Aquesta és la sintonia de la Tertúlia,
Tertúlia d'aquest matí de dimecres, 8 de juliol.
Dèiem ara que no sembla que sigui un dia d'estiu, plou,
tenim el cel molt tapat a la ciutat de Tarragona,
però en fi, és estiu, estem en ple mes de juliol
i això també segurament es nota en el ritme informatiu,
amb un descens considerable segurament del volum de notícies,
d'informacions o, com a mínim, de qüestions de debat
a nivell local de la ciutat de Tarragona.
Però farem tertúlia durant els propers minuts.
Avui tenim tres perfils de joves, si em permeten,
l'expressió de joves polítics de la ciutat de Tarragona.
Fede Adán, regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament.
Bon dia, Fede. Bon dia.
Ramon Maria Sanz, president local d'Esquerra Republicana.
Bon dia, Ramon. Hola, bon dia.
I Javier Villamallor, portaveu de l'executiva local del PSC.
Bon dia també, Javier. Bon dia.
Si em permeten l'expressió, allò de joves,
perquè, home, estan en la trentena, crec, i podem parlar d'haver.
Fa molts anys que estan presentant com a joves, i van passant els anys...
I continuen sent joves, no, home? Però són joves.
A banda que parlarem ara de qüestions diverses de l'actualitat política,
permetin també recordar que hi Ramon Maria Sanz estava en aquest programa
en qualitat d'exfumador, perquè va guanyar...
Bueno, ha estat un dels guanyadors del premi del TASTA, de la campanya aquesta.
L'experiència bé? Positiva?
És fantàstica, l'experiència. Està molt bé, t'assents molt millor.
el gust per les coses, les olors, t'aixeques d'una altra manera,
doncs més. Jo tinc molta son ara, cosa que abans estava més a hores desvetllat,
i ara tinc més son, el fet de deixar de fumar m'ha tranquil·litzat molt més.
Jo de dir, un cigarret relaxa és fals. Un cigarret el que fa és excitar-te molt més.
Jo recomano a la gent que deixi de fumar.
Sí, sí, sí.
I els companys de Tartúlia són fumadors o no?
Ex-fumador.
Ex-fumador també, eh?
Jo, ex-fumador, ho vaig deixar fa més de tres anys,
i una miqueta les sensacions que vaig tenir són les que va tenir,
o està tenint el Ramon, no?
Sents millor, molt més saludable...
Ara, el pas següent és començar a fer una miqueta d'esport.
No sé si ho fas o no, però t'ho dic perquè a mi em va passar que em vaig engreixar
i em van dir de fer una miqueta d'esport, perquè si no, l'ansietat...
t'engreixes, no fumes, menys és menys, més vull dir, més,
i que l'has de fer una mica d'esport, no?
Per cremar calories.
Felicito el Ramon perquè està molt bé, o sigui, és fantàstic.
Jo volia fer aquesta menció perquè potser més d'un oient dirà
si aquest que parla ara a la Tartúlia és el que estava ahir a la ràdio,
és el mateix, és el Ramon Maria Sanz.
Digues, digues.
No, no, que clar, per exemple, acabaves de dinar,
què és el que feies? Un cigarro.
Ara no, ara piques i menges una mica més i és el que té part de descontrol.
Però bueno, farem esport, farem el consell del Javier
i el Fede fuma?
No, jo la veritat és que no es puc manifestar el meu canvi de sensacions
perquè jo no he fumat mai i, per tant,
jo sé que jo tenint la mateixa sonda sempre,
la mateixa gana i el que no faig és gaire esport.
M'assumo als meus companys, no faig gaire esport,
però no puc dir-te res més perquè no he fumat mai.
El que sí que és veritat és que no sé si tenen vostès la sensació
que en els últims temps, en els últims anys,
ha anat guanyant molt, no?, el tema dels exfumadors,
de molta gent que ha deixat l'habit del tabac.
Aquesta sensació, l'ambient social, la llei del tabac
de fa 3 o 4 anys, totes les restriccions que s'han establert
estan tenint, jo crec, un resultat positiu en general, no?
Tenen aquesta sensació?
Jo faria un petit anàlisi, és a dir,
10 anys enrere, 5 anys enrere,
es podien fumar els avions, els trens, els autobusos.
Recordeu una miqueta la sensació, l'olor i el gust d'aquells llocs.
Ara no ho podríem suportar, no ho podríem aguantar a fumar en un autobús
o en un avió o en un tren.
És a dir, jo crec que hi ha consciència social,
ja no que el tabac és dolent, sinó que la gent vol un benestar
per si mateixa.
Llavors, si la persona del costat vol fumar,
jo li recomano que no fumi, però que faci el que vulgui,
que ho faci a casa seva.
Els llocs públics, els llocs on està en contacte amb la gent,
la gent vol el seu benestar i, com vol el seu benestar,
doncs, accepta aquestes prohibicions i aquestes restriccions
perquè saben que són bones per ells.
Fede?
No, jo crec que en pocs anys, de forma molt esglaonada al principi,
s'ha avançat molt.
Abans era permès formar molts llocs.
Recordem quan va sortir la llei del tabac i el tema dels restaurants i dels bars
que es pensava tothom que hi hauria molts problemes?
Això anava, no?
Jo crec que fins a aquesta llei la restricció del tabac era molt esglaonada,
molt a poc a poc.
Evidentment, en llocs públics, necessari.
Però el salt qualitatiu es va donar amb aquesta llei, no?
El fet que realment es prohibís fumar en llocs que fins a aquest moment
era públic però que estava acceptat quasi socialment
que es pogués fumar, no?
El típic d'un restaurant que després de dinar comentàvem,
doncs, pas al cegarret.
Però jo crec que sí que aquesta llei realment ha ajudat molt a conscienciar la gent
perquè ja crec que fumar és qüestió d'hàbits, no?
I si tu al final, per raons de feina,
per raons de mantindre relacions amb amistats,
vas a dinar a determinats llocs on no es pot fumar,
doncs, el fet que no puguis fumar t'atreu aquest hàbit
que deu ser difícil treure'l.
Però suposo que són les costums,
doncs, ajuden a deixar de fumar.
I a més, no hi ha hagut cap conflicte social, per dir-ho d'alguna manera,
entre fumadors i exfumadors.
No es veuen escenes, per dir-ho d'alguna manera,
d'atenció o de males cares entre gent que vulgui fumar i que no.
Jo crec que també, aquí encara no hem fet el pas,
i no l'hauríem de fer, d'acabar criminalitzant els fumadors, no?
És molt comú que la gent que visita els Estats Units digui,
home, els fumadors són tractats gairebé com criminals, no?
Tampoc jo crec que és aquest el camí,
però sí que la sensibilització via llei
i, sobretot, intentar involucrar en això els establiments
de restauració està, de formació a l'anonada,
està donant bon resultat.
També és veritat que, amb el tema del tabac,
hi ha altres mecanismes, jo crec que per reduir el consum,
que no sé si són del tot eficaços,
però que s'estan posant en marxa,
com, per exemple, incrementar els impostos indirectes al tabac.
Els que entenen d'economia diuen que això
acaba sent un desincentiu per fumar
i que, precisament, les rendes més baixes,
que són les que els suposen més diners al consum de tabac,
doncs són les que acaben reduint més el consum.
Bé, jo desitjo personalment que sigui així.
Ja que hem començat la tertúlia,
parlant d'això del tabac,
arran del cas personal del Ramon Maria Sanz,
un dels convidats a la tertúlia,
i hem parlat d'aquesta consciència social
que hi ha hagut en pocs anys,
permeti'm també, perquè avui una de les notícies
que expliquem a Tarragona Ràdio
és una altra casa en què, segurament,
igual que del tema del tabac,
s'ha produït una consciència social dels últims anys brutal,
que és el tema dels accidents de trànsit a les carreteres.
Avui expliquem les últimes dades
del primer semestre d'enguany, del 2009,
a la demarcació de Tarragona
s'ha reduït el nombre de víctimes mortals
en un 25% respecte al mateix període de l'any passat.
Des de l'1 de gener fins ara
han mort 26 persones,
malauradament aquí a la demarcació,
però són 9 víctimes menys que l'any anterior.
També és un cas, no?,
el de les carreteres i el del trànsit,
en què, si féssim un paral·lelisme amb el tema del tabac,
també en pocs anys hem guanyat moltíssim, no?
Sí, jo crec que és un èxit
i a més ha estat reconegut pel principal partit
de l'oposició a l'Estat.
Jo crec que el Mariano Rajoy en alguna entrevista
havia inclús reconegut
que una de les principals polítiques
que havia funcionat, segons el seu parer,
era la seguretat vial.
Amb això s'ha avançat molt,
el que passa és que també cal pensar d'on veníem,
no hi havia gaire cultura,
jo crec que encara ens queda molt en educació vial,
però Déu-n'hi-do,
no sé si és amb el pal i la pastanaga
com es resolen les coses,
però Déu-n'hi-do tant les sancions
com el sistema de carnet per punts,
és a dir, és un tema que està a l'agenda
i no havia estat fins ara l'agenda política del país.
I això jo crec que és bo
i estàs generant bons resultats.
Fede.
Jo crec que aquí la Direcció General de Tràfic
ha fet una bona feina,
a vegades amb aquells anuncis que són tan desagradables,
són tan durs,
però jo crec que al final la gent
una imatge val més que mil paraules
i a vegades un discurs
te pot entrar per una i
però te pot sortir per una altra,
però a vegades una imatge
te fa recordar coses, no?
I a vegades hi ha anuncis molt durs
que vulguis que no te fan reflexionar.
Te fan reflexionar
i realment després sí que s'ha fet una campanya
de conscienciació molt gran
a efectes que no es condueixi
sota efectes de l'alcohol,
sota efectes de determinades substàncies.
Evidentment en aquells anuncis
hi haurà gent que els agradarà,
hi haurà gent que no els agradarà
i aquí la consciència de cadascun, no?
Però la miro que també ens fa una mica llàstim
que a vegades, jo primer, suposo que tothom,
els ciutadans hem de prendre
a base de garrotades, no?
Perquè sí que és veritat que jo crec
que una cosa que a mi no m'agradava gaire
que era la llei dels punts,
doncs possiblement al final
haurà donat un fruit bastant positiu.
I a mi no m'agrada gaire
perquè crec que no seria necessari
que la gent prengués consciència
de determinades circumstàncies
sota l'amenaça que ens trauran punts,
ens posaran més multes,
però sí que és veritat que aquesta llei ha col·laborat
en certa mesura que hi hagi un descens de...
Clar, és el carnet per punts,
és la presència molt més accentuada segurament
dels Mossos a les carreteres, als Ravards, no?
Jo aquí discrepo, eh?
Jo crec que...
I suposo que el millor que un company de la taula
discreparà del que jo digui,
però crec que també hi ha mesures massa exagerades.
Excessives?
Per exemple, el tema dels 80 en les entrades de Barcelona.
Home, jo crec que no es poden confondre les coses.
No crec que per anar 80 o 100 hi hagi una perillositat.
Jo crec que hi ha la consciència de cadascun de com condueix,
si de forma molt arriscada,
si de forma necessària sota uns efectes
que no hauria de conduir.
però jo crec que el fet de conduir a 80 per hora
no crec que sigui un factor determinant
a fer-ho de disminuir i disminuir més els accidents.
Jo crec que els accidents disminueixen per altres motius
i si féssim un estudi de quins accidents tenen a l'entrada a Barcelona
perquè hi havia 80 o hi havia 100,
no crec que hi hagués molta diferència.
Jo crec que aquesta mesura de disminuir la velocitat
a les entrades de les ciutats
el que provoca és molts embussos,
el que provoca és gent que arribarà a treballar
i crec que no és una mesura massa encertada,
però és la meva opinió.
Ramon.
A veure, jo crec que estem parlant d'una epidèmia.
D'una epidèmia, els accidents de tràfic és una epidèmia.
Si nosaltres agafem aquestes 26 persones d'enguany
o agafem les 35 persones de l'any passat
en aquest primer trimestre
i diem, obrim un titular dient
avui a Tarragona,
només a Tarragona, a les demarcacions de Tarragona
han mort 36 persones,
ens posem les mans al cap.
Posem Crespons Negres,
Banderes a Mitjasta
i sortim tots tristos al carrer.
En canvi, com és una dada,
avui un, demà dos,
fins al cap de setmana següent
no n'hi ha hagut tres,
és una cosa, en compte gotes,
no acabem d'agafar una consciència clara
de realment la quantitat de gent
que mora per un accident de tràfic.
Llavors jo parlo d'una epidèmia
perquè és això,
doncs si posem aquestes persones
en un sol dia
ens posem les mans al cap.
Llavors el que hem de fer és això.
Però no sols hi ha les persones
que moren d'un accident de tràfic
sinó les seqüeles,
la quantitat de persones
que queden amb seqüeles.
Gent que van catirar de rodes,
gent que ha perdut una cama,
gent que, doncs,
amb una cervicalcia
o el que sigui.
És a dir,
va des d'un accident greu
fins a un accident no tan greu.
Aquesta gent també l'han de tenir en compte
perquè són seqüeles
que molts d'ells s'allargaran
durant tota la vida,
encara que sigui
no poder moure un braç
o una cama
amb l'agilitat
que podia fer abans.
I aquests també els tenim comptabilitzats
i també formen part
d'aquesta epidèmia que deia.
Jo crec que les campanyes
fins i tot jo crec
que haurien de ser més dràstiques
i haurien de ser una mica més durs
en aquest tema.
Amb el tema de l'alcoholemia,
jo seria,
ho dic sincerament,
jo sé que això és
políticament incorrect,
però seria 0-0.
És a dir,
si no es pot veure,
no es pot veure.
Ni 0,1.
Res,
res.
Un sap que no es pot veure.
És que jo controlo.
No, no.
Escolta,
si vostè agafa un cotxe
no pot veure.
I punt.
I ja està.
Llavors,
si convé,
exigim a l'administració,
exigim a qui sigui,
una bona infraestructura
de comunicacions nocturna,
diurna,
i el que faci falta.
Però si no es pot veure,
no es pot veure.
I ja està.
Hem de també tenir clar
cap a quin model anem.
Si volem un model
de recaptació pur i dur
o volem un model d'educació viària.
Jo crec que el model
que hem de seguir
és el d'educació viària.
Que passa que moltes vegades
la frontera
entre la recaptació
i l'educació
es barreja.
Ho dic,
per exemple,
amb el tema dels radars.
La polèmica
de si els radars
han de ser sorpresa
o no han de ser sorpresos
o han d'anar indicats,
perquè hi ha molts radars
que són d'aquests sorpressius.
Però jo crec que tots
han d'anar indicats.
És a dir,
que s'ha d'avisar.
Escolta,
hi ha un radar,
no corris.
i fins i tot
estan avisats al radar,
doncs,
hi ha gent que pica.
Què passa a la...
Però jo crec que
hi ha consciència social,
això no és molt important,
amb el tema del cinturon.
Abans,
ningú s'ho volia posar,
és que no.
És que el cinturon i el cas,
una mica seguint el paral·lelisme
d'abans que dèiem,
amb el tabac,
si miréssim uns anys enrere,
les coses han canviat moltíssim,
no?
Amb el tema del mòbil,
doncs escolta,
un aparell de mans lliures
no costa tant avui en dia
posar en un vehicle,
en un cotxe.
Bueno,
jo crec que a poc a poc
tot això s'ha d'anar reduint,
s'ha d'anar reduint.
És una qüestió
no sols de l'administració pública,
sinó una qüestió nostra.
Agafant el fil
de la reflexió que feia el Ramon,
l'altre dia,
no sé exactament en quin diari,
però vaig llegir
que l'autoritat pública
s'estava plantejant
posar alcoholímetres
en les obres,
en les obres,
en els edificis,
perquè s'havia detectat,
en alguns casos,
un consum important d'alcohol
i això portava lligada
a la perillositat
i la sinistralitat laboral.
I es plantejava aquesta reflexió
com dient que
primer van ser les carreteres,
però després hi ha altres àmbits
que són molt perillosos
i on caldria fer una miqueta
aquesta sensibilització
i aquesta conscienciació,
perquè les seqüeles
i les defuncions
per accidents laborals
continuen sent
una altra epidèmia
en aquest país
i aquí hem de posar-nos
mans a l'obra
i a treballar
perquè és un tema
realment molt sagnant.
En fi,
hem començat la tertulia
parlant de qüestions més aviat socials
arran del tema del tabac,
del cas personal,
com dèiem,
del Ramon Maria Sanzi,
també arran d'aquestes dades de trànsit
que són relativament bones,
són relativament positives,
perquè un decens del 25%
d'un i do
d'un any per l'altre
està a prop bé,
a veure com evoluciona
la qüestió de la qüestió del trànsit
ara que estem en plena temporada d'estiu.
Però, en fi,
abordem altres temes
de l'actualitat
més aviat local.
Una actualitat,
per cert,
la política aquests dies
una mica en baixa forma.
Segur que ja es nota
que és el mes de juliol,
que ja comença a haver-hi
gent de vacances.
Aquesta setmana
que tenim el concurs
de focs artificials
és un d'aquells signes
que la ciutat de Terragona
indica que estem en ple estiu.
Així que,
com que tampoc no hi ha
un tema concret
d'aquells de debat
aquests dies
a la política municipal,
els hi proposo
als nostres convidats
fer una mica de balanç
del curs polític
que s'ha acabat
a nivell local,
a nivell de la ciutat de Terragona
i agafant,
per cert,
un dels temes
que ha estat notícia
en els últims dies,
que va ser notícia
especialment la setmana passada
quan es va acabar
de signar l'acord
entre l'Ajuntament
i la Generalitat
per finançar
l'Escola Oficial d'Idiomes,
que ha estat un dels temes
importants
d'aquest any
i de molts anys anteriors
i que d'alguna manera
ha servit,
entre cometes,
per tancar aquest curs polític
abans de les vacances.
Es discuteix molt
sobre si l'Ajuntament
ha de ser l'entitat,
l'institució
que financí aquestes obres
per avançat o no.
Fede,
Convergència i Unió
des de l'oposició,
ha dit reiteradament
que això no pot ser, no?
Bé, jo aquí
segur que tindré
una opinió discrepant
de les dos membres
de la taula
perquè, com tothom ja sap,
jo soc membre
de Convergència i Unió
i per tant a l'oposició
i els dos companys meus
són representants
de tots els partits polítics
que estan formant
l'equip de govern municipal
i per tant
tot el que pugui dir jo ara
després serà rebatut
pels dos membres.
O no?
No per aquest fet,
diguem-ho,
no està d'acord.
Però bé,
deies,
fem una mica de repàs
de tot el que ha sigut.
Sí, jo proposava el tema
de l'Escola d'Idiomes
perquè ha estat l'últim
del curs.
Jo a l'Escola Oficial d'Idiomes
crec que Convergència i Unió
ja té una posició molt clara,
crec que és un error
que l'Ajuntament
tingui de fer-se responsable
del finançament
d'aquestes obres,
crec que és un equipament
de titularitat
de la Generalitat de Catalunya
i per tant
s'ha de ser raonable
si la titularitat
d'un edifici,
d'una instal·lació
és d'una administració,
és aquesta administració
la que té que fer-se càrrec
de qualsevol finançament
i de qualsevol
posada en funcionament
de la mateixa.
El problema és que
la Generalitat de Catalunya
està al límit d'endeutament
i possiblement
no pot endel·lçar-se més
i passar la patata calenta
a l'Ajuntament.
Per tant,
a l'Ajuntament
quasi que se li està obligant
a fer un esforç econòmic
que no li correspon
i per tant crec que
la Generalitat de Catalunya
més i quant
governen partits polítics
que són els mateixos
que estan governant
a Tarragona
no té per què
culpabilitzar
o castigar
fiscalment
i econòmicament
a l'Ajuntament de Tarragona
i per tant
hauria de ser
la pròpia Generalitat
la que es fes càrrec
d'aquest finançament.
Després, si vols,
parlem de coses
més generals.
Javier?
Bé, tenia raó
de fer-ho.
No estic d'acord
amb el que comenta.
Però no pel fet
que sigui un partit
de l'oposició
sinó perquè crec que
per mi el més important
és desbloquejar un tema
que veníem a restant
des de fa molts anys
i que el centre
de la discussió
és millorar
el servei lingüístic
que reben els ciutadans
que volen estudiar idiomes.
Per tant,
per mi això és el més important.
Després,
les fórmules que trobem
per finançar
aquest equipament
o un ambulatori
o una llar d'infants
em semblen qüestions instrumentals
i en qualsevol cas
accessòries.
i ho dic aquí
i ho dic
per el cas
que un ajuntament
de Convergència i Unió
vulgui fer un equipament
i el financiï
d'aquesta manera.
És a dir,
crec que
hem de millorar
els serveis públics
que reben els ciutadans
i que ho hem de fer
de manera flexible
i àgil.
Si l'agilitat implica
buscar fórmules alternatives
que evidentment
no canvien
la titularitat
de l'equipament
però el permeten
construir en menó temps
i en un calendari
més proper
i posar un servei abans
no veig cap problema.
En relació
amb els temes
que s'estan desbloquejant
jo voldria
fer menció de dos.
Parlem d'esperència.
Escolta'm un moment
el Ramon.
El tema de l'escola
ho veig clar,
no es tracta
de cap patata calenta,
es tracta simplement
de responsabilitat
de govern.
Si ens mirem
els temes
com
no ho fem
perquè jo soc titular
tu no és titular
llavors passa
el que ha passat
amb el govern anterior.
Tenim tot bloquejat
i no hi ha manera
d'avançar de cap de les maneres.
Crec que el que s'ha fet
és desencallar el tema.
Estem davant
d'un govern
republicà i socialista.
Què vol dir això?
Ha d'imparar
les persones
i la gent.
En aquest cas
les persones
i la gent de Tarragona.
Què necessita
una de les coses
que necessita
la gent de Tarragona?
Doncs una escola oficial
d'idiomes
que funcioni
i que arrulli
amb les instal·lacions bones
i que pugui desenvolupar
el seu treball
de formació.
Doncs si la manera
de desencallar
és aquesta
doncs ho fem d'aquesta manera
i assumim responsabilitats
i assumim responsabilitats
de govern.
Molt bé,
com que ja tenim clares
les postures de l'escola
ara se vol la FED
que afegeixi coses
però obrint una mica més
el ventall de temes
d'alguna manera
ara que estem ja
al mes de juliol
es tanca el segon curs polític
d'aquest mandat municipal
de fet en els últims dies
i ja en el seu moment
amb els portaveus
dels grups municipals
ja vam fer aquí a Tarragona Ràdio
un balanç
d'aquest Ecuador del mandat
en fi
hem tingut el tema
de l'escola oficial d'idiomes
però també s'han parlat
de moltes altres qüestions
de grans projectes
de la macro-política
i de la micro-política
de com està funcionant
aquest mandat municipal
així que els hi obro
una mica el debat
sobre l'escola d'idiomes
i altres aspectes
més generals.
Acabar de comentar
dues coses
de l'escola oficial d'idiomes
com diu el Ramon
a Tarragona
hi ha un govern
republicà i socialista
i primer són les persones
segons ell
però el mateix
és a la Generalitat de Catalunya
hi ha un govern
republicà i socialista
que sempre
sempre s'ha oblidat
de les persones de Tarragona
en cap cas
a Tarragona
mai
quan governava
altres partits polítics
de la Generalitat
s'ha passat la patata
calenta
a l'Ajuntament
sempre la Generalitat
ha hagut d'assumir
les obres
i el finançament
dels immobles
dels quals són titulars
perquè és la seva obligació
això és
un govern
pensant en les persones
i la Generalitat de Catalunya
no ho fa
en Tarragona
com no ho ha fet
gairebé mai
des que estan governant
per tant
la Generalitat de Catalunya
obvia les seves obligacions
respecte
de tots els ciutadans
de Tarragona
i posa amunt
situació complicada
a l'Ajuntament
que l'està obligant
a financiar aquestes obres
perquè evidentment
Comprència i Unió
evidentment que vol tirar
davant l'Escola Oficial
d'Idiomes
evidentment que volem
donar un servei
però l'únic que estem dient
és que si la responsabilitat
d'aquests serveis
és de la Generalitat
que s'hi posi a treballar
i que s'hi posi a fer
les coses com s'han de fer
res més que això
perquè mai a Tarragona
l'Ajuntament
ha tingut que financiar
amb altres governs
de la Generalitat
cap edifici
ni cap institució
que no li pertanyia
i es fa
per primera vegada
amb el govern socialista
i republicà
que hi ha
a la Generalitat de Catalunya
perquè no poden
endeutar-se més
i passen
com he dit
l'obligació
d'endeutar-se
a l'Ajuntament de Tarragona
Únic i exclusivament
és això
no és posar
falses rodes
a res més
a veure
obrim una mica més
el debat
sobre el curs polític
és que és molt senzill
és que si volen
podem estar tota l'estona
amb l'Escola d'Idiomes
però
partim d'una premissa
la premissa és
el fet que diu
la Generalitat de Catalunya
no es pot endeutar més
d'acord
doncs com no es pot endeutar més
la Generalitat de Catalunya
no fem l'Escola Oficial d'Idiomes
i hem acabat
està reconeixent
que no es pot endeutar més
la Generalitat
estem d'acord
que la Generalitat
no es pot endeutar més
perquè la màquina
ja funciona
però com?
que sí que ho ha fet malament
la Generalitat en 4 anys
per endeutar-se tant
no crec que l'endeutament
vingui d'aquests darrers 4 anys
mai havia passat fins ara
en tot cas
potser l'endeutament
ve d'aquestes negociacions
famoses del senyor Pujol
el finançament a Madrid
fa 23 anys
sempre mirem enrere
23 anys no
porteu 6 anys governant
en 6 anys
potser ja podríeu tindre
responsabilitat d'alguna cosa
perquè és que al final
durant 6 anys
l'únic que hem de fer
és mirar enrere
durant 6 anys
podíeu aprendre
una decisió
no tenim ganes
de mirar enrere
perquè a més
el que s'està fent ara
està molt millor
que el que es feia abans
per tant
no crec que el finançament
sigui un problema
home
demostra molt poca
maduresa política
sincerament ho dic Fede
dient que el problema
del finançament
sigui un problema
del tripartit
la poca maduresa política
és que el senyor Zapatero
estigui torejant
a tots els membres
del govern
de la Generalitat de Catalunya
senyor Escontartulis
dos se'n desvien tant
no desviem
és una altra qüestió
la poca maduresa
és que el senyor Esquerra
que el partit socialista
Ramon i Fede
que s'ha de límit
a les mentides
del senyor Zapatero
no se'm desvien del tema tant
recuperem una mica
el que dèiem
més des d'un punt de vista
de política municipal
tenint en compte
que s'ha acabat
aquest curs polític
ja pràcticament
es pot donar part
per acabat
a l'espera de les vacances
que és el segon any
d'aquest mandat municipal
que per tant
acabem de passar
a l'Equador
dels grans temes
per exemple Javier
o de les qüestions
més importants
que té la ciutat
s'estan resolent
al ritme
que es preveia
que es va marcar
per exemple
el govern
òbviament
els escenaris
fa dos anys
quan un planifica
els escenaris
estan en base
a les circumstàncies
d'aquell moment
les circumstàncies econòmiques
del moment
quan es va començar
a planificar
aquest mandat
eren el 2007
i no hi havia
la crisi econòmica
que estem patint
actualment
per tant
com hi ha temes emergents
urgents
i d'altres temes
menys urgents
jo crec que
el govern actual
de l'Ajuntament
està prioritzant
les polítiques socials
per tant
estem pal·liant
la situació
de necessitat
de moltes famílies
i estem concentrant
recursos
en aquesta conjuntura
per aquest tema
que això significa
que en d'altres qüestions
podem anar més endarrits
potser sí
però hi ha temes
històrics
que s'estan desencallant
poso diversos exemples
Hostal del Sol
Fortí de la Reina
Escola Oficial d'Idiomes
Fasana Marítima
jo crec que s'estan
en aquests quatre temes
en concret
posant les bases
que no s'havien posat abans
i no em vull remuntar
abans del 2007
perquè si no sembla
que de tot tingui la culpa
l'anterior govern
però en aquestes quatre qüestions
jo crec que hi ha canvis
importants
i en relació amb el tema
que comentava abans
el fet de la titularitat
i de la competència
el problema és que
en l'àmbit municipal
i ell ho sap bé
com a servidor públic
que és
el ciutadà
no en té
de competència
per tant
a l'Ajuntament de Tarragona
i a l'Ajuntament
de qualsevol altre
dels 946 municipis
de Catalunya
els acaben arribant
problemes dels ciutadans
que no són de la seva titularitat
però que sí que tenen
i necessiten resposta
en aquell àmbit
però Javier
tu has dit
necessitat en dret
i tu saps que evidentment
molts ciutadans
no tenen per què saber
de competències
però els responsables
d'un Ajuntament
sí
els responsables d'un Ajuntament
sí que tenen
que saber de competències
i per tant
els responsables
de l'Ajuntament de Tarragona
que són els del partit polític
sí que tenen que saber
de qui és la competència
de finançar
les obres
de l'escola oficial
evidentment que els ciutadans
no cal que no necessitin saber
però els responsables
de l'Ajuntament de Tarragona
sí
Fede
donaré una dada
molt clar i evident
el 15%
de la despesa
dels ajuntaments
és despesa no obligatòria
perquè no respon
a una obligació competencial
això significa que
de cada 100 euros
que gasta un Ajuntament
com Tarragona
15 són per coses
que no hauria de fer
però que es fan
perquè es prioritza
a les persones
i això li passa
a l'Ajuntament
governat per esquerres
i governat per dretes
perquè les competències
no justifiquen
els àmbits d'actuació
són les persones
i per tant
la despesa dels ajuntaments
no tradueix
aquest règim competencial
tradueix les prioritats
i tradueix
l'urgència
de les qüestions
segurament
estarem d'acord
que ara és moment
de concentrar
esforços
en l'atenció
a les persones
que pateixen la crisi
tinguem o no
tinguem competència
a mi sincerament
no més
no em serveix
com a excusa
no l'acceptaria
com a ciutadà
aquesta excusa
que a l'Ajuntament
no li toca
i l'Ajuntament
és l'únic nivell
de govern
on això no es pot dir
potser els altres ho diuen
jo Javier
en mesures socials
per gent que està patint
la crisi
no et poso cap problema
si estic d'acord
en tu
si estic d'acord
en tu
però el 15%
de la despesa
que no és
per àmbit competencial
són per coses
socials
personals
no per infraestructures
tu saps
el que pujarà
aquesta despesa
no serà el 15%
com a conseqüència
d'aquesta hipoteca
que s'haurà de fer
pujarà molt més
està votat
pel senyor Ballesteros
i pel senyor d'Esquerra Republicana
també
al Consell d'Administració
i segur que funcionarà
al final
amb el tema
del Parquins de la Primer
diguem-nos coses clares
aquest pàrquing
es va ser aprovat
per tots els partits polítics
inclús estava
el senyor Ballesteros
al Consell d'Administració
i no canviem de temps
ja ens una altra cosa
ara imaginem-nos
imaginem-nos que la Generalitat
digui escolteu
no sols
no sols
no vull que
no puc finançar aquesta obra
sinó que no la penso finançar
què hauria de fer l'Ajuntament?
demandem a la Generalitat?
alguna cosa hauríem de fer
doncs clar
alguna cosa hauríem de fer
però una de les coses
que potser estaria bé
és dir
nosaltres assumim el risc
i això ho tirem endavant
d'acord?
hauríeu de fer, sí
i tampoc ho trobaria gens malament
perquè seria una cosa
beneficiosa per la ciutat
i ja està
llavors exigir les responsabilitats
aquí hi hem d'exigir
però jo crec que el que s'ha fet
és exercir un lideratge
i tirar endavant
un projecte que estava encallat
i la mateixa línia
i la mateixa línia
per no recuperar coses del passat
però és que resulta
que nosaltres volíem finançar
una obra com la Fasana Marítima
assumint la responsabilitat
de l'Ajuntament
assumint l'Ajuntament
la responsabilitat
amb les plusvàlues
finançar una obra
d'arranjament
de tot el litoral marítim
de la ciutat
i ja resulta
que per aquestes coses
que eren
de 300 milions d'euros
d'una inversió
que podia hipotecar
la història de la ciutat
es podia fer
aquesta flexibilitat
tu saps
que es refinanciava
sobre el projecte
escolta
i amb l'Escola Oficial
dió
amb les coses clares
sincerament
tu has parlat
de projectes
que s'han desencallat
i has posat
com a exemple
de la Fasana Marítima
però siguem clars
nosaltres tenim un projecte
es va presentar el projecte
i amb el projecte
es refinanciava l'obra
no em diguis coses
que no són
vosaltres portau
al Partit Socialista
el projecte
que es va presentar
en campanya electoral
és un dibuix
és un dibuix
perdona
que els enginyers
no podien utilitzar
com a full de ruta
per construir
la façana marítima
la façana marítima
quan va entrar al govern
el senyor Ballesteros
va dir que en 6 mesos
tenia desencallat
el problema
de la façana marítima
han passat dos anys
de desencallat
de la façana marítima
no hi ha absolutament res
no hi ha absolutament res
no hi ha ni projecte
ni pressupostos
no hi ha absolutament res
d'en aquest govern municipal
no respecte
de la construcció
de la façana marítima
i ara tu saps
que fa dos dies
es va anunciar
la remodelació
de la façana marítima
evidentment
que nosaltres
no hi estem en contra
de la remodelació
de la façana marítima
perquè és un tema
de seguretat
estem encantats
de la vida
que es faci
però que això
no sigui
cap problema
per després
per fer la façana marítima
que no sigui
cap excusa
per fer una obra
que després
impossibiliti
fer la façana marítima
perquè si t'han desencallat
d'estar el tema
de la façana marítima
veurem què passarà
amb la remodelació
de la façana marítima
seguim
quins projectes
més heu d'encallats
la plaça dels carros
el camp del nàstic
hi havia un projecte
pel camp del nàstic
i en aquest sí que hi havia un projecte
què va passar?
que el regidor d'esports
va canviar el projecte
va exigir
fer una graderia més
una taulada més
com a conseqüència
i tu també ets
i tu ho saps
van modificar
el projecte
i al modificar el projecte
se li va treure
de qualsevol responsabilitat
a l'empresa de construcció
i hem hagut de comprar
els drets d'aquell projecte
quan si no haguessin canviat
el projecte
el camp s'hagués començat
o si no s'hagués començat
Pai hagués hagut de pagar
una clàssola de penalització
a l'Ajuntament de Tarragona
això de desencallar projectes
això és assumir responsables
que no ens tocava
i hem hagut de pagar
és millor
canviar un projecte
quan és un formatiu executiu
que no tenir l'obra feta
com amb el Jaume I
i pensar què fem
sempre calleu a el mateix
seguim parlant
no seguim parlant
no seguim gaire
perquè estem a punt d'acabar
seguim parlant de projectes
el banc d'Espanya
el banc d'Espanya
està de desencallar
serem l'única ciutat
en la qual
tindrem que pagar
pel banc d'Espanya
Reus, Tortosa
tots han tingut
el banc d'Espanya
de forma gratuïta
ostres
ara serem Tarragona
l'única ciutat
que pagarem pel banc d'Espanya
això és desencallar projectes
saps més que jo
les negociacions estan en marxa
la tabacalera
tenim alguna cosa
a la tabacalera?
les claus
tenim les claus
però vam tornar a pagar el mateix
dos vegades
900 pisos
d'habitatge oficial
900
em portem 10
que ja estaven fets
quan vau trobar
l'alcaldia
però si el problema
ara dels pisos
no és fer-los
és que la gent
trobi finançament
per comprar-los
però quins projectes
s'ha de ser que
cap?
però què no adaptem
les nostres polítiques
a la conjuntura?
és que ara ens posarem
a fer pisos
en la situació actual
això és un tema
d'ofici
acabem
no ja tens part més
hem començat
jo a obrir
diferents qüestions
de la política municipal
però se'ns acaba
la tertúlia
ara com dèiem bé
també un parèntesi
segurament de vacances
per a molts
o sigui que ja ens retrobarem
amb totes aquestes qüestions
i amb els nostres
contartulis
de cara al mes de setembre
a tots tres
moltes gràcies
Javier Villamallor
Feda Dan
Ramon Maria Sanz
bon estiu
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia