.
.
Víctor Navarro, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
A banda d'en Constipat, tot bé?
Tot bé, tot bé.
La salut ja és la meva perenne de tot l'hivern i la tardor.
Que s'han constipat al llarg.
Sí, sí, que arriba l'hivern em constipo
i fins que no arriba el març o l'abril no acabo.
A veure, ja saben que el tenim en plenitat de condició.
A més, avui tractaré bé la gola, que estem tu i jo sols.
Sí, sí, que vinga, avui tenim sessió intensiva.
Avui amb una sessió que hem volgut estructurar d'una manera diferent.
En primer terme remarcarem algunes de les estrenes més assecades a la setmana,
però també, tal com els hem comentat,
volem refer memòria d'alguns estituts més assecats d'aquest 2008
i també avançar alguns dels noms que, teòricament,
s'han destinat a fer-nos passar bones estones a la pantalla aquest 2009.
acabarem també, com és habitual, parlant amb el món dels videojocs.
Si et sembla, Víctor, comencem parlant de les estrenes.
D'acord, parlem d'una pel·lícula que ha aixecat força expectativa
amb dos bons actors del capdavant,
son Edward Norton i Colin Farrell.
La pel·lícula es titula Qüestió d'Honor
i en podem fer un tast a través del tràiler.
Bé, puc describir-nos què va a suceder exactamente en aquest lloc.
Agente.
Este caso se os escapa de les mans.
A todas les unidades, quatre de nostres agentes han sido asesinats.
La investigación la llevarà el Grupo Especial.
La situación es grave y quiero policías en los que podamos confiar.
Colaboraràs con el Grupo Especial.
Los policías asesinados estaban en las órdenes de tu hermano.
Abrego a quien les mató.
Doncs aquest és un dels punts de partida d'aquesta pel·lícula,
Qüestió d'Honor, és una trama amb policies
i una trama clàssica, no, Víctor?
Molt clàssica, sí.
Millor que deia típica, diguem, clàssica,
que sona més bé i poder més acurat, el que és la pel·lícula, no?
El que estàvem comentant ara, una pel·lícula...
Doncs a la línia d'aquestes pel·lis com el Training Day,
com el Copland de l'Estal·lón,
aquesta recuperació del cinema policíac,
basat sobretot en dilemes morals, no?
Que és un tema que mai s'esgota.
O sigui, la gran lluita, la baralla entre policies corruptes
i el poli bo de la pel·lícula,
aquestes tries morals que no acaben de ser clares,
que és el veritable encant d'aquest cinema,
i sobretot la part ja protagonista, com dèiem,
que és l'Edward Norton i el Colin Farrell,
que sempre estan bé, sempre trien bé les seves pel·lícules.
Edward Norton, tret del Hulk,
que la va agafar perquè només li agrada el personatge
i, bueno, tampoc està tan malament,
jo crec que no s'equivoca.
És un tio que, si fa una pel·lícula...
És un tio que segurament més regulars...
Sí, és com el Christian Bale,
aquesta gent que tria amb les pel·lícules
que voldríem veure,
i això és molt d'agrair, no?
Clar, el tema de la pasta ja ho tenen garantit.
Ja saben que cobraran bé.
Una mancurt, una mancurt.
Llavors, sí, ja trien pel·lícules que són agràides d'interpretar,
són agràides per l'espectador.
Jo crec que, qüestió d'honor,
a qui li agrada aquest cinema de policies,
de dilemes morals i tal, que estàvem dient,
és una aposta segura.
Qüestió d'honor, Colin Farrell,
Edward Norton, cinema clàssic,
si tirem més enrere el Cindy Lume,
tota aquesta gent dels 70 de...
Sí, d'aquest tom clàssic.
És que repetiré bastant la paraula,
però veient el tràiler i veient les crítiques que hem vist,
és molt clàssica i molt ben feta, ben parida.
La que segurament no és tan convencionada
és la següent proposta,
és titular Rock and Roll A,
i, vaja, fem-nos una idea.
La turbulenta estrella de rock Johnny Money ha...
desaparecido, se le cree muerto.
¿Nuestro Johnny?
Si está muerto, sería la tercera vez este año.
Estoy muerto.
Y a los muertos no nos gusta la compañía.
¿Quién tiene el cuadro?
Un nombre.
Johnny Money.
¿Cómo va un fiambre a venderte un cuadro?
Bonito cuadro, Yuri.
Quédatelo durante un tiempo,
a lo mejor te trae suerte.
Pete, ¿dónde está el cuadro?
Archie, me han robado.
Era su cuadro favorito,
su cuadro de la suerte.
Si en l'anterior pel·lícula
els noms de capçalera eren els actors,
aquí ens hem de fixar en primer terme
amb el seu director, Víctor,
és en Guy Ritchie,
l'exmarit de la Madonna.
L'ex de la Madonna.
Hi ha ex?
