La una del migdia, en 10 minuts, aquesta sintonia que diria que forma part del top 10 del matí de Tarragona Ràdio,
normalment a aquesta hora la podeu escoltar els dilluns, avui excepcionalment dijous.
L'excepcionalitat és evident, saludem Carles Marqués, bon dia.
Molt, bon dia.
En lloc de dilluns ens acompanyes dijous.
En efecte.
I en lloc dels estudis de l'Avinguda Roma, la Rambla.
Exactament, el canvi és evident, com deies tu.
I l'excepcionalitat és que aprofitem que avui inaugureu una exposició realment magnífica.
L'heu presentat fa poquet, en roda de la premsa?
Vaja, ens l'estem presentant.
Fa mitja horeta que l'estàvem presentant i, per tant, està recent, recent presentada.
Alfons Mucha, 1860-1939, seducció, modernitat i utopia.
Lluís Reverter, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
És secretari de la Fundació La Caixa, quin tros d'exposició que arriba a Tarragona, eh?
Quin luxe que tenim.
Realment és un luxe.
Aviam, primer és un luxe perquè a Espanya el Mucha no s'havia portat mai.
i l'hem aconseguit amb la Fundació Alfons Mucha, que té totes aquestes peces, que ens la deixés.
L'hem portada a Barcelona, a Madrid, a Palma i està aquí.
O sigui que jo crec que Tarragona està posada a un nivell important en aquesta exposició.
Però és l'exposició que el visitant se sorprendrà.
Se sorprendrà perquè, per una part, coneixerà l'exposició.
Tothom ha vist a la seva vida un dibuix del Mucha, tothom.
Sense saber-ne què és d'ell, probablement.
Evident, però molts no saben ni d'on tenen.
Li sorprendrà.
És una exposició que juga amb apartats diferents.
Per exemple, quan entres, et trobes amb uns anuncis, amb uns cartells,
que anuncien teatre.
I aquí comença el Mucha.
Alfons Mucha era un txec, un eslau, que se'n va anar a París a finals del segle XIX,
a l'últim terç del segle XIX, se'n va a París, i li quedava molt dibuixar,
i entra dibuixant amb una impremta que feia cartells de teatre.
Arriba a unes festes de Nadal, i resulta que se'n va el dissenyador,
entre cometes d'aquella època, se'n va, es queda ell de guàrdia.
I arriba la Sara Bernat, la Sara Bernat és l'essència per excel·lència del teatre.
Era l'artista de teatre més coneguda del món, francesa.
I la Sara Bernat necessita inaugurar una obra de teatre i necessita un cartell.
Són els dies de Nadal, no li poden fer el cartell,
i, increïblement, Cismonda era l'obra que volia fer,
i li encarreguen amb aquest senyor jove que estava allà que faci un cartell.
Fa un cartell tan diferent a tot el que havia fet ningú,
que el director de la impremta li diu, bueno, no tenim temps de fer res més,
vés-li portar a aquesta senyora, però, evidentment, mai més ens encarregarà cap cartell.
Aquí va començar l'Art Nouveau.
No només li va encarregar, sinó que va treballar en exclusiva amb l'autor.
Li va fer tots els cartells i escenografies.
Evident, però aquí comença l'Art Nouveau.
O sigui, en aquest moment, quan aquest senyor canvia aquest concepte,
fa aquest estil de senyora amb una influència de l'imperi bizantí,
té un punt bizantí, aquestes senyores del principi,
i això, una senyora, un pèl, un pèl vicentines,
aquests figures estilitzades amb aquests mantells casarregats, pesats,
però, a la vegada, amb una agilitat fantàstica, amb una força i amb una intensitat.
I aquí és l'inici de l'Art Nouveau.
Clar, però aquí no només parlem de cartells, sinó a partir d'aquest inici ja m'ho ja parlem.
Bé, ara arribarem.
De joies, de mobles, de tot.
Ara arribarem.
Déu-n'hi-do.
Llavors, aquí comença l'Art Nouveau.
A Catalunya, l'Art Nouveau és molt important.
Nosaltres, a Barcelona, per exemple, es viu en part de l'Art Nouveau, almenys turísticament.
L'Art modernista, que és l'hereu amb transformacions, però és aquest Art Nouveau.
Llavors, aquest personatge, aquest senyor, a partir d'aquest moment se'l comença a conèixer,
llavors ell executa tot el que vol executar.
Jo diria que la seva obra es pot diferenciar amb quatre grans apartats.
Són apartats importants.
El primer apartat és aquest que hem dit del teatre.
ell juga a fer els cartells, però juga a fer els decorats,
a s'associar amb Sara Bernat amb algunes coses.
A la vegada, ell vol expressar la bellesa, té un concepte de bellesa,
treballa molt el tema de la bellesa amb quadros de la dona, amb el treball sobre la dona.
Té uns quadros fantàstics, meravellosos, sobre la dona.
Li agrada el misteri, ell és fragmasó, això al final, a l'època del Hitler, el 39,
quan s'acaba la guerra, li arriba a comportar la mort,
perquè després d'un interrogatori exhaustiu, agotat, nerviós, mort.
Però el misteri, a través del fragmasonarisme,
i després la modernitat, perquè ell és un...
Així és com és l'inici del modernisme, de l'art nouveau,
jo diria que és un dels pares de la publicitat, com l'entenem avui en dia.
Ell inventa la publicitat a través del dibuix, el cartellisme,
però també a través dels objectes.
Per exemple, les caixes que ell fa per perfums,
les caixes que ell fa per xocolates, per bombons,
encara avui en dia són una de les peces millors com a imatge publicitària.
És el gran jugador de la publicitat.
I després, per sobre de tot, ell és un eslau,
té consciència del seu poble,
i tota la seva pintura, tot el seu esforç de treball,
juga per poder explicar la història del seu poble.
Això en una darrera etapa?
No, això està present amb ell tota la vida.
Des del començament?
El que la pot desenvolupar els darrers anys de la seva vida.
El que passa és que alguna vegada s'ha dit que Mohamed...
és a dir, estava descontent del fet que el seu art fos tan comercial
i que només se'l conegués des d'aquest punt de vista.
Ell, diguem-ne, que pretenia ser com a més espiritual.
Però des del principi.
I que això que el públic no...
I ja veu, la introducció que vostè molt correctament ha fet
que tots coneixem la seva obra tot i que no coneixem el personatge.
Què hi farem?
Ha passat a la història per fer aquest art per tothom.
Però ell vol, des de molt al principi,
ell vol jugar amb aquest art.
Per jugar amb aquest art més profund,
fa la memòria eslava, fa tot aquest treball eslava,
que el pot realitzar quan ja té diners,
quan ja té una certa posició.
Ell va a París a finals del XIX.
Anar a París a finals del XIX és imprescindible.
Avui en dia no hi ha cap lloc al món que sigui el París a finals del XIX,
des del Picasso fins a qui vulguem.
Tothom va haver de passar per París.
Allà era la caixa de ressonància mundial.
però després se'n va a Estats Units.
I se'n va a Estats Units al principi,
es diu que és l'any 2, el 1902,
i el reben amb portades dels diaris,
però portades senceres dels seus dibuixos,
explicant que arriba l'artista més conegut de l'època.
I ho era.
Què passa?
Que després, tot aquest muntatge d'ell,
quan arribem als anys cap a la Segona Guerra Mundial,
que ell és mort,
el feixisme a Txecos, la vaquia, la maga,
després ve el comunisme,
que el considera decadent
i que no en vol saber res,
i no ha sigut fins ara,
fins acabat el comunisme,
que la seva figura ha tornat a lluir
com el personatge amb la seva complexitat,
amb la seva totalitat.
perquè sí que és conegut aquest pòster,
diguem-li així,
o aquests centenars de pòsters,
sí que són coneguts, per exemple,
el dibuix que ell fa
per una empresa molt catalana,
que és el Xocolata Sant Matllé.
Sí, sí, sí.
I que comentava el Carles l'altre dia al programa.
Sí, sí, divertit, no?
Uns dibuix del Xocolata...
Fa pel Xocolata Sant Matllé.
Això lliga,
miris, lliga amb el modernisme,
que el senyor Matllé
fa la primera casa modernista de Barcelona,
el 1900 a la Passeig de Gràcia.
A la seva empremta comercial
havia de posar un empatge així
i no podia ser d'una altra manera, clar.
Ah, evident, no?
I el senyor Matllé,
més a més, és curiós
perquè és un personatge
que li encarrega a ell,
però és un personatge
increïblement culte.
El senyor Matllé
fa un fons d'art històric
de tot Catalunya,
va fer fotografiar
l'art de Catalunya
i té 350.000 fotografies d'art
de principis de segles.
És un fons increïble el que hi ha.
I el senyor Mujá
també és un gran fotògraf.
També fotografia el seu entorn,
també fotografia la seva realitat,
també fa treball sobre fotografia.
O sigui,
era un artista molt globalitzat,
molt global
per allò que era aquell moment l'artista,
però amb una capacitat
o amb una...
jo diria
amb un intent
d'obrir,
renovar
i explicar-se
d'una forma diferent
a tot el que s'estava explicant
fins a aquell moment.
Sí, sí, digui,
perdoni.
No, no, no.
Una trajectòria
molt intensa
que permet veure
tota l'evolució
i que concentrem
en aquesta magnífica exposició
i poso cometes,
el concentrem
en 140 peces.
No són només
140 cartells,
hi ha més coses.
No, però hi ha unes joies.
A l'éssola,
parlant del que hi ha.
Hi ha unes joies,
hi ha unes joies
a l'exposició.
Bueno,
aquesta explicació
que li he fet
són els àmbits
de la pròpia exposició.
O sigui,
amb el del teatre
hi ha els cartells,
evidentment,
però també hi ha tots els dissenys,
tots els bossets
que ell fa pel teatre.
Amb el de la bellesa
hi ha un treball exhaustiu
al voltant de la dona,
una quantitat immensa
de quadres d'ell
pintant la dona
de molts aspectes,
de moltes formes diferents.
Amb el del misteri
hi ha tota una sèrie
de quadres,
de treballs d'ell,
també de dibuixos
sobre el misteri,
sobre l'existència del Déu,
sobre el que hi ha
al més enllà.
També treballa
en aquest sector.
i després a la modernitat
és tot aquest espà
per tant de la publicitat
i amb l'epopeia
són tots els quals.
O sigui,
aquesta és la globalitat
del seu treball.
És un home
que globalitza tot això,
però té
aquesta capacitat
d'anar trobant
a cada moment
què és el que ha de fer,
què és el que ha d'anar obrint
i què és el que s'ha d'anar modernitzant.
I per exemple,
la fotografia,
que és el que li deia.
I fotografies també contemplem.
Molt,
unes fotografies...
Hi ha una fotografia.
els visitants
que vinguin
a veure el caixaform
d'aquesta exposició,
els anem a tocar la busquen.
Hi ha una fotografia
d'un dels pintors
més coneguts,
íntim amic seu,
aquí ho puc dir,
el Gauhen,
ja volia que la veiessin,
però el Paul Gauhen,
doncs si veurà
amb calçotets
tocant el piano
a casa del Muha,
vull dir,
és una fotografia realment
curiosa i insòlida.
Sí, sí,
sens dubte.
Un senyor tan conegut
com el Gauhen,
doncs que ens l'imaginem
tocant el piano
amb calçotets
a casa...
Doncs allà hi ha la fotografia,
podrán anar-lo a veure,
val la pena també.
Aquest món
d'ell,
de l'època en què vivia,
es va relacionar
amb molts artistes.
Un món molt mitificat
per nosaltres
i que ens agrada veure'l.
Bueno,
a vegades aquest món
del seu esplendor,
que és el món
fins a la Primera Guerra Mundial
i després de la Primera Guerra Mundial
a la Segona,
és un món,
jo crec que mistificat,
però també és un món interessant,
perquè fins a la Primera Guerra Mundial
és un món.
Evident,
per nosaltres té...
Fins a la Primera Guerra Mundial
va ser un món
i després de la Primera Guerra
va ser un altre,
no?
Ens vam equivocar,
de la Primera Guerra
vam fer un desastre
i vam arribar a la Segona.
És una obvietat
que quan anem a contemplar
una exposició,
una obra,
gaudim només amb la mirada,
però si a sobre
portem de casa
com aquell que diu
informació
com la que ens acaba
de facilitar
ara Lluís Ravarté,
però en aquest sentit,
en paral·lel,
heu organitzat
tot un seguit
de conferències i actes.
En efecte,
són cinc conferències,
la primera d'elles
aquesta tarda
amb Àlex Mitrani,
que és el comissari
de l'exposició.
En certa manera,
diguéssim,
la inauguració
d'avui de l'exposició
rebasteix
un caràcter
una mica diferent
a les que hem fet
en altres ocasions
i s'enceta
amb la conferència
d'Àlex Mitrani,
mentre que la inauguració
és a les vuit.
I aleshores tenim
cinc conferències més
de les quals
voldria destacar
la de Roger Alier
l'últim dia
sobre el món
de l'òpera,
que evidentment
està molt vinculat
en aquesta època
i en aquesta imatge
que ens transmet
d'Alfons Mujà.
Però fareu una audició
o alguna cosa
llegit
i operar a algun lloc
també podria ser?
Hi ha una audició
comentada, justament?
Una audició comentada...
A veure,
en principi,
el Roger Alier
a la conferència
la va estirar
diguéssim
en diferents fragments
d'òpera.
Per tant, sí,
és una audició comentada
no d'una sola òpera,
sinó de totes
les de l'època
del Mujà.
L'òpera és un art global
en el qual,
òbviament,
la imatge,
el decorat,
com deia el senyor
Roberter,
diguéssim,
les imatges
de la Sara Bernard
dels primers cartells
són absolutament
operístiques
en aquest sentit
que ens imaginem
l'òpera
d'aquells anys.
Per tant,
aquesta,
la destaquem
en aquest sentit.
Però després hi ha
altres aproximacions.
Però aquí un moment,
els que ens escolten,
una conferència
del Roger Alier
sobre l'òpera,
els aconsello
que la vagin a escoltar.
És un autèntic
divertiment.
És com a escoltar
una bona òpera.
és un autèntic divertiment.
Les millora.
És a dir,
les òperes que no són bones,
Roger Alier
aconsegueix
millorar-les.
Després hi ha
aproximacions
a l'obra
de
Muja,
des del punt de vista
de la ciutat,
la ciutat moderna.
Ell també,
d'alguna manera,
si coneixeu
Praga,
sabeu que també
en aquella època
de l'art nouveau
és quan es desenvolupa
tota una ciutat
nova en aquell moment
i la imatge
que tenim de Praga
també es vincula molt
a tot l'aspecte
a l'art nouveau
i, per tant,
a Muja.
Després hi ha
una aproximació
des del punt de vista
de la dona
de la fi
del segle XIX.
En aquest sentit,
diguéssim,
la imatge
de la dona
d'aquell moment
segurament
no era ben bé
la mateixa d'ara.
Ens comentava
el comissari
i el senyor
Robertiu
corroborava
durant la presentació
que era una dona
més rodoneta,
el cànon,
que l'actual
i aleshores
la presència
de la dona
en aquesta exposició
és en aquesta línia.
I després
un dissenyador
com Amèrica Sánchez
i un artista
al mateix temps
també,
una persona
que també
Amèrica Sánchez
ha sabut
portar aquests dos mons
de la creació
i de la presència
pública
com Amèrica Sánchez
ens parlarà
de la relació
de Muja
amb el disseny
gràfic contemporani
que d'alguna manera
ella és l'iniciador
és a dir,
segurament
no podríem
entendre
la presència
de l'art
amb la publicitat
en el packaging
el merchandatge
contemporani
sense
la figura
sense que hagués
existit
Muja.
Feu els tallers
les visites guiades
en parlarem
en els propers dilluns
però que sàpiguen
que com sempre
tot va en el pack
tot va en el pack
en paràl·lel a l'exposició
conferències
oportunitat
de compartir
els coneixements
d'altres
i de participar
activament
amb els tallers familiars.
Correcte,
el taller familiar
es diu
l'art d'anunciar
i la visita
guiada
diguéssim
la que és
jo per tothom
oberta a tothom
us recordo
que és
dijous
dissabte
i diumenge
però a part d'això
si feu un grup
de persones
i ens truqueu
al centre
doncs us fem també
un vestit a mira
i us fem una visita
particular.
Un luxe
i un autèntic regal
per Santa Tecla
ja estem acostumats
ben acostumats
o malacostumats
segons es miri
al Caixa Fòrum
arriba aquesta magnífica exposició
a partir d'aquest vespre
ja la podeu visitar
fins a
deixa'm mirar la xuleta
10 de gener
molts dies
aquesta vegada
el que no la visiti
és perquè no vol
sí però passa allò de
fins al 10 de gener
i arriba el 8
i dius
oi jo l'han tret
escolta que està aquí
des de setembre
espavilem tots una miqueta
Lluís en Reverter
secretari de la Fundació
de la Caixa
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vostès
si es queda algun dia
per aquí
bona festa major
no no ja m'entorno
ahir no es pot quedar
ni una miqueta
però tornarà
la meva vida
és una vida tan itinerant
que ja em sembla
que ja no sé d'on soc
una miqueta de cada lloc
inauguran una exposició
cada dia
en una ciutat diferent
bé mentre no tingui allò
un déjà vu
d'aquells que
no dic viva Honduras
no no
ja ens ho pensem
que no
Carles Marqués
tinc entès
que ens retrobarem
el dilluns
sí senyora
i també serà fora de la ràdio
i també serà aquí mateix
aquí mateix
em penso que sí
Joan Maria
dilluns és aquí
dimarts al Pla de la Seu
és dilluns
que encara serem aquí
aquí t'esperarem a la una
gràcies Carles
a vosaltres
tres minuts
dos quarts de dues
aquest programa
ja li hem de començar
a donar forma de comiat
molt a dos quarts
hei
peli