Fins demà!
David Serra, molt bon dia!
Bon dia!
Benvingut, quina cartellera més plena que tenim.
Així com les dues últimes setmanes venies de Sitges amb els deures fets,
aquesta setmana, de les que estrenen, em penso que no n'has vist gaire.
És a dir, d'aquests dies, repel·lents que especularem,
però que ens encanta perquè així critiquem molt
i fem l'exercici que practiquem tots molt sovint,
que és parlar del que no sabem, però vaja que...
Poders mentals, proyeccions...
Pel·lis que es van estrenar la setmana passada, les has vist?
Has vist la de Michael Jackson, que ja també és molt.
Sí, sí, totalment.
És un mèrit.
I, en fi, tenim a Víctor Navarro, que sembla que ha pogut combinar-se
o arreglar-se una miqueta el tema dels seus horaris
i properament és possible que torni a incorporar-se a aquest espai del cinema.
Avui el tenim a Córdova, fent la primera fira espanyola de videojocs.
Una novetat i, ni que sigui breument,
intentaríem establir contacte amb ell perquè ens posi en antecedents.
Molt bé.
Una de les pel·lícules que ja fa dies que es destaca és El petit indie,
ve signada per Marretxa i és una manera molt i molt particular de fer cinema.
¿Sabes de alguien que me pueda dar un trabajillo?
¿Te has metido en problemas?
Dentro de un par de carreras hay los perros que son seguros.
Jo diria que Marretxa és d'aquells realitzadors que té un públic molt fidel
i un altre públic que no és ni públic perquè l'ignora,
perquè té una manera de fer cinema, diguem-ne que molt particular.
A veure, Marretxa t'agrada molt, no?
A mi Marretxa, a veure, hi ha moments que em pots resultar irritant.
És que d'arribar el moment, tens raó.
A veure, jo el respecto molt perquè penso que és un d'aquestes rara savis del nostre cinema
i a més Marretxa hi ha un, no hi ha ningú més,
o sigui, és un seguidor d'un cinema lliure,
és un cinema fet en petits moments, petits mitjans,
grans actors, moltes vegades per fer silenci,
que és on realment els actors moltes vegades es posen de relleu tota la seva sabidoria,
escènica.
El silenci diu molt, però a la ràdio no ho podem practicar.
Clar, ho puc intentar, eh?
No, que tancaran, no es pensaran que ha estat allà.
Marretxa.
No, és important perquè és una pel·lícula que parla de la ràdio,
parla de sensacions i a mi em ve molt de gust veure-la
perquè, clar, aquí ha reunit l'Eduardo Noriega, el Sergio López,
l'Eulària Ramon, que és una gran actriu,
el Mar Soto, que és l'adolescent d'escobriment d'aquesta pel·li,
i parla de la pedifèria.
I veig una pel·lícula curiosa perquè ha sortit de la lectura d'un dominical,
no d'un dominical, de la revista de les cultures de l'avantguàrdia,
les cultures, ho podem dir directament,
d'un reportatge que van dedicar a aquesta ràdio
i a partir d'aquí, Mar, que com a rara avis que és,
va haver-hi la possibilitat de parlar d'aquests paisatges
que ell retrata amb tota naturalitat
i saps treure el potencial tant del silenci com dels sorolls ambients
com d'una realitat que moltes vegades és marginal.
Pel·lícula d'emocions...
Sí, i el que tu saps és que si vas a veure aquesta pel·lícula
saps que vas a veure, no? Hi ha sorpreses.
Sí.
On podem tenir sorpreses?
Doncs en una altra pel·lícula que s'estrena,
que és Castillos de Carton.
Bona, què tal?
El títol és el mateix de la novel·la del Modena Grandes
i la resolució a la pel·lícula...
No sé què dir-te.
Doncs aquí, així com el Marretxa,
les sorpreses no les tens perquè Marretxa és molt fidel
a la seva manera de filmar,
aquesta és una pel·lícula del Salvador García Ruiz,
ja té quatre pel·lícules a la seva filmografia
i la veritat és que el curiós és que ha utilitzat actors
que ara estan de moda pel tema de les sèries
com són l'Adriana Ugarte i el Nilo Mur,
i el Durán també,
i, bueno, a mi la novel·la de l'Adriana Gessin
no em va agradar,
és una novel·la ambientada dels anys 80,
parla precisament d'un triangle,
una història així com molt passional,
a mi no m'ha semblat molt...
Un diuen-lo una mica fals, una mica forçat.
Impostat, molt literal.
Això a la vida real no passa,
a la vida real passa això i molt més,
però que no t'ho acabaves de creure.
I era una mica, no sé,
tenia una...
Soso, podríem dir,
o sigui, li faltava una mica de...
Sí, doncs jo diria que la pel·lícula
també peca de sosset.
És una intuïció.
Jo, de totes maneres,
soc complidor,
l'aniré a veure,
m'escaparé,
probablement el mateix dia
que vaig a veure la de Marretxa,
per contrastar.
Hi ha un altre títol
que, bé,
no la posen malament
els que hi entenen,
que és la d'Adam.
Bé, no pinta malament.
No, a veure,
ara s'estan arribant moltes comèdies,
és el moment,
potser és l'època,
arribarà el Nadal a Villat,
la Tardor,
i pel·lícules,
doncs bé,
que parlen del tema de les relacions.
En aquest cas,
la Rariti,
per dir-ho d'alguna manera,
és el protagonista
que té la síndrome
d'Aspergeren
i que és una mena d'autisme
i a partir d'aquí
ha descobrit,
perquè evidentment,
com deies tu,
no l'he vista,
però la crítica nord-americana
no se l'ha carregat
com d'altres.
És una pel·lícula
que pot estar francament interessant
des del punt de vista
de la nova comèdia nord-americana.
A veure,
la setmana evident
parlarem molt d'aquestes pel·lícules.
També tenim una pel·lícula
de joves
es titula Trash.
Oye,
Cristiano ha perdido el vuelo
y era por si quieres
acompañarme a la eco.
Mamá también viene.
Es un drama,
una pel·lícula de joves,
la de Castellós de Cartón
també,
ens presenten aquests planos
de la joventut,
diferents,
no sé,
què tal?
Un drama,
a vegades forçats.
Són pel·lícules de risc,
però són pel·lícules
que si no et dones
l'enfoc adequat,
que moltes vegades
depèn també dels actors.
Éròscar Jaenera
per mi és un gran actor.
És un gran actor.
És un tros d'actor.
M'he sembla
que també surt
el David Selvas,
també actors
televisius catalans,
de l'Auditoriac,
i no sé si surt
algun altre actor,
però la veritat
és que és una pel·lícula
que parla de les drogues,
barreja temes
de trasplantaments,
una mica
recargolat,
no?
Bé,
fem una pel·lícula
amb aquests arguments,
amb aquestes històries
que a priori,
però després
estan com a malresoltes,
potser?
Fa por,
fa por perquè realment
no hem tingut
cap pel·lícula meritòria
des d'aquesta
nova fornada
de comèdies
o pel·lícules dramàtiques
ambientades
en el món juvenil.
Seguim repassant
la cartellera,
les pel·lícules
que s'estrenen,
també parlarem
del que no s'estrena
i la veritat
és que ens sap
molt de greu.
Hi ha una pel·lícula,
El destino final,
que no sé jo
aquesta com pinta,
però adient
per una nit
de Halloween
o de castanyada.
¿Cuántos años
tiene este sitio?
Ni idea.
Tranquilo,
para eso
está la valla.
Tenemos que salir
y vamos a morir,
va a haber un accidente.
¿Qué?
¡Has perdido la cabeza!
Lo diste antes
de que sucediera.
Terror en 3D.
Doncs sí,
bueno,
a veure,
és la quarta ja,
a mi m'han començat
a cansar
en una sèrie de pel·lícules
que tenia certa gràcia.
Va a dir que t'arriba un elefant
en 3D
i sense 3D.
Bueno,
depèn de un públic aquí
que suposo
que no voldran
posar-se les gafes
aquestes
per veure la pel·lícula
amb els efectes especials
que estan perfectament
orientats
de cara a generar
aquest avançament
de la mort,
que a l'amor
no se la poden enganyar
i llavors són històries
de joves
amb bestieses
unes animalades
molt importants
en la qual
intenten defugir
l'amor
quan l'amor
està allí
i a l'amor
no se la enganya.
Jo les he vist totes
i sincerament
jo l'han d'avorridetes
al final.
Saps una mica
que em provoca més por?
Digues.
A mi no em provoca por
el que planteja pel·lis
com aquesta
de sin nombre
i com aquesta
del destino.
A mi em planteja por
les pel·lícules
com aquesta
de sin nombre.
Això sí que fa por.
I tant.
mira
ya sé por qué
vos quieres hacer
este viaje
pero
todavía no sé
por qué yo tengo
que hacerlo.
Ella
se estaba arriesgando
por una vida mejor.
No hay nada
para vos, Aira.
Nada.
Él
estaba atrapado
en un mundo
de brutalidad.
Pero cuando
quiso dejar atrás
su violento pasado
los suyos
le pusieron precio
a su cabeza
y conoció
a la única persona
que cambiaría su vida
para siempre.
A la bruja
con voz de miedo
vas a llegar
a los Estados Unidos
pero no de la mano
de Dios
así no de la verdad
de Dios.
Pel·lícules
que fan por
perquè la realitat
es traspassa
a la pantalla
en aquest cas.
Sí,
tenim l'ausència
de la vida loca
aquest documental
tremendo sobre la...
No la fan a Tarragona.
No la fan a Tarragona.
A Barcelona
han aprofitat
per estrenar-la
i aquí tenim
aquesta història
que parla
de les mares.
És una pel·lícula
d'anúncia
directament.
Doncs probablement
és el producte
més interessant
des del punt de vista
ideològic
de la cartellera.
Una pel·lícula
que també probablement
o malauradament
durarà poc
i que tenim
que aprofitar
la dirigida
per un director
que no coneixia
més granitxada
per ell
que és el Cari Fukunaga
i és una pel·lícula
que retrata
aquesta violència implícita
que hi ha
en els moviments
migratoris
en com s'implanten
aquestes màfies
de poder
de falsa germenament.
Una pel·lícula
a descobrir.
Realment
contrasta
amb tot el que
hem estat parlant
fins ara.
Hi ha una altra pel·li
que es trenen a Tarragona
però no hi dedicarem
gaire temps
perquè volem parlar
d'altres
que és
dance movie
d'espatar
reten la pista
quasi que no.
No parlo.
Hi ha una altra
i una altra.
La de Home Dulce Hogar.
Home Dulce Hogar.
No tenim
la de Home Dulce Hogar
en aquest moment.
No la tenim
però jo puc dir
que aquesta pot ser
un descobriment
perquè és una pel·lícula francesa
que
han destacat
que és una pel·lícula
molt interessant
perquè parla precisament
d'un món
d'una persona
que viu al costat
d'una autopista
que mai s'arriba
a construir
fins que al final
arriba a les màquines
es comença a constituir
i hi ha qui ha dit
la crítica
jo no l'he vista
que en retorna
el millor
del cinema
i el jaxtatiu.
Això per mi
ja mereix
com a mínim
apropar-me
i després la setmana vinent
dir si és veritat o no
o què m'ha semblat.
Molt bé.
Doncs ja ens en parlaràs.
Si has vist la pel·li
de Michael Jackson.
Sí.
T'ha agradat.
T'ha agradat.
A veure.
M'he he d'explicar.
Diuen que a la gent
que li agrada Michael Jackson
que ell es gaudeix moltíssim.
És un producte
directament
creat
des del punt de vista
de reaprofitar
tota la inversió
que vam fer
econòmica
i artística
en aquesta gira
mai realitzada
de Michael Jackson.
Potser
perquè el director
en lloc de ser pamfletari
ens ha donat una imatge
del Michael Jackson
amb una certa distància
i fins i tot
un cert pudor
perquè no hi ha entrevistetes.
No és una pel·lícula
realment
que vagin
a
a donar-li
més cova
a una figura
que de per si ja
no la necessita
sinó que
fa un apropament
a distància.
és veure aquest artista
amb els seus 50 anys
en ple d'energia
i com contagia
la seva presència
contagia
de màgia
de ganes
de llançar endavant
un espectacle
que hem de dir
que mai
va acabar de realitzar-se.
I aquest punt
necrològic
del documental
però a la vegada
molt optimista
és el que jo
he valorat
positivament
i a mi m'ha semblat
un apropament molt digne
i no les tenia
totes amb mi.
Hi ha una altra pel·lícula
que es va estrenar
la setmana passada
que dius que té
els dies comptats
i que l'has vist
que si algú vol
que vagi aquesta setmana
perquè probablement
la setmana que ve
no hi serà.
L'imaginari
del doctor Parnassus.
Vam parlar molt bé
d'ella,
dèiem que era una pel·lícula
de Terry Gilliam
per amants del cinema
de Terry Gilliam
però que és un cinema
de mai més
el cinema de Neverland
és un cinema fet
des de la innocència
d'una persona
molt madura
una pel·lícula
que no busca agradar
però sí que fa
un elogi
de la imaginació
i de les grans
interpretacions
i una reivindicació
precisament
d'això
de l'imaginari
de la capacitat
de fabular
i de contar històries.
No entenem
l'absència
d'una pel·lícula
molt esperada
i que en principi
ja m'imagino
que ompliria sales
jo no hi entenc
d'aquest negoci
però vaja
l'obra mestra
de Miyazaki
Mi vecino Totoro
i no la fan
aquí a Tarragona
doncs mira
és una ausència
que jo desitjo
que a la sala
socine
en un moment donat
aquesta injustícia
de no tindre
aquesta pel·lícula
que s'ha reestrenat
i que és
l'origen
de tota una sèrie
de revolucions
pensar que
John Lasseter
el creador
de Toy Story
doncs quan se va sabent
que Miyazaki
hi era
a la factoria Pixar
diuen que va baixar
com una centella
perquè és el seu ídol
era com tocar Déu
perquè Miyazaki
és un punt i a part
dins del món de l'animació
encara fan
utilitzen les ceres
encara utilitzen el pincell
i el guió
i els personatges
unes històries
que són
autèntiques
en si mateixes
inenarrables
o sigui
és un cinema
extraordinari
obra mestra
i la pel·lícula
de Totoro
té
ja gairebé
20 anys
o sigui
és una pel·lícula
que ara mateix
és legendària
que es va estrenant
el seu dia
sí
i que jo vaig veure
i recordo
que la vaig veure
en una sessió
que es va fer
al Festival de Sitges
i tots vam descobrir
un cinema d'animació
que res tenia a veure
amb els Haley's
els Marcos
sinó que era
potenciar
totes les possibilitats
narratives
que tenia
l'animació
en aquell moment
home
de les primeres pel·lícules
segurament
veuríem allò
amb tots els aspectes
un toque Heidi
res a veure probablement
amb Porco Rosso
o el viatge de Shihiro
però és una pel·lícula
que calia veure
és que és l'origen de tot
era l'origen de tot això
no és Shihiro
però viatges
diu Víctor Navarro
sabeu que té la cadira
aquí reservada
per temes professionals
i temes acadèmics
no ha pogut estar
aquest temps
em sembla que
podrà tornar
a aquest espai
i avui el tenim a Còrdoba
perquè no s'ha volgut
perdre la primera fira
de videojocs
i allà està
Víctor
molt bon dia
hola bon dia
què tal
doncs molt bé
i tu ja a Còrdoba
fa una estoneta
que has arribat
i has pogut veure
alguna cosa
d'aquesta fira
ja ha arribat
tot just quan obrien
i portem una horeta
i he de dir
que hi ha un ambient
bastant al·lucinant
per només portar
una hora de fira
jo n'hi do el moviment
que ja
us sento bastant malament
en algun moment
es talla la connexió
serà culpa del meu mòbil
segurament
doncs ho assumirem
escolta
amb resignació
Víctor
una primera fira
del videojoc
que és estrany
que no hi hagués una altra
que s'hagin esperat
tant de temps
per crear una fira
del videojoc
ja tocava
ja tocava
considerant el pes
que té la indústria
la mira que té
la quantitat
de diners que mou a l'any
i no sé
que comencen a haver
desenvolupadors
aquí
l'estan potent
no sé si heu comentat
alguna vegada
com estic desconnectat
el cas del Castellbari
que s'està fent a Madrid
que és un lloc
de gran superproducció
que el tenim
res
a un tret de pedra
com es diu
o sigui que
acaba
i és una bona notícia
de totes maneres
no hi ha dubte
què has pogut veure fins ara?
a veure
explica'ns
doncs mira
el més interessant que he vist
una cosa molt curiosa
és una mena de mico
per la Playstation 3
un joc que es diu
iPad
com mascota per l'ull
en el que fem servir
una càmera
épica webcam
d'aquestes de consola
i sortim nosaltres
i a la vegada
un mico fet de l'ordinador
que està interactuant
amb nosaltres
què dius ara?
i dibuixem
sí sí
és bastant
una cosa per la canalla
no ens enganyem tampoc
però jo m'he estat
jo era divertidíssim
dibuixant
el mico
agafava el meu dibuix
el dia reproduia
i era en el pantinat
i comprava amb roba
no sé
m'ho veies la mà
i el mico passeia la mà
i parlava
molt interactiu
molt divertit
i jo penso que això
pel cavall
serà tot un éxito
que veus amb el nom
i fet
que m'ha agradat moltíssim
ja tinc el videojoc
per la Flàvia
Víctor
per la meva filla
jugaré jo també
m'alegro de sentir
home
jo deus
és virtual
potser és una reproducció
de la PSP
bueno
la vida
hem t'he quitat al Twitter
hem t'he quitat al Twitter
o sigui
tampoc està tan
perdut
molt a prop
estic pensant
més coses
per aquí
doncs el més curiós
és que veig
que hi ha
molt de
de torneig
de competició
hi ha
del karaoke
aquest el lip
de la play
de la
Xbox
perdó meu
sí
del
5 star mecano
per la play 3
del joc de ball
aquest que ja hem parlat
alguna vegada
que jo
al meu temps
em dedicava
no ho sé
fins i tot
hi ha com un gran
feinbol virtual
que va la gent
amb pistoles
amb lasers
que no sé
no sé ben bé
com funciona
però jo veig
gent corrent
per aquí cap a un cantó
i cap a l'altre
passant-se amb lasers
m'imagino que estaran jugant
no sé
no s'hauran tornat bojos
i com a ambient
creus que és una primera edició
que plega prou gent
potser
jo espero que sí
si el que portem
fins ara és indicatiu
jo crec que la gent
respondrà molt bé
i que això
espero que sigui tendència
no quedar-nos només
amb aquesta fira
sinó que sigui una
com els festivals
de cinema
fa poc vam tenir
el festival de Sitges
aquest any sí que vaig poder
anir només un dia
però vaig estar
i jo veia aquest ambient
i veia que això és una cosa
que es reprodueix
a diferents ciutats
de tot l'estat
i ho pensava
i per què no podem tenir
com fires
festivals de videojocs
doncs a 3-4 punts importants
i no sé
que hi hagi aquest ambient
de festa
de compartir
un producte cultural
que al cap i a la fi
ara per ara
és el més important
molt més pasta
i el que es replega
el públic més diferent
és que al·lucinaríeu
de la quantitat de gent
i la varietat de gent
que hi ha per aquí
hi ha molts xavos
de 6 jocs i tal
però hi ha gent
que no t'imaginaves
tu jugant a videojocs
una mica el que passa
amb el Saló del Com
i el Saló del Manga
a Barcelona
que se celebra aquests dies
que ja és una cita habitual
i que ha plegat moltíssims aficionats
exacte
i que sobretot
aquest ambient festiu
avui en dia
no ens enganyem
amb internet
és molt fàcil
tenir informació
al moment
i estar
sobreactualitzat
però aquesta trobada
aquest ambient festiu
aquest celebrar
una afició comuna
compartir un producte cultural
és el confort
d'aquestes coses
dels actius de cinema
del Saló del Manga
del Saló del Còmic
i ara per fi
ja podem dir
que tenim una fira
bastant lluny de Tarragona
aquí quan estic dient
que vinc de Tarragona
diuen
eh
tu em quedes a Tarragona
sí, sí
segurament seré l'únic
que ha sortit tan lluny
però bueno
crec que ha valgut la pena
i sobretot
per fer la connexió
amb vosaltres
i sentir-vos una altra vegada
que ja tenia mono
ja t'ho vaig dir l'altre dia
no, nosaltres també
nosaltres també tenim ganes
que tornis
jo cada divendres
a aquesta hora
automàticament
estic els alumnes
i començo a parlar de cinema
i diuen
aquest tio què fa?
és que tinc l'àbit ja
i
Joana no sé què
David
miren com si estigues
Víctor
t'estem esperant
o sigui que
tu ja ho saps
et vol el cor cap a la ràdio
això està molt bé
Víctor
que aprenguis molt
que t'hi fixis molt
que això ens ho has d'explicar després
d'acord?
a veure si puc venir
la setmana que ve
faré tot el possible
per tenir un foradet
encara que sigui una hora
el divendres
i us explico ja amb més calma
tot el que ve
i tot el que apunti
ens posaràs al dia
que la ràdio no es veuen
però bueno
les podem compartir
ens posaràs al dia
que tinguis un molt bon cap de setmana
en aquesta fira de videojocs a Còrdoba
gràcies Víctor
igualment
vinga adeu adeu
adeu-siau
que vagi bé
i a Còrdoba
que ve ara a Còrdoba
allò una fira
no està gens malament
per jugar
una fira per jugar
per jugar
si et xerries tu
molt bé David
doncs tenim la cartellera
més o menys arregladeta
i ja com sempre
cinema militant
amb la pel·lícula
Sin Nombre
Fantàstic
cinema més introspectiu
pel·lis que no anirem a veure
en fi
és com ha de ser una cartellera
David Serra
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
i molt bon cinema
i bon cap de setmana