Sabies que Tarragona ha estat ciutat de pas i d'acollida
gràcies al suport i al traçat de la via Augusta?
Per Tarragona han passat personatges
com l'emperador Carles V d'Alemanya,
el científic Alexander von Humboldt,
els escriptors Casanova, Chateaubriand, Orwell o Dos Passos.
El matí de Tarragona Ràpid.
Ara són dos quarts de dotze del migdia,
gairebé quatre minuts és el temps que cada dijous
dediquem a parlar d'aquesta aspiració ciutadana.
Cada cop més ferma esperem esdevenir capital de la cultura europea 2016.
De moment la ciutat de Tarragona és una candidatura,
tant de bo que en el futur parlem d'una realitat.
Saludem Teresa León,
és la tècnica de l'oficina de la candidatura.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
Em deies que l'Alguer també s'ha afegit?
Sí, ja tenim l'Alguer,
que ens ha donat suport i està totalment adherit.
Bé, la llista abandona del Parlament de Catalunya,
com expliquem moltes vegades,
ajuntaments, entitats cíviques, culturals...
Va creixent.
Va creixent i molt, eh?
Ara tenim el gust d'estar amb les associacions de botigues de la ciutat
que ens han donat el seu suport.
Com van dir la setmana passada,
vam fer en rodada de premsa aquest acte,
l'assignatura del conveni.
I llavors ara properament ja esperem començar a veure
per totes les botigues de la ciutat
la imatge de l'aspiració de la candidatura,
una adhesió vermell
que es lligurà per totes les botigues,
fills d'adhesió,
per totes les persones que s'hi vulguin adherir presencialment,
encara que sempre diem
que la manera més còmode és a través de la pàgina web,
que l'han repetit moltes vegades,
però la tornem a dir, Iolanda.
Digues-la ara, perquè després ens falta temps sempre.
Ves doble, tres W, tarragona2017.org,
llavors allà trobareu per entitats, associacions,
qualsevol grup que s'hi vulgui adherir com a grup,
i després les adhesions individuals.
Llavors veieu que hi ha un qüestionari molt fàcil
i queda automàticament registrada.
En aquest espai, relativament recent,
al matí de Tarragona Ràdio,
han passat a programadors culturals,
escriptors, músics, directors de museus, cineastes...
En fi, em deixaria moltíssimes veus que han passat per aquí.
La intenció és que en passin moltes més.
Tarragona, com a cultura en el sentit estricte,
però Tarragona també vol potenciar la cultura de la pau,
que és un tema que tractarem la propera setmana.
Aquesta mirada que tenen diferents sectors
des dels mitjans de comunicació,
i avui és el dia del comerç de Tarragona.
Justament, és una excusa,
perquè la idea també és que participessin
aquest conveni que es va signar.
Parlem de tot plegat i ho fem amb Jordi Figueres,
president de la Federació d'Unions de Botiguers de Tarragona.
Senyor Figueres, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut Joan Anton i Fàbregas,
que és el president del Centre Comercial La Té de Tarragona.
Senyor Anton, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut Neus Moncosí, de l'Associació de Comerciants Ponent.
Neus, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir a la ràdio.
Moltes gràcies, de veritat,
perquè vostès els comerciants tenen un horari
i allò de dius, oi, és que sí, de sortir i de deixar la botiga.
Per tant, els agraïm moltíssim.
Jo sempre he pensat que la gent que es dedica al comerç i a l'hostaleria
tenen uns horaris realment difícils.
Treballen majoritàriament quan nosaltres estem de festa.
Potser més l'hostaleria encara que el comerç tradicional,
però, vaja, déu-n'hi-do, els botiguers, el que ens toca,
i a vegades el consumidor o la gent de peu
no sap que sortim a les 10 de la nit,
inclús a les 12 de la nit del nostre comerç,
perquè sempre hi ha coses que només podem fer
amb les hores intempestives.
És ben cert.
Aquest conveni una mica,
objectivament, expliquem als oients.
Què suposa per als comerciants drets i deures,
podríem dir-ho així com a declaració, en què consisteix?
A veure, per un costat, el botiguer
ha de mirar de promocionar l'imatge del logotip
i adherir-se.
En aquest cas, tots plegats hem de fer pinya
perquè sigui una realitat.
Té, entre altres coses,
la possibilitat d'utilitzar l'anagrama
de la Federació de Botiguers,
és en aquest cas de Tarragona, capital de la cultura,
i pot utilitzar aquest anagrama.
Inclús jo penso que és bo que en faci ús,
ja que això ajuda a difondre
aquest imatge per altres llocs,
perquè a vegades el comerciant
té contactes també fora de la seva ciutat
i això també ajuda,
inclús pot ajudar amb el seu paper de correspondència,
encara que avui en dia tot se fa més
per a les pàgines d'internet.
Però, no obstant,
el botiguer és el que té més contacte
amb el públic del carrer
i és el que,
de la mateixa manera que sap vendre els seus articles,
ha de procurar vendre
que Tarragona acabi aconseguint
l'aspiració que té,
que en el fons acabarà
retornant a la ciutat,
al botiguer i al mateix ciutadà,
perquè no hem de negar
que el que Tarragona es difongui
per la resta del món
i la resta de les províncies
és bo sempre per la ciutat
i pel mateix botiguer.
El comerç de proximitat,
que se'n diu tècnicament,
que vostès se'n representen,
d'alguna manera són informadors
de la ciutat,
els propis tarragonins,
però també les persones que ens visiten.
Tots, quan anem a alguna ciutat
i anem a aquest comerç que es crea,
aquest vincle entre el client,
en cosa que en altres tipus de comerç no passa,
perquè és una altra dinàmica,
sempre preguntem a la botiga,
escolti, hi ha per aquí alguna cosa?
Què puc anar a veure?
I sempre en aquell establiment,
després que has fet la teva compra,
vostès són uns observadors
i informadors privilegiats
des d'aquest punt de vista, no?
Sens dubte.
Nosaltres som de l'associació Ponent,
el que acabes de dir és ben veritat,
moltes vegades ve la gent de la ciutat,
però quan ve una gent de fora
o que venen, diríem,
per l'autobús,
per l'estació d'autobusos,
es troben que Tarragona
no està ben senyalitzada
i es perden.
Quan van amb cotxe,
doncs, què passa?
Doncs que més o menys
sí que està indicat,
doncs, on són les coses.
Però quan vas a peu,
quan van a l'estació,
quan van al mercant,
quan busquen el centre comercial,
la gent te pregunta
on és això, on és això altre?
Realment en som informadors.
Per tant,
doncs,
penso que aquesta adhesió
que hem fet,
doncs,
serà perquè nosaltres,
a les nostres botigues,
i com portem ja ara
unes adhesions fetes,
perquè hi ha gent
que ho farà per internet,
perquè ja els donem,
però ja el que tens,
el que agafes en el moment,
doncs,
això també serà bo
per adherir-nos,
no?
i fer que,
doncs,
la nostra ciutat,
el 2016,
pugui estar més visitada,
pugui ser,
doncs,
ciutat de la cultura europea,
que seria,
doncs,
pensem,
molt interessant.
Senyor Anton,
des del seu punt de vista,
aquest fet que estem comentant
que vostès no només són
l'aparador d'aquell producte
que venen,
sinó que,
d'alguna manera,
també són l'aparador
de la pròpia ciutat
en la que hi viuen,
no?
A veure,
nosaltres,
com a centre comercial
de la T de Tarragona,
doncs,
som 160 punts de venda,
tenim dues revistes
que els hi acabo de donar,
que és la Tarragona Shopping,
on surten tots aquests comerços,
surten plànols a Tarragona,
surt una ruta romana,
és a dir,
amb quatre idiomes,
és a dir,
nosaltres estem fent promoció turística
i coneixement de la ciutat.
Aquesta revista,
doncs,
va a Fitur
i a les fires de turisme
on participi la Diputació
o l'Ajuntament,
va al PAC del Congressista,
quan hi ha congressos,
al Palau de Congressos,
i la tenen tots els punts
d'informació
del Patronat Municipal de Turisme.
és a dir,
nosaltres estem fent una campanya
molt important d'informació a fora,
no sol pel que ve a la botiga
i et pregunta,
sinó que ja fem una difusió
de la pròpia ciutat
a través de la revista.
A més a més,
també totes les nostres botigues
tenen plànols de Tarragona,
els que ha dit
el Patronat Municipal de Turisme,
els tenen,
cada any se distribueixen a les botigues,
amb una quantitat important,
això també té un cost,
però és la manera potser
d'informar més pràctica,
perquè ja no és allò de dir
vagi dos carrers més amunt,
si no li treus el pla,
no li diguis això,
i a més a més,
doncs el Cataral està allà dalt.
Per tant,
fem una inversió
en aquest punt.
Justament,
partint d'això
que vostè acaba d'explicar,
un dels arguments
que ha apuntat
també Neus Moncosí
de la senyalització,
que aquest és un tema
de la ciutat de Tarragona,
quines impressions
tenen vostès?
Després ja parlarem
de la població autòctona,
que som nosaltres,
però quan ve gent de fora,
quina sensació teniu
que s'emporten de Tarragona
si és molt bonic,
és molt tot,
però home,
alguna crítica
també deuen deixar
sota el vostre punt de vista.
Quines coses
hem d'anar esmenant,
modificant,
si realment volem ser
una capital
de la cultura europea
en condicions?
Nosaltres,
com a associació,
una de les coses
que sempre hem reivindicat
és que la falta
de promoció
de la nostra zona.
Vull dir,
Tarragona
no és només
la Rambla
ni la part alta.
És importantíssim
crear un eix comercial,
crear,
que sigui referent
de la ciutat,
que tots
hi hem d'estar,
però hi ha zones
com la nostra,
que són carrers
molt comercials,
com Prat de la Riba,
Ramon i Cajal,
com Plaça Ponent,
com tota aquesta zona,
que,
que,
bueno,
quan és festes,
res es fa cap allà,
quan,
bueno,
i la publicitat
moltes vegades
tampoc ha arribat,
arriba fins a la Rambla
i cap a,
sota el mercat,
doncs,
a costat,
de cada vegada més,
notem una millora
en aquest sentit,
però després tenim,
doncs,
el Fòrum
Patrimoni de la Humanitat,
que tampoc està ben senyalitzat
des de l'estació d'autobusos,
des de,
des de la Renfe,
des de,
i jo penso que,
el que diem,
la senyalització
i el que tenim,
també tenim la gran,
l'assignatura pendent,
com és el Teatre Romà,
que està al carrer Zamenhof,
bueno,
ja no dic de la EOI,
de Baix a la Xartres,
que ja no són els nostres,
però ens correspon també
en el sentit
que a les 100 escales
des del 2002,
doncs,
també queden pendent,
tenim,
doncs,
pàrquings
que ens han promès
el carrer Ibiza,
que se va fer un estudi
davant de la plaça de Braus
quan se van fer les obres
dient que la Diputació
arreglaria,
es va fer conjuntament,
doncs,
Diputació i Ajuntament,
que s'arreglaria
la plaça de Braus,
que tota aquella zona
del carrer Mallorca,
carrer Jaume I,
tot allò
quedaria arreglat,
doncs,
pel fet
que la plaça de Braus,
doncs,
no,
seria una,
un lloc
on poder fer
moltes activitats
com castells,
desfilades,
el que sigui,
Tor,
Braus,
el que sigui,
doncs, clar,
tot això ens ha quedat pendents
i de fa molts anys,
ens van dir que seria
petonar el carrer Sevilla,
ens han fet,
o sigui,
el que no,
creiem és que s'hagi de fer
a bombo i platillo,
el que es farà això,
es farà això o altre
i ens quedem sense res,
aleshores,
vull dir,
vale,
vam aconseguir,
el carrer Gasòmetre
es va arreglar,
no vam aconseguir
que soterressin
els contenidors
com un carrer nou
i de tant de pas,
o sigui,
pensem que hi ha moltes mancances
i la gent que ve de fora
i la gent que ve de fora,
això també ho veu,
això està claríssim,
perquè ho percebem nosaltres
i és una zona molt bona
que tanca en botigues,
per què?
perquè no està rebent
tot el que necessitem,
com hem de fer
un eix comercial
si no tenim aparcaments
perquè la gent
vingui a la nostra zona?
No és allò que està tot
com a mig fe, no?
Sí,
i després el tema
del mercat,
que entenem
el posicionament
de la gent
que està
propera
al mercat,
que tenen por
de tancar
el seu negoci
perquè no ho aguantaran
des del 2002
que hi va començar
bé
el projecte
que es farà,
tots vam veure
el que seria
el mercat,
les quatre plantes
i ara,
després de tots
aquests anys,
que no s'hagi fet
projecte,
que no estiri endavant,
això ens disgusta molt
perquè quan a nosaltres
ens va fer
allò del carreguesòmetre
a l'equip de l'Ajuntament
els tècnics
ens van dir
bueno,
escolteu,
reclameu aparcament
que no se us heu donat
però al mercat
hi haurà
600 places de pàrquing
i ara
se'ns estan dient
que aquestes no es faran
vull dir
i que costarà igual
fer-les a la Rambla
unint amb el mercat
que si es fessin
al mercat
vull dir
estem disgustats
i com a comerciants
com a col·lectiu
pensem que
el que s'ha de fer
és no parlar tant
i fer més
no parlo de cap equip de govern
parlo de tots
no parlem de l'acció
que s'ha de fer de la ciutat
parlem que la ciutat
si vol ser
capital europea
ha de treballar molt més
amb infraestructures
que no pot ser
que l'AVE
estigui a la secuita
i no arribi a Tarragona
que no pot ser
que el mercat
no tingui places de pàrquing
no tingui pàrquing
per tota la zona
que no pot ser
que la nostra zona
després de tants anys
i tinguent una plaça de braus
que anem a la Diputació
i de dir
molt bé
això ho fem nosaltres
però l'altre és de l'Ajuntament
volguem dir
la sensació aquesta
que tot queda mitges
aquí us quedeu
i nosaltres
és com que
ens passen
com una pilota
d'uns als altres
però
sense que ens millori
la nostra zona
doncs clar
què voldríem
doncs que
si és per la capital europea
farà
que això s'arregli
doncs escolta
nosaltres
portarem les adhesions
que faci falta
perquè es faci
el que sigui
la nostra zona
de peregrinatge
buscant adhesions
per tot arreu
si ha de servir per això
és bo
pensar en cada zona
en particular
però
parlant de senyalització
és molt cert
que inclús
des de la Rambla
fan falta cartells
on s'indiqui
un tastar a la catedral
i altres zones
i si m'enremeteixo
amb altres ciutats
inclús a vegades
sobre el mateix
terra
està marcada
una mica
la ruta
que ha de seguir
el turista
aquí
comprenc que és difícil
perquè l'extensió
o la distància
d'un lloc a l'altre
és més complicada
però sí que hi hauria
d'haver
una sinyalització
sobretot
als llocs
més cèntrics
cap a on
t'has d'anar
per anar a veure
el circ romà
cap a on
t'has de seguir
perquè això sí que és
una cosa
que si vas pel carrer
o t'ho pregunten
o si estigués
ben indicat
el turista
segur que ja
els aniria a visitar
per l'altre costat
és molt important
que de la mateixa manera
que els botiguers
hi pensem
dedicar esforços
a fer-ho
perquè és un bé
per tots
des de les administracions
també s'hi evoqui
força recursos
perquè això
pugui tirar endavant
jo penso
que hem d'anar a buscar
adhesions
a tot arreu
nosaltres ens comprometem
inclús
particularment
perquè és bo
que tot Catalunya
s'adhereixi
amb aquest
això
que realment
ja és així
perquè és
és
una cosa
de la seva terra
però jo m'estic donant
compte
que també
venen moltes adhesions
de fora
i és bo
que els amics
que segur que tots
tenim amics
a fora
amb altres ciutats
inclús
amb alguns
amb algun càrrec públic
que els hi fem
saber
i que ens donin
un cop de mà
perquè això
sigui una realitat
parlava de senyalització
a vegades
clar
nosaltres com que som aquí
a l'Avinguda Roma
és un lloc molt de pas
i sovint
si sortim
escolti on és
la seguretat social
dius aquí
on és la zona comercial
de Tarragona
i tu dius
a veure
com li explico jo
a aquesta persona
on és la zona comercial
clar
dius
miri
tiri cap al centre
vagi a la Rambla
i a partir d'allà
giri cap a tots els carrers
que té a dreta
i a esquerra
i clar
se't queden una mica
mirant
bé
ja ho faré
però
no saps ben bé
com donar aquesta informació
no?
no sé senyor
Anton
vostè parlava abans
que els congressistes
que venen al Palau
tot plegat
els hi donen
com a entitat
que representa
el centre comercial
la T de Tarragona
informació
i planos
i tot això
com ho veu?
a veure
jo crec que
tot és millorable
la senyalització
evidentment no és
però
també
la captació
del turista
al lloc adequat
és a dir
no cal esperar
que el turista
vingui aquí
si hi ha hotels
a Solou
a Cambrils
s'ha de fer difusió
i la difusió
mitjançant
cosa escrita
mitjançant
documentació
o mitjançant
la Tarragona Shopping
que nosaltres
la distribuïm
a tot el que és
la costa
intentem arribar
a hotels
càmpings
etc
és una difusió
que una vegada
la tenen a la mà
i ja tenen una guia
completa per moure's
ara en quant
a dir
on és
el centre comercial
de Tarragona
és complicat
és complicat
perquè Tarragona
està molt dispersa
comercialment
és a dir
on és el centre
de Barcelona
a la porta
de l'Àngel
i el passeig
a Gràcia
però hi ha altres
eixos comercials
importants
la carretera de Sants
Gràcia
però
què passa
que hi ha un centre
vital
conegut
que és a la ix
aquell
però allò
és un tram
relativament curt
i fàcil
de localitzar
Tarragona
sí té la Rambla
però té un carrer
Unió
té un carrer
de Gonzales
un carrer
de Canelles
la zona alta
és una zona
molt extensa
la zona comercial
de Tarragona
amb més o menys
densitat comercial
però n'hi ha
una zona
molt àmplia
no pots dir exactament
on és el centre
què passa
rutinàriament
dius el centre
és la Rambla
perquè és lògic
però clar
hi ha comerç
a tot arreu
a la Rambla
hi ha una dispersió
lògicament
pròpia del propi
planell de la ciutat
però la idea
no és dolenta
enviar a la Rambla
i a partir d'allí
està tot vertebrat
i està sortint
una sèrgia
de ramificacions
que porten
els diferents carrers
que també segueixen
siguent comercials
per aquest espai
tots els col·lectius
que han anat passant
hi ha com una progressió habitual
és allò de fer una radiografia
des de la mirada de cadascú
un cert escepticisme
per què no dir-ho
sí
amb aquestes mancances
amb això que tenim
i després
quan acabem
tots acabem il·lusionats
dient
bé
però realment
hem de treballar
per aconseguir-ho
malgrat totes les nostres mancances
i defectes
és una evolució
que curiosament
Teresa
fan tots els col·lectius
sí, ho fan tots
i a més ara pensàvem
les botigues
que ahir ho pensàvem
després que també
van estar
unes quantes associacions
de comerciants
que també van poder venir
a patrimoni
i van estar parlant
una mica
realment
la botiga
la gent del carrer
el que veus
són les botigues
són els bars
és la restauració
aquesta vitalitat
jo penso que hem d'estar
contents de tenir-la
perquè és veritat
que les ciutats
més grans
com a Barcelona
tendeixen més
a procurar
tenir centres comercials
i allunyar-los més
del centre
i jo trobo
que una de les coses
més vitals
de la ciutat
és aquesta
precisament
i no que es concentri
només a les Rambles
sinó que es concentri
a tot arreu
i és una manera
que la gent realment
hi pugui accedir
amb això
aquesta idea
o moltes altres
penso que és un col·lectiu
molt actiu
de la ciutat
molt dinàmic
que fa un munt de coses
i que a més a més
és molt visible
i molt palpable
llavors
què millor manera
que dir
escolta
es pot adherir aquí
pot participar
volent suggerències
volent idees
vull dir
volem fer això
i a més a més
trobaran
quadricris informatius
perquè una mica
el que aconseguim
és trobar un espirit
d'il·lusió
de formar
un gran equip
de Tarragona
de fer de Tarragona
que la gent s'il·lusioni
perquè no hem de perdre
de vista
que és una oportunitat
molt bona
el 2016
però que
si no hi arribem
tot aquest camí
que haurem fet
i tota aquesta
o sigui
tota aquesta campanya
o tota aquesta difusió
que s'haurà fet
de la ciutat
aquí quedarà
vull dir
això revertirà
d'alguna manera
deixant d'avant
dels turistes
vosaltres
pels vostres clients
allò que sempre
s'estableix
una mica
de conversa
la gent de Tarragona
sap què és això
del 2016
jo penso
que en aquests moments
és
molt
molt minsa
la quantitat
de gent
que està enterada
i llavors
ens demano
des de les administracions
que són els primers
que han de
moure
aquest tema
a part
que els botiguers
des de l'Ego
col·laborarem
perquè a vegades
és el que deia
inclús
amb la veïna
que t'ha preguntat
perquè
o serà per la seva cultura
molta gent
o perquè no s'ha arribat
a assabentar
que diu
explica'm una mica
d'això del 2016
en què consisteix
i llavors
nosaltres hem d'acabar
de donar
aquesta informació
però de fet
s'ha de motivar
el ciutadà
perquè
perquè
tingui
la necessitat
de saber ben bé
en què consisteix
i nosaltres
dintre de les nostres
possibilitats
ja intentarem
acabar d'informar
perquè a vegades
no deixem de servir
per assessorar
molts clients
amb altres coses
que no tenen res a veure
amb el que estem venent
però
segueixo insistint
en que és molt bo
que s'ha de
sortir
per la premsa
s'ha de fer actes
promocionant
aquesta candidatura
a veure
hi ha hagut
esdeveniments
que ens han posat
en el mapa
jo quan diuen això
que ens posen en el mapa
perdoneu
però és una expressió
que no m'agrada
i s'ha dit molt aquí
perquè jo crec que en el mapa
hem estat tota la vida
però en fi
no sé
ara penso
l'anomenament
de Tàrraco
Patrimoni de la Humanitat
l'any jubilar
podríem posar
alguns exemples
que han volgut
tenir una projecció
internacional
puntual
jo no sé
fins a quin punt
això reverteix
diguem-ne
en el que és
el vostre negoci
realment
perquè clar
tot aquest tipus
de coses
han de revertir
en la dinamització
econòmica
de la ciutat
i això passa
perquè els comerciants
us guanyeu bé
la vida
almenys
tindre
la possibilitat
que vinguin
els clients
a casa nostra
bé
jo penso
que
a veure
si es fan coses
la ciutat
està viva
i és important
vull dir
jo penso que
no s'ha aprofitat
prou bé
allò de l'any jubilar
penso que
Tarragona
no s'ha aprofitat
les ocasions
i
és una llàstima
i potser
és que hi ha
una mancança
vull dir
el comerç
està viu
però no hi està
prou
es fan coses
però no n'hi ha prou
vull dir
tenim de referents
moltes altres ciutats
que ho fan
molt millor
que nosaltres
vull dir
la ciutat
no s'ha venut
comercialment
la ciutat
pot vendre
tàrrec o viva
pot vendre
una fira de les rebaixes
una desfilada
pot vendre
un concert
pot vendre
unes festes
però comercialment
la ciutat
no se sap vendre bé
per què?
perquè no hi ha
un conveni
fet
per la Generalitat
l'Ajuntament
les patronals
i el comerç
i això
hauria d'existir
si llavors
ens proposéssim
adherir-nos
és una continuïtat
d'aquesta festa
o d'aquests actes
perquè dius
a començament de l'any
doncs es fa aquesta activitat
etcètera
es va anant planificant
tot l'any
i si es posa
un any jubilar
llavors vull dir
representa
que tot és molt més fàcil
perquè
ara és com si anéssiu
sols vosaltres
sols nosaltres
i cada vegada
que es vol fer alguna cosa
ho fem
té molt menys força
perquè treballem
des del nostre sector
però no és suficient
si uniguéssim esforços
això seria
tot molt més fàcil
però fixa't
Neus
això que acabes d'apuntar
curiosament
ho deies en referència
al comerç
la passada setmana
això mateix
que acabes de dir
ho deien
des de la direcció
del Museu d'Art Modern
des de la direcció
del Museu d'Història
des del programador
de la Sala Trono
deien el mateix
cadascú
anem pel nostre compte
cadascú fa coses
que estan bé
si l'ajuntéssim totes
lògicament
donaríem una solidesa
a aquest associacionisme
que a vegades
hi manca
en aquesta ciutat
dèiem
no és que aquí cadascú
és molt seu
deia
és que cadascú
amb el seu hortet
amb el seu jardinet
hem de tenir
una certa capacitat
d'autocrítica
des d'aquest punt de vista
també segurament
es plantejava
crear una plataforma
que estava molt bé
d'informació
i llavors clar
aquí cap tot
realment
suposo que és complicat
però per què no
sempre poden sortir
idees interessants
per posar-ho damunt
de la taula
i després treballar-hi
falta aquesta cultura
d'estar associats
com dieu vosaltres
no vull comparar-me
amb altres ciutats
però jo recordo de petit
que quan me vaig voler fer
del centre excursionista
vaig tindre que emigrar
amb una altra ciutat
almenys
almenys buscar-me
altres amics
i d'això
perquè aquí a Tarragona
no existia
parlo d'uns quants anys
que fa
però
hi ha ciutats veïnes
que en aquest aspecte
hi ha hagut un altre esprit
d'associar
centres de lectura
etcètera
coses que
aquí hi estem arribant
i penso
que ho hem d'aconseguir
i que ens hem de donar compte
que caminarem millor
tots acompanyats
o tots plegats
que no cadascú
per la seva compta
inclús repartirà
en benefici
de tots plegats
no voler tindre
ja no vull parlar
o de protagonismes
o d'això
però és molt important
que tothom
doni una part
de lo seu
inclús
t'ho diria
des de l'anonimat
per aconseguir
que tots plegats
fem coses
probablement
això jo no ho hauria de dir
però és igual
però una frase
molt habitual
que tots diem
col·loquialment
és que
és una ciutat
de moltes capelletes
a veure
és que si no
ens ho diem
no podem esmenar
aquesta actitud
que tenim tots plegats
segurament
jo penso que de coses
se'n fan moltes
moltes
moltíssimes
però que el resultat
fóra millor
està demostrat
que la gent
té ganes
i té ganes
de fer
i tenim ganes
que això canviï
però no està
de la mà
de nosaltres sols
vull dir
és que
tu dius una plataforma
jo crec
i crec que hi ha prou
plataformes
i prou
i comissions
i comissions
no, no, no
ens hem de posar
a treballar
que no vol dir
sentar-nos en una taula
i de dir
què faríeu
què voldríeu
no senyors
no
si anem a treballar
jo faig això
i tu fas això
altre
i tu una altra cosa
però no tantes reunions
i tantes coses
que no ens porten cap a res
perquè tothom sap
les necessitats que tenim
i en canvi
no ens posem a treballar
no hi ha dret
que nosaltres hem de treballar
i hem de fer
per exemple
una fira de rebaixes
per tot Tarragona
no som nosaltres
que l'hauríem de fer
i hauríem d'haver
una entitat
que
una entitat
l'Ajuntament
la càmera
el que sigui
o junts
com deia abans
i ja està
i que cadascú
fes la part
que li correspon
vull dir
ja n'hi ha prou
de que
fem coses sueltes
no tenim més temps
ens queden 30 segons
agrair-los moltíssim
de veritat
el temps que ens han dedicat
i comprovar una vegada més
que tothom té ganes
però que tothom també té ganes
que es treballi coordinadament
i d'una manera
doncs
aprofitant
rendibilitzant
l'esforç
que individualment
fan molts col·lectius
de la ciutat de Tarragona
moltíssimes gràcies
de veritat
i espero que ens retrobem
a veure en aquesta taula
o en qualsevol
dels conversos de Tarragona
a veure si és per celebrar
la candidatura
i tant
se tindrem tots al carrer
gràcies
bon dia
a les 12 a les notícies
gràcies
gràcies
g Pers