Sinturió de Tartulian, aquest matí de divendres.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui hem convidat a tres tartulians.
De moment en tenim dos.
Esperem que s'incorpori el terça,
però de moment podem saludar l'historiador i professor
de la Universitat Rovira i Bergili, Josep Maria Sabatevos.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, fred i bona hora.
Sí, fred, fred, però d'aquella manera.
No, però és agradable.
Agradable, no és extrem.
Si no hi ha vent, saludem també.
A Reus sí, hi ha vent.
A Reus?
A Reus sí, hi ha bondit.
No entrin en Tartulia abans d'hora.
Hi ha bondit.
Deixi'm saludar també l'advocat Antoni Vives.
Antoni, bon dia.
Bon dia.
Fred, però moderat, no?
Fred i doblement content.
Per què?
Una, perquè avui s'encenen les il·luminacions de Nadal.
I això li agrada a l'Antoni.
A mi m'encanta.
Aquest ambient nadalent li agrada.
És una festa tradicional que potser l'any que més treurà,
perquè no sé si ho treuen tot, no sé si ho treuran.
I dos, perquè avui tinc l'honor de compartir la Tartulia
amb el Josep Maria Sabater, que va ser professor meu.
Encara que ens portem molts pocs anys.
No és el primer Tartulia que ho diu, això.
Va ser professor meu i va ser un professor d'aquells
que va deixar petjada en la meva vida.
Va deixar una petjada en la meva vida,
de la qual avui públicament li agraeixo.
Malgrat les meves ensenyances, mira on t'ha arribat.
Veus, veus, veus.
Des d'allà del col·legi oficial de Tocat.
Hi ha una dita de Sòcrates que diu que ningú és un bon disciple
si no arriba algun dia a l'altura del mestre.
Jo no he arribat a la teva altura.
No he arribat a la teva altura.
Però si em passes dos pams.
No, però m'he quedat pel camí.
Però és un motiu de satisfacció
avui manifestar el meu efecte cap al meu professor.
Quin ensegonament per començar, Josep Maria.
Per cert, a la Josep Maria li agrada això de la il·luminació nadalenca
igual que a l'Antoni?
Si es mantenen les il·luminacions tradicionals, sí.
Si comencen a fer aquestes coses que es fan en determinades ciutats,
que posen sopa de Nadal com a il·luminació nadalenca
i algunes coses així,
a mi em sembla que el Nadal sempre serà el Nadal.
Vull dir que desenganyem-nos.
Això del solstici d'hivern, tu, si hem de tornar...
Nosaltres tenim un patrimoni romà molt important,
però entre Roma i nosaltres hi ha hagut el cristianisme.
I aquest cristianisme ha deixat una petjada molt més grossa
que la que puc haver deixat jo en l'alumne Vives.
En fi, deixi'm saludar,
que ja s'incorpora també a la tertúlia,
amb un pelet de retard, però en fi, li perdonem i tant.
Carles Tepero, Carles, bon dia.
Bon dia a tots.
Carles Tepero també està relacionat amb el món de l'ensenyament,
professor, ha estat director d'institut,
ara és el director de l'Institut Municipal d'Educació,
deia l'Antoni per saludar els oients,
que avui estava content perquè és un divendres d'aquells
una mica especial perquè s'encenen les llums de Nadal.
A més, és un cap de setmana de quatre dies,
que no sé si vostès el gaudiran o no.
El Carles, tot aquest ambient de Nadal,
la trau,
ho troba massa artificial?
Hi ha gent que diu que tota aquesta campanya comercial
al voltant de Nadal és excessiva?
Jo tinc sentiments contradictoris, no?
A mesura que m'he anat fent gran,
no ho sé, és allò de que dius,
home, sentir Nadal és tot el Sant Dia,
al Carrefour o al Mercadona,
que és on acostumarà a comprar al Mercadona, potser.
Això no és el Nadal, eh?
No.
Tu no et passes tot el Sant Dia, al Carrefour i al Mercadona.
Deixeu-me, deixeu-me...
Estan molt esbarats avui.
Dic contradictor,
no, no, perdoneu-me,
o al carrer,
o passejant per la zona peatonal
de Comte de Rius i Rambla Nova,
o no?
No cal anar al Mercadona, perdoneu-me.
És a dir,
l'accés, l'abús de símbols de Nadal, etcètera,
em comença a cansar una mica.
Un moment, deixeu-me acabar.
Espera't, alto!
Uf, com estem?
Per una banda és això.
Venim embalats.
Anem a la part que em sobte,
que em provoca,
ja està bé, no cal abusar.
Com encendres els llums el mes d'octubre?
Per què no?
També.
Aquí sembla que hi hagi una mica de...
Ens entenem, no?
És a dir,
tota aquesta part al voltant de la festa
que comporta i que crida al consumisme,
a l'atenció, al no sé què,
a mi em sobre, no m'agrada.
Em disgusta més gràt fins i tot.
Ara anem a la part que jo entenc també com a creient que soc,
i occidental, de cultura occidental, que sí,
que respecte, que m'agrada, que m'il·lusione
i que em trobo gust,
perquè són dies d'estar també amb la família,
són dies d'un cert recolliment, d'un cert record,
pel que és creient i pel que no ho és,
doncs jo penso que culturalment també,
en aquest marc que deia de la part de trobada familiar,
de la part de record, de la part històrica,
de la part de no sé què,
perfecta, positiva,
però l'altra és la que em disgusta que hi hagi aquest abús.
Perquè el fet d'això que comenta el Carles
és excessiu tot l'engranatge comercial,
que per cert, a més, enguany arriba,
igual que l'any passat en aquest context de crisi,
veurem si això es nota o no a l'hora d'anar a comprar.
A veure, jo diria que és l'única època de l'any
en què la humanitat recupera aquells valors
que tindrien que estar vigents tot l'any.
Aquell valor de la pau,
aquell valor de la justícia,
aquell valor de la solidaritat,
aquells valors que es tindrien que preservar per sempre
i que les persones,
no sé per quin motiu,
per aquesta màgia que té el Nadal,
perquè el Nadal és màgia,
no oblidem que és màgia,
per aquesta màgia que té el Nadal
es recupera o es retroba en aquests sentiments,
aquest sentiment,
aquesta capacitat d'estimar, de perdonar,
totes aquestes qüestions,
per mi, importantíssimes.
Per mi, el Nadal és això.
Per mi, el Nadal és manifestar aquest sentiment
que l'hi manifestat ara al Josep Maria Sabater fa una estona,
que moltes vegades,
per la rapidesa,
l'afredor de les relacions humanes,
se n'oblidem de fer-ho.
Doncs és molt important dir-se que s'estimem,
és molt important dir-se que ens respectem
i és molt important complir amb el mandat religiós
per als que som creients
i el mandat ètic pel que no és creient,
que és sempre el mateix,
el respecte a la pau i ser solidari.
Aquell missatge de solidaritat
de la Declaració Universal dels Drets de l'Homa
que és el principi evangèlic,
l'últim manament que va dir Déu
d'estimeu-se els uns als altres com jo us estic.
Carai, me deixeu dir una cosa.
Amén.
Ja sap, ja m'ha acabat tu.
Un apunt, coincidint amb Antoni.
Aquest any, justament, l'Abre dels Desitjos,
aquest projecte que fan els escolars de Tarragona,
una mica, per aquestes festes,
justament va pel tema de la solidaritat.
Perquè és un d'aquells valors
que, i amb tota la raó,
que comentes, que ara es reforça,
que ara, amb els missatges que es llancen,
de pau i de solidaritat,
estan més d'actualitat que mai,
també s'han de seguir
transmetent a les noves generacions i a la canalla.
Però sembla que aquests missatges de pau
i de solidaritat i de confraternitat
entre tots hagin d'anar acompanyats
d'això de les llums de Nadal
per fer-nos recordar d'aquesta època.
Cada època de l'any
té la seva coreografia,
la seva posada en escena,
i jo estic segur que l'amic de Peró
no s'enfadarà si li dic
que per Santa Tegla
ens traguem en peritos a punta pala
i vivim feliços.
Una altra cosa és que visquis
en un carrer d'aquestos
que hi hagi contaminació acústica
i que tu tinguis el balcó obert
o la finestra oberta, si fa bo,
i que aleshores t'hagis d'empassar cada dia.
Però tu passes un moment per la Rambla,
ara que hi ha totes les botiguetes aquestes
de les figuretes del Pessebre
i després hi haurà la fila d'artesania
i que vagis sentint,
jo què sé, el desembre congelat,
les dotze van tocant i totes aquestes coses.
És una vegada l'any.
És una vegada l'any.
I per Sant Joan passes pel carrer
i aquí peta un coeta,
alli sents una traca,
ara hi ha un nen amb unes bengales.
Vull dir, és normal que hi hagi totes aquestes coses.
El que passa és que,
de vegades,
consumisme és consumisme,
ja bé que es consumeixi
perquè diuen que, si no,
l'economia està molt fumuda,
i després hi ha una altra cosa,
les paraules no han de ser buires,
han de tenir contingut i han de tenir durada.
Això de bones pasques i feliç any nou,
bon Nadal i felicitat,
vinga,
el mes de febrer,
que hi ha el mes blanco,
o la cuesta d'anero,
el gener,
per Sant Josep,
per Setmana Santa,
tornem-hi amb les bones pasques,
que hi ha les pasques de resurrecció,
i el desig de felicitat,
paraules,
a mi no em costaria res,
a l'agost,
dir a la gent,
bon Nadal,
amb tot el significat que hi hauria...
Jo penso que el missatge és que Nadal sigui tot l'any.
Exactament,
i que la gent,
això de que passes pel carrer i et saludes i dones felicitat...
Que la gent somrigui,
doncs tindria que somriure tot l'any...
Fem-ho tot compatible,
que el món en què vivim,
inclús el món de la nostra ciutat,
no és tampoc el món idíl·lic,
de felicitat,
i de benestar...
No, però s'ha de lluitar per arribar-hi.
Que tothom viu així.
Però s'ha de ser utòpic,
perquè si no tothom somia,
no fa realitat els somnis.
No es tracta de somiar,
es tracta de somiar,
de ser...
Sí, sí,
també,
però es tracta també d'aixafar de peus a terra.
Sí, sí.
I que en aquells contextos en els que convé
l'ajuda, el suport i la solidaritat,
doncs el tinguem també.
I que la cosa no quedi només
amb una simbologia
que és la Nadala per la Nadala,
la música per la música
i el pessebre pel pessebre.
No és només això.
Jo no estic defensant això,
estic defensant tot el contrari, eh?
Per això jo dic...
Jo estic defensant
amb una actitud de vida.
Mira,
a la por...
Estàs d'acord amb mi
que no hem d'abusar?
Sí, sí, sí.
Perquè tu estàs d'acord
en que s'ensenyin les llums
d'aquestes que fan festa
i que fan Nadal a l'octubre?
No, home,
no.
A novembre?
No, no, no.
S'han d'encenar les enceses, eh?
S'han d'encenar les enceses, eh?
S'han d'encenar les enceses, eh?
Jo crec que tot...
Ara diem per què s'ensenyen.
Per fomentar l'espírit
aquest de paus i realitat
o per fomentar...
No, no, és un espírit comercial
de consumisme.
Ah, molt bé, ja està.
Perfecte.
O sigui, jo amb això
estic plenament d'acord, eh?
No, no.
Jo penso que hi ha un abús...
No, perquè si no ens confonem
i no vull entrar en el tema
per això és amb el mateix tema
que dir...
No, no, no, no.
I ja sé que és un tema paral·lel
perquè n'haver sortit per la premsa,
no?
De que si el Jesucrista
que està o no a les aules,
les simbologies aquestes...
Doncs, bueno,
no en fem abusos d'unes coses
que sabem que en la societat actual
en la que estem vivint nosaltres,
doncs,
aquests abusos simbòlics
també poden comportar,
a vegades,
missatges diferents
als que pertenen.
Si em permeten...
Com la música.
Com que d'això de Nadal
encara tenim...
De fet, comença avui, podríem dir,
és el tret de sortir de totes...
Comença i es discutim.
Del 4 de desembre.
Falten 20 dies
per la vigília de Nadal.
Tocarem la sambomba.
Ja tenim temps.
Espero, és Nadal,
i s'en estaven molt de lliure.
Doncs, tenen 20 dies
per anar agafant el gustet.
En fi,
d'això segur que en parlarem
molt en els propers dies.
Permetim,
al fil de l'actualitat
de la jornada,
comentar dos o tres qüestions més,
en fi,
que són notícia.
Algunes que seran notícia.
Per exemple,
una que acabem de saber,
una convocatòria extraordinària
del Consell d'Administració
de Caixa de Tarragona
que tindrà lloc aquest migdia.
Servirà aquesta
i els Consells d'Administració
que de manera paral·lela
celebraran Caixa Catalunya
i Caixa Manresa
per aprovar
tot el tema laboral
del procés de fusió.
Aquesta qüestió laboral
que s'ha discutit
en els últims dies
i que recordaran
els nostres contartulis
i els nostres oients
que passa per
acomiadar 1.300 treballadors
a partir de prejubilacions
i baixes incentivades
i que passa també
per tancar
395 oficines.
Tenint en compte
que els sindicats,
finalment,
recordo que dimecres
a la tarda va haver-hi
una assemblea
dels treballadors
de Caixa de Tarragona
han dit,
han aprovat finalment
aquest acord,
els nostres contartulis
també creuen
que ja està bé,
que si els treballadors
diuen que sí,
doncs endavant.
I cal afegir
que ja s'han posat
d'acord també amb el nom.
Caixa de Catalunya,
Tarragona i Manresa.
És a dir,
els tres noms.
Jo ho vaig sentir
ahir també
per alguna emissora
de ràdio.
Si s'han posat
d'acord amb el nom,
que és una de les qüestions
que de vegades
porta molta cua,
ja m'entenem.
Sí, el que passa
és que això
caldrà veure-ho,
és a dir,
mantindran els tres noms
però la marca comercial
de la Caixa
en el futur
serà una altra, eh?
A lo millor
és un motiu
d'aquests estranys
que un no sap
si és
una mà,
una estrella,
una guardiola
per tirar els cèntims
o el que sigui, no?
Vull dir que
a lo millor
busquen un disseny
d'aquests moderns, eh?
Que el dissenyador
sabrà el que vol dir
però que la gent
a la llarga
doncs
entrarà, eh?
de vegades
la marca comercial
és l'ampolla
en forma femenina, eh?
d'una determinada beguda
que no cal fer propaganda
però que és de cola
la beguda, eh?
Doncs ja està, eh?
Que bé parles,
generadoria
i a tot del tema laboral
de totes maneres
el tema laboral
i econòmic
el tema laboral
i econòmic
1.300
acomiadats
malgrat que estiguin
incentivats
i tot el que sigui
vull dir
és la pèrdua
d'entrada
d'un capital humà
que aquests 1.300
segur que encara
poden d'allò
i que veurem
quins seran
perquè hi ha
acomiadaments
de gent
que ha entrat
abans d'ahir
i que és un jove
que emprenedor
que podria tirar endavant
que potser
es quedarà al carrer
això és
d'una banda
capital humà
el capital econòmic
es pot mantenir
un país
amb gent
amb edat
de producció activa
encara
que no sàpiga
en què fer?
Bueno, això
entra en contradicció
amb el que deia ahir
la ministra
Elena Salgado
que es té a prolongar
l'edat de jubilació
i des de
des de l'administració pública
es fomenta
les prejubilacions
és un contrasentit
al final
i acabarà
saps qui acabarà
treballant
fins als 70 anys?
el pobre autònom
i el pobre
l'autònom
i el contracte
escombraria
escombraria
que cobra 1.000 euros
i tindrà que treballar
mort d'artrosis
fins que es mori
llavors
és una contradicció
el tema econòmic
jo no el domino
evidentment
no, jo tampoc
el tema laboral
de Caixa Tarragona
jo crec que
a veure
és l'única solució
m'imagino
lògic
jo no entenc d'economia
ni segueixo en profunditat
la notícia
ni la conec
m'imagino que
això era una crònica
anunciada
una fusió
comporta
la duplicitat
o triplicitats
de llocs de treball
els tenen que eliminar
no tindran gent
sense fer res
ara
a mi
el que m'esgarrifa
el que m'esgarrifa
del tot
és que aquestes notícies
les escoltem
i les llegim
amb una indiferència brutal
i és el que diu el Josep Maria
s'ha acostumat a dir
miri
no sé quants
mils de persones
al carrer
però permeten
Josep Maria
posar-te un altre exemple
segurament
de la indiferència
d'algunes notícies
les molts accidents
de trànsit
hi ha un accident
de trànsit
amb la pèrdua
de vides humanes
i sembla que ja estem acostumats
avui a la contra
de l'avantguàrdia
ve un premi
Nobel d'economia
una entrevista
amb un premi
Nobel d'economia
de l'any 60
no sé de quin any
de l'any 96
i parlava
diu
miri
el percentatge
de Turquia i Espanya
si estigués
als Estats Units
seria una revolució social
Espanya s'aguanta
gràcies
a la solidaritat
de la família
famílies
que abans
vivien
amb tres ous
avui en viuen
amb dos o amb un
això als Estats Units
és realment insòlit
perquè la gent no té
el sentit de família
o de solidaritat
de la unitat familiar
que es pot tenir aquí
això és el que preocupa
que a poc a poc
anem avançant
amb aquesta erosió
del treball
que és un dret
constitucional
el treball
i una obligació
i que no es posin
solucions
per pal·liar
aquesta hemorràgia
diària
de pèrdues
de lloc de treball
a mi em semblaria molt bé
que dic
miri
no els necessitem
1.500
però creem
una alternativa
per col·locar
totes aquestes persones
què han de fer
totes aquestes persones
recordo a més
que en fi
de forma paral·lela
hi ha altres processos
de fusions
d'altres caixes catalanes
l'últim
és el de caixa penedès
i caixa la lletana
que també produiran
pèrdues de llocs de treball
és a dir
que aquest sector
déu-n'hi-do
a Catalunya
les baixes
laborals
que hi haurà
en els propers mesos
Carles
només volia comentar
que una mica real
i d'acord amb el que diuen
els companys de la tertúlia
que de fa aquests
5-6 anys
quan comença
un nou cicle econòmic
en el que
per la crisi mundial
en el que hi ha
un canvi
en el ritme
de creixement econòmic
i de llocs de treball
doncs provoca
i nous plantejaments
també
amb les relacions laborals
amb el nombre
d'empreses
amb el nombre
de treballadors
amb les fusions
amb les jubilacions
i prejubilacions
és a dir
el que l'economia mundial
en un moment determinat
a partir dels anys 70
et diu
no no
com que anem creixent tant
i com que necessitem
tanta gent de fora
que ja ve a treballar
us podeu prejubilar abans
per deixar lloc
a noves incorporacions
al mercat laboral
perquè
no hi ha problemes
però és que
ara hi són aquests problemes
llavors
jo crec que
a veure
aquests cicles econòmics
i tampoc soc un expert
però pel que he llegit
doncs es van produint
no?
i és veritat
que
a la vegada
comporten
nous plantejaments
com aquests
és a dir
jo no és que els defensa
però és que em sembla a mi
que a vegades
les perspectives
de
a llarg plaç
no es tenen prou en compte
i treballen molt
en períodes curts
és a dir
ara fan falta fusions
no?
i venga tots
a fusionar caixes
i a fer comiadaments
el que dius tu abans
Doni
facilitaven prejubilacions
ara no
ara s'està anunciant
ja
segurament
l'allargament
de la
de l'edat de jubilació
és insostenible
l'estat social
de les ciències
és insostenible
és insostenible
sí
però optem per una cosa
o optem per una altra
no no no
això
ho hem de tenir clar
és a dir
que és insostenible
els pactes de Toledo
de la seguretat social
fa bastants anys
doncs no ho sé
ho eren
en aquell moment
i en la perspectiva
d'uns 25 anys
un estat
que manté
aquest nivell
de despesa
té que tindrà ingressos
i els ingressos
només els pots tenir
amb gent
que produeix i treballa
i amb la solidaritat
de la ciutadania
la part de la població
que produeix
i que treballi
seran els que finançaran
o tens una riquesa natural
com països
com Noruega
o que tenen
els bosses de petroli
i ho repercuteixen
en tota la ciutadania
no n'hi ha
per sempre
però aquí
si volem mantenir
un estat social
com el que tenim
que a mi em sembla perfecte
l'hem de pagar entre tots
l'hem de defensar
i si l'hem de pagar
entre tots
l'hem de pagar
treballant
Josep Maria
breu
breu que acabem de tema
a mi hi ha una cosa
que em preocupa
d'aquest tema
també
i és
les responsabilitats
qui té la responsabilitat
de totes aquestes coses
perquè està clar
cadascú
tenim una llibreteta
d'estalvis
que les han posat allà
perquè
perquè d'alguna forma
ajudéssim
que aquesta entitat
la que sigui
fes córrer
aquells diners
hi ha hagut
tot un bon
enorme
amb el totxo
i amb les immobiliàries
i amb totes aquestes coses
aquests senyors
encarregats
de fer
treure un rendiment
els nostres diners
no n'han sapigut

a nivell
a nivell
d'entitats
financeres
d'aquest caire
i a nivell
d'estat
vull dir
no hi ha d'haver
una impunitat
Josep Maria
s'ha d'exigir
responsabilitats
inclús penals
si existeixen
jo crec que
el que la fa
si té una responsabilitat
la té que pagar
jo m'equivoco
o tu t'equivoques
i t'exigeixen
una responsabilitat
feria res en aquest sentit
que diu el Josep Maria
però s'ha de començar
a ser alligient
perquè en aquests senyors
el que fa un desfalco
o el que fa prevaricació
és més fàcil
de localitzar-lo
i fins i tot
enganxar-lo
abans o d'hora
company Cepero
abans
per exemple
la caixa d'orros
d'aquella
de la manxa
de Castilla-La Manxa
a veure
un consell d'administració
que la setmana abans
de ser intervingut
amb una injecció
de 9.000 milions d'euros
es puja
el sou
un 15%
aquest senyor
aquest senyor
almenys
és
home
però jo tinc els que referir
al Josep Maria
a tots aquests
que van tirar endavant
tot el boom
de la construcció
clama el cel
hi ha molta gent
que s'ha enriquit
durant aquesta època
jo sé que és difícil
però quan tu parlaves
i el Josep Maria Vives
t'ha dit
que cal somiar
l'entornis
Josep Maria
és el teu germà
és que abans
és igual
hi ha tants vives d'herba
i vives cendra
que jo ja em faig un embolic
amb tota la colla
d'antics alumnes
quan ell parlava
de somiar
i utopia
jo recordo
el 68 francès
encara
que es tenia
que demanar
l'impossible
per què?
perquè després ja vindria
en aquell temps
el tio Paco
con la rebaja
ja rebaixarà
però és que si no
aspirem
a millorar
en molts aspectes
la societat
responsabilitats
doncs ens seguiran
prenent el peu
tots els que estem
en aquesta tertúlia
i participem
a veure
avui estarem pendents
d'això de Caixa Tarragona
perquè hi ha aquest Consell
d'Administració
extraordinari
convocat a última hora
per mirar d'aprovar
i de tancar
tot el tema de la fusió
des del punt de vista laboral
que ha estat notícia
i avui també haurem
de seguir estant pendents
d'aquesta polèmica
d'aquest debat
apassionat
i apassionant
per alguns
per altres estèril
sobre el tema
del nom de l'aeroport
dic això
perquè aquest matí
es reuneix
la Junta de Portaveus
de l'Ajuntament de Reus
i a dos quarts de dotze
pensen fer
una declaració institucional
de la ciutat
de la capital
del Baix Camp
a favor
suposem
evidentment
en la defensa
del nom
de l'aeroport
de les nostres comarques
ho dic tot això
perquè el nom
de l'aeroport
ja saben que és
un tema de debat
en fi
s'ha creat aquesta setmana
un grup
una plataforma cívica
Reus
tots som capital
tenim les peticions
de l'Ajuntament de Tarragona
i de la Cambra de Comerç
AN de demanar
el canvi de nom
vostès com ho veuen
tot això?
ja n'has dit una
que t'has menjat un nom
acabes de dir
de la capital
del Baix Camp
del Baix Camp
d'on?
quin camp?
del Camp de Tarragona
vull dir
jo estic d'acord
en que tots som capital
i Barcelona és cap i casal
si tu vols
però a veure
també tots som
Camp de Tarragona
i a més a més
amb una tradició
que el nom de Tarragona
té
dos mil anys
a veure
però què pensen
del tema del nom
de l'aeroport
a banda
de la política
de camp
a veure un moment
jo que entenc
això del camp
és un enredo
de la gent de Reus
això ha sigut sempre
Tarragona
la província de Tarragona
des de l'època
dels romans
era la tarragonense
eclesiàstica
l'edat mitja
fins
que el 1820
es va dividir
Espanya en províncies
després pel decret
de Javier de Burgos
del 33
que avui en dia
s'anatemisa
la província
com una cosa
franquística
i la província
tu que ets historiador
la van fer
els afrancesans
els progressistes
del segle XIX
i és una divisió
totalment racional
per tant
a veure
per tant
és que haig de pocs
viatges a tertúlia
aeroport
de Tarragona
evidentment
que és l'aeroport
de la demarcació
de Tarragona
no de la capital
de Tarragona
sinó del territori
de Tarragona
per tant
nom Tarragona
Reus
Tarragona
Tarragona Reus
Tarragona
dos
tema de cocapitalitat
mireu
jo només faig una pregunta
comporta
algun avantatge
la cocapitalitat
jo dic
no
creació de llocs de treball
no
només
sí home
perquè hi haurà
dobles oficines
i ara
amb les maderies
encara més
només crea inconvenients
ho hem vist
ho hem vist
amb la universitat
el fracàs
que ha sigut
la universitat
Rubini i Virgili
els de Reus
la universitat
la facultat de medicina
no es diu
facultat de medicina
de la URB
es diu
facultat de medicina
de Reus
aquí Tarragona
aquí Tarragona
és la facultat
de ciències jurídiques
és de la URB
o sigui
és que en definitiva
qui
jo només vull
posar en evidència
qui són els que
posen el dit
a l'anafra
i estan
tot el dia
a veure
Carles
el debat
el nom
si es tracta
de fer
una votació
Tarragona
Reus
tinc claríssim
es va
facilitar la proposta
l'alcalde
l'ha fet
la societat
de Tarragona
també l'ha fet
i penso que és
esmenar
una errada
que hi ha hagut
en aquest tema
i com analitzes
el moviment
de Reus
aquesta setmana
amb aquesta nova
plataforma
ells poden fer
el que vulguin
igual que nosaltres
no es faltaria més
ells si volen
muntar plataformes
són lliures
i exacte
poden fer els seus plantejaments
jo crec que s'haurien
de
de senyar una mica
els ànims
i veure que això
no és una
una batalleta
més de campanaris
sinó que
és fruit
d'una actualització
d'una nomenclatura
que en el 90%
o més dels aeroports
de l'estat
doncs és així
i gairebé
tot el món
doncs perquè ells
també s'hi apuntessin
i en veig
els donaria també
categoria i importància
a la vegada
jo crec
perquè el situaria més
també
no
li ha quedat molt bé
el discurs
a tots en situaria
i què més preguntava
després del segon tema
preguntava sobre
la imatge d'unitat
mostrada aquesta setmana
per la societat civil
de Reus
i que avui mostrarà
clarament
els partits polítics
a l'Ajuntament de Reus
el mateix
que facin
com si reuneixen
els de falset
de veritat
ho dic amb tot el respecte
del món
jo crec que és
una gran ciutat
Reus
i que
jo també penso
que algun dia
amb això de Tarragona Reus
en tots els sentits
hauríem de trobar
i jo crec que
tampoc és tan complicat
tots aquells elements
que ens uneixen
i que ens fan més grans
a la vegada
Josep Maria
tu canviaries
el nom a l'aeroport
o et sembla un debat estèril?
ara en aquests moments
és un debat estèril
vull dir
qui no té fein
ni el gat pentina
i aleshores
van pentinant gats
van pentinant gats
de sempre
hi ha una evidència
històrica
que està claríssima
que està damunt
de segles
de segles
i això no es pot esborrar
i sembla que el nom
de Tarragona
faci fàstic
però aleshores
és important
o no és important
el debat?
no és important
és una tonteria
és una evidència
és una evidència
però que en la realitat
si hi ha la proposta
si hi ha la proposta
està argumentada
i és raonable
per què no?
però és que
és que
a veure
hi ha coses
que la raó
a vegades
és discutible
però hi ha
moltes altres
vegades
en què
és allò
de dir
és un paradigma
que és evident
automàticament
una mica
la contradicció
de la gent de Reus
empleen
l'argument històric
de la creació
de l'aeroport
i tot el que vulguis
i l'argument històric
de la capitalitat
de Tarragona
no el respecten ells
o sigui
hauria de ser
el mateix argument
vostè defensa la història
que és una història
de fa quatre dies
o sigui
que l'aeroport
d'ells
és una creació
de 1930
em sembla
que sempre ha sigut
un aeroport militar
allò
no té
eren quatre aficionats
que anaven allí
em sembla
amb una avioneta
d'aterraven
però bueno
que aquest argument històric
és l'argument
precisament
que esgrim a Tarragona
i l'argument
jo penso
definitiu
és el de l'eficiència
el món
sí
i de la rentabilitat
també
a Nova York
no se li ocorreix
dir que és la cocapitalitat
dels Estats Units
i és
20 vegades
més gran
que Washington
però
per raons històriques
per raons geogràfiques
per raons
de capitalitat
la capital
és Washington
i no passa res
i els altres
continuen sent
la capital del món
i jo insistint
en la mobilització
de la societat civil
a través d'aquesta plataforma
que fins i tot
ha decidit
convocar un acte
unitari
el 21 de desembre
al Teatre Fortuny
vostès creuen
que per contra
també la societat civil
tarragonina
s'hauria de mobilitzar
perquè aquí tenim
una postura
de l'Ajuntament de Tarragona
i una postura
de la Cambra de Comerç
enviant una petició oficial
a l'ENA
creuen que cal
una mobilització
ciutadana de Tarragona?
a veure
no fa massa anys
14 o 15
quan es va
fundar
per decret
de la Generalitat
la universitat
aquí
en aquestes comarques
hi va haver
una mobilització
dels tarragonins
perquè sortís
el nom
de Tarragona
a la universitat
tenint en compte
que la Universitat
de Lleida
és la Universitat
de Lleida
o l'estudi general
de Lleida
la de Girona
és la de Girona
i les de Barcelona
la Politécnica
l'Autònoma
i la Central
tots es porten
el nom de Barcelona
estiguin on estiguin
totes porten
el nom de Barcelona
que després
hi hagi delegacions
evidentment que n'hi ha
però no porta
Sant Cugat del Vallès
amb les nefastes
conseqüències
que comportar
el dividir
territorialment
aleshores
què va passar
que la Generalitat
de Catalunya
de forma
arbitrària
influenciada
o el que sigui
va fer d'àrbit
i va prendre
una decisió
va emetre un judici
o una sentència
no ens enfadem
Rovira i Virgili
i endavant
ara
ni Reus
ni Tarragona
que sigui
la mateixa Generalitat
que decideixi
passem-li
la patata calenta
no és
la Generalitat
és l'Estat
que ho ha de decidir
és igual
l'Estat
però caldria
mobilització ciutadana?
res
breument
jo crec que
les mobilitzacions
ciutadanes
sempre són sanes
i és un exemple
que la societat
està viva
i si això surt
de manera espontània
jo crec que no
té que sortir
dirigit des de dalt
té que sortir
de manera espontània
de la ciutadania
si la ciutadania
considera
que es té que fer
encantats de la vida
a mi el que no m'agrada
és que surtin
grups manipulats
això
li tinc una mica
de...
Carles
sense hem de mobilitzar
l'únic que preocupa
és que a aquesta societat
tarragonina
li costa molt
de mobilitzar-se
ja ho sabem tots
i en canvi
a la Reusenca no
em fa l'efecte
igual que aquí
o potser igual que aquí
però em fa l'efecte
això lo de Reus
està dirigit
teledirigit
des de
des de
des de
des de
des de
puits suspensius
nosaltres hem de donar
suport en totes
aquelles instàncies
que puguem per escrit
de paraula
i de pensament
la proposta
que s'ha fet
des de Tarragona
que no és un moviment espontani
com el Mouta de Tarragona
sinó qui encapçala
aquest moviment a Reus
són quatre representants
de quatre institucions
de quatre institucions
públiques
ara seguiríem la tertúlia
però això s'acaba
senyors
moltes gràcies
Antoni Vives
Carles Ceperon
Josep Maria Sabadevós
fins la propera
bon dia
bon cap de setmana
bon Nadal