Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Val a dir que en el que és aquesta família professional i aquesta especialitat que impartiu vosaltres sou l'únic centre que hi ha aquí a Tarragona.
Esteu ubicats a Vilaseca però de fet doneu cobertura a tot el que és el territori.
Exactament. És l'únic centre de la demarcació dels serveis territorials que fa aquesta especialització.
Aquesta especialització va néixer arrel de la família d'electricitat antigament.
Va sofrir una transformació per voluntat dels propis professors i del sector que teníem al voltant, que era tot el món turístic.
I ens va semblar que era una bona especialitat per tirar endavant.
Llavors, des de fa aproximadament, si tenim 29 anys de vida, doncs deu fer uns 25 anys o 24 que ja estem funcionant amb aquesta especialitat.
Sou un centre molt veterà, doncs, eh?
Déu n'hi do. Quasi bé 30 de vida.
I 25 amb aquesta especialitat que en els últims anys és quan ha assolit una demanda de professionals més important, segurament.
Jo crec que des del començament, eh? Vull dir, la idea va ser una miqueta aquesta de buscar una especialitat que cobries unes necessitats que teníem al sector.
Penseu que a la zona on estem nosaltres, Vilaseca, Vilaseca, Salou, Cambrils, Torre d'Embarra, tota la zona de la costa té una sortida impressionant a nivell de fred i de manteniment,
sobretot el manteniment d'instal·lacions de climatització, i això és el que ens va animar a tirar endavant aquesta especialització.
També ens acompanya el Francesc Poteu, que no sé per quina raó avui s'ha posat molt lluny d'un micròfon. Avui no vols actuar, Francesc? Bon dia.
Molt bon dia, sí, sí. Actuaré al mínim, com sembla.
No, no, però tu, si veus necessitat, actua, eh?
Ja l'hi he vist i es posa lluny del micròfon per no parlar.
Per fer-ho planer, parlem de fred i climatització, tot i que tècnicament aquests estudis tenen un nom i estan ubicats dins dels que són els cicles de formació professional, de cicles formatius.
Com s'estructura dins del que és el currículum?
Hi ha dos nivells, un cicle mitjà, dels que impartim a Vilaseca, un cicle mitjà que és el de muntatge i manteniment d'instal·lacions de fred, climatització i producció de calor,
i un cicle superior que es diu muntatge, o es dirà, vaja, perquè ara amb la impartició dels nous perfils professionals, de la formació professional,
es dirà muntatge i manteniment d'instal·lacions tèrmiques i de fluids, com a cicle superior.
I aleshores la sortida en aquest segon cicle superior, quina seria?
Són dos nivells diferents. Dins de la classificació europea, el nivell 12 correspon als cicles mitjans,
que corresponen a alumnes que finalitzen els estudis obligatoris, els 16 anys,
i els de nivell 3, que serien els cicles superiors, que corresponen als alumnes que acaben el batxiller
o se reincorporen des del món del treball a través d'una prova d'accés.
I són dos perfils diferents, però ocupen diferents llocs dins del món laboral, diguem.
En el cas del cicle superiors, la setmana passada, te'n recordes, l'agenda gràfica no tenia accés a la universitat amb el cicle superior,
però en aquest cas sí que teniu, no?
I tant, i tant. No només tenim, sinó que hi ha un percentatge significatiu d'alumnes que contéuen...
Que van cap a les enginyeries, no?
Cap a les enginyeries, exactament.
Teniu un percentatge elevat d'alumnes que se'n van a la universitat?
Va variable, hi ha anys que més, hi ha anys que menys, però concretament aquest any,
em sembla que potser hi ha quatre alumnes que estan fent enginyeria,
de les que van finalitzar els estudis el curs passat.
Aquests dos d'altres cursos, no sé si és l'últim o els d'altres cursos, però sí, aproximadament, doncs això.
Déu-n'hi-do a la gent que han passat, i segurament d'altres que possiblement nosaltres els hem perdut la pista,
i que no sabem on han anat a parar, però n'hi ha molts que sí que realment han passat per la universitat a posteriori.
En el cas dels cicles formatius, estem veient que tradicionalment han estat algunes d'elles feines
en les quals persones que no tenien prou formació estaven fent aquestes feines,
però que el mercat laboral real el que està demanant són persones especialitzades i titulades,
justament en aquest camp vostre, també, no?
Sí, sí.
Perquè hi ha molta gent que no està preparada i que està treballant en aquestes coses, no ens enganyem.
Hi ha un intrusisme professional importantíssim.
Això ja ens ho direu vosaltres també, no? Des del vostre punt de vista.
Tu que ets empresari, no?
Sí, a veure, jo el que he vist durant aquests anys que estic pel meu compte és que a l'hora de buscar gent al carrer
no trobes gent preparada, sinó que ve d'altres sectors i els formes tu a l'empresa, no?
Tot i que la demanda, doncs hi ha una demanda molt important, no?
I considero que aquesta especialitat és molt important en la zona on estem.
però no hi ha gent del tot preparada.
És el que jo he anat veient en el transcurs d'aquest temps, no?
Com en altres cicles formatius, hi ha una part de teòrica, de classes.
El Josep Marià és professor de l'especialitat.
Quan diem de l'especialitat, expliquem una mica als oients què és el que ensenyes als teus alumnes.
A veure, l'especialitat, si ho féssim, parléssim, doncs, venint de temps d'anys enrere,
diríem, abarquem el que serien les instal·lacions...
Després, amb el temps ja en fan d'industrials, no?
Però dins de l'escola, doncs, allò volguer fer en un començament era el lampista, no?
Però basat avui al dia, eh?
Sí, sí.
Llavors, què passa?
Que nosaltres vam passar a la transformació, érem elèctrics purs.
Esclar, elèctrics purs, la base, per a mi, entenc que ha de ser...
L'electricitat l'han de dominar al 100%, vull dir, és la base.
I llavors, doncs, bueno, vam introduir, doncs, bueno, l'aigua, vam introduir el gas,
vam introduir la calefacció i vam acabar introduint el fred.
Per fer un perfil on pot anar a treballar, doncs, a veure, avui el dia,
amb el ram de la construcció, podria anar a treballar a fer-ho tot.
Lògicament, les empreses cada dia s'especialitzen.
O sigui, recordem les furgonetes, quan hi posava allò, hi posava aigua, gas, electricitat i portés automàtics.
Avui el dia, aigua, gas, electricitat, calefacció, climatització, portés...
Escolta, 14 oficis, 15 misèries, vull dir, les empreses se n'anen especialitzant.
I hi ha gent, doncs, que toca més el fred.
Això no vol dir que després dins de l'empresa se derivi i toquin els dos sectors.
Però s'ha d'anar especialitzant, no perquè un ho pot dominar tot.
Tot, a veure, qui molt abraça, poc apreta, no?
Però bé, nosaltres ens vam plantejar poder donar el que el fora ens demanava,
que era, doncs, la gent que sàpiga, electra, dins de l'electra, sàpiguem muntar, perquè això s'ha fet.
Ara ja tot s'hi fa, però abans les calefaccions, quan vam començar nosaltres, era un afeigitor, no?
Era com un moble, era com un quadre, no?
De dir, ara ja teníem...
T'agaves la casa sense i havies de posar-hi tot després.
Doncs llavors se n'han anat especialitzant.
Què és molt diferent el que hi ha al carrer?
Evidentment, que és molt diferent, nosaltres estem en un espai reduït que és un taller,
però mires de donar-los tots els coneixements mínims perquè a partir d'aquí puguin espavilar-se.
Esclar, llavors espavilar-se ja no depèn de l'escola que ha anat, sinó, doncs, que s'ha d'espavilar el dia a dia.
Clar, després, les qualitats que tingui cadascú després, no?
I avui el dia que el mercat ha establert coses bones i materials per bon instal·lar que hauríem d'anar a més.
I ja hi ha cruços dits per dir si anem a més o anem a menys.
Això que dius és interessantíssim perquè passa també amb les noves tecnologies.
En aquest camp que treballeu vosaltres, cada dia surten materials nous, cada dia heu d'estar al dia.
Allò que fèieu fa 10 anys d'una manera i amb un tipus de material, ara no té res a veure.
Però val la pena recordar-ho.
Home, això és com el cuiner que fa novell cosí.
Si no sap fer una truita, malament anirà, no?
Jo no vull donar revolts de lletres, no?
Perquè a vegades encara t'expliquen els d'història, els romans, no?
Vull dir, val la pena recordar-ho.
Potser anem a més de pressa.
I les noves tecnologies, o les noves coses que ha sortit ara, doncs, solars i tot això, pel sector ens és bo.
Perquè vull dir, és una sortida més perquè això, i més ara que des que es va aprovar el Codi Tècnic de l'edificació, el 2006, que és obligat.
Això, dins de nosaltres, encara és més feina.
Vosaltres, ara, plaques solars, l'alumne que entri a aquest curs, per exemple, en comparació a un que podia entrar fa 15 anys...
Ni les vèiem.
Ni les vèieu.
Ara, teniu una noció, i heu de donar una noció també d'això, no?
Fa 20 anys que en tenim, anant-nos a l'escola de plaques, eh?
Però no estava tan general, i per llei tampoc no era obligatori, no?
No, esclar, i el fet de no ser obligatori, doncs, ho anaves anant deixant, però...
Que en el fons, ells mateixos, que si hem de posar plaques solars, posem plaques solars, i si hem de fer instal·lació d'aigua, posem...
El que no hem de tirar...
Bé, ara anava a dir males paraules...
No, no, ho diguis, diguis, estem amb confiança.
El que hem de tirar és collons de tirar-ho en van tot.
I si agafes alumnes amb d'això, en van.
Sempre en van.
Sí, però després trobes allò...
Per què teniu a vegades mala fama?
M'explico.
Se m'ha espatllat, han vingut, diu que això, uf, que això està fatal, que haurà de canviar tota la instal·lació...
Això forma part una miqueta de llegenda urbana, o realment...
És que teniu una miqueta de mala fama per això, sí o no?
A veure, l'Antoni riu, no sé per què...
No, jo estic de manteniment en un hotel.
Aleshores, allò, és a pinyó fixa.
Ja estic ben educat.
Però tu què tens d'empresa, Jordi?
Home, sí...
Esteu molt maltractats per la societat, realment?
No, jo crec que no tant, com se diu.
A veure, hi ha de tot, no?
El que passa és que al mercat, doncs, hi ha molta gent que fa mal.
Vull dir, hi ha el bon instal·lador, crec jo, i hi ha l'instal·lador, doncs, que surt de la nada, no?
Aquest que surt de la nada, doncs, és el xapucirlles que va fent el que pot
i el que potser a vegades crea aquesta mala reputació, no?
Jo, amb la meva experiència pròpia i com...
A veure, no és per tirar-me flors,
però estem bastant ben catalogats dins de la província
i com jo de molts altres
i crec que tot, al final, surt d'una bona formació
i d'una responsabilitat de cara al treball, no?
I de portar a terme una bona feina, no?
Que és el que, al final, l'usuari vol, no?
De fet, jo no em volia fer la graciosa,
volia arribar aquí en el sentit que podem contractar qualsevol persona
que no estigui formada, que no estigui qualificada
i, lògicament, si no ens ho fa bé, després, a més, tampoc no podem reclamar,
no tenim cap garantia.
L'única garantia que ens facin bé a una feina
és que vingui un professional qualificat
i que nosaltres puguem demanar a aquell professional la seva qualificació, no?
Sí, és important que la persona sigui qualificada, no?
Tu, dins d'una empresa, tens l'oficial i tens l'ajudant, no?
Si pots agafar un oficial format, doncs, perfecte, és l'ideal, no?
Després, tu, dins de la teva empresa, el vas anar empolint
i el vas direccionant cap on t'interessa.
Els ajudants, doncs, bueno, a vegades són de pràctiques
i, si no són de pràctiques, són gent, com t'he dit abans,
que venen d'altres sectors
i és gent que, bueno, doncs, tu els vas també, els hi fas tu, la formació.
El que més important veig jo, com en totes les feines,
és que la persona que desenvolupa aquesta feina,
doncs, que li agradi la feina, no?,
per poder fer una bona activitat
i ganes de treballar, que això és el principal, no?
Crec que si això s'ajunta, pots tindre un bon equip
i, en el cas meu, és el que m'ha passat, no?
Vull dir, m'he format d'un equip,
considero que tenim un equip molt professional,
alguns amb qualificació,
altres s'han format amb el temps que porten amb mi,
però, bueno, hi ha de tot, no?
Clar, en aquests estudis, com en tots,
però en aquests en particular,
les hores que han de fer els joves estudiants
en pràctiques a les empreses són fonamentals.
Exacte.
De banda de la teoria, vull dir,
la feina que fan és cap dalt, no?
D'una banda, per veure com funciona el món real
i, d'altra banda, perquè adquireixen molta experiència, suposo.
Sí, a veure, la veritat és que, per nosaltres,
les pràctiques que fan a l'escola,
que ja intenten tocar una miqueta
totes les possibilitats que tenen al mercat,
no dic totes al 100%,
perquè, evidentment, hauríem de tenir
unes instal·lacions modèliques
i actualitzades al 100%,
i això és difícil,
perquè, d'última hora, depenem d'una qüestió econòmica
que és molt complicat que realment ho tinguem tot, no?
Però que intentem o procurem sempre tenir
les instal·lacions al màxim d'actualitzades possibles.
I jo penso que això ho tenim bastant bé com a centre.
Tenim unes bones instal·lacions.
Hi ha tota una part, evidentment, pràctica i teòrica
que es fa als centres,
i després hi ha aproximadament al voltant
d'unes 350 hores de formació en centres de treball.
Trobeu bona resposta a les empreses
per trobar empreses
perquè els joves puguin fer pràctiques?
A veure, ara nosaltres tenim
una bossa d'empreses
d'unes 50 empreses.
I a vegades les adaptem
perquè adaptem des del Vendrell o de Vilanova,
que han tingut alumnes,
fins a la Mora d'Ebre.
Llavors, què passa?
Que les empreses avui al dia
és una cosa obligada.
20 anys darrere eren voluntàries.
I tot i siguen voluntàries,
la gent les volia fer.
I ara, jo estic segur que ara,
doncs la gent,
com saben que és obligat,
doncs, bueno,
les han de fer, les fan.
Llavors, t'adaptes, no?
Doncs, dins d'aquestes,
si tinc gent de Torre d'Embarra,
això a vegades ve a remeses, no?
Algun grupet d'amics
que estan fent un cicle a Torre d'Embarra
diuen, volem fer aquest
i aquest ho fan a Vilaseca.
Doncs, llavors,
els hi adaptes
i els hi busques una empresa de la zona,
sigui Roda, sigui el Vendrell,
sigui que uns altres també n'hem de Mora d'Ebre,
tot allò,
doncs vires de buscar-los.
I perquè les pràctiques
també els suporta per l'alumnat
un cos, no?
El desplaçament,
els pàrquings,
que avui el dia abans,
les empreses,
els polígons no n'hi ha de transport
per poder arribar a la porta.
Llavors, tot això ho vas anant trempejant
perquè dius, home, econòmicament,
ni que sapiguem,
a vegades els donem d'exemple,
les empreses és com les matemàtiques,
o és com, escolta, no,
les empreses que necessites cotxes,
necessites desplaçament,
20 anys darrere un podia dir,
doncs, profe, ja hi aniré amb bicicleta
o ja hi aniré amb motoret.
Avui això, malmés que no t'ho diguin
perquè per patir,
doncs, no estàs bé,
dius, a veure, me l'agafaran, no?
Llavors, nosaltres,
a les empreses,
avui hi ha quasi,
que et diria que el 50,
el 60 o 70% d'alumnes
que van a les empreses
ja són empreses d'exalumnes.
Empreses d'exalumnes.
Sí, sí, sí.
Tot i mantenint els clàssics, no?
Perquè, vull dir,
és gent que ens porta 20 anys agafant,
agafant, i més, no?
Des dels orígens agafant.
Però, bueno, t'adaptes primer,
doncs, l'any que, doncs,
n'hi ha més o n'hi ha menys,
doncs, t'has d'obrir més
a les portes.
La demanda, home,
mira, l'altre dia,
l'última que vaig mirar els
i la revisió dels llibrers,
doncs, dic que tal, no?
Perquè les pràctiques de les empreses
les fem ara a final de curs.
Abans se feien durant les tardes
i unes històries d'aquestes,
doncs, clar, l'empresa,
que les empreses nostres
són empreses de serveis,
que marxen al dematí.
No, no, marxen al dematí a les 8
i no tornen fins al vespre o a les 7,
ahir, doncs, no podíem dir
que en vam començar els orígens,
que faran pràctiques per les tardes.
Escolta, l'empresa diu
és que véns a la tarda aquí,
trobaràs tancat.
Clar.
Doncs, llavors, vam mirar
de fer-ho intensiu, no?
I ho fem des de l'abril
fins a quan acabin,
perquè ja sabem
que amb això de les pràctiques
de les empreses
poden demanar
el 50% d'excepció,
el 25%,
i, esclar, doncs,
hi ha gent que això ho demana.
Perquè hi ha gent que ho demana
que diuen,
però és que jo treballar
faig el que he de fer
i després, doncs,
més aviat acabi
i ja em poso el mercat laboral.
I inclús, a vegades,
els hi plantejo
que fas això
i després te'l quedes, no?
Tampoc que siguem massa numerosos,
vull dir,
amb alumnes ara últimament,
vull dir,
en guany ens devem tindre
unes 20 persones
que ens fan pràctiques,
doncs, bé,
d'aquestes, doncs,
ja n'hi ha que tenen,
perquè l'alumne
no arriba als 16 anys
a vegades en aquests cicles.
Arriba, doncs,
a vegades arriba als 17
o als 18,
que potser ve d'un batxiller
que encara no s'ha acabat de decidir,
doncs, què passa?
Que molts,
cada vegada menys.
Abans hi havia una sorpresa
que tots havien treballat,
més o menys.
Doncs, llavors,
què passa?
Que aquest noi,
quan el tens format
o fas pràctiques,
doncs, ràpid, ràpid,
si ell vol també,
perquè, esclar,
si no vol veure,
no veurà.
Ja, però en aquesta feina
ho veurà.
Ja pots xiblar, no?
Que vegi, que vegi,
però si no en vol,
no en vol.
Doncs,
nosaltres,
de moment,
si no és perquè
s'esvien,
doncs,
de dir,
acabat d'estudiar això,
que a vegades també em sap greu,
no?
Dius,
cony,
dos que en teníem
se m'han posat a Mossos
i no tinc res,
o a BOMDs,
o això, no?
Que a vegades també dius,
mira,
jo que necessitava cobrir dos llocs,
perquè també t'he de dir,
no és igual
aquest any
que dos anys darrere.
Per la situació econòmica,
lògicament.
No és igual,
vull dir,
a vegades que jo arribava
a l'abril,
amb la baixada
del sector de la construcció,
repartint molt.
Amb 25 trucades de telèfon
ho demanam,
demanam nois,
no?
Doncs ara,
doncs,
has de,
va més cosa,
però bueno.
es formin a l'espera
que tots esperem
que la cosa canviï,
es reactivi al mercat
i aleshores estiguin ja formats
per la demanda
del propi mercat, no?
Jo crec que ara,
per l'edat que tenen aquest allòs,
que val la pena aguantar
dos anys més
i que es formin,
perquè els anys
els hi passaran igual, eh?
Tant si es volen formar
com si volen jugar al que ve.
Doncs que aprofitin,
que aprofitin per l'estiu.
Però bueno,
jo no sé quan ho veuen.
Això ja...
Jo no sé...
Sí,
perdoneu.
No,
aquesta idea que donem també,
vull discapar una miqueta,
perquè la formació
no és una substitució de...
No és un recurs.
Jo crec que hauria de ser
el fonament, no?
És que he sentit aquesta idea
ara últimament molt, no?
Ara que no tenen feina,
ara que no han de treballar,
no que es formin.
Jo crec que no hauríem de...
Diguem,
d'insistir en aquest tema
si no l'inrevés.
Que es formin per a treballar.
Exacte.
No crec que sigui la solució
que no tinguin treball
el que s'hagin de formar.
Jo crec que hem d'incentivar
que tinguin aquesta formació.
que abans el mercat de treball
induïa la gent
a incorporar-se més ràpidament
al món...
Llavors sí que s'hauria d'introduir
el concepte de formació.
El comentava el Jordi abans, no?
No hi ha gent formada
i encara així la gent s'incorpora
i és a la pròpia empresa
la que ha de fer un esforç
de rebre un cambrer
i començar-li a ensenyar
com penjar un esplit, no?
Comencem l'altre dia,
doncs per veure com...
Aquesta idea és que l'he sentit molt
ara inclús.
els mitjans de comunicació
a les autoritats...
A les propers institucions.
Ara que no hi ha fenya, que es formin.
Ens hem de formar sempre i cada dia.
Al revés, quan hi ha fenya
insistiu en la necessitat
de la professionalització
de totes les professions.
En aquesta més encara.
Tant el Jordi com l'Antoni
són antics alumnes.
El Jordi és empresari.
L'Antoni treballa en el manteniment
del sector hoteler.
Vau arribar a aquests estudis
i a aquesta professió
per atzar,
per tradició familiar,
perquè us agradava?
Perquè, veiem,
del que tinc davant
potser això és el que
m'hi sento més còmode?
Jo per tradició familiar.
El meu pare era frigorista
i des dels 13-14 anys
sempre a l'estiu
sempre m'anem amb ell.
Per tant, de sèrie
portaves alguna cosa ja, eh?
Sí, sí.
Quan vas arribar a classe.
I em va anar molt bé.
I jo ho vaig buscar expressament,
no?
Perquè visc a Reus,
o sigui que ja em vaig...
Podia fer perfectament a Reus,
feien electricitat, mecànica,
però vaig anar,
vaig buscar,
era Barcelona o Vilaseca.
És curiós, no?
I llavors vaig anar a Vilaseca.
Estàs de manteniment
en un hotel.
Molts dels teus companys,
i en el cas també del Jordi,
d'optar per l'autoocupació,
per muntar la pròpia empresa.
És un pas al que t'agradaria arribar?
Ara, de moment, dius,
escolta, m'estimo més
tenir una feina més o menys,
gestable,
amb una nòmina,
que és una altra opció,
perquè generalment la gent
es pensa que sempre
aquest tipus de professions,
un opta per l'autoocupació,
per fer-se empresari.
No necessàriament, no?
Jo, de moment,
a la meva cadena estic molt bé,
perquè és una feina molt creativa.
Sempre pots tocar
tots els àmbits,
tots els sectors
que hem parlat aquí,
els toques allà.
I a part, tens la possibilitat...
Què fas en una jornada laboral normal,
tu, per exemple?
Què pots fer?
De tot.
Pots arribar a pintar...
Arribes al matí...
Fret industrial...
La revisió que un hotel,
el meu hotel,
són immenses, no?
Tot el que et pots trobar
és...
Tot és a l'engròs.
I ho saps fer tot?
Gairebé tot.
N'has de saber una mica de tot.
Deus tenir així de nòvies, no?
No, home.
Una dona, només tinc de nòvies.
Això de les cases,
com que sempre s'espatllen coses
i no saps què fer?
Això sí, això.
Amb la família
també toca anar dissabte cap aquí.
Deu ser horrorós, no?
La família i els amics
no et deuen deixar viure.
Ja em coneixen.
Home, és que no.
Escolta, jo treballo
fora de casa,
però no a casa, no?
Ja de casa també, eh?
Aleshores, més o menys tot,
és que deies,
has de pintar,
electricitat,
no ho sé,
els aires acondicionats,
tot.
Tot ho toquem tot.
I llavors,
les empreses que tenim
són contractades,
doncs també,
si et vèiem bons professionals,
també vas assumint
la seva feina,
aprenent, no?
Sempre és una feina
que aprens,
sempre aprens.
És una feina
en la que es necessita
molta imaginació i creativitat,
com tu bé deies, no?
A vegades hi ha problemes
que no són dos i dos.
No, no, no.
I que has de començar
a esbrinar bé
això que passa,
perquè passa,
no és allò arribar a pim-pam.
Jo fa 12 anys
que estic al mateix hotel
i hi ha vegades
que dic,
ostres,
que això no sabia
ni què estava aquí,
no?
I quan comença a caure aigua,
allò ja és,
tenim spa, no?
Un spa d'aquests
que no saps per on parar-la.
Home, vosaltres assistiu
a autèntiques tragèdies domèstiques.
Déu-n'hi-do.
Has de tenir com...
Jo tinc 84 habitacions a casa, no?
Déu-n'hi-do.
És una casa una mica gran,
com la Presley.
La veritat és que sí.
En el teu cas,
en Jordi,
és l'empresa Àmbit
d'instal·lacions i projectes
de climatització.
Us dediqueu
a tot pel que veig,
però també
amb el tema de l'energia solar
heu apostat fort,
també, vosaltres.
Sí, bueno,
ens veiem també
una miqueta
obligats pel mercat, no?
Perquè, doncs,
ja s'obliguen
a fer instal·lacions
d'aquest tipus
en tot tipus
de vivendes,
llavors, doncs, bueno,
ho hem hagut de sumar
a el que nosaltres ja teníem, no?
Ens hem anat formant
per poder aprendre
aquest tipus d'instal·lacions.
però, bueno,
la nostra base
és la climatització
en general
a nivell domèstic
i industrial
i ventilacions,
també ventilacions,
de pàrquings,
bueno,
de tot tipus, no?
jo el que sí que puc dir,
doncs, bueno,
que és un camp molt ampli,
és un camp molt interessant,
estem en un sector,
en una zona, doncs,
on hi ha molta demanda, no?
I el que puc dir
és animar
a tots els joves
que, bueno,
que és una especialitat
molt interessant
en aquesta zona
i que feina n'hi ha,
vull dir que no...
no...
si hi ha ganes
de treballar
quasi segur
que trobem...
En quin moment
vas apostar
per l'autoocupació
per crear
la teva pròpia empresa?
A veure,
jo, doncs,
va ser cap al 95,
cap a l'any 95,
doncs,
que vaig decidir
de poder usar-me
com a autònom
i va ser, doncs,
perquè, bueno,
venia de fer els mòduls,
de fer l'EFP, no?,
de l'especialitat aquesta
de Fret i Caló
i el que em va fer
decantar cap a això
era, doncs,
perquè a mi m'agraden
tots els que són
treballs creatius
i manuals, no?,
el que és instal·lació
en general
i va ser el que em va
fer fer la formació
i després
posar-me com a autònom, no?
Després he anat
treballant subcontractat
per algunes altres empreses
ja d'aquí de la província, no?
ja amb més
antiguetat
que la nostra
i, posteriorment,
doncs, bueno, mira,
sóc una persona
una miqueta ambiciosa
i amb ganes
de lluitar
amb aquest camp
i, doncs,
hem arribat a tindre
una empresa
no gran,
però, doncs, mitjana.
Has tingut alumnes
en pràctiques de...
Sí, no hem tingut vàrius,
no hem tingut vàrius
i la veritat
que molt content,
molt content
en general.
Recordem-ho,
és habitual,
però en els cicles formatius
com que l'autoocupació
és una altra
de les opcions
que tenen els joves
que acaben els estudis,
també, doncs,
hi ha assignatures
que estan relacionades
justament amb això, no?
Una mica
portar una empresa,
temes econòmics,
aquest aspecte també,
diguem-ne,
que el toquen
quan fan aquests estudis.
tenen un mòdul
que es diu
gestió de la petita empresa,
tenen formació laboral,
tenen una sèrie de...
diguem-ne,
de mòduls de crèdits,
d'unitats,
que li es preparen
en aquest camp
del que dius tu,
l'autoocupació,
de la creació
de la pròpia empresa
o com a autònoms.
Jo voldria
esmentar una cosa
en particular
respecte a la professionalització
dels alumnes
que fan el cicle,
que és
les qualificacions,
l'exultació
de les carnets professionals
lligats
amb aquesta activitat.
Des de fa bastants anys
a l'escola
i ara ja
s'ha estandarditzat,
diguem-ne,
els alumnes
que cursen
i finalitzen
els estudis
surten
amb els carnets professionals
d'instal·lador d'aigua,
d'instal·lador frigorista,
d'instal·lació
de climatització
i de calefacció
i producció
d'aigua calenta sanitària.
I que obtenen
a més a més
de la qualificació
docent,
diguem-ne,
el títol administratiu,
una qualificació
professional.
Que de l'altra manera
abans era un altre tràmit
que havíem de fer.
Abans era un tràmit
complementari
que es feia
davant dels serveis
territorials d'indústria
i que cada vegada més
és una eina
imprescindible
per poder treballar.
Per ells
i pels consumidors.
No,
fonamentalment
pel consumidor.
Que podem exigir
i així també
exigir una bona feina
i unes garanties.
Aquesta qualificació
ja es fa directament ara.
Sí,
Adolfa.
Només una qüestió,
una mica.
Tenim dos casos aquí,
tant l'Antoni
com el Jordi,
són dos antics alumnes
de l'institut,
que un,
en el seu cas,
el Jordi,
té la seva pròpia empresa
que té a tant davant.
L'Antoni
que està treballant
en una cadena hotelera,
no és un hotel,
sinó una cadena hotelera,
en la qual també m'agradaria
comentar que el CAP
a nivell europeu,
que per tot el tema
de manteniments
i de gestió d'energia,
aquestes coses així,
és un antic alumne nostre.
També,
del vostre centre.
Exactament.
Està parlant concretament
del cadena NH,
tampoc no costa res de dir.
Una cadena important,
realment.
Una cadena important.
Ho dic perquè,
clar...
Que surten crecs
del vostre institut,
està claríssim.
Jo crec que sí
i fins i tot
ens hem de sentir orgullosos
perquè el ser una especialització,
ells,
en aquests,
en els dos casos concretament d'ells,
són dues persones
que van buscar l'especialitat
perquè ho volien fer així
i nosaltres hem de dir
que a nivell d'escola
hem tingut alumnes
d'altres llocs
que han vingut expressament,
concretament,
a fer l'especialitat
al nostre institut.
I penso,
si no m'equivoco jo,
ara si no vaig errat,
penso en gent de Mallorca,
en gent del País Basc,
un Canari...
Per l'Uau...
Però això era més abans, eh?
Ara no sé què passa,
però això era més...
Suposo que també
no ens enganyem,
també lluitem contra Barcelona,
que és una població
extremadament gran, no?
Els heu tingut de profe,
alguns dels senyors que hi ha aquí?
A tots.
A tots.
Què tal?
Molt bé.
I que ja no han de posar notes...
No, no tinc cap feixa,
no tinc cap feixa
i segueixo tenint relació
actualment.
I com alumnes
eren prometedors ja
o...
d'aquelles edats ja se sap?
Jo em sembla que queda demostrat perfectament, eh?
Dic si eren prometedors,
que ja han complert la seva promesa,
està claríssim.
A mi m'agradaria preguntar-li ja,
abans de parlar dels períodes
de preinscripció,
que estan abans de...
a punt de començar
i val la pena parlar-li,
el Josep Maria
quan ha entrat aquí
ja m'ha començat a dir
de l'aire acondicionat
de la ràdio,
que jo estic d'acord.
Per què ens barallem tant la gent
amb els aires acondicionats?
Vosaltres,
que sou els professionals,
no podeu dictar una norma
perquè no hi hagi
tantes baralles a la feina?
Perquè, escolta...
I vosaltres
el respectareu,
aquesta norma?
El fareu el que voldreu.
Però hi ha normes,
de fet,
jo recordo...
Hi ha un estàndard,
hi ha un estàndard.
Jo ho deixaré gravat
i ho posaré per megafonir
a la ràdio.
Ep, calleu,
que ho ha dit un professional
i tothom que em cregui
i deixi en l'aire
a la temperatura dient.
Jo, com sempre vaig per estudiar,
jo em sembla que...
Sempre vaig per estudiar,
em sembla que aquí
amb uns 20 o 21 graus
a l'hivern
ja en tindries prou
i l'estiu aixecam
una mica més.
Ara mateix la propaganda
que feien
són els 24, no?
A l'estiu.
Però, de fet,
això és com voler menjar melons,
no sé, el temps que no toca.
O sigui,
que arribes aquí,
que venim de fora,
que venim amb jercè,
samarreta i camisa
i trobes gent
que fa mànica curta,
algo falla aquí.
Algo falla aquí.
Llavors,
jo no sé qui vaig a dir,
però això ja som fons menys.
A veure,
jo ara això m'ho apuntaré,
tu m'ho signaràs.
I la mànica curta a fora.
Me'n posaré una jaqueta,
tu m'ho signaràs,
jo ho penjaré aquí
i diré,
ep,
ho ha dit un professional,
hem de complir
aquests graus de temperatura.
Molt bé,
escolteu,
val la pena parlar
perquè quants joves
i quantes famílies
sobretot
ignoren a vegades
i mira que porteu anys,
en el vostre cas,
però altres centres
de cicles formatius
de Tarragona,
no ho sabem.
Per tant,
val la pena que vingueu
i que ho expliqueu.
Jo crec que hem après molt
que és un món
que malgrat aquesta conjuntura
actual econòmica
té unes perspectives laborals
i de futur
realment extraordinàries
i el que han apuntat
els dos professionals
que avui ens acompanyen,
que és una feina,
a banda d'altres coses,
molt creativa
i és veritat.
Quan comencen
els períodes
de preinscripció?
Ara al maig,
no?
Tinc entès?
Bé,
hi ha dos períodes diferenciats,
un és pels cicles formatius
de grau mig
i si no m'equivoco,
jo em sembla
que és a finals
del mes de maig,
l'última quinzena
del mes de maig
tenim les preinscripcions
als cicles formatius
de grau mitjà
i les del grau superior
són a posteriori,
cap al mes de juny.
Per cert,
que ho hem comentat
abans d'iniciar
aquesta conversa,
no?
Hi ha poques, no?
per aquesta feina.
Actualment al centre
només n'hi ha una,
una noia que està
cursant el grau mig.
Grau mitjà.
Sí, sí.
Deies que tenies una companya?
Sí, sí.
Noia?
A Barcelona tenim
20 hotels més
de la cadena NH
i un hotel
està ella sola.
És a dir,
de 20 hotels
que té la companya
només una noia
està treballant,
clar,
és que continues
en una professió
que no sé
per quina raó
s'atribueix
més als homes,
en fi,
tot canviarà, eh?
Sí,
jo voldria
ressaltar una cosa,
el Ramon Ibarbat
de Vilaseca,
una de les grans
vantatges que té
és que té
la potestat,
evidentment,
té l'autorització
per poder fer
tant el cicle mitjà
com el cicle superior.
Això què vol dir?
vol dir que de dintre
de la família
de manteniment
de climatització
i de fred
un nano,
una xiqueta,
un xiquet
que té els seus 16 anys
i que té l'esperit
d'anar amb la furgoneta
amb electra,
climatització,
gas i no sé com deia
el Josep Maria,
té la possibilitat
d'especialitzar-se,
especialitzar-se
tant amb aire acondicionat
com amb ventilacions,
com energia solar,
des dels 16 anys
fins a acabar
el cicle superior.
Perquè, evident,
no oblidem que
del cicle mitjà
es pot passar
al cicle superior
per la prova d'accés,
amb la qualitat
aquelles famílies
que tenen
uns xiquets
o no els agrada,
com ha dit el Jordi,
manegar,
tocar,
desfer,
tocar eines
i tocar instal·lacions,
evidentment,
des dels 16 fins als 20 anys
i després continuar
amb una enginyeria tècnica
tot el tema
de manteniment.
I no obliden
i no deixaria
el boom
que té
l'energia solar,
és a dir,
tot aquest jovent
que puja ara
té un camp
de treball impressionant
per allò que és
l'energia solar.
Sí o no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
A veure,
és el que hem comentat
una mica a l'inici,
vull dir que
estem en una zona
en la qual
no ens enganyem.
Restaurants,
discoteques,
bars,
hotels,
la indústria
i actualment
ja diria
que quasi bé
totes les cases
tenen aire condicionat
i que l'afecció,
per tant,
a veure,
l'àmbit
és impressionant,
la quantitat
de lloc
de treballs
jo penso
que són
molts.
Quin és el problema?
El problema
és el que deia
una mica el Jordi
abans,
el fet que
hi ha molta gent
que recicla
d'altres professions
o bé gent
que accedeixen
a la professió
sense cap tipus
de formació prèpia.
Formació i especialització
i la tenim aquí
al costat de casa,
en aquest cas
l'hi és Ramon Barbat
Miraclar
de Vilaseca.
Gràcies Adolf Ketcuti,
director de l'IES,
Alfred Lerga,
coordinador Josep Maria Espanyol,
professor de l'especialitat,
Jordi Romero,
empresari,
gerent de l'empresa
Àmbit,
antic alumne
i Antoni Casals,
antic alumne també
de l'especialitat.
Moltíssimes gràcies
i molta sort.
Molt bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.