Afortunadament hi ha ex de la Madonna.
Afortunadament perquè ha agafat
molts calés al dimòsit.
Sí, però jo com a espectador,
com a aficionat al cinema,
el que he d'agrair és que aquest tio,
sense Madonna,
sembla que ha recuperat
el gran talent que té.
Recordem que va començar
amb aquella pel·li tan divertida
i tan trencadora
que era Lock and Stock
i després va fer
la seva gran pel·lícula
que és Snatch,
que és gairebé un remake
de Lock and Stock,
però amb més ritme.
que és el subtitular aquí
allò de Cerdos i Diamantes.
Cerdos i Diamantes, exacte,
però la gent la recorda
més com a Snatch
i gràcies a Déu,
que és un títol
bastant més divertit.
Llavors, aquest tio té aquest cinema
com una barreja de Tarantino
amb comèdia,
Tarantino ja és bastant còmic,
però aquest ritme com desenfadat,
com gángsters,
però lleuger,
de tant en tant,
o sigui, les històries
no són còmiques,
però és la seva gran virtut
de convertir històries de gángster
bastant fosques de tant en tant.
És que estàs recordant Snatch
la història del Brad Pitt,
el personatge aquest del Gitano,
és molt dramàtica,
però l'encert del Guy Ritchie
és treure el millor
del costat còmic dels seus actors,
com el Brad Pitt,
com el Jason Statham,
que després s'ha convertit
en heroï d'acció,
però amb el Guy Ritchie
és un actor de comèdia
de l'hòstia.
I aquí està,
aquí tots retrobem
el millor...
Es va casar amb la Madonna,
es va ajuntar amb la Madonna
i fa aquella pel·lícula
tan cutre
de Barridos por la Marea,
Swept Away.
Després una altra
que es diu Revolver,
que és recomanable
només pel fan del Guy Ritchie,
però una pel·lícula
molt enrabassada,
és bastant complicat
treure una cosa profitosa
en aquesta pel·lícula.
I després d'aquesta etapa
Madonna,
que són les seves dues
pel·lícules fosques,
torna el Guy Ritchie
d'Snatch,
d'Lock and Stock,
d'aquest gángster,
d'aquest enrabassat,
d'aquesta història
d'enredes de tota la vida,
molt divertida,
molt canyera
i una altra aposta segura
per la gent
que ja conegui el seu cinema.
Tenim el Qüestió
en la gent més clàssica,
tenim el Rock and Roll
per la gent més atrevida,
més innovadora,
més transgressora.
I el City of Enver
aquí ho recomana.
Vinga,
fem-nos una idea.
Enver,
tiempo para mantener la vida.
¿Para qué serviría
una cuenta atrás a la nada?
Suena fin del mundo.
¡Vamos a sus puestos!
Se ha variado el generador.
No se puede arreglar.
Sin él será el fin.
Tenemos que encontrar una salida.
Salida.
Quizá podamos salir de Enver.
Mantén los ojos abiertos.
Mira en los rincones.
Nunca se sabe dónde encontrarás una pista.
La pel·lícula ens proposa
traslladar-nos
a una ciutat
que es diu Enver,
com el títol de la pel·lícula
que s'ha construïda
sota la terra
i a partir d'aquí
què n'hem d'esperar?
Doncs,
un cinema d'aventures,
per això deia
l'aposta segura,
que és la tercera aposta
de la setmana
i bastant segura també,
que la gent
que li agradi als Gunnys
tot aquest cinema
dels 80 d'aventures
té en City of Enver
jo crec que la millor
i la més valent
recuperació d'aquest cinema.
Això dels Gunnys
són paraules majors, eh?
Home,
no comparem amb qualitat,
però diguem l'estil.
I no és gratuït
dir els Gunnys
perquè precisament
aquest tio,
el director
que fa aquesta pel·lícula,
el Gil Kennan,
va fer l'any passat,
bueno,
ja fa dos anys,
el 2007,
una pel·lícula
que es diu
Monster House,
que és una grandíssima
recuperació d'aquest cinema
d'aventures juvenil,
infantil,
com eren els Gremlins,
com eren
totes les grans produccions
de la Spielberg
i que va estar produïda
pel Robert Zemeckis,
que és el director
de Regres al Futuro.
O sigui,
era realment
tornar a reunir
el talent
d'aquesta època,
dels 80,
fer un cinema
directe,
divertit,
que pogués s'agradar
tant a la canalla
com a la gent més gran
com el que ha vivit
aquesta...
Que portes els nens
al cinema
i no t'assens malament.
Exacte,
i sobretot pel factor nostàlgi
que som una generació
a la nostra
que hem crescut
amb els Goonies,
amb Gremlins
i que volem tornar
a recuperar
aquest sentit
de la meravella
que tenia aquestes pel·lícules.
