Is there a place for me? Somewhere to stay?
Saludem ja el director de Caixa Fòrum, Tarragona Carles Marqués.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Aquestes dates, entre una cosa i una altra, tot s'altera.
Els horaris, les seqüències, ja sabeu que l'espai de Caixa Fòrum
arriba cada dilluns, ahir va haver-hi sessió plenària,
per tant, és avui el dia que us oferim el ventall de possibilitats
de les activitats de Caixa Fòrum.
per aquesta setmana, la setmana que ve,
i fins i tot la primera setmana de gener.
Hi ha un altre ritme, també, a Caixa Fòrum, en quant a activitats?
Hi ha un altre ritme, sí.
Disminuïm força, però tot i així continuem amb activitats,
i aleshores, com que és un cap de setmana una mica llarg,
perquè al final no sé si és festa o no és festa i tal,
activitats que les fèiem cap de setmana,
les fem entre setmana, com és el cas dels pastorets de dimarts vinent,
si anem el dilluns, perquè són dies que la canalla fa vacances
i la gent surt a comprar, per tant, si ho fas en cap de setmana,
aleshores no ve ningú perquè ja es concentra massa festa,
però durant la setmana anem fent activitats.
I clar, en aquesta línia també són dates per apostar
per activitats que es puguin fer en família,
i en aquest sentit aquest diumenge tenim una oportunitat realment
molt interessant d'escoltar Cinema Mood.
Escolta el Cinema Mood, així es titula genèricament aquesta actitud.
Exactament, i som al December Quintet,
i posen música la pel·lícula Rostre Pàl·lit del Buster Keaton,
i jo crec que això estarà molt bé.
Home, estarà molt bé, i de ben segur que us donarem motius per anar-hi,
perquè tenim a l'altre costat del fil telefònic,
un dels integrants del December Quintet és el Gabriel Amargan.
Gabriel, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Primer que tot, clar, en principi és la projecció
d'una de les pel·lícules conegudes de Buster Keaton
amb una banda sonora original interpretada en directe.
És un espectacle, però jo diria que també té molt de sessió pedagògica, això, no?
Sí, exacte.
És a dir, la idea en si era aquesta.
De fet, ho havíem fet primer així.
Nosaltres vam composar, ens vam fer aquest encàrrec
de composar una banda sonora per la pel·lícula,
i després precisament algú va fer la proposta
de convertir-ho en un espectacle pedagògic,
ja sigui per nanos només, és a dir, anar a les escoles
o també per concert familiar amb els pares.
De fet, aquesta és una de les gràcies de la pel·lícula,
que és apta per tots els públics i molt apta,
perquè té com diversos registres.
Pels nanos és molt divertit, té molts gags,
i pels pares també té altres tipus de gags,
que potser els nens els deixen fent gràcia,
però els pares també perquè en tenen una mica
el missatge entre línies, no?
Va com una mica en segones i, per tant, és perfecte per tothom.
Una pel·lícula antiga, però que vosaltres el que heu fet
és crear una banda sonora original i, per tant, també moderna.
Sí, exacte.
Sí, sí, de fet, nosaltres som un grup de gags
i, per tant, la banda sonora té aquests tocs d'aquest estil.
Com es composa una banda sonora per una pel·lícula de cinema mut
de començaments del segle XX, si no estic equivocada?
No, no, la pel·lícula és del XXII i es composa...
Perquè és una pel·lícula molt gestual.
Per tant, jo m'imagino que vosaltres heu d'anar mirant allò,
anar resseguint.
Quantes vegades heu vist la pel·lícula, ni t'ho pregunto,
perquè m'imagino que moltes, no?
Clar, clar.
Bueno, de fet, això és el que...
Una banda sonora ja sabem més o menys tots tenim al cap com funciona, no?
Reforça una mica algunes parts del guió
i les emocions i els cobris i totes aquestes coses, no?
De fet, en una pel·lícula moderna no hi ha sempre música.
En canvi, en les pel·lícules antilles d'aquesta època,
sí, no?
Tots tenim al cap el pianista tocant people ragtime
i durant tota l'estona és música ininterrompuda
que va canviar en funció de l'imatge, no?
O sigui, encara és més...
Té aquest punt de complicació perquè és un no parar,
sobretot perquè també la pel·lícula es muda.
Clar, per tant, no hi ha diàleg i la música fa molt aquesta funció
de marcar una mica, de reforçar el que està passant a la pel·lícula,
l'argument.
I per tant, clar, són 20 minuts,
si és més que són només 20 minuts, però són 20 minuts de no parar, no?
I d'anar fent això, reforçant una mica els comptes d'afecte de la pel·lícula
i totes les coses que van passant mirada que la música no només hi adapti,
sinó que a més a més ho reforci, no?
Clar, parlaves d'un pianista, ragtime, aquí estem parlant d'un quintet
i jo m'imagino que també ho ha portat a altres estils de jazz,
no sé, una mica de swing o bebop, no sé, ho és tot ragtime, també.
Bueno, alguna cosa, home, alguna cosa hi ha, perquè volguis que no.
De fet no ho hem pensat, o sigui, no era perquè amb aquesta intenció,
bueno, anem a posar ragtime, que la pel·lícula d'aquesta època anem a posar, no?
Sinó que va sortir això espontàniament.
Però, bueno, jo penso que també està molt bé que hi sigui
perquè a més surt el final i és com el guinyo final, no?
Aquesta és una mica, sí que és la música que tots tenim al cap d'aquesta pel·lícula.
I després, la resta de la banda sonora hi ha una mica de tot.
Tots els estils i branques múltiples que té el jazz.
I escolta una cosa, per què vau triar aquesta pel·lícula per aquest projecte
i no pas una altra?
De Bàster Kito, no em refereixo?
Sí, sí, ho ja imagino.
Això, més que arriba, va ser un encàrrec que ens vam fer
des de la Festival Internacional de Granollers, fer-ho.
I és això que et deien.
Ells simplement ens van dir posar la música, concretament aquesta pel·lícula.
És a dir, que no vam triar, sinó que ja ens va venir encarregada
per un dels membres que organitza el festival,
aquest Festival Internacional.
I, de fet, després vam convertir-la en espontània infantil.
Però la pel·lícula ja ens va venir donada des de part seva
i, en qualsevol cas, la persona que ens ho va donar
va estar-hi la brillant idea de fer-ho amb aquesta,
perquè ja et dic que és bastant...
Bé, a part que és molt bona i, com tot a la Bàster Kito,
un cop vam fer aquesta, ens vam fer un altre projecte amb una altra pel·lícula
i en vam estar mirant moltes.
Per tant, hòstia, t'ho he d'assegurar que aquesta és molt bona
lluny dels curs que ell té, que en té moltíssims,
en tres centenars, és molt bona i especialment per això que et deia,
que és molt per tots els públics i té moltes diferents lectures.
El Gabriel és un músic jove, no entrant en el seu currículum,
però com els seus companys del Quintet,
tens un currículum formatiu d'aprenentatge brillant com a músic.
És així, objectivament així, que entren a internet i que s'ho mirin.
I crida molt l'atenció, doncs, de quina manera,
després de tants anys en el món de l'audiovisual,
de tanta tecnologia, ens podem quedar amb la boca oberta
davant d'una pantalla en blanc i negre amb uns músics en directe, no?,
com feien els teus avantpassats músics.
Sí, sí, sí.
La veritat és que sí, i està bé per això també,
perquè no sé fins a quin punt tots mirem pel·lícules d'aquesta època,
i amb aquestes característiques, no sé, segur que hi ha molta gent que ho fa,
però segur que demanen moltíssim que no, que no té l'oportunitat.
En qualsevol cas a la tele no ho programaran pràcticament mai.
I llavors també està bé que en aquest context
tinc l'oportunitat de veure-ho,
i realment jo crec que no sé si és nanos,
però segurament també.
I els pares, hòstia, molts se'n sorprenen d'això,
de quant modernes són a vegades aquestes pel·lícules.
I en aquest cas, amb el Rester Keaton passa molt,
perquè després d'haver-lo investigat una mica,
ell com a figura, com a cineasta i com a actor,
era un home que estava bastant avançat a la seva època
i feia algunes coses a nivell tècnic, diguéssim,
i a nivell argumental que estaven molt avançades a la seva època
i que de fet veiem molt repetides ara amb altres pel·lícules.
I llavors és molt curiós veure que ell ja pràcticament,
no sé, 80 anys abans, ell s'ho estava inventant, no?
Tu juntament amb el Quintet heu editat diversos treballs pedagògics,
estàs en diferents formacions.
A tu personalment una experiència com aquesta del cinema,
d'Escolta al Cinema Mut, què t'ha portat?
Com a músic?
La pregunta, sí, sí, la pregunta seria complicada.
A veure, m'ha portat moltes coses.
De fet, a mi m'agrada, fa pràcticament 5 anys que el fem, diria,
de l'espectacle, i per tant hem fet molts bolus,
l'hem fet moltes vegades, i a priori això pot ser,
pot semblar que et pot cremar, no?
Un espectacle és cada vegada el mateix que està bastant senyat el guió,
és a dir, nosaltres tenim un guió que fem durant la primera part,
que és aquesta part pedagògica, no?
La pedagògica on expliquem la funció de la banda sonora,
els ritmosis, els instruments, etcètera, etcètera.
I, per tant, cada dia fa el mateix,
a priori pot semblar una mica avorrit,
però pots veure que cada dia és un món diferent.
S'ha depenat molt del públic, no?
Perquè ell és molt interactiu amb els nanos,
i depenat molt del públic que hi hagi cada moment.
I sempre es veu a diríssim,
i cada dia han passat coses diferents,
i a les dades que m'ho he passat molt bé fent-ho,
igual és un altre espectacle que millor m'he passat,
i a part penses que nosaltres som músics que no estem,
com molts altres músics,
no estarà especialitzats en la cosa infantil, no?
Si no n'hi ha hagut del seu propi grup,
i cadascú fa concerts de...
més en el format concert, no?
I això t'aporta moltes de les coses, també.
El que et contacta en directe amb gent d'aquesta franja d'edat, no?
Que habitualment no vén a veure els concerts de jazz,
i això és, bueno,
ho preix molt, i com a mínim és molt divertit.
Doncs, Gabriel, que us ho passeu bé,
és la millor garantia per a l'espectador, també.
Per tant, no ens ho perdrem.
Aquesta cita, el diumenge, 27 de desembre,
al Caixa Fòrum, escoltarem el Cinema Mood,
recuperarem les imatges de Buster Keaton,
com dèiem, amb una banda sonora,
original i moderna, de Desembar Quintec.
Moltíssimes gràcies, Gabriel, molta sort,
i bon any, per cert.
A vosaltres, igualment.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu.
Doncs, escolta, pinta molt bé, eh, Carles?
Pinta molt bé, pinta molt bé.
És un espectacle que té una durada,
he vist d'uns 50 minuts,
entre una cosa i una altra, una durada molt correcta.
Parlem que anava a partir de 5 anys.
Exactament.
Aquests espectacles ja estan pensats en la seva durada
perquè puguin resistir-los els nanos d'aquesta edat
i, sobretot, també els adults,
perquè a vegades els adults aguantem menys,
que fem veure que sí,
però aguantem menys del que sembla.
I, per tant, el format aquest,
entre 40 minuts i 50 minuts,
és el millor.
Això és el dia 27,
és a dir, després dels canelons de Sant Esteve i tal.
El cinema ha mutat música,
que en directe, a més, un quintet,
ara que no hi és,
perquè no pensi que estàvem una miqueta ensabonant-lo,
és veritat que és un dels grans talents
de la música moderna i del jazz que tenim a Catalunya.
el Gabriel Amargant, juntament amb altres joves
que encara no tenen ni 25 anys
i déu-n'hi-do, eh?,
al nivell i la qualitat que tenen.
Carles, teniu aquesta setmana, demà mateix,
la Festa dels Terraconins.
No queda ni una entrada, no?
No queda ni una entrada.
Hem fet dues sessions.
Recordeu que, a veure,
això no és una activitat que organitzem
des del Caixa Fòrum,
però sí que és cert.
Això és l'inici d'una llarga amistat
amb el Club dels Terraconins
i comença amb dues coses, eh?
Amb la presentació dels titelles del club,
que es presenten de forma exclusiva demà
a Caixa Fòrum Tarragona.
i hem hagut de fer una segona sessió
en la qual també estan exòlides
totes les localitats,
per tant, estem parlant d'unes 300 i pico
de persones i una tercera,
i ja us dic jo que no ho farem,
perquè si no ja seria pràcticament
un after hours.
Però ja sabeu que no hi ha entrades.
El que sí que podeu fer,
el que sí que podeu fer,
i que també parlo en nom del club,
és, clar, nosaltres volem donar
una dimensió social a tot el que fem
i, justament al club,
estem fent una recollida de llibres
de Sonevall,
utilitzar llibres infantils
pels nens i nenes hospitalitzats.
I realment fa molt d'impressió
veure aquella taula tan plena
i plena de llibres.
És a dir, que continua arribant a material?
Sí, sí, sí.
No sé quants n'hi ha,
però moltíssims, eh?
Això aquesta setmana,
ja la setmana vinent,
que ja en parlarem més àmpliament,
però si podem avançar,
que fareu pastorets dimarts?
Exactament, dimarts a la tarda,
és a dir, tal dia com avui la setmana vinent,
pastorets a càrrec d'una convenia,
em sembla que és centenari, eh?
I realment de les més prestigioses
en aquest camp,
Sebastià Vergés,
Titelles,
i tampoc queden entrades,
em sap greu, eh?
Pastorets amb Titelles no és habitual,
per això ja té un encàrrec especial, no?
I aquesta gent ho fa molt bé,
cada cop que els hem tingut en un pler,
és una mica això,
un referent del món.
Ja ho has dit,
no queden entrades,
ja és la prova feia fent.
Però sí que en queden
pel dia 3 de gener.
No recordem una cosa,
nosaltres a Caixabon Tarragona
tanquem tant o menys,
diguéssim,
que l'OpenCorp,
no volia ara fer publicitat
d'una altra marca,
però això ens ho ha dit
algú d'aquí a Tarragona.
Per tant,
només tanquem dos cops a l'any,
que són Nadal
i el dia de cap d'any,
és a dir,
el dia 24 i el dia 31
fem un aniversari normal,
fins a les 9 del vespre,
recordem que s'està acabant
l'exposició de Muja,
que s'acaba el dia 10
i el dia 6
també tenim obert.
Aleshores,
el dia 3 de gener
tenim un espectacle,
així com el Sebastià Vergés
no cal presentar-lo,
en aquests,
crec que sí que val la pena
detindre-se una mica,
Teatro al Improviso
d'Itàlia,
una companyia italiana
que fa un espectacle
que es diu
L'Estagioni di Palina,
crec que ben pronunciat,
més o menys semblant,
més o menys,
per nens de més de 3 anys
i també és un espectacle,
diguéssim,
d'ombres,
de titelles i tal,
que realment,
realment pinta molt bé,
això és el que tenim...
El 3 de gener.
3 de gener,
exactament.
Una mica abans de risc.
Tenim també cinema familiar
algun dia?
Tenim també cinema familiar,
dimarts de la...
Ai, dimarts, perdó,
dilluns de la setmana vinent,
a les 6 de la tarda,
un conte de Nadal,
també molt apropiat.
Recordeu que el cinema habitualment
el fem en dissabte,
però aquests dies,
com et deia abans,
tot canvia,
per tant,
el nostre dissabte és dilluns,
dilluns 28,
i no és una broma.
Perteixo, eh?
No és una broma.
Ja m'ho imagino,
però és molt seriós.
Sí, seriós, sí, sí.
A les 6 de la tarda,
això,
cinema familiar.
I això és tot el que tenim
per la setmana vinent.
Són dies en què,
com us deia,
baixa una mica la intensitat.
I que no és poc,
a partir de...
Fins al 10 de gener,
recordeu l'exposició de Muján,
igual fins que el dia
que es clausuri l'exposició,
m'imagino.
Exactament, i fins i tot
el taller familiar.
Recordeu que cada dimensi
a les 12 del migdia
hi ha un taller familiar
de l'art d'anunciar,
és a dir,
sobre l'obra de Muján,
però també sobre la publicitat.
Muján no és que sigui
l'inventor de la publicitat,
però sí que és de certes formes,
de la publicitat,
fins i tot actual,
i això ho podeu comprovar
cada dimensi a les 12 del migdia
fins al dia 10,
i que encara ens queden uns quants.
I després vindran
les noves exposicions
que ja es van anunciant el seu dia,
i no res,
que quan passin festes
aquí al Temps de Caixa Foro
tornem, exactament.
Piles i nova temporada.
Això mateix.
Carles Marqués,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Boníssimes festes
i millor any nou.
Igualment.
Igualment, igualment.