Un quart de català.
Enrique Riga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Encara no havia acabat la careta.
Ah, no?
No, havia de dir el programa del Centre de Normalització Lingüística
al matí de Tarragona.
Lluís, sisplau, treu la sintonia, tornem-la a posar.
Un quart de català.
El programa d'un quart de català.
He tingut un lapsus.
Sílvia García, em penso que serà l'encarregada
de fer-te una bonica careta per aquest programa
perquè li puguem donar un aire correcte com li pertoca.
Recordem, si en donia d'enguany de programa,
canvia, hi ha un concurs obert que no participa ningú,
no m'estranya, és pràcticament impossible.
La pregunta és, el grup, la formació i el títol de la cançó
que enguany assumeix la sintonia d'un quart de català.
Jo no tinc ni idea i em consta que els oients tampoc,
perquè ningú ha trucat al Premi Recordeu,
que és un recull de música fantàstic
de les músiques, les cançons principals que vam escoltar
a un quart de català la passada temporada.
Al final de temporada en farem un altre disc, no ho sé,
però l'Enric sempre ens porta novetats fantàstiques
com la que obre avui el programa, no, Enric?
Sí.
Comencem...
Però sí, explica-ho.
No es tracta de dir sí o no.
Ah, d'acord, ja ho entenc.
Vols que ho expliqui?
Sí.
Explico, però ho explicaré quan soni.
Que escoltem a Quimi Portet, que soni.
Que soni.
Comencem amb Quimi Portet, que ha tret un disc nou,
que ja ho sap, tothom a hores d'ara es diu Viatge a Montserrat
i no diré res més fins al final del programa,
quan explicarem de què va tot això
i per què ho presentem avui i no la setmana que ve.
Estàs una mica descentrat avui?
Veig com a...
Intento autocentrar-me, però costa, però costa.
Jo et puc ajudar en alguna cosa?
No.
Diguem que Sant Quimi Portet ens il·lumini amb la seva equitèria.
Respira i sense-t'una mica, va.
I les espardenyes de ballar
Tots els amics se'n van
De vacances a llocs obviats
És Quimi Portet, Quimi Portet,
i ho vull dir que en el millor sentit del terme.
Sí, sí, sí.
Està molt bé, eh?
Ho explicarem al final.
Aquesta és una cançó d'amor.
D'una història de sexe i amor en un aplec.
Molt català.
Molt nostradet, eh?
Molt nostradet.
Aquest és el punt del Quimi Portet, però...
Sexe i amor en un aplec és com estrany,
però també passen coses als aplecs.
A veure si després de tot que van a Malleria Lama...
A veure, a veure, si n'han passat de coses...
En fi, coses de la televisió...
La història s'ha fet als aplecs, per exemple.
Per exemple.
Per exemple.
En altres llocs.
Vinga, parlem de coses menys serioses.
La tele i el català.
Sí.
Què ho dic de la tele i el català?
A veure, tot això...
Fa poc vam parlar dels blocs, eh?
I és que resulta que fa poc ha sortit...
L'informe de la comunicació a Catalunya
fet per la Universitat Autònoma de Barcelona,
que estudia com estan els mitjans de comunicació a...
Doncs ja ho diu, a Catalunya.
Si un dia vam parlar de com estava internet
i el tema dels blocs i això,
que és l'unil·loc on sobresurte el català...
On brillem.
On llueix i on hi ha unes estadístiques,
uns percentatges que ens alegren la vida,
avui tocarem el tema de la televisió,
perquè tocarem aquest apartat,
t'explicaré desobrir com està,
i un parell d'iniciatives al voltant de la televisió
que poden ser interessants i donen idees.
Per exemple, aquest informe de la Universitat Autònoma
veia a dir que, tot i que les noves ofertes de TDT,
majoritàriament català de...
La TDT.
Ja et deia que t'havies de centrar, avui.
La TDT.
Què passa amb la TDT?
És la gran novetat en el món televisual.
El problema de la televisió és que sí,
tenim més canals en català,
però com que n'hi ha moltíssims, moltíssims més en castellà...
Tenim més canals.
Ara aquest cap de setmana presenten el TDT del Super3.
Exacte.
Però no deixa de ser dintre del PAC
de la Corporació Catalana de la Ràdio de la Revisió.
Per tant, malgrat que creixi el nombre de cadenes
de televisió digital que podem veure en català,
com que les que són en castellà són moltíssimes més,
resulta que el percentatge s'ha reduït.
La proporció de cadenes que podem veure en català
ara mateix, si ho mirem per via digital,
ha disminuït i estem fatal.
Només un 20% de l'oferta televisiva
que tenim a Catalunya és en català.
només un 20%.
Un 20%.
Sí, així estem.
A l'informe es pot descarregar, eh?
Però si la gent diu que no es mira la tele.
Ja, ja, ho diuen, però n'hi ha que la miren.
Total, l'informe es pot descarregar,
es pot anar a la web de la universitat,
si algú li interessa.
Hi ha molta informació sobre la premsa escrita,
la ràdio, la nota de dia.
Ja anirem tocant als altres sectors,
ja vam tocar a l'internet, avui toquem la televisió.
I relacionat amb la televisió,
dues cosetes relativament noves.
Una, que neix un col·lectiu que es diu Media.cat,
que és un observatori,
és un observatori dels mitjans de comunicació.
Però des del punt de vista lingüístic, o en general?
En general.
De fet, el discurs sobre la llengua catalana
és un dels objectius centrals d'aquest col·lectiu.
Aquest col·lectiu ve a agafar el relleu dels contrastants.
Se'n recordeu aquell grup de contrastants
que anaven a les manifestacions,
a actes multitudinaris, allò a fer recompte,
a la feria d'abril, a les manifestacions...
I que mai vam saber quina tècnica utilitzaven.
Però que era molt fiable.
Sí, sí, no, a la seva web ho explicaven,
com calculaven segons l'espai físic...
Els peus que hi cabien, cada metre quadrat...
Exacte, descomptaven l'espai que ocupaven els arbres,
les cabines, les fanals i tot això.
I tenien un sistema bastant matemàtic.
Bé, allò es va acabar l'any 2007
i ara, a iniciativa del grup de periodistes, Ramon Bernils,
han creat aquest observatori crític dels mitjans
que es diu MediaCat.
La web és molt senzilla, 3b10.media.cat.
I els seus objectius són fer això,
una observació de com van els mitjans de comunicació
i centren els seus àmbits d'anàlisi
en quatre grans temes.
Un, el discurs que els mitjans fan en qüestions com la violència,
els conflictes polítics i socials,
l'abús del llenguatge masclista o senòfos, etc.
Aquest no ens afecta gaire.
Un dels objectius principals sí que ens interessa,
que és quin discurs sobre la llengua catalana
fan els mitjans de comunicació.
I llavors, ara explicarem el primer informe
que va precisament sobre els telenotícies de TV3.
La nostra.
Sí, la nostra.
La seva.
O la seva o la d'algú.
Algú d'algú.
Aquest és el primer informe que hem presentat.
I com els deixa?
Doncs els deixa en evidència.
Ara explicaré les evidències.
Però està ben argumentat.
Sí, sí, sí.
És un caprís.
Ara explicarem com està estudiat.
També miren com està la creació dels imaginaris polítics
i de les marcs de referència de cada mitjà.
Quin és el referent polític
i d'això de cada mitjà de comunicació.
I una altra cosa interessant des del punt de vista
de la llengua que ens interessa a nosaltres
és el tema de la publicació d'eines i mètodes
per a la pràctica periodística rigorosa
i amb criteris d'autocentrament nacional.
Això vol dir...
Ho tradueixo.
Traduït, això vol dir
el de l'autocentrament nacional
vol dir que quin marc de referència prens tu
des del teu mitjà de comunicació
per a les teves notícies.
I aquí és on lliga aquest informe
sobre els noticiaris de TV3.
Què diu?
El marc és d'Espanya, no?
Generalment.
Aquí està.
Aquesta és la cosa.
Que tenim la percepció amb els telenotícies,
tenim la percepció que parlen més d'Espanya
que dels països catalans.
Doncs és una percepció certa
però ara està matemàticament demostrada.
Ells han analitzat, perquè s'entengui,
han analitzat els telenotícies de migdia i vespre
des del 9 de març al 9 d'abril de l'any d'enguany.
Total, 32 dies, 63 telenotícies,
1.913 unitats informatives
repartides en 42,4 hores d'emissió.
Ells han analitzat això i han dit
a veure, què passa aquí?
Doncs mira, a la secció de política del telenotícies
inclou més informacions d'àmbit espanyol
que no d'àmbit català.
De l'espanyol, 49%, del català, 44%.
Un altre tema.
La presència del País Valencià i les Illes Balears
és insignificant en els telenotícies.
5,6% de les notícies de marc català.
I un altre tema delicat és la producció cultural.
Diu, això són els destacats de resum de l'informe,
la producció cultural en català està infrarrepresentada
en les informacions de cultura, només un 17%,
enfront dels productes d'expressió no catalana, 59%.
És a dir, el 59% de la informació cultural que ens donen
és de coses que no tenen a veure amb la cultura catalana necessàriament.
Dels Aplecs.
Que no s'expressen en català.
Segurament els Aplecs van en el 17% aquell.
I escolta una cosa, Enric, en reflecteix-lo d'una manera,
dins d'aquest 44%, deies, del que és la informació catalana,
se centra bàsicament a la capital, a Barcelona,
o això no ho recull?
Sí, a veure...
Perquè també en aquest sentit podríem fer un gest, eh?
Des d'aquí sempre ens queixem,
des d'aquí ens queixem sempre del Barcelona central.
No és una queixa superficial.
No, no, que va, que va, és al contrari.
Jo sempre em queixo d'això, jo sempre m'enqueixo.
Aquí no tinc el detall,
perquè jo tinc aquí només el resum de la nota de premsa.
L'informe sencer es pot veure al web i allí hi ha tots els detalls.
Donarem l'adreça ara, eh?
Sí, sí, l'adreça, el tornem a dir, www.media.cat.
Aquí trobareu la nota de premsa
i trobareu l'informe sencer d'aquest primer, d'això.
Fan algunes recomanacions, eh?
Per exemple, diu,
la presència dels trenotícies dels territoris dels països catalans
que no són el Principat de Catalunya és ridícula.
Només el 5,6% de les informacions en marc referencial català.
Per exemple, sobre la indústria cultural catalana,
diu, gairebé la meitat de notícies sobre producció cultural,
música, literatura i arts escèniques
no fan referència a la indústria cultural catalana,
és a dir, un 47%.
I encara focalitzant en la cultura que s'expressa en la llengua pròpia,
diuen que aquesta està infra representada,
ja que la presència del cinema en català només és el 7%
i de la música en català només és el 8%.
En canvi, i el més greu de tot és el tema de la literatura,
perquè diu, si amb el cinema i la música passa això,
amb els productes literaris resulta que
els productes literaris d'expressió no catalana
ocupen el 59% de la informació literària
que donen els telenotícies.
I en canvi només n'hi ha un 33% de literatura
en llengua catalana als telenotícies.
Quan justament la indústria literària
i, diguem, de llibres,
la producció de llibres en aquest país...
L'interessant són les dades.
Després cadascú pot creure que la proporció és correcta
des de la seva visió del món o no.
Ja això és opinable,
però les dades estan allà i, bé, cadascú...
Seguirem atents amb aquestes coses de temps.
Sí, una coseta interessant.
Fa un any, l'estiu de l'any passat, del 2008,
va néixer una cosa que es deia la nostra televisió.
Ara ha nascut ja la versió 2.0 de la nostra televisió.
I què és això de la nostra televisió?
Doncs és una aplicació que tu et pots baixar,
t'instal·les a l'ordinador
i et permet visualitzar els diferents canals televisius
en català dels països catalans que emeten gratis per internet.
Ja deus.
També hi ha emissores de ràdio.
Però tèl·les per internet.
Sí, sí.
Pots veure, ara et diré quines cadenes hi ha
que podem veure perquè tinc aquí la llista.
Actualment hi ha 18 canals de televisió
i 24 emissores de ràdio
que es poden veure a través d'aquesta aplicació
que et baixes, t'instal·les, és gratuïta.
De moment només s'hi serveix per a Windows XP i Windows Vista,
però més endavant també estarà per a Apple, etc.
Emissores de ràdio, ja he dit que n'hi ha unes 24
que ja estan funcionant
i de canals de televisió, clar,
des d'aquí podem veure els canals generals,
podem veure els canals de la zona,
però no podem veure la televisió local de Girona.
Gràcies a això sí que les podríem veure.
L'adreça d'això, perquè li interessa, és senzilla.
Senzilla, relativament.
Si poseu al buscador la nostra TV, apareix de seguida.
I si no, l'adreça és 3bdeules.comunicat.info.tv.cat.
Quan diem barra volem dir inclinada.
però vaja, en un buscador posem la nostra TV i ens trobem això.
Cadenes de televisió que podem veure aquí?
Les dic, és la llista.
El 324, Infotelevisió, TV3.cat, internacional,
Andorra Televisió, Televisió Valenciana Internacional,
Barcelona Televisió, Televisió de Mallorca,
Maresme Digital TV, Girona Televisió, Granolles TV,
i B3SAT, B3 Valenciana, el satèl·lit.
Per Pinyà, atenció, per Pinyà Televisió també podem veure,
Canal Blau Televisió, Vilafranga Televisió,
Frans 3, que es veu que tenen alguna franja en català,
Canal Terrassa, Vilafranga Televisió en línia,
i Televisió de Vendell.
Com a mínim, totes aquestes televisions en català les podem veure.
Has vist quina hora és?
No.
Ja has vist per on anem del dió?
Doncs vinga, va, parlem de telefonia mòbil.
Molt bé.
Telefonia, dos apunts breus.
Per una banda, Nokia,
que ja disposa del 100% dels seus mòbils nous en català.
Els més esforçats en el tema de la llengua en telefonia mòbil.
Ara ho comentàvem.
Jo ja fa molt de temps que el meu mòbil el tinc en català.
Jo el tenia.
El tenia a Nokia, però no el tenia en català
perquè era un model d'allà fa algun temps.
Com que l'he perdut, me n'he de comprar un de nou,
doncs ja me'l compraré en català.
Has perdut el mòbil com la canalla,
igual que li passa a la canalla.
Sí, i a més de perdre'l, no l'he trobat.
Mare meva.
Total, que me n'hauré de comprar un altre.
Com que a mi Nokia ja m'agradava,
i a més, ara, sabent això també,
perquè com que me n'hauré de comprar un de nou,
que tingui totes les prestacions lingüístiques.
Ho tindrà tot en català.
I això és perquè Nokia va firmar aquell conveni
amb la Generalitat, la Secretaria de Telecomunicacions,
perquè hi ha un munt d'operadores,
les operadores i les fabricants de telèfons.
Bé, doncs el Nokia informen que ells
ja ho tenen tot el que és nou i està en català.
Això no vol dir que tu vagis a una botiga
i si el model és una mica antic, no l'hi tinguin.
Però si tu vas a comprar un model nou,
ja està tot en català.
Amb els menús i el diccionari predictiu.
Saps allò que quan vas escriure ell
ja t'endevinen la lletra o la paraula?
Doncs això que fins ara no funcionava en català,
amb Nokia ja funciona en català.
Soltan eles hegeminades i tot això.
Sí, sí, aquestes coses.
I una altra cosa que abans no passava
i que ja me n'havia caixat jo aquí,
un servei que tenen els de Nokia
és allò de que...
En aquest moment no hi és...
Sí, si vols deixar un missatge,
tu dic-te el teu missatge de veu
que l'hi traduirem a missatge de text i el rebrà.
Això fins ara només funcionava en castellà.
Ara també ho pots fer en català.
Escolta, i de l'iPhone, què dius?
Què vols dir quan dius que es manté en la clandestinitat?
Fa un temps vam parlar que hi havia un pedaç
per a catalanitzar-te l'iPhone, sí?
Doncs això continua existint
i el que hi ha és que hi ha una versió,
l'ultimíssima versió que ha sortit ara a l'agost,
va sortir la nova versió.
Cada vegada que els d'Apple, iPhone,
fan una actualització, una novetat,
una renovació de l'iPhone,
del telèfon aquest digital,
i de l'iPod,
doncs ells, els que van fer el primer pedaç
per a tenir-lo en català,
fan l'actualització.
I la novetat és que ara ja anem per l'iPhoneCat 3,
tot això es pot,
això catalinja tota la interfície del telèfon en català,
etcètera.
Per a fer això has d'alliberar el telèfon,
però no és il·legal fer-ho.
I bé, tota la informació la trobeu al bloc d'Apple en català,
que ja anem a parlar de vegades.
Ara no tinc aquí a mala adreça,
però vaja, bloc d'Apple en català,
es troba l'aplicació,
te la pots baixar,
les instruccions són fàcils d'entendre
i es pot fer.
Hi ha una altra informació d'actualitat
que ens situa directament a l'escorça d'Aragón.
Normalment acabem l'actualitat,
fem una pauseta
i entrem en aquesta sèrie,
d'aquesta temporada,
els límits del català.
Però l'Enric,
un home sempre,
que està al dia,
diu que vol fer també una fusió,
com que no té caixes,
la fa amb dues notícies.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
I és que, clar,
dins del que és la secció
dels límits del català,
avui parlem del Matarranya.
Un dia hauries de trobar
algú que fos del Matarranya
i portar-ho, saps,
aquella secció que portem un convidat,
portar-ho.
Perquè sentir parlar
amb la parla del Matarranya
és absolutament preciós.
I espera't,
perquè en què parlarà?
Aquest és un dels temes.
En què parlarà?
Les Corts de la Dragó
debaten la llei de llengües, no?
Exacte, exacte.
Primer expliquem una mica
què és això del Matarranya
i llavors explicarem
on està el tema de notícia
que era el tema
de la llei de llengües
del govern d'Aragó
que ja està presentat, etc.
Primer expliquem.
Matarranya,
què és?
És una comarca
de la Franja d'Aragó.
La Franja d'Aragó
és el que en diem
des d'aquí,
des de Catalunya,
en diem
a la part aquella
de la comunitat autònoma
d'Aragó
que lingüísticament
pertany a la nostra
comunitat lingüística
que és el català
i és la Franja
on es parla català.
Una cosa és el límit
administratiu
i l'altra el lingüístic.
Exacte,
doncs el límit lingüístic,
la Franja d'Aragó
és on es parla,
és a la zona d'Aragó
que toca Catalunya
i que es parla en català.
De totes aquelles zones
hi ha una comarca
que és la del Matarranya
on és l'única llengua
que es parla.
És l'única comarca
on totes les poblacions
es parla,
a totes les poblacions
d'aquesta comarca
es parla en català.
I per parlar tota la vida,
a més a més.
En canvi,
hi ha altres comarques
de la Franja
que hi ha pobles que sí,
però pobles que parlen aragonès
o pobles que parlen castellà.
Per si tu et passeges
pel Matarranya,
majoritàriament
sentiràs parlar català.
A tots els pobles
parlen en català.
No només això,
a més a més,
la comarca del Matarranya
és la comarca
on l'ús del català
és més elevat
de tot l'àmbit lingüístic
dels països catalans.
Més que hi ha una i tot.
Més que cap comarca
del Principat.
Al Matarranya
es parla més en català
que a cap comarca
del Principat de Catalunya.
No caldia
el País Valencià, etcètera.
I aleshores
que estan debatent
que només es faci oficial
el castellà
i deixar el català
i l'aragonès
una mica com a cosa
així folclòrica.
Sí, sí,
ara hi arribarem.
Expliqueu una miqueta més
què és això del Matarranya.
Allí al Matarranya,
la capital és Vall de Roures.
En aquesta comarca
hi ha 15.000 persones,
15.000 habitants.
A tota la franja
s'aconsegueix
que hi ha uns 90.000 habitants,
dels quals la meitat,
45.000 aproximadament,
parla en català.
Què més?
Per exemple,
aquí en aquest articlet
parla d'algun sociolingüista
com Nacho Nolla
que explica
que el nivell de carrer
és el que parla tothom
però a nivell institucional no.
A nivell institucional
l'escola és tota en castellà
i només hi ha dues hores
d'en català a la setmana
a les escoles de la Matarranya.
També diu el català
el domina un 90% de la població
però en canvi
legislativament
no té cap reconeixement.
ara parlarem
de com està l'assumpte.
Un altre dels temes polèmics
és el nom de la llengua
perquè
el català de la Franja
i del Matarranya
té moltes possibles denominacions
segons
si els que el denominen
són aragonesos
són d'un partit
o són d'un altre
o són d'un poble
o són d'un altre.
Li diuen
Chapurreau
que és una cosa respectiva.
Això és poc respectuós.
Sí,
també és poc respectuós
dir-ne patuès.
I pots estar d'acord,
però l'educació
no s'ha de perdre.
Ah, però també en diuen
patuès.
Patuès.
Sí, també en diuen
espera que tinc aquí
una llista de noms
que en diuen.
També en diuen
el Garavia
que és com en deien
els cristians
que ens en deien
de l'àrab.
També en diuen
Fragatí,
Vall de Raurero,
etc.
Això els que són partidaris
de que a cada poble
en diem com
aquí som Vall de Rores
doncs parlem
Vall de Rauré.
Els de Fraga
parlem Fragatí,
etc.
Llavors,
aquesta possibilitat
de dominar
cada poble
amb el seu nom
fa que es fragmenti
tot.
Tot això
és un dels temes
que s'estan debatent
amb la llei
de llengües
que ha entrat
al Parlament
ara fa poc
i ho explicaré
una miqueta més.
També una altra cosa
que diuen els filòlegs
en aquest cas
el filòleg
Artur Quintana
diu que no hi ha
trets específics
del català d'Aragó
sinó que
en aquesta franja
doncs com més al nord
més s'assembla
al català
que parlen
a la zona
del Pallars
i en canvi
la zona de la franja
que toca més
cap al país valencià
doncs té més semblances
amb el valencià
però sí que hi ha
uns trets
que permeten
distingir
un parlat
de Fraga
d'un de Lleida
tot això hi és.
Llavors,
el gran problema
que tenen allí
és justament aquest
que és una llengua
que està molt viva
però no té
cap protecció legal.
Després de molt
de temps de remenar-ho
i d'aquí
ja n'hem parlat
més d'una vegada
finalment
el PSOE
d'Aragó
ha presentat
a les Corts d'Aragó
la proposició
de llei
sobre l'ús
protecció i promoció
de les llengües
pròpies
de la comunitat d'Aragó.
Això ho ha fet el PSOE?
Sí, en solitari
perquè el PSOE
d'Aragó
governa en coalició
amb el PAR
partidor aragonessista
i després
estan molts mesos
estirant
i els aragonesistes
no estan d'acord
amb la proposició
de llei
que presenta el PSOE
i per tant
al final
el PSOE
ha decidit
tirar-la pel dret
ell sols.
Els principals problemes
aquesta llei
això
va entrar
a les Corts d'Aragó
la setmana passada
i això sortia
el diumenge
sortia un ampli reportatge
al diari
El Punt
que el tenim aquí
tot retalladet.
Els principals detalls
d'aquesta
proposició de llei
és que
proposa
reconeix
el català
i l'aragonès
com a llengües
pròpies d'Aragó
evidentment
el castellà
però no
però no les fa
llengües oficials
oficial només ho serà
el castellà
a tots els efectes
sentits
àmbits
etc.
el català
i l'aragonès
les reconeix
com a pròpies
però no
les fa
oficials
de res
enlloc
primera cosa
que a nosaltres
no ens agrada gaire
després
quan a coneixement
no serà obligatori
en absolut
el coneixement
ni de l'aragonès
ni del català
sinó que serà
voluntari
mentre parlis
castellà
clar
obligatori
com a oficial
únicament oficial
obligatori
serà
oficial
vol dir obligatori
també
tal
el castellà
després
no serà mai requisit
per accedir
a l'administració pública
ni al català
ni a l'aragonès
castellà
sí
sempre
només es podrà
aprendre
com a assignatura
optativa
a les escoles
que l'oferegin
optativa
no hi ha cap obligatori
ni a veure
i
a més a més
cada municipi
podrà escollir
la denominació
oficial de la llengua
cada municipi
sí
llavors ve aquí
allò de
divideix
i venceràs
llavors això
alguns petits polítics
ja es va bé
en fi
aquí
a qui li interessa
el tema
per internet
n'hi ha molt
s'està debatent
la cosa s'allarga
perquè cada partit
dels que formen
el govern d'Aragó
té una posició diferent
des dels que estan
més a la dreta
fins dels que estan
més a l'esquerra
però deixem-ho aquí
doncs un debat
que caldrà
doncs seguir amb atenció
no?
sí
per la part que ens afecta
per la part que ens afecta
però vaja
les coses
pinten bastos
o pinten malament
molt ràpidament
anem cap a les novetats
editorials informàtiques
la col·lecció
Bernat Metge
que arriba a l'edició digital
sí
pàgina web
3BW
bernatmetge.com
Bernat
amb B alta
aviso
això és
una iniciativa
de l'Institut Campoide
d'Edicions 62
que han decidit
que coediten
vol dir que
conjuntament
editen
la Biblioteca Grècia i Roma
de la Banda en Metge
és una nova versió
de la clàssica col·lecció
Banda en Metge
de traducció
de clàssics llatins
i grecs
que ara
es posa
a la venda
una reedició
actualitzada
moderna
i manejable
sobretot
per una banda
en paper
però la part
que ho ha renovat tot
és que també estarà
en tots els suports digitals
habituals actualment
que són
l'e-pub
el mòbil
i el pdf
i es vendrà
des de moltes webs
des de les webs
de les editorials
des de les webs
de venda de llibres
de moment
la primera tongada
seran 30 títols
de moment
ja n'han sortit
8
no
n'han sortit 30
i en sortiran
6 o 8
cada
cada any
i
no hi ha
la versió
tradicional
era
una banda
l'original
en llatí o en grec
i la dreta
la catalana
aquí
la versió original
l'han suprimit
posant notes funcionals
adaptades al segle XXI
aquest tipus de coses
molt bé
i escolta
parlant de rellotges
si no és una indirecta
posem l'hora
posem l'hora
però en català
sí
el famós rellotge digital
català
els de l'hora cat
i els de comunicació digital
que havien fet allà
el rellotge digital
han posat a la web
podeu trobar-ho per exemple
a la 3b2.horecat.cat
hora en vac
i ho podem instal·lar
fàcilment, gratuïtament
això ho tinc aquí
és molt mono
es pot
es va a la web
cliques allà
a la finestreta
tu abaixes la cosa
i tu instal·les
tu pots instal·lar
tant a la pantalla
de l'ordinador
com si tu tens un web
un blog o qualsevol cosa
hi ha la manera
d'instal·lar-ho allà
perquè ho tinguis
hi ha diferents formats
i és allò
amb rellotge d'esfera
amb digital
amb text sense text
pots triar blanco o negre
és fàcil
molt recomanable
sí
jo ja en conec uns quants
que ja ho tenen allí
a la pantalleta
molt bé
3b2.horecat.cat
música
per acabar
aquí m'hi portem
novetat musical
però és que també
el tindrem molt
la viadeta
en la ciutat de Tarragona
per això l'he posat
la setmana que ve
comença el festival Insomni
és durant la setmana que ve
també vindrà Sidoní
sí
però a Sidoní
encara no canten en català
cantarà en català
alguna cançoneta
en català
si no li van començar
en anglès
per tant m'he encantat
en català
després es van passar
en castellà
i de tant en tant
té aquella cançó tan bonica
de somriu
exacte
de tant en tant
alguna la fan en català
però al disc 1 9
no n'hi ha cap
i per això no l'he posat
la setmana que ve
al festival Insomni
com a mínim
n'hi haurà dos
que cantarà en català
un ja el comencem a posar
avui
que és el Quimby Portet
amb el disc 9
l'altre serà
el Joan Miquel Oliver
de manera que la setmana que ve
ja pots imaginar
ja pots imaginar
quina música posarem
acabem amb les excursionistes
en la versió normal
perquè també al disc
n'hi ha una altra
entre els aplecs
excursionistes
sí
estic bucòlic
bucòlic
és que aquí
les excursionistes
m'ha fet pensar
amb el Conrad Son
i les excursionistes
ja ja
els aplecs amb sexe
molt bé
Enric Garriga
un quart de català
moltíssimes gràcies
ara això ho dic de debò
un plaer com sempre
per cert
que ens setarà
una creguada
properament Enric Garriga
perquè tots comencem
a dir bé
part alta
i no part alta
exacte
visc a la part alta
part alta
serà una creuada
no?
això de tota la temporada
és un objectiu
molt rebe
gràcies Enric
i megras més
adeu-siau
L'aire s'empereix a les altures
de l'espre que ningú
gustat
te'n got la veurem
Si ajupir de tu reculls floretes, també m'ajupo jo.
Excursionista de cuixes celestial,
net condensada, faves, figues i flors.
Gràcies.