El temps de l'IPES
Ens acompanyen Lucía López-Polini i Gala Gómez, són tècniques de restauració de l'IPES.
Lucía Gala, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingudes.
Saludem Gerard Campenya, és codirector del projecte de recerca al Camp dels Ninots.
Gerard, bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir.
Bernat Font, alumne de màster que ajuda, col·labora en tasques de restauració.
Bernat, bon dia.
Bon dia.
Recordo que no fa gaire temps amb dos investigadors veterans de l'IPES
ens parlaven de les trobatlles d'unes restes de mamuts,
a l'estat de Sonora, el Jordi i el Ramon,
i ens comentaven que per traslladar aquelles restes,
que era per filmar-lo, que semblava una pel·lícula italiana de riure.
Tu també hi eres?
No, però en el cas del Camp dels Ninots, més o menys, ha passat alguna cosa semblant.
És a dir, trobeu aquestes restes i algú pot pensar,
mira, agafem un carretó, un sac,
Déu-n'hi-do, abans de tocar res, tot el que segurament s'ha de fer, no?
Sí, de fet, un cop localitzes, en el cas del Camp dels Ninots,
són escalets complets en connexió anatòmica,
i de fet, nosaltres el que fem és l'excavem,
el delimitem tots els ossos i tal,
i després és un moment de treure'ls, no?
De treure aquell escalet del seu lloc, no?
I en el cas del Camp dels Ninots també ho hem fet
de diferents maneres,
el que passa és que sí que hem fet alguna vegada
treure tot l'escalet sencer en bloc.
La passada setmana vau estar tots quatre,
vau participar en el primer Conservation Workshop
que organitza l'Institut Català de Paleontologia,
presentant treball que feu en aquest sentit a l'IPES,
i ara que el Gerard deia això,
jo veig aquí que vas, entre altres coses,
vau explicar l'experiència d'un crani,
d'un bòbit de 3,5 milions d'anys.
Tu has estat amb el crani aquest?
Sí.
Com va anar la cosa?
No va anar bé, perquè com és això
que s'està parlant de fer les extraccions
dels materials quan són molt grans o tenen problemes,
bé, el que explicava en Gerard,
doncs hi ha vegades que els materials
no es poden treure directament,
ja sigui perquè són grans o perquè
és necessari treure'ls en part del jaciment.
Aleshores, aquests materials,
quan arriben al laboratori de restauració,
és necessari treure aquests sediments
com una petita excavació allà al laboratori,
i aleshores ja fer tota la restauració.
Dit així sembla molt fàcil, no?
Sí.
Dit així, dius no res, eh?
Però la veritat és que
la feina dels restauradors és una feina
que moltes vegades és una feina
que no és del tot coneguda,
i realment doncs estic content que avui es parli d'això
perquè jo penso que és un reconeixement a una feina
que moltes vegades queda una mica enrere
i no es reconeix realment la feina dels restauradors.
Jo penso que en el cas del Camp dels Inots,
com tants altres jaciments,
tots els materials han de passar per aquestes mans,
aquestes mans privilegiades,
de poder consolidar aquests ossos,
poder-los restaurar i conservar
i per tal que perdurin en el temps,
que això és molt important.
Quan llegia la informació que m'enviàveu
des de l'IPES parlant d'aquesta trobada,
és que això que dius és interessant
perquè m'ha passat pel cap el mateix
i salvant les distàncies,
que són sectors diferents,
pensava que els restauradors
sou una mica com els traductors dels llibres,
és a dir, un fa una gran obra,
un escriptor britànic,
si no hi ha algú que faci una traducció
en condicions, nosaltres no la llegirem mai.
Per tant, és un paral·lelisme
que jo crec que podria servir.
Sí, perquè les condicions
dels jaciments depenen de cada un dels jaciments.
Hi ha jaciments on les conservacions dels fòssils
són millors que d'altres,
però cada un té les seves particularitats.
I el fet que aquelles restes
han de servir de base per a un estudi posterior
i perquè els diferents especialistes
puguin estudiar aquests ossos,
o aquestes restes, el que sigui,
generalment porten més problemes,
suposo, el tema os que no el tema pedra.
Però els investigadors,
per tal que desenvolupin el seu treball,
és imprescindible moltes vegades
que hi hagi una feina de restauració prèvia.
Per tal que siguin fàcils de manipular
i que sobretot perdurin el temps.
Perquè en un jaciment podem trobar
des de restes òsseas,
podem trobar pedra,
podem trobar fòssils que vinguin també
d'algun tipus de vegetal.
Sí, exacte.
De hecho, en el Camp Desinors
tenemos restos de improntas vegetales,
restos de hojas, moldes de hojas en realidad.
No són les hojas en sí,
sinó els moldes que han quedat en arciles.
I això és el que hem tractat també en aquest cas.
Hem presentat en el workshop de Sabadell,
hem presentat també la consolidació
d'aquest tipus de hojas,
perquè salen en un sediment
molt poc compacte.
O sigui, per fer-nos una idea
és com si sacàrem una impronta
en arena de la playa.
Entonces, claro,
això és molt difícil de manipular.
I entonces, para sacarlo directament,
ja normalment hay que tratarlo
o sacarlo con mucho cuidado
y luego consolidarlo,
echarle algún tipo de resina de plástica,
digamos, que aglutina
ese sedimento suelto
i conserva la hoja.
Les magnituds i les dimensions
del material que trobeu
deuen ser molt determinants
a l'hora de fer un procés o un altre,
segurament.
Sí, el tamaño importa en este caso
y no és el único,
però sí que condiciona.
No és el único
perquè estem parlant
de materiales molt diversos,
efectivament.
O sigui, des del cràni de bòbido
que ha tractat mi compañera,
que és hueso,
hasta aquest tipus d'impruntes,
que en realitat són arenas o arcillas,
però el tamaño efectivament
també condiciona moltíssim
i són coses ja quasi
d'índole logística
el que condiciona el tamaño,
más que ja el tractament específic
que nosaltres facem,
ja és quasi la complicació
que supone mover
muchos kilos,
hacer embalajes muy grandes,
eso es casi más de índole logístico
el tamaño que otro tipo.
també en el cas del Camp de Ginots
també té a veure
el tipus de sediment
que tan influeixen
en el que és els materials ossis
com en les fulles,
que es resseca,
s'agrieta
i dona molts problemes.
En el cas dels fossis
d'aquests macromamífers,
bueno,
en el cas del bòbido,
a més aquest sediment,
bueno,
hem d'imaginar que
aquests osos
que tenen 3 milions i mig d'anys
en estar en aquest,
bueno,
en el jaciment
hi ha processos geològics,
hi ha genètics,
que és quan ja està
l'os enterrat.
Doncs,
a vegades,
amb els moviments de la terra
es produeixen fractures
i aquestes fractures
es rompleixen d'aquest sediment.
Aquest sediment
està molt ressec.
Quan s'estreu
del jaciment
es comença a ressecar
i els fossis
es comencen a trencar.
Aleshores,
és molt important,
bueno,
el que fan ells al camp
que es treu-lo tot en bloc
per no deixar-ho secar
fins que arribar al laboratori
i allà
anar
treient la terra
i anar consolidant
per tal de poder controlar
aquestes fractures.
Però s'ha d'aïllar
tot aquest material,
no?
Jo suposo que la tecnologia
també ajuda a trobar
nous materials
i noves eines
perquè vosaltres
pugueu treballar.
Sí.
No ho posem en una bossa
en qualsevol...
No,
però quasi.
Sí.
Depèn,
depèn.
Si és un fòssil
que es conserva...
Sí,
de moment,
lo cierto...
Bueno,
no sé,
corregidme,
però lo cierto
es que no hay herramientas
supersónicas,
no hay materiales especiales.
Quizás lo más moderno
que tenemos
es que trabajamos
con resinas sintéticas.
I és que he vist
caixa adaptada
al sistema d'amagatzematge,
de l'IPES.
Bueno,
però si no es fa de ser
una caixa.
Ja,
és en botania.
Lo cual no le quita
mèrito tampoco.
Una caja es una caja,
eh?
No sé,
sí,
claro,
exacto,
pero bueno,
los cirujanos operan
con bisturí
y nosotros también.
Si no le quita mèrito
al trabajo tampoco
el hecho
que la herramienta
sea sencilla.
En aquest cas
del camp de asignatges
els tractaments
ha sigut així,
mecànics,
amb això de la tecnologia
doncs potser
que amb els materials
que els quals
permeteixen
que s'estreguin
del jaciment
són resines
plàstiques
que la resina
de poliuretat
expandit
que fa que no pesin.
Antigament
s'utilitzaven
escalloles,
sí,
hemos cambiado,
hemos pasado
de la escallola
a la resina
de retano,
pero tampoco hay,
de hecho,
quizás eso es lo que comentaba
nuestro compañero
Geral al principio,
quizás por eso
el trabajo
tampoco es
ni muy vistoso
ni demasiado reconocido
porque no deja
de ser un trabajo
que se hace
pues a veces
con palillos de madera
y con bisturí.
No es espectacular
pero es transcendent.
Exacto,
al final igual
lo que es transcendent
es el resultado
más que el trabajo en sí
que a veces
no es muy llamativo
porque no dejamos
de trabajar
con herramientas
que son
aparentemente sencillas.
El Bernat
és alumna de máster,
està col·laborant
en aquestes tasques
de restauració.
Una mica,
diguem-ne,
tal com està plantejat
aquest máster,
has d'anar passant
pels diferents àmbits
de l'IPES
o diguem-ne,
que és aquest
en el que tu vas decidir
o has volgut treballar?
No,
bueno,
jo és que ja
sóc diplomat
en restauració,
llavors aquest máster
per mi era com
una ampliació
dels estudis
més encarats
a arqueologia
en general,
però gràcies
a que l'IPES
té un taller
de restauració
on es fan
tasques de restauració
com ara estàvem
explicant,
jo he pogut
col·laborar una mica
amb aquestes tasques.
Llavors,
m'estic especialitzant
en aquesta línia
de la restauració
arqueopalentològica.
T'atreu més
que no pas altra
de moment.
Sí,
bueno,
si estàs especialitzant
és perquè realment
t'agrada,
no?
Per això,
nosaltres a restauració
agafem una base
de restauració
arqueològica
general
que inclou
restauració
de ceràmica,
pedra i tot això
i com t'he dit,
aquí a l'IPES
el tractant
en jaciments
bàsicament
arqueopalentològics
que treuen
el que hem explicat,
ossos,
pedra
i
algunes improntes
també,
doncs
aquesta seria
la rama
d'especialització
dintre
la restauració.
Quan trobeu,
quan s'han trobat
en general
parlem,
en restes
de mamífers
o d'algun homínid,
clar,
el tractament
és diferent
però psicològicament,
sobretot si parlem
d'homínids
i emocionalment
jo m'imagino
que deu haver-hi
com una mena
d'inquietud.
Imagina't quan es van
trobar la Lucy,
per exemple,
no és el mateix
que trobar-te
un tros de ceràmica
del Neolític?
Bueno,
en el moment
que estàs...
Emocionalment
dic,
no dic professionalment
a l'hora de...
¿Es un humano
o en qué sentido
lo dices?
Sí,
por eso,
que hubiera
un component emocional,
no emocional
de porque es un humano
sino la emoción
de...
Porque es singular.
Es singular,
es un homínido,
no es lo mismo
que un trozo de ceràmica,
yo no digo
que no apliques
las mismas técnicas
con la misma profesionalidad
pero tiene un componente
emocionante.
Sí,
emocionante,
sí,
en ese sentido,
bueno,
yo pienso que sí,
en la medida
en que son singulares,
los humanos
en general antiguos
lo son siempre singulares,
también son singulares
otro tipo de hallazgos,
también tipo,
por ejemplo,
los del Camp Dels Ninoch,
es bastante singular
encontrar esos esqueletos
en conexión,
pero efectivamente
es más por la singularidad
porque hay muy poquitos
y efectivamente
es emocionante
porque es eso,
son únicos,
no es lo mismo
tratar uno de los miles
de ciervos que tenemos
que el único humano
que tenemos
también por la responsabilidad
del momento
de estar en un bisturí
y decir,
uf,
aquí sé que me equivoco,
esta noche no duermo,
no,
pero dir un ejemplo
que es mucha responsabilidad,
la singularidad
sí que hace que sea mayor
la responsabilidad
y mayor...
Porque a més
tens totes las miradas
a sobre,
estan esperant
que tú acabis
per començar
a laura hipótesis,
no?
A veces las miradas,
a veces las cámaras
y de todo.
En el Camp Dels Inots,
vull dir,
de fet en general
en tots els jaciments
a los arqueólogos
tractem de la mateixa manera
doncs una resta
o una altra,
no?
I en principi...
Som molt democràtics.
Som democràtics.
Sí,
el que passa
que sí que de vegades
ets conscient
que aquella troballa
doncs realment
doncs la repercussió
que pot arribar a tenir
i per tant
doncs ets conscient
que aquella feina
que tu faràs
a partir d'aquell moment
pot tenir una repercussió
o una altra,
no?
Però penso
que els tractaments...
També perquè
també hi ha mitjans
per poder controlar
millor
les netejes
com les lupes binoculars
doncs d'això
lupes binoculars
o poder
netejar
amb molta finura
microscòpicament.
En cualquier caso
siempre
tratamos con cuidado
todo el material
y todo el material
es importante
porque todo es patrimonio
y todo
pero efectivamente
sigo pensando
que sí
que los hay singulares
por eso
precisamente
porque son escasos
y son bienes más valiosos
por escasos
y por singulares.
Clar,
en el cas del Camp dels Dinots
que és el que més conec
i així de fet
al Camp dels Dinots
hem localitzat
cinc escalets complets
articulats
de grans vertebrats
entre bòbits,
rinocerons
i tapirs.
De fet el tapir
és el tapir més complet
que hi ha a tot Europa.
El rinoceron
és el més complet
que hi ha
en el registre fòssil
de Catalunya
i els bòbits
són pràcticament
una espècie
si no nova
doncs pràcticament
en seran
els escalets
que donaran
per poder descriure
aquelles espècies
de bòbits.
Que estem parlant
de restauració
i reconstrucció
també
és el tema
que vosaltres tracteu
o només
el que és
la restauració
de cadascuna
de les peces.
Sobretot
suposo que
el fet
és conservar
la integritat
d'aquells ossos
perquè aquells ossos
en el cas del Camp dels Dinots
es conserven
en argiles lacustres
que són argiles
molt humides
amb una humitat
molt alta
i en el moment
que tu destapes
aquests ossos
la temperatura
canvia
i normalment
a les excavacions
ho fem
sobretot al ves de Baig
o a Setembre
que la calor és intensa
i per tant
aquell canvi brusc
de temperatura
pot fer que aquests ossos
es fracturin
es trenquin
o bé
qualsevol canvi
i de les condicions
en què han estat
durant 3 milions d'anys
en 5 minuts
te pot canviar
i com ho feu això
perquè dius
home
canviar aquella resta
de mitjà
d'alguna manera
ho heu d'allà
prèviament
o no?
Clar
en el camp
el que es fa
és en el moment
que es localitzen
aquests escalets
el que es fa
és delimitar-los
completament
el desenterrem
tot
el més ràpid possible
normalment
ho tardem un dia
o dos dies
com a màxim
intentem
humitejar
els sediments
perquè no s'assequin
perquè no s'esquerdin
i no afectin els ossos
els intentem humitejar
el màxim possible
i intentem
cobrir-ho
amb lones
perquè no li toqui
el sol directament
i sobretot
anar ràpid
bàsicament
és un treball
molt d'equip
un treball
molt organitzat
en el sentit
que cadascú
té una tasca
assignada
i ho han de fer
el més ràpid possible
en el moment
que desenterrem
un escalet
tardem 3 dies
com a màxim
3-4 dies
a treure'l
és difícil
no és fàcil
i treure un escalet
repercuteix
que moltes vegades
has de treure
fins a mig metre
de sediment
que hi ha per sota
per tal del moment
d'aixecar-ho
no afectar l'escalet
per tant
t'emportes realment
una quantitat
important de sediment
i pesa
i després vols
de treure'l d'un forat
a dos metres de profunditat
i que en aquell sediment
encara et poden sortir
algunes coses després
exacte
i després
sí que van al laboratori
de l'IPES
i aquí sí que es fan
tots els tractaments
amb més tranquil·litat
amb tots els mitjans possibles
que de vegades
en els propis gestiments
no tens les condicions
imprescindibles
per fer-ho
ningú és infal·lible
però què és el pitjor
que li pot passar
a un investigador
que es dedica
a la restauració
en el vostre cas
què és el pitjor
que us pot passar?
supongo que
digamos
estropear algo
que tengas entre manos
o dañar algo
que tengas entre manos
yo creo
tanto
por un error
digamos humano
en este caso
sí
però a vegades
es pot cometre un error
que a tots ens passa
però també
pot haver-hi altres factors
que puguin malmetre
la restauració
d'una peça
no sé
sí
bueno
el error
que podes producir tú
o también
a veces
que con todo el cuidado
que tú has puesto
restaurando
pues que el que viene
después
no tenga cuidado
y digamos
que todos los esfuerzos
que tú has hecho
después digamos
sean completamente
en vano
yo creo
o que tú hayas tenido
eso mucho cuidado
luego te encuentres
las piezas
que a veces ocurren
pues en unas condiciones
de almacenaje
o de exposición
inadecuadas
ese tipo de cosas
ocurren también
o
sí
eso
sobre todo
yo creo que
bueno
para mí
el fet de les fulles
no
que
tot el tema
de les improntes
vegetales
i així
és molt delicat
això
extremadament delicat
no
perquè és
pràcticament
és el que deia
la Lucía
no
que de fet
són
terrossos d'argila
com
amb milers
i milers
de làmines
són argiles
molt i molt
laminades
com si fos un llibre
no
però no
un llibre
una enciclopèdia
o tres tomos
vull dir que
milers i milers
de fulles
que dius
realment
això
el moment
que s'asseca
perquè si ho toques
és pràcticament humit
és moll
i al moment que s'asseca
s'esfolien
i el fet d'esfoliar-se
fan malbé
la impronta
que tu pots conservar
per tant
en aquest sentit
la línia
que estan
engegant
els restauradors
en aquest sentit
és molt important
perquè
establir els criteris
de poder conservar
aquest tipus
de restes
doncs
realment
a nosaltres
als investigadors
ens interessa moltíssim
perquè aquestes restes
a nosaltres
ens permetrà
després
poder reconstruir
paisatge
poder reconstruir
quin clima
paisatge
ambient
hi havia
en aquell moment
en el camp
el que fem
és una sessió
fotogràfica
de totes les empremtes
perquè si passa
qualsevol cosa
com a mínim
queda registrat
aquest tipus
d'improntes
però tot i així
poder aconseguir
establir les tècniques
i els mètodes
per poder conservar
això
és extremadament important
tot i que
les excavacions
es van planificant
cadascuna d'elles
en funció
de les seves
circumstàncies
ja m'imagino
que la tasca
dels restauradors
ha de ser molt sistematitzada
perquè probablement
hi hagi moments
que estigueu una mica
col·lapsats
moments que no tant
i aleshores
clar
qui estableix
qui estableix
les prioritats
d'escolta
que tinc
aquestes fulles
o aquesta cosa
teniu la taula plena
diguem
la plena
dels minuts
i aleshores
t'arriba
una altra
i diu
escolta
que et porto aquí
i et ve
amb una altra muntanya
jo crec que hi ha dos criterions
per prioritzar
un és
que el object
o el fósil
corra peligro
és un criterio
bàsic
és a dir
primer es interviene
sobre aquello
que pot desapareixer
i un altre
després
d'este criterio
és el criteri
de prioridades
d'investigació
és a dir
què interessa
en aquest moment
investigar
primero
ens interessa
més en aquest moment
investigar
aquest bòbido
o investigar
aquestes hojas
són aquests
dos criterios
primero
nos aseguramos
de conservar
el material
y luego ya
de priorizar
en función
de las necesidades
de la investigación
jo us imagino
envoltats
de moltíssimes restes
que esperen allà
perquè hi ha altres
que demanen
la vostra atenció
és una feina
que no s'acaba
amb ells
és a tots los puntos
i a més
que és una feina
que per això
si nunca s'acaba
efectivament
que has d'anar
amb molta cura
que encara que
és un trabajo muy lento
sí
és molt lent
i
que
encara que vulguis
anar de presa
no pots
perquè si no
clar
un dels problemes
que tenemos
és que
en cuanto
hay seis personas
excavando
y necesitaríamos
casi el doble
restaurando
si sale material
que necesita tratamiento
y normalmente esto
no ocurre
normalmente es al revés
o sea
seis personas
que hay excavando
con suerte
y tres restaurando
con mucha suerte
pero independentment
de finançaments
pressupostos
i tot això
que ya sabemos
que en el món
de la investigació
com funciona
hi ha
diguem-ne
joves estudiants
que vulguin dedicarse
com en el cas
del Bernat
que els apassioni
el tema de la restauració
i en altres àmbits
de la paleontologia
tu tens molts companys
de quan estudiaves
la diplomatura
que deies
tenies molts companys
que es poguessin
com a mínim
sentir interessats
per la
per la paleontologia
per la restauració
dins d'aquest cas
de la restauració
de paleontologia
vols dir
doncs
en el meu cas
no n'hi havia gaires
érem a classe
érem dos
que
un altre és
l'Anna Bertral
que també està
col·laborant
aquí amb l'IPES
i que també
va venir al workshop
i a part d'això
hi ha bastanta
poca gent
en comparació
amb altres rames
de la restauració
però cada vegada
són més
però diguem
que a banda
d'un tema
de finançament
que dèiem
i tot plegat
és que tampoc
no hi ha
professionals formats
en el camp
de la restauració
paleontològica
cada vegada
és un dels temes
que es discutir
en aquest workshop
precisament
jo crec que cada vegada
més
però efectivament
per exemple
restauració actualment
encara està canviant
amb Bologna
posgrados
i demà
però fins ara
es podria estudiar
en dos tipus
de institucions
les facultades
de belles artes
i les escoles
de restauració
i conservació
que hi ha disperses
per tota Espanya
i amb el mateix grado
de titulació
que és equivalente
a diplomatura
de alli hem salit
nosaltres
els tres que estem aquí
els tres restauradores
d'una escola
de restauració
entonces
en estas escuelas
la especialitat
que més se aproxima
a la restauració
paleontològica
és la restauració
arqueològica
però diguem
no hi ha una
específica
específica
no hi ha
és el que més se aproxima
nosaltres
de fet en el IPES
no tratamos
exclusivament
paleontologia
també
somos mixtos
no som exclusivament
restauradores
de paleontologia
i no vamos mal
penso
de preparació
però se podria
mejorar bastant
aquesta especialització
es pot fer a l'IPES
ara
i en lloc més
a través d'aquest màster
o per clar
la de paleontologia
la restauració
restauració de paleontologia
bueno
a Teruel
hi ha una escola
bueno sí
hi ha diversos
van proliferant
els centros
per exemple
en Teruel
hi ha efectivament
una escola taller
que se llama
Dinópolis
bastant conocida
la que
van restauradores
ja con títol
i allí se formen
específicament
però el que ha dit la meva companya Lucía
és veritat
que a l'IPES
no només fem paleontologia
restauració
paleontologia
vol dir
bueno
el que s'entén
és restauració d'ossos
a l'IPES
hi ha
indústries lítiques
que tenen problemes
també
hi ha
bueno
els ossos
les indústries lítiques
plaquetes
sí plaques
plaques de
gravades
amb armopla
que són de
nosaltres sí que
entramos dentro
de esa categoria
un poco extraña
que és
arqueopaleontologia
un poco extraña
pero bueno
es lo que mejor
nos define
pero efectivamente
no hay una formación
específica
y casi que la adquieres
después trabajando
pues en el caso
con el máster
es una ayuda
pero a parte del máster
después viene la formación
real que es trabajando
con gente
y a l'escola de restauración
el que t'explican
son los materials
estudias materials
y después apliques
materials
de suport
y después también
los materiales
de restauración
las resinas
los disolvents
una mica
en el terreno personal
¿por qué
os heu dedicado
en el campo
de la restauración
y no sé yo
obras del renaixement
del barroc
tan boniques
y tan fáciles
y tan documentadas
y no aquí
cuatro ossos
y cuatro piezas
que no sabes
de quién son
tampoco hay que dar mérito
los del recimiento
supongo que deben
no no no
pero seguro que
os lo pregunten
més d'una vegada
yo os lo preguntaba
a mi intención
pero
a nivel personal
también
en la escuela
de restauración
recuerdo que bueno
que sí que efectivamente
cuando venían los de pintura
que estaban haciendo
aquellos lienzos tan bonitos
y nos veían rascando
un cuchillo de metal
pues nos miraban así
como mira
pobrecitos
están aquí con un cuchillo
de metal
y nosotros tenemos
un lienzo estupendo
de tal obispo
del siglo XV
eso es cierto
un poco
y por qué nos dedicamos
pues no sé
porque quizás
bueno en mi caso
yo también soy de formación
arqueóloga
entonces era como inevitable
complementaria
o quizás bueno
pues porque
nos ha interesado más
que la vertiente estética
de los objetos
la vertiente histórica
no sé
en mi caso
a mí a veces también
me parece
que los fósiles
son
bueno
que los huesos
tienen una belleza
también
me parecen
las formas orgánicas
y
bueno
anem a comenzar
des del punt de vista estètic
perquè jo recordo
que has col·laborat
no no
però no és un punt de vista estètic
no no
que també li podria servir
aquest complement
perquè t'agraden
les formes orgàniques
vull dir
que no es pot dir
ah tal
perquè això de la restauració
de pintura
estan fent coses
que són així art
bueno aquí també
fem coses d'art
d'art prehistòric
sí
però vull dir
que era com dir
ah
com si no fos
parlant d'estètica
dels quadres
com si no tingués
una belleza
que els huesos
a mi em semblen
també que tenen
unes morfologies
molt estètiques
però
per mi
va ser
perquè a mi
m'interessava
la prehistòria
la evolució humana
i
és un tema
que ja trobava interessant
des que feia
batxillerat
o sigui que
és vocacional
el teu també
és vocacional
directament
no Gerard
tant restauradors
com arqueòlegs
paleontòlegs
etc
jo penso que són
professions
totalment vocacionals
perquè
per el que dius
dels recursos
els recursos són els que hi ha
i s'intenta fer
el màxim possible
amb el que hi ha
i de vegades
fas una mica més
del que hauries de fer
intentes posar-hi
més
més ganes
que de vegades
i veus que hi ha molta feina
i realment
et sorprèn bastant
que hi hagi tan pocs restauradors
perquè realment
hi ha una feinada
que és massa
els veus en ells
que tenen una feinada
és poco rentable
és un trabajo muy lento
el fet de no ser d'allò
però sempre que veiem
qualsevol peça
en qualsevol museu
o qualsevol article
publicat
en qualsevol lloc
és que hi posaria
la mà al foc
de què ha passat
per les mans
d'un restaurador
i que de vegades
aquella peça
no tindria
aquesta importància
visual
o científica
si no hagués sigut
per aquests treballs
de restauració previs
perquè realment
de vegades
poden arribar peces
que estan realment
fetes pols
i nosaltres no tindríem ni idea
de quan està presentant
i que t'assorprèn
després dels treballs
de dir
ostres tu
ara sí que
es pot estudiar
o fins i tot
tu pots mostrar
ensenyar
exposar
etc
com tenim el camp dels ninots
ara?
en aquest moment?
bé molt bé
de fet ara
anem amb molta feina
amb moltes ganes
perquè tenim
realment
estem trobant
que és un llaciment
realment espectacular
i realment
donarà molta
molta informació
en el futur
farem l'excavació
la tenim programada
pel mes de setembre
en guany
perquè els mes de maig
les calors i les pluges
les calors i les pluges
bueno
sí
i estem a l'aire lliure
bueno
ja n'hem parlat
alguna altra vegada
aquí
però de fet
el camp dels ninots
té 25.000 metres quadrats
és a l'aire lliure
és a l'exterior
fem cales
fem prospeccions
amb cates
en profunditat
d'uns 2-3-4 metres
de profunditat
en diferents zones
perquè no pots abarcar-ho tot
és impossible
però de fet
en una cata
d'uns 100 metres quadrats
no gaire més
doncs surten 3-4 escalets
milers de fulles
troncs
peixos
granotes
tota una sèrie de
que cada una
té la seva particularitat
en el fet del tractament
de conservació posterior
no
i de poder
prendre aquells materials
i poder-t'ho emportar
cap als laboratoris
no
cada un és particular
no
però de fet
el jaciment
doncs bé
doncs sembla que
que avient un pop
vosaltres participeu
també
d'aquest projecte
del Camp dels Ninots
ara us estaríeu l'estiu
al laboratori
restaurant
restaurant
i restaurant
quins plans teníeu
dins de l'IPES
no
ara quan ja comença
i maig
ja
sí
vamos a las excavaciones
en la que es necesario
que haya restauradores
a Tapuerca
sí
ja comença temporada
a Tapuerca
no
d'aquí no res
i m'imagino que
d'aquí poc
hem de començar
a fer les maletes
i ja hem de començar
a fer
la tornaia
ah perquè no us agrada
no m'estranya
sí
en el fons
t'estamos deseando
tanta feina de despatx
i allò
doncs de tornada
ens la trobem aquí
i parlem de tot el que
heu restaurat
aquest estiu
d'acord
moltíssimes gràcies
Lucía, Gala, Gerard, Bernat
un plaer com sempre
que veniu
gràcies
sort
adeu-siau