Tarragona Ràdio.
Temps que dediquem a l'evolució,
a l'estudi de l'ésser humà,
a la investigació en definitiva,
Temps de l'IPES,
un espai que realitzem cada dimarts
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
que avui pren un caire especial
i d'actualitat.
El passat dia 12 de febrer
s'esquella el 200 aniversari
del naixement de Charles Darwin
i fa només...
Clar, és que parlem de l'IPES,
estem parlant de milions d'anys,
doncs fa només 150 que es va publicar
la seva teoria de l'evolució.
Un tema important, transcendent,
que segurament passarem de puntetes
perquè és amplíssim,
però com a mínim tenir unes nocions ben clares.
Per això tenim, i ho podem dir amb tota autoritat,
un especialista.
es tracta de Jordi Agustí.
Ell és doctor en ciències biològiques,
és paleontòleg, investigador i crea a l'IPES
i a més autor de diferents llibres
relacionats justament amb Charles Darwin
i que no estan escrits per a l'ocasió,
sinó que són llibres fruit de la investigació de molts anys.
l'evolució i sus metàfores en Busquets i El secret de Darwin,
que a més ha estat un llibre que en el seu moment va rebre un guardó
dins del que és la literatura científica.
Jordi Agustí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltes gràcies.
Sempre resumim els vostres currículums en aquest espai,
perquè el temps és or, ja ho saps.
I com que els científics teniu uns currículums tan llargs...
Bé, feu bé, feu bé.
Sí, sí, no hi ha problema.
El de Darwin era un llarg currículum
o era un naturalista de l'època sense més?
No, bueno, Darwin fins que no va fer el seu viatge en el Beagle
no tenia currículum científic
i de fet no va anar com científic al Beagle,
sinó com a acompanyant del capità Fitzroy.
Perquè en aquella època els capitans
tenien una existència molt solitària al vaixell,
i llavors ens portaven acompanyant
i Darwin va anar d'acompanyant
encara que després es va convertir en el naturalista del Beagle.
Però quan va tornar del Beagle
va tornar amb una gran quantitat d'informació,
de col·leccions científiques,
llavors sí, es va convertir en un científic
de molt nom a la societat victoriana.
Quantes coses devien veure, experimentar
i quantes estones de diàleg interior
per poder arribar a les conclusions que va arribar, no?
Bueno, Darwin tenia una capacitat extraordinària d'observació
i de fer-se les preguntes adequades, no?
Cosa que...
En ciència és fonamental.
Sí.
No buscar les respostes i no fer-se les preguntes, no?
Exacte, exacte.
Era una persona molt observadora
i, exactament, sempre es preguntava el per què
de moltes coses, no?
I arran del viatge va començar a veure
coses que li sobtaven sobre éssers extingits
que havia trobat a l'Argentina,
sobre patlons de distribució geogràfica de taxons
i, de mica en mica, això va fent germinar en ell
la seva gran idea, que és la idea de selecció natural.
Aquesta idea que ara parlarem avui dia,
a veure si es manté amb tots els matisos
que el mateix en Darwin va plantejar.
Per què va trigar tant a publicar la seva teoria?
Perquè no va fer aquest treball i el va publicar,
sinó que va esperar un temps.
Raons personals, potser?
Jo crec que sí, que van ser raons personals.
En aquella època, una teoria de l'evolució ja existia.
L'havia formulat Lamarck
i el mateix avi de Charles Darwin, Erasmus Darwin,
va fer una mena d'obra literària sobre l'evolució.
El que passa és que en els cercles científics,
purament científics,
l'evolució en aquell moment estava desacreditada
perquè el tema que les espècies
podien transmutar-se, canviar-se unes,
es considerava que no estava aprovat.
Hi havia grans científics,
com Cubier, Agassís i altres,
paleontòlegs, la major part,
que estaven contra aquesta idea
en el sentit de dir
això no ho podem demostrar,
per tant, és a científic,
per tant, no ens hi fiquem.
Més que per raons religioses.
I Darwin probablement quan va tornar
va tenir un gran prestigi personal i científic
i jo crec que volia d'alguna manera
assegurar-se'l tant o molt bé
abans de publicar un llibre
que demostrés o que provés l'evolució.
I per això jo penso que va trigar tant
i finalment ho va haver de fer a córrer cuita
perquè hi havia una altra persona
que va tenir la mateixa idea.
