Ja el tenim aquí entre nosaltres
ja fa una estoneta que ha arribat
que ja no deu tenir paletes perquè és molt puntual últimament.
No, doncs sí, el que passa és que ja marxem de casa a primera hora
i deixo que ocupin.
S'ha deixat a casa, eh?
I és cert, si ho sabem...
L'última vegada, David Serra, bon dia, que no t'ho he dit,
no vas poder venir perquè els teus paletes
no dic que ho fessin amb mala idea,
però van provocar que caigués el sostre de casa teva.
Doncs ara es tornen arreglant, eh?
Li estan posant guiset i han caigut més peces
i estàvem molt preocupats perquè
hi ha hagut un trincament d'un vidre, accidentalment.
Però escolta, a veure, respecte a la professió,
tot per als teus paletes, David?
A veure, era inevitable, eh?
Jo ho deia i s'ha complert.
Això de les profecies s'ha complert, doncs s'ha fet.
Jo aquest vidre patirà, i efectivament...
I ha patit.
Home, és una casa molt antiga.
No em neguin que anys i anys que David Serra
ens fa a l'espai de cinema,
sempre l'hem conegut amb un paleta a la seva vida.
Sempre.
I jo em convidaria algun guionista amb ganes,
sobretot una productora, perquè guionistes, afortunadament,
hi ha molt de talent, però el que falten són diners, com sempre.
No sé fer alguna pel·lícula.
Si fan pel·lícules d'aquelles amb el portero de Neuai,
que en viva, doncs es podria fer una pel·lícula
de la teva experiència amb el món de la construcció.
En el meu entorn, immediat, de constructor,
se podria fer alguna estreneta.
De moment ens quedem amb les estrenes que tenim a la cartellera.
Sorprenent, en ple mes d'agost,
hi ha un parell d'estrenes o tres,
que, home, doncs diuen que estan força bé.
Et sembla que comencem amb Los Pequeños Invasores?
Ahí está la piscina. Hasta luego.
Los Pearson iban a disfrutar de unas buenas vacaciones familiares.
Pero hay un pequeño problema.
Alguien ha llegado antes.
¡Puedo! ¡Puedo! ¡No! ¡No puedo!
Ha atravesado el universo para encontrar el hogar perfecto.
Pero no está solo.
¿Pero de dónde vienen?
Del piso de arriba.
Hola, humanos. Venimos en son de pan.
De paz.
Venimos en... ¡A acabar con esos humanos!
Este es Sparks.
Está de nuestro lado. Los otros tres.
Más cerca no.
Aquí tenemos a Eski.
Este otro es Spike.
¡Para delante, humanos encrenques!
Y por último, Razor.
Saluda a mi amiguito.
Han eliminado la gravedad como en el Halo.
Este año...
Toda una flota entera de esos seres va a invadirnos.
Chicos, preparaos.
Una familia se unirá...
Cobridme con un rastrillo.
En la mayor aventura del universo.
Esas cosas que nos disparan son hijas de control mental.
Robert Hoffman.
Por la presente reclamo a vuestro planeta como nuestro.
Y Asli Fisrael, the high school musical.
Yo me la quedo, ¿eh?
Pues bueno, eso está en la línea.
Venimos en son de pan.
Sí, yo también.
Yo soy un panarra.
Venimos en son de pan.
Está muy bien la frase.
Aquesta pel·lícula, ara ho estàs escoltant,
deu ser una barreja entre els Gremlins i Marc Satak.
Una cosa semblant.
A mi em van encantar els Gremlins, eh?
Bueno, a veure...
A mi em van encantar aquella pel·li, que vols que et digui?
Jo tinc els meus...
Una monada, aquells bitxos.
Però és que era una pel·lícula del Robert Femex,
a més d'aquí estava la grandessa d'aquest moment desprejudicat
del cinema nord-americà,
que s'atrevia a fer petites pel·lícules que acabaven sent molt grans,
com els Cunis i totes aquestes coses.
