És dimecres, per tant, dediquem uns minuts,
una estoneta a curar-nos en salut, com és habitual.
Cada dimecres, que és aquesta hora,
amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
ens acompanya el seu director gerent, doctor Joan Marietz.
Serà molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut, perquè feia temps que no ens vèiem.
Oh, no, em deixeu venir.
Teniu tanta gent i tantes sol·licituds que no.
És a dir, que quan veu...
No, vinc a la re... No, no, avui no véns, anem nosaltres.
És aquí el tema, no?
Sempre estem molt ben acollits.
moltíssimes gràcies per començar el desè any d'aquest programa
en aquesta emissora.
I fixi-sí que ara ho dèiem, que a mi no em semblava 10 anys,
això és un bon símptoma.
Sí, sí, sí, un bon símptoma.
No ens fem pesats entre nosaltres, esperem que els oients tampoc, eh?
Vostè no, perquè no es noten,
però jo quan me miro un mirall me veig bastant més...
Això de l'aniversari que pot tenir un to de broma,
de fet, també parlem avui d'un altre aniversari,
aquest de molt d'interès,
sobretot per als usuaris de la sanitat a casa nostra.
estem parlant d'un any,
s'acompleix un any de la unitat d'oncologia de la xarxa.
No vol dir que anteriorment des de la xarxa
no es tractessin casos relacionats amb el càncer,
però diguem-ne que va ser el punt de partida
d'una manera d'actuar, d'un protocol
i d'una oferta de serveis,
si em permet l'expressió, molt més àmplia en aquest camp.
Molt bé, sí, exactament així.
Evidentment, tots els hospitals,
sobretot la cirurgia oncològica i el diagnòstic,
per tant, evidentment, les persones a trobar un problema
que pot ser provocat per un càncer,
doncs és el diagnòstic, saber què és el que passa.
Això surt des del metge de família, medicina interna,
tots els professionals que treballem a la salut,
doncs han de detectar a través dels sistemes de prevenció
aquesta eventualitat, diagnòstic per l'imatge,
a vegades una radiografia.
El diagnòstic portava uns tractaments,
un tractament que és el tractament de la cirurgia en molts casos,
en el cas del càncer és un percentatge molt important,
evidentment no tots, que hi ha tractaments mèdics i no quirúrgics,
que ja es feien i se segueixen fent,
però ens feia falta un element clau,
que era, en la nostra entesa,
un, que aquests tractaments que no són quirúrgics
o són coadjuvants a la cirurgia,
com és els tractaments amb quimioteràpia,
amb minossupressors, etcètera,
d'hospital de dia o internament,
es poguessin fer aquí, no que haguessin desplaçar-se,
però sobretot, independentment d'aquest afegitor,
hi hagués un servei d'especialitat,
uns especialistes que són els oncòlegs,
que són les persones que han de fer l'entesa de tot això,
s'ha de fer l'entesa, la coordinació entre el diagnòstic que acaba sent anatomia patològica,
el laboratori d'anatomia patològica acaba dient,
doncs això és un tumor, de quin tipus, li posa l'etiqueta,
el radiòleg acaba fent una prova o ha de fer alguna prova més complementària,
l'internista o el cirurgià, que són els que han fet la detecció,
per saber al final quina és la pauta de tractament,
com s'ha de fer, qui ho ha de fer, quina és la proposta, tot això.
I si el tractament és quirúrgic, doncs endavant,
si el tractament és coadjuvant quirúrgic i mèdic, endavant,
i que tot això es pugui fer amb el més ràpid possible.
Hi ha un element de rapidesz en aquest post-diagnòstic
i un element de rapidesz necessari en el pre-diagnòstic.
Vol dir que quan hi ha una sospita,
s'han d'articular circuits ràpids, autopistes,
autopistes de derivació ràpides,
perquè des de la sospita a la confirmació o desestiment,
que no, no, no, mira, afortunadament no hi ha res,
o si hi ha una confirmació, això sigui el més breu possible, no?
Per tant, tot aquest entramat de necessitats
feia necessària la incorporació d'uns especialistes,
que ja fa molts anys que existeixen
i tenen, evidentment, reputada la seva utilitat,
que són els oncòlegs.
I al capdavant de tot això,
l'oncòleg, el doctor Amadeu Palaigrí,
que avui ens acompanya, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ha estat un any que ha suposat un canvi,
doncs la veritat és que qualitatiu,
no sé si també quantitatiu,
en quant a l'actuació amb pacients a la xarxa.
Sí, sí, la veritat és que ha estat un canvi
i un repte molt bonic, molt engrescador,
i la veritat és que després d'un any estem molt contents,
tots plegats,
en el sentit que hem pogut, doncs, bueno,
aplicar el que deia el doctor Atsera,
fer-ho realitat, no?
És a dir, donar proximitat als pacients
en quant a tractaments oncològics, mèdics, no?
Perquè els quirúrgics, com ha dit el doctor, ja es feien.
Proximitat i, a la vegada, doncs, comoditat
i creiem que també expertesa als pacients.
És a dir, nosaltres també intentem,
a part de donar proximitat,
doncs, que cadascun dels membres del servei,
doncs, pugui donar la màxima expertesa
en quant a oferiment de tractaments
i la gent, d'alguna manera, els pacients,
no hagin de preocupar-se de si aquí no tindré
tots els requeriments i tractaments, no?
I la veritat és que ha anat prou bé
i en un any, doncs, hem fet,
hem ficat en marxa
a l'Hospital de Dia de Tarragona,
que està ubicat a Llevant,
l'Hospital de Dia on s'administren els tractaments
i que és un, es diu Hospital de Dia,
doncs, perquè els tractaments es fan
durant tot el dia, no cal ingressar,
però té bastants requeriments
com un hospital, és a dir, doncs,
hi ha tota una assistència,
es fiquen tractaments endovenosos, etcètera, no?
En fi, hem posat en marxa
l'Hospital de Dia de Tarragona
i també, simultàniament,
l'Hospital de Dia del Vendrell, no?
I com que, doncs, la xarxa cobreix
tota aquesta zona,
doncs, això dona molta, diguéssim,
molta viabilitat
en el que deia el doctor Axerà,
és a dir, que hi hagi autopistes, no?,
en el sentit que quan hi ha un símptoma,
doncs, això acaba el més aviat possible,
si s'esdevé, doncs,
en donar-li sortida en el tractament
d'un possible tumor, no?
Clar, prèviament s'ha de fer el diagnòstic
i també comentàveu que un dels grans reptes,
segurament, a banda del tractament,
que si no ho feien a la xarxa,
també es pot fer d'una altra manera,
ara en parlament dels tractaments,
però el diagnòstic ràpid,
perquè sovint els pacients,
i no parlo de la xarxa,
sinó en general,
sempre s'han queixat
que es triga molt a fer el diagnòstic,
es dilata molt en el temps
a l'inici del tractament,
en això, després d'aquest any,
també heu notat una millora a la xarxa?
Sí, jo crec que, claríssimament,
hi ha un fet,
com deia també el doctor Axerà,
és que nosaltres, els oncòlegs,
una mica la nostra missió,
que a més ens ensenyen des de,
per dir-ho a l'hora des de petits,
és que hem de fer el paper de coordinadors, no?,
en tots els processos neoplàssics, no?,
i això vol dir, doncs,
que d'alguna manera
fem una mica de catalitzadors
de tots uns equips
que estan, d'alguna manera,
preparats en el cas que hi hagi un tumor, no?,
que són els equips de radiologia,
de diagnòstic,
els equips d'anatomia patològica,
els quirúrgics, etcètera, no?,
infermeria,
i aleshores nosaltres el que fem
és donar-li amb això,
doncs, rapidesa, cos,
i a moda d'exemple, no?,
doncs, a la xarxa, actualment,
a data d'avui,
hi ha 11 comitès de tumors,
que es diu,
que estan en marxa,
és a dir,
hi ha un comitè, doncs,
de tumors específicament de mama,
de pulmó,
un altre de tumors digestius,
tumors ginecològics,
i en aquell foro, diguéssim,
és el lloc on tots els que estan dedicats a això,
radiólegs, etcètera,
ens reunim,
cada cas es discuteix,
i es fa un pla terapèutic, no?,
a vegades no és un tumor,
amb el qual, doncs,
passa controls,
i quan és un tumor, doncs,
i el pla terapèutic aquest,
molt important,
doncs,
vol dir que s'intenta donar,
doncs,
la major immediatesa en els tractaments,
clar, és molt diferent, no?,
que això es faci
en una reunió conjunta
de tots els especialistes,
que es faci, diguéssim,
via sol·licitud,
escrita,
a uns quilòmetres de distància,
on, no?,
l'altra persona, doncs,
no està veient ni el malalt,
ni sap ben bé el cas, no?,
i cada cas
té unes connotacions,
i avui en dia, a més,
un dels objectius principals,
fonamental,
és la individualització
del tractament del càncer, no?,
això jo recordo
fa tres mesos
en el Congrés Internacional,
doncs,
el missatge, diguéssim,
allò,
no?,
el leif motif del Congrés
que el president
recalcava molt
era individualitzar
el tractament, no?,
individualitzar
no vol dir només
ficar un tractament A o B,
sinó que
vol dir, doncs,
individualitzar
des del diagnòstic
i fins i tot
fins al seguiment, no?,
és a dir,
si aquest pacient,
doncs,
haurà de fer un seguiment
perquè potser ha tingut
una sèrie de toxicitats
en el tractament
i haurà de ser un seguiment
i en aquest,
i en aquesta individualització
intervé molt també
què vol el pacient,
no?,
això cada vegada
és més evident, no?
El càncer és diferent
com les persones,
a cada persona
és un càncer
diferent.
Clar,
des del moment
que la primera
presa de contacte
o sospita
que una persona
pateix càncer
es pot donar
al centre d'existència
primària
amb el metge de família
amb una prova
que probablement
després
aniria a un especialista
per confirmar-ho.
Des del moment
que l'especialista
realment
determina
que allà
hi ha un tumor,
aleshores
va a aquests comitès
i hi ha...
o com va,
com funciona el circuit?
A veure,
jo crec que hi ha
que remarcar
del que s'ha dit
dues coses.
Una,
la primera,
el càncer és un problema
de tots,
començant per nosaltres,
començant també
pels mitjans de comunicació,
començant per les escoles,
començant
per la cultura,
de la culturització
i la pedagogia
que hem de fer
per mitjà
de qualsevol instrument
a la ciutadania,
traslladant-li
quines són les alertes,
quines són les alertes
que alguna cosa
no va bé
i que ha de
demanar consell
en el sistema de salut.
Unes alertes
de pèrdua de pes ràpida,
d'escopir sang,
de pèrdues de sang
per via rectal
o per via vaginal
fora d'espai,
tota una sèrie
d'alertes
d'aquest estil
que,
o la autoexploració
de la mama,
la detectació
d'un bulto
o una piga
que estigui més de...
que piqui,
que es canviï de color,
tot un seguit
d'alertes
que jo crec
que s'haurien d'anar ensenyant
a les escoles també,
perquè la gent...
L'autoexploració.
Sí,
la gent conegui
que hi ha alertes
que vol dir
que ha d'acudir
al sistema sanitari.
Perquè
el més aviat possible
que s'hagi detectat
en qualsevol tipus de càncer,
que s'hagi detectat
el càncer
aporta
a un major
índex
de curació,
major probabilitat
com més aviat
s'aborda.
Aquesta és la primera situació.
Per tant,
l'accés al sistema
pot vindre
del metge de capçalera,
com vostè deia,
del metge especialista,
de l'infermeria,
de qualsevol,
del sistema
en el qual
hi arriba
una alerta
d'aquest estil.
O bé,
a vegades,
sense voler,
amb un interrogatori
normal i de rutina,
que ja hi ha
una sèrie
de preguntes clau,
ui,
escolta,
i això et passa?
Et fas pipí amb sang?
Des de quan?
Com va això?
Totes aquestes alertes
han de passar ràpidament
a una consulta
de diagnòstic ràpid,
on
s'identifica
aquesta alerta
i es tiren endavant
per protocol
tota una sèrie
d'elements de diagnòstic
per confirmar o descartar.
Aquest és el més important,
però això
ja està dins
de l'organització.
El metge de capçalera,
l'especialista,
el tipus que sigui,
el servei d'urgències
que sigui,
que hagi trobat
una alerta
i ja ha de derivar
aquest malalt
cap a aquest circuit
de diagnòstic ràpid.
I a partir d'aquí
ve la segona cosa
que també ha estat important,
jo crec,
en el que s'ha exposat avui
i és la multidisciplinaritat.
O sigui,
ja no és un problema
d'una sola persona
que podries fer-ho
per mail,
no?
Escolti,
o bé,
doncs jo te l'envio,
vagi vostè
a la consulta
de l'uncòleg,
vagi vostè
a la consulta
del no sé què,
vagi vostè
a la consulta
de l'altre
i tens el com se feia
abans, no?
Que doncs
a un va passant
de visita en visita,
això vol dir necessàriament
unes setmanes
entre un...
Això no pot ser.
Per tant,
aquestes taules
de treball
organitzades,
previstes,
programades
que no són espontànies,
sinó que ja és
programades
més a més
amb la setmana
a setmana
vol dir
que allà
necessàriament
hi han de parar
tots sentats
en una taula
aquests casos
nous que van sortint
perquè la concurrència
de tots els actors
sigui instantània,
no hagis d'anar
de despatx
en despatx,
torna a incrementar
la velocitat,
la rapidesa,
des de l'alerta
al diagnòstic
i què hem de fer,
no?
Això,
aquesta velocitat
és molt important,
llavors la proximitat
i la velocitat
i la participació
de tots els que hagin d'actuar
per guanyar
especialitat
i per guanyar
diguem-ne
seguretat
en el procés terapèutic
és el que
diguem-ne
forma part
de tot aquest nou plantejament
de l'oncologia.
Un cop hem fet això
que dit això
dius
és ràpid i senzill
Déu-n'hi-do
és molt complex
perquè l'estudi
d'aquella patologia
d'aquell càncer
per part de tots aquests
especialistes
és molt acurat
vull dir que
un cop fet això
iniciem els tractaments
diferents tractaments
a banda de la cirurgia
quimioteràpia
radioteràpia
ja em comentava
doctor Pellegrí
que en els últims anys
han sorgit altres tractaments
que no necessàriament
han de ser aquests
que també es poden practicar
no?
Sí, sí
bé
jo crec que estem
potser no
tot el
de pressa
que voldríem
en el tractament
del càncer
no?
però sí que és veritat
que aquest canvi
és una realitat
no?
es produeix gradualment
i com he dit
moltes vegades
doncs
el càncer és un conjunt
de malalties
no?
es diu
que aproximadament
són més de 200 processos
patològics
diferents
i aquest procés
patològic
pot tenir
tractaments diferents
no?
no?
no?
no?
no?
no?
no?
que és un tractament
diguéssim
la base
és el tractament
de l'oncologia mèdica
és el tractament
en quimioterapia
però cada vegada més
hi ha tractaments
biològics
que són tractaments
d'alguna manera
que estan dirigits
contra
doncs
un
tret
específic
del tumor
no?
que està malament
i que amb aquest tractament
intentem canviar-lo
no?
és el que diem
els tractaments
diana
diana específic
com s'apliquen
i per exemple
hi ha un tractament
que ja és antic
i que va ser
el primer tractament
diana específic
que és la hormonoterapia
no?
per exemple
el tractament
amb la hormonoterapia
són uns fàrmacs
no?
que tenen com a objectiu
el receptor d'estrogen
que està dins
de les cèl·lules
tumorals
del càncer de mama
no?
doncs
aquests fàrmacs
van dirigits
a un receptor
aquest és
d'alguna manera
en oncologia
el primer tractament
biològic
dirigit
contra una cosa
específica
no va
diguéssim
a lo bruto
sinó que va dirigit
i és un tractament
que ja està instaurat
que com que ja
el tenim des de fa temps
no es dona importància
però
en el càncer de mama
aquest tractament
hormonal
i aquest receptor
el tenen
aproximadament
un 70%
dels tumors
és quan funciona
l'altre 30%
que no el tenen
no funciona
i aquest ja és
un tractament
instaurat
que és tan important
i efectiu
com la quimioteràpia
que deu tenir
menys efectes secundaris
molt menys efectes secundaris
exacte
i a més
aquest tractament
pot sumar
pot sumar
eficàcia
en la
en la quimioteràpia
no?
aleshores
n'hi ha d'altres
que s'estan incorporant
que van contra
d'altres dianes
i això doncs
en diferents tumors
en diferents aspectes
del tumor
i per això
creiem
important
que l'oncologia
mèdica
estigui instaurada
a qualsevol
centre
diguéssim
important
perquè doncs
d'alguna manera
no és
A igual a B
sinó que és
un conjunt
de coses
i a vegades
coordinar
tots aquests
tractaments
doncs
requereix
una
especialització
i a la vegada
requereix
veure si el pacient
podrà rebre
o si no
quins efectes
secundaris
combinar-ho
aleshores
resumint
podem dir
que els tractaments
serien
la quimioteràpia
que moltes vegades
és endomenosa
però també
a vegades
és oral
els tractaments
diguéssim
que diem
avui en dia
biològics
dianes específics
també
hi ha
els tractaments
que són
antiangiogènics
que vol dir
que intenten
que la vascularització
del tumor
no avanci
i que el tumor
no rebi
no rebi
l'aport sanguí
ni es quedi
una mica
d'alguna manera
desnutrit
perdó
d'alguna manera
i després
hi ha
la radioteràpia
que és un tractament
diguéssim
local
que complementa
a vegades
a la cirurgia
els dos primers
que comentava
es poden
facilitar
proporcionar
a la xarxa
al centre de dia
tant el biològic
com la quimioteràpia
clar
el cas de la radioteràpia
és interessant
el que deia
que fora bo
que tots els centres
tinguessin aquesta possibilitat
de facilitar
aquests tractaments
potser aquest any
a la xarxa
és una porta
també
a altres institucions
sanitàries
a que també
ho poguessin fer
radioteràpia
és complicat
l'accelerador
de partícules
són
maquinàries
molt cares
i necessita
altres protocols
però en principi
si ja es poden
fer aquests dos
tractaments
déu-n'hi-do
si hem avançat
la diferència
és que la radioteràpia
normalment
primera
que
l'actitud habitual
terapèutica
en quasi tota la medicina
darrerament
és
bueno
hauria de ser enorme
i la medicina
conforme va avançant
va avançant
cap aquí
és ser el menys agressiu possible
per
aconseguir
els mateixos resultats
per tant
tots aquells tractaments
que biològics
o d'una altra manera
donen menys efectes secundaris
són menys agressius
són més localitzats
i menys generals
no és com tirar una bomba
que ho mata tot
sinó anem a matar
allò molt més específic
molt més puntual
és un avenç
a l'hora de ser menys agressiu
de la mateixa manera
que la cirurgia
la peroscòpica
és menys agressiva
que la cirurgia general
abans obríem
tot les panxes
i ara
mirem de no obrir-ne
en cap
si podem
perquè la recuperació
l'agressió
és molt menor
per tant
tot el món
del tractament
i també en el tractament
del càncer
va avançant
en la direcció
de ser
específic
puntual
i menys agressiu
la radioteràpia
crema
per tant
és una terapèutica
agressiva
normalment
en aquells supòsits
que cal
la radioteràpia
són supòsits
en els quals
se'ls hi va una tanda
de radiació
i prou
en el procés
del tractament
i sempre hi ha
un abans i un després
en tot aquest procés
de tractament
d'una fórmula
o una altra
per tant
la concentració
en instal·lacions
de radioteràpia
a més de la complexitat
també està
perquè la necessitat
de nombre
de gent
en temps
de cada un
d'aquests pacients
és molt petita
per tant
és dir
vas a fer
8-10 sessions
i aquí s'ha acabat
la història
que no té res a veure
amb un tractament
de mesos de durada
que pot ser
el tractament
diguem-ne
del tractament
mèdic
per això
sí que és
interessant
tindre instal·lacions
de radioteràpia
a prop
però
diguem-ne
molt concentrades
no cal tenir-ne moltes
no
i al revés
descentralitzar
per la proximitat
i per la
i per la major
facilitat
de la gent
pensi que nosaltres
per dir alguna
diguem-ne
això és
n'hi ha molts
o n'hi ha pocs
mire
en aquest any
de durada
més o menys
en el florat
ja floraven
però florats
i tractats
al voltant
dels 900 casos
per tant
entre el vendrell
i llevant
la nostra organització
la nostra organització
la xarxa
que és Tarragonès
i Baix Penedès
i dins del Tarragonès
no la penetració
a tot el que és
la ciutat de Tarragona
el que és la xarxa
de Santa Tecla
doncs
els pacients
el nombre de pacients
anant-nos a calcular
per freqüentació
sobre uns 700
i estarem amb els 900
pacients
any
és un nombre
important
no?
però això li dic
que el càncer
no és cap frivolitat
900 pacients
que puguin estar
ben tractats
i d'allò a prop de casa
amb tots els inconvenients
que hi ha
o bé
que això
es tingui que dispersar
hi ha una
Catalunya
enguany
bueno
hem passat
i fa
va
té un programa
que es diu
el Pla Nacional d'Oncologia
i aquesta ha estat
una regla
molt important
i dona les normes
generals
per tota l'organització
això
organització
dels dispositius
d'oncologia
a nivell
de tot
Catalunya
per tant
hi ha una norma
general
diguem-ne
no?
que tots
hem d'anar
complint
que ho fa
la Generalitat de Catalunya
al Departament de Salut
i ha anat
apuntant
cada any
cap a aquestes línies
que estem dient
crear
circuits de diagnòstic ràpid
externalització
dels terreners
d'hospitals de dia
proximitat amb el ciutadà
aquells hospitals
lògicament
no tots
no poden ser tots
però aquells hospitals
que tinguin
un servei d'anatomia patològica
que tinguin farmàcia
amb campana
de fluxo laminar
per poder fer
les preparacions
una preparació
d'un cito estàtic
no es pot fer
tant
l'alleurement
perquè és un tòxic
que no pot anar
a l'ambient
han de ser
uns dispositius
especials
a la farmàcia
però
bueno
anant resolent
tots aquests temes
de dificultat
des del punt de vista
d'equipament
que es poden resoldre
i és
el bo és arribar
al punt aquest
que l'Hospital del Vendrell
per la comarca
del Baix Penedès
pugui atendre
la gent del Baix Penedès
i doncs
que l'Hospital Joan XXIII
pugui atendre
la seva zona directa
d'influència
igual que nosaltres
puguem fer-ho
la nostra zona d'influència
donada a la quantitat
de persones
de què estem parlant
és una molt bona notícia
i hem arribat a una situació
no la ideal
segurament no
però molts oients
que ens escolten
segurament recordaran
si han tingut
el disord
de tenir algun familiar
o ells mateixos malalts
aquelles èpoques
en què havies de fer
un autèntic peregrinatge
i quilòmetres
fins i tot a Barcelona
per fer un tractament
contra el càncer
tenint en compte
que ara estàs a casa teva
amb un cop de cotxe
i que després te'n vas
cap a casa
perquè els tractaments
també són menys agressius
no?
Sí, sí, sí
Sí, jo crec que és fonamental
i nosaltres en aquest any
rebem molts inputs
els metges
el que ens fa
els que ens posa gasolina
d'alguna manera
és els feedbacks positius
i aleshores
el dia a dia
el reconeixement
de la gent
i en el cas de la oncologia
de posar en marxa
el servei d'oncologia
hem vist
que molta gent
d'alguna manera
ens ha agraït
d'una manera
molt sincera
el poder
venir a tractar-se
molt més prop de casa
i a més
jo ho dic
amb tota sinceritat
amb un hospital de dia
amb una infermeria
amb tot una...
I un confort també
que cal tenir en compte
exacte
i amb un equipament
i amb un personal
és a dir
perquè en aquest conjunt
no només
actuem
els oncòlegs
sinó que actuem
moltíssima més gent
una infermeria especialitzada
tots uns equipaments
i no volia deixar a ningú
doncs farmàcia
que ho prepara
etc.
doncs la gent
agraeixen
i fins i tot
gent que han estat
abans
per exemple
tractant-se a Barcelona
doncs
que ens agraeix
de poder
tractar-se
ara
aquí
i amb unes condicions
jo diria que
francament
francament
bones
i voldria recalcar
moltíssim
el que diu
el doctor
Atzerà
és a dir
per desgràcia
d'alguna manera
doncs el càncer
és molt freqüent
en el seguit
que és molt incident
i a la vegada
és molt prevalent
és a dir
també per sort
doncs
molts pacients
doncs
segueixen
no
doncs vivint
i això fa
que hi hagi
un volum
molt gran
i aleshores
si és un volum
molt gran
necessites
en hospitals
ja d'un tamany
de mitjà cap a dalt
necessites
tota una estructura
tot un servei
d'oncologia
mèdica
per donar
cobertura
amb això
i aleshores
ja no és
aquell tractament
especial
ja no és
la intervenció
de la hipòfesi
que només fa
el neurocirugiat
tres vegades
a l'any
no no
escolti
estem parlant
com diu el doctor
de 900
nous casos
any
que això vol dir
que aquests 900 casos
s'acumularan
els 900
de l'any següent
etcètera
i que vol dir
que cada
necessitaran
un seguiment
cada any
perquè es facin
una miqueta
la idea
les previsions
més o menys
serien
més de 2.000
tractaments
en un any
això vol dir
que
són
2 o 3.000
persones
que s'haurien
de desplaçar
d'una manera
i després
també
el fet
de tenir
aquest pacient
el seu
historial mèdic
en el mateix
arxiu
en el mateix
ordenador
que el metge
de capçalera
que el cirurgià
i que també
que l'oncòleg
doncs bueno
això jo crec
que també
li dona
una certa
tranquil·litat
i insisteixo
en el feedback
positiu
això és una cosa
que com deia abans
el doctor
l'aigua
va cap avall
doncs això és el mateix
és a dir
és una cosa
lògica
que Tarragona
havia de tenir
assistència
oncològica
perquè era
una cosa
absolutament
de sentit comú
i després
si a més
la gent
ho agraeix
doncs
home
doncs
encara et reforça
més
enhorabona
de veritat
per la tasca
que feu
perquè com deia
el doctor
Pellegrí
no és
només una feina
i això
ho demostren
els pacients
que recuperats
doncs
us demostren
que s'han sortit
moltíssimes gràcies
i fins al proper programa
molt bon dia
gràcies