Clar, era al segle XIX
i en aquell moment es van editar
un tiratge de 1250 exemplars,
l'any 1859,
i diuen que es van esgotar en hores.
Sí, en el mateix dia.
En el mateix dia van volar tots, no?
Sí, sí, sí.
Què deia aquesta teoria de Darwin de les espècies?
A veure, jo soc conscient
que no podem desplegar-la tot aquí,
però quatre dades bàsiques
que fonamenten la teoria de l'evolució
de les espècies de Darwin.
Sí, de fet, la teoria de l'evolució
existia abans de Darwin,
però no hi havia el mecanisme
per al qual es podia explicar aquesta evolució.
I Darwin va trobar aquest mecanisme
que és la selecció natural.
De fet, és una altra exposició
al món de la naturalesa
al que Darwin veia
que practicaven els grangers d'Anglaterra.
És a dir, seleccionar individus
per tal de treure
unes determinades característiques.
Això es fa d'una manera...
L'home ho fa d'una manera artificial,
però Darwin ha de descobrir
que la natura ho fa d'una manera natural.
Per què?
Perquè els recursos són limitats
i, per tant, no tots els descendants
poden viure amb aquests recursos.
Per tant, uns moriran
i altres sobreviuran.
Els que sobrevisquin,
aquests caràcters que els ajuden
a sobreviure els passaran a la descendència.
I d'aquesta manera,
un determinat caràcter s'anirà perpetuant
o canviant una població,
anirà canviant perquè
és capaç de transmetre a la descendència
els seus caràcters.
Això li va dir selecció natural.
I, efectivament,
això va obrir els ulls a un munt de gent
i tothom va veure l'alcans de la teoria de l'evolució.
Clar, però hi ha una evolució
i també són línies de treball i tesis i corrents.
Hi ha l'evolució a gran escala
que està protagonitzada pel clima,
pels moviments epirogènics,
per la pròpia geologia
i aquesta altra evolució de les espècies.
Van cadascuna per la seva banda?
Van juntes?
Perquè probablement aquesta
fóra una de les crítiques
que se li podia fer més contemporàniament a Darwin, no?
Delimitar-ho només a allò de l'espècie
si tot està interrelacionat
o diguem-ne que són dues línies d'evolució diferents?
No, de fet, la pressió selectiva,
la selecció natural,
ho marquen les condicions ambientals.
Les espècies s'han d'adaptar
a noves condicions de fred,
de sequera, de precipitació
i, a més a més, cada espècie,
cada individu d'una espècie,
pateix la competència d'altres individus,
d'altres espècies.
O de la pròpia espècie,
en el cas de l'ésser humà, no?
Sí, sí, sí, exacte.
Llavors,
quan les condicions canviants del globus,
les condicions climàtiques canviants de la Terra,
són, de fet, el motor de l'evolució.
I en el nostre cas,
l'evolució humana és claríssim.
I ho he llegit per algun lloc
que una de crítica clàssica
que s'ha fet contra Darwin
és que parlava de l'evolució,
però no de com es van originar les espècies,
que probablement era el que el públic de l'època
també estava molt expectant,
a veure si els donava la clau, ja veus.
Encara no sabem ben bé amb certesa tot
i en aquella època se li exigia també
al naturalista que diies
d'on venen les espècies,
com va estar l'origen.
Sí, efectivament,
això és una de les contradiccions de Darwin,
un llibre que era sobre l'origen de les espècies
i el que fa Darwin
no és explicar l'origen de les espècies
en tant les coses,
perquè Darwin no creia
en el concepte d'espècie,
igual que altres evolucionistes anteriors,
com la Mark,
sinó que creia que,
és a dir,
que hi havia una varietat
infinita de formes,
però que aquestes formes
l'espècie era una categoria
diguem-ne filosòfica
de l'ésser humà
que acoplava,
però que la realitat biològica era contínua.
Però hi havia un origen comú de la vida,
segons Darwin,
o no tenia tan clara la cosa?
Sí, sí, sí.
De fet, l'últim paràgraf
de l'origen de les espècies
és un allò a aquest origen comú
de totes les espècies.
Com molts dels llibres
i de les grans obres
hem sentit a parlar,
però probablement pocs l'han llegit,
diuen que és un llibre molt planer
i que és entretingut,
que no és un llibre gens academicista, no?
Bé, una mica sí que ho és.
Així com la filosofia zoològica de la Mark,
escrita precisament en 1809,
o sigui, fa 200 anys,
també és un altre aniversari evolutiu,
era una mena d'assaig filosòfic,
Darwin es va preocupar molt
de portar proves de l'evolució
i de la selecció natural
i tot l'origen de les espècies
són 300 pàgines de proves i evidències
que havia acumulat al llarg d'aquells anys.
Per tant, és un llibre planer
perquè efectivament es pot llegir bé,
però és un llibre acadèmic i un bon totxo.
Ara potser és el moment que faran reedicions
i coses d'aquestes, no sé, no sé,
que la travessa està molt interessat.
Clar, és que sorgeixen moltíssimes preguntes
al voltant de Darwin
perquè no només estem parlant de ciència
en el sentit escèptic i fred,
s'entronca amb la filosofia, amb la religió
i en principi Darwin no era un home agnòstic a priori,
que després ell fes la seva evolució també
en quant a les seves creences.
Per tant, no devia tenir alguna contradicció
entre allò que ell havia experimentat
i les seves pròpies creences religioses?
Sí, bueno, jo penso que Darwin al començament
era un creient més aviat fred, no?
Ell va voler ser...
Un poc apassionat, diríem.
Era un home tranquil, de fet.
Ell va voler ser clerga,
però no perquè tingués vocació religiosa,
sinó perquè era un naturalista
i l'ofici de naturalista
en aquella època sobretot
estava portat per cures,
per clèries de l'Església Anglicana.
Però després, quan va tornar del Beagle,
al llarg de la seva evolució personal,
ell explica la seva autobiografia
com va de mica en mica
i gradualment perdent la seva fe original,
perquè se'n va adonar
que hi havia un altre mecanisme
per explicar la realitat, no?
En aquella època, lògicament,
va ser una sotregada per la pròpia societat.
Estem parlant de la societat occidental del segle XIX.
El que a vegades pot sobtar algú
que tenint en compte tot el que ha avançat la ciència
en quant a la investigació i tot el que li queda,
però ha avançat molt,
és que es plantegi més en aquest 200 aniversari
el debat en termes creacionistes i evolucionistes.
Personalment, a mi això em sona una mica antic, no?
Perquè se simplifica mal.
No sé si és una culpa dels mitjans de comunicació
o que realment es planteja el que és l'estudi de l'evolució humana
des del punt de vista evolucionista
o bé els creacionistes que defensen
que hi ha o una intel·ligència superior
que ho va crear tot o Déu, no?
Per el que és la comunitat catòlica.
Bé, jo crec que ara aquest debat és un debat important dels Estats Units
on periòdicament surt aquest debat.
És tot el tema del disseny intel·ligent,
però bé, jo crec que és un debat que no té arrels a la societat europea,
que està superat, evidentment,
però que sí, i que aquí jo crec que té poc ressò,
però que, curiosament, sí,
als Estats Units ja és un debat fort, no?
I companys d'americans que han d'esmarxar esforços
en publicar i en contradir aquesta patranya del disseny intel·ligent, no?
Aquesta vestir d'una aurea pseudocientífica,
el típic creacionisme de tots els temps, no?
Però penso que és una importació nord-americana
i que aquí no té molt ressò, no té molt a dir.
De fet, jo soc membre del comitè executiu
de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva
i des d'allà hem fet una mica de seguiment
dels passos dels dissenyistes intel·ligents
que han intentat fer o colar gols aquí en el nostre país
i han sigut molt pocs
i en un moment donat va haver-hi un conferenciant
que un col·legi major o una petita facultat a Oviedo,
crec, van invitar, van fer unes quantes cartes
dient que això, i bueno, la cosa no va...
No va anar més.
No va anar més.
Com a biòleg, com a paleontòleg,
Jordi, què creus que...
Què li deveu a Darwin, vosaltres?
Home, Darwin...
Discurs científic, eh, no sentimental.
No, no, no, no.
Home, a Darwin li devem haver fet el descobriment científic
més gran de tots els temps, jo penso.
Perquè hi ha altres científics, per exemple,
Newton o Einstein,
que han fet grans teories, no?
Però, clar, no són teories que a nosaltres,
com a éssers humans, es toquin massa, no?
Bé, doncs la llei de la gravetat o la relativitat general,
doncs està molt bé, però, bueno, no afecten a la nostra ideologia,
no afecten a nosaltres com a éssers humans,
però la teoria de l'evolució per selecció natural de Darwin sí,
sí, va ser el primer punt per començar a entendre
com ha sorgit la vida i les regles que regeixen la seva evolució, no?
Al llarg de 150 anys, lògicament,
segur que s'han esmenat alguns plantejaments de Darwin,
que eren punt de partida,
però alguns s'hauran completat,
altres s'hauran descartat per diferents raons.
Com ha evolucionat la teoria de Darwin fins a l'actualitat?
Bé, avui dia, de fet, ja no parlem de Darwinisme,
sinó de biologia evolutiva, no?
Ja és una ciència.
Ja la terminologia, ara, ja ha canviat.
Sí, però és cert que, com tota ciència,
en els orígens hi ha uns plantejaments,
i després, quan progressa,
el punt de partida bàsic,
i encara es manté la idea de selecció natural.
Darwin, en aquella època,
tenia unes certes mancances,
per exemple, el mecanisme de l'herència no estava establert.
Va ser establert poc després per Gregor Mendel,
amb les lleis de l'herència.
Per tant, la teoria de l'herència de Darwin era errònia,
era la que es mantenia en aquella època,
que era la teoria dels líquids seminals.
A part, Darwin, en alguns aspectes,
va ser poc darwinista,
va ser l'amarquista, en alguns aspectes.
Per exemple, en això que he dit de l'herència,
en el sentit que els caràcters adquirits
es podrien, durant la vida d'un individu,
es podrien transmetre a la següent generació.
Això s'ha vist, poc després s'ha vist,
que és completament fals.
Per tant, el darwinisme primitiu
va haver de treure una sèrie de coses
de l'època,
de la ciència de la seva època,
i va haver d'assumir altres.
És a dir, la selecció natural
no és només el principal factor de l'evolució,
hi ha també les mutacions.
Que això ell no ho contempla,
en la seva teoria?
No.
La competència entre els esès vius
ho planteja com el motor autèntic de l'evolució,
però no contempla que hi hagi noves espècies.
Sí, el fet és que Darwin
donava per suposat
que hi havia variabilitat
i que aquesta competència
d'individus variables
era el que creava la competència
i uns guanyaven i uns altres no.
Però no explicava l'origen d'aquesta variabilitat.
I l'origen d'aquesta variabilitat
és l'atzar i són les mutacions.
És a dir, els canvis fortuits
que es produeixen en el nostre material genètic
per moltes causes.
Clar, ell això no ho coneixia.
No coneixia els gens.
No se sabia on estaven ubicats els gens.
No es coneixia l'ADN.
No es coneixia un món de coses
que després s'han anat coneixent.
O se li podia perdonar
que tota aquesta tecnologia
que ens ha facilitat el coneixement,
tot el tema del genoma i tot això,
no hi era l'hora.
Exacte.
No podia fer més l'home,
amb quatre tortugues, lògicament.
És que no estava definint
ni tan sols en el concepte de gent
en aquella època.
Aquests dies, i ho saps millor que nosaltres,
moltíssimes publicacions,
de llibres, suplements als diaris.
I, clar, això ens ha costat
moltes qüestions al públic així en general,
que no són científics.
I jo he sentit parlar,
i abans tu comentàvem,
de la hipòtesi de la Reina Roja,
que està molt lligat,
que m'ha cridat molt l'atenció.
A veure, ho dic com a anècdota,
tot i que és una hipòtesi
que està basada científicament
i que, en definitiva,
el que fomenta és allò de Darwin,
que és la competitivitat,
el motor de l'evolució,
d'aquesta selecció,
que és la pròpia espècie,
fins i tot entre ella o entre d'altres,
que poden acabar una amb l'altra.
I deia una frase que la teníem per aquí,
que és la frase que diu la Reina Roja,
que d'aquí ve el nom,
Alicia, del País de les Meravelles,
que quan arriba diu
que en aquest país has de córrer
tot el que puguis
per romandre'n al mateix lloc.
Sí.
És a dir que estàs tota la vida corrent
per mantenir la teva vida
i la teva pervivència com a espècie.
Sí, de fet,
és la idea que totes les espècies
i tots els individus de les espècies,
excepte nosaltres,
l'homo sapiens,
estan en tensió.
Estan en tensió per sobreviure,
perquè pateixen
no només la pressió de l'ambient,
sinó la pressió dels competidors.
És la idea de Darwin.
Es competeix per uns recursos limitats.
El pastís no hi ha prou per tothom.
Per tant,
a cada generació,
el que aconsegueix el pastís
passa els seus gens
a la següent generació.
És aquesta idea
de màxima competitivitat,
de seleccionisme.
De tota manera,
dins del que és la teoria darwiniana
o el darwinisme,
hi ha matisos i hi ha escoles.
Hi ha gent que és molt seleccionista
en el sentit que tot està absolutament
mètricament condicionat
per la selecció natural,
per aquesta competència.
I altres,
sobretot fa Stephen Jay Gould
i altres
les darreres dècades,
que postulen que potser l'atzar
ha jugat un paper
més important
del que pensem en l'evolució.
Que no tot està mil·limètricament
determinat per la selecció natural.
Jo fins i tot,
i no ho trobo aquí,
també hi havia
el model bufón de la corte,
també com a...
que, bueno,
que hi ha tota una sèrie
d'individus
que estan al voltant
d'algú que és més poderós.
És que, clar,
posats a escriure coses,
imagina't.
ja hi ha tota la sociobiologia,
hi ha hagut un munt de...
I fins i tot la interpretació
que es va fent al llarg
de la història,
d'aquestes grans idees,
perquè tinc entès
que fins i tot sectors
molt extremistes
i amb connotacions racistes
també es declaraven
seguidors de Darwin,
interpretant a la seva manera
o com els convenia
la seva teoria.
Sí, curiosament,
en el tànsit
del segle XIX
al segle XX,
el Darwin,
ja van haver-hi moviments
que van agafar
a Nord-Amèrica,
però també a Alemanya,
òbviament,
idees darwinianes
per justificar
el racisme,
per dir que hi havia
unes races
que eren superiors
a altres.
Però, de fet,
això estava
al llarg del segle XIX,
estava molt molestès
i el mateix
Thomas Huxley,
que és un personatge
molt afí
i molt vàlid
a fi a Darwin,
deia
bueno,
però és que
és evident
qui pot dubtar
que un blanc
té una major
intel·ligència
que un negre
és que això
és obvi.
També hi havia
la idea
que en aquella època
no hi havia
fòssils humans
intermedis,
no?
No hi havia fòssils
com tenim ara.
Per tant,
es passava
del goril
al ximpancé
directament
a l'homo sapiens.
Llavors,
hi ha un munt
d'arbres
filogenètics
que omplen
aquests forats
amb les
anomenades
races inferiors,
no?
Busquimans
i tal,
dient
bueno,
sí que tenim
i fins i tot
un altre
darwinista
molt important
a Alemanya,
Hans Heckel,
que va
persistir,
va viure
fins a l'any
1916.
Al final
de la seva vida
va
contemporitzar
una mica
com
amb els
primers moviments
protonacis
que s'estaven
gestant
a Alemanya.
Darwin va
plantejar la seva
teoria després
cadascú
va fer
el que
va voler.
Des del punt
de vista
de la
biologia
evolutiva
actual,
quines són
les grans
preguntes
que us esteu
plantejant
en l'actualitat?
Bé,
ara el principal
repte
és el tema
de com
passem
dels gens,
del genoma
a l'individu,
és a dir,
la formació,
l'autogènia,
l'embriogènesi,
com es forma
l'individu adult,
quines regles
segueixen,
quin és l'ordre,
perquè aquesta
sabíem
què era el genoma,
comencem a tenir
el genoma
complert,
sabem,
òbviament,
com és l'individu adult
o juvenil
o infantil,
però no coneixem
entre mig,
i entre mig
és el més important.
A part,
sabem que probablement
tota aquesta etapa
intermitja
de formació
de l'individu
ha tingut
una gran
rellevància
a l'evolució,
perquè simplement
el fet
d'accelerar
o retardar
el desenvolupament
pot donar
lloc a coses
molt diferents,
i això ha sigut
un mecanisme
que l'evolució
ha utilitzat
reiteradament.
Clar,
és que amb tot
el que aprenem
en aquest espai
de l'IPES,
una de les coses
bàsiques
que vam aprendre
és que no hi havia
un homínid,
sinó que hi havia
moltes espècies
d'homínids
i que contemporàniament
podien viure
éssers humans,
com diem ara,
homínids
amb característiques
completament diferents
d'una de les altres.
Clar,
és que hi ha tantes
incògnites encara,
no, Jordi?
Sí, de fet,
per exemple,
parlant d'això
de desenvolupament,
en l'entorn
del darwinisme,
Heckel i aquesta gent
diuen
no, bueno,
això està provat
perquè el primat
que més s'assembla
a l'home
és el ximpancé.
