Carles Cepero, que actualment ocupa la direcció
de l'Institut Municipal d'Educació.
Carles, bon dia.
Amb ells tres podem comentar algunes de les notícies de la jornada
en una setmana en què s'ha parlat-hi molt.
De fet, portem uns quants dies en temps de tertúlia
comentant aquesta decisió de Caixa Tarragona
d'engegar definitivament el procés de fusió amb Caixa Catalunya
i amb Caixa Manresa.
Ja recordaran els oients que va haver-hi Consell d'Administració
dimarts a la tarda, es va aprovar per unanimitat.
Hi ha hagut majoritàriament segurament veus a favor de la fusió,
però també és veritat que sembla que en els dos últims dies
han començat a sorgir algunes altres veus que diuen
que potser l'operació no convé tant a Caixa Tarragona
i en el conjunt del territori que representa la capital,
aquesta ciutat, Tarragona.
En fi, vaig preguntant cada dia més o menys
als contartulis que els sembla tot aquest procés,
estan d'acord, troben encertada la decisió
de Caixa Tarragona de fusionar-se amb altres entitats,
és un procés inevitable, perdem capitalitat,
perdem la marca, allò, el nom Tarragona,
que els sembla, Josep Maria?
A veure, jo de diners no n'hi entenc.
No, no, ni els que som aquí,
m'assembla que tots plegats la qüestió econòmica...
No els hi demano una anàlisi econòmica.
La deixo a banda. El que avui hi ha d'entrada,
a veure, embolicar la troca i aixecar la llebre,
és el nom de la futura Caixa.
No se sap.
Sí, home, Caixa, president, companys.
Ho dic perquè fa anys, recordo,
que hi va haver el dilema de quins noms posar
a la Universitat de Tarragona.
i hi van posar Rubí i Virgili.
Doncs ara, jo diria, president, companys.
Perquè, clar, per evitar allò,
Catalunya, Manresa,
és Manresa i Tarragona.
Si en aquell temps, per evitar sospicàcies,
es va decidir per Rubí i Virgili,
doncs ara jo, d'entrada, ja proposo
un nom que sigui de tots plegats.
Això és una manera de provocar ja la tertúlia.
D'entrada, clar.
D'entrada.
Dit això, endavant.
Però això vol dir, Josep Maria,
que et preocupa la pèrdua del nom.
El nom, sí.
El nom, sí, està clar.
Vull dir, vulguis que no...
Això estava molt arrelat al territori,
i Tarragona sonava.
La Caixa de Tarragona tenia sucursals arreu.
A mi, jo.
Arreu.
Avui en dia només té sucursals arreu la Caixa.
Que és curiosíssim.
Quan vas per a l'estranger,
quan vas per aquests mons de Déu,
et trobes a Càdiz,
et trobes, jo que sé, a Galícia,
i veus allí que un andalús,
amb accent andalús d'aquells tancats,
et pregunta què vols,
i si li dius no, què vols?
Que aquí n'ho té.
Aleshores veus que encara té una certa transcendència,
i que mantenen el nom de la Caixa.
Avui en dia no sé què redimonis passarà aquí.
De totes maneres...
Som el parent pobre, eh?
I ara sortirem...
Som el parent pobre.
A la tertúlia recordem que Caixa Tarragona
formarà de la quarta Caixa més important d'Espanya
i de la segona de Catalunya.
Manel, a tu et preocupa el nom,
no et preocupa...
O et preocupen altres coses?
A veure, Josep Maria diu que no li preocupava massa
la qüestió econòmica,
que no parlava de la qüestió econòmica.
I jo crec que, efectivament, que sí,
que és una qüestió de tipus econòmic.
És a dir, és una problemàtica
que la Caixa Tarragona no podia tirar endavant,
segons sembla.
Segon factor,
parla de president Companys.
El pobre Companys,
si aixequés el cap,
no crec que li agradés gaire
que el batejessin amb el nom de la Caixa.
Bé, els pares de la pàtria
sabran com anomenar-la, no?
Suposo que faran un concurs d'idees
o determinaran a dir-ho,
tot el que sigui.
Per exemple, Caixa Nova,
o Nova Caixa, ja està.
Tarragona per identitat.
Sí, que estan sortint propostes avui.
Una marca, és una marca,
però estem parlant d'una marca econòmica.
I totes les marques econòmiques,
a vegades desapareixen,
es compren i es venen.
Només dic que el Consell d'Administració
de Caixa Tarragona
va aprovar per unanimitat
la fusió.
Si tots els membres del Consell
ho van considerar així,
de tot caire polític
i de tota basada ideològica,
és que tenia que ser
i que era procedent.
Carles.
Sí, jo, en part, coincideixo
més aviat amb el Manel,
perquè la gent Maria
ja són propostes
que, en fi,
que, no ho sé,
s'haurien de treballar
amb una certa serenó,
en tot cas,
amb tot el respecte.
Però coincideixo
amb el tema de l'unanimitat.
Jo creia que no s'hi arribaria
en aquest consens, de veritat.
Jo sé que la pel·la és la pel·la
i que al final...
Amb política,
amb política,
t'ho saps molt bé.
No, no, és tan fàcil, eh?
Amb política,
que hi ha companys de llit
molt estranys.
No, amb la pel·la més,
potser.
I amb la pel·la més.
És que la política
també es pel·la, eh?
Bé, bueno,
però ens entenem, no?
Com que hi havia hagut
moviments anteriors
al Consell d'Administració
que semblava que apuntaven,
que deien
que si hi hauria
algun grup polític
que s'abstindria,
que si tal, que si qual,
doncs no.
Al final,
doncs evidentment,
s'ha posat d'acord.
I això també,
a mi,
dona peu a pensar
que segurament
l'estat de comptes,
la situació econòmica,
les perspectives
de futur,
del joc aquest,
doncs econòmic,
doncs feia falta
una fusió,
feia falta
una entesa
entre caixes.
I, clar,
jo tampoc n'entenc
ni soc economista
ni...
em sap greu també això
del nom.
No ho puc negar.
No soc un radical
en el sentit
de mantenir
aquests símbols
del tarragonisme
i això
d'una manera
exclusivament simbòlica,
sinó que, a més a més,
crec que té altres connotacions.
Una mica
el fet
que
en el món econòmic
i en el món social
doncs figuri
també la marca Tarragona.
I això
sí que em sap greu
que es vagi perdent.
perquè al final, clar,
no existeix ningú,
existeix només, no ho sé,
el que posa això,
l'euro, la pela,
el que sigui, no?
I tot el que més no compta
i això
també és el que em dol.
Jo no crec que busquin un nom
que sigui ni part dels tres
ni coses d'aquestes, no?
Home, part dels tres
ja seria curiosíssim, això, no?
Te'n recordes que van...
Catamau o...
Mancat...
Mancat tarro...
I espero que sigui...
Si t'acaba un nom,
un nom completament diferent
al que existeix.
És possible de totes maneres
perquè això no s'ha decidit
i encara tenim aquí un procés
de sis o vuit mesos
en què el nom de Tarragona,
de Manresa i de Catalunya,
de les tres entitats,
encara que sigui en un pla més petit,
d'alguna manera es mantingui
perquè la gent el continuï associant
amb la nova entitat, no?
En fi, ja veurem.
Aquest altre argument
que també s'ha sentit aquests dies
de perd poder de decisió a Tarragona
en el sentit que, clar,
el Consell d'Administració
estarà a Barcelona.
És a dir, una mica aquest greuge
que es poden sentir
en alguns sectors socials de Tarragona
dient
és el centralisme de Barcelona
que se'ns torna, entre cometes,
a menjar
i estan d'acord
o, en fi,
en un món globalitzat com aquest
en què cada cop...
Jo, molt breu,
jo penso de veritat que no,
pel mateix que estava dient abans
del radicalisme simbòlic,
no crec que això,
és a dir,
el fet d'estar
o estar més o estar menys
és una raó estrictament
de números,
econòmica,
de fons
i de coses d'aquestes.
Hi ha uns percentatges
de participació.
i Tarragona és la segona
que a Manresa
penso que en tenen menys, no?
Sí, però a l'hora
d'aplicar l'obra social
i distribuir
els beneficis
que s'han de distribuir
perquè les caixes
no tenen beneficis,
veurem
on aniran
a parar
aquests beneficis.
Sí, però no és el centralisme
que es menja.
Aquí ho tenim molt clar, eh?
Vull dir que
si començéssim a repassar
totes les coses
que darrerament
hem anat perdent,
des de, per exemple,
el mateix nom d'universitat,
l'estació del Camp
de Tarragona...
Això és una qüestió.
L'estació del Camp de Tarragona,
l'estació de Tarragona
que encara està com està la pobreta,
la d'aquí,
la de la ciutat,
tot un seguit de coses
i dius, a veure,
que el sur també n'existeix, eh?
La caixa, la caixa,
d'on n'hi ha la caixa?
La caixa.
La caixa que deies tu
que trobes per tot el món.
D'on n'hi ha la caixa?
La caixa, la caixa...
L'estrella.
La caixa és una altra cosa.
Sí, sí, l'estrella.
La caixa és una altra cosa.
És de Barcelona, és de Catalunya,
és d'Espanya, és del món...
Que no sé si és una estrella allò
o és una mà amb un sentiment, eh?
Una estrella mironeada.
Que el va posant
amb una guardiola, eh?
Vull dir que...
no té noms ni té parents.
És diner.
I a vegades estàs veient
un nom que dius caixa,
no sé, Tarragona, caixa i tal.
Vas estirant del fil
i et trobes amb un grup bancari
a lo millor de les Isles Caimán.
I tant.
A veure si m'enteneu.
O amb un banc nord-americà.
Vull dir-te que a vegades...
I ara que sortia
que han citat el tema de l'obra social,
que és un aspecte segurament
dels més importants
per a una entitat de salvi i sí
pel territori que representa,
m'agradaria comentar
perquè ahir va fer unes declaracions
a Tarragona Ràdio
el president de Pimeca a Tarragona
dient, primer,
ell sí que procedeix
de l'àmbit econòmic
i diu que la fusió és positiva
per sanejar Caixa a Tarragona,
però després diu que
considera que ja feia temps
que Caixa a Tarragona
havia perdut l'esperit d'ajudar
i donar prioritat
a les empreses i entitats del territori.
Vostès s'estan d'acord?
Perquè hi ha gent que diu
que és fonamental
tenir una caixa d'estalvis
amb el nom de la demarcació
i que ajudi
i que està ajudant molt,
però hi ha d'altres
que consideren
que Caixa a Tarragona
podia haver fet molt més
per ajudar a entitats culturals,
a empreses
i col·lectius
de tot el territori.
Què els sembla?
Jo crec que no solament
Caixa a Tarragona.
Ha fet prou o no ha fet prou?
A veure,
qualsevol Caixa,
a veure,
l'estructura,
l'organització,
el funcionament
i la projecció
és de caire econòmic,
primordialment.
Vull dir que
quan es lliura
una pòlissa de crèdit
o quan es fa una hipoteca
no es pensa
en cap obra social.
Els que treballen allí
es guanyen la vida honradament
com a empleats
i tampoc pensen
en cap obra social.
Després,
els estatuts
de les caixes
obliguen a destinar
un tant per cent
a obra social.
Com aquell que diu
quasi per una obligació,
no com un fet primordial,
que consti.
Però i aleshores
jo per això et pregunto,
tu creus que Caixa a Tarragona
ha fet prou en aquest àmbit?
Jo no puc jutjar
si ha fet prou o no.
Jo sé que ha fet coses
que sempre crec
que s'hagués pogut fer més coses.
La intuïció em diu que sí.
Jo en general,
perdona-me,
però també,
i no només Caixa a Tarragona.
Qualsevol Caixa.
però Caixa a Tarragona
segurament té
una obligació moral,
per dir-ho d'alguna manera.
En els seus estatuts
hi ha un percentatge
que jo vull suposar
que es complien.
Vull suposar...
L'aspecte econòmic,
les inversions
que han fet totes les caixes...
Però en general,
el món econòmic
a Tarragona
dona prou suport
a entitats,
institucions
i al món social
i civil
perquè tirin divan
els seus projectes socials?
A veure,
les inversions
es fan
amb el cap
i amb la butxaca
i no es fan
amb el cor.
I l'obra social,
l'obra social
moltes vegades
és beneficència,
pràcticament,
no?
I la beneficència
es fa amb el cor.
Perquè si la fessis
amb el cap,
no tot allò.
I quan se fa una inversió
i potser d'aquí ve
tot el mal,
eh?
fetes les inversions
amb què?
Amb allò
que en un moment
determinat
donava uns diners
i que després
quan va vindre
la crisi famosa
que va començar
per allà
bastant lluny,
perquè la crisi
no ha començat aquí,
la crisi
ha vingut molt de fora,
eh?
Vull dir,
això és una gripa
que vés a saber
d'on t'ha vingut
o és una sida
que ha vingut
de molt lluny,
eh?
Aleshores,
està clar,
quan s'ha produït això
s'han enganxat
totes les caixes
i, ull,
les que estaven
malament de caixes
estava tan malament
Caixa Tarragona
com Caixa Catalunya,
que Caixa Catalunya
tampoc sorava massa bé,
eh?
Que a l'hora de,
jo no sé
si són impagats
o el que sigui,
no?
Allò
tenen
els bunys
que tenen
les caixes,
eh?
Doncs Caixa Catalunya
també tenia
un bon buny,
eh?
I a l'hora
de la veritat
amb la mesura
i amb tants
percents
no sé
qui estava pitjor.
Els que en tenen de números
diuen que de les tres
la que estava millor
era Caixa Manresa,
que era la que s'havia
gestionat
millor.
Perquè era privada,
perquè era privada,
en fi,
perquè Caixa Manresa
era una caixa
però, de fet,
era un banc
encobert.
Clar,
vostès parlen a la manera
de l'obra social,
les declaracions
que feia ahir
el president de Pingué
que es relaciona més
als particulars
i a les empreses
del territori,
no?
Si ens han ajudat
prou o no
com a entitat.
No sé si
una entitat
d'estalvis,
una entitat econòmica,
perquè porti
el nom de Tarragona
ha de tenir
una manera
de tracte diferent
o el que compta
és la butxaca,
el que compta
són els diners
i aquí no hi ha
sentimentalismes
que perquè vagis
a Caixa Tarragona
t'ajudaran.
El capital
inverteix
no li donen
més interès.
Si allí
hi ha un 4
i allí hi ha un 8
s'anirà
allà on hi ha el 8.
El que més
són històries.
No perquè un estigui
amb un nom determinat
dirà
bueno, allí només
m'adonen l'1
però com que porta
el nom de la meva ciutat
o del meu país
ho hi cabé.
i si el 8
era una bombolla
aleshores
ha vingut
tota la crisi
al darrere
perquè clar
aquestes bombolles
són piràmides
d'aquelles
que tenen
una base
de sorra
i que tard o d'hora
s'han d'ensorrar.
Jo per això
coincidirem
amb aquest tema
que pel fet
que sigui Caixa Tarragona
si hi haurà
més o menys
suport
o acció social
que una altra
entitat bancària
que potser també en té més
però sabies
que no sabria dir
ara
si hi ha més Caixa Tarragona
BBV
o que sé quina
perquè a més l'obra social
recordem que va també
en funció dels guanys
els beneficis que tenen
a l'escaixa
o més volum de diners
jo ho deia en general
una mica
perquè
no ho sé
a mi sí que em preocupa
que a Tarragona
a vegades ens trobem
jo crec
amb poc suport
per part de totes
aquestes iniciatives
privades
o semiprivades
de grups econòmics
potents i forts
que en treuen també
un profit
pel fet d'estar
en aquest territori
estàs parlant
de les grans
multinacionals
clar
perquè si Caixa Tarragona
genera uns beneficis
perdoneu-me
però Repsol
Aiqua
en generen molts de beneficis
i quants en deixen
o en quina part
participen a la ciutat
que els acull
i que els hi deixa
el territori
també per
en fi
per animar-nos
a la nostra
engrunes
engrunes
que cauen de la taula
que a vegades
és allò
que sona més
i tu saps perfectament
perquè tu saps
que Repsol
dona un premi
anual
que se n'aprofiten
les entitats
del seguici popular
i alguna coseta
d'aquestes
però aquestes coses
són engrunes
el gros
on va a parar
que és com tot
vull dir
aquí
venen engrunes
i alguna vegada
venen engrunes
que cauen
d'una taula
que
per altra banda
aporta
tot un seguit
d'eficiències
grosses
per la ciutat
jo abans
he parlat
de l'estació del camp
però si parléssim
del port
i comparéssim
port de Tarragona
amb port de Barcelona
amb tot l'aspecte
aquell de containers
que allò no fa ni fum
ni pols
ni pudor
ni res
i comparéssim
amb el port de Tarragona
que té una activitat enorme
i que és un pulmó
de la ciutat
també
d'alguna forma
però
a què comporta això?
Això comporta
doncs
basaments
de gasoil
o de petroli
al port
en fi
fumeres
ximeneies
tot un seguit de coses
en canvi
cap al centralisme
què va?
allò net
positiu
i que dona
tants o més diners
que aquí
quan hi hagi
el repartiment
d'aquesta nova caixa
que hi haurà
veurem què passa
per què?
perquè els repartiments
com se fan?
si tenen majoria absoluta
el Consell d'Administració
i s'ha
proporcional
s'ha de votar
alguna cosa
doncs ja ho tenim clar
tu Manel també concedes
allò de les engrures
que aquestes grans empreses
jo crec que
la incidència emocional
envers la inversió
en una caixa
perquè porta un nom
o el que sigui
ve del petit inversor
és a dir
de l'engruna
de la llibreteta
de la vídua
del que cobra una pensió
però el gran capital
no actua
per emocions
aleshores
evidentment
tot això és un joc
de la petita engruna
i del tros de pa
gran
però escolta
ara què dius això
tu creus que pot haver-hi clients
aquests petits
de l'entitat d'estalvis
al qual parlem
de caixa Tarragona
que pel fet de deixar el nom
diguin
doncs ara me'n vaig
amb una altra entitat
és a dir
tu creus que encara hi ha
molt sentimentalisme
a nivell del ciutadà
a nivell de la gent gran
a nivell del que cobra la pensió
diu
poseu-me'l allí
que és de Tarragona
és d'aquí
és d'aquí això
no me'l poseu a caixa
no dic noms
perquè
que és de fora aquest
que és d'allí
d'allí baix
això allà allí dalt
sí
jo crec que sí
a veure
la incidència
és molt minsa
és molt petita
a nivell econòmic
segurament serà
però és l'engruna
que deia el Josep Maria
és a dir
totes s'engrunetes
tots són engrunetes
tots són molles
en fi
suposo que encara
seguirem parlant
molt del tema
de caixa Tarragona
donarà molt de sí
perquè les negociacions
ja he fet
o els detalls
de la fusió
s'aniran tancant
en els propers
mesos
hi ha altres qüestions
avui
en fi
els mitjans de comunicació
estem destacant molt
la memòria de la fiscalia
ja saben que és aquest informe
que el fiscal
la fiscalia de Tarragona
presenta cada any
són dades del 2008
però en fi
en general
venen a dir
aquestes dades
que ha pujat
hi ha hagut
d'un increment general
dels delictes comesos
que per exemple
ha augmentat molt
el tema de les denúncies
per casos de violència de gènere
i aquí hi ha un peç important
de les dones immigrants
procedents de la nova immigració
aquestes dones
que resideixen entre nosaltres
en els últims anys
hi ha un repunt
en els casos d'homicidi
en fi
són dades
aquelles són estadístiques
són números
que moltes vegades
en fi
no podem fer una extrapolació general
però per exemple
sobre tot el tema aquest
de la violència de gènere
i tenint en compte
que ara fa pocs dies
va haver-hi un cas mortal
malauradament aquí a Vilasega
tenen la sensació
que sí que cada cop
es denuncia més
que això forma part
afortunadament
dic afortunadament
que hi hagi més casos
més denúncies
vol dir que cada cop
la gent pren més consciència
les dones i els homes
tothom en general
Carles
jo crec que sí
però malauradament
veig que segueixen reproduint
perquè
al marge d'estadístiques
cada
cada dos per tres
doncs surt algun cas
en els informatius
i en tot el territori
en general
a veure
potser sí que hi ha
una consciència
diguem-li
no sé si institucional
més aviat
més que
popular
jo
soc sincer
quan dic això
perquè
perquè es presti
atenció
perquè es busquin
mecanismes legals
de càstig
o del
del que convingui
jo crec que sí
que hi ha millora
amb això
institucionalment
també
es fa
un recordatori
una memòria
per les víctimes
etcètera
però
a nivell
popular
a nivell
de societat
civil
escolta'm
quan hi ha
malifetes
o quan hi ha
malfactors
o persones
que no saben comportar
doncs l'agressió
hi segueix estant
és a dir
jo no sé si amb això
i això només es pot arreglar
amb qüestions educatives
ara sí que
perdona'm un segon
ara ho sabem més
què passa
el que passa
que jo no sé
si passava tant o menys
potser la societat
també és diferent
en aquest sentit
i és més lliure
per poder també fer mal
aquest és el problema
les xifres canten
això és evident
vull dir
el fiscal Jou
ha donat unes xifres
i això és evident
quan se fa l'anàlisi
d'aquestes xifres
et trobes
que hi ha factors
que ajuden
a l'Espanya profunda
sempre hi ha hagut
crims passionals
la maté
perquè era mía
i otra vez
la mataria
si volviera suceder
eh
vull dir
fins i tot la cobla
ho ha reflectit
de sempre
no
ara bé
avui en dia
l'Espanya profunda
ja no és l'Espanya profunda
hi ha hagut
un nivell d'educació
que encara
li queda molt de terreny
per caminar
eh
que intenta
solucionar
tots aquests problemes
de masclisme
i d'aquest tipus
però
en aquestes xifres
hi ha un alt percentatge
crec
de població immigrant
el cas de Vilasec
és un cas
d'aquí
del terreny
no?
de la gent d'aquí
eh
però hi ha hagut
molta aquesta població
que és la que
augmenta
el número
de delictes
que es veu aquí
per què?
perquè està clar
què ens ha vingut
de fora?
doncs
ens ha vingut
el món profund
la globalització
d'aquest
món global
profund
és la que
exporta
un tipus
de població
emigrant
eh
que arriba aquí
i que
respon
el que abans
era aquesta Espanya
profunda
eh
d'alguna forma
eh
la notícia
també d'avui en dia
d'aquests dies
d'aquests proxenetes
de l'est
els robators
robatoris silenciosos
totes aquestes coses
que venen
a augmentar
aquestes xifres
són
són
aquest món globalitzat
però un món globalitzat
en què
certament
eh
ahir portava
eh
eh
un
un doctor
honoris causa
de la nostra universitat
ens arriba
algun
químic
de fora
que
que marca
també
però el percentatge
d'aquest químic
que és nomenat
doctor honoris causa
per la
per la universitat
comparat
amb tota la població
immigrant
que ve a treballar
i la que no ve a treballar
que ve aquí
a guanyar-se la vida
d'una manera
diguem
estranya
doncs és la que
ajuda a augmentar
totes aquestes xifres
Manel
algun comentari
tu que ets advocat
a veure
el teixit sociològic
el teixit social
actual
repara actualment
diverses influències
o té diversos factors
a considerar
com diu
Josep Maria
molt bé
hi ha la migració
és a dir
hi ha la
introducció
d'elements
aliens
al teixit social
que hi havia
per part d'altres cultures
això
és un factor
important
a considerar
sobretot
no solament
de països
d'aquests
de l'est
sinó bàsicament
de països
sud-americans
o latinoamericans
després
després hi ha
el
machisme
visceral
hispànic
que aquest
continua existint
en moltes zones
és residual
però
té encara
un cert
pes específic
és a dir
allò de la
maté
perquè la mia
i tot allò
vull dir
el
visceralisme
llatí
hispànic
dels països
del sud
d'Europa
que no és
el mateix plantejament
en general
que els països
del nord
d'Europa
no dic millor
pitjor
dic diferent
els crims
pressionals
Itàlia
França
Espanya
Grècia
suïcidis
i tal
Noruega
Dinamarca
Suècia
etc.
I després
hi ha la situació
de la crispació
social
fruit
de la crisi
que genera
violència
és a dir
genera
nerviosisme
genera
neguit
genera
empipament
amenaça
tot això barrejat
aquest garbuix
produeix
un fet
volcànic
que explota
per diversos llocs
fins que no s'estabilitzin
tots aquests factors
d'alguna manera
és a dir
fins que la societat
no hagi
absorbit bé
aquest mestissatge
que hi ha
ara actualment
amb una o dues
generacions
o tres
depèn
fins que no es produeixi això
fins que la situació
de la famosa crisi
no comenci a rebrotar
en sentit positiu
i fins que el nivell
d'educació
i quan parlo d'educació
no és el mateix
que ensenyant-se
atenció
això
en Carles
sap de què va
és a dir
l'educació
sobretot
de l'element
mascle
espanyol
té que
evolucionar
moltíssim
és a dir
aquests
xavalets
de 15, 16, 17 anys
que van por a Itàlia
que agafen a les noies
com si fossin objectes
tot això així
tot això fa
que es tingui
que mirar
d'aquesta manera
hi ha una xifra
amb això de la memòria
de la fiscalia
li pregunto sobretot
al Manel
perquè com a advocat
101.000 procediments
penals
101.000 casos
en un any
que representa
un 7%
més respecte
del 2007
és a dir
que els jutjats
d'instrucció
tarragonins
van rebre
per dir d'alguna manera
més de 100.000 casos
això ens portaria al debat
de la justícia
i del col·lapse
però això és una barbaritat
podríem anar molt lluny
més de 101.000 casos
ho trobo realment espectacular
sí, però no tots
necessàriament arriben
a final
alguns se sobresseixen
altres s'arxiven
sí, però això és feina
per dir-ho d'alguna manera
home, això
això és un expedient
i problemes
i el torn d'ofici
està que vull
de fet
una de les causes
també de l'augment
és el tema
de les denúncies
per violència de gènere
i un altre cas
és el tema
de les penes
de presó
noves
des del maig
del 2008
pels temes
de delites
de trànsit
recordaran
que es va imposar
el codi penal
allò de penes
de presó
en cas de conduir
sense carnet
també tot el tema
de la retirada
de punts
resulta que el fiscal
deia ahir
que en només set mesos
del 2008
aplicant això
es van detectar
més d'un miler
de conductors
a Tarragona
sense el permís
en regla
això que els sembla
també
com és possible
segurament
que encara l'any 2008
o 2009
hi hagi tanta gent
sense el permís
de conduir
que cometin infraccions
de trànsit
que els portin
a la presó
també potser
hauríem d'analitzar
quin és
el subjecte
d'aquesta qüestió
si és d'aquí
si és de fora
si no he vingut
no ho sé això
però
aquesta ha sigut
una dada
que a mi
m'ha sorprès
i m'ha semblat
un avenç
la veritat
per què no
és a dir
si en set mesos
es detecten
d'acord
que hi ha
el problema aquest
però el fet
que s'hagin detectat
i s'hagin sancionat
i hagin perdut punts
i hagin perdut
el carnet
i el que sigui
jo ho trobo
relativament
una bona notícia
en el sentit
que hi ha
seguiment
i hi ha control
amb aquest tema
perquè portar un cotxe
perdoneu-me
però és portar
un arma
de matar
també
i cada dia
ho veiem
a tu Josep Maria
què et semblen
aquestes xifres?
a mi em sembla
que evidentment
s'ha fet una tasca
important
en el sentit
que s'ha regulat
tot això
que abans
també deuria passar
i que abans
no es castigava
com es tenia
que castigar
perquè això
és com tot
sí
sí
a veure
ahir
per televisió
vaig veure
que la Guàrdia Urbana
de Barcelona
es dedica
a buscar
la canalla
que fa
campana
a estudi
clar
abans
possiblement
se'n feia
però clar
arriba un moment
en què dius
això s'ha de vigilar
per què?
perquè aquests
que fan campana
a estudi
són futurs
possiblement
delinqüents
clar
si la Guàrdia Urbana
no es preocupa
d'aquestes coses
aquí ho fan també
clar
tu assegures
sí
no no
i des de fa
bastant de temps
la pregunta seria
si la Guàrdia Urbana
s'ha de dedicar
a aquestes qüestions
no?
és una responsabilitat
del municipi
sí
sí
sí
i aleshores
què fan els agents
conviden
entre cometes
conviden els alumnes
que estan al carrer
a que vagin al col·legi
i avisen els pares
i avisen els pares
i els pares
en la qüestió d'educació
no pas en la d'ensenyament
tenen també
l'altra responsabilitat
que aquí hauríem d'entrar
en un altre dilema
vull dir
el tema de la família
la pèrdua de valors
tot un seguit de coses
que formen part
d'aquest garbuig
que abans tu has dit
vull dir
que són tot un seguit
de coses
que s'han d'arreglar
d'alguna manera
vull dir
s'han d'arreglar
amb educació
fonamentalment
amb molta educació
fonamentalment
per què?
perquè l'educació
i la cultura
és la mare dels ous
a la llarga
a la llarga
és la solució
a molts problemes
clar
si qui dia passa
anyempeny
i no se'n preocupen
d'aquestes coses
doncs la bola
es va fent més gran
i després dius
bueno
com ho arreglem això
per ara que citaven
tot això
dels joves
i de l'absentisme
escolar
detecten
es detecten
augments
de joves
que no van a classe
no ho sé
significatius
a veure
moltes moltes dades
i molts estudis
tampoc és que n'hi hagi
per això ho preguntava
perquè jo desconeixia
o desconec cifres
d'aquest tipus
però hi ha
hi ha una comissió
d'absentisme institucional
que fa seguiment
i recull de dades
dels centres
per saber
en quins percentatges
hi ha
l'absentisme
d'això
hi ha seguiment
ara
dades
actualitzades
permanentment
doncs no n'hi ha
però al llarg
del curs escolar
quan s'acabi
tots els centres
estan obligats
a passar les dades
corresponents
als serveis territorials
i per tant
es recull això
i s'ha de treballar
només queda un minut
i mig de tertúlia
però ja que ha sortit
ara el tema
de joves
ensenyament
institut
com que aquesta setmana
s'ha parlat molt
d'aquest futur
institut de Tarragona 2
s'ha de fer a Tarragona 2
Manel
no tens ni idea
no tens opinió formada
sobre si l'institut
ha d'anar allà o no
jo soc un simple ciutadà
i l'únic que tinc que dir
és que com més
com més centres
d'ensenyança
i d'educació
hi hagi en un país
millor
ara
el més ja són
particularismes
Josep Maria
l'ubicació
desconec
l'urbanisme futur
de la zona
i l'únic que sé
és això
que s'ha de fer un pont
un pont
darrere de la universitat
precisament
s'ha de fer un pont
no sé si allí hi ha
el pla urbà
en aquests moments
el desconec
no sé si allí hi ha
un eixample de futur
per Tarragona
amb una previsió
però de fet
els barris joves
tenen potencial
de canalla
de joves
per poder
anar
a centres d'estudi
allí hi ha
el col·legi PACS
sí
però és molt senzilla
a Tarragona
a centre Tarragona
hi ha molt pocs terrenys
que puguin tenir
més de 7.000 metres quadrats
per poder fer un institut
que és el que demana
i exigeix la Generalitat
perquè
els barris
a la perifèria
de Tarragona
sí que n'hi ha
allà no hi ha problema
però al centre
no n'hi ha
i també al centre Tarragona
el nucli
té alumnat
per anar
i l'únic espai
que s'ha trobat
el tema de la mobilitat
s'està solucionant
i s'ho solucionarà
no només amb el pont
sinó amb un accessos
ho hem de deixar aquí
ja deia que només tenia
un minut i mig
ara
ens fa falta
l'institut a Tarragona
un altre tema
de la setmana
Carles Cepero
Josep Maria Sabater
Bos
i Manel Roca
gràcies per compartir
aquesta estona de tartulla
fins la propera
bon dia
bon dia
adeu