Sí, sí, o els Cunis, una altra.
I que tenen una ressonància que dura fins ara.
Tot i que després, quan es tornen a veure,
vas veient cosetes, però bueno, aquesta pel·lícula...
Sí, però els Gremlins jo no l'he tornat a veure després de molts anys,
però jo crec que si la tornés a veure m'agradaria.
No, a veure, segueix sent...
No crec que hagi perdut molt.
Sota la meva opinió, magnífica.
És una pel·lícula que és divertida,
que té un punt macarrilla,
que té un punt canalla,
i a la vegada encantadora.
Un producte extraig, no?, de la factoria Spielberg.
A més, aquestes d'aquelles pel·lis típiques de l'estiu
que podem anar a tota la família.
Sí, a veure, d'entrada té un al·licien,
que és el Hasley aquí, el Tisdale,
que és un dels nois protagonistes del High School Musical.
Això és el ressort, perquè totes les nenes i nenes...
Quin és el xiquet rosa, el xiquet perfecte,
el que juga a bàsquet i treu bones notes
i és un bon fill i tot allò?
Doncs no.
Jo no ho sé, eh?
Aquest deu ser, el High aquest, m'assembla,
jo no soc un gran seguidor.
Lluís, tu mires High School Musical?
Lluís, ara?
No, no sé si és...
Lluís, tu mires High School Musical?
Segurament sí, no?
No té edat, ja?
Ah, doncs tampoc no deu saber qui és.
Doncs no esbrinarem aquest misteri.
D'entrada és una pel·lícula familiar,
és una pel·lícula de petit format,
dintre del petit format,
dintre de les pel·lícules,
les comèdies adolescents,
americanes, infantils o familiars,
són calés.
Llavors, uns efectes en digital interessants,
jo he vist el tràiler,
és molt gamberro,
i a la vegada és una pel·lícula que pot estar bé.
A veure, dintre del que tenim,
li posarem un set o un sis,
que no és excessivament generós,
que ja està bé.
Guàrdate'l Déu,
guàrdate'l Déu,
que arriba ara,
en aquesta pel·lícula.
John Dillinger,
atraco bancos.
Eso es muy serio para decírselo a alguien
que acabas de conocer.
Me gusta el béisbol,
el cine,
la ropa buena,
los coches rápidos,
y tú.
¿Qué más quieres saber?
Hoy declaro oficialmente
la primera guerra de los Estados Unidos
contra el crimen.
Su tarea será atrapar a John Dillinger.
¿Estará a la altura,
agente Parvis?
Por supuesto, señor.
Perseguimos asesinos implajables.
Subemos a algo, señor director.
Se llama gira la rueda.
¿Ese dinero es suyo?
Sí.
Queremos el del banco,
no el suyo.
Guárdalo.
Todo el país cree que es un maldito héroe.
Robar bancos se está poniendo difícil.
Estamos disfrutando tanto hoy
que no pensamos en el mañana.
Ya, pues debería.
Vístase, señorita.
Le van a extraditar.
¿A dónde?
A Indiana.
¿Por qué?
No tengo absolutamente nada
que hacer en Indiana.
Una limitat absoluta
davant d'aquesta pel·lícula
de Michael Mann.
Diuen que és de lo milloret
que s'ha estrenat en els últimes coses.
La delícia d'aquest estiu.
Probablement estén davant
d'una de les millors pel·lícules de l'any.
I Enemigos Públicos,
o sigui, que és la història del clàssic
de John Dillinger,
tota aquesta època dels anys 30, 40,
i directament les guerres de les màfies,
quan tot era gairebé mitològic.
Amb una feveica...
Bueno, d'Armes Tomar.
O sigui, aquí tenim un Christian Bale
i tenim el Johnny Depp
amb probablement un dels millors regals
que els han fet a la seva carrera professional.
Dirigits...
Són actors que es mereixen
que els facin aquests regals,
perquè els papers després
és que són els actors.
He llegit per algun lloc
que Johnny Depp,
en aquella cosa que li agafa
quan fa una pel·lícula,
així li surten,
les pel·lícules com li surten de bé,
diu que fins i tot
per endinsar-se en el paper,
és una anècdota que expliquen,
els cinèfils ja ho deuen saber,
que fins i tot
per ficar-se més en el paper
van provar-se els pantalons
que va portar
el personatge que representa,
i que fins i tot
va portar un del seu maletí
deu haver-hi un museu
de la màfia,
dic jo,
i li devien prestar aquest material
allò per impregnar-se,
com a anècdota.
S'explica, no sé si és veritat o no.
El que és important
és que hi ha darrere
el Michael Mann,
director de Heat,
un dels,
per mi,
un dels més brillants
artesans i directors
del cinema nord-amèricà,
un clàssic ja vivent.
Va ser qui va crear
Corrupció a Miami,
la sèrie de televisió.
El pare.
És el pare de Corrupció
en Miami, clar.
guionista,
una ment poderosa,
una persona que,
bueno,
que ha sigut capaç
d'estreure del món
de les màfies,
de les pel·lícules,
un clima
que no era habitual
dins les pel·lícules.
Crea glamour,
crea fascinació
i a la vegada
és una capacitat
per dirigir actors
extraordinària.
El paper principal
que interpreta Johnny Depp
en principi
semblava que li havien d'oferir
a Leonardo DiCaprio.
Sempre hi ha aquesta dicotomia,
no?
Deu ser perquè són actors
que pertanyen a la mateixa generació
o han fet una carrera
no dissimilar,
però vaja.
A veure,
hi havia dubtes,
o sigui,
d'entrada va ser molt disputat.
Jo veig més Johnny Depp aquí.
Jo també,
jo penso que l'elecció
està incertadíssima.
A nosaltres no es m'ha preguntat,
però jo crec que
ens haguéssim decantat per Johnny Depp.
És tot un regal,
o sigui,
precisament aquesta és la pel·lícula
que parlàvem la setmana passada,
desitjada
i esperada
per poder
disfrutar de bon cinema
a les nostres sales.
Però si parlem de Johnny Depp,
hem de parlar
d'un altre desig
que tenim tots
perquè ja funciona
pel món d'internet
els primers tràilers
de la pel·lícula
de Tim Burton
d'Alícia
en el País de les Meravilles.
Clar que sí.
I clar.
Jo tinc el dubte,
però penso que es complirà
de que és una pel·lícula.
Per quan surtirà aquesta pel·li?
Li queda molt, no?
Doncs jo imagino que
el Festival de Sitges
jo crec que serà
una de les pel·lícules
que espero i desitjo.
Per tant, a l'octubre ja.
Sí, sí.
Bé, el festival,
després pot trigar una miqueta més,
potser arribarà cap al naval,
no ho sé.
No tinc molt clar
les dades de l'estrena.
O comercialment
són les dades ideals
per una pel·lícula així.
Exactament.
I Tim Burton
sol aprofita aquestes dades.
Una altra pel·lícula
que estrenen aquí
a les salas tarragonines
és d'aquelles
que pot cridar l'engany
però no us deixeu enguanyar
perquè malgrat el títol
sembla que és una gran comèdia.
Si quieres irte a Las Vegas
sin mí,
lo entenderé.
Pero, ¿qué estás diciendo?
Bueno, Phil,
y estos son tus colegas
y es tu despedida de soltero.
Les caes genial.
Las despedidas de soltero
son lo peor.
Sí, son lo peor.
Si tus amigos
fueran tan maduros como tú.
Son maduros,
lo que pasa es que tú
no los conoces bien.
Doctor Calzonazos,
acuda a recepción.
¡Vamos de viaje!
Aquí estamos, Las Vegas,
por una noche
que nunca olvidaremos.
Sí, sí, sí.
Bien dicho.
¿Qué pasó anoche?
Se me ha caído un diente.
Joder.
¿De quién es este bebé?
Mira a ver si lleva collar.
He estado preguntando
y nadie ha visto a Doug.
No he tenido una resaca
así en mi vida.
¿Qué llevas en la muñeca?
Anoche estuviste en el hospital.
Ahora lo único que importa
es que encontremos a Doug.
Aquí está su coche, agentes.
Joder.
Si no me equivoco,
vosotros y otro más.
¿Estaba bien?
Bueno,
colocado hasta las cejas.
Me duda nos pillamos.
¿Nos puedes contar algo
de lo que pasó anoche?
Enhorabuena, tronco.
Te has casado.
Lleva el anillo
del holocausto de mi abuela.
No sabía que en el holocausto
daban anillos.
Policía de Las Vegas,
manos al vivo.
Estos caballeros
se han ofrecido
para enseñarnos
a utilizar una pistola eléctrica
para reducir a un sospechoso.
Oiga, señor.
¡Toma ya!
¡En toda la cara!
¡En toda la cara!
¡Seguro que estás preparado
para cuidar de ese bebé!
¡Oh, mierda!
Res a con en Las Vegas.
És d'aquelles típiques pel·lícules
que veus al tráiler,
que veus el títol,
et poses així molt estupend
i dius
«Ai, aquestes pel·lis no les miro»,
però diuen que és
de les millors comèdies de l'any.
Bueno, el que és real...
Que no és el que sembla,
que és un guió molt ben fet.
No ho sé,
però la notícia real
és que ha trencat
tots els rècords de taquilla
per aquestes dades.
És una pel·lícula
que ha recuperat calés,
s'ha fet guanyar
una calerada importantíssima
als seus productors
i tot a partir
d'un fet anecdòtic,
o sigui,
de partir d'una legenda urbana
que figurava a les vides...
Explica'm que això que passava
aquí li havia passat a algú.
Sí.
Jo tinc un amic
que li ha passat això.
Que van anar
a un acomiadament de solters,
va desaparèixer el núvi
aquella nit
i a partir d'aquí
pot passar qualsevol cosa.
Al mateix pòster hi ha un bebé,
o sigui,
aquí hi ha un embarrer
gent de solteros
d'un biberón,
jo que que noche.
El cas és que és
una gamberrada brutal
i parlen que és una pel·lícula
que de començament a final,
o sigui,
no només parteixes de riure,
sinó que és tan animal,
tan bèstia,
tan desorbitat
i fins i tot surt el Mike Tyson
a la pel·lícula.
O sigui,
pel·lícula que no es tenen que perdre.
Això són estrenes,
això són estrenes,
però del que ja s'ha fet
o del que s'ha...
A veure,
parlaven que realment
hi ha hagut una davallada important,
però jo segueixo recomanant
i he vingut amb ganes
de seguir recomanant,
perquè la gent no va ser la guàrdia,
la pel·lícula
de dibuixos animals
de Pixar.
Perquè cada vegada més
i m'ho estan demostrant,
gent afina
al nostre programa
i que em paren pel carrer
i que fins i tot
a l'hospital
m'ho havien comentat també,
dir,
escolta,
què descobriment
veure una pel·lícula
que en teoria
és per canalla,
que en principi
no l'hauries de veure,
i que d'entrada
és una pel·lícula
que els mateixos amics
van a veure
perquè és deliciosa.
Ja porta unes quantes setmanes,
tres o...
Sí,
dues o tres setmanes llargues.
El que passa
és una pel·lícula
d'aquestes
que jo sempre
m'agrada recomanar,
tot i que l'èxit
assegurat de Pixar
és garantit,
però que no tingui nens
que tampoc se la deixi de veure.
No cal ser un nen
per anar a veure aquesta pel·li.
Per exemple,
si em parlessis
de l'edat del gel
jo et diria
val,
però aquesta en concret
no, sisplau,
perquè és una gran pel·lícula,
té un dels 10 minuts inicials
més intensos
que recordo
dintre del gènere
d'animació,
el que conta la història
és colpidor
i a partir d'aquí
és un prodigi de pel·lícula,
de simpatia i d'alegria.
Disculpa,
perquè no se m'oblidi,
de Ressacón en Las Vegas
diuen,
els que l'han vista,
que no marxem
fins que no acabi.
És a dir,
que quan comencen
els títols de crèdit
que no marxem,
que ens quedem,
perquè es veu
que és d'aquelles
que et donen
una sorpreseta al final.
És important,
és important.
Aquestes recomanacions
sempre estan bé llargues
perquè si no la gent marxa.
I de la resta
continuem tenint pel·lícules
d'acció,
la de Gijou,
molt entretinguda
per gent joveneta.
A veure,
el Gijou,
he de dir que d'entrada
és molt soroll.
Són tipus de pel·lícules
que jo em resisteixo
a fer una crítica negativa
d'entrada
perquè no enganyen a ningú.
No, no,
es mostren molt obertament
el que és.
Va saber si la sala
està condicionada
i no puja massa el volum,
doncs fins i tot
és com pujar
un dràgoncana allargat,
els s'agrada una mica
l'adrenalina,
però has vist el mateix
mil vegades.
Hi ha arribat un punt
que fins i tot
que jo era partidari
d'aquest tipus de gènere
perquè no,
oblida't
i dóna-li a la festa
i a l'alegria,
audiovisualment
ja no ofereixen
cap tipus de renovació.
És més del mateix,
més del mateix
i arriba a ser cancino
i sobretot
el tema dels guions
que són tan fluixos
i tan febles
en si mateixos
que són pel·lícules
que un creu
i estic convençut
que no poden,
o sigui,
no generaran
aquella,
això del clàssic,
de les pel·lícules
d'aventures clàssiques
com els vikingos
del fles.
O la Guerra de les Galàxies.
No hem d'anar tan lluny.
Totes les vegades
m'agrada marxar-me tan lluny
però la veritat
és que hi havia pel·lícules
als anys 70-80
que impactaven molt més
i aquestes no tindran
aquest efecte.
De totes maneres
tenim l'ull
una mica viciat
ja de veure tant.
Estem tots
molt de tornada
de tot.
Molt estupendos.
Cinema és molt jove,
ho és,
és molt jove
però se'n va anar
fent grans.
I alguna cosa més
perquè tenim encara
Main Führer,
Napoleón i jo,
Evident Ruïdes,
Decepció a totes
Ah, bueno,
Decepció a totes
les que vam parlar
tu i jo,
el Napoleón i jo,
la de Main Führer,
Decepció.
Quina llàstima.
Fluixes.
No t'han agradat?
No me van acabar de convencer.
O sigui,
jo m'esperava molt
i el nivell baixet,
eh?
Eren pel·lícules
que desitjava, eh?
No, no,
perquè a priori
tota la informació
prèvia que et donaven,
eh, déu-me,
doncs una pel·lícula
que pot ser diferent.
Vaig sortir del cinema
tant l'una com l'altra,
de l'anècdota
està bé,
però no deixa
de ser una anècdota.
Trist, eh?
Doncs, escolteu,
hi ha diferents apostes
aquesta setmana.
En Amigos Públicos,
deixeu un seient al David
que segurament hi anirà
i si està al cinema
plegat no la podrà veure.
Deixeu-li un seient,
sisplau,
a qualsevol de les sessions
i en tot cas,
si volem anar
acompanyats de la família,
los pequeños invasores.
Sembla que és un bon plan, eh?
Per suposat.
David Serra,
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana.
Bon cinema.
Adéu-sia.
Gràcies.