Llavors,
l'Ember la dirigeix
el Gil Kennan
que amb Monsters House
ja va demostrar
que sap recuperar
aquest estil
i tenim el Bill Murray
que fa de secundari
però també és una gran tia.
No ho tenia controlat.
És l'alcalde de la ciutat.
És l'alcalde de la ciutat.
És com l'Edward Norton,
aquesta gent,
que si fa una pel·lícula
Bill Murray,
hòstia,
amb l'estatus que té
aquest tio no s'arrisca
i aquest tio fa coses
que realment li agraden.
Llavors,
Bill Murray tornant
a aquest cinema
a les 80,
cazafantasme,
tot això,
que a més de ser
un punt autoparòdic,
no?
Bill Murray últimament...
Sí,
sí,
té aquest...
Jo crec que va basculant
en Translation,
Broken Flowers,
aquella de Flores Rotas,
i el punt autoparòdic
del seu gran personatge
dels 80,
com era la d'Atrapadó en el Tiempo,
tot això que recupera aquí,
precisament,
amb l'alcalde d'aquesta ciutat,
que pel que s'ha pogut veure
és molt divertit,
és un secundari,
recordem,
però li dona aquest punt
que enllaça
amb aquesta dècada,
amb aquesta autoconsciència
que estem passant-se bé
en una pel·lícula d'aventures.
Per cert,
que no en tenim tràiler,
però per acabar de recompletar
les estrenes de la setmana
hi ha una altra comèdia,
no sé si que s'assegura,
és una família com classe,
és una família
que la qual,
doncs,
vaja,
hi ha una família anglesa
que el noi
surt amb una noia americana
i, vaja,
aquí tenim una comèdia
d'embolic més típica,
no?
I xoc de cultures,
el que passa és que
ens agafa una miqueta lluny,
perquè, clar,
realment,
l'aspecte més divertit
d'aquesta pel·lícula
és el xoc de cultures
entre l'americà
i l'anglesa.
Bé,
nosaltres podem veure
des de fora
aquesta gran lluita
d'anglosaxons,
que ells ho diuen sempre,
que estan units
per un idioma
i separats
per tota la resta.
Però, bueno, sí,
curiosa, divertida.
Jo afegiré
una altra proposta
que és la pel·li
Repo
de Genètic Òpera,
que és un musical
de rock-òpera
totalment desfasat,
intenta recuperar
la línia
del rock y horror
aquella dels 80 i tal,
i, bueno,
pinta bé,
surt el mestre
de la Bafi,
de la sèrie,
el seguidor de Bafi
el coneixerà,
no sé com es diu ara,
no sé què,
que és un tio que va fer
un capítol musical
dins de la Bafi,
que era molt divertit
el capítol,
a mi que no m'agrada
la Bafi,
és la Casa Vampirs,
no m'agrada,
però aquest capítol
em va semblar boníssim
i, sobretot,
destacava perquè aquest tio
cantava molt bé.
o sigui que és tot un plaer
veure que
se n'ha adonat,
ha descobert
que sí que és actor
de musical
i el tenim als cinemes,
també surt la Paris Hilton.
Home,
estem ficant un còctel
de una mica explosiu, eh?
La part bona
és que surt
la Sarah Brightman,
que és molt bona.
Sarah Brightman
és segurament
una de les grans
divas del musical,
la primera protagonista
del fantasma
de l'òpera,
sense menjar.
Exacte,
tenim la Brightman,
tenim el tio aquest de Bafi
i,
per l'altre costat,
tenim la Paris Hilton
per fer balançant
una miqueta de qualitat,
però, bueno,
una aposta diferent,
o sigui que tenim
la cartellera
per tots els gustos.
Amb Austràlia també,
que l'has vist tu?
A Austràlia sí,
segurament,
ja ara feia molts dies
que no podíem repassar estrena,
segurament els dos sitos
més destacats
per títol i per qualitat
són Austràlia
i d'altra banda
l'Intercanvio,
la pel·lícula protagonitzada
per Clint Eastwood.
A Austràlia
personalment
està força bé
un pel llarg,
són tres hores
amb un actor protagonista
especialment lluït
i l'Intercanvio
no ha tingut l'oportunitat
de veure-la,
diuen que no és
la millor pel·lícula
de Clint Eastwood
però que en qualsevol cas
es deixa veure
i força bé.
El pitjor de Clint Eastwood
sempre serà millor
que la resta,
o sigui que
podem estar tranquils.
I, bueno,
si vols,
enllaçant una miqueta
el que tenim aquesta setmana,
anem comparant
amb el que hem vist
aquest any?
Escolta'm,
triem,
triem aquesta música
i diguem si estàs d'acord
si creus que correspon
a la millor pel·lícula
d'aquest 2008.
És una música
que arrenca així
de forma molt inquietant,
saps de quina pel·lícula és?
Però els que hem vist
la pel·lícula
ja tenim
aquesta sensació
malsana
de que s'acosta
el Joker.
Efectivament.
Està preparant alguna.
I, vaja,
ja sabem que
quan s'hi posa,
s'hi posa.
És la banda sonada
del Caballero Oscuro
de Dark Knight.
Estàs d'acord
que potser ha estat
una de les pel·lícules
d'aquest 2008?
Jo crec que és la...
Es disputaria
el joc
amb Wally
però segurament
seria la pel·lícula
de l'any
i principalment
per una virtut
que és fer
un cinema
molt
tancat
que és
el gènere
de superherois
és per gent jove
per cinema divertit
i tal
com vam veure
en l'Iron Man
que parlarem després
fer que aquest cinema
que és tan poc
atractiu
per gent
de totes les edats
es torni
no només
universal
sinó és que
apassionant
per tota la gent
i tot el tipus
d'espectador possible
o sigui
amb Dark Knight
tenim una pel·lícula
que funciona molt bé
com a thriller
com a gairebé
pel·lícula de gángsters
o sigui
és recuperar
aquest cinema
de gángsters
com el hit
que realment
és la
la influència
més forta
de Dark Knight
no el hit
del Pacino
i d'aquest
del Robert De Niro
fer una pel·lícula
molt moral
que també és
collons
amb la situació
que té Estats Units
ara
és bastant arriscat
fer una pel·lícula
tan moralment
ambigua
tan fosca
i sobretot
fer molt bon cinema
molt clàssic
molt ben fet
molt ben dirigit
molt ben actuat
la música
que sentim ara
està
com ha d'estar
no és una música
molt protagonista
sinó que va marquant
bastant bé el ritme
i és que passes
tota la pel·lícula
que són dues hores
i mitja
i se't fa
un sospir
l'altre títol
que destaca
el Víctor
és
la segona pel·lícula
és Wall-E
la banda sonora
és completament diferent
estaríem d'acord
que Wall-E
té segurament
la primera mitja hora
més brillant
dels últims anys
sí
l'altre dia
la vaig tornar a veure
i realment
és que si fos
només per la primera mitja hora
Wall-E
és la millor pel·lícula
de la dècada
és que
i aquesta sí que és arriscada
també
és que hem tingut
un any molt bo
i molt valent
realment fer una pel·lícula
d'animació
amb aquest gènere
de ciència-ficció
cyberpunk
molt
post-apocalíptica
que sigui
completament muda
al començament
que és l'arrencada
és quan has de guanyar-te
l'espectador
jo no he vist cap operació
comercial
tan valenta
com aquesta
en dècades
ni tan rendible
ni tan rendible
però és que
aquesta és la gràcia
és que la Pixar
se la pot jugar
la Pixar
fins i tot amb Cars
que l'altre dia veia
que per mi
és la seva peça fluixa
no Cars
segurament
és la que va fer més pasta
sí
o sigui
fins i tot
quan ho fa malament
li surt bé
o sigui que
poden estar tranquils
però Wally
és que és molt tendre
estic escoltant la música
ara
molt recomanable també
per tots els públics
molt divertida
molt tendra
totalment diferent a tot
o sigui
és cinema d'animació
que
amb aquesta onada
que tenim d'animals
que parlen
i són divertits
i fan gracietes
el Wally trenca
totalment
trencada arrel
i fa una pel·lícula
que és que
bueno
no hi ha
amb què la podem comparar
Wally
amb Wally
amb Wally
segurament
Dark Knight i Wally
les seves grans virtuts
és que són grans pel·lícules
del seu gènere
grans pel·lícules en general
i que tothom pot veure
i tothom pot veure
de gust
de dir
hòstia
que bé
o sigui
la iaia
el nen petit
bueno
el nen petit
amb Dark Knight
no que és massa
violenta
però si són pel·lícules
generals
i
amb aquesta línia
recupero també
Mamma Mia
recuperes Mamma Mia
és que estava mirant la llista
i dic
mira
quines també d'aquest estil
perquè clar
les altres dos que tinc
són una mica diferents
no són diferents
Mamma Mia segurament
ha estat un dels grans èxits
de la taquilla
i especialment a Espanya
crec que Espanya ha estat
la pel·lícula més taquillera
la més taquillera
i el Regne Unit
ha durat sis mesos
en alguns cinemes
o sigui
en aquesta època que tenim ara
que la pel·lícula dura
dues setmanes
tres setmanes
i hòstia
ja és un èxit
de fet
el Regne Unit
va passar un fenomen
una mica estrany
no sé si ho veu comentar ja
que
el recopilatori
Ava Gold
el recopilatori
de les millors cançons
Ava
va tornar a ser
arran de la pel·lícula
número 1
en vendes
de tot el Regne Unit
estem parlant
d'un dels principals
mercats
en venda de discos
doncs bé
Ava Gold
un disc que es deuria treure
el 92
però que les cançons
són totes
com a molt d'inicis
dels 80
va ser número 1
en vendes
superant
a Coldplay
a Take Dad
el que sigui
Sí, sí
més rendible que Ava
no hi ha res
i és que aquest musical
té la gran virtut
també
de poder atreure
bueno
jo vaig veure colles
de dones
de 50-60 anys
anant una vegada
i una altra
i una altra
i una altra
el Mamma Mia
que és gent que normalment
no va al cinema
o no va tant al cinema
com la gent jove
o com el
que bueno
per culpa d'això
tenim coses com
Super Hero Movie
i totes aquestes coses
i per fi tenim una pel·lícula
molt comercial
directament comercial
però que
jo vaig anar veure
amb la meva mare
jo vaig gaudir
moltíssim
la meva mare més
ara tenim el DVD
i estem tot el dia
que les meves nevodes petites
s'estan flipant
amb la pel·lícula
o sigui
és una pel·li realment
per tota la família
però
i a l'agost
us aneu a Grècia
de vacances
en els escenaris
de la pel·lícula
tant de bo
tant de bo
més ràpidament
aquestes tres pel·lícules
han estat segurament
apostes segures
les taquilles
les ha reconegut
però el Víctor
ens ha seleccionat
el seu top 5 particular
dues pel·lícules més
que aquí segurament
ja són més apostes personals
defensaré sempre mort
John Rambo
a la gent
més val que el defensis
a mort
perquè si no et mata ell
sí
doncs
Rambo té la gran
la gran putada
directament
que ve de Rambo 2
i Rambo 3
que són caricatures
però
amb aquest Rambo 4
John Rambo
l'estalone
va recuperar
l'estil de la primera
sobretot
l'esperit crític
de la primera
en aquell cas
parlava de la guerra
del Vietnam
i dels seus efectes
a tota una generació
tota una
una societat
com era l'americana
d'aquell moment
i amb el John Rambo
d'ara
parla de la guerra
de Birmania
de Burma
que és una guerra
que
bueno
vam tenir notícies
4 dies a l'estiu
i ja està
però és una guerra
realment crua
i bueno
d'aquestes pel·lis
que són necessàries
però a més ho fa
amb un gènere
totalment
diguem
no confessional
que és el gènere d'acció
que normalment
una pel·lícula d'acció
és per veure 4-3
i ja està
sí
desprecigiat
un gènere desprecigiat
que sembla que no pot tenir
contingut o missatge
i amb aquest John Rambo
tenim una pel·li d'acció
molt clàssica
bueno
jo l'any ja seria directament
amb el Sam Pekinpa
tot aquest western decadent
no dels 70
molt divertida
amb un ritme
acceleradíssim
molt picadet
i a la vegada
molt de missatge
i amb un personatge
el John Rambo
supercarismàtic
molt ben retrobat
i que realment
és un retrat
de l'esperit
nord-americà actual
i jo crec que
gairebé internacional
d'aquesta mena
d'apatia
d'estar descregut
davant de la guerra
d'estar
gairebé cínic
Rambo és un personatge
bastant cremat
més personatges
carismàtics
segons el Víctor
Sun y Tot
va arribar
és una pel·lícula
ja de principis
el 2008
però l'has volgut
rescatar
sí
és que és d'aquestes pel·lis
que són de 2007
realment
però aquí van arribar
el 2008
com podem dir
també
l'Into the Wild
podem dir
una que ha recuperat
el David
que és
Pozos d'Ambició
Under will be blood
Sun y Tot
també és un altre musical
però no és tan obert
com el Mamma Mia
és
poder
una d'aquestes peces
de maduresa
del Tim Burton
que demostren
que aquest director
encara té molt a dir
i és
un musical rodó
perfecte
amb unes veus
molt polides
amb també un ritme
molt accelerat
i que no et canses
mai de veure-la
és molt violenta
però amb aquest
aquest sentit
de l'humor
Tim Burton
és que no hi ha
cap altre adjectiu
que fa que la puguis
veure una altra vegada
i puguis gaudir
cada vegada més
és que és la gran virtut
ara començava la música
i ja m'estava emocionant
és la gran virtut
del musical
que quan es fa bé
és un tipus de cinema
que és
com tornar a sentir
el teu CD de música preferit
com tornar a veure
el teu concert preferit
que no s'esgota mai
o sigui
no és com altres pel·lícules
com Austràlia
que tu dius
sí, està bé
però és molt llarga
Mamma Mia
és un i tot
aquest cinema musical
ben parit
és per veure'l
una altra vegada
una altra vegada
una altra vegada
i no cansar-te mai
Aquestes 5 pel·lícules
que hem comentat
són les millors pel·lícules
del 2008
segons el Víctor
el David Serra
i el Juanjo
també han participat
en la confecció
d'aquesta llista
el David ha desacat
moltíssima Mamma Mia
ens ha rescatat
també
aquella comèdia
una mica així
estrafalària
que era el Tropic Thunder
també ens ha remarcat
molt això que són ara
que són els Pozos d'Ambició
una de les pel·lícules
que va ser
una de les principals
favoritats
de la passada edició
dels d'Òscar
també
és que David
Juanjo i jo
estem bastant d'acord
i no estan aquí
amb nosaltres avui
però estan
en esperit
que això sol dir
estem d'acord
en Iron Man
estem d'acord
amb Rec
una pel·li molt important
feta aquí a Barcelona
i que
home
que tindrà la segona part
ha cridat tant l'atenció
que tindrà la segona part
i que té un remake
que s'estrenen
la setmana que ve
o la següent
o sigui
que ha estat un boom
Rec
també tenim Futurama
va sortir directament en DVD
ja han tret tres pel·lis
la segona està bé
la tercera no
ha sortit aquesta setmana
crec
o fa cosa d'un mes
com a molt
la tercera no és recomanable
però la primera pel·li del Futurama
que és el gran golpe de Bender
alguna cosa d'aquestes
està molt molt bé
és la gran pel·lícula de Futurama
és la gran història
que resumeix tot l'esperit de la sèrie
en hora i mitja
molt recomanable
també tenim Cloverfield
a la línia del Rec
però amb un Nova York
assajat per un monstre
estil Godzilla
tenim el Tres Dies
també una pel·li feta
amb molt poc pressupost
i moltes ganes
i que surt molt ben parada
tenim la d'Escondidos en Bruxes
que jo encara no l'he vist
però el David i el Juanjo són superfans
i a la que surt el Colin Farrell
que és el de Qüestió d'Honor
que dèiem que era un tio
que mai tria les pel·lícules
per qüestió de pasta
o qüestió de protagonisme
i aquesta pel·li ho demostra
una pel·li que jo malauradament
no puc parlar
que és el JCBD
la del Van Dam
però que també el Juanjo
i el David són superfans
que és una mena d'autobiografia
molt crítica del Van Dam
parlant dels seus problemes
amb la droga
del seu divorci
tenim la Ola
molt recent
aquesta pel·lícula alemanya
que parla de...
tothom que l'ha vist
diu que és espectacular
serà de culte
d'aquí a qüestió de 5-10 anys
serà d'aquestes pel·lí
que es recorden amb força
algunes de les millors pel·lícules
del 2008
un any que per tant
no ha estat tan dolent
com algú pot pensar
jo crec que el cinema
està en un molt bon moment
i encara ve millor
però ens ha deixat també
coses una miqueta estranyes
fem un ràpid rebàs
allò al pitjor
allò que no hauria d'haver arribat
mai a les cartelleres
tu l'Indiana Jones
on el col·locaries?
jo l'Indiana Jones
perquè sonava la música original
si no aniria també a la llista aquesta
jo la vaig tornar a veure fa poquet
i m'agrada el començament també
però
és massa durent el final
tot el tercer acte
és totalment
desganat
famèlic
el que sí que també és
una cosa mítica
i que va funcionar molt malament
era Star Wars
els capítols ara
de sèries
de dibuixos animat
que podem veure
crec per Antena 3
si ho recorden
es va poder estrenar
en pel·lícula
en primer terme
i es va comprovar
que era bastant fluixó
millor que no recordin
millor imaginar que això
intentar pensar que això
no va passar
perquè va ser fluix
sense cap mena
de toc
Star Wars
o sigui realment
tenia el nom
i ja està
i prou
ni els personatges
ni
sí
la música
també
no sé si la tenia o no
perquè no tenien els drets
de la música original
del John Williams
i era com una mena
de refragit
totalment desganat
també
va ser molt dolent
aquesta operació
de màrqueting
directament
va ser una operació
de màrqueting
l'estrenar la sèrie
a cinemes
no va funcionar
la sèrie
tampoc està massa bé
l'estan passant
ara per Antena 3
i no
és recomanable
per res
però pitjor
encara va ser
Max Payne
que ens va recordar
que el cinema
que adapta videojocs
encara
fill meu
mira que portem
ja adaptacions
que portem
caigudes
que
tenim el Super Mario Bros
tenim el Mortal Kombat
tenim coses
ja que demostra
Street Fighter
Street Fighter
que això no s'ha de fer
que està lleig
que amb el còmic
ho hem après a fer
però amb els videojocs
encara no
ens manca un Dark Knight
de videojocs
que és una llàstima
perquè Max Payne
podia haver estat
el Dark Knight
dels videojocs
el joc és
molt divertit
recupera aquest
també
Sam Pei
Quim Pa
John Boo
aquest cinema negre
barrejat amb acció
de Hong Kong
super canyero
però no sé
què va passar
amb la pel·lícula
que és bastant oblidable
i pitjor encara
crec
jo diria que és la pitjor
de l'any
és El Incidente
té el curiós títol
de pitjor pel·lícula
de l'any
no sé si el David
i el Juanjo
segurament també estarien
d'acord amb aquestes tres
no sé si col·locarien
l'incidente a la primera
o no
però per mi
sí que és la pitjor
perquè és realment
avorrida
i que aquest tio
que va fer
El Protegido
Señales
va fer aquella
del Sexto Sentido
pel·lícules
que com a mínim
tenien un element
de sorpresa
i de
d'intriga
que amb El Incidente
dues hores de pel·lícules
no hi hagi un sol minut
que tu diguis
hòstia
què passarà ara
què està passant
quin serà
el gran secret
darrere d'aquesta pel·lícula
l'únic secret
que té El Incidente
és que
és un director
que prometia moltíssim
que apuntava
de moltes maneres
com pot fer
una pel·lícula
totalment aficionat
és el gran secret
aquesta construcció
del director
director de Hollywood
això va inversament
proporcional
als calés que guanyes
segurament sí
o no sé
estarà deprimit
anem fatal
de temps
però ràpidament
apuntem
alguns títols
que ens sonaran molt
en aquest 2009
pel·lícules que teòricament
s'han cridades
a guanyar Òscars
o com a mínim
a centrades nominades
Benjamin Button
amb Brad Pitt
de protagonista
un Brad Pitt
que neix
amb 70 anys
i va
o sigui
va envellint
a l'inrevés
o sigui
es va fent jove
a mesura
que passa el temps
adapta un relat
bastant clàssic
del John Fitzgerald
el relat era
bastant fluixet
era d'aquesta literatura
menor del Fitzgerald
però la pel·lícula
compta amb el guionista
de Forest Camp
amb el director
de Seven
el Club de la Lutxa
de Zodiac
que és una pel·lícula
molt menyspreada
i amb el Brad Pitt
que bueno
quan s'hi posa
s'hi posa
i fa bones pel·lícules
i sembla que ja
se li ha passat
aquella època
de Troya
que la van tornar a passar
fa poc
per la pel·lícula
i era terrible
Revolutionary Road
és el retorn
de Leonardo DiCaprio
i Kate Winslet
la parella de Titanic
13 anys després
torna a fer una pel·lícula
i diuen que
una altra gent
és molt millor que Titanic
han tingut un recorregut
bastant bo
és a dir
des de Titanic
que va ser el llançament
a la fama
han fet pel·lícules
molt bones
i han madurat
moltíssim
com a actors
recordem la Kate Winslet
Olvidate de mi
per exemple
amb el Jim Carrey
i a més que el director
és el Sam Mendes
que és el director
d'American Beauty
de Camino la perdició
de Jarhead
una altra pel·lícula
menyspreada
i marit
de la Kate Winslet
també
també
però bueno
més pel·lícules
és l'Undog Millionaire
una pel·lícula
del director
de Trainspotting
del Danny Boyle
que té un argument
una miqueta estrany
però que diuen
que és fantàstica
és un intent
de portar
el cinema de Bollywood
a Occident
a Europa
a Estats Units
i pinta molt bé
està guanyant premis
a tot arreu
diuen que és molt
molt emocionant
molt humana
i és el Danny Boyle
que és un director
que sempre està bé
fins i tot com fa la platja
que és la seva pel·lícula fluixa
el punt de partida
és el 50x15
el guanyador d'un concurs d'aquests
tota la seva aventura
posterior
després d'haver guanyat
el concurs
tindrem algunes seqüeles
tindrem Harry Potter 6
molt esperada
i posposada
havia d'arribar al febrer
crec que finalment
arriba el juliol
tindrem Terminator 4
sense Arnold Schwarzenegger
bueno
i
l'única cosa bona
d'aquesta pel·lícula
és que té el Christian Bale
que hem dit ja 3 o 4 vegades
que és un actor
que tria les seves pel·lícules
només pel guió
que ja com a mínim
sembla que el guió ha de ser bo
i que per FIFA
el que portem esperant
és que es va estrenar
la primera Terminator
que és una pel·lícula
ambientada en aquest futur
alternatiu
dominat per les màquines
i tal
o sigui
ja et deixen d'imitar
Terminator i Terminator 2
com va passar en la tercera
que era directament una còpia
i fan aquesta operació arriscada
no tant
però bueno
de parlar directament del futur
i fer una pel·lícula bèl·lica
amb les màquines
a finals d'any ens arribarà
la nova pel·lícula de Tarantino
Ull ambientada
en la segona guerra mundial
i en Brad Pitt també
com a protagonista
es diu
Inglourious Bastards
això teòricament
s'ha d'estrenar a finals d'any
i tenim altres sitos
assegats
Víctor
tenim The Wrestler
que és la nova pel·lícula
del director de The Fountain
de Requiem por un sueño
que està guanyant premis
també sense parar
i té un Mickey Rourke
que diuen que està
directament per passar la història
o sigui
ha tornat a fer bon cinema
Mickey Rourke
és un tio amb una trajectòria
bastant peculiar
ha tornat a estar en forma
i fa una interpretació
que diuen
que és d'aquestes
que passen com la del Pacino
el Robert De Niro
el Robert De Niro
és que anava a dir
el Padrino
però tota la colla
del Padrino
va passar a la història
aquestes interpretacions
que es recordaran
d'aquí a dècades i dècades
tenim Up també
la nova pel·lícula de Pixar
que és Pixar
i no explicaré res de la història
però pinta molt molt bé
i continuen fent
pel·lícules d'animació
que no tenen res a veure
amb el cinema
que s'està fent ara
tenim també
Milk, Frost, Nixon
que són d'aquest
d'aquest gènere
de cinema
de cinema biogràfic
polític
molt crític
doble B també
la pel·lícula
que ha fet
l'Oliver Stone
sobre la trajectòria
política del George Bush
és veritat
tot i que
hi ha molta expectació
s'ha presentat
en alguns festivals
i no ha acabat de funcionar
gaire bé
però vaja
com a mínim
la gent té ganes de veure
un director tan crític
com Oliver Stone
fent la seva versió
de la trajectòria política
de George Bush
és una pel·li que dius
que s'ha d'explicar
si ho tenim bastant recent
i ja ho hem patit
a més
a més és un documental
és una pel·lícula
amb actors real
hi ha un actor
que s'assembla
físicament
que diuen
que ho fa clavat
no ho sé
tenim un 2009
que pinta molt bé
Star Trek
el gran retorn
de l'Star Trek
de la mà
del J.J. Abrams
que és un dels creadors
de Lost
de Perdidos
d'Àlias
d'aquest
de Monstruoso
Cloverfield
o sigui que tenim
amb actors nous
vull dir
per a que la gent
se situï
si veu
la sèrie aquesta
Herois
que s'ha de passar
en televisió de Catalunya
el dolent d'Herois
és el nou
Mr. Spock
s'assembla bastant
té la cara
escolta'm
anem fatal
jo crec que el tema
videojocs
fem un ràpid apunt
i si en cas
ho desenvolupem
divendres 20
no et preocupis
només un top 5
d'aquest any
que jo diria
que podem quedar-nos
amb el Metal Gear Solid 4
aquest està claríssim
és la barreja perfecta
entre cinema
d'acció
narrativa molt profunda
i molt melodramàtica
japonesa
i joc
d'aquest segle
del segle XXI
molt recomanable
sobretot pel que ha jugat
tota la Nisaga
però per qui no l'hagi jugat
també és una bona oportunitat
per entrar en aquest món
Little Big Planet
que canvia la forma
en què concebim
els videojocs
no només és molt divertit
de jugar
sinó que pots crear pantalles
pots crear
nivells sencers
amb una llibertat
i una facilitat tremenda
amb un
o sigui
pot fer servir
la teva creativitat
sense límits
i sobretot
crea aquesta comunitat
per internet
de hòstia
com és la teva pantalla
mira la meva
jugaré la teva
molt divertit
per l'avui tenim dos jocs
que mira que són molt crítics
amb l'avui
en aquest programa
però ha tingut dos jocs
d'aquests jocs
perquè això
heu acabat amb tendinitis
vosaltres
sou dels que
esteu amb tendinitis
també
però tenim dos jocs
d'aquests que dius
hòstia
hi ha esperança per l'avui
que són el No More Heroes
que és el Kill Bill
dels videojocs
d'aquesta producció
independent
alternativa
molt divertida
molt autoparòdica
i la gran producció
que és el Super Smash Bros
Brawl
que és el joc de lluit
aquest que va reunir
tota la colla de Nintendo
i que no s'esgota mai
portem jugant a l'Smas Bros
tot l'any
i encara és divertit
i per la Xbox
ens quedem amb el
Gears of War 2
que és una segona part
del gran joc de l'Icebox
que no és molt innovador
és directament rescatar
l'esperit de la primera part
millorar quatre cosetes
i ja està
però està molt ben fet
però està molt ben fet
i clar
amb les grans nissagues
què s'ha de canviar
si ja funciona
què s'ha de canviar
o sigui
Little Big Planet
Metal Gear Solid 4
No More Heroes
Super Smash Bros
Brawl
i Gears of War 2
en l'ordre que vulgueu
són els cinc jocs d'aquest any
i que no s'esgoten mai
són molt divertits
Les propostes imprescindibles
d'aquest 2008
en l'àmbit dels videojocs
i del cinema
avui de la mà
del Víctor Navarro
erigint-se com a portaveu
del nostre trio particular
de cada divendres
La llista és tripartita
La llista és tripartita
amb el David Serrell
i el Juanjo Ferrer
Víctor, moltes gràcies
ens retrobem divendres vinent
A tu
Sí, aquí estarem
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui