Sintonia de Tartulia, matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb la companya de l'escriptor i inspector d'ensenyament,
Francesc Enroig. Bon dia, Francesc.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el metge, membre del Senat tarragoní,
el doctor Josep Maria Soler Poblet. Bon dia, doctor.
Bon dia.
Tenim un tercer convidat que encara no ha arribat,
esperem que s'incorpori.
Perfil polític, és regidor del grup municipal socialista
i tinent d'alcalde de gestió econòmica de l'Ajuntament,
Pau Pérez, també l'hem convidat avui
per comentar alguns aspectes de l'actualitat,
un dels quals, per cert, té a veure amb l'economia,
perquè un dia més el procés de fusió de les caixes,
de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa,
és notícia, perquè aquesta setmana s'estan multiplicant,
s'estan intensificant les reunions amb els sindicats,
amb els representants dels treballadors
per mirar d'arribar a un acord.
No sé si els nostres contartulis hauran vist ja
que avui a la premsa ho expliquem,
també aquest matí, ho estem explicant a Tarragona Ràdio,
hi ha hagut una nova proposta de les direccions de les caixes
en el sentit que la xifra d'acomiadats
sigui de 1.300 persones i no de 1.800,
com s'havia anunciat ara fa dues o tres setmanes.
Sembla que les dues parts s'apropen posicions.
Què els sembla aquesta aparent postura més suau
per part de les direccions de les caixes?
Francesc.
Sí, a veure, no és que sigui estrictament expert en tema de fusions
ni en qüestions bancàries, perquè no és la meva feina,
però és curiós que des que va saltar la notícia,
sobretot la setmana passada, que eren 1.800 llocs,
els que semblava que els podien perdre,
la negociació s'ha anat ajustant i en aquest moment
sembla ser que després de les últimes reunions
el tema és 1.300 i també sembla que
de 500 oficines es passarà a 300.
95.
Eh?
395.
395, sí.
Bé, però...
Hi hauria una reducció, si de més d'un centenar d'oficines.
Sí.
Hi ha una qüestió que és prou evident
que qualsevol fusió implica reestructuració.
Per tant, era lògic pensar que amb tot aquesta...
amb aquest intent, per exemple, ara,
en Caixa el Penedès i Caixa la Lletana
també faran aquest mateix procés...
Ah, i el vespre ho confirmaven.
I sembla, la previsió és d'un 15%, no?
Que podria ser perfectament cobrible
a través de jubilacions anticipades
o unes prejubilacions, que en diem, no?
Bé, aquesta és una qüestió que pràcticament jo,
personalment no hi puc afegir ni treure res,
entre d'altres coses,
perquè no estic ni en el cotarro de les negociacions
ni tampoc tinc una informació de primer marx.
Però la xifra et semblava...
O la primera xifra et semblava excessiva i ara més...
És que tot depèn també del volum
que tenien totes tres caixes,
de les quals Caixa de Tarragona
és la que podria ser que pagués més cost.
Josep Maria, a tu què et sembla?
Recordaràs que en la tertúlia,
en l'última que vaig participar,
vam parlar d'això i estava absolutament en contra de la fusió.
Ho vaig dir des del primer moment
i estava en contra de la fusió
perquè ha estat una fusió feta amb calçador
i espanyent, no?
Però també va resultar paradoxal
que si dos dies abans se'ns hi havia justificat
aquesta fusió perquè féssim una caixa supergran
que fos d'això, resulta que 48 hores després
acomiadaven a 1.800 treballadors
i tancaven no sé quantes oficines.
Recorda cosa, dius, home, almenys visualment
des de l'on no fem una caixa més gran.
Fèiem amb l'acomiadament de 1.800 treballadors
una caixa més petita que Caixa Catalunya és ara.
Per tant, a mi em sembla paradoxal, francament,
i segueixo estant en contra
perquè és una cosa que no he acabat d'entendre.
La situació d'ara forma part d'una negociació
tostires i l'altra fluixa
i anem fent així i ja veurem com acabarà.
El que està claríssim era que es veia vindre
i ho vam dir el primer dia
que pagaria el pato qui el paga sempre
que són els treballadors
i qui el pagarà el pato també serem els usuaris
perquè tindrem menys oficines
i per tant no tindrem la comunitat que teníem fins ara.
Dit tot això vol dir que tots plegats
excepte suposo que el nucli de dalt de tot
que a aquests no els hi tocarà res
ningú pagarem el pato els doners.
Saludem el tercer contortuli que ja ha arribat,
Pau Pérez. Bon dia, Pau.
Bon dia.
Tinent d'alcalde de Gestió Econòmica i Pressupostèria.
Ell, com que és un home de números,
no sé si aquests números de Caixa Tarragona
de les negociacions entre les tres caixes
i els treballadors
amb aquesta nova proposta de 1.300 acomiadaments,
què li diu?
Li diu que l'acord és més pròxim
i que és més assumible per tothom?
També pels polítics i per la Diputació
com a institució fundadora de Caixa Tarragona?
Jo crec que només val un acord real
i volgut pels treballadors.
Aquest és l'únic que val
perquè aquesta va ser una primera
de les condicions de tota l'operació.
O sigui, nosaltres ja vam dir
que els sindicats ho veiem bé
i ho veiem bé perquè es tractava
de reforçar la situació del conjunt també
del sistema català de Caixes.
El fet de dir que la Caixa
ara és més petita perquè també no és gent,
jo ho perdona,
però és una visió que des del punt de vista econòmic
no té sentit.
O sigui, tindrà 1.800, 2.000 o 3.000 menys,
però serà molt més gran
en el que és el seu passiu
i en el que és la seva capacitat econòmica
que ha estat la situació crítica
que ha motivat aquesta fusió.
Una situació derivada, si es vol,
de dues coses.
Una, efectivament, de la gestió
de cada una de les tres que es fusionen,
però sobretot del canvi,
del canvi del model econòmic
que obliga a, per sobreviure,
mantenir una massa crítica.
I això està passant a tot arreu.
I a més, el futur de les Caixes
encara serà més complicat
i suposo que aniran per una altra línia.
Per tant, això ja no era qüestionable.
Perdre la marca és un tema efectiu,
és un tema molt important,
és un tema fins i tot econòmic
per el que són les nostres comarques,
però hi hem d'intentar que no es perdi,
sigui com sigui,
però d'això a tenir,
com teníem el banc mercantil de Tarragona,
doncs, escolta,
el que es tracta és de tenir una entitat sòlida
que precisament pugui garantir
aquests jocs de treball.
I aquí és quan els sindicats,
al seu moment,
estaven d'acord
i semblava que estaven d'acord.
No es pot aprofitar diner públic
que es treu amb la fusió
per acomiadar la gent.
Això no es pot fer.
Per tant, això no es farà.
Jo no crec que això es vulgui fer.
I tot el que sigui,
com s'està parlant,
d'incentivar,
o sigui, prejubilacions,
i tot el que es pugui fer
i que s'ha de fer
dins de provocar el menor trauma
pels treballadors,
és el que s'ha de fer.
O sigui, 1.300,
jo no sé la xifra,
no la sé,
però evidentment,
si no hi ha acord
per part dels sindicats,
és una mala solució.
I en un poble,
perdoneu,
en una situació com les nostres comarques,
que en una ciutat
estigui una sucursal
al costat de l'altra,
ni de la mateixa Caixa Tarragona
tindria sentit
en el que és el futur
quan s'està treballant per internet
i quan s'està treballant d'altres maneres.
Sí que és veritat
que tu vas a Roma
o vas a Londres
o vas a París
i et costa molt
trobar una sucursal
i dius, ostres,
que bé que a Espanya
les tingui a cada cantonada.
Però és que això
no és eficient.
Simplement no és eficient.
Per tant,
tancament d'oficines
mentre es mantingui
la que dóna servei,
escolta'm,
jo això no ho veig problema.
El que veig
és que no es pot descuidar
la situació laboral
de la gent que té.
Després,
si volen els contartulis,
tornem-ho a les caixes,
però permetin,
perquè avui hi ha un tema
crec que excepcional
que va més enllà
de les qüestions estrictament locals
i que m'agradaria també comentar
amb els nostres contartulis,
però és que a més a més
saludem a través del telèfon
el director del diari de Tarrón,
el senyor Josep Ramon Correal.
Senyor Correal, bon dia.
Hola, bon dia.
El saludem
perquè avui em sembla
que és un fet excepcional
per primera vegada en la història.
12 diaris a Catalunya
publicen un sol editorial,
La Dignitat de Catalunya,
en un moment de gran debat
sobre el tema de l'Estatut
i de la sentència
del Tribunal Constitucional.
Primer que res,
Josep Ramon,
per què aquesta iniciativa conjunta,
com sorgeix
i què ha empès
el diari de Tarrón
a participar
d'aquesta iniciativa
de tota la premsa del país?
Bé,
l'iniciativa,
en el seu origen,
parteix
dels directors
del periòdic
i de l'avantguàrdia,
l'antic en Nadal,
i, doncs,
són ells els que comencen
a escampar
la resta de diaris
de Catalunya
i, com s'ha vist
en les edicions d'avui,
l'absoluta majoria
de diaris
editats
en seu a Catalunya,
doncs,
ens hi hem sumat,
perquè entenem
que una de les missions
de la premsa escrita
és justament
ser portaveu
de la societat
a la qual servim
i a la qual representem
i hem cregut
que en aquest moment
crucial històric
del nostre país
nosaltres teníem
l'obligació professional
i l'obligació política,
que també som,
som, evidentment,
instruments polítics,
de posicionar-nos
en favor
d'una solució
adequada
al programa.
Entre moltes altres coses,
l'editorial diu
que hi ha preocupació
a Catalunya
i que cal que tot Espanya
ho sàpiga.
Hi ha alguna cosa
més que preocupació,
hi ha un creixent atipament
per haver de suportar
la mirada irada
dels que continuen percebent
la identitat catalana
com el defecte
de fabricació
que impedeix a Espanya
assolir una somiada
impossible uniformitat.
Tan excepcional
és el moment,
Josep Ramon,
perquè els diaris catalans
prenguin aquesta decisió
conjunta
amb aquest títol
tan significatiu
de l'editorial
de la dignitat
de defensar
la dignitat del país?
Bé, creiem que sí,
perquè, aviam,
el que està en joc
és una decisió
que no ha estat improvisada
i que no s'ha pres
de la nit al dia.
Estem parlant
d'un instrument polític,
el màxim instrument polític
de Catalunya,
el qual s'hi ha arribat
a través d'un complicat
consens
de totes les forces,
de la gran majoria
de forces parlamentàries,
que ha estat aprovat
pel Parlament de Catalunya,
que ha estat aprovat
per les Corts de Madrid
i que ha estat referendat
amb una consulta popular
pel poble de Catalunya.
Per tant,
evidentment,
que és un moment important
i per això
s'ha produït
el fet històric
que tots els diaris
de Catalunya
ens hi hem sumat
en fer aquesta alerta.
Creiem que els diaris...
Tenim una responsabilitat social,
com he dit abans,
i hem cregut
que en aquests moments
estàvem obligats
a exercir-la.
Si nosaltres
som creadors d'opinió,
si nosaltres som
la consciència crítica
de la societat,
si nosaltres
reivindiquem
el nostre pater social,
hem cregut
que, evidentment,
ara era el moment
de posicionar-nos
d'una manera clara.
ja farà...
I, a més,
integradora,
no oblidem,
l'editorial
és integradora
en el sentit
de dir
qualsevol sentència
que destrossi
aquest marc de convivència
no farà cap bé
al conjunt de l'Estat.
Això és el que estem dient,
que ningú ho oblidi.
Per acabar,
quines conseqüències
creu que pot tenir
en la política catalana
precisament
aquesta decisió
unitària de la premsa?
Què es busca precisament?
La unitat política
de les forces catalanes?
Bé,
el que es busca
és demostrar
que, finalment,
a Catalunya
hi ha un
denominador comú,
hi ha un punt
en el qual
la immensa majoria
dels catalans
hi estem d'acord.
Després,
a partir d'aquí,
evidentment,
ja pot haver,
i de fet,
és bo que hi siguin,
hi ha determinats
matisos,
hi ha determinades opcions,
però hi ha una línia
que marca
el fet diferencial
de Catalunya,
el fet de Catalunya
com a nació,
tal com estableix
el propi estatut,
en el qual
ja estem
la immensa majoria
dels catalans
d'acord
i estem disposats
a exercir
aquesta
catalanitat
des de la convivència,
des de la voluntat
integradora
i
també
des de la fermesa
de no deixar-nos
doncs
malmetre
tot allò
que el poble
de Catalunya
s'ha volgut donar
de forma majoritària.
Queda clara,
doncs,
la posició.
Insistim en un fet inèdit,
històric,
no s'havia produït mai
un editorial
d'aquestes característiques
amb els 12 diaris
que es publicen
a Catalunya,
que s'ha dit
en què tenen la seu a Catalunya
amb aquesta decisió conjunta.
Josep Ramon Correal,
director del Diari de Tarragona,
gràcies per participar,
encara que hagi estat
només 5 minuts,
en directe
en la tertúlia del matí
de Tarragona Ràdio.
Gràcies i bon dia.
Molt bé,
gràcies a vosaltres,
i bon dia a tothom.
Bon dia,
gràcies al director
del Diari de Tarragona.
Després,
si volen,
podem parlar
d'aquest fet,
d'aquest editorial
dels diaris.
Però,
recuperant el tema
de les caixes,
Josep Maria,
què volies comentar
del tema
de les negociacions?
Volia fer dos apuntes.
Jo no estic en compte
de les fusions,
estic en compte
d'aquesta fusió,
com s'ha imposat
aquesta fusió,
que és una altra qüestió.
Segona,
home,
a mi em fa molta gràcia
alguna cosa
que has dit
i és que pensar
que hem de tancar
no sé quantes oficines
perquè necessàriament
per la fusió
han de tancar
i pensar al mateix temps
per part dels sindicats
que no ha d'haver
acomiadaments,
em sembla surrealista,
vaja,
és a dir,
es veu més clar
que l'aigua
i es veia vindre
des del primer dia
que això seria així
i el que ho hagi interpretat
d'una altra manera
doncs s'ho ha de fer mirar
perquè realment
tancar oficines
significa gent al carrer,
això és així de trist
i a mi em sembla
que allò
que teníem de bo
aquí
i que no té de bo
el rest d'Europa
i és cert,
tu te'n vas a Suïssa
i per trobar un banc
has de fer una instància
al Tribunal Suprem
Suïs perquè et digui
on n'hi ha una
perquè és que no n'hi ha
ni queixes automàtics
per cert no hi ha
aleshores
home,
em sembla que és molt trist
que perdem
allò que hem guanyat aquí
i que tenim de millor
que els altres
jo crec que això
la resolució
el debat segurament seria
si és que ens hem passat
de rosca
en el tema
de tantes oficines
jo crec que el problema
segueix el mateix
que vaig dir el primer dia
és a dir
són els companys de viatge
que han estat imposats
és així de clar
és a dir
de les tres caixes
que es fusionen
la millor posicionada
és la de Tarragona
en aquest moment
és la que davant
dels informes
del Banc d'Espanya
és la que està més bé
aleshores
home,
doncs potser que s'ho féssim
mirat
alguna cosa més
de les caixes
volen fer algun comentari
sobre això que dèiem abans
perdona
és evident
que hem d'optimitzar
els recursos
aquí i a tot arreu
això és una cosa
que està més clara
que l'aigua
vull dir
tenim tots
ben clar al cap
ara
home,
optimitzar els recursos
no vol dir tirar
per la finestra
Francesc,
sobre el tema
de l'editorial
que comentàvem
algun comentari
a fer alguna reflexió
a partir del que deia
també el director
del diari de Tarragona
fa un moment
són tants
que no tindrem temps
doncs
de tots
tria un o dos
només un
una o dues reflexions
un fet significatiu
sobretot en el període
històric contemporani
de la democràcia
que per primera vegada
hi hagi un comú
denominador
de dotze diaris
i el nombre
és significatiu
perquè és
cabalístic
que
s'hagin posat
d'acord
en un editorial
que es posin
d'acord
a vegades
en temes
plantejables
d'informació
això ja ha passat
però en un editorial
costa
i
també és significatiu
que diaris
com el Mundo
el País
o l'OBC
doncs
evidentment
discrepin
ostentosament
d'aquest plantejament
aquest matí
sentia el director
del Mundo
que
deia
que
els arguments
d'aquest editorial
són
d'engany
bé
clar
tots són opinions
els arguments
deia
clar
una cosa és
que tu puguis
opinar
i discrepar
pots estar d'acord
o no pots estar d'acord
amb aquest editorial
i per tant
el teu diari
no el fa
però
que dir que els arguments
són un engany
per la ciutadania
ho trobo
agosarat
maldestre
i sobretot
provocatiu
provocatiu
com el que acostuma
a fer el Mundo
en algunes
de les seves
informacions
Pau
alguna reflexió
d'aquest editorial
dels diaris
jo crec que
estem
jo crec que
estem segurament
tots d'acord
però jo crec que
cal recordar
perquè sovint
no es recorda
tant com s'hauria de fer
que tota la pressió
que s'està fent
sobre el Constitucional
s'hauria de fer
sobre el partit
que va presentar
el recurs
que sembla mentida
que no recordem
que el Partit Popular
que té
els nassos
permeteu-me
de fer
el gran
congrés estatal
a Catalunya
s'estigui posant
de la manera
que s'està posant
és que
jo crec que
no es pot sortir
de rositas
no es pot parlar ara
de si hi ha una majoria
progressista
si no progressista
si va del Constitucional
si marxem d'Espanya
no
escolti'm
aquí hi ha un partit
que per damunt del que ha dit
aquest Parlament
per damunt del que ha dit
el Parlament de l'Estat
i per damunt del que ha dit
tota la gent
en
en
en
en
en
en
en
en referèndum
està
anant
en contra dels
dels interessos
de tothom
per tant
només dic això
que recordem-ho
perquè és que
sovint
hi ha un element
que és perillós
que
precisament
aquest partit
que tu cites
que és el PP
aquí
està
és a dir
el que denuncia
l'editorial
que és
que el Tribunal Constitucional
converteixi
en una quarta cambra
el Tribunal
eh
el PP
això
ens hi porta
indirectament
sempre
és a dir
com que no se n'ha sortit
a través dels organismes
democràticament establerts
ni en una
ni en l'altra
ni en la tercera
aleshores
anem a la quarta
i llavors
convertim això
però tots sabem
com està
confeccionat
aquest Tribunal Constitucional
que
ni s'ha substituït
el que
lamentablement
un que va morir
ni dos
que
els hi ha passat
de rosca
el termini
han marxat
bueno
en fi
que hi són
i que després
sembla
que
perquè ha sortit
de la premsa
que hi ha pressions
perquè
depèn del vot
i del qui voti
a mi em donareu una
aquesta prevenda
o me'n donareu una altra
i això
és indignant
ho és
ho és però
recordem
Josep Maria
sí sí no
jo comparteixo
tot el que s'ha dit
tot el que s'ha dit
en aquest sentit
però encara hi ha un fet
més surrealista
i és que
recordareu molt bé
que l'Estatut d'Economia
del País Valencià
es va aprovar
a la Càmera Espanyola
sense cap
classe de problema
i excepte
la nació
el fet que és en una nació
que diu el nostre estatut
pràcticament
és una còpia literal
de l'Estatut de Catalunya
i home
sorprèn
que allí
el propi Partit Popular
no el recorri
però aquí sí
vull dir
jo crec que
és més que evident
ho sentim cada dia
jo crec que la pobla
Alicia Sánchez Camacho
quedarà retratada
per vida
amb les seves
manifestacions
que està fent aquests dies
perquè són surrealistes
francament
i jo crec que és molt trist
i home
jo crec que
realment
segons la sentència
que ha sortit
sí que hi haurà
un conflicte
de l'encaix
de Catalunya
cert
però vull dir
aquesta vegada
en sèrio
de l'encaix
de Catalunya
dintre de l'Estat espanyol
perquè tan excepcional
consideren que és el moment
perquè hi hagi
doncs això
una editorial conjunta
estem davant
d'un moment
clau
en la història
recent del país
jo feia una reflexió
molt curta
un estatut
que ha estat votat
a la Càmera Catalana
que ha estat votat
a la Càmera Espanyola
i que ha estat aprovat
per referèndum
que ara apareixi un tribunal
constitucional
entre cometes
i que s'ho carregui
home
jo crec que no és excepcional
és la primera vegada
en la història
de la democràcia
és increïble
que el tribunal
es pronuncia sobre una llei
aprovada més en referèndum
pel poble
per la majoria del poble
i amb actituds d'aquestes
realment
sembla estrany
com
els
els que opinen
que aquesta
editorial
és
un
un atac
contra els
irreductibles
com publica avui
el Mundo
en el seu titular
contra els irreductibles
del Tribunal Constitucional
com si els irreductibles
fossin
intocables
no
no han posat
intocables
perquè
l'Ellion Nets
va acabar
com va acabar
però
hi ha una qüestió
que amb actituds d'aquestes
encara creixerà
molt més
és a dir
se'ns acusa
de nacionalistes
i d'independentistes
de no ser solidaris
amb la resta de l'Estat
però amb actituds d'aquestes
encara situen
més
en la diferència
les voluntats
de moltíssima gent
que actua
d'una manera natural
i normal
per la vida
però que
davant d'això
evidentment
prendrà posició
Aquest és el tema
El fill d'això
que deia el francès
deixo-me un paràgraf
per a els oients
que potser no han pogut llegir
encara els editorials
l'editorial que publican
avui tots els diaris
diu aquest fragment
els catalans
paguen els seus impostos
sense privilegi foral
contribueixen
amb el seu esforç
a la transferència
de rendes
a l'Espanya
més pobra
afronten
la internacionalització
econòmica
sense
els quantiosos
beneficis
de la capitalitat
de l'Estat
parlen una llengua
amb més marge demogràfic
que el de diversos
idiomes oficials
de la Unió Europea
una llengua
que en lloc
de ser estimada
resulta sotmessa
tantes vegades
a un obsessiu
escrutini
per part de l'espanyolisme
oficial
i acaten les lleis
per descomptat
aquests dies
els catalans
pensen sobretot
en la seva dignitat
convé
que se sàpiga
és un altre fragment
d'un altre paràgraf
d'aquest editorial
alguna cosa més?
Sí, el fill
del que acabes de dir
jo sempre he pensat
que Catalunya
no ha sigut mai
separatista
el que sí ha sigut
és que la resta
de l'Estat
ha estat separadora
que és diferent
Pau, alguna cosa?
Tu que representes avui
els polítics
en aquesta tertúlia
no sé si és una invitació
també de la premsa
avui a que les forces
polítiques
s'uneixin
més que mai
davant d'aquest tema
Jo amb la meva activitat
política a l'esquerra
ve precisament
de la mà de Ciutatans
pel Canvi
i de Pasqual Maragall
jo crec que l'únic
que es podrà recordar
Pasqual Maragall
políticament
serà pel fet
de l'Estatut
és el més important
que s'ha fet
penseu des del 79
que era l'anterior
per tant
i també és llàstima
perquè crec que no
es va fer molta conya
entre cometes
de l'Estatut
no hi ha coses més importants
mireu ara
si això pot ser important
i si la crisi política
serà greu
Deixi'm reservar
els únics minuts
de la tertúlia
per un altre tema
d'actualitat
d'aquests dies
d'actualitat i de debat
el nom de l'aeroport
perquè encara se'n parla
perquè el dilluns
ja ple a l'Ajuntament
tenim diverses mocions
dels grups polítics
a l'Ajuntament de Tarragona
per reclamar el canvi
de nom de l'aeroport
un canongí
com el Francesc Roig
de Socarrel
que me'n diu
del nom de l'aeroport
parlem de canviar
ja està bé com està
és important
és un debat anecdòtic
com diuen alguns
res és anecdòtic
sobretot
quan entra
en la línia
de la confrontació
i en aquest moment
està la confrontació
dialèctica
dialèctica
perquè esclar
hi ha posicionaments
que diuen
no ha de tenir
el nom
de Reus
l'altre que vol
de Tarragona
a veure
és evident
que
si ens mantenim
des d'un punt de vista
excessivament localista
no sortirem
d'aquest forat
i hem de tenir
visions molt més
globalitzadores
és a dir
hem d'anar
a espais molt més oberts
en aquest aspecte
per tant
definir
un territori
en la denominació
del conjunt
malgrat que
hi ha una alternativa
que és
Tarragona
Costa Daurada
no?
bé
em sembla bé
oi
per què?
perquè
si tu
millor que Tarragona Reus?
és que
llavors
si a Constantí
en fessin
un velòdrum
què faríem
el de Constantí
i el de
el falset
en farien un altre
i els de Tortosa
hauríem de posar
és que
clar
si anem
al localisme
més
furibund
també podríem demanar
que fos
de la Ganonja
per exemple
doctor
el de Constantí
el de Constantí
que de fet té
bona part
de l'aeroport
està en territori
de Constantí
jo crec que s'ha de dir
aeroport de Tarragona
perquè és el genèric
és a dir
el que s'ha de dir
mira
el que és intolerable
intolerable
és que
a dia d'avui
si vas per internet
i busques
Ryanair
llegiràs
aeroport de Reus
parèntesis
Barcelona
això
encara és més trist
per tant
home
localitzem-ho en el territori
això és lamentable
localitzem-ho en el territori
i amb el seu nom genèric
que és el de Tarragona
i punt
que a més
és el nom de tots
és el camp de Tarragona
jo volia
home
jo he dit
que el tema de confrontació
jo vaig estar
en aquell moment
a més
no podia estar
l'alcalde
estava fora
i vaig estar
en aquella taula
quan es parla
del tema
del nom de l'aeroport
amb una de les preguntes
que va fer
amb allò d'Eine
amb la visita del president d'Eine
a la Càmera de Comerç
i molts ens vam adonar
que això ja era titular
per dies
per què?
perquè evidentment
o sigui
allò va sortir
de la manera
més senzilla
i més tranquil·la
i és
quan un president
explica
davant de tothom
que no hi ha cap inconvenient
i que és
lo normal
llavors
quan se li fa una pregunta
i diu això
doncs evidentment
tothom diu
escoltem
doncs
què li falta a vostè
una carta
jo estava a primera feira
i vaig dir
la tindrà
i l'Albert Abelló
va dir
i aquesta setmana
la tindrà
el que passa és que
Aena després explica
que perquè canviï el nom
ha d'haver un consens territorial
i això és el que falta
immediatament aixeca la mà
el cap regional
que estava donant suport
al seu jefe
però segurament
no li havia explicat bé
on anava
perquè això passa
a Oviedo i Gijón
o a Burrián i Castelló
que és d'on jo soc
doncs escoltem
vostè va a aquest lloc
i té aquesta història
i passarà segurament això
doncs
no li va explicar
i llavors va dir
escoltem
això ha de ser per consens
consens de qui?
hi ha una normativa internacional
que regula el tema
i hi ha
com ha buscat molt bé
el diari
45 dels 50 aeroports
que ho tenen
per tant
consens d'aquí
evidentment
no ens podem anar
a barallar
ni entre us
ni amb ningú
però escoltem
el tema
tècnicament
i econòmicament
és com és
i per nosaltres
jo crec que és
molt important
i ho dic també ara
que parlàvem del tema
de Caixa Tarragona
i ara que m'ha sobtat
quan han sortit
a la tele
sortien
els diaris
la pèrdua també
del diari
de Tarragona
escoltem
hi ha 12 diaris
a Catalunya
i el primer de tots
que sortia
era diari
escoltem
això també
em sap greu
vull dir
que no podem perdre
és molt important
i a més econòmicament
com dieu
el de Ryanair
és molt important
que sigui Tarragona
Tarragona Costa Dorada
Tarragona Reus
no n'importa
però que les comarques
són una cosa més
més
o sigui
com que tenim també
aquest
aquest
aquest
perjudici
sobre
la província
doncs
que sempre parlem
de les comarques
i després comarques
de l'Ebre
les velleries
i tenim aquest debat intern
que no passa
en lloc
doncs
escolta'm
ens costa molt més
identificar aquest tema
en se'n sortirem
Josep Maria
Creus?
jo poso un interrogant
com una casa
ni idea
però diria que no
per què?
doncs perquè
aquí
acabem
sempre acutxant el cap
dient que això
és un provincialisme
que això és un localisme
que això és un allò
i amb aquest
excusa perfecta
quan dius aquí
dius a Tarragona Ciutat
això acaba
passant
a l'olvidó
i seguirem com estàvem
Francesc
tu també comparteixes
aquesta
opinió?
que acutxem el cap
i que ho deixarem estar?
sí
el problema moltes vegades
és que s'és massa
més ell
en moltes qüestions
però això és com
amb el tema
del tren
no?
Tarragona
Tarragona
perta el tren
és un altre dels titulars
del Notícies Tarragona
bé
esclar
però això ja és històric
també
a l'època de
a l'època del
Oliver Martínez
alcalde
van passar els directes
per primera vegada
que ni així
hi havia
a veure
i tenim l'estació
al Perefort
que n'hi anava
prevista
que l'AVE
tingués estació
al Perefort
vull dir que baixa
i clar
que és incòmode
que és lluny
tot el que vulguis
però és que
en el projecte inicial
ni era
ni era
vull dir
i a més es diu
del camp de Tarragona
i un apunt més
tenim una peadero
perquè no se li pot
distració
que és provisional
fa no sé quants anys
això
segurament
potser no fa 30
canviarà
no recordo exactament
però que és provisional
i és
ara no provisional
és entre cometes
no
entre cometes no
entre admiracions immenses
patètica
i home
vull dir
som de fer mirar
Pau
hi haurà emoció conjunta
tu creus
aprovada per unanimitat
dilluns o no?
jo crec que tots
aprovarem
que es digui Tarragona
el que no sé
ja sabeu com som
els polítics
per tant
no sé si
home
però això és tirar-se
pedra sobre la pròpia
taulada
jo sé com som
podíem seguir
l'exemple dels diaris
avui
seria molt trista
que no fos
per unanimitat
no no no
serà per unanimitat
que es digui Tarragona
el que no sé
si vindran tres
que digui el mateix
o una conjunta
som així
perdoneu-nos
però
això serà
dilluns vinent
en fi
avui hem parlat
una miqueta
de tot
dels dos o tres temes
principals
de l'actualitat del dia
i ho hem fet
amb el Francesc Roig
amb el Josep Maria Soler Pobret
i amb el Pau Pérez
moltes gràcies a tots tres
que vagi molt bé
i fins la propera tertúlia
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau