...
Anavel Lambea, molt bon dia.
Bon dia.
Està aquí de miracle perquè em diu
que fa un solet i una cosa,
que dic quasi que surto a la biblioteca,
dic que vaig a la ràdio i em quedo una estoneta
prenent el sol en alguna terrassa.
Sí, estima que es nota molt.
Si no vinc...
Mira, si diguessis que vas a fer papers,
sempre pots dir, ui, hi havia molta cua,
fixa-t'hi, tres hores per aquí, és evident
que si no arribes, no arribes.
Escolta, ens portes art i filosofia avui?
Sí.
Però tu ens estimes, de veritat?
Ens estimes?
Home, per favor, si són una xulada els llibres que porten.
Déu, sabia que l'havia de provocar perquè digues això.
Doncs sí, perquè l'art i la filosofia ja va temps
que va deixar de ser aquella cosa ferragosa
que només interessava a quatre
i ara ens desperta els sentits,
a banda de despertar el nostre cervell.
Sí, sí.
Vaja, a mi, com que són dos temes preferits,
no?, tinc preferència per aquests temes,
doncs dic, mira, avui portaré coses meves
en una secció molt particular meva.
A veure, aquest primer és el que diràs?
Que diu l'amor, la soledat?
Perquè això, més que filosofia, sembla un drama, eh?
No, no, no, no, no, mira, he portat dos del mateix autor,
que és l'André Comtes-Ponville, té un cognom així una mica...
De filòsof.
De filòsof.
De filòsof clàssic.
A veure, he portat aquests dos, de fet no són allò...
Ara em diràs, he portat aquests perquè, mira, perquè sí.
No, no, perquè sí.
Vull dir que he portat aquests dos,
però que aquest home té molta producció.
no és que acabin de sortir aquests llibres.
De fet, un...
A més, és un autor per tots els públics, no?
És molt divulgatiu, aquest home.
A veure, que no és una persona que faci els llibres
com per...
perquè és amb voluntat divulgativa,
però és que realment ell té una manera de parlar
i d'explicar les coses que jo trobo que ja és divulgatiu.
Saps què passa?
Que és molt difícil no saltar la ratlla del llibre de filosofia
al llibre d'autoajuda.
Per tant, ja està bé que aquests autors, doncs,
no converteixin aquests pensaments en llibres d'autoajuda,
que està molt bé, però són una altra cosa.
No ho són.
No són els Marina ni autors d'aquests.
No tenen cap voluntat de ser llibres d'autoajuda.
Jo he portat en concret aquest autor,
però aquest autor pertany a una generació
de nous filòsofs francesos
que ara mateix estan molt a primera línia.
I molt prestigiats, a més a més, eh?
Que són ell i el Michel Onfray
i el Luc Ferry com...
A més són polèmics, eh?
Sí.
Diuen cosetes que després creen reaccions i estan molt bé.
Clar, que de fet és el paper també del filòsof,
de reflexionar i de fer moure a la gent,
que no facis les coses tipus borrego,
i que pensis les coses, no?
Llavors, en aquest cas, dic que he portat aquests dos
com podria haver portat...
Alguna vegada he portat l'Onfray, el Michel Onfray,
i alguna vegada també he portat el Luc Ferry,
perquè estan en aquesta línia ara, no?
Llavors, en concret, aquest de l'amor-la-soledat,
per exemple, o aquest de la felicitat.
Un es diu l'amor-la-soledat
i un altre es diu la felicitat desesperadament.
Trobo que, bé, per un dilluns...
Llavors, anima...
Clar, aquest de la felicitat, per exemple,
és una conferència que ell va fer el 99.
I què ve a dir de la felicitat aquest filòsof?
Ell el que va fer és, per això,
com que és una conferència del 99,
ell reflexiona sobre que la felicitat
sempre ha sigut un tema que ha tractat la filosofia
des del principi dels temps.
En canvi, ell va veure que els filòsofs contemporanis a ell
no s'estaven preocupant gens d'aquest tema.
L'havien deixat totalment a banda,
com si la felicitat ja no fos un objecte d'estudi de la filosofia.
Sí, com si fos una cosa menor, no?, parlar d'això.
Sí, l'havien deixat més a la psicologia...
Molt vulgar, parlar de la felicitat.
Parlem de coses més elevades.
No, no, o sigui, això és un gran tema,
realment, inclús com diu Woody Allen,
tothom la persegueix,
és tan democràtica la recerca de la felicitat,
tan democràtica perquè realment arriba a tothom,
tothom vol això, no?
Per tant, per què no ens hem de preocupar d'aquest tema, no?
Veus que són llibres curtets, vull dir que el nivell...
Amb lletra...
Sí, és un nivell de conferència
i no és una conferència superpesada
perquè aquests tios parlen d'una manera molt de tu a tu,
sense tenir cap intenció de ser autoajuda.
No parlen de l'autoajuda en cap moment, no?
No és com aconseguir ser feliç, no?
Ell reflexiona sobre com és que pensem, no?
Tothom perseguim això perquè...
Anabel, un parèntesi.
Llibres així tipus, com aconseguir ser feliç, existeixen.
Sí, i a més no sé si has escolletat, jo no sé si has escolletat algú.
Ja per curiositat m'he anat algú i quan acabes
se't queda una cara de bleda i dius
bé, i què m'està aportant?
Res, jo crec que aquest tipus de literatura
és per un tipus determinat de persones
que potser no accedeixen a un altre nivell
perquè no poden o perquè no volen
i que en un moment determinat necessiten frases
d'aquelles de sopa d'all.
A veure, les frases i la cita són inspiradores
per a moltes persones.
A vegades una cita et pot inspirar, no?
A estimular-te el cervell i que pensis una mica
però al final la cosa de la recepta
jo crec que és millor fer les teves putingues
per tindre idees alienals, no?
Clar, el que passa és que per arribar a fer les teves receptes
necessites una base.
Doncs aquest senyor.
Aquest senyor, per exemple, és fantàstic.
Però què ens ve a dir de la felicitat
a banda de que és molt democràtic i m'ha agradat molt això?
No, vaig a llegir...
És veritat, és molt democràtic.
No, no, és que jo no ho havia pensat mai
i m'ha agradat molt, com ho has dit.
Bé, això que és molt democràtic ho he dit jo.
Ah, és teu?
No.
Per favor, que em poso de peu, que tenim una filòsofa en cierres.
No, ell realment diu, t'ho buscaré exactament
perquè diu, no, ara no ho trobo.
Ara no trobes la cita inspiradora.
Però ve a dir exactament això.
Que tothom té dret i té possibilitats de trobar-la.
I que tothom la persegueix independentment
d'on estiguis, quina raça, quin nivell social.
O sigui, és absolutament una de les coses que tothom persegueix.
Però em fa molta gràcia, m'agradaria llegir un tros d'aquest de l'amor-la-soledat
perquè penso que reflecteix molt el tipus de missatge que dona.
Llavors, per exemple, ell és una de les coses que explica el llibre.
Diu, uno de mis amigos, que andava por los 40,
me diu un dia, cada vegada que m'enamoro
lo hago como si fuera la primera vegada.
Yo sentía pena por él.
Eso quería decir que no había aprendido nada.
Por el contrario, para mí, fue diferente cada vegada.
Creía cada vegada menos en la pasión y más en el amor.
¿Qué?
El conservador, ¿no?
És l'edat.
Llavors, he estat reflexions sobre...
I tot va així, ¿no?
Sí, sí.
Sobre la sexualitat, l'amor...
Jo pensava que seria allò que m'he trobat una mica allò pausadet, no?
Bé, bueno, després se la llegeix tot, eh?
Perquè diu altres coses,
però en el sentit que, ostres,
si tu cada vegada que fas una cosa
amb 40 anys la fas com si fos la primera vegada,
malament anem.
Perquè tu has d'aprendre cada vegada.
Al final ve a dir que
creu cada vegada menys en la passió i més en l'amor,
però d'una manera molt apassionada.
O sigui, no vol dir que no hi hagi passió amb l'amor.
L'amor, després de llegir, s'ha d'ampliar, eh?
Ho entenc, ho entenc.
O sigui, però ell ve a dir que
de cada pas que dones, evidentment,
has de treure alguna cosa.
No pot ser que cada vegada t'enamoris
com la primera vegada.
I això és un error.
T'has d'enamorar d'aquella persona
de la manera que et pertoca.
Que toca, que toca en aquell moment.
Amb la teva trajectòria, la teva experiència.
Ah, veus?
Veus? Ara ho estàs explicant i ara ho entenc.
Però, clar, m'ha deixat impressionada la frase,
perquè dic, ah, no m'ho pensava que aquest home anés així.
Però dius, home, com la primera vegada, no,
perquè no tens 15 anys,
i perquè has tingut altres parelles abans,
i perquè coneixes altres coses.
Llavors, has de veure la persona que tens al davant.
I la persona que tens al davant
és diferent a les altres.
Per tant, no pots enamorar-te sempre,
com la primera vegada.
Perquè m'has agafat sense aplaudiments de plàstic, eh?
Si no, te'ls posava ara mateix,
perquè m'has impressionat, de veritat, Anabel.
Que xulo aquest títol.
Jo també sabria fer-lo.
M'encanta aquest títol.
Ara passem a l'art, eh?
I, clar, això és una frase que es diu molt.
Ah, sí?
Això també ho sé fer jo.
Sobretot quan algú veu...
Fa ràbia aquesta frase, diu, per què no ho fas?
Un quadre de Miró, per exemple.
Això fa molta ràbia.
Diu, i per què ho ha fet Miró i no tu?
Eh? Si t'ho haries fer-ho?
A part de que has d'explicar.
Bueno, Miró també té altres coses, eh?
Ves al darrere, no?
Bé.
Llavors, a mi em va fer molta gràcia aquest títol.
el vaig trobar molt encertat.
I el llibre el que ve a ser és entender l'arte moderno,
entrecomillado contemporani,
parlar de moderno, l'art d'ara, no?
Anècdotes i curiosidades.
Llavors, amb moltes anècdotes de coses que han anat passant
al llarg de la història de l'art,
parteix més o menys dels 60, eh?
A partir dels anys 60, va explicant absurditats que...
No?
És difícil realment entendre l'art contemporani, no?
Per gent que no té ni idea.
Llavors, ve a explicar una mica coses que et poden donar pistes...
Dona claus, eh?
Per acostar-t'hi.
I ho recolza molt amb anècdotes reals, no?
Escolta, doncs ara que han inaugurat aquí a la Fundació Caixa Tarragona
aquesta exposició que va de Picasso fins a Barcelona,
és un bon moment per llegir aquest llibre i acostar-nos-hi, no?
Clar.
A més, parla de...
Clar, realment, ara és un moment de l'art, no?
Que abans hi havia la pintura, l'escultura, l'arquitectura, no?
Clar, el segle XX ha sigut una gran eclosió d'arts diferents.
Llavors, clar, això també es fa difícil, no?
I és un moment d'experimentació,
que precisament és això la característica de l'art d'ara, no?
Que és un tema, un moment molt d'experimentació,
de provar coses noves, no?
Llavors, parla d'aquesta pregunta que es fa a tothom,
que a més a més també hi ha un altre llibre
que es va fer en el seu moment molt famós,
que es diu
Pero esto es arte?
Llavors, parla d'això.
I todo esto es arte?
I va parlant, no?
De l'arte basura, de les performance, de...
I d'una manera molt, realment molt...
amb molta fotografia perquè tinguis clar
quan parla d'una obra, de quina obra està parlant, no?
També arriba a dir que, clar, tot no està permès, no?
Tot no està permès.
Que coses que en el seu moment han sigut un trencament,
una performance que en un moment determinat
pot arribar a trencar, a moure consciències,
doncs després s'ha repetit fins a la societat sense...
I ha perdut el sentit, no?
Si hi ha un àmbit en el que el mita del vestit de l'emperador
funciona és en el món de l'art.
Algú diu que és bo i...
O sigui que realment també hi ha aquesta part de crítica, no?
De, bueno, aquest senyor va fer això
i en aquell moment va suposar tal cosa,
ara després s'ha repetit i ha perdut aquell sentit.
Per tant, això ja no és,
segons el punt de vista dels autors,
això ja no podem dir que sigui art.
però explica moltes, moltes, moltes curiositats,
moltes anècdotes molt divertides.
El títol és atractiu, jo també en sabria fer-lo,
i aquesta prepotència que a vegades mostrem
als altres cap al treball que fan altres persones,
i clar, està molt bé.
Jo reconec que hi ha vegades que és difícil
entendre
per què això és art
i una altra cosa que s'assembla molt no ho és, no?
Però com que és personal,
i probablement, Anabel, el tema és aquest,
que no cal entendre, i és personal,
i és allò que tu et suggereix o no et suggereix,
perquè per fer teories, per això estan els experts,
tu com a consumidor, és com el cinema,
quina pèl li és bona o dolenta?
És bona la que a tu t'agrada.
Per això ara hi ha aquesta línia de llibres
que intenten, amb un to, no, tornem al mateix,
no amb un to tan sumament divulgatiu
que anem a explicar xorrades, no, no, no.
Vull dir, és un to divulgatiu
perquè entenguis moltes coses,
però amb dades reals,
què va passar amb, no sé,
amb determinat quadre de Warhol
o amb determinada performance,
està molt bé documentat.
I amb aquesta línia també era aquest
que et dic d'una autora que es diu Cintia Freeland,
que es diu, però esto es arte,
introducció en una teoria de l'arte.
És un llibre molt curtet
i també explica,
ve a donar aquestes petites claus
com per entendre com funciona, no,
perquè una cosa es considera art,
una altra no, d'acord?
I amb aquesta línia d'obres d'art,
hi ha aquesta que es diu
Tras les obres maestres,
la novel·la de l'arte.
És totalment diferent, no et dona clau,
simplement parla de 26 obres en concret
i explica l'anècdota,
per què es van crear,
per què es van pintar
i la trajectòria d'aquell quadre.
Això és bonic.
Tant són curiositats, no?
Jo què sé, per exemple,
el David con la cabeza de Goliath de Caravaggio,
no?
Doncs t'explica una mica
quatre coses de Caravaggio, no?
Que era una persona amb un caràcter molt conflictiu,
que va tenir molts problemes
i que en realitat va estar,
bueno, va matar a un altre
amb un duelo d'aquells...
Sí, sí, sí.
Per lluitar per una cortesana.
Bé, total, que al final
que era un proscrito,
vull dir que va haver de marxar
perquè realment estava declarat.
Per tant, que són aquestes tafaneries
i anècdotes dels grans artistes
que interessen moltíssim, no?
I que donen molta vida.
I que després donen claus
com per interpretar obres seves, no?
Per què ho va fer així i per què no, no?
Per exemple, el David i Goliath
ja en tenia dos
i va fer un tercer.
I aquest tercer,
doncs,
pensen que com que ja el va fer a l'exili
perquè no podia tornar,
perquè realment
van posar preu al seu cap,
a més a més el van condemnar
a ser decapitat,
o sigui que realment,
doncs,
és molt diferent, no?
Llavors hi ha moltes interpretacions
de si ell...
que la cara de Goliath
s'assembla una mica a la seva,
que va voler posar coses en mà els dos,
que s'identificava amb David...
La seva experiència personal
estava reflectiva en la seva obra
i per això expliquen l'experiència personal,
no per altra cosa.
I en segons quins quadres,
doncs,
també expliquen la trajectòria
que ha tingut el quadre,
on ha anat a parar,
que de vegades ha anat a parar llocs,
doncs que no l'han donat la importància
que tenia aquella obra.
O sigui,
que també és de moltes anècdotes,
però d'obres molt concretes,
de 26 obres.
Les típiques obres clàssiques
que tots tenim en cap a la Jocònia...
Sí, hi ha la Mona Lisa, sí.
Home, hi ha alguna...
No sé,
hi ha de tots els temps,
principalment segle XVIII i segle XIX,
però hi ha de tots els temps,
hi ha anglesos,
hi ha inclús la història del Guernica,
del Cristo de Sant Juan de la Cruz de Dalí,
i ve a explicar una mica
el per què d'aquell quadre
i què ha passat amb aquell quadre.
Són tot quadres.
I encara has portat un altre, no?
Encara he portat un altre
perquè he pensat,
mira, ara portaré això,
que és difícil que es porti.
Ja que portava art,
doncs porto un llibre
sobre la nova jolleria.
Oh, que bonic, no?
Es diu Adorno,
nova jolleria,
jolleria,
i realment és un catàleg
que hi ha virgueries.
No, no,
ara veig que estàs...
Oh, sí, sí,
és veritat, eh?
No,
són dissenyadors de joies
de tot el món,
hi ha japonesos,
hi ha espanyols...
I materials inversemblants,
pel que veig de les fotografies.
Hi ha coses increïbles,
hi ha coses que són imposables,
eh?
O sigui,
que simplement és allò,
doncs suposo que...
Tema passarela...
Jo veig aquí un fermall
que és molt bonic,
però jo no me'l posaria mai.
No, però no...
A més no he vist les dimensions,
però...
Clar, no,
però hi ha coses que,
independentment del teu gust,
són coses que veus
que allò és de passarela.
O sigui,
és allò que han fet
perquè hi ha la jolleria
pel cos,
que és el que és la portada,
per exemple.
Sí,
sí,
que és com una mena
de top,
de plata,
o de...
És només,
és com si fos
una màxim polsera
per el que t'agafa el cos.
Per l'espatlla.
Sí, sí.
Això...
És com si portessis un bolso.
Com si portessis
una cuirassa de soldat romà.
Clar.
Eh, pràcticament.
Vull dir,
hi ha coses que,
ja et dic jo,
que són imposables,
realment.
Però escolta,
és un llibre...
No per gust, eh?
Sinó perquè realment...
Però és un llibre molt bonic,
Anabel, eh?
Sí.
Mira,
si hi ha...
Això què?
Són uns sostenidors,
també de jolleria.
Quina barbaritat,
quines coses.
Sí, sí.
Mare meva,
oh,
és que porta...
A veure,
només per això
val la pena agafar...
Jo faig la descripció,
Anabel,
no et posarem un compromís.
Va.
Vinga.
No,
però això...
Oh,
mirin,
són uns sostenidors
d'un material metàl·lic
absolutament guarnits
i de la part central
del sostenidor,
de cada copa,
surt un canelobra
a la taula
de la taula
de la taula
de la taula
de la taula
amb un espelma encesa.
Bé,
els lluers,
alguns,
també se'n van una mica
de la bola, eh?
Directament.
Clar,
per això et dic
que hi ha una part,
aquesta part final
del catàleg...
Unes ulleres sense vidre,
és a dir,
completament opaques
també com de plata,
és un llibre interessantíssim
i curiós.
Unes sabates de taló
de l'amè vermell
amb rodes,
fins i tot en el taló,
com per patinar.
Sí,
aquesta és la part...
A quina secció
de la biblioteca
trobem aquest llibre,
també?
Tenim el 7,
que és el número
de tot l'art
i hi ha un número
en concret
de jolleria.
No t'ho pregunto
perquè algun oient
potser està interessat
i que sàpiga
a quin prestatge ha d'anar.
Sí.
Si no és fàcil
perquè va allà
a la biblioteca
i diu adornó
i ràpidament...
Aquest ara
el tenim així
a novetats, eh?
Realment
hi ha coses molt...
És un catàleg...
Hi ha moltes coses
que et pots posar, eh?
Diguem que això són
10 o 15 pàgines.
El que és imposable.
i la resta, sí.
Jo els sostenedors
amb els canelobres
encesos i les espelmes
que vols que et digui, eh?
Inviable, completament.
No, i perquè no l'has vist tot.
No, no, ara estàs passant...
Ui, ui, ui,
però és que aquestes coses
és el que tu dius,
impossible.
Unes estructures
que són joies
que van del coll
als genolls
com una mena de vestits
enormes i estan moltes.
Fets amb roba
i amb vinils,
amb CDs.
Sí, sí.
Una cosa increïble.
Però bé,
això és allò de catàleg
que saps que...
Això és allò que deies
que parlem...
Això pot ser art o no?
Depèn de com tu miris.
Clar, això és
que el dissenyador
en un moment determinat
per fer una exposició
col·loca això,
però això no és
perquè la gent
s'ho posi pel carrer.
I, escolta,
Nabel, per acabar,
no ens has portat cap novel·leta?
Una novel·leta.
Va, he portat una novel·la.
Jo dic, ostres...
Si no se'm queixaran els oients.
Quina novel·la has portat?
He portat la nova
de l'Andreu Carranza,
que es diu
Impremta Babel.
L'he portat perquè
és un llibre que,
per exemple,
l'he imposat de matèria
novel·la sobre llibres.
Més aviat
parla de la impremta,
no?
O sigui,
la història és un
escriptor
que li ofereixen
fer la
distribució
de la novel·la,
però en format digital,
no?
Llavors,
ell recorda
que la seva família
sempre ha tingut
una impremta
durant molts i molts anys,
no?
Llavors va recuperar
tota la maquinària
de la impremta,
torna al poble
i a partir d'aquí
doncs fa una mena
de viatge iniciàtic,
no?
Tot de tornar als orígens,
de saber la història
de la família
i parla molt
sobre la força
de la paraula
del llibre
imprès,
no?
Ah, doncs està molt bé,
no?
La lluita...
Aquest fil conductor.
Sí,
sí,
sí,
sí,
per això
que parla
de això,
sobre els llibres,
sobre els llibres
al temps
que van estar
censurats,
o sigui que...
Impremta Babel.
Impremta Babel,
que és el nom
de l'impremta.
I ja està,
ja el teniu a la biblioteca,
doncs.
Tenim, a més,
autor local.
Molt bé,
perquè què més volem?
Què més volem?
Doncs si volem més també
perquè hi ha moltíssimes
activitats
a la biblioteca pública,
en tot cas
que consultin
la plana web
que està ben especificada,
no, Anabel?
O que s'apropin
a la biblioteca.
que hi ha el calendari
d'activitats imprès.
I sempre hi ha alguna cosa,
segur que si arriben allà
a banda de poder
agafar en préstec,
recordem una vegada més
que el temps
s'han de préstec
en llibres
s'ha ampliat.
Ara són 21 dies,
més 21 de pròrroga,
ara són 8 llibres
que abans eren 6,
que de vegades
la gent diu
ala,
com te pots llegir
8 llibres?
No.
Uau.
De tot hi ha
en aquest món, eh?
Sí,
i a més hi ha gent
que ve a agafar
per familiars,
per exemple,
jo no són per ells,
però mira,
ja m'agafo per mi,
per el meu fill,
per la meva filla,
o per el meu home,
o per la meva dona.
Molt bé,
recordem que és gratuït
el carnet de la biblioteca,
que utilitzar tots els serveis
són absolutament gratuïts,
només cal tenir-ne el carnet,
esclar,
no té més.
I que bé, eh?
Doncs això de l'art i la filosofia
que pintava per un dilluns
una mica feixuc
ha estat força bé,
ja,
Anabel.
Però hi ha cap espai
de la biblioteca
que,
i si ve l'Anabel
que no estigui bé,
doncs clar que sí,
com sempre.
Anabel Lambea,
gràcies i bona setmana.
Igualment.
Adéu-siau.
Adéu.