Ferran Aguilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal?
Avui fem una autèntica passejada pel camp,
aprofitant que ja fa temps que la primavera ha florit
i ens ofereix un panorama realment extraordinari,
típic de la Mediterrània, que té unes característiques molt concretes.
Sí, és molt concret.
Estem en una zona geogràfica
en la qual tenim pocs recursos naturals,
tenim poca aigua,
tenim temporades que hi ha molta sequera,
que el sol no és molt ric,
no té molta matèria orgànica
i això fa que les plantes, els animals i la cultura humana
durant milers d'anys s'hagi hagut d'adaptar a aquestes condicions,
el qual això s'ha traduït moltes vegades,
i quasi ben bé totes,
en un estalvi i en un ús dels recursos molt afinats.
Això, clar, provoca una vegetació,
una flauna, una fauna, una flora, ja ho sabem tot allò.
I tota aquesta introducció és perquè avui farem una mirada
i farem un petit repàs
alguns dels arbustos que tenim al nostre entorn.
El que passa és que jo no sé ben bé veure la diferència
entre un arbust i un arbre.
No sé on comença un, acaba l'altre,
si hi ha moltes característiques que els diferencien.
A veure, els botànics tampoc ho tenen clar, eh?
Ah, doncs si no tenen clar els botànics, jo tranquil·la.
És una cosa amb pèl complicada.
Es parla sobre el tronc principal.
Es diu que quan una planta llinyosa,
una planta superior, com és un arbre,
doncs té un tronc principal
i arriba a una certa alçada,
a partir dels 4, 5, 6 metres seria un arbre,
i si tinguessin diversos troncs secundaris
i no arribés a aquesta alçada, seria un arbust.
El que succeeix, com passa a la natura,
que no hi ha ni blancs ni negres,
que tot és gris, per sort,
doncs depenent dels nutrients,
la zona geogràfica,
depenent fins i tot a vegades varietat
o fins i tot ejemplars,
es veu que arbustos arriben
al que diu estat arbori,
o sigui que poden superar
per aquestes condicions que jo estic explicant,
aquesta alçada,
aquesta morfologia
o fins i tot modificar aquesta capçada
pel que sigui,
llavors doncs no està clar.
Moltes vegades el que és determinant
és la longevitat.
Per exemple, hem parlat
en molts programes sobre el llantiscla,
doncs a Serra Morena
jo recordo un llantiscla
que té més de 8 metres
i que té un diàmetre
de quasi uns 80 centímetres.
Just quan estava a sota pensava
no pot ser, no?
Clar, per què tenim aquesta visió
una mica humana?
Perquè ha hagut una explotació
molt important
dels recursos naturals,
de la fusta,
de el que seria la biomassa,
el pasturatge,
ha hagut molts ramats
d'ovelles i de cabres
que han explotat aquest recurs
i fa que no tinguem
aquesta història natural davant
i una mica ens trastoqui
i tinguem una visió molt humana
del que serien aquestes plantes.
Per tant, la diferència
no n'hi ha cap.
Es tracta d'un punt de l'evolució
de la pròpia planta,
és a dir, segons el punt
en què estigui en l'evolució
i fins on arribi serà un arbust,
segons si evoluciona més,
doncs serà un arbre.
Sí, el que passa és que...
Aquesta simplificació també, no?
Sí, el que passa és que els botànics,
això sí que és cert
i això sí que no hi ha cap dubte,
normalment a l'Alzinar,
el que seria el bos mediterrani,
tindries tres...
o sigui, tres perfils.
Tindries el que seria
l'estrat herbasi,
que serien les herbes,
després vindria l'estrat arbustiu
i després l'estrat arbori,
que seria el més alt.
llavors aquestes plantes,
per una qüestió de nutrients,
segurament no arribarien
a l'estrat arbori
perquè per sobre
ja tindrien els arbres,
tindrien les alzines,
en aquest cas, no?
Doncs parlem d'aquests arbustos,
n'hi ha molts,
centraràs la teva atenció,
penso, en quatre o cinc,
també esmentarem alguns d'ells.
De fet, són elements importants
en el nostre entorn natural, no?
Sí,
malauradament,
aquesta vegetació mediterrània
ens ha arribat molt transformada
i tenim una visió,
doncs,
malmesa,
perquè un,
quan entra en una pineda,
no pensa en trobar arbustos
amb molts fruits,
no?
O moltes valles,
o moltes drupes,
també com és un nom botànic,
llavors, clar,
ens costa dir,
el bosc mediterrani
és ric en fruits?
Sí,
és molt ric,
molt ric
i a més,
els fruits els podem trobar
durant moltes èpoques de l'any.
Avui començarem
per un arbust
molt interessant
que és l'Arts Blanc,
si et sembla.
L'Arts Blanc
és un arbust
que pot arribar
fins al dos,
dos, tres metres,
no és de,
no fa una capçada gran.
La seva fulla
és una fulla petita,
es podria dir
que té una similitud
al Yuliver,
eh?
Té molts noms,
li diuen altres contrades,
li diuen
cirerè d'espinal,
garbullè,
mallol,
també,
en castellà
és el majuelo,
potser et sona una mica el nom,
eh?
és un arbust
que docifoli,
és un arbust espinós,
fan les fulles petites,
això també és,
és una característica
dels nostres arbustos,
fan fulla petita,
això ja indica
que estan a llocs secs,
i fan,
tenen espines,
eh?
Són punxosos.
És per defensar-se.
És per defensar-se,
eh?
dels herbívoros,
això
explica que,
bueno,
una mica
és aquest discurs,
no?
Ens trobem
amb comunitats
molt transformades,
llavors,
clar,
és poc comú
veure'ls,
no?
Fa una flor blanca,
floreix a la primavera,
és un arbust avançat.
Fa balles o alguna...
Fa balles,
fa uns fruits
vermells,
eh?
dolços,
són molt bons
amb moltes aplicacions
tradicionals,
fins i tot,
et podria explicar
que a la prehistòria
s'han trobat
molts pinyols,
perquè,
perdona,
molts pinyols,
perquè és un fruit
que fa,
bueno,
que té un pinyol,
el nom científic
és
Grataegus monogina,
monogina vol dir
que té,
monogina és de mono,
un sol,
una sola llavor,
un sol pinyol,
pinyol,
perdó,
doncs s'han trobat
que eren
que eren
collits
per aquests
humans,
no?,
com a aliment
quotidià,
eh?
Parlant d'això,
tu que no ens deixes
tocar res del bosc,
cosa que jo respecto,
ni un mosquit,
ni una floreta,
ni res,
aquests fruits
els podem agafar
i menjar-los
o tampoc els hem de tocar?
A veure,
jo soc també
com la natura una mica,
no soc ni blanc ni negre.
Ets una mica més flexible,
no?
Això sí que ho podem tocar,
Ferran?
Sí,
les coses es poden fer
en criteri,
jo penso.
Molt bé.
Doncs gràcies perquè jo ja
tenia mala consciència.
És un arbús,
és un arbús
molt agraït
perquè fa
moltíssims fruits,
es poden collir,
es poden menjar,
són rics
en molts sucres,
en molta
fructosa
i
d'aquí també
li ve una mica
la importància
com a
com a
reservori
per molts animals,
eh?
el fet
el fet
que tingui espines
o tingui punxes
com tu deies abans
és per
defensar-se
i abans
quan havien
cèrbols,
quan havien
cavirols,
quan havien
altres
herbívors
que eren els que
controlaven,
una mica
què és el que
ens passa
o
fa uns dies
feia un guiatge
per aquí
al Bon del Diable
i
una de les persones
em deia
és que el bosc
està molt brut,
el bosc no està brut,
el bosc no està mai brut,
el que passa
és que
ens falten
herbívors,
no tenim els herbívors
que menja,
que controla
l'estat herbàcid
i l'estat
arbustiu,
llavors,
doncs,
una mica
ens falta això,
no?
Per això també trobem
aquests arbustos
tan plens
de fruita,
no?
Tenim un altre
molt
conegut,
és l'aranyoner.
Ah, sí,
els aranyons
són molt coneguts,
sí, sí.
Els de Navarra
el coneixen
prou bé.
Per fer el patxarant.
Per fer el patxarant,
exacte.
En castellà
li diuen
l'endrino.
Endrinós.
És un
és un arbús
que docifoli,
no creix
tant
com
aquí en tenim
i és molt
abundant,
especialment
a les verdisses
i als cetus
entre els camps
de Conreu.
Li agrada
a la zona
més seca
perquè
l'aranyoner
li agrada,
a veure,
creix
en llocs secs
però també
li agrada
poder trobar
les zones
obagues
o les zones
més sombrívoles.
Aprofita
el fet
que els
Conreus,
especialment
els Conreus
que tenen
un mínim
regadiu
són llocs
més humits
llavors aquí
apareix.
És molt bonic
veure,
per exemple,
la zona
de la
Sagarra,
veure com
a començaments
de febrer,
març,
aquests cetus
es tornen
blancs
de flors.
Hi ha uns petits
arbustos
amb unes flors
petitetes.
Tot això
són els
aranyons.
l'arc blanc
té
el fruit
de tardor
i en canvi
l'aranyoner
és un fruit
d'estiu.
És una
prunera,
si t'hi fixes
semblen
prunes
petites,
és un prunus,
el nom
científic
és el
prunus
espinosa,
també
t'espines,
passa que
aquesta pruna
no és
dolça,
és una pruna
una mica
aspera,
una mica
àcida
i com deia
és la que
a Navarra
amb un procés
de maceració
a Manís
és el que
es produeix
el licor
del
patxaran.
De manera
natural
el trobaríem
bàsicament
als alzinars,
seria un arbust
que viu
sota
els alzinars,
molt important
perquè fa
moltíssima flor,
és una planta
melífera,
o sigui,
tots aquests
arbusts
que van fruit...
Cada arbust busca
el seu habitat
allò
diferent,
no?
Sí,
cada planta
té
el seu espai
amb aquest ecosistema
tan perfecte
que és
l'ecosistema
i és...
I a l'Alzinar
funciona tot
com una cadena,
eh?
Això és...
Hem de pensar
que jo
sóc un enamorat
del bosc mediterrani
i de l'Alzinar
i els ecòlegs
el comparen
com
a la selva amazònica.
El que passa
és que el trobem
ja molt transformat.
Clar, clar, clar.
Quin més podem trobar?
Tots amb fulles petites,
amb espines...
Les característiques
són similars, no?
Sí, sí,
això es repeteix
quasi ben bé
amb tots.
És l'arsot.
L'arsot
és un arbust
encara més petit,
és poc aparent,
o sigui,
que passa molt
desapercegut.
També el trobem
a les pinedes,
a les màquies
litorals,
unes fulles
llargues,
petites,
molt fines,
amb unes tiges
que acaben
amb espina.
el nom
té un nom
una mica especial,
l'arsot.
Diuen que ve
d'un nom grec
que es diu
Lixón,
delícies,
bueno,
això està a l'Àsia menor,
fa una mica referència
a les seves espines.
Si recordes,
fa temps
en un programa,
ara mateix no ho recordo,
vam parlar
que hi havia un ocell
que es diu
capcigrany,
que imitava altres ocells,
el cant,
que era el que caçava
els ocells
i alguns animalets
i els empaltava.
Era un traïdor,
directament.
Els clavava
amb aquestes espines
com si fos,
tenia la seva despensa,
el seu rebost aquí,
doncs,
és una planta
que utilitza
aquest ocell.
Què més tenim?
A veure,
més arbustos?
Més arbustos.
Aquest també donava fruit,
no?
Aquest que acabes de dir.
Sí,
a l'arsot
també dona fruit,
dona uns fruits
de color negre,
una mica
blavosos,
no tenen
una aplicació comestible,
no hi ha
una aplicació tradicional,
però sí que té
un paper ecològic
perquè tots aquests fruits
donen de menjar
a molts animals.
Especialment,
això també una mica
ve donat per la mida,
no?
Quan més gran
és el fruit,
dona de menjar
animals més grans,
quan més petit
a animals
més petits.
En aquest cas,
tant l'arsot
com l'aranyoner
o en algun cas
l'ars blanc
és molt important
pels ocells.
i anem cap a un quart
arbust,
encara dins
d'aquest petit
catàleg
que hem preparat
per avui?
Sí,
un quart arbust,
un arbust
que creix
i que pot arribar
a ser arbre,
que és l'arbós,
el cirerè d'arbós,
el madronyo,
l'osso i el madronyo.
Té un nom popular
que és cirerè d'arbós.
És molt curiós
perquè totes aquestes plantes
que tenen
una tradició
i hi ha una cultura
darrere.
El nom científic
sempre té
d'a veure
amb la seva morfologia,
amb les seves propietats.
Aquest es diu
arbutus unedo.
Unedo
vol dir
solo uno.
Per què?
Perquè és un fruit
que té molts sucres
i que ràpidament
fermenta
i al fermentar
produeix alcohol.
deia que si menjaves
molts
donava mal de cap
perquè agafaves
com una mena
de borratxera.
Els nens
no se'ls deixa menjar
habitualment
o menjar-ne
tres o quatre.
No mengis més
que t'emborratxaràs.
Sí, exacte.
Fins i tot
hi ha escrits
un historiador romà
Pomponi Omela
recordo,
crec que és així el nom,
que deia
que els pastors
havien vist
fins i tot
ossos borratxos
perquè s'havien
fartat
d'arbós
i que els veien...
Potser que l'escriptor
el que s'havia fartat.
Sí, potser sí.
És molt curiós.
Aquest té unes fulles
més grans,
unes fulles
una mica
curiàcies,
vol dir que són
fulles dures,
similars
a les del
llorer,
en forma de llança,
saps?
Llargues
i forma de llança.
és molt curiós
perquè tant la flor
com el fruit
coincideixen
amb el temps,
el que passa
és que el fruit
tarda un any
en fer la maduració,
o sigui,
que és molt possible
que a la tardor
trobem,
bé,
i a la primavera,
ens trobem
que el fruit
i la flor
estan junts.
El que passa
és que el fruit
és de tardor,
fins i tot
podem trobar
alguna flor
també a la tardor,
ara el que trobaríem
seria
la flor
blanca
que és com una campana
i el fruit
verd,
però és molt curiós
perquè coincideixen,
clar,
perquè la seva
maduració
és molt llarga
i llavors,
clar,
fins a la tardor
aquest fruit
no serà
d'aquest vermell
tan potent,
no?,
que és
la idea
que tenim
quan venim,
quan veiem
aquesta
planta.
el
Dioscòrides
que és un
llibre
que parla
sobre
les plantes,
és un
llibre
molt conegut,
hem de pensar,
que recolleix
tota
aquesta
sabidoria
des del
temps
dels romans,
és un llibre
que fa
referència
ja al segle XVI,
doncs
comenta això,
el fet
del mal de cap
per la seva mare,
pel fet
que
bé,
de quema cera
i fa
aquestes
propietats
analgèsiques.
Diguem-ne
analgèsiques.
Aquest
arbre
arbust
o aquest
arbust
arbre
forma part
de la nostra
cultura.
Hem
desmentat
també
que forma
part
de la nostra
toponímia,
com
l'arbost
del
panadès
que li
he donat
justament
per aquest
arbre
arbust.
tenim uns
quants.
Jo
volia
descriure
aquests
perquè ens
semblaven
interessants,
perquè
hi ha tota
una cultura,
hi ha una
sabidoria,
hi ha tot
un profit
humà i
també...
Una tradició,
no?
Una tradició.
Tenim
d'altres
que
les cultures
hem anat
transformant,
no?
Hem
sapigut
potenciar
doncs
les seves
propietats
i el que
hem fet
és una
selecció
no natural,
però hem anat
buscant
que aquests
arbustos
ens donessin
una qualitat
o una quantitat
amb els seus
fruits.
Quins són,
per exemple,
l'avellaner,
amb les
avellanes,
un arbust
que va ser
la base
de la nostra
economia,
el Tarragonès,
el Baix Camp,
l'Alcamp,
importantíssim,
a l'Ullastra,
que seria
l'Olivera
Salvatge,
en la qual
tota la cultura
de l'oli,
importantíssim,
també,
la Cervera,
les serbes,
un arbust
forestal
que es va
plantar
al costat
de les
Masies,
que té una
importància
també molt
important,
hem de pensar
que antigament,
fins fa pocs anys,
encara podíem trobar
serbes als mercats,
com una mena
de pera,
és un fruit
que tindria
la forma
com un nespre,
una mica més
petit,
és molt dolç,
molt bo,
el que passa
és que ja hem perdut
aquesta cultura,
aquest sabós,
és molt lluenta,
molt lluenta,
que semblen de ser
a vegades,
sí que ho recordo,
aquest fruit.
Els lladoners,
els lladons,
aquestes boletes
molt dolces,
també es feien
malmelades,
i els cirarers,
el cirerè
també és,
aquest ja seria
més sable,
el que passa és que sempre
el trobem petit
i sembla un arbús,
el cirerè també
és un arbre,
arbús
salvatge,
típic de les
contres mediterranes,
molt proper als llocs,
són humits,
amb aigua,
que hem domesticat,
d'alguna manera,
amb cireres més petites,
però que hem anat
domesticant.
Molt bé.
Bueno,
ja veus que realment,
doncs,
hi ha una bona quantitat.
Home,
jo crec que,
a banda de comprar
la fruita al mercat,
allò que diuen que hem de fer
despesa per allò de la crisi,
també podem anar a buscar,
és de les poques coses
que el Ferran ens deixa
tocar del bosc,
per tant,
aprofitem-les
i agafem-ne uns quants,
ara no sé si és època,
en segons quins...
Bueno,
algunes,
comencem ja amb les cireres,
no?
Les cerberes encara,
les serbes encara
els hi falta una miqueta,
però jo el que podria
recomanar des d'aquí
és que si anem a algun mercat,
a algun poble
i tenim oportunitat
de degustar
aquests fruits del bosc,
que els provem,
perquè
perdem una mica
aquest sentit,
aquesta cultura,
entre cometes...
També domesticada.
Domesticada,
aquesta gastronomia natural
que també forma part
de la nostra cultura.
Molt bé,
Ferran Aguilar,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
un altre dijous
i si no hi ha novetat
ens la trobem
la propera setmana.
Molt bé,
vosaltres.
Gràcies.
Adéu.