Comencem ja el temps de la tertúlia.
En aquest matí de dimarts 24 de novembre,
temps per analitzar algunes de les notícies més destacades
que us estem explicant des de les 7 en punt,
aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Avui una tertúlia amb l'inspector d'ensenyament,
Rafael Muñoz.
Rafa, bon dia.
Hola, bon dia.
I també amb el cap de l'àrea de Medi Ambient
de l'autoritat portuària, Joan Besora.
Joan, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb ells dos farem avui un cara a cara,
perquè a última hora el nostre tercer convidat a la tertúlia,
el periodista del diari El Punt, Oscar Maseguer,
no ha pogut venir, ens ha trucat fa uns minuts
per un problema personal,
no podia participar en aquesta tertúlia.
Així que avui farem una mena de cara a cara
entre el Joan Besora i el Rafael Muñoz.
Amb ells comentarem algunes de les notícies
més destacades de la jornada que, curiosament o no,
les arrosseguem des de la setmana passada.
I estem parlant bàsicament del tema del nom de l'aeroport
i en un altre cas el de la fusió de les tres
Caixes, Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa,
amb tot el debat sobre les conseqüències laborals
d'aquesta integració que ja arrosseguem des de fa un parell de setmanes.
Però, en fi, són temes que vam abordar àmpliament
en les tertúlies de la setmana passada
i que avui també ens serveixen per obrir aquest temps de tertúlia
amb els nostres convidats.
El tema del nom de l'aeroport, ja saben, ho estem explicant des de primera hora del matí,
que tenim diferents mocions que presenten els grups municipals
de l'Ajuntament de Tarragona al plenari,
que hi haurà el proper dilluns, dia 30 de novembre.
Primer va ser diumenge, Convergència i Unió,
que va presentar la seva moció,
però ahir els dos partits del govern,
el Partit dels Socialistes i Esquerra Republicana,
també van decidir presentar cengles mocions
per portar-les al debat el proper dilluns.
Ara del que es tracta segurament és que al llarg de la setmana,
o fins i tot en el plenari el proper dilluns,
poden arribar amb una mena d'acord
i hi hagi unanimitat a l'hora de presentar aquesta moció.
Com ho valoren? Tantes mocions?
Que el tema es porti a debat al plenari?
Ho troben oportun, no, Rafa?
Jo és que ja crec que aquest tema justament ve d'això,
que aquesta ciutat mai ha sigut capaç
de tenir una postura clara, unànime, ferma,
en aquest i d'altres temes.
Ara parlem de l'aeroport de Reus,
d'aquí quatre dies parlem de l'estació Modal,
parlem de l'estació del Camp de Tarragona,
que encara, bueno, encara Camp de Tarragona,
però podíem parlar de la Rovira i Virgili.
És que és un tema que jo crec que està perdent massa temps
parlant tant d'aquesta història.
Fora d'aquí, fora d'aquí, no s'entén això, eh?
Fora d'aquí, la gent normal...
Quan dius fora d'aquí vols dir fora de la província de Tarragona...
Sí, sí, fora del territori de Tarragona.
Això no s'entén.
I no s'entén, vull dir, que un aeroport...
Perquè jo també pregunto, per què no l'aeroport de Constantí?
En definitiva, el terme municipal és Reus-Constantí.
Els de Reus acceptarien que es digués aeroport de Constantí,
però és que torno una altra vegada a la mateixa història.
Sembla això una lluita entre Tarragona i Reus.
Jo no vull lluitar amb Reus.
Primer, perquè em sembla absurd.
És que el territori s'ha d'articular al voltant d'allò que és principal.
I allò que és principal, en aquest moment, és el nom de Tarragona.
Que no és un nom de la ciutat de Tarragona.
És un nom del territori.
I és el nom conegut arreu del món.
Punt, vull dir, ja està.
És que jo fa anys que dic...
Que quan parlo de l'aeroport d'Arreus, parlo de l'aeroport de Tarragona.
I en aquest altre dia ho he dit sempre.
I no ho dic per provocar a ningú.
És que és l'aeroport de Tarragona, igual que és l'aeroport de Barcelona.
O l'aeroport de París, o l'aeroport d'allò on vulgueu.
L'altre dia hi ha lleixia, no?
Em sembla que només hi ha quatre o cinc aeroports.
A Espanya.
A Espanya, que no tenen el nom de la capital de la província.
Bé, a partir d'aquí, només falta que els partits polítics de la nostra ciutat
siguin incapaços de posar-se d'acord en aquest tema.
I al final, jo el que entemo és que una altra vegada
aquest politiquisme localista i absurd prevaldrà.
No ho sé.
Jo, Ricard, et voldria donar la meva opinió en dues vessants.
Primer, en quant al canvi de nom, doncs a mi em recorda dos anys enrere
i vaig participar-hi bastant directament, com a president d'una entitat d'aquí de Tarragona,
amb el nom de la Roïra Virgili, no?
I al final, doncs, bueno, es va perdre i no és el tema per parlar.
Jo només faria referència a una cosa que em va passar de fer uns quants dies a Madrid.
Nosaltres vam signar la setmana passada al Port de Tarragona
un conveni dintre d'un marc de col·laboració amb la Universitat Roïra Virgili.
I jo va fer uns dies, doncs, a Madrid, a Puerto Estratado,
vaig presentar el projecte aquest que teníem conjuntament.
i, clar, jo vaig dir que ho fèiem amb la Universitat Roïra Virgili
i vaig tindre una interpel·lació d'un altre port
que em va preguntar que d'on estava aquesta universitat.
Perquè nosaltres treballem amb la Universitat de Cantàbria,
que està clar, no cal dir on està.
Treballem amb la Universitat Politénia de Barcelona,
evidentment, no cal dir on està, però clar, dir on és a Roïra Virgili.
Fins ara encara no té la importància.
Potser algun dia tindrà la importància i tothom sabrà que la Roïra Virgili està a Tarragona, no?
Però això com a anècdota i referent...
Però fixa-t'hi, estarà a Tarragona, no estarà a Arcos.
Exacte, amb el tema del nom.
Però jo, per exemple, potser ara crec,
i aquesta és la meva segona opinió sobre el tema,
que no és el moment, potser, de parlar d'això, no?
No és el moment perquè...
Per què?
Perquè la setmana passada, em sembla que era,
vam rebre, per exemple, la notícia que Ryanair s'anava a Barcelona.
Anem, potser, fem una emoció a l'Ajuntament parlant més d'aquest tema,
perquè no oblidem que Ryanair, si està aquí,
és gràcies al famós pacte de la Boella...
I als diners que aporten les institucions.
És que les institucions, entre elles,
cambres de comerç, diputacions, ajuntaments i tot això,
van aportar, o sigui, aquest senyor va rebre uns ajuts
que ara, perquè li surti, ja sabem,
que és un ime aquest així, d'aquesta manera, no?, especial, no?
Que li toco allò perquè diu, ara me'n vaig d'aquí.
No, no, perdoni vostè, que des d'aquí ha complit els compromisos.
Això és el que em preocupa més.
que s'ha de construir per part d'AEN una terminal de càrrega
i tampoc s'ha construït,
que tenia unes previsions de creixement
per poder tindre cabuda
o poder aterrar més ben dit avions
de procedència transorciànica, etcètera.
Això em preocupa més que en el propi nom.
El propi nom, com a Tarragoni,
què haig de dir? Evidentment.
Com l'experiència que estic patint
amb l'Urbe Vigili, què haig de dir?
Evidentment, que no costa res
te'n posar el nom de Tarragoni al davant
sense fer-hi cap susceptibilitat.
Però aquest aspecte que avui és notícia
de la competència, entre cometes,
que sembla que hi hagi entre els partits polítics
per presentar això, les mocions,
no donen una imatge una mica...
Encara que és possible,
i amb tota probabilitat,
suposem que hi haurà, finalment,
una moció que s'aprovarà per unanimitat
en el plenari del proper dilluns.
Però mentrestant...
Esperem, perquè si no...
Però mentrestant,
es dona una imatge de...
Jo dic una cosa,
l'altre diu una altra,
amb un petit matís,
l'altre...
En fi, vol això,
que hi hagi aquests petits matisos
que fa que el debat
es mantingui durant uns quants dies?
Jo crec que, com que estem
en permanent campanya electoral,
en el fons això no deixa de ser
un episodi més de la campanya electoral.
Potser dels primers episodis
de la campanya electoral.
Però aleshores que ha de demostrar
cada partit ha de demostrar
el seu tarragonisme...
Com a mínim que existeix, no?
I que parlin d'ells,
dic jo,
perquè és que si no,
no s'explica.
Perquè, escolteu,
aquest tema jo estic d'acord
amb el Joan,
vull dir,
és un tema...
Home, sí,
està bé,
ja dic ja fa anys
que haurien d'haver dit
aeroport de Tarragona a Reus,
si voleu,
o de Reus,
si voleu.
No cal dir-hi tampoc,
aeroport de Tarragona
és suficient.
Torno a repetir,
per què no estem dient
l'aeroport de la ciutat de Tarragona?
Estany a l'aeroport de Tarragona,
vull dir,
Tarragona és que
ens agradi o no ens agradi.
És la circunscripció,
vull dir,
és la província,
si voleu és la comarca.
Vull dir,
el nom de Tarragona
porta més de 2.000 anys,
vull dir,
però bueno,
és igual.
Jo tampoc sé si era el moment
de parlar d'aquest tema,
o si és tan important el tema
com per arribar a una moció
a l'Ajuntament,
no ho sé.
Bé,
això va sortir per la presència
del president d'ENA
ara fa 10 dies
en un acte
a la Cambra de Comerç
de Tarragona.
Segurament,
vull dir,
però ara capitalitzarem
una altra vegada
tota l'opinió pública
cap a un tema
que segurament
el 90% d'estes regulis
no els importa.
Perquè a mi,
en definitiva,
el que m'importa
és que pugui volar
des de Reusa
allà on vulgui volar jo.
Perquè clar,
vull dir,
si resulto que a Fira
no tinc vols.
Jo durant molts anys...
Clar,
però el debat de fons,
tant pel que diu el Joan Besora
com pel que diu el Rafa Muñoz,
és si és important
el nom de la cosa.
Que la infraestructura
hagi de funcionar
el millor possible
i que doni el millor servei
i que Ryanair
o la companyia
que sigui ofereixi més vols,
això suposem
que tothom està d'acord.
Però que us en recordeu
del tema del...
El nom de la cosa
és important o no?
Ricard,
és important,
però que ens en recordem
del tema
de les rodalies de Renfeu.
No fa ni un any
que parlem
en aquesta mateixa tertúlia
de les rodalies,
del traspassar la Generalitat.
I que vam dir,
home,
està molt bé que es traspassi,
però si al final
el servei
continua sent deficitari,
continua funcionant malament
i l'usuari
no té una millora
significativa
del que suposa
anar entrant
d'aquí a Barcelona.
Escolteu,
a mi és igual
que la traspasseu
on la traspassin,
donin serveis
i aquí correm
el mateix risc,
que tinguin
el meravellós
aeroport de Tarragona
arreu sense vols.
Perfecte.
El caràcter
identificatiu
d'una infraestructura
vull dir,
és evidentment
i és molt necessària
si a més
volem vendre nom
també, no?
O sigui,
hem de sortir fora,
hem d'oferir
uns serveis,
unes infraestructures
a l'abast
del client
pel que sigui,
sigui pel tema
turístic,
sigui pel tema
de desenvolupament
comercial,
etcètera,
etcètera.
És important
identificar
i no donar
aquesta sensació
que perdem
el temps
en buscar noms.
Això,
des de fora,
es veu
des de,
bueno,
de dues
poblacions
petites
enfrontades
entre elles
i que en definitiva
el resultat
que s'ha de recollir
no serà
el que...
Jo crec
que som massa
com se diu,
localistes,
no?
El que en Castellà
es deia...
o provincianos
com es deia en castellà,
no?
En el sentit
que mirem massa
les coses petites
i perdem
molt de temps
amb això
i no mirem
coses superiors,
no?
L'altre dia
estava mirant
un projecte
que hi ha
de desenvolupament
físic
que no se sap
encara on anirà.
Temes
d'informatis
que no saben
on anirà.
Algú està
més pendent
de buscar
aquesta xarxa
de possibilitats
comercials,
tècniques
i tot això.
A mi,
si el titular
del diari
de Tarragona
quan l'obri avui
es tracta
que a Tarragona
tots els grups municipals
estan reunits
per tractar
el fet
que vingui
una nova instal·lació
a Tarragona,
trobaré el titular
encertat.
Mentre els titulars
continuïn sent
el nom
de la...
Escolta,
deixem-ho córrer,
tu,
deixem-ho córrer
i ja està.
Fins i tot
aquest nom
jo crec
si és AN
qui porta
o gerència
als aeroports
fins ara,
que això és un altre tema
que ja arribaríem
a parlar
quan arribem
els traspàs,
doncs que sigui
la mateixa empresa
que gestiona
que nosaltres
comercialment
ens interessa
que es conegui
amb aquest nom.
I poso a Tarragona
i s'ha acabat
perquè com tu dius
també, Rafa,
és que no,
si nosaltres
es diguéssim
Tarragona
ciutat
i la província
es digués,
no sé,
tarragonensis,
digués,
mira,
és que potser
no es canvia,
però escolta,
el senyor de Capçanes,
amb tot el meu respecte,
segur que es troba
molt còmode
dient que ell és de Tarragona.
Quan s'hi diu Tarragona
no es refereix
només a la ciutat,
mira,
n'hi es refereix
a la província en si, no?
En fi,
el debat com a mínim
segur que seguirà
fins al proper dí,
que és el dia del plenari
de l'Ajuntament
i ja veurem
que acorden
els grups municipals
a l'Ajuntament de Tarragona.
Deia també
fa un moment
a l'inici
de la tertúlia
que un altre tema
que avui també és notícia
i que arrosseguem
ja des de fa un parell
de setmanes
és el tema
de la fusió
de les tres caixes
i de les negociacions
que estan a vent i ara
entre les direccions
de les caixes
i els sindicats.
Ahir va haver-hi
una nova reunió
i avui, de fet,
en torna a haver-hi
una altra.
Per què?
Doncs perquè ahir
les direccions
de les caixes
sense donar xifres
van donar a entendre
o es van comprometre
de manera verbal
a rebaixar
aquelles xifres
dels 1.800 acomiadaments
i del mig miler
d'oficines
que es pretenien tancar.
Aquella primera proposta
sembla que ara
és matisària
tot i que
sense concreció.
Què els sembla
aquest petit canvi
de postura?
És un matís?
És l'inici
que les negociacions...
És el que algú
també havia dit
en aquesta tertúlia
que potser formava part
d'una estratègia
de negociació
dir 1.800 acomiadaments
i mig miler
d'oficines tancades
i ja anirem negociant
amb els sindicats.
Com ho veuen?
No ho sé.
A veure,
que forma part
de l'estratègia
de negociació
és possible,
no ho sé.
De fet,
sempre que s'han negociat
tothom tendeix
a assagerar les xifres
per un cos
o per un altre
per arribar al final
en un punt mig.
Jo és que
aquest continuo
pensant que és un tema
que no s'ha explicat
prou a l'opinió pública.
per tant,
penso que encara
ens falta moltíssima informació.
no sé si realment
era necessària una fusió
de Caixa de Tarragona
amb les altres Caixes,
no ho sé.
Si sents parlar
els dirigents
de Caixa de Tarragona
sembla que l'entitat
tampoc estava tan malament,
vull dir que
el seu sanejament
no era tan imprescindible
en aquests moments.
Alguns diuen
que és una absorció,
també podria ser.
a mi el que em preocupa
molt més
és quin paper
estan jugant també
aquí els polítics
en aquest tema
i quin paper
estan jugant els sindicats.
Perquè
en el fons
sí que és veritat
que diuen
que això es farà
amb prejubilacions,
no hi haurà cap acomiadament,
però tornem a entrar
en una espiral
molt perillosa,
que és l'espiral
de dir
l'altre dia
s'entrepreució
de la Diputació,
que deia
segur que no sortirà
cap treballador
de les nostres comarques
de Caixa Tarragona.
I una altra cosa
són les d'altres comarques.
Això ja no és problema nostre.
Home,
clar,
és que
em costa molt
d'assumir això.
Una acomiadament
és una acomiadament.
Després li preguntarem
després de les notícies
de les 10
que estarà en directe
en aquest programa,
però aquesta matisació
que potser no són 1.800,
perquè la xifra de 1.800
la trobaven
o la troben exagerada?
No recordo malament
això ha passat al voltant
d'un 20%
de la plantilla global
de les 3.
Jo crec que un 20%
és exagerat.
Sobretot perquè
indica poca...
Però torna a indicar
una altra vegada
en alguna de aquestes empreses
poca originalitat
a l'hora
de fer una reconversió.
És a dir,
si cada vegada
que hem de fer una fusió
o s'ha de fer una reconversió
o s'han de resituar
en el mercat,
l'estratègia passa
per l'acomiadament
de personal,
home,
és una mala estratègia.
És a dir,
el personal
costa de formar.
I hi ha molt...
A part del drama familiar
que representa
particularment
en cada un dels casos,
però,
formar un treballador bancari
no és fàcil.
I costa,
costa diners,
costa esforços.
Què passarà
quan la caixa torni
a expandir-se?
Perquè és a suposar
que es torni a expandir-se.
Vull dir,
que aquesta crisi passarà.
Tots esperem
que baixi aquesta crisi.
Llavors,
ampliar el mercat,
què farà?
Contractaran més gent?
Tornen a contractar
1.800 persones?
Crec que s'hauria d'explicar
millor
per què s'ha fet
o per què es va
en aquesta reconversió.
Joan,
1.800 et sembla exagerat?
Em sembla exagerat.
Però,
si em permets,
deixa'm que,
arrel de les paraules
que acaba de dir el Rafa,
fa simatització
que no entenem
o no ens han explicat
prou bé
el tema bancari.
Parlar de bancs
o del sistema bancari
és un tema
que, evidentment,
a mi no em fa
cap llàstima
en absolut
perquè,
en definitiva,
els bancs no fan cap favor
perquè tots els favors
que et fan
te'ls fan cobrant
i cobrant els preus
que ells volen
i fins ara
han estat treballant
i actuant
amb total
predisposició
i displacència
per part
de l'autoritat
competent.
Però,
jo,
clar,
dintre d'això
que no ho han explicat
prou bé,
a mi m'acosta molt
entendre
que hi hagi una fusió
entre caixes
i una d'elles,
Caixa Tarragona,
que és la que més ens afecta,
ens manifesta
que el primer semestre
de l'any
ha guanyat
18 milions d'euros.
Ja no sé
el que deveu guanyar
Caixa de Pensions,
i Caixa de Catalunya
o Caixa Manresa,
no ho sé,
però Caixa Tarragona,
la nostra Caixa de Tarragona,
aquella que tots
quan érem pedies
teníem aquella llibreteta
de color verd
i anàvem amb els nostres talvis
i que teníem entès
que Caixa Tarragona
no podia tindre beneficis
perquè tenia
que tot...
L'obra social.
Anar cap a l'obra social,
la meva mare m'ho pregunta,
de dir,
escolta,
com és que abans era així
i ara això?
Bueno, 18 milions.
Jo puc entendre
i ara agafant termes anteriors,
termes aeroportuaris
i tot això
hi ha hagut també
o s'està parlant
de la fusió
entre British Airways
i Iberia.
Dos empreses
per què es fusionen?
Perquè tenen pèrdues.
Aquí sí que s'entén
que se fusionen dos empreses,
però dos empreses
que tenen encara...
Què passa?
18 milions d'euros
no són suficients?
Quants en volen guanyar, senyors?
Perquè això,
si es reparteix
en benefici
de l'usuari
del pobre comerciant
o empresari
que encara té els problemes
que té per al banc,
per tant,
a mi els bancs
pena ni mitja.
Però que això,
al damunt,
tinguin la culpa
els treballadors,
la pena que en puguin fer
ja passa a ser
ni mitja a res,
no?
No són els culpables
de l'expansió
potser desproporcionada
del banc.
Clar, però potser
ara s'està...
Ara s'està pagant la pena
d'haver-se expandit
i d'haver crescut
tan desmesuradament
els últims anys.
Sí, sí, sí.
A nivell de moltes oficines,
de molts treballadors contractats
que ara
diuen que els hi sobren.
Clar, clar, clar.
Potser ara s'està pagant
una pena
d'aquests últims anys
de boom econòmic
en què havien crescut
també de manera
desproporcionada.
Ells siguessin aquí
i diuen, home,
és que clar,
és que l'economia
anava creixent
i ens requeria
també aquest creixement
i ara han de fer
aquesta reducció.
Però no ho han de pagar
a més els treballadors.
Han de tindre
les caixes mateixes,
han de trobar
mecanismes
perquè com aquests
drames familiars
que es puguin passar
o aquestes...
Hi ha matrimonis
que treballen
tots dos a la caixa
i que es puguin trobar
acomiadats,
tot i que el president
de la Diputació
va dir que no s'acomiadaria
ningú,
que seguiria el tema
de procediment
de prejubilacions,
etcètera, etcètera.
Exacte.
És una situació d'aquesta.
Però deixen també
que et digui
que jo també
he llegit
alguna cosa
a la premsa
que els treballadors
en un principi,
quan van començar
les negociacions,
semblava que estaven contents.
Els de caixa,
parlo, no?
Estaven contents
perquè veien
una possibilitat
d'incrementar
el seu sou,
els seus honoraris
perquè,
és que clar,
en parlaven
Caixa de Pensions
té 22 pagues a l'any.
Pagues de Pensions,
perdó.
Caixa de Catalunya
22 pagues a l'any.
Caixa de Tarragona
té 16 i mitja.
Estem parlant ja
d'unes considerables.
Vaja,
jo a la meva feina
només tinc 14.
Com la majoria
d'empreses,
jo no sé,
Rafa,
tu,
si un senyament...
Exacte.
Jo crec que de jo,
no?
Vull dir,
la gent ens escoltarà
i diran,
doncs mira,
algun dia,
jo només en tinc 12
perquè tinc prorratejat
a les 12.
Però estem parlant
de 16 pagues i mitja,
de 22 pagues.
Clar,
i tenint aquestes expectatives,
dic,
mira,
escolta,
la fusió ens anirà bé
perquè cobrarem més.
i ara s'han trobat enganxats,
nois.
És molt greu
que es perdin
aquells llocs de treball,
no?
Però potser també
s'han fet les coses,
doncs,
inadequadament.
I ara corre a tots,
ara corre a tots.
Veuen...
És a dir,
ara el procés ja no té marxa enrere,
el procés de fusió,
però consideren
que aquí algú ha enganyat
fins i tot
els dirigents polítics?
I això després
també li preguntarem
al president de la Diputació,
però clar,
hi ha hagut declaracions
aquests últims dies
del president de la Diputació,
de l'alcalde de Tarragona,
del delegat del Govern
de la Generalitat,
donant a entendre
que, en fi,
de tot això
no s'havia parlat
just abans de la fusió.
O dit d'una altra manera,
els hi pregunto.
S'hauria d'haver
lligat,
acordat
tots aquests termes
abans
de tirar endavant?
Per això jo penso,
vull dir,
no crec tant
que s'hagi enganyat,
que la paraula és molt forta,
tan forta
que si fos veritat
seria per portar-ho a les jutjats,
no?
Però no s'ha dit
tota la veritat.
S'han amagat
dades o...
I jo estic com...
una de dues,
vull dir,
o els sindicats
han anat amb el lliri a la mà,
que també podria ser, eh?
O han sigut còmplices
de tota una operació
que després s'ha girat en contra?
O realment,
els han torrejat
molt ben torrejats?
Jo crec que...
Sembla,
donen la sensació
que la negociació
l'hagin portat dues persones,
en aquest cas
són dues persones
empleades
de Caixa Tarragona,
perquè des del moment
que han estat contractades,
fitxades,
digui-li com vulguis,
i cobren un sou,
són empleats
de Caixa Tarragona,
i que els polítics
quan s'han volgut
donar compte
ja han vist que
possiblement la cosa
ja està més o menys enfilada,
i hi havia noves intencions...
Però aleshores els polítics
i sobretot la institució fundadora
que és la Diputació,
entens, Joan,
que dona el sí
gairebé perquè no té més...
no té una altra sortida?
I jo crec que...
I recordem que a més
és un sí per unanimitat
de tots els partits.
Sí, sí, sí,
tots els partits, aquí.
Però ho fa perquè no té...
Quan s'ho ha vist pràcticament fet,
quan semblava
que la necessitat
d'acudir
a aquests fondos
que tenien que...
que no és necessitat
demanar un crèdit
doncs bo que tenen ells,
que només els posaven
aquesta condició
de fusió
per accedir a aquests fondos,
FROP, etcètera, etcètera.
Semblava que, doncs,
que només hi havia
una viabilitat
que jo dubto
i poso, doncs,
a mentredit.
També és veritat
per matisar el tema, eh?
Vull dir que
en aquests moments
les negociacions,
amb els temps que corren,
no estan trencades.
No, no, clar.
No, no, no.
I hi ha un llarg recorregut
i segurament...
Això és positiu, eh?
i està bé
que sigui positiu.
Una altra cosa
és que...
I jo no sé
si els polítics
ho han fet bé
o han fet malament.
Perquè tampoc...
També em costaria
molt d'opinar
sobre aquest tema
sense saber
quina informació
prèvia tenien.
Ara,
és veritat
que en aquests moments
han de posar les piles.
I no val a dir
allò de que és que
respecte...
No, no, no.
No val, eh?
No val.
Perquè hi ha moltes mares
del Joan i la meva
i dic mares,
sobretot,
perquè jo a fa temps
que ja a Tarragona
ja no tinc la llibreta
de Congra Petit, eh?
I hi ha moltes mares
i pares que estan...
Però hi ha moltes mares
que sí que entenen.
I estan preocupats.
I a més,
d'aquí uns mesos,
quan culmini
el procés de fusió,
d'aquesta fusió
i de les altres
fucions de caixes
que tenim
en el panorama
de Catalunya,
tindrem altres temes
també interessants
a debatre,
si, per exemple,
milloraran les condicions
del crèdit,
no per les persones
i per les empreses,
o al revés
o amb menys competència
perquè haurem passat
d'un panorama
de 10 caixes
a Catalunya
i, en fi,
totes les de la resta d'Espanya
que també tenen oficines aquí
a un panorama
de 4 o 5 caixes
catalanes.
Veurem si,
al revés,
si tenim més facilitat
per accedir
a un crèdit
o ho tenim pitjor, no?
Doncs dependrà
si la filosofia
continua sent
la filosofia
de la fundació
de les caixes,
de l'obra social
al costat
del petit client
i del petit empresari
o, al final,
la competitivitat
feroge
amb el món bancari
nacional i internacional
fa que es tornin
com els altres bancs.
I què creus que guanyarà?
L'opció o l'opció B?
Jo, perdona,
però estic...
La B.
La B seguríssim.
Jo em sembla
que retornarem
al debat inicial
que ara discutirem
pel nom
que agafarà
la nova entitat.
També podria ser.
Més que per mirar
la competitivitat.
Ja veuràs,
ja veuràs.
Acabarem debatent més
el tema del nom
que no.
Home,
perquè no hi ha hagut
una caixa reus pel mig,
que si no,
segur que sí.
Escolta,
segur que es discutirà més
el nom
que agafarà final
que no parlar
del diferencial
que adoptaran
amb una hipoteca
per agafar
nous clients
o avantatges
fiscals
o avantatges
d'escomptes,
etcètera,
etcètera.
Ja ho veureu.
Ja ho veurem.
Ja ho veurem
perquè aquí seguirem
fent tertúries
i segur que parlarem
tant del nom
de la nova entitat
com de això,
de les facilitats
per accedir
a crèdits.
Altres notícies
de la jornada,
avui aquesta és molt
més positiva,
segurament ens ho podran
valorar el Joan Basora
i el Rafal Muñoz,
és que l'Ajuntament
ha iniciat els tràmits
per declarar el barri
del Serrallo
com a zona
d'interès turístic.
Això en la pràctica
que vol dir
que els comerços
i els restaurants
poden obrir,
tenen una flexibilitat
horària més gran
i d'alguna manera
també promocionar
el Serrallo
com a marca turística
i comercial.
Això de fet
ja passa
a la ciutat de Tarragona
a la part alta
i és evident
que en moltíssimes
altres localitats
turístiques
del nostre país.
Ho troben positiu?
Jo molt positiu.
Li convé
al Serrallo
més promoció
com a...
que la identifiqui
amb turisme?
Jo crec que sí.
Li convé
a Tarragona
com a ciutat.
Jo des que la part alta
està com està ara
quan venen amics
de fora
els porto
i et sens que ho foi
i és bonic.
I al Serrallo
els portes?
I al Serrallo
també els porto.
Urbanísticament
deu ni donar
la millora que ha fet
també en els últims anys.
El Serrallo
d'ara
no és el Serrallo
de la meva infantesa
no dic que m'agradi més
però...
És diferent.
És diferent.
Però si més no
de cara al turisme
s'ha adequat força
i jo crec que li cala això.
Joan.
Sí,
amb l'esperit
dels serrallencs
i del Serrallo
evidentment
no en cal parlar
perquè tots estarien
tots d'acord
que és una entitat
una identitat
molt important
per a ells.
El barri del Serrallo
ha sofert
un canvi substancial
en els darrers 10 anys
des de la construcció
del pont mòbil
que uneix
als molls comercials
del port
i això evita
el pas
de camions
que hi havia
anteriorment
per dintre
del barri.
Molta gent no se'n recorda
però com ha canviat
això?
Déu-n'hi-do
com ha canviat
i la sort
que vam tenir
perquè gràcies a Déu
no hi ha hagut cap accident
o cap camió
en allò desfrenat
o qualque sol cosa
d'aquest tipus.
I dintre d'aquesta transformació
el que ha de tirar
és endavant.
Evidentment
el canvi
és positiu
la vista que té
el que és
la rambla del Serrallo
allò és fenomenal
queden quatre coses
per acabar d'arreglar
que ja sé
que un dia igual
acabaran
i que s'acabaran fent
però la reconversió
del propi barri en si
en tema comercial
és un repte
que han de tenir vells
ho estan tenint
cada vegada
hi ha més restaurants
jo només caldria
afegir-hi aquí
i els demanaria
a algú
que posin
una bona peixateria
una bona peixateria
perquè
és que
a veure
a mi m'ha passat
a mi m'ha passat
anys enrere
anys enrere
quan ets jovereta
i dus
bueno
aquesta nit
vull fer un sopar
i vull fer de peix
i on vaig a comprar-lo
al Serrallo
al Serrallo
no hi ha
no hi ha peixateries
molts restaurants
però no hi ha peixateries
d'anar acabant al mercat
que està molt bé
i jo sóc un gran
d'anar al mercat
perquè
entre altres coses
jo he nascut allà
però vull dir-te
que
trobo a faltar
aquesta cosa
i
bueno
hauria de ser
un punt de referència
jo dius
escolta
vaig a comprar peix
on has d'anar?
al barri Poscador
sí
seria segurament
el més lògic
jo una cosa
volia dir
no només
sense la positiva
la notícia
sinó que
a més crec que
en aquests moments
el Serrallo
ja no és només
el barri aïllat
que havia estat
la remodelació
del port de Tarragona
també
del moll de costa
del moll de costa
del museu
marítim
és a dir
tot això
configura
un interni turístic
de primer ordre
ara ja només fa falta
treure les vies
sí
això esperem
perquè si no
la tertúlia quedaria
coixa d'un dels seus temes
estrella
és veritat
el de la façana marítima
no matem
deixem apuntar
que queden 4 minuts
de tertúlia
i apuntaré també
un dels temes estrella
de la tertúlia
d'aquesta
i dels últims anys
que també té
una miqueta de relació
amb el tema turístic
a propòsit
d'unes declaracions
que va fer ahir
en aquest programa
la sobdelegada
del govern central
de Tarragona
Teresa Pallarès
repassant les qüestions
que són competència
de l'Estat
tenim el tema
del Banc d'Espanya
dir que té una relació
amb el turisme
perquè ja saben
l'Ajuntament
que té la intenció
de fer com un gran
centre d'interpretació
de la tàrrecor romana
a la planta baixa
i una mena d'oficina
d'atenció
als visitants
i ahir la sobdelegada
va advertir que
per presentar
tot aquest projecte
al FIL
que és el Fons Estatal
d'Inversió Local
s'ha de signar
l'acord
entre l'Ajuntament
i l'Estat
ho va recordar
abans del 4 de febrer
bàsicament perquè
el 4 de febrer
és quan s'acaba
la convocatòria
perquè els ajuntaments
presentin els seus projectes
al nou Fons Estatal
tema Banc d'Espanya
molt sintèticament
però li veuen ja
la sortida
ara sí
precisament perquè
com que l'Ajuntament
vol fer aquest projecte
i s'han de complir
uns terminis
es podrà tancar
aquest acord
perquè la ciutat
tingui aquest edifici
estaria bé
estaria bé
jo crec que sí
avui sóc optimista
però li cansa
ja el Rafa
segur que sí
però estic una mica cansat
perquè li noto
l'assignació
perquè el tema
Banc d'Espanya
fa molt temps
que dura
el tema
de la interpretació
de la ciutat romana
de Tàrraco
jo és que
de veritat
no sé com es van donar
el de patrimoni
de la humanitat
és que
si jo
quasi que els trauríem
una altra vegada
perquè continuen
tenint els monuments
sense
pràcticament
cap tipus
d'orientació
pel turista
de senyalització
no hi ha senyalització
és dolentíssima
no hi ha explicació
de la monumentalitat
que tenim
no tenim la interpretació
que hem de tenir
ciutats com Mèrida
que dius
hòstia
Mèrida
xec
ens donen 50.000 voltes
en aquests temes
i nosaltres
doncs
encara anem ara
si el banc d'Espanya
si la tabacalera
si no sé què
si el museu arqueològic
si hem de firmar
que firmin
però que firmin ja
Joan
que es faci
que es faci
el que convingui
que es faci
el que convingui
i ho dediquin
al que convingui
però que ho facin ja
ho facin ja
perquè no cal
si el mes de febrer
ha de significar
doncs un punt
més que de partida
no un punt
de freno
en el sentit
de dir
es fa o no es fa
bàsicament perquè
el 4 de febrer
és la data mà
límit
perquè tots els ajuntaments
de tot Espanya
puguin presentar
aquests projectes
que ja saben
que es poden presentar
al fons d'inversió local
del 2010
que és la iniciativa
del govern Zapatero
el fons de Zapatero
el dos
i ja saben
que l'ajuntament
volen presentar
aquest tema
del banc d'Espanya
per tant
que ho presentin
i ja
que evidentment
serà una
d'aquestes labors
més tangibles
que no pas
les aceres
que està molt bé
que les hagin fet
però que no
que el fons d'inversió
que el fons d'inversió
i el fons d'inversió
només ha presentat
per aquestes petites obres
doncs a veure si
gràcies a això
podem aconseguir
una cosa
que fa anys
que arrosseguem
és a dir
que al Joan
li sembla millor
que el fons 2
del govern central
vagi destinat a altres coses
que no siguin
arranjar voreres
i carrers
sí
ja ho hem fet
amb el fons 1
ja ho hem fet
doncs ara es falta
anem a fer coses
més tangibles
de tot això
què convé ara
doncs
això pot ser important
per tot aquest tema
de patrimoni
de la humanitat
tot amb aquest
que podem enredarit
que si això del patrimoni
tens tota l'or del món
si això fos una guia Michelin
això que et posen
les estrelles
ja se'ls haguessin tret
de cop les 3
tindrien galons
quan hi ha
no
quan hi ha una estrella
la guia Michelin
requereix
una conservació
un manteniment
etc etc
i com això
no un portada d'arma
doncs se'ls haguessin tret
segur
llavors
a veure
que no ens treguin
les medalles
home
que no siguem
tan pessimistes
en fi
ho deixem aquí
perquè ja s'acaba
el temps de la tertúlia
avui hem parlat
una miqueta de tot
al voltant
d'algunes de les notícies
més destacades
de la jornada
algunes
que és veritat
que ja s'arrosseguen
des de fa dies
o setmanes
hem convertit la tertúlia
avui
amb el Joan Besora
i amb el Rafael Muñoz
amb ells hem fet
avui un cara a cara
a última hora
no ha pogut venir
per motius personals
l'Oscar Messeguer
que era el tercer convidat
de la tertúlia
senyors
Besora, Muñoz
gràcies
fins la propera tertúlia
que vagi molt bé
adeu-siau
bon dia
bon dia