Saludem ja Carles Marqués. Carles, molt bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, Tarra Coviva, excel·lent, no?
Excel·lent, excel·lent, excel·lent.
Sí, sí, vam acabar amb el problema de la fam a Roma,
que sempre és...
Ara falta que acabem el d'aquí.
Exacte, sí, sí, sí. Roma era més petit.
Ciutat, Roma ciutat.
Teníem menys aliments, també, menys recursos.
Sí, que l'Empredobus només es va dedicar al seu gran invent,
diguéssim, va ser només per la ciutat de Roma
i m'agradaria saber si per tota la ciutat.
Home, doncs, si Tarra Coviva ha anat bé,
amb Salvira que aquesta setmana també pot anar molt bé
perquè hi ha diferents cites molt destacades.
Avui continuem amb aquest cicle magnífic
que està tenint molt d'èxit,
de portar el món de la llegenda i el conte al cinema.
Exacte, vam quedar amb el Pedrosa, per cert,
que el dia 22, ell ve a cada una de les presentacions,
però recordes que Jolanda fins i tot en antena van dir, no?
Sí, no, no, és que ha de venir.
Doncs el 22, que seria l'últim dia del cicle,
vindrà per fer balanç
i avui, com deies, tenim Medea,
és a dir, un clàssic,
un mite que és alhora un antic conte,
una antiga llegenda readaptada allò pels grecs
i protagonitzada per Maria Calas,
vull dir, que tant són mitjans per Pierpa o l'Opa Solín.
Doncs una pel·lícula pot agradar més o menys,
però singular segur, eh?
Segur, segur.
Això serà avui i vosaltres també, lògicament,
des de Caixa Fòrum aposteu per la Setmana del Medi Ambient
i immediatament farem referència a l'acte de demà
perquè a més tenim la seva conferenciant,
però en tot cas, recordar que dijous hi ha un altre,
en aquest cas, que parla de recursos energètics.
Exactament.
Per nosaltres, diguéssim, la Setmana del Medi Ambient
sempre és una col·laboració amb la URB,
en la qual, doncs,
bé, una de les dues conferències, d'alguna manera,
la portem des de Caixa Fòrum
i l'altra us la porta a URB.
I aquesta que comentes, de Joan Salvador,
sobre factors per la sostenibilitat energètica a Catalunya
i els seus efectes en el medi,
és la portada, diguéssim, per l'altra part,
que és la URB.
I dimecres oblidem totes aquestes penalitats
pròpies del segle XXI
i continuem aprenent moltíssim de la música
amb Rafael Esteve.
Rafael Esteve.
M'agrada és el de les penalitats,
no sé si he parlat d'un rèquiem...
Quan justament, a més, l'última setmana,
que no va ser l'anterior, que era Tarracó,
i va ser no fa dues setmanes,
Rafael Esteve ens va parlar d'un rèquiem,
no sé si és oblidar gaire les penalitats.
Ara, bromes a part,
justament el Rafael aconsegueix
que...
això, fins i tot d'un rèquiem,
que és una música, evidentment,
feta per unes circumstàncies molt pròpies,
doncs, fer-ho d'una manera absolutament alegre
i divertida.
A més, em sembla, a mi em dóna la pensió
que tractant-se de Verdi,
que era una persona de grans òperes
i de grans tragèdies,
però no de grans tristeses,
segurament serà un rèquiem,
pels qual conegueu força animat.
I quantes persones atretes
per la música anomenada clàssica,
que no acabaven,
perquè diuen,
em falta una mica de coneixement,
per poder gaudir-ne a través d'aquestes conferències.
S'està entrant molt bé.
Fa aquella por, no?
Això de la música clàssica
deu ser molt seriós
i per gent que han passat pel conservatori
i ni molt menys.
Un cop t'ho expliquen,
ell desmunta el cotxe, no?
I aleshores veus que hi ha dins i dius
ah, bé, ara ja sé com va.
Ostres, és molt més fàcil
del que semblava.
Clar, llavors aquí hi ha el geni del creador
que això ja no sabem com funciona.
Divendres i dissabte
podem visitar l'exposició de Tàpies,
per exemple,
si et sembla.
Sí, sí, fantàstic.
I el diumenge, arts de carrer.
Exacte.
Pels que aquestes setmanes
hagin anat posant per casa
el trapezi de Reus o de Vilanova
i s'hagin quedat amb ganes,
doncs nosaltres portem un dels ens mestres
de l'art de carrer,
del circ de Catalunya,
que és Boni,
ex dels Boni i Caroli,
que es van separar a fons fa uns anys,
vull dir, per tant,
garantia de qualitat.
I això serà a les set del vespre,
que ja fa molta calor aquests temps
i a les sis,
que és la nostra hora habitual,
mataríem a tothom.
No està gens ben a ment, eh?
Equilibradet, eh?
Sí, descansem des de divendres i dissabte,
però podem anar a veure l'exposició de Tàpies.
Parlant de requiem,
que ho fèiem abans
i aquí ja ha començat a escriure,
a composar un requiem pel planeta,
els més pessimistes,
nosaltres ens neguem a no ser positius,
malgrat tot intentem veure.
la part més positiva,
que segur la té.
No sé si positiva o negativa,
però sí objectiva,
és la que oferirà Puri Canals,
presidenta de Pana.
Demà, la conferència que farà Biodiversitat 2010
comença el compte enrere.
Puri Canals, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda i estem encantats que ens acompanyis avui
en una de les teves escales que fas a Tarragona,
de tant en tant, no?,
quan et permet la feina.
Ara en faig algunes més, ja no tinc un botany.
Ja, vas més tranquil·la.
Cal fer un requiem pel planeta?
O, escolta, no està tot perdut, no?
No, home, no està tot perdut.
El que passa és que, a veure,
fins que avui arriba el moment del requiem,
ha passat moltes fases de malaltia que van empitjorant, no?
Diguem que en aquest moment estem en fase de malaltia
que comença a ser ja crònica i de difícil aturada, no?
Llavors jo crec que és important cridar l'atenció a la gent.
No és necessàriament un tema de ser negatius,
perquè la capacitat dels humans per actuar quan volem
realment és increïble,
però sí que és una qüestió, doncs, de sensibilitzar la gent
i que es doni en compte que no estem parlant
de capricis de científics, d'ecologistes apassionats,
sinó que estem parlant de la supervivència
i la qualitat de vida de tots.
dels que els agrada més la natura
i fins i tot d'aquells que l'odien,
perquè per molt que no els agradi, en depenen, no?
I crec que aquest és un missatge
que és molt important de donar a la població.
Jo no vull magnificar-ho,
però realment estem parlant de la nostra pròpia espècie,
no només...
És a dir, quan parlem de biodiversitat,
parlem de tot, eh?
No parlem, com tu bé deies,
doncs un entorn natural concret,
un parc que s'ha de protegir,
unes fonts d'energia,
doncs que cala, doncs, reestudiar o reinventar,
sinó que parlem de la biodiversitat,
parlem de la pròpia espècie humana, també.
De fet, parlem de la vida.
El que passa, potser la paraula,
com que té un origen molt científic
dintre del camp de les ciències biològiques
i concretament de l'ecologia,
a molta gent els hi resulta una paraula
que no acaben d'encaixar.
És relativament recent en el vocabulari d'ús comú.
Però més enllà, doncs,
d'aquest problema, diguem, semàntic
que pugui haver, en realitat,
el que estem parlant és de la vida,
de la diversitat de formes de vida que hi ha al planeta,
que va, doncs, des dels organismes més simples
que puguem trobar, com les bacteris,
fins als humans i de la manera diferent
en què ens podem també organitzar
en forma, doncs, d'ecosistemes més diversos,
més diversos.
Quan parlem de la vida,
el que estem parlant,
evidentment, és dels humans, també,
i també de tota aquella estructura
que hi ha al planeta,
viva i no viva,
que va junta,
i que ens permet seguir vivint.
És clar, vull dir,
els humans,
per molta tecnologia que desenvolupem,
no som autosuficients.
Si del planeta desapareixen les plantes,
a nosaltres ens queden dos teladiaris,
com es diuen, mitjans de comunicació.
Clar.
Si desapareixen tots els ecosistemes
que estan ara encara més o menys ben encaixats
i que permeten que l'aigua es depuri,
que l'aire torni a ser netejat
i que ens aportin tots els aliments,
que són la nostra base,
per alimentar-nos,
doncs, ens passa el mateix,
desapareixem.
Si el que passa és que avui en dia
hi ha una mena, doncs,
de desfase, no?,
entre la vida de les ciutats
i el que passa a la major part del planeta.
I per molta gent,
el contacte amb la natura
és tan escàs
que no arriben a entendre
que realment l'aigua no surt de l'aixeta
i la llet no surt d'un tetravit
que compren al supermercat.
Vull dir, sinó que tot això
ve realment de la natura,
processat després pels humans,
més o menys sofisticadament,
però en última instància
tot ve de la natura.
si aquesta natura
la malmetem
i la posem
en una situació
que no pot fer
les seves funcions,
els primers perjudicats
som naltros mateixos.
Ha passat una mica
com la faula del llop,
que bé que bé
i ningú ho creia,
en part l'abast
de científics,
ecologistes,
que, diguem-ne,
formaven part
del dia a dia
de la societat,
que anaven fent la seva,
però, diguem-ne,
que la pròpia societat
i, naturalment,
aquells que prenen les decisions
doncs no ho tenien en compte.
Ara sembla
que es posa el fil a l'agulla
perquè, precisament,
el propi sistema,
la famosa crisi sistèmica
de la que se'n parla tant,
en part,
bé, per aquí,
justament,
per un esgotament
dels recursos,
per una mala gestió
dels recursos
i per uns recursos
que s'esgoten,
sens dubte.
Bé,
és que el problema
que hi ha,
diguem-ne,
és que nosaltres
hem donat molta importància
a coses creades per l'home,
com pot ser,
doncs,
el sistema econòmic.
No és l'única cosa,
som tota la societat,
les nostres cultures
han creat moltes coses,
però avui en dia
la que té més pes
amb la presa de decisions,
si més no,
en el món desenvolupat
i que també s'aplica
en el que està en desenvolupament,
gairebé per imposició,
és el model econòmic
que nosaltres hem creat
i aquest model econòmic,
malauradament,
no comptabilitza
els costos ambientals.
Llavors,
a més a més,
és molt curiós,
si mirem
l'últim segle,
el segle XX,
el Producte Interior Brut Mundial,
cap a mitjans del segle,
era d'uns 17 bilions de dòlars,
si no recordo malament.
el 2000,
és a dir,
amb 50 anys,
havia passat
a més de 100,
crec que era 107
o 115.000,
és a dir,
s'havia augmentat
un ordre de magnitud.
Això,
que per als economistes
és fantàstic
i per a algunes societats
també,
perquè no necessàriament
va relacionat
amb temes d'equitat
ni un repartiment equitatiu
del desenvolupament,
per al medi ambient
vol dir que la major part
d'aquest creixement,
aquest augment
del Producte Interior Brut
s'ha basat
en una major mobilització
de recursos naturals.
Per tant,
té unes conseqüències
sobre l'entorn.
Llavors,
això ara
s'està començant
a posar de manifest.
També,
des de Nacions Unides,
des de l'any 2005,
l'exsecretari general,
el senyor Kofi Annan,
va promoure
el que s'anomena
l'avaluació ecosistèmica
del mil·lènic,
que és tota una metodologia
que permet veure
com van evolucionant
els ecosistemes
del planeta,
però en relació
als objectius de l'ONU,
que són els objectius
de desenvolupament,
és a dir,
en relació a l'home,
a la qualitat de vida
de les diferents persones
en les diferents regions
del món.
Llavors,
en aquesta metodologia,
el que també es fa,
entre moltes altres coses,
és veure la implicació
econòmica
que això té
i com la natura
ben conservada
té molt més valor
que la natura degradada,
encara que avui en dia
no tots els nivells
de l'economia
siguin capaços
de tindre-ho present,
però a la llarga,
tot el que d'exprim avui
ho pagarem
en forma de pèrdues
més endavant.
Vull dir que estem fent
un petit canvi
també en aquesta dimensió
a nivell econòmic
i per tant
esperem que també
afecti
la manera de funcionar
de les societats.
El que passa és que segurament
s'ha d'aplicar
una certa urgència
en aquest canvi.
A veure,
com a exemple,
el que entenem ara
com a dret mediambiental
és una branca
molt jove,
relativament nova
i ja fa dècades
que estem explotant
o sobre explotant
el planeta
sense cap control.
dret ambiental
fa quatre dies.
Les campanyes
de conscienciació
que la ciutadania
d'anar amb compte
estalvi d'aigua,
reciclatge,
etcètera,
són també
relativament noves.
Tot el que s'ha fet
fins ara
s'ha fet molt lentament.
Potser ara
cal accelerar el ritme
per part d'aquells
qui prenen les decisions
però també
per part de la pròpia societat.
És que el que comentes
és ben cert
però l'acceleració
és necessària
perquè també hi ha hagut
una acceleració
en tot el que és
la mobilització
i el consum de recursos.
només cal veure
això que et deia
associat a aquest canvi
en el Producte Interior Brut Mundial
el que també hi ha hagut
els últims anys
és un augment increïble
de les transaccions comercials
i una quantitat
de tractats
de lliure comerç
entre països del nord
i del sur
que afavoreixen
a determinades corporacions
i a determinats sectors
no equitativament
a tothom.
Llavors,
com que això s'ha accelerat
també és necessari
accelerar
les mesures
que d'alguna manera
controlin
aquest desgavell.
Per tant,
és més urgent
és més urgent
que mai.
El que passa
és que aquí
lluitem
amb una cosa
que no és
gens senzilla.
Si et fixes
la major part
de les persones
que prenen decisions
i de...
bueno,
tots en general
ens han format
per entendre
coses simples.
Ens han format
en una àrea
de coneixement
i no ens han format
en la comprensió
de sistemes complexos.
I el planeta,
la vida,
és un sistema
molt complex
i en el qual
no sempre tindrem
la certesa
que tot el que fem
és correcte.
Per tant,
hem d'aprendre
a incorporar
amb les nostres decisions
el principi
de precaució,
és a dir,
el valorar
que estem fent
les coses
el millor possible
però que hi ha
un risc molt gran
si no ho fem bé
i per tant
no podem prendre
solucions de blanc
o negre
com fem
amb coses
inventades
pels humans
que estan molt
simplificades.
El repte
d'acceptar
que no és
comprendre en profunditat
sinó acceptar
la complexitat
és un dels reptes
imminents
que tenim
com a societat.
Posem un exemple
del que més
s'està parlant ara
per exemple
en matèria energètica.
Sembla que ens anem
als anys 70.
Nuclear sí,
nuclears no.
Quina seria
l'actitud
diguem-ne
positiva
i realista
des del punt
de vista energètic
en aquest moment?
Realista.
La primera cosa
realista
és no buscar
solucions
mirant únicament
una demanda
o unes expectatives
de demanda.
Aquí ens estem equivocant
perquè llavors
estem donant
per vàlid
una cosa
com si fos inamovible.
No és inamovible
el consum
que nosaltres tenim.
El consum
que tenim
depèn
del nostre comportament.
Per tant,
tu pots jugar
i dir
el comportament
de les persones
és inamovible
i això va creixent
i per tant
d'aquí a 10 anys
necessitaré
10 vegades més energia
i aquesta quantitat
només la puc abordar
o la puc
abastir
amb nuclear
o pots partir
d'un altre model
que és el de
l'eficiència energètica
perquè per tant
et pot fer baixar
molt.
La demanda
et pots jugar
sobretot amb la gent.
Crec que el gran oblidat
amb el canvi
pels temes ambientals
és la població.
Les solucions
no poden ser
únicament tecnològiques.
Evidentment,
la tecnologia
té un paper
molt important
però no és l'únic.
És molt més important
el comportament
de les persones
i aquest acostuma
a ser el gran oblidat
i llavors
jo crec que aquí
ens estem equivocant
perquè en absolut
s'està mirant
tot el ventall
de nivells
en què hi pot haver
un canvi
cap a reduir
el consum energètic.
Però cara
a prendre decisions
algunes d'elles
impopulars
i difícils
creus que els estats
en general
estan disposats
a perdre d'una banda
el suport de la societat
a través de les urnes
si prenen mesures
impopulars
i estan disposats
sobretot
d'aguantar la pressió
que poden exercir
les grans corporacions
que no sé jo
si tenen aquesta consciència
tan formada.
No, bueno
parlar de grans corporacions
és com parlar
de qualsevol altre nivell
de la societat
vull dir
hi ha de tot
jo he estat
vaig estar a l'última sessió
del Global Compact
que és l'estructura
promoguda
per Nacions Unides
per aglutinar
totes les principals
a les empreses
mundials
a nivell
econòmic
i bueno
doncs veus allí
empreses que realment
estan fent
el que en angles
es diu
greenwashing
és a dir
rentat d'imatge
però en veus
d'altres
que realment
estan fent uns canvis
en els sistemes
de producció
i en els sistemes
de gestió
molt importants
per tant
no crec que sigui
ni bon ni dolent
el món corporatiu
és un repte
en qualsevol cas
i allí hi ha persones
sensibilitzades
que estan començant a actuar
i n'hi ha que no
igual que en el món polític
igual que en el món
de les ONGs
es trobes de tot arreu
i crec que és molt important
sobretot no posar etiquetes
de bons o dolents
el que sí és cert
és que la capacitat
que ells tenen
de provocar canvis
si decideixen canviar
és molt més impactant
que la de petits nuclis
però en aquest sentit
jo crec que sobretot
se'ls ha de donar
oportunitats
i generar un marc
en les societats
que permeti
i afavoreixi
aquelles empreses
disposades a fer el canvi
doncs a fer-lo
que ara per ara
doncs no és massa evident
que hi hagi incentius
per tant
esclar
el que no pot fer una empresa
és arruïnar-se
per fer això
vull dir
llavors és tot un
per això et dic
que el tema
és complex
i s'ha d'entendre
de manera sistèmica
amb el paper
que cada peça juga
a la societat
doncs clar
aquí hi ha un paper important
a nivell legislatiu
a nivell regulatiu
regulatori
per promoure
incentivar
que també
el sector corporatiu
faci esforços
i evidentment
hi ha una feina a fer
per part del consumidor
doncs de triar
aquells productes
produïts
per aquelles empreses
que són ambientalment
i socialment
més adequats
no?
això vol dir informació
però de fet
les empreses
que prenguin
aquest canvi
de transformar
per anar
a un creixement
i una producció
més sostenible
són les més intel·ligents
perquè saben
que a la llarga
podran perpetuar
els seus guanys
i el seu negoci
ni que es moguin
només per un criteri
econòmic
la societat
és una altra cosa
perquè
hi ha aquella creença
que tot és a cop
de pujada
de les factures
de la llum
del telèfon
de l'aigua
si baixem a un nivell
del dia a dia
del ciutadà
però sempre acabem
pagant nosaltres
perquè és aquesta
la idea
que de moment tenim
per tant queda molt
en el camí
de la conscienciació social
però també perquè
hi ha una manca
d'informació
molt profunda
perquè si et fixes
per exemple
a mi m'agrada molt
utilitzar un exemple
d'aquí del nostre país
de fa encara no un any
que és la crisi
de la sequera
em semblava impossible
baixar el nivell
de consum d'aigua
i realment
la crisi va ser gran
podem parlar
d'encerts o no encerts
amb decisions polítiques
que crec que no ve el cas
però el que sí és cert
és que ens faltava aigua
i la gent
va reaccionar
molt positivament
va reaccionar
tan positivament
que els consums d'aigua
ara que no hi ha crisi
s'han estabilitzat
en la baixada
que es va produir
en aquell moment
i a veure
jo crec que això
quan les coses
quan tens el problema
davant dels nassos
és més fàcil
de reaccionar
que quan és
una informació difusa
i llavors
aquí hi ha una
una manca de claredat
amb la informació
molt important
que fa que la gent
pensi
sí, sí
això ho diuen
però
jo no
com que no ho tens davant
i tampoc tens el temps
per dedicar-te a investigar
tot el que està
al voltant teu
doncs bueno
segueixes
perquè és més fàcil
no la inèrcia
però jo crec que
les accions
s'han d'aprendre
en molts nivells
sobretot
en el nivell
de comunicació
i de no tergiversar
les coses
perquè per desgràcia
doncs
en els nivells polítics
hi ha molt
no diré ben ben engany
però sí
veritats de mitges
s'instrumentalitza tot
exacte
hi ha una instrumentalització
que no
realment
no ajuda
que entre tots
avancem
cap on hauríem d'avançar
però mira
jo crec que aquí
el fet que fa un parell d'anys
el govern britànic
encarregués
el senyor Stern
el Nicolás Stern
un economista
reconegut
no sospitós
de ser del moviment ambientalista
vull dir un senyor
que es dedicava purament
a l'economia
li encarregués un informe
per valorar
el cost econòmic
del canvi climàtic
i que l'informe
d'aquest senyor
amb tot el seu equip
tiragués de conclusions
que era molt més car
però molt més car
és de l'ordre de 4-5 vegades
més car
el no actuar
que l'actuar
els costos
de prendre mesures
ara
per actuar
contra el canvi climàtic
són bastant més econòmics
que les conseqüències
de no fer-ho
jo crec que va
d'alguna manera
va trencar una mica
aquesta inèrcia col·lectiva
de dir
és que això és car
i no ho podem fer
perquè realment
comença doncs això
haver-hi missatges
de sectors
potser menys qüestionats
perquè encara
venen més
de l'entorn
ja clàssic
de fer valoracions
en aquest cas
econòmiques
i això ajuda
també els ciutadans
a veure
que no és només
l'alarma dels ecologistes
o una valoració
d'uns científics
que no sabem molt bé
si després surten
i van pel carrer
o viuen una mica
aïllats
en aquest sentit
crec que comença
de coses interessants
per ajudar-nos
a entendre
creus que s'estan prenent
les decisions lentament
i a poc a poc
però s'estan prenent
les decisions
que encara
diguem-ne
crec que anem tenint
la informació
per poder prendre
les decisions
però no es prenen
encara
de fet
els dos exemples
que t'he posat
de l'informe extern
o de l'avaluació
aquesta d'ecosistemes
del mil·lenni
que fa a Nacions Unides
el que busquen
és ajudar
els polítics
i la gent que pren decisions
a tenir criteri
el que passa
que com tots
suposo que
també als polítics
els passa
el que ens passa a dos
que el dia a dia
de vegades et menja
i no tens massa temps
per estudiar
i assimilar
i planificar
i has d'aprendre
urgent
a córrer cuita
coses cada dia
de decidir-les
i aquí
és on tenim un problema
però comencem
a tenir les eines
per tenir criteri
que fins ara
eren molt escasses
Carles
n'aprendim moltíssim
d'aquesta xerrada
amb la poli
després hi haurà
una miqueta
de tort de paraula
entre el públic
sempre hi és
i jo crec
que en aquest cas
segur que
suscitarà
preguntes interessants
Estàs disposada
a parlar
tot el que convingui
perquè d'aquest tema
Déu-n'hi-do
anirà per aquí
una mica
Sí, més o menys
parlarem d'això
parlem també
del que significa
el 2010
que serà
l'any internacional
de la biodiversitat
i que hauríem d'aconseguir
que no fos
un any més
a la història
l'any de tal cosa
i que l'any següent
aquella cosa
ja ha desaparegut
que per desgràcia
tots els anys internacionals
el problema segueix
l'any següent
i deu anys després
doncs
intentar
que ajudem
a agafar consciència
amb això
Home, tenint en compte
això potser
podria ser un punt
d'inflexió
el 2010
Hauria
de fet
era el motiu
per al qual
es va posar
la data
del 2010
era per intentar
fer esforços
per aturar
aquesta pèrdua
de biodiversitat
no l'hem aturat
ni tan sols
l'hem disminuït
però si almenys
ens ha servit
per augmentar
el nivell
de conscienciació
podríem dir
que ja va ser encertat
Doncs anem a conscienciar-nos
demà
encara una mica més
i és el que deia
Policanals
com que no tenim temps
home, per informar-nos
i per llegir
ens ho posen en safata
còmodament
instal·lats al Caixa Fòrum
i escoltant
una experta
Exactament
i és una manera
de conscienciar-se
bastant eficaç
Hora Caixa Fòrum?
Demà?
Hora Caixa Fòrum
A les 7 de la tarda
A les 7 de la tarda
Molt bé, gràcies
Carles Marqués
i moltíssimes gràcies
Policanals
presidenta de Depana
per acompanyar-nos avui
Bon dia
Gràcies a altres