Però va haver-hi
un altre investigador,
Volk,
que se'n va donar
una cosa.
El primat
al qual ens semblarem
més
no és el ximpancé,
sinó la cria
del ximpancé.
És a dir,
és com si nosaltres
fóssim
cries de ximpancé
adultes.
I aquest mecanisme
ja va ser
vist
molt
des del començament
i no hi ha dubte
que aquestes,
el que se'n diu
heterocronies
en el desenvolupament,
han jugat
un paper molt important
en la nostra
pròpia evolució.
Déu-n'hi-do.
A l'IPES,
vostès ja saben
que treballen
i força,
investiguen,
en el camp de treball,
en els laboratoris,
però una de les funcions
o una de les branques
de l'IPES
és difondre
el coneixement científic
i traslladar-lo
a la societat en general.
És una altra
de les moltíssimes
raons i exercicis
que es practica
a través d'aquest programa.
I en aquest sentit,
esteu a punt,
si no l'heu tret ja,
una col·lecció
i el primer volum
està dedicat a Darwin,
em deies abans.
Sí,
hi ha l'acord
per treure
una col·lecció
de llibres
petits,
unes 80 pàgines o així,
sobre temes evolutius.
Però allò,
per persones com el Lluís,
com jo,
que no som científics.
i hi ha tres preparats
a la poca de sortida
i el primer d'ell,
molt probablement,
ho hem d'acabar de veure,
òbviament serà
sobre Darwin.
D'altra banda,
l'IPES
hem obert ara
fa pocs dies,
de fet,
fa un parell de dies,
la pàgina evoluciona.org
que està dedicada a Darwin
i que el primer dia
ja va tenir 600 entrades,
una cosa...
Quasi,
quasi com el primer,
la primera edició,
de l'evolució de les espècies,
ja ho veus.
Això vol dir que
és molt interessant,
vol dir que
hi ha una inquietud real
per aquests temes
i per el tema de Darwin
i, bueno,
penso que és positiu.
És que, en general,
per molt que diguin
que només estem
parlant banalitats,
en el fons,
en el fons,
tots volem saber
d'on venim.
Cap on anem ja ho veurem,
però d'on venim com a mínim,
no?
No només els científics,
sinó la societat en general
sempre hi ha aquesta inquietud
i tot el que pugui
implicar,
rebre alguna resposta,
sembla que
ens resulta atractiu
al gran públic.
Sí, sí, sí.
De fet,
això també és una altra cosa
curiosa
de Darwin.
En la seva obra,
ell,
a l'origen de les espècies,
no hi ha
ni una sola
paraula
dedicada
a l'origen de l'home.
I ho va fer
probablement
amb intenció,
perquè no volia...
però immediatament
la gent
va entendre
el missatge
i poc després
Thomas Huxley
va publicar
el primer llibre
sobre
l'origen de l'home
i l'any
1872
Darwin mateix
va haver de fer
una obra dedicada
a aquest tema.
Jo crec que
el Jordi Agustí
ens ha donat
les claus
per realment
entrar a aquesta web
de l'IPES,
evoluciona.org,
deies?
Sí,
evoluciona.org.
És ben fàcil.
O la lectura
dels seus llibres
que jo no sé
si els trobaríem
perquè el...
Espera que ho he apuntat
per aquí
perquè com que tinc
mala memòria
no ho vull dir malament
però ho pots dir tu.
Un d'ells
era de l'any 94,
entenso que comentaves.
Sí,
l'Evolución y sus metáfores
publicat a la col·lecció
Metatemes
de Tusquets Editors.
Pel gran públic?
Sí, sí, sí.
És d'assaig
i després...
Bueno,
en la mateixa col·lecció
jo vaig publicar
una mena d'ediccionari
que es diu
i teories més recentment
fa uns 3 o 4 anys
i després aquest
del secret de Darwin
que va ser
Premi de Literatura Científica
de la Fundació Catalana
per la Recerca
i bueno,
continuarem.
Són apunts bibliogràfics
per tots aquells
que ens ha despertat
molt l'interès
conèixer
aquest personatge
del que només coneixí
amb un titular
i a partir d'aquesta efemèride
al 200 anys
del seu naixement
està donant a conèixer
Jordi Agustí,
doctor en Ciències Biològiques,
paleontòleg,
investigador
i crea de l'IPES
com sempre ha estat un plaer
de veritat.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.