al matí de Tarragona Ràdio.
És la una del migdia, vuit minuts, és dimarts, efectivament,
i l'espai de Caixa Fòrum generalment arriba els dilluns
perquè vostès es puguin planificar la setmana
pel que fa a l'oferta d'activitats que ens ofereix la sala del carrer Colón.
Però ahir era festa, estàvem tots menjant la mona,
teníem altres coses al cap i a l'estómac,
i hem decidit parlar-ne avui perquè hi ha una oferta
en la qual posarem émfasi sobretot en una activitat per a tota la família.
Saludem el director de Caixa Fòrum a Tarragona, Carles Marqués.
Bon dia, Carles.
Molt bon dia.
Ahir vam fer festa tots, eh?
Sí, sí, sí, vam fer festa.
Era dia de festa nacional, podíem dir.
Exactament.
I el que no feu festes al Caixa Fòrum al llarg de tota la setmana.
Exactament, hem tingut una setmana bastant tranquil·la,
la setmana santa també, i aquesta també arrenquem.
És santa, ja sabem que s'ha de moderar l'activitat,
de la setmana santa, eh?
I aquesta, tot i no ser santa, que jo sàpiga,
doncs també és més tranquil·la.
És setmana de caramelles, no?
És setmana de caramelles, correcte, sí, sí.
Ja no es canten les caramelles?
Sí, sí que es canten.
Sí, i tant, el meu poble...
El teu poble fa pinta que cantin caramelles.
A les dues de migdia, per davant de casa, van passar els caramellaires...
I rondaven a les senyores o no?
O rondaven a tothom?
Aquella hora em sembla que no, hi ha massa llum.
Home, el que és bonic és que cantin a les senyores al balcó, les caramelles, no?
És que va més bonic, no sé.
Bueno, ja els hi diré.
Digue'm clàssica, eh?
Ja els hi diré, ja els hi diré.
Però què hi farem?
Home, caramelles no fan per una de les activitats que heu previst per aquesta setmana,
dins del que és el Caixa Fòrum Familiar, és dibuixar paisatges.
Exactament, dibuixar paisatges amb música, vull dir que una mica ja seria això.
Això ja és d'una filigrana extraordinària.
Et sembla que parlem amb els integrants d'aquest espectacle,
cloreaccionista de paisatges?
Perfecte, estem molt bé.
Tenim un dels músics, concretament és el Jorge López, flauta d'aquest espectacle.
Jorge, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquí el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Clar, col·leccionista de paisatges.
Els espectacles s'han de veure, perquè si s'expliquen sembla que sempre ens quedem curts.
Però amb alguna pista sí que ens pots donar, no?
Del que ens oferireu aquesta setmana al Caixa Fòrum.
Home, sí, doncs jo personalment us recomano aquest espectacle perquè és un bombó.
És un bombonet que ve en una caixa molt ben lligada, molt llast, perfectament cordat.
És una simbiosi de música, de dansa, de llum, de màgia.
És un caramellet per aquesta mare de caramelles.
Que bé, molt bé.
Doncs aquí ho convineu tot.
És una música molt dolça, molt alegre.
Hi ha molts moments.
En elles posem la música de la nit, del dia, la música del treball, de la festa, de la tempesta.
I mitjançant la música de compositors del segle XX, com bé en poden ser Claude Debussy, Schoenberg, Ravel, Stravinsky, Bartók, Aiza, això està Covid.
i el mateix director musical de l'espectacle, el Bergomí, aconseguim que tant els paisatges que es veuran dintre de l'espectacle
com els que el col·leccionista col·leccionarà aquests paisatges sónors, formin un tot que sigui aquesta petita caixa,
aquest regal que li fem al públic de Tarragona i als infants, sobretot.
Aquesta caixa és com un gran museu o com una gran sala d'art adaptada, perquè estàs parlant de pintura, estàs parlant de música
i estàs parlant del nostre dia a dia, dels paisatges quotidians que els esteu elevant a la categoria d'art.
Exacte, és que ho són, de fet.
Ho són, de fet, perquè dintre de la quotidianitat nosaltres tenim un ritme de vida, de treball
i aquest ritme es veu plasmat en la música, perquè des de la música tradicional que fan servir els pagesos,
des que criden els animals, fins al lloc que canten mentre treballen, això tot és música, és art, això ningú té cap dubte.
Però fins i tot el ritme que tenim la gent de la ciutat també es veu, es veu molt marcat per allò que és constant i que ens crema,
però que cada dia ve si gent del mateix i que al cap i a la fi és el nostre ritme, el nostre paisatge.
Música en directe, flauta, clarinet, violí, violonxel, piano, un actor que ve a representar el col·leccionista, m'imagino, no?
Sí, tenim el Manolo Alcántara, que és molt conegut, ha rebut molts premis a nivell nacional,
i ell fa de tot, fa com de mimo, guió malabarista, guió funambulista, guió mestre de cerimònies,
és una persona que ho engloba tot, i diguem-ne que és el que lliga tots aquests elements que intervenen dins de l'espectacle.
És un espectacle familiar, com està compartimentat, podríem dir, a les activitats de Caixa Fòrum,
però jo no sé si hem de posar una edat mínima, i m'explico, perquè ningú se sentia exclòs,
però a vegades els pares amb aquesta cosa de portar els crios a tot arreu,
potser portem nens que són massa petits i no ho acaben d'entendre i s'avorreixen,
quina diries que és l'edat en general adequada, dient, per a aquests nens i nenes, per a aquest espectacle?
Doncs jo diria que a partir de tres anys ja poden venir a veure,
perquè és una cosa que gaudeixen, encara que no entenguin moltes coses de les que estan passant,
tot allò no s'hi és alien.
La música és agradable, els ritmes, els colors, tot el que passa en escena,
a partir d'aquesta edat ja pot ser assimilat i, diguem-ne,
formar part del magatge cultural d'aquests infants.
És un espectacle que heu representat moltes vegades,
i la veritat és que l'acollida ha estat sempre extraordinària.
Sí, en efecte.
Esteu allò que més diu,
vienen avalados por un gran éxito de público.
I crítica.
I crítica.
No és el que es deia abans quan es feien aquestes coses?
Aquest és un espectacle que va sortir de Caixa Fòrum,
i el vam estrenar l'any passat.
L'hem representat, doncs, Barcelona, Tarragona van venir l'any passat també,
Lleida, Palma, Madrid, Girona...
És a dir, que ja veu una mica consolidat aquest espectacle,
i sempre, sempre, sempre agrada molt.
És, diguem-ne, allò que no passa.
És atemporal.
Doncs, com a bons col·leccionistes que sou,
compartireu els objectes de la vostra col·lecció aquí a la ciutat de Tarragona.
Jorge López, t'agraïm moltíssim que hagis atès la nostra trucada.
Gràcies a vosaltres.
Adeu-siau, molt bon dia.
Adeu, bon dia.
Adeu, Jorge.
Carles, quan és l'espectacle?
És aquest diumenge, dia 19, a les 6 de la tarda,
horari cap de setmana, i tenim unes entrades.
Sí, tu i perquè jo tinc una col·lecció d'entrades que has portat.
Una col·lecció d'entrades, correcte.
Obrim el telèfon i anem xerrant, i si ens truquem, regalem...
Dues entrades per tant, et sembla bé?
I també en tenim per dissabte, pel Cinema Familiar,
la línia que parla, que és la segona setmana que la fem.
Doncs, al llarg de la programació de Tarragona Ràdio,
anirem regalant algunes d'aquestes entrades,
però ja ho semblen el diumenge, dius, no?
Diumenge, diumenge a les 6 de la tarda.
Doncs, les primeres trucades, i en funció del temps que tinguem,
en regalem dues per persona.
Vinga, va, ja tenim...
Si és que ho sabia, jo ja tenim la primera trucada.
Bon dia.
Bon dia, Jordanda.
En qui parlo?
En Glòria Herrera.
Què tal, Glòria, com va?
Molt bé, escoltant-ho.
Ha anat bé la mona?
Sí, va bé, tot bé, tot bé.
T'està agradant el programa d'avui?
Sí, m'està agradant molt.
T'ha agradat alguna cosa en particular?
T'ha interessat?
No, tot.
Tot?
És una oiena agraïda, la Glòria.
Escolta, que si ens critiquen no ens enfadem, eh?
Som de bon caràcter, ja ho saps, eh, Glòria?
No, no, però ara, si m'agrada, m'agrada, jo l'agrada.
Doncs, quan no t'agradi, ho dius.
Sempre tens l'opció de tancar la ràdio, cosa que lamentaríem,
però bé, tu ja saps que com casa teva, eh?
Glòria, tens aquí dues entrades per aquest espectacle, eh?
Moltes gràcies.
Gràcies a tu per trucar i per escoltar-nos, bon dia.
El Lluís, que ens posi una mica de la sintonia de Caixa Fòrum,
és que a mi m'agrada molt, per cert.
Carles, que hem de parlar d'aquest tema,
perquè més d'un oiena ha trucat expressament perquè li diem qui canta això.
Qui canta allò del Caixa Fòrum?
Ho esbrinaré, ho esbrinaré.
Ho esbrinaré?
No, no, t'ho dic de debò, eh?
No, no, i tant.
Dues persones.
Deures pel pròxim dia.
Dues persones ens ho han preguntat perquè es veu que els agrada molt aquesta sintonia.
977-24-4767,
podem, mentre anem parlant amb el Carles, doncs recollint altres trucades.
També entra dins del col·leccionisme de paisatges, no?
Trobo que és una música molt abocadora.
Sí, sí, a mi també m'agrada molt, eh?
Jo, a veure, a mi ja em va bé que ho preguntin els oients, perquè així també...
Ho esbrinaré, ho esbrinaré.
És única, va fer gràcia, perquè ja li preguntaré al senyor directe de Caixa Fòrum
que ens digui exactament a qui pertany aquesta música.
Bon dia.
Bon dia.
Hola, en qui parlo?
En Josep Maria Canó.
Què tal, Josep Maria?
Molt bé, cap a dinar una miqueta.
Ja toca, no?
Has escoltat el programa una mica avui?
No, avui gens, acabo de treballar.
Doncs tot això que has guanyat ho has perdut.
No t'ho sabria dir.
Ja ho ve, ja ho ve.
Josep Maria, gràcies.
He sentit algú de canalla, teatre, dic, bueno, provarem.
Doncs mira, això, teatre i canalla, doncs per tu dues entrades per aquest diumenge, d'acord?
Pots venir-les a buscar aquí a la ràdio.
Molt bé, gràcies.
Gràcies a tu, Josep Maria.
Que vagi de gust.
A veure, tenim cinema, comentaves, Carles, el dissabte.
Jo xerro amb el Carles, però podem continuar trucant.
La línia que parla, que és un dibuix francès molt exquisit, realment està molt bé.
I és això, es van formant línies i les línies acaben formant personatges i personatges que parlen.
Això també hi ha entrades, però...
Cinema d'aquell que ens agrada.
Aquell bonic, eh?
Cinema bonic.
Hola, bon dia.
Hola, què tal?
Amb qui parlem?
Amb qui parlem, sisplau?
Perdó?
Digues?
Amb qui parlo, sisplau?
Ah, Carme Jané.
Què tal, Carme? Com anem?
Bé, aquí se l'hem celebrat ja la Pasqua i ara hi ha molt bon temps i amb aquestes espectacles a la caixa, doncs, hem animat a anar-hi.
Molt bé. Escolta, Carme, a tu et canten caramelles o què?
Oh, ja m'hagués agradat.
Ah, a totes ens hagués agradat que ens cantessin caramelles.
Bueno, caramelles no, però escolta, podràs sentir una música magnífica amb aquest espectacle del diumenge al Caixa Forn.
Com ha dit el López, ha de ser molt maco això, és molt complet i val la pena.
A més a tu que estàs tan vinculada al món de la pintura, de l'art i de la música també.
Sí, una miqueta.
Una miqueta, no?
Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies i tens aquí les entrades, d'acord?
Molt amable, gràcies.
Igualment, que acabis de passar un bon dia. Adéu-siau.
977-24-4767, jo crec que podrem anar omplint la programació entre trucada i trucada.
Avui una conferència.
Avui una videoconferència sobre política del Brasil.
Recordeu que les videoconferències són a dos quarts de vuit del vespre, no a les set, és mitja hora més tard,
perquè és l'horari habitual de Caixa Fòrum Barcelona, i forma part d'un cicle de videoconferències,
perdó, que és el Caixa Fòrum Barcelona, sobre els països emergents, la Xina, l'Índia i el Brasil.
I avui parlarem de la política del Brasil, és a dir, de l'ULA, un país, diguéssim,
que des de la presidència de Luis Ignacio de Silva ha tingut una enorme pujada, una enorme potencial,
i ens en parlarà Josep Augusto Padua, que és professor de la Universitat Federal de Rio de Janeiro.
No serà l'horari Caixa Fòrum, sinó l'horari videoconferència.
No, clar, Caixa Fòrum Barcelona, dos quarts, ara que s'hi venen a les set, doncs poden veure l'exposició.
Home, clar, perquè l'exposició Peus encara hi és, no?
Encara hi és, i Chasing the Dream també.
També, també la tenim allà.
977-24-4767, anem apurant el temps per si.
volen trucar i volen aconseguir dues invitacions per aquest espectacle de les activitats familiars del col·leccionista de paisatges.
Tenim alguna cosa més per aquí?
Sí, aquest divendres, ja us he dit que era una setmana tranquil·la, però tenim un vespes de ciència realment de nivell,
perquè James Harford, de la Universitat d'Edimburg, ens parlarà de la selecció natural en un nens viu anomenat llenguatge.
És a dir, a part del llenguatge après com un ésser viu, per això ho dèiem, la línia que parla, fes a dir, sempre, sempre ho fem.
Tot queda lligadet, eh?
Sempre ho fem lligadet.
I aleshores bé, ell explica que la selecció natural és un ésser viu, que l'anomenem llenguatge,
i ell és catedràtic a mèrit de lingüística general de la Universitat d'Edimburg,
i a la conferència se centra en que tots els animals es comuniquen,
però el llenguatge humà és molt més complex, que ens ho diguin a vegades, eh?
És molt complex.
I això, el verbal, imagina't el no verbal.
El no verbal, exactament, que el senyor només parla del verbal,
que qualsevol altre sistema de comunicació animal.
Doncs escolta, una conferència ja força interessant.
Aquesta sí que és...
I més és present de ciències i de lletres, eh? Aquesta no hi ha dubta.
Sí, sí, és veritat. I horari, aquesta sí que és horari Caixa Fòrum.
Aquesta és horari Caixa Fòrum.
A les 7 de la tarda és l'oferta que tenim aquesta setmana a Caixa Fòrum
i que hem volgut repassar, com és habitual, amb el seu director, amb Carles Marqués.
El proper dilluns no és festa, no? Que jo sàpiga.
El proper dilluns no és festa, que jo sàpiga.
Per tant, aquí a la una, Carles.
Aquí a la una serem.
Comentarem, doncs, les activitats que hi ha preparades
cara a la setmana vinent, que serà ja la tercera setmana del mes d'abril.
Exactament. I que nosaltres, la tercera o la quarta?
La quarta.
La quarta.
La quarta.
I és la setmana de Sant Jordi.
Home, clar.
I bé, nosaltres també celebrarem d'alguna manera Sant Jordi.
La setmana de Sant Jordi? És que aquesta setmana ja es comencen a fer actes de Sant Jordi, eh?
Sí, exactament. I nosaltres mateixos també fem alguna cosa sempre.
Molt bé, Carles. Moltíssimes gràcies. Com sempre, un plaer per acompanyar-nos.
Gràcies i ens trobem la propera setmana.
Perfecte.
Adéu-siau.