser clínica del
dolor, rehabilitació. En principi seria perquè no hi hagi confusió, seria aplicat
amb aquest tipus de gent, que això no vol dir que amb el temps s'ampli...
Són les coses perquè han comprovat que dona resultats. Sí, ara, durant tot aquest
any que m'he estat esperant l'autorització administrativa de la
Generalitat, hem agafat quatre malalts, els hem estat seguint, malalts
operats d'hèrnia discal i d'ertrodesis lumbar per discopaties, on la
intervenció quirúrgica, entre cometes, ha fracassat, on ha fallat les
infiltracions a la clínica del dolor, on tampoc han millorat amb
rehabilitació. I aquests tres malalts, doncs, bé, hem estat seguint
durant aquests sis mesos amb tècniques d'acupuntura i realment els
resultats que ja els tenim, que es van presentar a la direcció de
l'hospital, però són molt favorables, com per exemple que un dels tres
malalts, dos malalts, diuen haver millorat el 80% del dolor, un malalt
el 70%, han disminuït la pressa d'antiinflamatoris i tot que són tres
malalts, que és una mostra poc significativa i no podem fer cap
estadística, doncs ens anima a tirar endavant, doncs, aquest projecte.
Clar, estem parlant de recuperar una certa qualitat de vida, el dolor no
marxarà completament, però sí, és entre un 70 i un 80% i estem parlant,
doncs, d'una millora considerable i les conseqüències positives que fa que
deixin medicació, com ara els antiinflamatoris, no?, que a la llarga,
escolta, també tenen el seu efecte sobre el nostre organisme.
El resultat que parla la doctora Marina Geli, la consellera Marina Geli, amb
l'estudi aquest que va presentar el maig, també demostra, doncs, uns resultats
molt semblants, el que passa és que la mostra d'ells són de 260 malalts, amb
dorsàlgies, cervicalgies i lumbàlgies, i realment també demostra una
devallada del consum d'antiinflamatoris i una satisfacció del pacient en general
molt alta.
És a dir que ho tenim, ho tenim també demostrat.
Clar, això seria com un tractament, diguem-ne, habitual, de mig, llarg termini,
també per sempre, o diguem-ne que amb unes determinades sessions ja
estaria?
Ja de tot, aquests malalts extrems, que acabo de parlar, perquè són malalts
extrems, doncs, bueno, de moment el que sí que he pogut dir és que un d'ells,
i porto cinc mesos ja que li he donat l'altre, no ha tornat a la consulta
mèdica, està operada d'una discopatia, o sigui, una fixació d'un segment discal,
i aquesta persona, doncs, està molt bé.
Clar, ja t'he dit que porto una mostra molt, molt petita.
El que sí que et puc dir, per la bibliografia que hi ha al respecte, és que lumbàlgies cròniques,
ja no parlo de lumbàlgies intervingudes, lumbàlgies cròniques, doncs, el resultat de satisfacció,
sobretot del malalt, és molt alta, i això està demostrat, ja n'hi ha estudis fets.
Ara, que cobrir del tot, doncs, això és com la medicina. A veure, el que queda ben clar
és que l'acupuntura no és miraculosa, com molta gent pretén, o pensa, i se les he
d'explicar, és una medicina com la nostra, el que passa és que circula per unes altres
vies, una altra concepció de lo que és la salut i el ser humà. A mi a la facultat
em van ensenyar, des de la banda, a l'opàtica de la medicina, però el que buscava jo
en aquella època, que era també la parolística, no la vaig trobar.
Llavors, em vaig moure per altres bandes, i quan vaig acabar la carrera
em vaig instal·lar ja, doncs, definitivament com a traumatòleg, vaig dir
que ara és el moment per formar-me amb això que tants anys he estat
buscant. Llavors, vaig fer la carrera dels estudis de medicina
tradicional xinesa a la Universitat Central mitjançant un pacte a la
Universitat de Junan, Pequín, i, bueno, fa tres anys vaig acabar els estudis, i
realment, tant la medicina privada que estic fent com el poc que he fet
amb el meu hospital, la satisfacció és molt alta.
A veure, si agafem, entrem una mica en el terreny pràctic. Aquesta persona que
és tributària, eh?, a gaudir d'aquest sistema d'acupuntura. Arriba a la
consulta, el traumatòleg fa el diagnòstic del que té, doncs té un problema
discal, té un problema lumbar. A partir d'aquest moment, com s'aplica
aquesta teràpia pal·liativa, insistim, de l'acupuntura?
Bé, efectivament, els meus companys de la unitat del RACI són, de moment, qui
nutreix aquesta altra unitat, que és la d'acupuntura, i ells em presenten una
sèrie de malalts, que per ells són tributaris d'aquesta teràpia, per intentar
millorar el dolor. I llavors jo, mitjançant una sèrie de valoracions i
entrevistes amb els malalts, en amnèsia i exploració, decideixo quins malalts
entraran a formar part d'aquesta unitat. Clar, és una teràpia que, perquè
et facis una idea, si jo dedico dos dies, de moment, per començar, dos dies a la
setmana, concretament dos hores, que serien ara per començar els dimarts, si cada
malalt requereix una mitja de deu sessions, suposant que de cada hora faig
tres malalts i tres malalts la segona hora, pensant que necessitem dotze
sessions, però és clar, són tractaments que hem de tenir molta
paciència i la llista d'espera, evidentment, serà molt llarga, perquè
els mitjans són aquests, és el que hi ha. Això no vol dir que amb el temps
la cosa canvi, però ara per ara, amb calma, serenitat i anar fent.
Les agulles s'apliquen en aquells punts que ja estan especificats, que
poden tenir el resultat en aquelles zones on es nota el dolor, no?
Sí, jo crec que el plantejament quin és el d'ara, en aquest moment, la foto
d'avui. És a dir, com hem dit abans, algunes d'aquestes teràpies són menys
agressives pel malalt, com algunes dels altres que hem explicat, però a efectes
pràctics necessites molt més temps. O sigui, és molt més temps fer una
sessió d'acupuntura que donar un medicament, escriure un paper i fer una
recepta d'un antiinflamatori, acaben sent deu segons, i fer un tractament
d'acupuntura, doncs són 20 minuts. Per tant, des del punt de vista de la
dedicació en el temps i després de diverses sessions, perquè allò que van ser
tres segons i després per una caixa de pastilles, després són sessiós sentada.
I especialistes, perquè el metge ha d'estar format en aquest camp, lògicament.
Per tant, en el nostre espai, diguem-ne, en el nostre entorn, has de prioritzar i
hem de dir que seleccionem aquesta teràpia alternativa com a complementària
per alguns casos concrets, no tant perquè, a lo millor, en altres casos
amb més senzills o de menys complexitat no sigui eficaç, sinó perquè realment
la quantitat de temps i dedicació que s'hi ha de tindre per això, doncs a reservar-los
per aquells casos on, diguem-ne, complementaris en aquella rehabilitació i en
una analgèsia perquè l'altre ho està fracassant o no arriba el tot, doncs a
veure si afegint-hi el tractament de convuntura aconseguim arribar a aquells
dintells de satisfacció que esperem. La generalització d'això per patologies
menors avui no ens la plantegem, no ens la plantegem perquè ja està ben
resolta amb la medicina tradicional i realment seria desbordant, per tant
no pot ser. L'objectiu en aquell moment és a dir, fent la medicina com la fèiem,
ens quedaven un petit segment de malalts que no arribàvem. Llavors anem a buscar com
també arribem a aquest petit segment de malalts, tot i sabent que doncs és, diguem-ne, més
temps, més dedicació arribar a aquest petit segment de malalts on hi haurà doncs malalts
d'aquest trauma, hi haurà un altre tipus de malalts crònics, hi ha patologia del dolor
amb malalts terminals... Aplicarien en l'acupuntura també altres àmbits que no fos la traumatologia,
doncs. Hem de poder entrar avançant cap aquí en el temps probablement, però...
A llarg termini. Sí, sí, és el procés d'anar fent a poc a poc, però diguem-ne, el gran
objectiu com a enquadrament marc en aquest foto d'avui és no anar a tot, sinó perquè
ja dic que sí que segur que per un petit lleugerament mal d'esquena també va bé, però
llavors el sistema no dona per tindre una hora, mitja hora per un petit mes d'esquena,
amb un antifermatori també va bé, doncs que prengui l'antifermatori i ja està.
Però en aquell cas que tot l'altre està fracassant i buscar una alternativa coadjuvant
que arribi en aquell sostre que no hi arribem de curació, doncs en aquest selectiu grup
de pacients és on, almenys a nivell de la nostra organització, a nivell privat, doncs
cadascú pot fer el que vulgui, però a nivell del sistema sanitari públic o de les
nostres instal·lacions i els nostres recursos, doncs coadjuvar-ho amb això reservant-ho
el que necessita perquè l'altre està fracassant.
Està bé fer aquest aclariment perquè és el que diu, a vegades algú pot tenir
doncs un dolor temporal, que no ve d'una lesió, sinó de qualsevol
tenim allà i mira, em fa mal els ronyons, no? Allò que diem col·loquialment, a veure,
no pensant que ens faran aquest tractament d'acupuntura.
Estem parlant de persones que probablement porten anys visquent amb dolor i això
només ho saben aquests pacients el que significa en la seva vida.
persones que ja arriben a un punt de resistència del dolor que és que no pots més, no?
Sí, bé, o potser probablement en el temps no cal perquè ja ho anem detectant.
Però les prioritats anirien per aquí, clar, les persones que porten més temps patint.
Sí, sí, sí. Jo vull dir que, o sigui, aquest és, aviam, diguem-ne, l'acupuntura,
si tu miras els manuals i la literatura existent, com hem dit abans, doncs a la Xina fa molts anys que es tracta
i té una cartera de, unes indicacions molt grans.
Per tant, diguem-ne, doncs a nivell privat o a nivell d'un centre d'acupuntura només dedicat a això,
però probablement per patologies molt menors també utilitzen l'acupuntura.
Nosaltres no hem anat amb això per fer això,
i a dir, doncs ara hi haurà dos tipus de tractament, no ha estat la nostra filosofia en aquest moment,
sense dir que allò no va bé, que és un altre món i un altre espai,
el que nosaltres hem mirat de buscar-la i tindre l'autorització pertinent
per poder donar un afegitor en tot aquest tipus de malalts
que l'arsenal terapèutic i quirúrgic convencional no està acabant de donar els resultats suficients.
i veiem que afegint-li l'acupuntura, ni que això representi més temps i dedicació,
doncs podem arribar aquí, que si no, no hi arribaríem.
Tot l'altre, evidentment, segur que és bo,
però no estaria dins dels nostres objectius de selecció de pacients en aquest moment.
Apunta que necessita més temps, més ocupació,
no en referència a la xarxa i aquesta unitat, flamant unitat,
sinó en general jo, i comptant que tenim un especialista sovint,
he sentit dir que no només des d'un punt de vista, diguem-ne,
de qualitat als ciutadans, sinó també com un estalvi
i una utilització més racional dels mitjans que tenim,
que introduir teràpies com ara l'acupuntura i altres que n'hi ha
dins del que és el sistema tradicional de medicina del nostre país,
estalviaria també diners, estalviaria personal,
estalviaria després en farmàcia, d'una manera arreglada i en un futur.
Jo això ho poso sempre en molt relatiu, no hi estic molt convençut.
Jo ho apunto per si trobo que és una qüestió que també és interessant de tractar-la.
Però, per exemple, el que deia abans,
què val una caixa de 40 pastilles d'antiinflamatori amb diner
i què val un hospital de dia, que vol dir que és una camilla,
l'utilització d'una camilla amb un personal d'enfermeria que està allà,
després la neteja, el manteniment i l'emmultitució d'aquesta sala,
més el metge especialista que està fent la sessió
i la mitjoreta o una horeta que entra, que entra, que canvia, puja i baixa,
s'ha de dir que cada malalt.
I això multiplicat per cada pastilla, diguem-ne,
per les 12 o 15 vegades que s'hauria de fer de primer mig un tractament.
És molt més car, molt més car.
Però en conjunt, pensant en la despesa sanitària que tenim a la Seguretat Social i tot plegat?
És inabordable des del punt de vista d'agafar i dir que moltes de les patologies
que realment avui tens l'alternativa de la química, d'una medicació,
i d'una petita visita, la puguis fer amb acupuntura.
Jo crec que és absolutament inabordable, si algú,
perquè des del seu punt de vista, no ho sé, de confort, de tranquil·litat,
li agrada més que no pas la tració química, que també està a dins en l'ambient
de persones que s'hi troben més còmodes, jo el puc acceptar com a fantàstic.
Però lògicament tot aquest temps de despesa i de temps,
no crec jo que no el pot absorbir el sistema sanitari públic.
Llavors, el tema de sanitària pública de reservar-se, penso,
o almenys ha estat la nostra decisió en aquest moment,
reservar-lo com coadjuvant complementari
en aquell selecte grup de pacients
on creiem que és necessari perquè no arribem d'una altra manera.
Doctor Sánchez.
Sí, estic totalment d'acord.
És més, l'acupuntura, fins que no arribi a ser una ciència,
fins que no es demostri mitjançant una sèrie d'estudis científics
i es demostri per quina raó cura,
fins que no entri dintre de la universitat,
tot això estem encara anys llum de poder-ho aplicar a la sanitat pública.
Evidentment, primer hi ha altres coses, com és investigar al respecte,
que s'inclogui, si cal amb el temps a la facultat,
que sigui una assignatura i a partir d'aquí ja serà una especialitat,
evidentment, i entrarà dintre del tractament hospitalari i ambulatori.
Però ara per ara...
Però dins de la universitat, dins dels estudis arreglats de medicina,
la universitat i és perquè la formació...
Els han estudis reconeguts, lògicament.
La formació avui amb metges que tinguin l'especialitat d'acupuntura
o el coneixement, la capacitació en acupuntura,
es fa a la universitat, es fa a la Universitat Central de Barcelona.
És a dir, que està dins el món universitari
i està reconegut i acceptat dins el món universitari.
no està incorporat a les assignatures arreglades
del que serien les ciències de la salut,
de medicina, infermeria, etcètera.
Jo crec que el temps, totes les coses,
igual que tot el arsenal terapèutic
i també procediments quirúrgics,
acaben tenint el seu post i la seva indicació.
I com tot, moltíssimes coses, jo què sé,
els massatges són bons o dolents?
Són bons, que ningú creu que no n'hi ha.
Però no vol dir que ho haguem d'acuarir tot amb massatges, no?
Evidentment, i després dius,
escolti, que el massatge pot estar incorporat,
el massatge, dins el sistema sanitari públic,
perquè és una cosa que és bo?
No, el que es tracta és que sí.
Els viatges al Carip també són bons, no?
El que es tracta és que aquella contractura intensa, dolorosa, etcètera,
que a més a més de posar-li calor
i de posar-li l'electroestimulació i no sé què,
cal fer-li un massatge en aquell malalt,
en aquella, potser també se li ha de fer un massatge.
Doncs en aquell malalt concret,
que no millora amb tota una sèrie de qüestions quirúrgiques,
també se li ha de poder fer l'acupuntura dins el sistema
perquè acabar de redonir
i acabar de poder donar-la solució
a un problema que no tenim.
Tot l'altre s'ha de fer fora, és bo,
però fantàstic,
però no està dins el sistema.
El que està clar és que si posem nom i cognoms i cara
el malalt que pateix dolor continuadament i d'una forma crònica
i li arriba aquest tipus de teràpia que li serveix,
ja és vàlid.
Sí, clar, hem d'anar amb aquests.
Nosaltres hem d'anar a això, hem d'anar al malalt...
No hem de deixar...
Es tracta d'intentar arribar fins al darrer recurs que pugui haver
per no deixar tirat mai cap malalt en aquestes circumstàncies.
L'acupuntura pot estimular la tasca dels futbolistes?
On clavaríem agulles?
No dic de vudú, dic d'acupuntura, els jugadors del nàstic.
Però això seria en rotllo vudú, eh?
En rotllo vudú, sí, perquè...
No seria en rotllo acupuntura.
En rotllo acupuntura com una mica complicat.
Fem una porra, ara la farem amb els oients.
S'atreveixen amb un resultat?
Jo estaria contentíssim amb un 1 a 0.
No, jo crec que un 2 a 0.
Un 2 a 0.
És més optimista.
El doctor Sanchis és més optimista.
Doncs ja veurem, ja veurem el resultat demà.
Ja els faré una trucadeta, a veure qui ha guanyat la porra.
No regalo res, eh?
Era només curiositat.
Moltíssimes gràcies i un plaer.
I naturalment, enhorabona per aquesta iniciativa.
Molt bon dia.
Gràcies.
Adéu-siau.